Premi al millor espectacle, millor actor i millor direcció
als premis de l'Associació de Teatres i Auditoris Públics de les Illes Balears.
Doncs això, entre altres premis, més de 10.000 espectadors,
que això ja és un gran premi, avalen la qualitat d'un espectacle
que arriba aquest cap de setmana, avui i demà a la Sala Trona.
Es diu Acorà, em sembla que ho dic bé perquè no sé ben bé què significa,
i el signe Toni Gomila, un espectacle que ens arriba des de Mallorca
en doble representació avui i de sabta a les 9.
Toni Gomila, bon dia.
Bon dia, com estàs?
Molt bé, amb moltes ganes de veure-us i de certificar aquests premis que us han donat.
Escolta.
Bé, el premi el mos hem de guanyar cada dia.
Tots aquests ja estan donats i són de l'any passat,
però cada dia ho hem de donar tot.
De què va Acorà? I sobretot el títol.
És que no sé què significa, Toni.
Mira, Acorà és una paraula que significa clavar fins al cor,
arribar fins al cor, tant en el sentit de matar
com en el sentit d'emocionar, entre d'altres significats.
I vam escollir aquest títol perquè l'espectacle va sobre una jornada de matances,
del que nosaltres en diem matances, que nosaltres en deia la matança del porc,
i a partir del fet de Acorà, que seria matar el porc clavant-li aquest ganivet,
fèiem tota una descripció de sa vida i sa mort dels porcs,
sa vida i sa mort de sa persona humana, d'una cultura, d'una societat,
i aprofitant per riure i per passar-nos-ho bé i sobretot per reflexionar
sobre qui som, d'on venim, cap on anem, aquestes coses de tota la vida, tan universals.
Déu-n'hi-do, eh? Però escolta, si el plantejament és partir d'una matança del porc,
justament amb aquest acte, que segur us dieu vosaltres,
qui fa l'acte de curar, que és matar el porc clavant-li el punyal o el que sigui el cor,
ha de ser un expert, no?
Si partim de la matança del porc, estem parlant d'un espectacle gore,
d'humor negre, vull dir que és prou potent.
No, no, no, en absolut, en absolut.
No volíem ni sentir porcs que ho passassin malament,
ni imatges cruels, ni res de tot això.
Només és el punt de partida d'explicar aquesta reunió familiar,
i a partir d'explicar la reunió familiar,
per mostrar comportaments, sobretot dels mallorquins,
però per resultat de les funcions que hem fet a Catalunya,
també podem dir que són dels catalans.
O sigui, aquella comunitat que se reuneix per fer una celebració,
per fer una activitat ancestral, molt antiga,
com podria ser la matança del porc,
que no sabem bé quina és el seu origen,
però a partir d'aquí, per explicar coses més universals,
d'aquell fet tan local, per explicar coses més universals.
I sobretot d'un espectacle poètic.
No és poètic, i de passar-se bé, i entreniable, i de nostàlgia.
No té res de veure, no, no patiu.
Val, val, val, val.
Ens havies espantat una miqueta.
Escolta, Toni, entenc que el text és teu també.
Sí, sí, sí.
És un text que vaig escriure a Buenos Aires,
mentre estava treballant allà amb un director d'allà,
i allà vaig veure un espectacle que faria una gran crítica als argentins
i en el mateix temps era una cosa molt divertida i molt guapa de veure.
I jo vaig dir, jo vull fer això sobre els mallorquins
i sobre la nostra cultura i la nostra gent.
I me va sortir això, aquesta cora.
Què critiquaries, doncs, de la cultura mallorquina?
Que dius que també es pot traspassar a la catalana, pel que has vist?
Pel nostre cas, jo critiquaria l'esquizofrènia col·lectiva.
És a dir, per una part, tots volen preservar el territori, el paisatge,
però en el mateix temps ja mos va bé que tots tinguem una casa al camp
i tinguem agroturismes i hotels de tot i plen i grans urbanitzacions
perquè això es fa font de riquesa.
És aquesta esquizofrènia entre el diner i l'autenticitat.
I és molt a viure enmig d'entres o dues coses.
A Sant Frics i amb el territori intocat, amb la cultura intocada,
el fet de l'esquizofrènia de defensar molt el món nostre,
però quan planteja que la nostra llengua es catalana ja no se defensa
totes aquestes coses.
És anar a cercar aquesta autenticitat.
O sigui, de cares a fora, pretendre ser molt autèntics
i de portes endins ser totalment el contrari.
Seria aquesta esquizofrènia, el punt que jo trobaria més criticable
o més xocant de la nostra cultura, de la nostra idiosincràsia,
de la manera de ser.
Deu haver caigut bé l'obra, però a Mallorca,
perquè si tot això ho tractes amb clau de comèdia,
doncs home, entra bé, no?
Ha entrat molt bé, perquè és comèdia, és nostàlgia,
està tot molt barrejat i l'espectador fa uns viratges
per dins de tot un ventall d'emocions
que allà els ha agradat molt.
Tot aquest viatge que fan a través de les emocions,
la majoria de gent que ve a veure un espectacle
de Matança del Porc no s'espera,
però va a un espectacle teatral i això els sorpren molt.
I això ha estat un dels grans valors.
També és molt transversal, venen nets amb els padrins i avis,
i venen avis amb nets i famílies senceres
que en veu un i els hi agrada,
després veu una altra funció en tota la família,
per dir, això ho han de veure,
perquè això no sé què, ja està molt xula.
L'experiència fins ara és molt xula.
Doncs mira, molt bé, eh?
No sé si tindràs prou amb dues representacions aquí,
que la sala és petita.
Bueno, ja tornarem un altre dia.
Quedarem convidats per tornar.
Molt bé.
Escolta, per l'experiència que tens a Catalunya,
les representacions a Catalunya,
fa una mica la sensació de dir,
riem perquè això els passa a Mallorca i a nosaltres, no?
No, al contrari, m'estan dient després de la funció a Venen
i diuen, escolta, tu parles de Mallorca,
però si em comptes de Matança del Porc,
parles de la indústria del teixit,
i doncs ja seria Catalunya.
I això que els passa a voltes també ho tenim aquí.
Per tant, sí, sí, és transportable.
Jo supos que l'acollida que hem tingut a Barcelona
i aquests dies a Esparreguera i a Girona
també deu ser per això,
perquè és perfectament extrapolable.
Molt bé, que encara li queda molta gira
amb aquest porc vostre.
Sí, i aquest porc el marejarem ben marejat.
Ara anem avui demà a Tarragona,
viuen moments de tornar a Girona,
la setmana que ve estem a la Fira Mediterrània de Manresa
i després Inxar de Vall, Granollers,
Igualada, Olots, etcètera, etcètera.
La cosa continuarà, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs ens en alegrem que feu una paradeta aquí a Tarragona,
a la Sala Trono,
amb Acura, un espectacle que, com diu el seu autor,
director, actor, en fi, l'ànima...
Perdona, el director és Rafael Durant.
Tens raó, tens raó.
Jo només he fet el text i la interpretació.
Home, però, escolta, i clar,
i parles d'una família,
una família que es reuneix al voltant del Matassa del Porc,
però estàs tu sol dalt de l'escenari?
Sí, bé, físicament sí,
però jo crec que en algun moment
hi ha molt de fantasmes que m'acompanyen.
Hi ha moltes presències
que compareixen a saludar el públic, diria jo.
Això és Acura,
avalada, una obra avalada per moltíssims premis,
per molts espectadors que ja l'han vista aclamada a Mallorca,
sembla que funciona també aquí a Catalunya,
i que arriba al cor,
que té aquest punt tendre,
també de crítica,
però en clau de comèdia.
Toni, sempre li demanem, eh,
a tothom que passa per la trono,
que ens digueu una frase o un moment de l'obra
que per vosaltres sigui important o entranyable,
que sigui una clau,
per als espectadors que ara ens escoltin
i que després vagin a veure l'obra.
Una paraula des text,
que sigui...
O un moment,
no té per què ser una paraula,
una frase,
o un moment,
un personatge...
És un moment que
que estem fent així com una mica de conya
de totes les converses que tenen els mallorquins
i de totes les coses,
i en un moment de molt crescendo
diu que els mallorquins sentim
la tremenda necessitat d'estar uns amb altres.
I a mi m'agrada molt això
de la tremenda necessitat d'estar junts,
que és un moment difícil com és d'ara,
crec que seria un consell recomanable
estar junts,
més junts que mai,
en tots els sentits.
Molt bé.
Doncs ens quedem...
De fer-nos costat
i de fer-nos companyia
i de donar-nos una mà
si la necessitem.
La tremenda necessitat
d'estar uns amb altres,
això jo crec que és un punt
un punt a destacar.
Doncs això és només un fragment petitet
del que passarà avui i demà
a les 9 del vespre a la Sala Trono
a Corà de Toni Gumbila.
Toni, moltíssimes gràcies
i ens veiem aquí a Tarragona.
Vinga, fins el vespre.
Una abraçada.
Fins les vespre.
Adeu.
Adeu.