La gran indústria química tarragonina lidera les exportacions del sector a nivell de l'estat.
Són les empreses químiques d'aquí del territori, de la demarcació,
exporten el 60% de la seva producció,
mentre que l'estat, per exemple, el volum no arriba al 50%.
Són algunes de les moltes dades que es desprèn de l'informe anual
de l'Associació Empresa del Química de Tarragona, l'EQT, corresponent al 2012.
Avui en volem parlar, en volem analitzar aquest document,
i per fer-ho s'acompanya el president de l'EQT, Joan Pedarol.
Joan Pedarol, molt bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia.
Les exportacions que tiren del carro, no podríem dir, per dir-ho curt i ras, van bé?
Sí, sí, són les que tiren del carro,
i de fet és les que, pel que preveiem els propers anys,
han de continuar tirant del carro, les exportacions.
Això és bo? És un bon símptoma que es portem fora?
A veure, des del punt de vista, potser, d'economia interior,
del que és l'estat espanyol, doncs, és dolent,
perquè vol dir que l'estat espanyol no creix,
en quant a consums, en quant a demanda, no?
Des del punt de vista de gestió de la feina nostra,
com a àmbit d'empreses del sector químic,
doncs, és bon símptoma perquè vol dir que anem fent la feina i els deures com cal,
perquè ens permet mantenir una competitivitat de poder posar els productes fora,
perquè si no fos així, amb la caiguda de l'economia, aquí a l'estat espanyol,
i no poder ser competitius per anar sortint a fora,
doncs, el que passaria seria que hi hauria una davallada
de les capacités de les produccions nostres aquí a Tarragona.
Aquestes exportacions, de fet, van en augment des dels últims anys,
crec que des dels últims anys, no?
Això s'ha hagut de reinventar, en certa manera, buscar nous mercats?
Sí, a veure, de fet, el primer mercat que tens així més natural
és el mercat europeu, i després no hi ha altres mercats,
com és tota la part del Nord-Àfrica,
i després hi ha fora del que és l'ambient europea.
Les exportacions, i per això, seguint una mica aquesta dinàmica que et comentava,
de la pèrdua de mercat, de demanda, més que de mercat,
de demanda d'aquí el que és aquí a Espanya,
doncs, han anat creixent a un ritme aproximadament del 8% anual
des de l'any 2000, llavors exportava en torn a un 30% o així,
fins a arribar a les xifres actuals d'enguany,
que més o més tancant en sobre aquest 60% d'exportació
de tota la producció feta aquí a Tarragona.
Els productes també han hagut de modificar-se, no?
Imaginem els productes que s'acabten, perquè, clar...
Sí, també, clar, també les exportacions van en línia del que fabriquem,
que sigui un tipus de producte que sigui benvolgut al mercat, no?
En situació d'abonança, tothom és bo,
i tothom que fabriques, doncs, s'ocuposes al mercat, no?
Quan arriben les situacions més dures, com aquesta crisi que estem suportant
des de l'any 2008, que ja portem ja quatre anys i mig,
o ja anem cap a cinc anys,
només sobreviuen els que tenen alguna cosa a oferir diferent al mercat.
Si no es té alguna cosa diferent, ningú ho vol, no?
I això t'obliga a estar a reinventar-te contínuament,
perquè el que tu avui tens diferent, demà deixarà de ser diferent,
perquè altres ho faran.
Per tant, t'obligues sempre a estar evolucionant,
a veure cap on tenen el mercat i quines coses pots oferir
que realment faci que el mercat tingui interès per tu, no?
Quina és la posició de l'empresa química tarragonina
respecte al conjunt de l'Estat?
Aquest pol que tenim aquí a Tarragona?
Sí, l'empresa, el pol d'aquí a Tarragona representa el 25%
del que és el total del potencial químic espanyol, no?
I, de fet, Catalunya és el 50% de tot el que és
la capacitat productiva química espanyola.
I d'aquest 50% de Catalunya, el 50% està aquí,
a Tarragona.
O sigui, això és el 25% aquest.
I això que a Tarragona, diguéssim, baixi al capdavant
de l'exportació respecte a l'Estat en xifres
amb un diferencial d'un 10% respecte a la resta
d'indústries de l'Estat, a què es deu, a què és degut?
Bueno, es deu, primer perquè estem ubicats
en una posició logística bastant favorable, no?
Com és aquí a la part de Tarragona,
ja molt a prop del que és Europa, no?
També tenim una facilitat que és la de...
la d'un bon port.
I, bueno, i part també el que són els productes que s'exporten
surten per altres vies, com és ferrocarril o camions, no?
Aquest és un dels punts que, probablement,
millorarem i podrem tenir més facilitat
i ens podrà ajudar, des del punt de vista logístic,
amb les coses competit...
amb la nostra competitivitat a costos,
el famós tercer fil, aquesta connexió amb Europa,
que, i molts vegades ho dic, quan estem ubicats en un polígon aquí a Tarragona,
que és el polígon químic més important del sud d'Europa,
i tenim a 80 quilòmetres l'ample de via europeu,
que està aquí a Castellbisbal,
dius, home, sembla que és bastant lògic
i, de sentit comú,
tenir aquesta connexió amb Europa,
a més a més avui en dia,
amb el món global amb el que estem treballant, no?
I quan la subsistència i la feina de les empreses
no s'ha d'assenyir només en un àmbit purament local,
sinó que s'ha de mirar a nivell global.
Aquesta és la via, que és la que hem de seguir portant,
i per això ho hem insistit i hem reclamat
el poder tenir aquesta pla de via europeu, no?
De fet, en la presentació de l'informe
van valorar els 50 milions d'euros previstos en els pressupostos
per aquest tercer fil, no?
Ho van valorar com a positiu,
malgrat que encara veuen com a no tan positiu
que no hi ha partida per la 27,
o que hi ha una partida minsa per la 27, no?
Exacte, els pressupostos de l'Estat,
els 50 milions,
entenem que corresponen al compromís
que va tenir la ministra de Foment,
amb la seva visita que va tenir aquí el mes de juliol aquí a Tarragona,
i, bueno, són part del que seria
tot el projecte del tercer fil.
El tercer fil, ens hem de recordar
que estava en torno a uns 180 milions d'euros,
però bé, els 50 milions corresponen a la província de Tarragona.
La resta han de correspondre,
la resta deuen estar posades
els pressupostos de la província de Barcelona.
I a part que és lògic,
perquè l'honor normal és que aquest tercer fil
es construeixi venint des de Castellbisbal cap a Tarragona.
No tenia sentit fer les hores d'aquí a Tarragona
no fer el tram de la província de Barcelona.
No tenia cap sentit, no?
Per tant, des d'aquest punt de vista,
doncs, bueno, està posats els pressupostos,
ara falta que es faci un projecte de detall,
es liciti i es construeixi.
La resta d'infraestructures,
doncs, quedem una altra vegada més sense res, no?
I ara crec que, o sigui, un deute pendent
que hi ha vegades de fa anys
i que cada cop és més urgent i més immediat
és el de la famosa A27, no?
Perquè al final la logística,
doncs, l'entenem amb la seva globalitat
com un conjunt de mitjans de transport.
Hi ha el conjunt, el mitjans de transport,
que és el port, tenim un bon port,
de fet està ara mateix situat al número 4 aquí a Espanya
en quant a volum de mercaderies que vehicula,
però això són els grans transports.
Després hi ha un transport ja de mitjà,
que ja seria el parc ferrocarril,
que és el que, d'una forma econòmica,
et situa els productes a llocs de distribució logística,
a diferents llocs, als diferents països,
com aquí tenim aquí a Tarragona,
tenim llocs de distribució logística,
com aquí mateix a Constantí,
o els que puguin haver a Europa,
i després, des d'aquests llocs de distribució logística,
i hem d'arribar a casa del client.
I per arribar a casa del client s'ha d'arribar en camión.
I per arribar en camión necessites bones carreteres
o bones autovies que facilitin el viatge aquest.
I a Tarragona és el que li falta,
vull tenir una bona sortida,
sobretot que porti cap a la banda,
cap a Montblanc i Lleida,
situar-te cap al que és del centre de la península ibèrica.
Del tercer fil,
penjant projectes importants,
com ara el de l'estació intermodal de Via Sefer,
recordem que són 24 milions d'euros d'inversió,
i que ja ho deien els seus responsables,
que l'altre dia també ho van dir,
que estan supeditats a la concreció dels pressupostos.
Sí, efectivament.
O sigui, la voluntat per part de BCF,
i segons comentaven els seus responsables,
l'altre dia durant la presentació de l'informe públic,
és, òbviament, fer que s'estació,
i valora molt positivament que estigui els pressupostos de l'Estat.
Ara falta haver-hi la licitació,
la concreció de carrerament,
es comencen a fer les obres,
i ells en paral·lel,
tenen el projecte que hagi acabat,
el d'on està acabant,
i llavors en paral·lel,
quan vegin unes licitats,
ells també licitaran el seu,
de cara a fer-ho una realitat.
Què pot significar aquesta gestació intermodal,
el seu funcionament?
Bé, doncs, pot significar,
doncs, el principal és aquest,
diguéssim,
increment de competitivitat amb les coses logístiques.
El poder tenir un intercanvi de mercaderies directes,
és tenir que fer cap trasbassament de contenidors, etcètera,
des d'uns mesos de transport per ferrocarril,
basats en ampla via ibèric,
per passar-los en una via europeu.
Això, al final, l'únic que comporta és més temps, demores,
i costos logístics.
Si això ho traiem,
doncs, bueno, es facilita aquesta connexió,
i que d'alguna manera,
bé, no d'alguna manera,
perquè aproximadament més,
perquè tinguem una mica de xifres,
els costos logístics venen a representar
aproximadament sobre el 10% dels costos de producció.
Doncs, bueno, és incidir sobre aquest 10%
i rebaixar aquests costos.
Òbviament, al connectar-te a Europa,
et connectes tu i es connecta a tothom.
Vull dir, també Europa es connecta amb nosaltres,
vull dir, però al final és el que hem de treballar
i així com ho enfoquem, no?,
com una feina des del punt de vista de competitivitat
a nivell global, europeu, no?
Una part també important, no sé si important o no,
però en qualsevol cas una part de la producció
també recau en el preu del quilowatt,
és a dir, l'energia elèctrica.
Estan preocupats?
Sí, també, també estem preocupats.
Nosaltres, també de forma contínua,
el que és el nostre sector,
anem reduint els consums d'energia,
mitjans, inversions, etcètera,
vull dir, mirant,
de cara a reduir la factura elèctrica, no?,
o la factura d'energia,
també no només l'elèctrica,
sinó també la d'energia des del punt de vista
de producions de vapor, etcètera, no?
I, bueno, tots aquests esforços que fem,
de vegades, no, es veuen trasbalsats
perquè quan es aconsegui reduir aquesta factura,
es puja en el segon factor
del que és l'equació de tenir el cos,
que és el preu unitari de l'energia que reps, no?
I llavors, doncs, és com un tornar a començar, no?
D'alguna manera, doncs, el que diem
i ho vam dir l'altre dia
durant la presentació de l'informe públic,
a veure, les coses d'energia
han de ser uns costos que siguin similars
als que tenen altres països,
vull dir, que ens posi amb les mateixes regles de joc
en les que hem de treballar i competir, no?
I, bé, tot el sistema energètic,
doncs, ha de ser eficient
i entendre quina és la problemàtica
que poden tenir les indústries des d'aquest punt de vista, no?
L'aigua tractada també és important, no?
L'aigua tractada, de mateixa manera que el cogeneració d'energia
per tal de ser el màxim independent possible
des del consum extern,
l'aigua tractada també, no?
En aquest sentit?
L'aigua...
Tractar l'aigua per avertir el consum.
Sí, sí.
A veure, amb l'aigua també el...
el tractament de l'aigua té un cost d'energia,
té un cost energètic.
amb l'aigua que nosaltres fem servir,
hi ha l'aigua per refrigerar,
i després hi ha l'aigua que fem servir
per a les producions de vapor.
Llavors, el cost de l'aigua també és un cost important.
I dins dels costos de l'aigua
no només és el cost unitari
del que és la matèria prima vista com a aigua,
sinó que també és el cost de tractament.
I dins dels costos de tractament
hi ha un cost important,
que és el de l'energia, sí.
Tancaran aquest any en positiu
amb aquest cruix d'exportacions.
Bones previsions de cara a 2013?
A veure, per aquest any,
més o menys,
el que el global tancarà més o menys
un nivell de producció similar
als del de l'any passat,
el del 2011,
es parla d'un lleuger increment,
sobre un 0,8% aproximadament,
i pel 2013,
les previsions que hi ha ara,
però jo es posaria una mica
en un interrogant,
i tot això que estan parlant
del tema d'energia, etcètera,
ara mateix els mosquents,
és sobre l'1,3 o 4% de creixement
en quant a les producions d'aquí a Tarragona.
De tota manera,
les acondicions són molt ràpids,
i el tema aquest energètic,
ara està sobre la taula,
aquesta llei de sostenibilitat,
de mesures fiscals,
de sostenibilitat del sector energètic aquí a Espanya,
a veure com acaba,
i a veure en què pot impactar
amb el que és la nostra activitat.
Hi ha grans projectes,
a banda que dèiem de l'estació intermodal,
que estiguin en certa forma en ralentir,
o l'expectativa que puguin arribar a temps millors?
Sí,
fonamentalment el que poden ser
projectes relativos a el que és energia.
L'altre dia,
de fet va sortir també nosaltres concretament,
a més a l'empresa
que jo represento a Repsol,
tenim un projecte que el tenim esperant,
el tenim aparcat,
que és la renovació
d'una de les cogeneracions que tenim aquí,
precisament perquè
ho van començar a fer,
amb tot el que era el marc legal
que hi havia fa dos anys,
fa dos anys, dos anys i mig,
i el que vas treballant
és un projecte d'uns 20 milions d'euros,
i llavors amb les mesures que van haver
i de canvi de situació
de tot el que és el tema d'incentius,
primes, etcètera,
que es va portar a terme,
primers d'aquest any,
el mes de gener,
doncs, bueno,
es va canviar l'esquema,
es va canviar el marc
sobre el que estàvem treballant,
llavors amb aquest nou escenari,
doncs,
no surt a compte
fer la inversió
i llavors l'han deixat aparcada.
És la més important,
aquesta així, global?
Aquesta és una de les importants
des del punt de vista energètic,
clar,
són inversions
per renovar
el que són instal·lacions,
que ja portaran 15 anys,
i si no es renoven,
doncs continuen funcionant
les que tenim
o inclús, doncs,
som els comuns de la cosa,
doncs acabarien parant
i el que faríem seria, doncs,
província de l'energia elèctrica
de fora
i produir el vapor
per part nostra
en lloc de fer-ho tot nosaltres,
no?
La diferència està que avui en dia
amb l'esquema
de producció energètica
que hi ha aquí a Espanya,
en aquest país,
el fet de fer-ho nosaltres
fa que sigui
una producció simultània
de dues energies,
elèctrica i vapor,
més eficient,
i més eficient vol dir
amb menys consum
d'energia primària,
que vol dir
que seria gas natural
o fuel
o gasoil,
amb menys consum
que gasoil es produeix
per separat.
I és una llàstima,
vull dir,
que en un moment donat
doncs es perdin
aquests incentius
precisament
amb tecnologies
que són més eficients
que les convencionals,
però bé,
vull dir,
és el que ens trobem,
ja ho diem,
ho fem arribar on cal,
però la situació és la que és
i l'únic que podem fer
d'un moment és esperar.
Què hauria de canviar?
És a dir,
el més important
que hauria de canviar
perquè això es pugui estirar
endavant.
No,
en aquest cas
d'aquesta inversió
seria tornar
amb un marc
en el sentit
de dir,
val,
doncs,
que el fet
de produir
aquesta energia,
doncs,
aquestes inversions
tenen un mínim
de rentabilitat,
de que
comparat
amb el fet
de dir,
comprar-la
l'energia
a fora,
doncs,
et surt a compte.
Si no surt,
doncs,
malament.
També li volia preguntar
com estan,
i ara,
en tant que responsable,
màxim de Repsol aquí,
Tarragona,
com està l'obertura
dels nous pous,
de l'Ovina i Montanazo,
que estaven,
de fet,
previstos pràcticament
per aquest final d'aquest mes,
o començament és el següent,
no?
Sí,
va segons el previst,
i de fet,
just aquest mes
s'estan fent
les proves
amb un d'ells,
amb un d'ells,
pràcticament es comencen
a fer les proves
i de posar-ho en producció,
i l'altre serà immediat,
la setmana que ve,
o sigui,
si us veus que
el mes de novembre,
màxim de desembre,
estiguin en operació
ja
contínua,
no?
Això representa
passar d'uns 2.000
barrils diaris
de petroli,
que ara rebem
d'allí
de la plataforma
de Casablanca,
per dir,
ara va a prop
de 10.000.
Sí,
multiplicar pràcticament
per 5,
no?
Per 5,
la quantitat
continua sent molt petita,
per el que és
el conjunt
del que és
la disponibilitat
d'aquest tipus d'energia
aquí al conjunt
de l'Estat
aquí d'Espanya,
però
no deixa de ser
significatiu,
i a més
amb instal·lacions
que les tens allà
i que pots utilitzar,
no?
De fet,
la plataforma
estava en un procés
també de reconversió,
de modernització,
l'administració
d'aquelles càmeres
de vigilància
i detecció precoç,
tot allò, no?
Exacte,
tot això s'ha anat fent,
està pràcticament
no diria que acabat,
però molt avançat,
s'ha revisat,
s'ha renovat
la plataforma,
la posada en servei
d'aquests pous
permet que aquesta plataforma,
doncs,
d'un moment,
avui li preveiem
una vida útil
a partir d'ara
d'uns 10 anys més
de producció,
amb tot el que implica,
des del punt de vista
d'activitat,
evidentment,
de la tana econòmica,
vull dir,
com social,
amb tot el que és
l'entorn
i els tons de treball
que representa.
És en definitiva
parlar també
de seguretat,
perquè vostès també,
i torno a l'informe
de l'EQT,
parlaven de seguretat,
que treballar
a la indústria química
és molt més segur,
crec que vam fer
un exemple,
fins i tot,
que treballar
fent feines a la llar,
o estan a casa,
no?
És a dir que...
Sí,
bueno,
això és el punt de vista estadístic,
nosaltres portem
un control exhaustiu,
com tothom porta,
però amb això som,
vaja,
és la prioritat
número 1
que tenim
al nostre sector
i és
i és la seguretat.
I dins del que és
la seguretat,
en tot el món
aquest que tenim
i tot el que són
els empleats
que treballen
en la indústria química,
no només els empleats
de les pròpies empreses,
sinó també
tots els empleats
que treballen
amb nosaltres,
col·laboren amb nosaltres,
les empreses de serveis,
és el...
l'evitar que hi hagi
qualsevol tipus
d'accident,
no?
I d'accident
no es refereixo a accidents
de tipus personal,
vull dir,
es pot torçar
un turmell,
vull dir,
qualsevol cosa
d'aquest tipus,
no?
El nostre sector,
la indústria química
aquí a Tarragona,
han anat millorant
els índices
aquests
d'accidentalitat,
d'accidents en baixa
i estem
en valors
en torn,
ara mateix,
a dos,
a dos accidents en baixa
per cada milió
d'hores treballada
a la indústria.
Llavors,
bé,
hi ha altres sectors,
sectors
de construcció,
sectors
d'altres sectors industrials
o mateixos
d'aquests que comentaves
o sectors
de treball domèstic
o tal,
doncs que també
porten la seva estadística
de quants
en baixa
hi ha per
milió d'hores treballada
i
en el sector nostre
el de la indústria
doncs és
dels més baixos
que hi ha.
Una altra qüestió,
el Barcelona World
que s'instal·larà
pròpiament aquí
a la nostra demarcació
per allò
de la proximitat
amb la indústria,
el turisme,
com ho valoren
des del sector?
Com ho veuen
que pugui arribar
a una indústria
tan potent
a nivell turístic
aquí al territori
afegir-se
a la que ja existeix
ben a prop?
En primer lloc,
nosaltres ens alegrem molt
que vingui aquesta inversió
al territori.
És positiu,
tot el que sigui
créixer
el territori,
el territori,
desenvolupar
més un dels sectors
potents
que hi ha aquí
sempre és positiu.
A més a més,
doncs,
bé,
permetrà,
doncs,
rellençar
altres tipus de sectors
com el del sector
de la construcció
i inclús,
inclús,
des del punt de vista egoista,
el nostre,
perquè al final
tot el que es necessitarà,
doncs,
hi haurà molts materials,
molts productes
que hauran de ser,
o que es fabriquen
les nostres fàbriques,
no?
i, doncs,
el punt de vista
de convivència,
doncs,
entenem,
doncs,
que ha de continuar
avançant la convivència
que ara mateix hi ha.
Vull dir,
portem molts anys
amb Port Aventura,
que estan aquí,
i crec que la convivència
dels sectors,
tant el nostre
com el sector turístic,
no hagi de ser
un exemple
de bona convivència
i que, a més,
és bo per a tu
el que és el territori
i el teixit de Tarragona,
no?
Que es basi
en sectors
com els nostres,
sectors potents
i
i amb les seves
diferències
que permet
que sempre
es pugui tenir
un
un recolzament
d'un o l'altre
en funció
de com vagin
les situacions econòmiques
i les particularitats
que pugui
en moment donar
passar a un sector
i, des del punt de vista
de jugar només
a una carta
o posar tots els ous
en un sol cistell,
doncs,
Tarragona ara mateix
no és així,
els té posats
en diferents cistells
i això és bo
i, jo crec,
per tot el conjunt d'aquí.
i, a més,
una cosa més
que, a més,
nosaltres ho hem rebut,
hem rebut
peticions
de veure
com estem funcionant
aquí des del punt de vista
de convivència
entre aquests sectors
per part
d'indústries
d'aquí,
europees,
no?
que, bueno,
està pensant créixer,
situant instal·lacions
químiques
a prop d'altres
àrees
de tipus poblacional
o de tipus turístic
i es veuen ja
com un referent
a tot el que hem arribat
a fer aquí a Tarragona
i crec que és una cosa
per sentir-s'orgullosos.
I, per anar acabant,
la indústria química
continuarà generant
llocs de treball
en un futur?
En generar...
A veure,
ens generem
uns de molts clars
que són els que
reposem
conforme a les jubilacions
de les persones
que treballen amb nosaltres,
no?
De nous,
és difícil,
molt difícil
amb la situació actual
que hi ha ara.
El que...
Per tenir llocs de treball
nous
implicaria
grans inversions
i grans inversions
ara mateix
no n'hi veig.
Vull dir,
inversions per mantenir
les instal·lacions
com estan,
etcètera,
això sí,
de fet són uns 200 milions
a l'any,
com a mínim
el que invertim
aquí a Tarragona,
però per generar
nous llocs de treball
necessitaries grans inversions
i aquestes grans inversions
ha de canviar
la situació econòmica.
Ara mateix,
i torno al que deia
al principi,
si ara fessis
una gran instal·lació
d'una planta nova
per produir
un producte determinat,
dius,
on el posaries
la fabricació
que produït?
A Espanya
estem dient que no,
estem exportant
cada cop més.
Llavors,
hauries de tenir ben clar
quin és el mercat extern
que tens
i si no ho tens clar,
de moment és clar,
obviamente la planta
no la fas.
Jo crec que anar lligat
al creixement econòmic
no global,
mundial,
sinó principament
a l'entorn
més proper
que tenim.
Doncs avui n'hem parlat
amb en Joan Pederal,
director de la...
president de l'EQT
que ens ha acompanyat
aquí als estudis.
Gràcies per acompanyar-nos
i fins a la propera.
Molt bé, moltes gràcies,
bon dia.
Gràcies.