Fins demà!
La música de Nadal, que ja comença a impregnar les zones de Tarragona Ràdio,
el nostre company Lluís Comes, que ens escull aquestes fantàstiques Nadales
per il·lustrar la sèrie d'entrevistes que estem fent aquest matí.
I ara anem a parlar d'un altre clàssic de les festes, són els pastorets de la Salle.
Així que ens traslladem cap a la dècada dels anys 20,
que és quan diuen que va tenir origen aquestes representacions
dels pastorets del Folky Torres a la Salle,
i ara li preguntarem al director de l'obra, el Josep Maria Rota,
que ja saludem. Josep Maria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
És cert això que data del 1920, de la dècada dels anys 20, o no?
Els orígens els podem remuntar als anys 20,
perquè ja es feien els pastorets, es feien al col·legi.
Quan el col·legi estava, el que llavors era l'avinguda de Navarra,
és a dir, Estenislau Figueres,
i després a la plaça Emperial Tarracó.
I a l'any 52 sortiu del col·legi, no?, i salteu cap al metropol.
Exacte. Exacte. És a dir, després d'haver fet pastorets,
no només els de Folky Torres, sinó que s'havien fet altres versions de pastorets,
doncs a partir de l'any 52 sí que podem comptar que ja són els pastorets de l'Associació de la Salle,
és a dir, amb gent gran, amb actors, podríem dir, no professionals, evidentment,
però doncs gent que fa teatre amb altres companyies,
i de llavors sí que podem parlar ja dels pastorets de l'Asalle.
Des de l'any 52 de manera ininterrompuda,
perquè cada any s'ha obert el metropol per fer els pastorets.
El metropol està tancat alguns anys,
algunes temporades als anys 80 va tancar.
És a dir, que no s'ha fet sempre...
No, no, no, és a dir, no s'ha fet sempre,
perquè el metropol va tancar durant alguns anys,
per exemple dels anys 80 va tancar,
fins ara que l'Arc des de la reapertura sí que ho han fet cada any,
i després també els anys finals dels 60 i els 70 no s'havien fet.
De fet, es van fer un parell d'anys en col·laboració amb l'Atenea
i es feien a l'Auditori de Ràdio Tarragona,
que llavors estava al carrer de la Unió,
i allà s'havien fet pastorets també.
De fet, l'Atenea va sortir de l'Asalle també.
Vaja, però no sé si haurà anat a representació per any,
perquè si no arribaríem ja als 60 anys de...
Nosaltres comptem 60 anys.
60 anys, és a dir, que en guany seria un nombre rodó.
Sí, 60 aniversari.
No han sigut 60 temporades seguides,
perquè hi ha hagut alguns anys que no es van poder fer
perquè el metropol estava tancat.
Recordo un any també que ho vam fer a l'Auditori de Caixa Tarragona,
en col·laboració amb l'Ateneu de Tarragona,
però vull dir, era amb la companyia de l'Asalle,
mentre el metropol estava tancat.
Però sí que celebreu, d'una certa manera,
aquest 60 aniversari, diguéssim.
Sí, sí, sí.
60 anys de les representacions,
si més no fora del col·legi,
ja hem dit que les del col·legi
es remuntarien una mica abans.
Representeu aquesta obra que,
comentàvem també,
que manté aquest caràcter tradicional
i fidelitat al text original de Folk y Torre.
Jo crec que és una de les coses,
dels fets que us caracteritza, no?
És a dir, que els canvis són mínims
i que us intenteu adaptar fidelment
amb aquest text tradicional.
Nosaltres pensem que el valor que tenen
els nostres pastorets és aquest,
és els pastorets que tothom ha vist
quan era petit i que tothom té ganes
de tornar a veure, ara que ja són pares o avis,
i que tothom té ganes de portar els seus fills
o els seus nets a veure,
perquè són els pastorets que van veure ells.
Nosaltres pensem que els experiments
amb gasosa, millor,
i que els pastorets no necessiten,
no necessiten cap invent.
Clar, el Josep Maria Roto ho coneix bé,
perquè quants anys portes dirigint aquesta obra?
Jo dirigeixo els pastorets
des de la repertura del Metropol,
que si no m'equivoco va ser l'any 96.
És a dir, més de 15 anys bons.
Sí, exacte.
Dirigint aquesta obra.
I jo com a actor em remunto
a la Ràdio Tarragona de l'any 72,
fent d'Angelet i de Dimoniets sense paper,
i si no m'equivoco, l'any 74,
al Metropol fent de pastor.
Seria interessant, no, Josep Maria,
o recuperar aquests pastorets en format ràdio?
No sé si vau fer alguna cosa d'això,
si es va fer alguna cosa.
Com a associació a la Salle i amb pastorets,
jo crec que no.
Jo crec que no.
Sí que em sona que llavors en aquella època
es feien.
És possible que hi hagués algunes.
És que ara m'ha vingut algun record,
allò d'alguna entitat,
que potser sí que va portar a la ràdio els pastorets,
però potser era una altra localitat.
Parlant d'aquesta representació que vosaltres feu,
és una representació que sovint
és com una cantera de teatre, no?
És a dir, molts actors han començat fent pastorets.
Si parlem ja de tot Catalunya,
gairebé tothom,
des del Pere, fins jo que sé,
actors que hi ha hagut,
el Garçavall, grans actors,
tothom m'ha reconegut després
i amb honor,
és a dir, amb satisfacció,
que ells havien començat fent els pastorets.
Clar, clar, i no ho han de dir pas amb la boca petita.
És a dir...
Teatre de parròquia
i Teatre 6 Aficionat.
Jo crec que a Tarragona
la majoria de gent
que ara està
en grups com l'Atenea
i que està actuant amb altres entitats
o que participa, per exemple,
a Tarraco Viva
i amb algunes d'aquestes manifestacions artístiques.
Home, no tots, evidentment,
però la majoria,
molts d'ells,
sí que han començat fent els pastorets.
Sí que és una primera presa de contacte
i una tradició
que està present en moltes famílies de la ciutat, no?
És a dir,
tothom coneix algú que fa pastorets.
I, de fet,
en la nostra companyia es dona el cas
que els pastorets
tenen un caràcter molt familiar
perquè, generalment,
des d'aquestes darreres èpoques
que jo puc conèixer,
doncs,
ha sigut
una obra de teatre
en la que hi han pogut participar
el marit, l'esposa, els fills.
Doncs jo recordo l'època, doncs,
del Josep Maria Fort i la Marianita,
tots dos,
i els seus fills.
Recordo que el meu pare i la meva mare
es van conèixer, de fet,
a l'associació La Salle,
fent teatre,
tots dos,
quan encara no es coneixien.
Vull dir,
vuit anys abans de casar,
es van conèixer ja fent els pastorets
i actua la meva germana.
Recordo la família Gasol,
que hi sortien també tots dos,
pare i mare,
i els dos fills.
La família Toset,
que també havien actuat ell,
el seu germà,
la seva dona.
i les històries que es deuen amagar
darrere de les representacions
dels pastorets durant aquests anys
i amb la gent que les heu tut a terme.
Hi ha gent, per exemple,
ara que parlàvem de famílies,
com la família Guerra,
que durant molts anys van actuar,
l'Antonio,
fent papers importants,
i ara ell ja no actua,
però segueix venint a ballar la sardana,
la seva filla ve a tocar el piano,
acompanyar els coplets,
és a dir,
sempre hi ha una voluntat de dir,
tot i que jo ja no actui,
però vull seguir vinculat amb els pastorets.
I és que de versions dels pastorets
n'hi ha de diferents,
n'hi ha de més modernes,
n'hi ha de...
Però digues, digues.
No, com a obra de teatre,
els pastorets no és més que la continuació
d'allò que diem del cicle de Nadal,
de l'origen del teatre modern.
És a dir,
el teatre modern no neix del teatre clàssic.
El teatre clàssic s'acaba mort en època romana,
i el teatre modern neix a l'Església.
És a dir,
tenim el cicle de Quaresma i de Pasqua,
vull dir que són les passions,
el que donen les passions,
el cicle geogràfic,
que aquí encara ens queda el misteri d'ells,
el ball del Sant Cris de Salomó,
el misteri de la selva,
i després el cicle de Nadal,
que són els pastorets.
Com a obra de teatre,
n'hi han hagut grans versions,
com la d'en Pàmies,
que per mi penso que és,
literàriament, la més profunda.
Potser com a vers més bonic
és el de Pitarra,
que es representa també en molts llocs,
però possiblement el de Folky Torres
és el més emotiu,
el més sentimental,
i és el que es representa més a tot Catalunya.
Ara et anava a preguntar què tenia de màgica
aquesta versió que representeu vosaltres,
la de Folky Torres.
Jo crec que és la més popular
perquè és la que més arriba a l'espectador.
El mateix Folky Torres,
en el pròleg de la seva obra,
ho diu,
que ell no pretén fer res especial,
no pretén fer res original,
diu que els seus pastorets
neixen del mercat de Santa Llucia,
és a dir,
d'aquest esperit de Nadal,
de la il·lusió del Nadal,
i que qui vulgui buscar-hi
grans creacions,
que les oblidi.
El mateix Folky Torres,
que era un gran escriptor,
que era un gran novel·lista,
un gran comunicador,
reconeix que el valor de la seva obra
està precisament en això,
en la senzillesa,
en saber transportar
quin és el cor,
l'esperit dels catalans per Nadal.
Quanta gent representareu,
us encarregueu
de dur a terme aquesta representació?
La companyia ronda uns 25 actors,
des dels papers principals
fins als papers muts,
fins a la gent que col·labora,
que està fora d'escena.
Som un equip molt estable,
de fet hem mantingut la companyia
gairebé d'una forma molt homogènia.
De l'any passat vam incorporar
un personatge nou
amb un paper important,
com és el disavaló,
que és l'Anna Pobeda,
que l'any passat va debutar
i enguany es consolida ja en aquest paper.
Fa també uns quants anys
vam renovar la parella
de Lluquet i Robelló,
amb en Lluís Lillo i en Marc Batxas,
i ja és una parella consolidada,
jo crec que per molts anys.
I després tenim la garantia
de l'experiència,
per exemple, enguany el paper
de Lucifer,
el farà el Josep Maria Toset,
que havia sigut el Lluquet
des de l'any 77,
si no m'equivoco,
i que l'any passat va,
tot i deixar de fer de Lluquet,
doncs va fer el paper de Japó
i enguany farà el paper de Lucifer.
Ara anava preguntant per als relleus d'enguany
per les novetats en qüestió de papers.
Doncs enguany el que fem
és consolidar els papers de l'any passat.
Tenim una novetat només en els pastors
i el que hem fet és,
com acostum a fer en aquests papers,
anem pujant per l'escalafó.
És a dir, un dels pastors
que feia fins ara de Joanoi
passa a fer de Japó,
que és un paper més important,
i un actor que fins ara feia el paper de Pastoret,
que és l'Èlia Figueres,
ara passarà a fer el paper de Joanoi.
I després aquest que ens comentava de Lluquet, no?
I després el Josep Maria Toset,
que després d'haver fet molts anys de Lluquet
i l'any passat de Japó,
enguany farà de Lucifer.
La companyia, la Salla,
a banda de la representació d'aquests pastorets,
aneu fent més coses al llarg de l'any
o ho seguim només amb aquesta representació?
No, darrerament només fem això.
És a dir, en la darrera època,
des que el Metropol torna a estar obert,
només hem fet dues coses.
Vam representar...
Tres coses, perdó.
Vam representar el Don Juan Tenorio,
fa bastants anys.
Jo crec que va ser l'any...
No recordo exactament,
però devia ser al final dels 90,
potser el 98 o el 99,
entre el 97 i el 99, potser.
Vam fer el Don Juan Tenorio,
que havia sigut una de les obres clàssiques
que havia fet l'Associació de la Salle
i que havia sigut un gran èxit.
I, de fet, va ser un gran èxit,
dues funcions.
Després vam fer una obra de teatre clàssic,
és a dir, l'Electre de Sofocles,
una cosa completament extraordinària,
fora del que és el teatre que es fa habitualment a Tarragona.
I fa uns quants anys vam fer per Sant Magí
una obra de teatre de la vida de Sant Magí,
que la vam representar, doncs, esclar,
evidentment, el dia de la vigili de Sant Magí.
Fora d'això, no fem res més,
perquè no ens hem constituït encara
com a companyia de teatre,
a diferència del que havia sigut abans
l'Associació de la Salle.
Som un grup de persones,
moltes de les quals col·laboren
o col·laborem també amb altres entitats,
i que ens trobem puntualment per Nadal
a la cita aquesta obligatòria,
que són els pastorets.
De cara a la representació d'enguany,
el tema vestuari es va renovant periòdicament, no?
Anem renovant el vestuari,
perquè, esclar, el vestuari és tan tradicional...
Però m'imagino que sempre manteniu
l'essència original, no?
Això està clar, és a dir,
nosaltres tenim un estil de vestuari
i un estil de decorats
i fins i tot un estil de maquillatge,
podríem dir, de teatre tradicional.
Llavors, esclar, la roba que tenim
l'anem renovant,
perquè, esclar, amb el pas dels anys
necessita algun retoc.
De tant en tant es fa alguna peça de roba nova...
I el tema dels decorats,
imagino que igual, no?,
que es van renovant quan cal.
Els decorats no...
no ho podem...
Es van mantenint,
i de fet els decorats que,
en el seu moment,
quan es van comprar,
abans eren de lloguer,
es llogaven habitualment,
quan es van comprar als anys 70,
doncs no deixaven de ser
una cosa que es deia de repertori,
si la paraula aquesta que es feia servir,
de repertori,
i avui en dia són molt difícils de trobar.
De fet estan catalogats
per l'Institut Català del Teatre.
Pel seu valor històric, no?
Sí, sí, sí.
Perquè, senzillament,
no n'hi ha,
costa molt de trobar qui s'hi dediqui.
Tenim uns decorats que fan 6x4,
que és el que feia la boca del Metropol
en aquella època,
i després,
l'última remesa de decorats nous
que vam comprar,
que ja són més grans,
que fan 8x6,
que són de Germán Salvador,
de Barcelona,
amb els que vam ampliar.
I aquest tamany,
aquesta mesura dels decorats,
no ho fa difícil
a l'hora de representar els pastorets?
Això vol dir que,
com que la boca del Metropol
ara és més gran,
doncs s'ha d'aforar més,
s'ha de tancar la caixa,
de manera que els decorats
quedin en proporció.
Parlem, si li sembla,
d'horaris,
i una mica com anirà tot el planning d'enguany.
Quan podrem veure aquestes representacions?
26 i 27,
dia de Sant Esteve
i l'endemà de Sant Esteve.
És a dir,
això serà dimecres i dijous
de la setmana vinent.
Dimecres i dijous
de la setmana vinent.
Molt bé.
A dos quarts de set de la tarda,
representació dels pastorets.
El Metropol.
El Teatre Metropol.
No és,
això també vull insistir,
és a dir,
tampoc representem
tota l'obra sencera,
és a dir,
l'obra està bastant retallada.
Retallada
perquè a les 9
puguem estar tots a casa.
És a dir,
una hora i mitja,
de durada.
Sí,
amb una pausa
necessària,
també,
per la gent gran
que ve al teatre
i pels nens petits
que venen al teatre.
Per tant,
jo crec que és una estona
molt agradable
que passa
molt de pressa
i ja l'ajustem
a que ningú tingui temps
de cansar-se,
sinó que tothom digueu
i ja s'ha acabat,
quina llàstima.
La representació
dirigida a tots els públics,
ara ens comentava,
tant per a petits
com per a grans,
no és a dir,
ni es farà
llarga
per als nens
ni...
No, no,
al revés,
està pensada
per a tots els públics
i està pensada
perquè sempre hi ha nens
que no han vist mai
encara els pastorets
i que els volen veure,
sempre hi ha nens
que recorden
amb il·lusió
de veure els pastorets
cada any,
fins que ja es fan
més grans
i sempre hi ha pares
i avis
que els fa il·lusió
tornar a veure
aquells pastorets
que van veure ells
quan eren nens.
I així anar fent
aquesta tradició
de pastorets,
no?
Tant de bo
que els nens
també s'animin
a representar-los
perquè, clar,
si això es va...
Tenim la sort
que més o menys
a totes les escoles
avui en dia
el teatre de parròquia
ja s'ha perdut
perquè no hi ha vida
parroquial tampoc,
però en canvi
a totes les escoles
doncs se celebren
els festivals
de Nadal,
no?
A infantil,
a primària,
els pessebres vivents
i tot això
no deixa de ser,
doncs,
bé,
una manera
de mantenir viu
aquest caliu
dels pastorets.
Doncs els pastorets
de la Salla
el proper dimecres
i dijous
a dos quarts
de vuit del vespre.
Dos quarts
de set.
De set?
A sis i mitja?
Sí.
Doncs així ho hem...
Sí,
a les sis i mitja,
no?
Hem dit?
Dos quarts de set
o dos quarts de vuit?
Dos quarts de vuit.
Ara hem...
Dos quarts de vuit,
i dos quarts de vuit.
Les set trenta,
perquè ens entenem.
Les set trenta,
dos quarts de vuit.
Al Teatre Metropol.
Josep Maria Rota,
doncs,
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
i, vaja,
doncs,
que l'any que ve
puguem parlar
de la següent representació.
Això mateix,
gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.
Adéu, bon dia.