Gràcies.
Hola, molt bon dia.
És aquest el tema, no? Aquest any, negoci de la guerra.
Exacte, aquest any hem volgut plantejar com la guerra per a alguns anys és un molt bon negoci, no?
I com gran part de les relacions internacionals encara continuen condicionades per la voluntat d'algú de fer negoci amb la mort de les persones mitjançant l'utilització de la força armada.
Quins diferents fronts tractareu? Perquè, clar, el tema no en dóna per molt, eh?
Sí, sí, dóna per molt i inclús segurament tindrem que tractar el tema en algun altre seminari posterior, en anys posteriors, no?
Perquè en principi està tota la qüestió del comerç d'armes, s'ha impulsat un tractat sobre el comerç d'armes que intenta controlar molts problemes,
però que intenta controlar les possibilitats de comerç d'armes en el món, i aquest és un dels temes importants que s'abordaran.
Després han aparegut totes les noves empreses vinculades a la seguretat, que són una forma moderna de mercenaris, no?
Totes les empreses que amb molta menys problema i amb molta més facilitat es posen a disposició dels estats per fer de soldats.
I després hi ha la concepció global de la indústria armamentística, que condiciona molts governs i moltes decisions polítiques en el món.
Aquí podríem dir que és el que fa, aquí fa negoci amb la guerra.
Doncs hi ha una indústria molt potent, vinculada a tot el món militar, que té molts diners per fer recerca.
Sempre se'ns explica que les grans recerques del món sorgeixen gràcies a la indústria militar, que internet, que té tema de satèl·lits i de geolocalització GPS,
que venços mèdics, que és gràcies a la indústria militar, és gràcies a que s'aboquen molts diners a una determinada indústria.
Si s'aboquessin a les universitats o a sectors civils també es produiria coneixement segurament amb molta més eficàcia.
Però hi ha un model de relacions internacionals encara, cada cop més antic, conceptualment, però encara molt vigent,
que es basa en la idea que la seguretat dels estats és allò més important.
Veig que, bé, la seguretat de fet, aquest seminari es fa entre demà i divendres, eh?
Exacte, dos dies de seminari i portem professors d'arreu d'Espanya,
que en concret ve un general togado militar del Coll Jurídic Militar,
que és també el director del Centre d'Estudis de Dret Internacional Humanitari de Creu Roixa,
el general José Luis Rodríguez Villasante,
i després venen professors de la Universitat de Castellà-León, de la Universitat de Barcelona,
o investigadors del Centre d'Estudis per la Pau de Barcelona.
Veig que un dels temes es parla dels diamants de sang, eh?
Exacte, una de les pel·lícules que emetrem per poder fer un cinefòrum és Diamants de Sang,
on es veu molt clarament com tot el negoci al voltant dels diamants acaba generant una indústria de tràfic d'armes
i una indústria totalment imponer davant les agressions brutals contra les persones,
no?, i que acaba generant guerres i conflictes a l'Àfrica.
De fet, el seminari està organitzat per anar fent diferents videofòrums
que puguin donar peu a comentar i a tractar els temes.
Hi ha una pregunta que també us ho feu en aquest seminari,
i és si les armes estan sota control.
Parleu d'anar, doncs, a caminar, doncs, cap a un tracte global sobre comerç d'armes, no?
Entenc, per tant, que no, de moment, ara mateix no hi és, no?
Exacte, s'ha avançat moltíssim el sorgiment d'aquest conveni
i s'han donat passes molt importants.
La regulació del comerç d'arma és una de les grans assignatures de la humanitat.
S'ha avançat amb el tractament de mines antipersones
i d'altres components que pretenen una reducció d'arma.
De fet, els primers tractats sobre reducció d'arma els situem ja fa anys
amb les conferències de l'AIA de 1899 i de 1907,
i des d'aquell moment hi ha hagut una evolució per evitar la guerra química,
per evitar armes de destrucció massiva,
per reduir armes que poguessin causar especials anys a la població civil
perquè no discriminen entre contendents militars i població civil,
i ara s'està avançant cap al control, cap a un tracte global sobre el comerç d'armes.
Hi ha algunes d'aquestes armes que s'estiguin utilitzant actualment?
Sí, sí, sí, s'estan utilitzant,
i a més Espanya ha estat durant molts anys productor d'aquestes armes,
empreses vinculades a l'estructura militar de l'estat,
han estat productores d'armes de guerra,
i és molt qüestionable com es comercialitzen aquestes armes,
perquè és veritat que hi ha unes llistes que prohibeixen vendre-les a països que estan en situació de risc o de conflicte
i que podrien fer un mal ús,
però també és veritat que hi ha un mercat internacional on venen les a determinats països,
fan de pont perquè acabin arribant a aquests països.
Les més, anava a dir perilloses, no, però perilloses ho són totes,
però hi ha aquelles que en diuen com de racimo, no?
Exacte, les bombes raïm, que llançades sobre la població els dispersen
i cauen per tot el territori,
quedant després, sent de molt difícil localització,
i a vegades alguns països les produeixen amb tan mala fe
que li donen forma de joguets o de pilota i tal,
perquè s'apropin els nens a agafar-les i en aquell moment es tallin, no?
De manera no simplement d'atacar la població civil,
sinó especialment de minar la moral de la població civil
i de deixar grans terrenys totalment inutilitzables
per a l'agricultura, per a qualsevol ús
i de mantenir també la població recluïda
perquè està rodejada de camps de mina així que no pot sortir.
Vostè mateix demà presentarà un dels videofòrums també,
la dutina del xoc, l'ascens del capitalisme del desastre.
Exacte.
És a dir, que malauradament tot això va anar a ascens, no?
Exacte, i aquest és un vídeo molt...
molt revelador, l'ha elaborat l'equip de la Naomi Klein,
una de les línies antiglobalitzadores americanes,
i és un vídeo on denuncia com en determinades escoles de pensament econòmic,
l'escola de Chicago i l'entorn de Milton Friedman,
van establir la idea que si es donaven situacions de gran xoc,
com les que podien fer una guerra, o aprofitar un desastre militar,
o alguna situació de gran convocció, podien haver-hi grans retallades socials.
De fet, el tema en tronca una mica amb la jornada de mobilitzacions i de vaga
que estem vivint avui, no?, perquè explica perfectament algunes converses
i algunes reunions que van haver-hi per organitzar el gran interès de George Bush
per invadir Irak, i al voltant d'això organitzar tota una seqüència de crisis
que finalment acabaven amb la gran crisi immobiliària
i que acabava arribant a Europa, i que els governs tenien aquí una gran oportunitat
per situar en una situació de xoc el conjunt de la població,
aprofitar per fer grans retallades, i per tant una mica la idea que transmet aquest reportatge
és que no és una crisi, sinó que és una estafa clarament planificada
per alguns sectors que han utilitzat la guerra d'Iraq, la lluita contra el terrorisme islàmic,
però també altres elements per poder apropiar-se de part dels línies públics
i dels impostos dels ciutadans.
Veig, Santiago, que la col·luna d'anir a càrrec d'Antoni Pigrau, el doctor Antoni Pigrau,
ell és catedràtic de Dret Internacional Públic, però també és el director del programa
de recerca Conflictes Armats, Dret i Justícia.
Exacte, és membre fundador de l'Institut Català Internacional per la Pau,
Institut de la Generalitat de Catalunya, que està fent una tàxica,
excel·lent en la divulgació i en la promoció de la Pau,
i que permet dir que Catalunya, en temes d'estudis per la Pau,
té un nom propi en el món.
Som a temps d'inscriure'ns al seminari?
Vam tancar les matrícules ahir,
al voltant de 80 persones estan matriculades en el seminari,
principalment estudiants a la universitat, però si alguna persona tingués especial interès
en assistir-hi, demà a la sala de graus de la Facultat de Ciències Jurídiques,
al Campus Catalunya, encara podíem tramitar la seva matrícula.
Dieu que en una primera edició no n'hi haurà prou, no?,
per parlar d'aquest tema que és molt extens.
Ens vam fixar com a objectiu cada any fer un seminari amb Creu Roja
sobre el dret internacional humanitari.
Creu Roja té un mandat internacional pels convenis de Ginebra
de difondre i divulgar el dret internacional humanitari
i aquest ja és el 15è seminari, potser amb 15 anys fent aquest seminari
i segurament aquest tema del negoci de la guerra
ens donaria per tractar moltes més qüestions, no?,
tota la vinculació molt estreta de la indústria armamentística
amb el poder polític, però també un tema que ara està agafant molta força
a l'Internacions Unides, que és la relació entre les grans corporacions
econòmiques i financeres, les grans corporacions tecnològiques
i la violació dels drets humans i els conflictes armats, no?
No és estrany que alguns dels grans conflictes armats,
l'aparició de guerrilla, l'aparició de grups contrarrevolucionaris
i grups que fan atemptats contra líders locals,
estiguin molt vinculades a algunes empreses d'infraestructures,
a algunes empreses transnacionals que s'estan apropiant del territori
o explotant indebudament el territori que tradicionalment ocupaven
pobles indígenes o poblacions locals.
Ja per acabar, doctor Santiago Castellà,
se sap quants diners mou el negoci de la guerra a nivell mundial?
Jo no sabria donar-vos una xifra, però en tots els països,
la indústria vinculada, inclús en el nostre país,
la indústria vinculada a la producció d'armes i a la seguretat militar
és altíssima. Simplement fa falta mirar el pressupost de defensa
a l'estat espanyol, que ara estem en una situació d'espacial parís geostratègic
i en una situació d'atenció armada, com gran part dels nostres recursos
es van cap al Ministeri de Defensa, cap al pressupost de defensa
i com aquest pateix menys detallades que la sanitat o que l'educació.
Finalment, el que sé que produïa en el món i que teòricament
i en el debat científic ja s'està produint
és un canvi de la concepció de seguretat.
Avui en dia la seguretat ja no és una seguretat purament militar,
sinó que hem d'anar a un concepte més ampli de seguretat.
Seguretat és allò que garanteix la qualitat de vida de les persones
i per tant hem de parlar de seguretat ambiental,
de seguretat alimentària, de seguretat també social,
o sigui, de tots aquells components que permeten que les persones
puguin desenvolupar les seves pròpies opcions personals
amb normalitat en una societat democràtica.
I aquella vella concepció de la seguretat com a seguretat militar,
com a limitadora de drets, com a fronteres que s'enfronten a altres fronteres,
comença a estar superada.
El doctor Santiago Castellà,
professor de Dret Internacional Públic de la Rubí i Virgili,
gràcies per explicar-nos-ho.
Espero que vagi molt bé, demà, di xous i divendres.
Es fava dit a la sala de graus del campus...
Exacte, a la sala de graus del campus Catalunya,
aquí a l'Avinguda Catalunya, 35 de Terraona.
Doncs demà, és a dos quarts de deu, a la cita,
a partir de dos quarts de deu.
Exacte. Molt bé.
Doncs moltes gràcies a vosaltres també per fer la difusió d'aquest event.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.