Seguim el matí de Tarragona Ràdio en aquesta quarta hora del programa.
Parlant ara d'una parella d'empresaris, de joves empresaris del poble de Ciurana,
un poble emblemàtic de la comarca del Priorat.
Una jove parella que s'han fet molt populars
perquè han decidit fer una insubmissió fiscal a l'estat espanyol.
Han decidit que només pagaran els seus impostos al govern de la Generalitat.
Són la Maria Casademunt i l'Andreu Bartolomé,
propietaris del restaurant Ciurana, el restaurant que porta el nom del poble.
Ara mateix podem saludar l'Andreu Bartolomé a través del telèfon.
Andreu, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Suposo que molt populars, no?
No sé si fins i tot esteu una mica desbordats
per l'expectació que ha creat la vostra iniciativa.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Però el que passa és que, bé, molt contents
perquè vol dir que realment la cosa té sentit, vaja.
Quan vau decidir prendre aquesta decisió?
Això ho vam decidir fa uns tres mesos,
fruit de la situació social i econòmica del país.
I com sorgés la idea?
Bé, doncs des del punt de vista empresarial
i també des del punt de vista de ciutadà,
perquè nosaltres també fem de pagesos i també tenim ramat,
i t'adones que transversalment el país està patint
l'espoli que rebem per part de l'estat espanyol.
Clar, pensem que hi ha un espoli de 20.000 milions d'euros
i això està afectant, doncs, en tot el que patim la població,
retallades, sous...
I, clar, quan pensem que nosaltres tenim un país que no està en fallida,
que el que està en fallida és la generalitat,
per la mala gestió i per aquest espoli,
vam dir que hem de fer alguna cosa.
No pot ser que ens ho carreguem la població,
doncs, aquesta injustícia econòmica.
I la decisió la preneu en solitari vosaltres dos?
O parleu abans amb algun assessor,
amb algun gestor de la vostra economia domèstica?
Com ho decidiu?
La decisió la vam prendre nosaltres un bon dia,
perquè allò que dius, bueno, ja n'hi ha prou.
I llavors van ser una mica el comentari amb els gestors
que ens van dir, home, a veure, espereu-vos acabar l'any,
perquè és que si no causareu un caos a tots els gestors del país.
Acabem l'any 2011 i feu la insubmissió fiscal a l'estat espanyol
a partir del 2012.
I llavors vam fer-ho així.
Per això, doncs, ahir vam fer la roda de premsa,
una mica fent pública la nostra decisió
i animant a tota la població que s'afegeixi a ajudar a Catalunya
a convertir-se en un país viable, que és el que som.
Aleshores, en la pràctica, el primer pas, quin serà?
Què fareu?
El primer pas és ingressar.
Nosaltres, com diem aquests dies,
el que fem és insubmissió a l'estat espanyol,
no pas a Catalunya.
Nosaltres a Catalunya volem comportar-nos com a ciutadans normals,
pagant els nostres impostos, i ho pagarem,
farem l'ingrés a l'Agència Tributària Catalana.
I això es farà ja la primera vegada al mes d'abril?
Exacte.
El primer impost que toca pagar és l'impost de l'IVA,
i el pagarem a l'abril.
Després ve l'impost de societats,
i hi ha moltes altres coses que ara també estem estudiant,
doncs bé, perquè al final hem d'acabar pagant-ho tot
com qualsevol país normal, no?
Però, doncs, de moment hem començat per aquests.
Dit curt i ras, és a dir, vosaltres pagareu tots els impostos
que heu de pagar, però només ho fareu a l'Agència Tributària de Catalunya,
en comptes de l'Agència Espanyola.
Exacte.
Ho posarem a disposició del president de la nostra Generalitat,
perquè ell, doncs, actui en favor del que és Catalunya
i en favor d'arreglar aquesta injustícia econòmica
que patim durant tants anys
i que ens ha portat a on som ara.
Us han advertit que això us pot aportar algun problema?
Bé, hi ha qui ho ha dit.
Nosaltres i els nostres assessors veiem que de problema
no n'hi ha d'haver cap des del punt de vista
que nosaltres no som delinqüents.
No ens considerem delinqüents, no ho som,
no fem cap delicte, complim com a ciutadans,
ens creiem en la legitimitat i el dret moral
de fer el que fem davant de la injustícia econòmica
que patim i ho fem d'una manera democràtica, pacífica
i bé, en tot cas, si aquí hi ha algun delicte
és el que ha comès l'estat espanyol
al retallar el nostre estatut, un estatut aprovat
per tots els catalans, tots els que parlem català,
els que parlem castellà, tots els que treballem
i vivim a Catalunya.
En qualsevol cas, sigui que la vostra iniciativa
ha tingut un gran ressò i us han donat suport
diferents col·lectius, entitats, partits polítics,
us esperàveu una resposta així?
Doncs la veritat és que la desitjàvem, no?
Perquè quan veus que el vaixell s'enfonsa
i dius, ostres, tothom serà conscient
que el vaixell s'enfonsa per tots?
Llavors, quan te dones que no s'afegeix només la gent
que hi ha dones per descomptat que s'afegirà,
que seran les entitats independentistes o així,
perquè, doncs, una mica és el seu discurs
i són els que ja venen dient-ho de fa temps,
quan veus que s'afegeixen bombers,
que s'afegeixen Mossos,
que s'afegeixen artistes, esportistes, funcionaris...
Llavors, Josep, això és que la gent
és conscient de la situació que vivim
i que hem de fer alguna cosa.
Us heu adreçat, si no m'equivoco,
per carta al president de la Generalitat, no?
Sí, clar, nosaltres ens hem adreçat...
ens hem adreçat amb ell,
perquè és el nostre màxim representant,
i li demanem a ell, doncs,
el molt honorable president,
que no tant perquè sigui el senyor Artur Mas
ni perquè pertanyi al partit que pertany,
sinó perquè és el president de la nostra Generalitat,
doncs, que actuï amb conseqüència,
que nosaltres li estem ensenyant una mica el camí
i que ell, com a president,
doncs, ha de fer el que possiblement
ja haurien hagut de fer amb responsabilitat
abans que nosaltres haguéssim de fer-ho
d'una forma civil, no?
Heu rebut alguna resposta del president
o d'algun membre del govern?
Hi ha hagut alguna declaració,
sembla que per part del Francesc Oms,
del portaveu del govern,
en el que deia que entenia la nostra decisió.
Creieu que s'assumirà molta gent
a la vostra iniciativa?
Doncs esperem que sí.
A veure, en el vaixell hi som tots.
Ara cal veure qui ajuda
a fer que el vaixell torni a navegar.
El que hem de tenir clar és que el vaixell hi som tots
i bé, que cadascú s'impliqui en la línia que pugui,
però això sí,
que el que vulgui aixecar Catalunya
poc o molt s'ha d'implicar,
perquè si no, doncs, bé,
o en tot cas, doncs,
que no emprenyi, no?,
entre cometes,
però aquí tots els que vulguem ajudar
que el país funcioni,
doncs, ho hem de fer.
Cadascú a la seva manera i en el seu moment.
Però, doncs, d'aquí a l'abril,
esperem, doncs, això,
que la gent es conscienciï
i que fem pinya.
Andreu, què us han dit al poble?
Digue'm, digue'm.
Què, què us han dit al poble?
Sou pocs a Ciurana, m'imagino, ara a l'hivern,
però us ha arribat algun comentari?
Bé, clar, al poble,
vivim amb els que ens relacionem més del poble,
perquè, doncs, bé, tot i ser un poble,
al fer hivern,
doncs, ara la vida al carrer és més poca,
però, doncs, clar,
en tots els que hem parlat del poble,
bé, ple suport i disposició.
Alguns d'ells eren ahir a la roda de premsa,
o sigui que, bé, contents,
perquè, doncs, bé,
el fet que el poble, doncs, ara sigui motiu de dir,
ostres, hi ha gent valenta,
hi ha gent que pensa en els ciutadans de Catalunya
que ho estan passant malament
i que creuen, doncs, que se'ls ha d'ajudar,
doncs, bé, això sempre és una cosa positiva, no?
Perquè vosaltres, Andreu,
què feu en el dia a dia?
Teniu un restaurant, però també feu de ramaders, no?
Mira, jo crec que fem com la majoria de la població catalana,
pencar, pencar, pencar, i pagar, pagar, pagar,
és així de clar,
i intentar arribar a final de mes.
I llavors, quan t'adones,
quan saps que Catalunya podria tenir una qualitat de vida,
com podrien ser Suècia,
pagant els mateixos impostos,
però guanyant tots entre el 20 i el 30% més,
i tenir unes qualitats de serveis socials
i de benestar social altíssima,
doncs, penses que aquí falla alguna cosa,
i, per tant, que bé,
potser fins ara no hem tingut el punt de valentia tots plegats,
però en aquests moments
crec que ens hem d'unir tots els catalans, tots,
aquí no s'hi val a dir,
no, no, és que aquí hi ha un català
que no parla català i parla castellà, és igual.
Català és aquell que viu a Catalunya,
que s'estima Catalunya,
que vol tirar endavant Catalunya,
independentment d'on vingui
i del que parli.
Siurana és un poble amb grans atractius turístics,
de fet, alguns diuen que és el poble més maco
de les comarques tarragonines,
ara tindrem un altre element,
una altra acció,
fins i tot, esperes, Andreu,
que t'afavoreixi el negoci del restaurant,
que molta gent us vulgui venir a veure
precisament per aquesta iniciativa d'insubmissió fiscal?
Home, no tant pel que significaria
per nosaltres pel restaurant,
sinó, sobretot, perquè si realment la gent ve
per la decisió que hem pres,
és un gran senyal,
perquè vol dir que això ven,
i si resulta que la decisió que hem pres nosaltres ven,
doncs vol dir que, escolta,
que en dos dies, o que a l'abril,
tindrem el concert econòmic dut a la pràctica,
una cosa que sembla que sigui tan difícil,
i que si realment els catalans ens ho proposem,
doncs, mira, a l'abril el podem aconseguir.
Només cal que fem el mateix que fem la Maria i jo.
Doncs aquesta és la veu de l'Andreu Bartolome,
que amb la Maria Casademunt, la seva parella,
propietària d'aquest restaurant de Ciurana,
el restaurant que porta el nom del poble,
Ramadés,
han decidit fer la insubmissió fiscal,
i això vol dir, dit de manera clara,
doncs, pagar els seus impostos a Catalunya
i no a l'agència tributària espanyola.
Andreu Bartolome, moltes gràcies,
i, en fi, que vagi molt bé
aquest període de popularitat que teniu.
No, res, doncs, al contrari,
esperem que la popularitat passi a ser
de l'Andreu i la Maria,
passi a ser de tot el poble de Catalunya.
Gràcies, Andreu, adeu-siau, bon dia.
Gràcies a vosaltres.