Han de sorgir camins, nous mons, horitzons perduts, lluny d'aquí, lluny d'aquí.
Doncs així sonava una altra galàxia de Pastora.
La recomanació musical que avui tanca el quart de català,
recordeu, a canvi de data, canvi de dia,
pel que fa als quarts de català,
amb el Centre de Normalització Lingüística,
amb l'Enric Carriga, els divendres,
a partir de les 12.
Seguim endavant amb una altra qüestió.
Parlem ara de cinema, perquè l'associació Anímat
continua programant cinema,
em sembla que també música, ara els hi preguntarem,
però almenys per la part cinematogràfica
tornem a tenir projeccions de pel·lícules
a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona.
Ens fa la visió general,
o ens explica el programa de pel·lis
que han de venir, que comencen aquest diumenge,
el David Aragonès. David, bon dia.
Hola, bon dia.
T'entreprendrem molt poquet temps, només perquè ens facis
una miqueta de llista de les pel·lícules
que teniu en cartell i que comenceu diumenge.
D'acord, moltes gràcies.
Bé, jo el que volia fer
també comentar-vos
que el que hem intentat
i el que hem aconseguit
finalment és recuperar
la programació de cinema
de cinema estable
que havíem deixat nosaltres de fer
feia dos anys.
S'havia deixat de fer, David?
L'any passat no el programa, Val?
Sí.
Nosaltres no.
Nosaltres vam...
L'Ajuntament
va deixar de recolzar-nos
el 2009-2010.
Vam acabar la programació
que teníem tancada.
Llavors,
hi va haver un relleu
amb Quino,
que també es va acabar
l'any passat,
o la temporada passada,
diguéssim,
però l'any passat,
l'hivern passat,
ja no hi havia cinema.
Val, sí que a nivell de música
havíeu programat
alguna cosa, no?
Sí,
tenim un cicle
que es diu Petit Format,
que són...
Intentem fer
concerts de proximitat,
no?,
amb un format
on podem veure artistes
com vam veure l'any passat
de la talla d'Amazònia,
etcètera,
que venen a pèl,
ells sols
fèren un acústic.
Val,
sí que tenia una mica
com a seu
o com a lloc
de programació
la Sala Tró, no?
Exacte.
Ara recordo.
I a la Sala Zero
també havíem fet alguna cosa.
Sí, sí, sí.
Tenia la impressió jo
que el cinema
havia continuat també.
I no.
El cinema s'havies troncat.
Val, val, val.
Exacte.
Doncs aquí està la notícia,
ara ho entenc, David,
que torna a programar.
La notícia és aquesta,
que es recupera,
gràcies a la col·laboració
amb la Fundació
Caixa Tarragona,
recuperem
la programació
estable de cinema.
Molt bé.
I continuant també
amb la música, evidentment.
Llavors,
el que farem
és continuar
amb la línia
que havíem portat
sempre, no?,
des que vam començar,
als cinemes osses
quan estaven aquí
a Ramon Cajal.
Sí, fa anys, eh, d'això?
Fa 10 anys
que vam passar
el programant
i continuar amb la mateixa línia,
fent cinema
d'actualitat
i un cinema
que no es pot veure
a la nostra província,
atreviant-hi fins i tot
a Tarragona,
segur que no.
O, bueno,
o a vegades
algunes d'aquelles pel·lícules
que sí que han passat
per alguns centres comercials
de la vora de Tarragona,
però que no
han estat poc temps
i no han tingut
massa assistència, no?,
simplement pel fet
que no està
a la mateixa ciutat.
Programareu sempre
els diumenges.
En quin horari, David?
Exacte.
Els diumenges
de les 7 de la tarda.
A les 7.
I amb què estrenem?
Anem dient títols?
Que ja veureu
que són pel·lícules,
doncs això,
bastant recents
i, com deia el David,
d'aquestes que no passen
per circuit comercial,
difícils de veure.
Aquest diumenge
estrenem Pina,
que és un documental
del Bind Vendres
sobre la ballerina
que ho ha fet
a Alemanya,
Pina Bausch,
que va ser una mestre
de la dansa.
A veure,
aquest documental
no ha passat
per Tarragona,
de tant manera,
i ha sigut un documental
que ha tingut molt bona acollida
i, bueno,
també gràcies
a que
Bind Vendres
va decidir
rodar la pel·lícula
en 3D
i ell va dir
que era la primera pel·lícula
que rodava en 3D
que estava fet
expressament
perquè es veia
en 3D,
que no era
un afegit
a una filmació
corrent.
aquí a l'auditori
no es podria
en 3D
evidentment
perquè
la tecnologia
no ho permet
però vaja,
el documental
es pot veure
igualment
sense cap problema
i la veritat
és que
a mi em va agradar molt.
És molt estètic,
eh?
Jo que he vist
algun trailer,
la dansa
s'explica
la història
d'ella,
de la ballerina
a través de la dansa
i és molt estètic,
molt visual.
i surten alguns ballerins
i fins i tot
reprodueixen
algunes de les peces
que s'havien fet llavors
i les reprodueixen ara
i és molt interessant,
és que val molt la pena.
Doncs Pina
es trenarà aquest segle.
Si tots aquells
que no els interessa
el Barça de Madrid
i si els interessa
també que vinguin.
Molt bé,
a més no cal
que siguis
un ferit de la dansa,
diguem-ho així,
no cal que siguis
un incondicional de la dansa.
No, no, no,
no cal
perquè és molt poètic
i tan lluern igualment.
Doncs en Pina
estrenem el cicle,
què més ha de venir?
Doncs vindran
Los Descendientes
el 14 d'octubre.
Aquesta pel·lícula
és del director
d'Entre Copes,
de Alexander Payne,
que és una pel·lícula
amb un toc d'humor,
una pel·lícula
en el protagonista,
en aquest cas,
és George Clooney
i vaja,
el que explica
és una miqueta
doncs
aquells assumptes
que poden arribar
enfrontant a una família
contemporània,
el que ho explica
amb una sensibilitat
que no notarem
que ens està ensenyant
a l'hora que ens entreté.
La pel·lícula
està entretinguda.
Los Descendientes.
Los Descendientes.
Llavors continuarem
amb Arrugues
el dia 21 d'octubre.
Sí, animació, no?
Una pel·lícula d'animació,
en aquest cas,
és espanyola,
2011.
No fa,
crec que fa un parell de mesos
així que va guanyar
el premi
a la millor pel·lícula
d'animació europea.
També dic que,
bueno,
que Pina va ser
el millor documental
als Oscars del 2011.
Los Descendientes,
si no recordo malament,
també va guanyar
algun premi
al millor guió.
I en aquest cas,
Arrugues
va estar nominada,
si no me'n recordo malament,
i fa dos mesos
ha guanyat
el premi
a la millor
pel·lícula d'animació europea.
Molt bé.
És una pel·lícula...
Diguem, diguem.
No, no,
si de què ens parla
l'argument.
Sí,
la pel·lícula
és una pel·lícula
que
ens parla
d'una mirada càlida
de l'última etapa
del nostre pas
per la Terra,
no?
No,
sense...
amb voluntat
de no arribar
a un veu drama.
I de veritat
és que sembla
tocada una miqueta
per la poesia
de la Yao Miyazaki,
no?
El director
japonès
de pel·lícules
com el Castillo
en Volante,
etcètera.
Molt bé.
Molt bé.
A Rugues.
Sí.
Llavors continuaré
amb Drive,
que és una de les meves preferides
dels últims dos anys.
Sí?
Sí.
Aquesta pel·lícula
casi que més val
no dir masses coses
perquè és una pel·lícula
sorprendent,
i tota la gent
que l'hi ha deixat veure
o que l'hi ha fet veure,
al principi
és una pel·lícula
que et deixi
una miqueta
també,
nostre,
que estic veient,
no?
Perquè
és molt normal
i així
una miqueta
enllena i tot,
que durant una miqueta
això,
l'opinció de la pel·lícula
i després fa un gir
que et deixa
totalment descol·locat,
no?
Ah, ah.
I al final
és una pel·lícula
que parla
d'un personatge
que es dedica
a conduir.
Us diré això,
només.
És gènere negre,
és thriller,
per entendre'ns,
i el protagonista
és el Ryan Gosling,
que és un d'aquests autors
en boga,
no?,
que està creixent
a nivell
dels actors
d'aquests americans.
Molt bé,
Drive,
de les teves preferides,
dius, eh?
Val, val.
Sí.
Ens ho puc bé.
Continuem amb...
Sí.
Continuem amb Shane,
l'11 de novembre,
que explica l'història
d'un noi d'Ada York
que serveix els programes
per controlar
i gaudir
de la seva vida sexual,
no?
I es passa el dia
veient pàgines
pornogràfiques
i mantenint contactes
amb altres
solteres
de Manhattan.
I és una crítica
una miqueta...
Bé,
jo m'ho he pensat
com una crítica
als personatges
d'aquests
de la borsa
que van tot el dia
entrejats,
no?,
i que semblen
molt coherents
amb la seva vida i tal
i que resulta
que poden tenir
una vida
bastant fosca
darrere,
no?
Una pel·lícula
molt bona,
també,
la recomano.
El director
és Steve McQueen
i que val
molt la pena.
Doncs,
shame,
tant Drive
com Shame
és això que deia el David,
van passar pel cinema
comercial però de puntetes,
eh?
Van durar res,
la setmana estricta
perquè,
i tot i així,
són grans produccions.
Vull dir que arriben...
No és cinema independent
per entendre'ns,
però bé,
doncs potser
no s'ha dret
d'un públic majoritari,
no té efectes espacials.
Exacte.
Molt bé.
Doncs continuem el dia 25
amb el professor Lázar,
que en aquest cas
ens explica
una història
d'un mestre
d'origen argelià
que entra en contacte
amb un grup de 200
de Montreal
i estan obsessionats
pel misteri de la mort,
no?
I llavors,
ell construeix
una esperança
en la rostra
de l'adragènia
i llença una nova llum
a la qüestió
de què és la veritat
i com trobar-la, no?
És una sèrie
de 200
que estan
en ple camí
cap a
ser adults
i, bueno,
una miqueta
amb aquest trànsit, no?
Llavors ell
ens explica això.
És una pel·lícula
del Canadà,
tot i que parla
sobre l'argèlia,
o, bueno,
tot i que el professor
és argelià
i té aquest punt.
Sí, sí, sí, sí.
Professor,
continuarem
després amb també
una de les altres
meves pel·lícules preferides,
aquest cas és el 2010,
el que pas que no es va estrenar
fins al 2011,
una pel·lícula
que es diu
Incendis.
Aquesta pel·lícula
potser us sonarà
el títol
perquè
es va fer una obra de teatre
que va estar
força temps
a Barcelona programada.
No sé si
et sona a tu.
A mi no,
a mi no, David.
Com a títol
de pel·lícula,
sí,
però de què va?
Bueno,
en aquest cas
són dos bessons
que han de viatjar
a l'Ivan
a entregar dues cartes
que la seva mare
els dona
quan està a punt de morir
que està a l'hospital
i aquestes cartes
les han d'entregar
a un pare
que es pensaven
que estava mort
i un germà
a qui no coneixien
de la seva existència.
Ja et dic jo
que no em sona de res,
David,
però de res.
Però pinta molt bé,
la veritat.
És el mateix
temps d'una metàfora,
la veritat és que
té un punt de drama
important, no?,
perquè al final
hem d'esperar
de l'Ivan
i de la guerra
i de les coses
que es poden arribar
a produir
en situació bèl·lica.
Val molt la pena.
Incendis.
De quin mes
estem parlant ja?
Perquè me n'has dit
unes quantes
i això ja es pregunten.
Ah, estem parlant
del dia 9 de desembre ja.
Per tant,
ens queda ja
molt poqueta programació,
perquè simplement
de moment
teniu tancada
la programació
fins a Nadal?
Sí,
exacte,
continuarem al gener
perquè es tracta
que sigui
una programació estable,
però al moment
tenim fins a Nadal.
Llavors,
el dia diumenge
16 de desembre
acabarem amb The Artist
que gairebé no cal dir
res d'aquesta pel·lícula,
no?
Va guanyar 5 Òscars,
una pel·lícula muda
i amb l'avi negre
i, vaja,
jo trobo una pel·lícula
molt bonica.
Explica
una història
d'uns actors
de Hollywood
en el seu moment.
No ho sé,
la vaig trobar
preciosa.
En aquest cas,
sí que és una pel·lícula
que va estar força temps
al cines i tal,
però creia que valia
la pena recuperar-la,
perquè tot i ser
una pel·lícula,
podem dir,
que s'ha convertit
en comercial
quan en el seu moment
de fer-la
no hi era pas
la intenció,
doncs val molt la pena,
no ens ho podem perdre.
Projecteu sempre,
bé,
en aquest cas és muda,
no cal,
però projecteu
en preció original,
oi, David?
Que això també val la pena
recordar-ho.
Sí,
el cicle és en preció original.
Nosaltres sempre
ho hem fet així
i sempre ho farem així.
Molt bé.
Subtitulades sempre?
Exacte.
Molt bé,
molt bé,
és un valor afegit.
Doncs la Filmoteca,
t'anima't,
que torna,
torneu a programar,
agafeu programació estable
després de dos anys de parada
a l'Auditori de la Fundació Caixa Tarragona
els diumenges
a les 7 de la tarda.
Consulteu cartell,
però vaja,
ja ens hem fet una visió general
d'aquestes pel·lis que han d'arribar.
David Aragonès,
felicitats
per poder tornar a estar en el cartell
i moltíssimes gràcies.
Anirem parlant.
A vosaltres.
Molt bé.
Sí,
jo.
Gràcies.