This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
L'Associació Cultural de Sant Fructuós, el perit un àngel d'Òdena,
són els guanyadors dels Premis a Tarragonès 2012.
El llunyament d'aquests reconeixements del Consell Comarcal del Tarragonès,
que cada any de fet es generaran, es feia i dixous a Tarragona
i es feia un reconeixement de fet de la capitalitat cultural.
El jurat va acordar per unanimitat, volem dir,
després de valorar les diferents propostes,
donar el Premi Tarragonès de Creació, el Lucius Aneus Florus,
el perit un àngel d'Òdena, el tarragoní àngel d'Òdena,
en reconeixement de la seva trajectòria.
I d'altra banda, també per unanimitat, el jurat va atorgar
el 12 Premi de Difusió a Utiques, a l'Associació Cultural de Sant Fructuós,
en reconeixement del rigor en la recuperació i divulgació arqueològica
històrica del cristianisme primitiu.
Volem parlar, els volem felicitar,
i per això saludem a l'altre costat del fil telefònic,
el Joaquim Julià, el president de l'Associació Cultural de Sant Fructuós.
Joaquim, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com vau viure ahir al vespre l'acte de lliurement?
Com va anar?
No, va anar molt bé.
Va ser una cosa així molt relaxada i molt tranquil·la,
i nosaltres, doncs mira, una mica amb els nervis de recollir aquest prèmit
que ens ha fet molta il·lusió.
Ho anava a dir contents, no? Perquè, home, Déu-n'hi-do, eh?
Feu moltes activitats, algunes, diguem-ne, més conegudes que altres, no?
Però molt tranquil·lament sempre és bo.
És una manera de reconèixer una mica la petita o gran,
digueu-li com vulgueu, tasca que fem dintre de l'associació, no?
Vull dir, perquè a part de la representació de la passió a l'amfiteatre,
doncs també col·laborem amb revistes,
col·laborem amb l'edició de llibres
sobre el patrimoni arqueològic de la tàrroca romana,
contribuïm en viatges culturals per ensenyar als nostres socis
i als que no ho són, també, doncs tot aquest patrimoni ric que té Tarragona,
i això, doncs, ens fa molta il·lusió, no?
Recortem, l'associació, home, l'acte més conegut, ho dèiem ara,
és la passió, no?
Sí.
Però que única soni ara la catedral de fons, eh?
Sí.
És la catedral, això, i que sí?
Estic davant de la catedral.
Doncs mira, no podia anar millor la cosa, eh?
Perquè parlem de Sant Fructuós,
doncs, naturalment, la catedral havia de sonar, eh?
Sí.
Anem a dir, l'acte més conegut, naturalment, és la passió, no?,
que feu a l'amfiteatre,
però ara ens ho deies, Joaquim,
que en feu moltes més d'activitats, no?, al llarg de l'any?
Sí, sí, perquè, vull dir, la passió realment la fèiem via anualment,
en guany tocava, no l'hem pogut fer per circumstàncies òbvies,
i aleshores, doncs, a part de la passió,
el fet de llegir les actes i comentar-les i fer-les,
doncs, ens va fer descobrir aquest patrimoni que he dit abans,
el Teològic de Tarragona, no?
Llavors, aleshores, amb una col·laboració molt estreta
que tenim amb el Museu Bíblic Terraconense
i amb l'ICAC,
doncs, contribuïm en tota aquesta sèrie de publicacions
perquè es doni a conèixer aquest patrimoni tan ric que té Tarragona, no?
No, abans ens van declarar patrimoni mundial, no?
I aleshores, doncs, penso que també un dels fins
o de les finalitats de l'associació
és que tot aquest patrimoni es doni a conèixer,
no només els tarragonins,
que penseu que n'hi ha molts que no el coneixen,
i, sí, també a fora de Tarragona, no?
Una mica, què és allò que hauríem de saber
d'aquest llegat, d'aquest passat,
que justament per això es donava no el premi ahir, no?
Per posar en valor i per donar-lo a conèixer a la ciutadania.
Però què és el que creu que hauríem de saber i no sabem
d'aquest passat nostre?
Mireu, nosaltres vam fer,
quan vam fer l'any jubilar de Sant Fructuós,
hi feia una sèrie de rutes
per aquí pel patrimoni arqueològic de Tarragona
i aleshores se'n donàvem compte
que molta gent de Tarragona,
si nosaltres no la sabíem, aquesta història,
si nosaltres no havíem estat mai a la necròpolis,
si nosaltres no hem estat mai a l'amfiteatre
i no sabem com va ser ni com va començar ni res,
doncs ens referim a això, no?
Aquesta certa ignorància, entre cometes,
que té molta gent del nostre patrimoni,
que nosaltres el trobem
i penso que és tan ric i tan valuós, no?
Penseu que, per exemple, a nivell de necròpolis
tenim les notícies que aviat se podrà visitar,
però penseu que és la segona necròpolis més gran d'Europa, eh?
i aleshores és un patrimoni
que això no ho tenen gaire ciutats al món, eh?
És cert que hi ha, diguem-ne, ben poques notícies
sobre fructuós, auguri i eulogi?
És a dir, tenim...
No, no hi ha poques notícies.
Penseu que...
Expliquem-ho, expliquem-ho.
Aquestes actes aquestes de la passió del judici sumaríssim
i l'execució de fructuós, auguri i eulogi a l'amfiteatre.
És el primer document escrit que es troba de l'Hispània romana, no?
És una cosa, doncs, ben certa.
S'ha anat transmetint a través de l'Església.
Ara nosaltres, com a associació civil que som,
adherida naturalment a l'Església,
però som associació civil,
doncs procurem que això es doni a conèixer
i la gent ho entengui,
la gent sàpiga d'aquest bisbe primer,
que tenim notícies que vam tindre aquí.
Penseu que va ser una personalitat molt important.
Per què? Doncs perquè l'emperador de Roma
decretés la seva persecució
li deuria fer una mica de nosa, no?
Perquè ell, de part de la comunitat cristiana,
que en aquells moments hi havia a la Tàrraco,
també feia i ajudava els que no...
els que eren pagans
i els que, doncs, no freqüentaven la comunitat cristiana.
I això, l'emperador hi va començar a fer mal
i va ordenar la seva persecució, no?
A més a més, les actes del seu martiri,
en les que passeu bona part de la sanificació,
és el document literari, de fet,
cristian més antic de tota la península.
Sí.
És això.
Sí, és el primer document que es troba a l'Hispània romana
que relata tots els fets aquests que van passar a Tarragona.
Un document que...
Esquerit per un soldat romà, segurament, eh?
Un document que heu traduït vosaltres, no?
Que va ser... Ara fa alguns anys que el vau traduir?
Sí, sí, el vam traduir de l'italià
i una traducció ben fidedigna
i molt, diguéssim, a el que era la realitat, eh?
Sí.
Doncs avui hem volgut parlar amb ells, per això,
per aquest reconeixement, per aquest premi a Tarragonès,
que ahir els lliuràvem,
que ja ens comentava, doncs, Joaquim Galià,
que van recollir, doncs, en fi, molta il·lusió
i, a més, encara en guany, no?,
que no s'ha pogut, malauradament, fer la passió.
L'any que ve serà diferent?
Com ho veieu, la perspectiva, Joaquim?
No ho sé, estem treballant a nivell de la Junta i dels socis,
a veure què és el que podem fer l'any que ve.
i nosaltres no renunciem a fer la passió,
però potser, doncs, hi ha coses que estan una mica embestades,
digue-li, doncs, a nivell de Tàrroco Viva,
que també cada any hi col·laborem,
perquè pensem que dintre del que era el temps dels romans aquí a Tarragona
també hi havia aquesta comunitat cristiana
i també, doncs, s'ha de saber que, a part dels gladiadors
i de tot el que hi havia,
doncs, també hi havia una comunitat cristiana, no?
I amb això estem treballant a veure què és el que podem...
el que podem fer de cara a l'any que ve,
si dintre, a Tàrroco Viva o a part,
però, bueno, ha de ser una cosa que sigui barateta
perquè els mitjans, com ja sabeu, no són gaires ara.
No, exacte, exacte, està la cosa difícil.
Sí.
Joaquim, una forta abraçada tant a tu
com a la resta d'integrants de l'Associació Cultural de Sant Fructuós,
l'enhorabona per aquest reconeixement, per aquest premi tarragonès,
per aquests premis del Consell Comarcal del Tarragonès
que us van atorgar ahir aquest premi de difusió a Utiques,
aquest dutxe premi a l'Associació Cultural de Sant Fructuós,
a gaudir-lo, eh?
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres per l'atenció que teniu
i estem a plena disposició.
Joaquim, una forta abraçada, gràcies.
Gràcies, igualment, gràcies.
Doncs ells van guanyar aquest premi, aquest dutxe premi a Utiques,
de difusió, i lliureven els guardons aquí a Tarragona Ciutat.
De fet, com dèiem, el jurat també va acordar per unanimitat
a otorgar el premi Lúcius a Neus a Florus
al veritum tarragonès, Àngel Odena,
un veritum tarragonès però amb una gran projecció a nivell internacional,
en reconeixement precisament a la seva trajectòria artística
amb aquesta projecció.
I també, d'altra banda, es va lliurar la 14a beca d'investigació
Lúcius Licinius Sura,
aquesta amb una dotació de 2.450 euros
i la publicació del treball es va concedir a José Carlos Suárez
i a Pedra Nogales.
Ells són, segurament ho saben,
de la Unitat d'Investigació del Cinema
de la Universitat de Rovira Virgili
i es van premiar en concret pel projecte
als inicis del cinema als pobles del Tarragonès.
Un lliurament que, com dèiem, es va fer aquí a Tarragona,
en aquest cas el lliurament va anar a càrrec
del responsable de comunicació externa, Repsol, Josep Bertran.
I, de fet, ens explicaven que els premis en guany
s'han pogut mantenir.
Ara parlàvem amb Joaquim Julià
del context econòmic que es compleixa,
doncs s'han pogut mantenir en guany
i també en les properes dues edicions
gràcies a la col·laboració de Repsol,
de l'empresa Repsol,
que ha fet que aquests premis
es puguin mantenir en l'edició d'aquest any
i, com dèiem, les dues properes.
Una presentació que va estar molt bé
perquè es va fer càrrec de l'actor i presentador
Fermi Fernández
i va estar amenitzada, a més a més,
pel concert de Joan Reig i Refugi
amb arranjaments d'una selecció del repertori
de la nova cançó, podríem dir.
És a dir, que va ser un lliurament de premis
que va estar molt bé,
que es va viure ahir a Tarragona Ciutat
i que, si vols més informació,
podeu anar a la nostra pàgina web a tarragonaradi.cat
i ja tenim totes les referències
d'aquest lliurament dels premis
Tarragonès 2012, com dèiem,
enriqueigut amb aquests premiats.