Doncs tal com us deia, en volem parlar d'aquest estudi
que confirma que mutacions en dos gens determinats
apropicien la pèrdua de la capacitat cognitiva de les persones.
En volem parlar amb l'autora de l'estudi,
ella és Núria Sator Sàlvia, una terragonina,
però que actualment està treballant a Londres,
concretament a la Universitat de Londres,
a l'Institut de Salut Infantil d'aquesta universitat.
Ella és doctorada en diferents disciplines.
Ara la saudèmia podrem parlar una mica també de la seva trajectòria.
Núria Sator, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, què tal?
D'entrada, tu ets tarragonina, no?
De Tarragona.
Cert, sí, sí, he nascut a Tarragona i molt orgullosa.
El que passa és que has viatjat moltíssim, no?
De fet, has treballat en diferents punts d'arreu del món.
Sí, de veritat, la veritat és que durant la meva trajectòria en recerca
he tingut l'oportunitat de treballar en diferents laboratoris,
fet que ha enriquit el treball,
degut a que en altres laboratoris pots estudiar,
pots veure diferents tècniques, grups de treball,
i això crec que és un valor afegit,
una part de l'experiència, del tema d'aprendre llengües, etcètera.
Crec que sí, he tingut molta sort.
També vas treballar en l'àmbit de la prehistòria, no?
És a dir, per aquí també una mica vincularíem la descoberta
d'aquest darrer estudi que has descobert.
Com ha anat o plegat la investigació, com s'ha dut a terme i com neix?
Doncs va néixer quan vaig acabar, estava estudiant bioquímica,
vaig llicenciar-me en bioquímica, però els darrers anys,
els dos darrers anys, sempre m'ha agradat l'evolució humana
i vaig voler fer assignatures de lliure elecció i em va apassionar.
Llavors, a partir d'aquí, quan vaig acabar la carrera,
vaig tenir l'oportunitat de poder fer el màster en l'evolució humana
i d'aquí va néixer una mica la idea, no?
Quan vaig acabar el màster,
hi havia una nova possibilitat de plantejament
a l'hora de fer neurologia evolutiva, no s'havia plantejat fins ara,
i el tema em va semblar molt interessant.
Per tant, vaig enviar la sol·licitud, com els meus companys,
i vaig tenir la sort que se'm van otorgar unes beques del Ministeri
i, per tant, vaig poder desenvolupar tot aquest treball de recerca.
Ara ho comentaves, de fet, és la primera vegada,
la primera tèstia en neurociència evolutiva,
presentada en aquest cas és a l'IPES, no?
Cert, sí, sí, és una...
Era una tendència nova.
La veritat és que va costar una mica arrencar,
perquè no és un tema que sigui molt freqüent,
però la veritat és que amb l'associació de diferents entitats col·laboradores,
de diferents laboratoris,
per exemple, de l'Hospital de Sant Pau i de Santa Creu de Barcelona,
l'Hospital de Vic, amb la Rovira i Virgili també,
i també des de l'Institut de Neurologia de Londres,
doncs es va poder desenvolupar tot aquest treball.
Explica'ns una mica quines són les principals conclusions d'aquest nou estudi
i quines són les confirmacions que has pogut determinar.
Doncs les principals conclusions és que hi ha diferents variants en el gènome humà
que les persones que són portadores de determinades variants,
en el cas de malalties neurodegeneratives, com és la malaltia del Parkinson,
presenten un risc desenvolupar problemes de memòria
si són portadores d'aquestes variants
respecte a les persones que també pateixen la malaltia del Parkinson,
però, en canvi, no són portadores d'aquestes variants.
Has pogut observar, de fet, la presència d'aquestes alteracions registrades.
Això incrementa molt les dificultats, en aquest cas?
Bé, el tema és que el problema de la pèrdua cognitiva de la demència
és un tema que està a l'ordre del dia,
perquè tenim la població en general i quan més grans,
quan hi ha més envelliment, la demència és un tema clau.
Llavors, tant per les famílies, pels pacients,
però també per les famílies que pateixen aquest tipus de deteriorament cognitiu,
crec que la recerca en aquest camp és importantíssima.
Llavors, d'aquí ha estat una miqueta el saber què és l'origen,
una miqueta, o quines variants, o què és el que nosaltres podríem aportar
o volíem aportar en referent al deteriorament cognitiu i demència
en persones que ja pateixen una malaltia neurodegenerativa.
Això en dedica, obre moltes portes, no?
A nivell del món científic, de la investigació?
És un camp, s'ha de dir que és un camp atractiu,
perquè és un camp que està a l'ordre del dia,
és una malaltia que creix de manera exponencial,
perquè la població també envelleix,
envelleix a mesura que hi ha més medicaments
i que hi ha més tecnologia en la medicina,
doncs apareixen altres malalties, no?
Llavors, sí, és un camp atractiu.
I hi ha bastantes possibilitats de recerca
en aquests camps malalties neurogeneratives, concretament.
S'havia fet mai, Núria, res semblant a nivell de població,
ja fins i tot a l'estat espanyol?
En estat espanyol no ens constava,
no teníem referència que s'hagués estudiat
de la manera que nosaltres vam estudiar el gent, per exemple, de GBA.
Doncs sí que s'havia estudiat en altres poblacions,
però d'una manera modesta,
de que el gent aquest que hem presentat
té molta dificultat a l'hora de les anàlisis,
del tractament al laboratori.
Llavors, pocs són els laboratoris,
malauradament que per qüestió de temps o de diners,
no poden invertir en aquests estudis.
Llavors, sí que s'havia publicat en altres poblacions,
però no és abundant.
Llavors, nosaltres vam aportar la nostra recerca
en la població espanyola.
Per què és tan difícil, tan complex,
treballar a nivell d'això, de l'ADN, en definitiva?
És difícil perquè treballar en laboratoris de recerca
implica tenir molts aparells
i tenir fons de finançament fiables,
o ja sigui per entitats privades o públiques,
que donin diners per a la recerca.
I aquest fet no és molt abundant,
almenys desgraciadament al nostre país,
però en altres països sí que funciona d'una altra manera
i, per tant, hi ha més possibilitats a l'hora de fer recerca
i de poder invertir tot aquest temps i aquests diners
per trobar noves solucions o, almenys, orígens
perquè hi ha determinades malalties
que apareixen als éssers humans.
Tot plegat, si ho relacionem amb els nostres avantpassats,
tu creus també que en aquest sentit
hi ha moltes possibilitats de fer grans descobertes
si parlem dels homilis que es van percedir?
La veritat és que cada vegada hi ha més...
La tecnologia, internet, ens està favorint moltíssim en aquest camp,
degut a que des de les bases de dades d'internet
es poden obtenir el genoma d'antepassats,
com pot ser els neandertals
i ara mateix del homínid de Denisova també,
però estic segura que en el futur,
a mesura que es vagin descobrint nous homínids
durant tot el llinatge humà,
i es vagi fent aquest tipus de recerca,
es dispondran de molts més genomes antecessors
i això ens permetrà comparar la nostra evolució.
Llavors, crec que en aquest sentit
estem anant exponencialment cap endavant.
Núria, creus que en la línia de la neurologia evolutiva
encara queda molt de camí per recórrer, per descobrir?
Sí, crec que és un camp que està no molt explotat.
Crec que ens ajudaria moltíssim a entendre
d'on venim,
per què ens passen moltes de les malalties
o per què desenvolvem moltes de les malalties
i potser mirant els nostres avantpassats
podríem esbrinar o entendre una mica més
el per què d'avui i de l'actualitat en les persones.
Pel que sabem, érem molt diferents?
Nosaltres, els nostres avantpassats d'ara fa, no sé,
molts milions d'anys, a nivell d'ADN?
A nivell d'ADN no érem molt diferents.
Tenim moltes similituds i, per tant,
el que sí que tenim moltes variants
que ens han caracteritzat,
que ens han fet entre cometes especials, no?
Però la similitud genòmica és molt, molt similar.
Sí, sí.
Aquest estudi, Núria, que tu has dut a terme,
on es presentarà?
On s'ha presentat fins ara?
I on pot arribar, fins i tot?
Doncs s'ha presentat,
el treball que he desenvolupat,
s'ha pogut publicar en diferents revistes,
en revistes tan espanyoles,
la revista de Neurologia,
la revista de Movement Disorders
o també el Journal of Human Evolution.
És a dir, a partir d'aquesta recerca
s'ha pogut aportar publicacions científiques,
del qual tots estem molt satisfets.
I on s'arribarà, doncs,
la veritat és que,
amb els estudis que hi ha avui en dia,
amb les noves tecnologies avui en dia,
i amb totes les, diguem,
les restes arqueològiques
que es van obtenint
gràcies als diferents jaciments
a tot Espanya i també arreu d'Europa,
doncs podrem avançar molt més endavant.
Molt més endavant.
Per què et crida l'atenció
al món de la prehistòria?
Doncs, personalment,
sempre m'ha agradat,
perquè m'ha agradat saber
l'origen de les coses,
m'ha agradat saber
d'on venim,
per què som, com som,
no?
I d'aquí, doncs,
també la meva motivació
d'estudiar bioquímica,
estudiar química,
d'anar una miqueta cap als elements.
I a nivell personal,
sempre ho he trobat molt interessant.
I la veritat,
ha estat una sort poder dedicar la meva feina
a un tema que realment m'apassiona.
De fet,
vas poder ser a Tapuerca, no?
Vas estar-hi una bona temporada, no?
Sí,
vaig estar treballant a les excavacions
durant cinc anys,
és a dir,
als estius,
cada vegada que la campanya
s'obre per fer totes les excavacions,
doncs vaig tenir la sort
de poder-hi assistir durant cinc anys.
La veritat és que hi ha molta demanda,
hi ha molta gent que hi vol anar
i la veritat és que és molt comprensible
perquè els mitjans,
la capacitat personal és increïble.
És a dir,
hi ha moltíssima gent,
moltíssima gent dedicada,
de diferents formacions
i és un gust aprendre
amb gent que en sap,
trobar diferents restes arqueològiques
i poder comparar, debatre.
i és una quantitat d'experiències
en tots els nivells,
molt, molt, molt productiva.
A nivell científic,
Núria, diries que és vital,
fins i tot,
recórrer el món,
com has fet tu,
a diferents punts
on hi ha,
no sé si l'epicentre del coneixement,
en diferents disciplines,
per tal de poder aprendre'm els millors?
Crec que és important.
No sé si és...
Podria dir pràcticament
que és necessari,
però no voldria dir
que és una condició necessària
en recerca.
El que sí que viatjar
a nivell personal
et dona molta experiència
i sempre és productiu.
Sempre és productiu.
No només és viure en un lloc,
no és només viatjar,
no és només fer turisme,
és viure,
és el cada dia.
I això crec que és productiu.
I també és,
tal com ho he comentat abans,
el fet de veure,
de poder comparar
diferents tècniques,
diferents persones,
diferents laboratoris,
diferents metodologies,
sempre és profitós.
Llavors,
aquest fet fa que,
a mesura que en recerca,
en una avança,
pugui aportar
tota l'experiència coneguda
en el futur.
Tornant a la investigació,
tu actualment estàs a Londres,
com dèiem,
la Universitat de Col·legi of London,
l'Institut de Salut Infantil.
Què hi fas exactament aquí?
Què estàs fent ara mateix?
Ara estic a Anglaterra,
com molt bé has dit,
a l'Institut de Salut Infantil
de la Universitat University College of London,
i el que estic fent és,
estic en un projecte de dos anys
com a investigadora associada,
i el que estem mirant de determinar
és, gràcies a les noves tecnologies
de seqüenciació,
doncs estem intentant entendre,
intentant buscar
quins són els gens
que causen malalties
en el desenvolupament neuronal,
com pot ser el cas
de l'espina bífida,
en recents escuts,
o també el defecte
del llavi partit
i pelada enfonsat.
Llavors,
ens dediquem,
o el que m'estic dedicant ara
és a buscar
quins poden ser
els gens responsables
causants d'aquestes malalties
en tot el desenvolupament
neuronal
que es produeix
en les primeres setmanes
de gestació.
Doncs,
continuïres amb aquesta tasca científica,
orientada,
doncs,
en aquest apassionat món
d'un món que t'ha donat
els seus fruits
amb aquesta investigació
a través de l'IPES
que avui hem volgut conèixer.
Una investigació
que no t'he preguntat,
però la comunitat científica
ja des que hagi sortit
amb alguna revista especialitzada,
però quins inputs has tingut
o com han reaccionat?
Què et diuen
d'aquesta investigació?
Doncs,
depèn.
En general,
la gent
que no està molt ficada
en el tema científic,
doncs,
no coneix molt bé
què és el que s'està fent.
És a dir,
sí que se saben
les grans revistes,
Nature, Science,
aquestes revistes
són molt mediàtiques
i sí que surten
als mitjans de comunicació,
però les altres revistes
són treballs
que potser no tenen
un tan alt impacte,
però també hi ha
molta recerca al darrere.
Llavors,
la gent que sí
que està dintre
de l'àmbit de recerca
que coneix
i que comprova
quins són els avanços,
però en aquest cas
en el camp de GBA
o de MAP
o de Parkinson,
sí que tens un feedback,
però la majoria de gent
doncs,
no és el cas.
Però en qualsevol cas
sempre és,
crec que és molt bo
poder divulgar
qualsevol fet,
qualsevol resultat
que es trobi en ciència
i que la gent
conegui
que s'està investigant
i que s'està fent
per millorar
les condicions
de totes les persones.
Núria Sato,
la marona per la investigació
i per aquests
resultats
extraordinaris
i, en fi,
esperem que tornin
aviat a Tarragona
si és que tu has de tornar,
no sé si per Nadal o què,
però...
Sí, sí,
per Nadal
tornem a veure la família,
estar amb els meus,
que sempre
és d'agrair.
Sí, sí.
És que la climatologia
ha de ser molt diferent,
no?
Londres,
crec que no passa a Tarragona.
Sí, és força diferent.
Sí, sí que ho és.
Núria Sato,
moltes gràcies.
Una forta abraçada
des de Tarragona
i quan tornis per aquí
a la ciutat,
doncs bé,
si vols venir aquí a tu,
estàs convidada.
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.