Comencem aquest programa especial des del Teatre de Tarragona.
Molt bon dia a tots, benvinguts a l'interior del teatre
on som nosaltres ara, on podem parlar amb els principals protagonistes
que ens expliquin com és aquest teatre per dins.
Un teatre que s'inaugurarà oficialment dimarts vinent
amb un acte obert a la ciutadania i també un teatre que tindrà jornada
de portes obertes perquè tots aquells que vulguin, puguin veure
com ho estem fent nosaltres ara de portes endins.
Andarem parlant en aquesta propera hora, de fet en parlarem
amb l'arquitecte responsable, amb el Xavier Climent,
també amb el director de l'Espetac Inaugural, que és el Sergi Guàs,
amb qui també podrem conversar d'aquí una estona.
I ara saludem la tienta d'alcalde de Cultura i Festes, Carme Crespo,
que ja ens acompanya. Carme, què tal? Bon dia.
Molt bon dia.
Serà un bon dia, de fet una bona setmana a l'Avinent
per la ciutat de Tarragona, no? Important.
Sobretot històrica. Creiem que després de tant de temps
s'inaugura un nou teatre en aquesta ciutat.
Recordo que l'últim va ser al Teatre Auditori Camp de Mar fa 42 anys.
I bé, doncs amb aquest ja són tres.
Tres teatres públics de la ciutat de Tarragona
que en total disposem de 3.000 butaques.
Això ja ens posa per davant de moltes ciutats al nivell nostre.
Què podem explicar de dimarts vinent?
D'entrada que tothom que vulgui podrà visitar-ho, no?
El dimarts, visitar el teatre el dimarts
pot ser a partir de les...
A veure, visitar-ho tothom.
El dia 11 el que fem és inaugurar.
La visita serà 18 i 19.
El dia 18 i 19.
És a dir, el dia 11 fem la inauguració.
El dia 14 s'hi fa la nit de Santa Llúcia.
El dia 18 i 19 tothom que vulgui
podrà visitar durant tot el dia
i haurà un horari fixat
però durant tot el dia
les instal·lacions del teatre.
Això sí.
Però el dia 11 és la inauguració.
La inauguració, evidentment,
l'aforament està limitat
a unes 700 butaques.
Hi haurà una gran festa que començarà al carrer.
Ja us ho explicarà el director
de l'espectacle, que és el Sergi Guas.
I bé, doncs això,
s'aixecarà el teló
per primer cop amb aquest nou teatre
que encara que sigui un teatre que existia
ara és de nova planta
i per tant és un nou teatre,
un nou teatre de Tarragona
per a les generacions futures.
Fins a quin punt, Carme,
referma aquest teatre,
aquest nou teatre de capitalitat de Tarragona?
Jo crec que no podíem haver acabat
l'any en què som capital de la cultura catalana
de millor manera
que precisament amb la posa
està en marxa d'aquest nou teatre.
Tot l'any hem estat treballant
i hem posat en valor les entitats culturals.
També ho farem amb aquest acte inicial.
Realment, la inauguració estarà feta
a 100% tarragonina,
de professionals i també d'amateurs,
entitats i artistes de la nostra ciutat
que estan aquí o triomfant fora d'aquí.
I a partir d'aquí,
doncs és un teatre que es posa a disposició
de la ciutadania de la ciutat,
igual que ja ho estan al Metropol o al Camp de Mar.
Ja han endegat feina pel que fa a la programació?
O això està pendent?
Es començarà a articular a partir de llavors?
No, la programació ja s'està treballant,
s'està treballant amb la temporada d'hivern.
La programació no serà d'un teatre,
sinó que serà dos teatres,
una programació única dels dos teatres,
el Teatre Metropol i el Teatre Tarragona,
perquè nosaltres creiem que això és el millor.
El millor és tenir uns objectius comuns,
una programació comuna
i després el Festival d'Estiu,
que el tenim al Camp de Mar,
ja és un clàssic,
a més a més tenim allà el Festival d'Estiu,
que és el Festival del Sud de Catalunya.
Per tant, durant la temporada d'octubre a juny,
per dir-ho d'alguna manera,
serà la programació dels dos teatres
i a partir del mes de juny
ja s'introduirà el tercer teatre,
que és el Camp de Mar.
En què estan treballant?
Es pot avançar algun nom, algun cap de cartell?
Ui, que va, que va.
Això ho té el tècnic responsable de programació,
ho té tancat amb pany i clau,
fins que no ho tingui tancat,
esperem ara la inauguració.
Aquesta setmana que tindrem intensa,
l'11, el 14 i després el 18 i 19 portes obertes
durant tot el mes de gener,
mentre, doncs ja sabeu, les festes de Nadal,
es fan els pastorets, el Metropol
i tota aquesta sèrie d'activitats.
Estaran les portes obertes també del Teatre Tarragona,
també es faran visites
i a partir de, suposem, finals de febrer,
com és habitual, començarà la temporada.
Per les seves característiques,
hi ha alguna cosa que fins ara no es podia fer
a nivell teatral de la ciutat
i que ara sí que es tindrà cabuda, per exemple?
La penso en l'òpera, eh?
Està clar, està clar.
La caixa escènica és la diferència
més representativa respecte al Teatre Metropol.
La caixa escènica, si no recordo malament,
són més de 200 metres quadrats
i també hi ha un fossà per 30 músics.
Per tant, aquelles formacions teatrals,
d'òpera, musicals,
que es puguin fer,
doncs tindran, durant l'època d'hivern
i tardor i primavera,
tindran el seu lloc aquí al Teatre Tarragona.
També és un teatre amb més capacitat, eh?,
respecte al Metropol, per exemple.
Són 200 butaques més,
és a dir, la capacitat són 700.
Recordo que, doncs, 700 més les 500 del Metropol
i les 1.800, doncs,
conformen aquestes 3.000 butaques
de teatre públic que tenim ara a la ciutat,
perquè recordo que també hi ha d'altres teatres,
amb conveni amb l'Ajuntament,
com són la Sala Trono o el Magatzem.
Som al tram pràcticament final de la Rambla Nova,
tocada al Bacol mediterrani, com aquell que diu.
Això també servirà per revitalitzar aquest tram de Rambla,
és a dir, que pugui haver-hi més activitat?
Confiem que sí,
perquè aquest gran vestíbul en el qual estem,
que acaba amb un tríptic meravellós
de l'artista Rosselló,
estarà obert sempre.
És a dir, aquí hi haurà les taquilles,
aquí hi haurà, doncs, un bar-cafeteria,
estarà obert sempre.
Per tant, això farà que hi hagi gent
que vulguin venir aquí
a veure el seu teatre,
encara que sigui a la part aquesta del hall,
i que aquesta part de la Rambla
creiem que sí,
que millorarà una mica
el fet que la gent pugi fins aquí ja
per anar al teatre habitualment.
Pel que fa a la programació,
no sé si hem tingut en compte
el repartiment de l'un i de l'altre,
és a dir, Teatre Metropol, Teatre Tarragona,
aquest per les seves característiques
potser tindrà més cabuda
per, diguem-ne, espectacles més de gran format,
l'altre, doncs,
cadascú amb la seva singularitat,
com han articulat això?
Doncs això s'articularà ara
i d'aquí en endavant,
doncs d'aquesta manera,
doncs depèn de quins espectacles,
però no només els espectacles
de pagament,
com podríem dir,
sinó inclús els propis,
les propis entitats,
depenent del que necessitin
podran utilitzar l'un o l'altre,
perquè recordo
que el projecte d'arts escèniques
no només és exhibició,
sinó també, doncs,
té comunicació,
té producció,
té educació
i també està a disposició
de les entitats
de Tarragona,
que en són moltes.
Això significarà
dividir o sumar?
És a dir,
caldrà dividir la producció,
la programació
o s'assumirà,
n'hi haurà més?
Està clar que s'assumirà
i es esplongerà una mica
el Teatre Metropol,
que a hores d'ara
no té durant els 365 dies de l'any
una sola hora lliure,
per tant,
es plongerà una mica
el Metropol
i el que farem
és sumar precisament
la suma
d'aquest espai
que és diferent,
que complementa
el que ja teníem.
Pel que fa a la setmana vinent,
dimarts, recordem,
inauguració a la tarda,
seguida en parlem amb en Sergi Guàs,
divendres,
Granit de les Jets Catalanes,
Granit de Santa Lúcia,
serà un bon aparador
de cara al món,
del que representa
aquest Teatre Tarragona?
Evidentment.
El dia 11
el que fem
és la inauguració oficial
i tanquem
la capitalitat cultural
amb el mateix espectacle,
fem una mica de balanç
i passem el relleu a Ripoll.
El dia 14
és la gran nit
dels Premis Literaris de Catalunya,
els donarà per TV3,
almenys una bona estona
en directe
i després
en diferit
i això farà
que, com a mínim,
tot Catalunya
sent enteri
que a Tarragona
estrena un teatre nou.
Quines són balans
que han fan
des d'aquesta capitalitat cultural?
La veritat és
que el balanç
que hem fet
és molt, molt positiu.
Hem augmentat
amb es creix
el nombre
d'activitats
que nosaltres pensàvem
que es podia fer.
Els creadors
de casa nostra
s'hi han posat,
s'hi han posat en ferm
i ens han presentat
multitud d'accions
i d'activitats.
Per part nostra,
els quatre eixos
que vam decidir
que fossin
punters
per la nostra
projecció exterior,
doncs han tingut
un èxit,
un ressò internacional,
com tots sabem,
el Tarraco Viva,
el concurs de Castells,
les nostres festes
tradicionals
i populars
de Santa Tecla
i ara el més modern,
el Festival Internacional
de Fotografia
és Can,
que encara està
en aquests moments.
Per tant,
aquests quatre eixos
han estat
els que han projectat,
potser més,
la ciutat
a anar fora,
però el fet
que gairebé
2.000 activitats
durant tot l'any
s'hagin pogut fer
amb gent d'aquí,
amb els nostres creadors
i a més a més
els hem mostrat
i els hem ajudat
a que surtin,
no?,
que siguin més coneguts,
això per nosaltres
ja és un grau de satisfacció
important.
Del teatre
en parlem després
amb l'arquitecte,
amb el Gévi Climent,
però vostè personalment,
què és el que més
li crida l'atenció?
De l'interior,
per exemple,
que ara no l'estem veient,
estem al hall,
de la part de dintre,
què és el que més
li crida l'atenció?
Carme Crespo.
Bé,
el teatre és un teatre
a la italiana
que li diuen,
per tant,
pot ser semblant
a d'altres teatres
que ja existeixen.
El hall és immens,
vull dir,
és un hall
que precisament permetrà
molta ciutadania de Tarragona
passar per aquí
encara que no vagin
específicament
a cap activitat
del teatre.
Hi ha un foyer
que és la sala
que hem nomenat
Josep Ixar
que també ens permetrà
fer altres activitats,
no només teatrals.
I bé,
jo crec que és
la polivalència,
encara que no és,
és arts escèniques
amb estat pur,
però la polivalència
de poder fer
d'altres activitats culturals
és el que,
de cara a la ciutadania
de Tarragona,
és el que trobo més interessant.
La setmana que ve
l'inaugurem,
però arriba fins aquí
no ha estat fàcil,
hi ha hagut alguns entrebancs
amb el camí,
tot i que ara
finalment veurem el llum.
Bé,
la vida a vegades
no és fàcil
i quan amb la construcció
d'un teatre
que no és
un bloc de pisos,
per parlar-ho
d'alguna manera,
et trobes
amb una crisi
pel mig,
amb empreses
que pleguen,
que et deixen l'obra mitges
i que els han d'encarregar
amb una altra empresa,
doncs això,
la veritat
és que fàcil
no és,
però l'empresa
que es va fer càrrec
de l'obra,
Solius,
ha estat en tot moment
al costat
de l'Ajuntament,
els tècnics
que ho han portat
des de l'Ajuntament
també han tirat endavant
i ara,
doncs,
podem dir,
afortunadament,
que ja estrenem
i que això està acabat.
De l'inauguració
també en parlarem
de seguida
amb el responsable,
però què destacaria,
i també especialment
de cara
els grups
que fan cultura,
que fan teatre
a la ciutat,
tindran una cabuda
aquí en aquest Teatre Tarragona?
Sí, sí,
ja ho he dit,
és a dir,
el Teatre Tarragona,
igual que el Teatre Metropol,
omplirà
totes les facetes
que ja tenim
en marxa
aquí en aquesta ciutat,
és a dir,
no només
d'exhibició
de teatre,
per dir-ho d'alguna manera,
la programació
estable,
professional,
que es pot contractar,
sinó també
la dels propis grups
d'aquí.
Per tant,
jo crec que
Tarragona,
Metropol,
Metropol,
Tarragona
seran la mateixa cosa
i es tractaran
de la mateixa manera.
Per cert,
no hem parlat del pressupost,
o del que ha costat,
perquè el pressupost
era un començament,
finalment,
quan ha costat el teatre?
Bé,
jo crec que
no sé si avui en dia
és la millor manera
de començar un teatre
que parlant
del seu pressupost,
però és cert
que és un pressupost
que fa el teatre,
es va començar
fa cinc anys
o sis,
es va contractar
per un import
que després
s'ha vist augmentat
per tota una sèrie
d'esdeveniments
que han passat,
des dels elements
que s'havien de fer
diferents,
a les cases del costat
que també hi va haver
problemes,
després la part
escenotècnica,
per tant,
vull dir que
dins del que és
trist
que s'endarrereixi
cinc anys
una construcció,
amb el que comporta
també,
evidentment,
això d'increment
del pressupost,
però es podria dir
que al final
el pressupost
ha estat ajustat
al que tenim aquí
a la ciutat,
que és aquest
gran teatre.
Al costat?
Vuit milions d'euros
l'obra civil,
tal com ja vam dir
el seu dia,
perquè això és públic,
que es va anar
aprovant tot,
és públic,
s'aprova amb
consells plenaris
i després ja
la part escenotècnia,
el que és posar,
omplir l'escenari,
per dir-ho d'alguna manera.
Qui és aquest senyor
que ens està observant
aquí al costat?
Tenim un home aquí
al costat que ens observa
i que té alguna cosa a veure
amb el que passarà després,
no?
El que passarà dimarts vinent,
no?
Bé, és el Sergi.
El Sergi és un creador jove
de la nostra ciutat,
el Sergi Guàs,
en qui li hem encarregat
aquesta difícil tasca
que és inaugurar
un nou teatre,
però pensem que és l'aposta
també pel futur,
és un teatre per a les generacions futures,
un teatre que es fa,
que s'estrenen el 2012,
però que vindrà per a les futures generacions
i ell crec jo que és una mostra
d'aquestes futures,
aquestes persones de futur,
aquests creadors,
ara ell ja és músic,
tot i la seva curta edat,
és músic,
té experiència en direcció,
també tots els que coneixem
de l'Esbar Santa Tegla,
i ell us explicarà
com ha pensat aquesta gran festa
de la inauguració del teatre.
De seguida hi parlarem,
però una última pregunta
per Canma Crespo,
perquè escoltàvem aquest matí
l'informatiu,
la veu de l'alcalde,
Jura Félix Ballesteros,
veia que per ell
aquesta inauguració del teatre,
que per ell és l'acte més important
d'ençà que és alcalde.
A mi recordava també
quan va ser regidora de Cultura,
que hi havia un projecte,
per vostè també és un acte important
el proper dimarts?
Evidentment,
com a regidora de Cultura,
poder inaugurar
un equipament cultural,
i més amb els temps que corren,
que no crec que hi hagi
molts més teatres a Catalunya
que en els propers anys
es puguin inaugurar,
és un moment important.
Com moment important
ha sigut cada un dels moments
viscuts aquest 2012,
amb tanta gent
que hem conegut,
alguns que els coneixíem,
els altres artistes
i gent de la cultura
que han aflorat
durant aquest 2012,
ha sigut un any,
la veritat,
molt especial dins de la meva trajectòria
com a responsable de Cultura
i Patrimoni de l'Ajuntament.
Evidentment,
aquest és un moment,
però ha sigut tot l'any
molt, molt important per mi.
A vostè li agrada l'òpera?
A mi sí.
Sí, sí, sí.
He de dir que sí.
No em veig tanta com voldria,
a ningú se li escapi,
és una qüestió econòmica,
però sí, és cert que sí,
que m'he aficionat.
Els amics de l'òpera a Tarrona
també poden estar contents,
per tant, no?
Bueno, suposem que sí.
Evidentment,
l'òpera formarà part
de la programació del teatre,
igual que el teatre,
que la música,
que els concerts
i també exposicions
i d'altres activitats culturals.
Estava pensant
que aquest hall dona molt
per exposicions, no?
Jo crec que és perfecte
per exposicions.
De tota manera,
també tenim dos foies més.
El primer,
també es pot fer exposicions,
es poden fer inclús petits concerts.
El segon,
pot ser concerts, no,
però també alguna exposició
s'hi pot posar,
és a dir,
és tot el teatre
en el qual es pot aprofitar
per fer exposicions.
Carme Crespo,
tenen el calde de Cultura i Festes,
gràcies i l'enhorabona.
Gràcies a vosaltres
i enhorabona a tots.
Seguim en directe
en aquest programa especial
avui des del Teatre Tarragona,
des de l'interior del hall
d'aquest teatre
que va veure la llum
properament el proper dimarts
amb l'inauguració,
amb l'acte inaugural
per donar l'obertura
a aquest gran teatre tarragoní.
I, de fet,
en volem parlar justament d'això,
d'aquest acte inaugural,
d'aquesta cerimònia,
podríem dir,
que té lloc el proper dimarts,
dia 11, recordin,
i a partir de la tarda,
de les quarts a vuit del vespre,
ja en volem parlar
amb el que és el director
d'aquest espectacle,
és el Sergi Guàs.
Sergi, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
D'entrada,
què et sembla, a tu,
aquest assemblatle, el teatre?
Home, jo crec que el teatre
és espectacular
perquè ens pot ajudar
a tindre un teatre en condicions.
Sobretot, a mi,
el que m'interessa molt destacar
és la part de la caixa escènica,
que és una caixa escènica
de més de 12 metres per 12,
i això és el que deia abans
la Carme Crespo,
que ens permetrà fer espectacles
de gran format
que fins fa poc no podíem fer
perquè el Metropol,
com tots sabem,
és una joia modernista,
però té les seves deficitats tècniques
i el escenari
és on es veu més, això.
L'escenari, per tant,
doncs, que hi veurem moltes coses
el proper dimarts.
Ara ho expliquem.
Però abans al carrer
es veurà una cerimònia, no?
Una mena de recorregut,
diguem-li, cercavila,
no sé, dir-li com vulguis,
des d'un teatre a l'altre.
Sí, el que volem fer
és un espectacle en dues parts.
La primera part
és aquesta més simbòlica
que portarem el foc del Fogaril de Jujol
que hi ha al Metropol
fins al Teatre Tarragona
i aquest foc el portaran
les entitats de la ciutat,
les entitats culturals de la ciutat
per inaugurar,
per donar un bateig
a aquest nou Teatre Tarragona.
El que fem és un enllaç
entre el Teatre Metropol
i el Teatre Tarragona
i donem protagonisme
a aquestes entitats
que són les que han pogut fer cultura
a la ciutat
durant aquests 16 anys
que ha estat en vigència al Metropol.
O sigui, destacar sobretot
el llegat que ens deixa el Metropol
que realment
és el llegat que ens permet
obrir aquest Teatre Tarragona.
Quan et van fer l'encàrrec?
Què vas pensar?
Bé, que era un repte molt important per mi
a part de ser una oportunitat
és un repte molt important
perquè el Teatre Tarragona
com ha dit la Carme
és un teatre que
si no ho veurà
després de 42 anys
sense n'hi haurà cap infraestructura així
per tant, és un repte importantíssim per mi
és un orgull
com a Tarragoní també
poder fer aquest espectacle
i poder pensar
el primer espectacle
que es desenvoluparà
en aquest teatre.
A partir d'aquí suposo
que has buscat sinergies
ara comentaves
amb altres entitats
tu és de les bars Santa Tecla
també, no?
És a dir
has anat buscant sinergies
imagino?
Sí, sí, he anat buscant sinergies
però és això
sempre buscant
pel millor de l'espectacle
i no perquè sigui de l'esbart
l'esbart té un paper protagonisme
sinó que l'esbart
com una entitat cultural
com moltes altres
només participarà
a la part de fora
que és on hi ha les entitats
del teixit aquest
i són les entitats més amateurs
i també sobretot sinergies
amb la producció de l'Ajuntament
que hem fet
tota la producció tècnica
i també
sobretot
en la creació del guió
no he estat jo sol
perquè això és impossible
tirar-ho endavant
no en sol
i és aquí
on he tingut més
ajuda
en part del Jordi Girame
també
de la Rosa Comas
o de la Marcia Sarda
entre d'altres
Explica'ns allò que es pugui explicar
perquè naturalment
es tracta de venir aquí
el dimarts vinent
i veure-ho
però d'allò que es pugui explicar
què ens pots dir
de l'espectacle
de dimarts vinent?
Com he dit
és un espectacle
estructurat en dues parts
la de fora
us he explicat
que hi hauria
totes les entitats
del teixit cultural
terragoni
que transportaven
aquest foc simbòlic
i la part de dintre
és una part més professional
en un espectacle
on podrem veure
una mostra
de les tres arrescèniques
que es poden desenvolupar
en aquest teatre
el que he volgut reflexar
és això
quines potencialitats
té aquest teatre
i com explotar-les
i hi haurà
una part de dansa
una part de teatre
i una part de música
la part de dansa
tindrem
l'acompanyable
i també
l'Oriol Picó
que és un ballerí
de 17 anys
que està despuntant
o sigui
comença a créixer
i també
a mi m'han donat
l'oportunitat
de poder fer aquest espectacle
per donar l'oportunitat
a una persona jove
però jo també he volgut
donar l'oportunitat
a un ballerí
que està començant
a créixer
com és l'Oriol Picó
i en la part de teatre
tindrem sis actors
que són sis actors
bastant consagrats
de Tarragona
que han sortit a Tarragona
però que la majoria
estan triomfant fora
com són
l'Oriol Grau
el Fermi Fernández
el Joan Pasqual
la Montselcanyet
la Mercè Rovira
i la Mercè Anglès
són sis actors
que tenen el seu pes
aquí a Tarragona
i en el panorama
cultural català
i finalment
la part musical
anirà a càrrec
de la Camereta XXI
que ens acompanyarà
a tot l'espectacle
però
tindrem el plaer
de poder comptar
amb l'Angelòdena
que ens farà
un petit recital
i que crec que això
també és un punt
bastant important
a destacar
i l'Angelòdena
recordem que ara està
al Liceu
però fa res
estava
de Nova York
i o sigui
que són persones
que estan destacant
fora de Tarragona
són de Tarragona
que no deixen
no deixen ser important
que fem una producció
gent tota de Tarragona
però que estan triomfant
fora tant a Espanya
com a l'estranger
és a dir
que el Veríton Tarragoni
a l'Angelòdena
serà una mica
el punt final
el colofó
sí
acabarem amb la música
i amb ell
dalt de l'escenari
és un final
bastant potent
crec jo
entre una cosa i l'altra
què passarà?
hi haurà un fil conductor
hi haurà una veu en off
que tindrà dient coses?
el fil conductor
clar
tot això són
calaixets
que es van ficant
un de dans
un de teatre
i un de música
però el fil conductor
potser és la part més creativa
que hem fet
que agafant aquesta
simbologia del foc
i una simbologia clàssica
hem tirat
mà de les muses
de les artes escèniques
i el fil conductor
estarà portat
per aquestes muses
que estan representades
per l'escola
de dansa
Artemis
que ens faran
aquest enllaç
entre
cada art escènica
seran 5 muses
que són 3 pel teatre
que és la comèdia
tragèdia i poesia
i la de la dança
i la de la música
i ells seran
quins aniran portant
cap a aquestes representacions
tot plegat
serà un espectacle
diries
d'hora i mitja
d'hora
més o menys
sí
la part
la part exterior
serà
un quart d'hora
o 20 minutets màxim
i la part
d'espectacle
interior
serà
jo crec
calculo
que una hora i quart
més o menys
el que sí que cal destacar
és que
dintre d'aquest espectacle
com deia la Carme
hi haurà
la clausura
de la capital cultural catalana
i hi haurà
el traspàs
de la capitalitat
a Ripoll
i també es podrà veure
un vídeo resum
d'aquest any
de capital cultural
de Tarragona
i això
està inclòs
dintre l'espectacle
per tant
més o menys
l'espectacle
durarà això
un quart
i una hora i quart
una hora i mitja
com a màxim
la part teatral
en què consistirà
què faran els actors
la part teatral
faran
quatre sketchos
de diferents obres
que hem volgut
que siguin obres
que parlin del teatre
i de la feina de l'actor
per continuar
amb aquest lligam
de mostrar
les artes escèniques
i la part teatral
dic que
els textos
els ha triat
la Mercè Sardà
i la direcció
teatral
d'aquests sis actors
l'ha fet el mateix
Oriol Grau
per tant
crec que
només amb això
ja podem afirmar
que serà una part
important
i una part
bastant
espectacular
heu pogut
assajar dintre
l'escenari
del teatre
a Tarragona
no
tenim els assajos
durant tota aquesta setmana
i per tant
ara estan acabant
de fer els últims detalls
com veieu
però els assajos
els farem
a partir de demà mateix
començarem a assajar
aquí el teatre
fins dimarts següent
serà un no parar
aquesta setmana
encara que hi hagi pont
nosaltres no pararem
per poder fer
un espectacle
el més digne possible
tornant al començament
del teatre
ja ens parlaves
abans de les possibilitats escèniques
del mateix escenari
del teatre
serveixi a la redundància
què més destacaries
d'aquest gran teatre?
doncs
això són
els tres foyers
que seran
un espai molt dinamitzador
i molt
amb molta capacitat
per socialitzar
la gent que vingui al teatre
i que fins fa poc
i el metropol
només té aquell vestíbul
però la gent hi passa
de passada
i aquí tenim
tres foyers
que ens serviran
tal com ha dit la regidora
per fer exposicions
per fer concerts
per fer tot allò
que es cregui
i jo crec que és
un fet a destacar
perquè són espais
de dinamització cultural
i també
la llum
que entra en aquests foyers
és a dir
si us ha fixat
quan passo per la Rambla
el teatre té una gran vidriera
i això permet
que entri
tota la llum
que es veu
des del balcó
i això també és un punt
crec que és molt bonic
perquè des del primer foyer
aquest més gran
que han assenyalat
es veu al balcó
i es veu al mar
clar
això és una vista excepcional
és a dir
que els altres són
aquí a sobre
d'on som nosaltres
no?
sí exacte
tenim
ara estem al vestíbul principal
i als dos foyers
hi ha un foyer
que és just
al primer pis
que és el més petitet
que coincideix amb els accessos
tant de platea
com del primer enfeteatre
Sergi Guàs
l'enhorabona
per aquest encàrrec
encàrrec i responsabilitat
com veies tu
una gran responsabilitat
dirigir aquest espectacle
inaugurat
del Teatre Tarragona
el proper dimarts
dia 11
recordin el dos quarts de vuit
el vespre tot plegat
començarà dos quarts de vuit
eh
dos quarts de vuit
davant del Teatre Metropol
i per tant
aquest foc
i aquestes entitats
de la ciutat
vindran fins aquí
el foc com el portaran
serà
el foc tradicional
el Diables
el Batll de Diable
no, no, el foc és
no té res a veure amb els Diables
sinó que serà el foc
de veritat
amb entorxes
és una processó d'entorxes
que s'encendran
amb el paveter de Jujol
això no ho havíem dit
i el paveter de Jujol
també és important
sí, sí
és un punt simbòlic
important
és un punt d'inici
que ens permet lligar
al Teatre Metropol
i al Teatre Tarragona
doncs Sergi
l'enhorabona
i que vagi molt bé
el dimarts vinent
moltes gràcies
i us espero el dimarts
seguim en direct
en aquest programa especial
des del Teatre Tarragona
on continua l'activitat
perquè tot puc
hi està a punt
de cara
el dimarts
aquí vinent
en l'acte d'inauguració
d'aquest gran teatre
de la ciutat
i de fet
també us explicarem
de seguida
com podeu fer-ho
per si és que voleu venir
assistint a aquest acte inaugural
de seguida us explicarem
com podeu fer-ho
per poder venir
i assistir
el dimarts
i 11
en aquest espectacle
del qual
ara en parlàvem
amb el Sergi Guàs
ara volem parlar
també una mica
de les característiques
tècniques
de l'obra
i també de l'edifici
i per fer ens acompanya
l'arquitecte responsable
el director de l'obra
l'arquitecte Javier Climent
Javier, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
com esteu?
Aquí contents
i suposo
ja d'arribar
a veure aquesta recta final
de l'obra
Ja era hora
ja portàvem
més de 4 anys d'obra
continuada
la veritat
és que no hem parat mai
però al final
sempre és de córrer
com sempre
és que som així
però bueno
estarà enllestit
no patiu
Com han anat
aquests 4 anys
tot i que
Javier Climent va assumir
la part final
però hi ha hagut
alguns entrebancs
és a dir, què destacaríem
d'aquesta singularitat
de l'obra?
Ha sigut complexa?
Home, és molt complexa
un teatre
és una de les obres
més complexes
que he fet mai
a més a més
aquí es van donar
dificultats afegides
inicials
per part de l'altre
director
que va haver-hi
al començament
després nosaltres
ens vam fer càrrec
a l'abril del 2008
de la direcció
i vam anar
solucionant
tots els problemes
perquè en un moment
donat
semblava que no podíem
tenir l'accés a nivell
i això
era una dificultat
molt
molt important
perquè avui dia
l'accessibilitat
és un factor primordial
vam aconseguir
solucionar-ho
i a poc a poc
vam anar aixecant
tota l'estructura
tancaments
instal·lacions
que són enormes
les instal·lacions
que té un edifici
com aquest
i finalment
els petits elements
de decoració
per donar
l'ambientació necessària
a un local
d'aquestes característiques
què destacaríem
a nivell arquitectònic
és el més singular
el que més pot
cridar l'atenció
d'aquesta obra
bueno
hi ha moltes petites coses
o sigui
a veure
jo estic
satisfet
de l'obra feta
no perquè
sigui espectacular
arquitectònicament
sinó perquè penso
que és
totalment funcional
bastant adaptada
la façana
a l'entorn
on està
i a l'edifici
té petits
sorpreses
i detalls
de disseny
que podran ser
apreciats
pel públic
o no
és igual
al final
tot queda amb el sum conscient
i és el que fa
que alguna obra
pugui ser considerada
correcta
i acceptable
la façana
per exemple
vam recuperar
part dels elements
estilístics
de la façana anterior
i a partir d'aquí
l'hem composat
la façana
és una telescòpica
té
de les cinc finestres
rodones
que tenia l'anterior
la carassa
que havíem esgrafiat
l'hem recuperat
com a element simbòlic
de l'edifici
fins i tot
quasi bé
sembla el logotip
de l'edifici
les lletres
tenen la mateixa tipografia
les hem tingut de refer
perquè no era
cap tipografia
estàndard
sinó que les hem tingut de refer
i les hem tornat a posar
més o menys
del mateix tamany
i per dintre
l'edifici era
completament nou
i aquests edificis
aquests teatres actuals
que són
caixes de sabates
en realitat
en anglès
li diuen
shoebooks
són molt esquemàtics
en la seva forma
i per tant
els hem dotat
d'alguna mena
de decoració
de fet
aquest esquematisme
també és el que fa
que funcionin
molt més bé
acústicament
i visualment
que els teatres
clàssics
s'enferradura
som al hall
ara mateix
aquí
de fet
quan vinguin els oients
el públic
hi haurà alguns petits detalls
de decoració
d'elements
que criden l'atenció
com per exemple
aquesta mena d'ulls de bou
que hi ha aquí dalt
que és d'aquí
aquesta mena d'obertures
que això diré
que és climatització
són toberes
aquestes precisament
són perquè l'aire
pugui arribar
a la porta
i fer una espècie
de barrera
tèrmica
perquè no entri
el fred
o la calor
això són trucos
que avui dia
estan al nostre
abast
per la tecnologia
són elements
ja molt estudiats
aquí
per exemple
hem creat
un àtria
que parles
del vestíbul
hem creat un àtria
evidentment
no necessitem
tantes columnes
com les que hi ha
perquè l'edifici
s'aguanten menys
però és un element
volgudament
com de recepció
o sigui
un primer ambient
on
l'edifici
fa la benvinguda
al visitant
aquest sí que
els hem forrat
de fusta
perquè
consideràvem
que era
un dels elements
característics
de l'edifici
el resto
podreu veure
quan vingueu
que són pilars
simplement de formigó
perquè
hem procurat
ser auster
en aquests aspectes
i hem buscat
simplement
en tot cas
la despesa
fer-la
amb els elements
funcionals
que el públic
pugui agrair
no obstant
els hem introduït
uns elements
de decoració
seguint
una mini
idea
que recordava
jo
d'aquest edifici
aquest edifici
tenia un cert gust
racionalista
i algun detall
modernista
molt suau
hem intentat
recuperar uns elements
decoratius
que s'assemblen
i que recorden
tot això
a partir
a partir d'aquests elements
de la façana
que hem dit
d'aquests elements
decoratius
i de la
cornisa
la cornisa
que remata
l'edifici
és un element
que també
repeteix
ornamentalment
per dintre
hem jugat
amb aquests elements
i pràcticament
amb això
hem fet
tots els elements
de decoració
després venen
els colors
hem triat
els colors
clàssics
de teatre
vermell i negre
i amb això
hem fet
les diferents
configuracions
dels espais
allà a l'interior
la part de Mastemaginara
a l'interior
la caixa escènica
diguem-ne
com és?
la caixa escènica
és realment espectacular
vull dir que
malauradament
és un element
que no es veu mai
perquè només
veus la representació
però és una caixa escènica
que té
de l'ordre
de 240 metres quadrats
en planta
una alçada
que em sembla
que se'n va
sobre els 18 metres
és realment
molt gran
i molt espectacular
és un element
molt especialitzat
amb el qual
nosaltres els arquitectes
estem quasi
bé a les ordres
dels escenotècnics
són aquests
els que ens indiquen
com ho volen
com ho volen fer
i nosaltres
de fet
els hi posem
els elements estructurals
i compartimentals
que necessiten
però de fet
és un espai
que a mi m'ha agradat molt
perquè precisament
és el que no havia tocat mai
i realment
és força interessant
amb aquest nostre
tenim dues galeries
de serveis
una gran
pinta dalt
quin paviment
és un tràmex
una religa
d'un forat
de 8x8 centímetres
o sigui
fa un lluio
bastant impressionant
caminar per sobre
però bé
són les necessitats
que ells plantegen
per tema
de corrioles
de ganxos
de coses d'aquestes
i és el que els funciona
per tant
hem buscat
sobretot
el que deia abans
un edifici molt funcional
que penso que pot durar
molts molts anys
és a dir
que aquí han intervingut
especialistes
no la matèria
no evidentment
aquest projecte
és un projecte
que ja des de l'inici
ja quan vam fer el projecte
ens vam assessorar
d'escenògrafes
de ser no tècnics
especialistes en acústica
especialistes en estructura
no cal dir-ho
especialistes en instal·lacions
especialistes en activitats
de tota mena
perquè no és possible
avui dia
amb un arquitecte
arribar a totes aquestes coses
el que hem fet
ha sigut
de director
i coordinador
d'aquest equip
i ha sigut molt interessant
perquè hem arribat
a dissenyar
fins al mobiliari
o sigui
el mobiliari
que veiem aquí
al vestíbul
que li diem
mobiliari arquitectònic
que té un cert disseny
i una certa intencionalitat
l'hem pogut dissenyar nosaltres
les butaques
no les hem dissenyat
perquè no m'atreviria jo
a posar-me en temes d'ergonomia
però sí que les hem
diguéssim tunejat
d'alguna manera
perquè
doncs bueno
vam estar
d'acord
amb les fàbriques
que vam consultar
abans del concurs pertinent
doncs vam veure
la possibilitat
de personalitzar-les
i ja les veureu
estan personalitzades
a més hi ha una combinació
també de colors
doncs relativament interessant
i fins aquí
puc explicar
no?
home
jo preferixo que ho vegin
els espectadors
quan vinguin aquí
no?
si expliqueu tot abans
bueno
això és això
es donar unes pincellades
que
que facin créixer
el cuc
per veure-ho
no?
el tema acústic
també ha estat
diguem-ne excel·lent
el d'aquest teatre de Tarragona
s'ha aconseguit
l'excel·lència
en tema acústic?
el tema acústic
és fonamental
per nosaltres
era fonamental
que això funcionés
i des del primer dia
vam acudir
a el que considerem
el primer despatx
de Catalunya
probablement
dels millors d'Espanya
que és l'Audioscan
a partir d'aquí
s'ha dissenyat
tot el tema
hi ha uns elements
que ja veureu
a la sala
que li diem flautes
que és un element
ornamental
i acústic
vull dir que
hem jugat
amb les necessitats acústiques
ens deien
que anem a anar
amb aquest tipus d'element
i l'hem utilitzat nosaltres
com un tema
també ornamental
tot això
està molt estudiat
a veure
l'edifici
està pensat
com a teatre
i moltes vegades
s'ha parlat
si es podran fer
també concerts
òperes per suposat
que es podran fer
també
i potser auditori
evidentment dansa
també es podrà fer
el tema de l'auditori
requereix
un adicional
que es diu
conxa acústica
que és un element
que es posa
a l'escenari
perquè el so
no se'n vagi per amunt
ni cap a enrere
sinó que es reboti
cap a la sala
és un element
que quan ho consideri
a dir en l'Ajuntament
l'instal·larà
per poder fer també
concerts
perquè
la forquilla
diguéssim acústica
de teatre
i de música
tenen un punt
de coincidència
i hem buscat nosaltres
aquest punt de coincidència
això és un món
és tot un món
sí, és increïble
de veritat és que
és molt complex
però apassionant
és un tema molt bonic
les companyies
s'entraran per aquí
per la Rambla
o entraran per allà
per la Rambla Vella
no, les companyies
ja des de l'inici
aquest era el problema
principal que tenia
el teatre de Tarragona
antic
és que no podien entrar
a les companyies
més que per la Rambla
perquè no hi havia
accés de darrere
això ja es va plantejar
quan van fer
les primeres
les primeres notes
a l'any 2000-2002
el primer projecte
allà ja es va plantejar
la necessitat
que pel carrer
de Santa Clara
es poguessin fer
l'accés
de tramolles
i d'artistes
això també condiciona
és que
a veure
Tarragona
és una ciutat
amb una topografia
complicada
bueno
els més vells del lloc
ho saben
i els que no
també quan caminen
i puges i bajes
també te n'adones
de seguida
però és curiós
que entre la Rambla
el nivell de la Rambla
i el nivell de darrere
hi ha pràcticament
sis metres de desnivell
clar
això condiciona
que com que per darrere
hem d'entrar
camions
tramolles
artistes
la platea
perdó
l'escenari
està situat
en aquell nivell
i la platea
evidentment
un metre més baix
pel tema de visuals
etcètera
clar
molta gent
encara espera
a l'entrar
trobar-se
la platea
al nivell de la Rambla
i no
està uns cinc metres
més amunt
per tant també s'ha pogut solucionar
doncs aquesta qüestió
de l'accés
de tramolles
i de
sí sí
era fonamental
perquè és que si no
un teatre modern
no funciona
i més
avui dia
t'arriba una companyia
i en un dia
et munta
fa la funció
i desmunta
vull dir que
és importantíssim
aquest tema
d'accessibilitat
Xavier Climent
la bona bona
per la feina feta
també l'equip
que teniu al darrere
que són moltes persones
que encara
alguns encara estan treballant
per aquí
ultimen detalls
i que ho disfruti
el proper dimarts
sí sí
ho disfrutarem tots
i de veritat cal agrair
a l'equip que hem tingut
tant de tècnics
com de
de construcció
de serrallers
de tota mena
que
hem connectat bastant
i s'ha pogut fer una obra
bastant
correcta
jo crec que al públic
en general li agradarà
Xavier, gràcies
i l'enhorabona
moltes gràcies
doncs nosaltres
tanquem ja des d'aquí
aquest programa especial
per cert
per a aquells que ens consta
que heu trucat a la ràdio
preguntant
com fer-ho
per aconseguir les entrades
per l'espectacle inaugural
del proper dimarts
dia 11
us hem de dir
que nosaltres
a Tarragona Ràdio
properament
10 entrades
per poder assistir
a aquest acte inaugural
i d'altra banda
a través de xarxes socials
és a dir
suposem que a través
de Facebook i Twitter
també s'obreixaran
no pas nosaltres
però si els organitzadors
altres 40 entrades
hi haurà per tant
entrades distribuïdes
a través de xarxes socials
a través de diferents
mitjans de comunicació
és a dir
que properament
estiguin atents
als mitjans de comunicació
i veuran la manera
de poder accedir
a aquest acte inaugural
un acte inaugural
que viurem
el proper dimarts
dia 11
a partir de les quarts
del vespre
des del Teatre Metropol
fins aquí
fins al Teatre Tarragona
amb aquesta desfilada
i posteriorment
aquest espectacle
dirigit per Sergi Guàs
amb qui podíem parlar
fa poca estona
res més des d'aquí
només dir-vos això
que el teatre està
molt molt avançat
i que per tant
ben aviat
també ho podran veure vostès
si no poden anar
a l'acte inaugural
també tenen
una segona oportunitat
que és poder assistir
a les jornades
de Portes Obertes
que es faran
la següent setmana
també aquí
al Teatre Tarragona
i per tant podran visitar-lo
com ja intenten fer-ho
alguns dels que passen
per aquí per la Rambla
que entren
perquè de fet la porta és oberta
ara de seguida
hi ha la compresència
amb els mitjans de comunicació
la porta és oberta
veiem persones que entren
avui no es pot entrar
entren fins al Holi
i han de tornar a recular
però en qualsevol cas
també ben aviat
podran veure el Teatre
aquest Teatre Tarragona
des de Portes Andins
com ja
els borders
es de ...
li
ens
importantly
ja