El primer convidat de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio d'avui dijous
és el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Avui l'hem convidat perquè deixa el càrrec de president
de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques a Tarragona després de dos mandats.
En total, gairebé vuit anys presidint aquesta institució
relacionada amb la professió mèdica i amb el món de la sanitat.
Així que avui és una bona oportunitat per parlar d'això,
de la situació dels mitges i d'altres temes d'actualitat
que afecten el món de la salut.
Doctor Soler Poblet, molt bon dia.
Bon dia.
Quin balanç fa a l'hora de marxar d'aquests gairebé vuit anys
a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques?
Sense que sigui una demostració o una goseria,
jo tinc una gran satisfacció.
Crec que s'ha fet una fenya molt bona, molt important.
per fer un resum, jo diria que hem fet unes 320 unitats didàctiques.
Hem fet conferències, hem fet un màster de l'Àsser,
hem fet un màster que ara serà per tot Catalunya,
amb col·laboració amb la Universitat de l'Ubriberti,
la farem un màster de l'Àsser-teràpia també,
per infermeres i gent de la fisioteràpia.
En fi, s'han fet moltes coses.
Vam donar beques de recerca,
vam donar beques per millorar la grau a la professió.
S'han fet moltes activitats que jo crec que són importants
i que espero i desitjo que hagin donat el fruit que correspon.
Que no el podem conèixer de forma empírica,
però que hem de suposar que el fet de la presència,
l'assistència i la participació denoten interès
i interès sols de ciència.
L'objectiu genèric de l'acadèmia quin és?
Quines són les seves finalitats, les seves funcions?
L'acadèmia, per començar, és una entitat que es va fundar el 1872.
És a dir, té una llarga trajectòria.
És una entitat singular,
el que jo crec que és la més gran que existeix a l'estat espanyol
i probablement a Europa, dedicat a la formació dels professionals.
Aplega, ara mateix, és una entitat que està a Catalunya,
està a Balears, està a València i està a Andorra.
I, per tant, és multinacional en aquest sentit.
I aplega, per posar un exemple,
el que és el territori de l'acadèmia a Tarragona
i el dir les persones, parlo de persones físiques,
apleguem, Tarragona aplega el camp de Tarragona,
el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès.
I tenim 480 metges inscrits a l'acadèmia.
I, a més a més, d'aquests companys que estan inscrits
i que són persones físiques,
també hi ha els membres de les diferents societats científiques
que estan inscrites a dintre de la pròpia acadèmia,
que els que estan en aquest territori
poden gaudir de les coses que fa l'acadèmia
a la ciutat i a la província de Tarragona,
en els 4 territoris que li he esmentat fa un moment.
Aquesta és una qüestió.
Quin és el motiu d'aquesta acadèmia?
És la formació continuada.
Però és la formació continuada d'una forma,
doncs, no simplement d'estudiar.
És a dir, busquem la vessant humana,
la vessant tècnica, la social, la cívica, fins i tot.
Totes aquestes funcions competen a l'acadèmia.
I en aquest sentit, jo crec que això demostra
que és una comunitat científica viva
i que estan permanent, constantment pendent
de quins són els problemes que la societat padeix
i que la medicina té,
i que intenta, d'alguna forma,
fer que els metges estiguin més ben preparats
per poder afrontar les necessitats que dona aquesta situació.
A vostè li ha tocat presidir l'acadèmia,
en fi, en un moment de crisi,
o en un moment va començar amb una situació molt diferent
a la que deixa el càrrec.
En aquest context de crisi,
en el que s'ha parlat tant dels metges,
del sector de la sanitat en general,
precisament la formació continuada
pren encara més valor?
Mira, jo crec que la formació continuada
amb el metge és una qüestió...
És a dir, no es pot creure
o no es pot considerar la professió mèdica
sense la formació continuada.
El metge té l'obligació ètica
i segurament el gossanillo personal
d'estar preparat dia a dia
i la medicina i sobretot la tècnica
canvia cada dia.
Per tant, la necessitat que té el metge...
És a dir, és l'única carrera, probablement,
l'única que des del dia que comences a estudiar
fins al dia que te'n vas d'aquest món
no deixes d'estar formant-te constantment
perquè constantment canvia.
Tècnicament, sobretot,
especialment en la meva especialitat,
que és la cirurgia, per exemple,
la tècnica canvia constantment,
però també canvien les tècniques,
els tractaments, etcètera, etcètera,
i els diagnòstics, els mitjans
i la farmacologia.
I, per tant, el metge no pot estar d'altra manera
que estar tot el dia pendent
de revisar els seus propis coneixements
per estar al dia i poder servir
a la societat, que és l'objectiu final.
Hem d'entendre que la professió mèdica
no té una finalitat personal,
té una finalitat col·lectiva.
És a dir, som els que hem de defensar
la salut dels nostres conciutadans,
del nostre proisme,
i aquesta és una obligació moral
que nosaltres mateixos ens hem establert.
I aquest és el motiu,
o la raó, que la formació continuada
sigui imperatiu.
Tenim uns metges molt ben formats?
Jo crec, jo diria que amb tota seguretat
del continent, segur que els metges espanyols,
de l'estat espanyol, i els catalans en especial,
som probablement els més ben formats.
I els que tenim més interès
en continuar aquesta feina.
En una situació de crisi, no és important això,
respecte a la formació continuada, com vostè deia,
el metge sempre ha d'estar format,
però en una situació de crisi,
de retallades, sobretot en els últims
dos anys,
la situació del sector,
la situació professional del metge,
malgrat que es continuï formant,
i malgrat que, evidentment,
tingui una passió per la seva feina.
Creu, té la sensació, vostè,
com a president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques,
que s'està ressentint d'alguna manera
pel que fa a la pròpia moral del professional mèdic?
En èpoques de crisi,
el que el metge pateix és la seva ètica.
És a dir, la ètica és la que et fa patir
perquè dius, escolta, jo puc donar tot allò
que s'hauria de donar a un pacient, no?
Aquest és un dels dilemes greus que té la professió.
Home, jo li diré que amb aquest...
A l'Acadèmia no s'hi està, perquè sí,
s'hi està pagant una quota.
Nosaltres no hem tingut ni una sola davallada,
ningú s'ha donat de baixa perquè la crisi l'hagi afectat,
que segur que l'ha afectat, i molt,
perquè hi ha retallades econòmiques a tots els nivells,
a tots els sous de tots els professionals,
i, evidentment, fins i tot en la pràctica privada,
també la gent ha de tindre en compte
que el context no és propici, no?
Per tant, el metge el que segur no ha tocat és el desig i el deure
de seguir es formant dia rere dia.
Si ha canviat el panorama...
Home, és evident.
El que passa és que probablement s'hauria de fer un raonament molt ampli.
Jo crec que nosaltres també vam crear,
o ens van fer creure que havien creat un sistema únic al món,
que ho era, i, esclar, vull dir, per fer una cosa única al món
hauries de ser el país més ric del món, i no ho érem.
I ara ho veiem.
I ara s'ha demostrat que el sistema no és sostenible?
No, és evident.
Fa temps que anirem preguntant, estem preguntant
que el sistema no era sostenible fa anys.
Jo recordo, per exemple, el meu predecessor,
en el Col·legi de Metges, quan jo vaig ser president,
amb ell vaig estar vuit anys com a vicepresident,
fa vint anys, ja escrivíem,
dient que qüestionàvem la sostenibilitat del sistema,
i d'això fa vint anys, o més.
I, per tant, jo crec que aquesta és una situació
en la que tots més o menys ens donàvem compte
que probablement fèiem unes ofertes
que estaven per damunt de les possibilitats del país com a tal.
El que passa és que en èpoques de floritura,
doncs, bueno, aquestes coses passen més o menys desapercebutes
i fins i tot alguna vegada ens havien acusat de beneits
dient aquestes coses, o de voler malmet el sistema
dient que el posàvem ben tradit,
la realitat ens ha posat de peus, tocant de peus a terra.
I ara cap on anem, segons vostè?
Tornem a anar a un sistema d'uns quants anys endarrere.
És a dir, jo crec que és l'única forma
que podrem fer sostenible aquest sistema.
I, per tant, la col·laboració del ciutadà
i la col·laboració del professional és important.
Tan important que jo crec que si hi ha alguna cosa
que és fonamental per resoldre la crisi sanitària,
per dir-ho d'alguna forma,
és que per fi d'una vegada a la vida
les administracions reconeguin la necessitat
d'incorporar a la gestió de la sanitat
els propis professionals.
És a dir, involucrar-los en què el professional...
Escolta, un professional, metge, infermera,
fins i tot un auxiliar de clínica o un salador,
han de prendre decisions puntuals
que tenen repercussió econòmica
i que tenen repercussió sobre la salut.
i que aquests professionals fins a dia d'avui
no hagin pogut mai donar la seva opinió
o fins i tot organitzar-lo en un sistema
que funcioni bé
o poder participar en aquesta decisió,
doncs jo crec que ha sigut una greu,
una gravíssima equivocació.
Vol dir que el sistema sanitari
està en mans de no professionals de la sanitat?
En figures de gerència i de direcció executiva
sense coneixements mèdics?
Jo crec que...
No és tan aquesta.
No és la qüestió de...
Jo tampoc crec que necessàriament
hagi de ser director sempre un metge
perquè sigui metge
o un gerent ha de ser metge perquè és metge.
Jo crec que pot haver un gerent que sigui tècnic,
però el que sí que ha de participar
és a dir, el metge ha de tindre veu i vot
amb les decisions que pren aquest senyor
perquè al final,
qui decideix de veritat
és el metge o l'infermera
en el moment que es fa un...
Fer una recepta
és un càrrec econòmic.
Sols d'això.
Demanar una prova complementària
comporta una inversió.
Per tant, són decisions molt importants
i el metge
no sols ha de saber fer
i ha d'actuar
d'acord amb l'ètica
fent aquesta prescripció,
sinó que ha de ser conscient
que es té en compte
la seva opinió
i que aquesta opinió
és la que prevaleix.
Si no,
doncs jo crec que seguirem
amb professionals desmotivats
i a dia d'avui
desmotivar
una mica més
del que ja estem desmotivats
doncs ho veiem una mica fumut, no?
Per tant, jo crec que és molt important
el fet que els metges,
sobretot els metges
i les infermeres també,
però sobretot els metges
han de participar directament
en la gestió.
I en aquest sentit
he de dir que vaig sentir
l'altre dia,
em sembla que era
l'hospital clínic,
que el director,
el director gerent
de l'hospital
que sí és metge
estava explicant això
i estava dient també
això que estic dient jo ara
que la implicació
del professional
metges i infermeres
especialment
ha de ser molt gran
en la gestió
del propi hospital,
de sentir-lo una mica seu,
de sentir-lo seu
i saber les coses
com s'han de fer
i que s'han de fer
les que es necessiten,
les que es necessiten de veritat
i que es facin bé.
Jo crec que aquesta és
una qüestió
que sí que està pendent
i que jo crec
que és molt important.
L'acadèmia,
com dèiem,
es dedica bàsicament
a temes de formació continuada,
però des de la seva perspectiva,
des de l'entitat,
com s'observa
el panorama sanitari
pel que fa als equipaments
de Tarragona?
N'hem parlat,
és curiós,
perquè en els últims mesos
el debat,
com a mínim
a través dels mitjans
de comunicació,
s'ha paivagat,
però s'ha parlat molt
en els darrers mesos
de la situació
de l'Hospital Joan XXIII.
Hem conegut
com la Generalitat
del Departament de Salut
vol millorar la coordinació
entre els dos hospitals
de referència de la ciutat,
Joan XXIII
i Santa Tecla.
Ja era hora.
Hem parlat
de l'atenció primària,
hem parlat també
del que ha suposat
la construcció
de l'Hospital Sant Joan de Reus.
Des de la seva perspectiva,
l'acadèmia,
com analitzen
la situació
pel que fa
a equipaments sanitaris?
Nosaltres,
si vostè ho recorda...
I, per tant, perdoni,
la cartera de serveis
que s'ofereixen
al conjunt de Ciutadans.
Vostè hi va tindre part
amb aquest tema.
Nosaltres vam fer...
Vam crear un programa
que es deia
Creem Opinió
en el que vostè
va participar,
i un amb el diari
de Tarragona
i el TotTarragona.cat
justament per aquests motius
i per aquestes qüestions
que, per cert,
va portar molta polèmica,
vull dir,
a gent que no els va agradar
que es fes això
perquè donaven
per entès
que se'ls estaven veient competències.
Les competències
del metge
les té totes
i no hi ha ningú
que sigui més competent
que un altre
en el sentit de parlar
i d'intentar
millorar la professió.
És una vaginada
el que es va dir
en aquell moment.
Però nosaltres vam fer
aquesta feina
i si us recorda
el tema aquest
de la situació
de Joan XXIII
va ser un tema estrella
d'aquest Creem Opinió
que vam fer
i que va generar
polèmiques
bastant importants.
Jo crec que...
A veure,
l'Hospital Joan XXIII
és un hospital...
És l'Hospital Universitari
Joan XXIII
i aquest títol
no se li pot treure
i dos
és l'Hospital de Referència
a la nostra província
i això
és així
i el que no li agradi
s'ho ha de fer mirar.
Vull dir,
és així.
Dos,
en quina situació està?
Home,
l'Hospital Joan XXIII
ha patit
durant molts anys
la presència
de gent
que ha estat
el gestor
que era gent
que no tenia
res a veure
amb la ciutat,
res a veure
amb el territori
i que venia
i estava
puntualment
i marxava
i llavors
el seu grau
d'interès
jo no diré
que sigui dubtós
però vull dir
no és extraordinari
perquè la implicació
era de curta durada
i després
marxaven cap a un altre lloc
i per tant
i aquest és un
greu
deterioro
que ha anat
suportant
aquest hospital
i que ha anat
suportant
els professionals
que hi treballen
que són els que han anat
donant la cara
i aguantant el sistema
en el fons
els professionals
són qui fan anar
a l'hospital
i són aquests
els que han donat la cara
i els que han treballat
perquè l'hospital
es mantingui
en el seu nivell
i procuren encara
a hores d'ara
que així es mantingui
malgrat les retallades
que està patint
Òbviament
a Tarragona
tenim dos hospitals
l'Hospital Universitari
com dic
que és un
i l'altre
és l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla
que és un gran hospital
també
que ha donat
un gran servei
a la ciutat
històricament
és a dir
és l'hospital de la ciutat
per excel·lència
perquè la gent
se'l sent més seu
entre altres coses
per la seva trajectòria
data de l'edat mitjana
per tant
jo crec
que necessàriament
sempre s'hauria d'haver
propiciat
unes sinèrgies
entre aquests dos hospitals
i no
d'alguna forma
intentar-los
divorciar
separar
i que hi hagués
un cert grau
de
de rivalitat
de rivalitat
no és aquesta la qüestió
jo crec que
jo crec que
ara
les coses
probablement
ajudaran
a que això
seguissi
i me n'alegro
molt que el conseller
al cap de bastant
de temps per cert
des d'aquest conseller
ha dit
que hi hauria d'haver
sinèrgies entre
l'Hospital de Santa Tecla
i l'Hospital
de Sant Joan XXIII
de Tarragona
bueno
ja tocava
perquè han passat
molts consellers
i ningú ho havia dit
no això
i jo crec que això
és un tema
que és molt important
i per tant
aquests dos hospitals
necessàriament
hauran de jugar
un paper
tots dos plegats
amb la sanitat
del futur
de la nostra ciutat
i si pot ser
del futur
molt immediat
perquè la situació
ho requereix
ho requereix
perquè
és
absolutament
imprescindible
que existeixin
aquestes sinergies
perquè entre els dos
puguin fer
una tasca
molt bona
va sortir
aquell equilibri
mental
que si s'havia
d'enderrocar
aquest hospital
perquè estava fet
una pols
jo soc d'aquells
que penso
que les cases
velles
sempre seran velles
per molt que les retoquis
i sempre són
molt més dificultoses
com el propi hospital
de Santa Tecla
que ha anat creixent
en el temps
i amb uns
equilibris
arquitectònics
importants
per poder fer
aquest hospital
i l'hospital
s'ha tirat endavant
i segueix tirant endavant
i és un gran hospital
en aquest moment
vostè seria
a partir de fer-ne
un nou gran hospital?
Jo
jo no sé
el que s'ha de fer exactament
ni què és
el que pot ser millor
a mi
si s'ha de fer
un gran hospital
i hem de dir
que s'ha de fer
un sol gran hospital
em fa poc
que l'un i l'altre
quedin aturats
per culpa
que s'ha de fer
un tercer hospital
i jo crec
que aquest és un mal sistema
la meva opinió personal
és que s'ha d'arranjar
l'un i l'altre
i probablement
Santa Tecla
ha de canviar el lloc
perquè tal com li queda
la Rambla Vella
queda molt ofegat
i és
una raó
claríssima
i l'hospital
el 23
ha d'estar
ha d'estar
millorat
i el que és important
o el que ha sigut
sempre important
s'ha d'entendre
que no és
l'hospital
més maco
o més lleig
l'important
d'un hospital
no és que sigui
maco o lleig
sinó que els professionals
que treballin
siguin grans professionals
que facin una feina
ben feta
i això sí que ha seguit
passant
malgrat totes
les retallades
malgrat
les
divorci
diguéssim
o el pica-pica aquest
que hi havia
el que sigui
els professionals
de l'un i de l'altre
han donat
el do de pit
i han fet
un gran esforç
sempre i han donat
un servei impecable
a Tarragona
ciutat
jo crec que Tarragona
té la sort
de tindre dos
grans hospitals
plens d'immensos
i grans professionals
jo crec que això
ni la crisi
ni ningú
podrà evitar
Dr. Josep Maria Soler Poblet
president de l'Acadèmia
de Ciències Mèdiques
de Tarragona
fins aquesta setmana
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els ullants
de Tarragona Ràdio
i gràcies per haver parlat
d'equipaments sanitaris
de salut en general
de la formació dels metges
en fi
per parlar de la situació
d'aquest sector professional
molta sort
que vagi molt bé
i fins a alguna
de les properes tertúlies
aquí en aquesta casa
gràcies
bon dia
bon dia
bon dia