Benvinguts a Llarg Viatge.
Benvinguts a Llarg Viatge.
Plou i ell desplega l'equipatge.
I entre antics vestits de clown treu un barret vell.
No, que avui no s'omple de diners,
que avui s'omple d'aigua.
Hi ha un circ predilecte, tarambanes il·lustres,
somiadors, hi ha colors i colors.
Hi ha un circ que se'n va i es queda.
Com un príncep curiós jo pensava que era la vida més vella.
Hi ha un circ que s'estella
de l'autèntica por, la cautela i l'error.
hi ha un circ que es mor.
s'estella se'n va i es queda.
d'anima el riure a favor,
i la rialla del món.
que avança,
que avança,
que avança,
no tinguis por.
que avui,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
els ulls.
Hi ha un circ que mossega,
i amb les dents desmetia la son,
i cada dia s'adorm,
com si aquell dia fos al darrer.
Hi ha un circ al carrer,
som viatges...
Aquesta nit,
a dos quarts d'atons,
a la plaça de la Font.
Teniu una cita,
per una banda amb el Xerango,
i per l'altra amb el Roy Green,
amb Xipiate Band.
Ahir parlàvem amb la gent dels Roy Green,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
que avança,
amb la gent dels Roy Green,
i avui ens toca parlar amb Xerango,
clar que sí.
A més a més,
si no recordo malament,
ens van comentar que a aquesta hora,
ells ja estarien de baixada cap a la nostra ciutat,
o potser ja hi són.
A veure què ens diuen.
Alguer, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
On esteu?
Doncs estem arribant a Tarragona, ja.
Esteu arribant?
Per quina zona, més o menys?
Perquè vosaltres d'on veniu?
A l'autopista, encara,
a l'autopista de Tarragona.
A l'autopista de Tarragona.
Ah, d'acord.
O sigui que ja, com aquí que diu,
ja entrar a Tarragona,
i quan comenceu a provar?
Sí, sí.
Camí de les proves de sol,
doncs d'aquí mitja horeta o així,
suposo que ja estarem per la plaça de la Font.
Justet, justet, eh?
Com fer el prim, eh?
Com fer el prim?
Anem bé, anem bé.
Per cert,
que he estat mirant la vostra biografia
a través de la vostra pàgina,
perquè déu-n'hi-do la de llum i de color
que teniu Xerango.
Què us passa amb el circ?
Què us passa amb aquest viatge,
amb aquesta història,
que des del desembre del 2010
esteu donant guerra?
Home, les coses s'han de fer amb colors
i amb il·lusió, no?
Una mica.
Això sempre.
No, no sé.
El món del circ és un món que sempre ens ha fascinat,
sobretot, bueno, l'esperit aquest, no?,
de portar un espectacle de poble en poble
i una mica ho hem intentat traslladar al món de la música, no?,
aquesta idea d'anar de poble en poble
intentant, doncs, il·lusionar,
intentant fascinar i intentant repartir una mica d'alegria, no?,
sobretot amb els temps que corren.
Sí.
Ui, ara, ja t'ho dic ara,
que segur que la plaça de la Font estarà plena de gom a gom,
perquè la gent ara mateix el que necessita
és una injecció de moral i una injecció de bon rotllo, no?,
i entre el Roigreen i el Xipi Eiteban i vosaltres,
jo crec que aquesta nit està més que assegurada, eh?
A veure, a veure, a veure,
ens ve molt de gust venir a tocar a Santa Tecla,
a més coneixem la plaça de la Font
i, bueno, sabem que és un lloc molt bonic
i ens fa molta il·lusió.
A part pel Roigreen em sembla que estan presentant un disc avui també,
o sigui que suposo que serà una nit bastant especial.
Mira, disc per ells,
encara que el vostre ja fa algun temps que camina sol,
no sé si encara diu papa i mama.
Sí, no.
Ja diu papa i mama.
Tot just vam treure el disc a la primavera, de fet.
Per això te deia que fa molt poquet,
que aquest benvingut és el llarg viatge, no?
Exacte, exacte.
És el disc, bueno, el nostre primer disc,
que, bueno, que vam treure aquesta primavera.
L'any passat vam poder venir a tocar aquí a Tarragona,
vam estar al Passeig de les Palmeres,
però encara sense disc ni res i ens fa molta il·lusió
ara venir a compartir les cançons, no?
Més ara que la gent, la Genia les té a casa seva
i que vinguin a cantar-les.
I ja que se la saben, que vinguin, no?
Ara tenen l'excusa perfecta.
Exacte.
Els altres dies no passa res, però ara ja...
Ara ja tenim altres històries, no?
No, sí.
Txarango, jo sé que sou uns quants a sobre l'escenari.
Mhm.
Ja t'aviso que l'escenari, pel que m'han dit, és gran, eh?
Ah, és gran.
Sé que hi vereu tots, podreu saltar, votar,
perquè l'Aguer també no és una persona quieta a sobre l'escenari.
Fem, home, fem el que podem, no?
Som buit a dalt de l'escenari i, de fet, bueno,
ens ho intentem passar bé i sempre sortim amb ganes de fer festa, no?
És així que molta gent que ens veu a vegades ens diu
això no és un concert de música, és un esport olímpic.
Però, bueno, nosaltres intentem ballar i fer ballar la gent, no?
Saltar, amunt i avall, bueno, donar-ho tot.
Sí, sí, sí.
A més, tenen, que dèiem abans, tenen l'excusa perfecta.
Estem a les festes de Santa Tecla.
Allò que és la plaça de la Font.
És que no sé què es pot demanar més, no?
No, no, nosaltres estem molt contents.
Ja et dic, tenim molts amics a Tarragona.
Sí.
Sempre, sempre, la gent de Tarragona està xerrant de les festes de Santa Tecla
i poder venir a participar d'aquesta manera ens fa molt peliços.
Fem una cosa.
Hem parlat així per sobre de quan va començar Xarango a donar guerra,
que va ser, ho recordo, el desembre del 2010,
que dius, de cara al fred és quan potser us...
allò que dius, mira, el caliu i la calentó
és quan el millor fa que els grups comencin i fermentin i estiguin millor.
O com va anar la vostra història?
Doncs nosaltres vam començar això, no?
Ara fa dos anys.
Sí.
I, bueno, una mica, doncs vam començar a escriure les primeres cançons
i amb els mitjans que teníem vam començar a intentar moure-ho tant com podíem, no?
Intentar portar la música a les places i, bé, a poc a poc es van acostant la gent.
la gent anava portant més gent a Xarango i amb la sortida del disc aquesta primavera,
doncs, bueno, hem tingut la sort que la gent ha connectat,
s'han fet seves les cançons i ens sentim superprivilegiats,
perquè portem un estiu tocant amunt i avall i, bueno, cada any és una mica més difícil pel món de la música, no?
i que no, sobretot amb la crisi, doncs, amb el primer que retalla tothom és amb els concerts en directe.
I nosaltres estem fent una temporada preciosa i, bueno, la gent ve a compartir les cançons i estem això, no?
En un bon moment sí que des de fora pot semblar molt ràpid, no?
que fa poc temps ningú coneixia Xarango.
Clar, són dos anys, no?
Sí, sí, fa dos anys, realment.
Sí, és poc temps i som uns privilegiats que la gent s'hagi agafat la nostra música d'aquesta manera.
Però, bueno, contents i a compartir-ho.
Llegint, també he vist que a banda de Tarragona i els concerts que us queden, guapos, Barcelona, perdó, Lleida, Sant Cugat del Vallès, el Baida, o sigui que també baixar cap a València i el que convingui, eh?
Sí, ara...
Allà s'obri la porta i us vulguin escoltar, ja esteu vosaltres.
Exacte, no? Bueno, ens fa molta il·lusió que la música ens porti a viatjar una mica.
Nosaltres coneixem molt poc el País Valencià i ara la tarda comencem a anar cap allà, també anem cap a Galícia, cap al País Basc.
A Andalusia també hi anirem i, bé, bueno, fins on ens porti.
I on convingui. A més a més, aquest viatge, que sigui precisament això, que doni bon resultat al seu títol, no?, que sigui llarg.
Sí, no ho vam escriure, no ho vam escriure pensant-ho d'aquesta manera, eh?
No.
Però cada cop agafa més força el nom del disc. Sí, sí.
No, nosaltres, quan vam posar-li nom al disc aquest benvinguts al llarg viatge, bueno, més aviat era un viatge utòpic, no?, com una il·lusió, no?
Txarango era un llarg viatge i era una mica per reivindicar llargs viatges, no?, un llarg viatge volia dir tenir un projecte, tenir un lloc on anar, no?, una il·lusió, més enllà dels petits viatges del dia a dia, doncs, de salvar el cul, no?, de casa a la feina i tot això, no?, doncs.
I ens ho havíem agafat així, però sí que ara sembla que fos una espècie de declaració d'intencions, no?
I ara li dones fins i tot sentit, no?, no pot ser, en el moment, com dius tu, va ser una mica de casualitat, mira, ho vam posar perquè en aquell moment ens venia de gust, però ara resulta que sí, que s'està convertint en el llarg viatge que jo crec que tot grup, portant dos anys més o menys musicalment parlant, que jo crec que portàveu més, però potser com a xarango, allò que dius, posant arrels ben fortes perquè l'arbre continuïa.
endavant, dius, és increïble, eh?, que encara ens estem passiant, encara ens estem passiant.
Sí, sí, no, nosaltres des de ben petits sempre havíem tingut grups de música, no?, perquè, bueno, sempre ens ha agradat, però potser més, doncs, com a hobby, doncs això, no?, un grup de caps de setmana sense cap pretensió de muntar un projecte i portar-lo lluny.
I una mica amb xarango sí que vam començar a caminar amb aquesta intenció i, clar, som conscients de lo complicat que és que passi això que ha passat, no?, i que només amb dos anys, doncs, la gent s'hagi agafat el projecte d'aquesta manera, perquè ja hi portàvem temps i sabem que és molt difícil.
I bé, no?, doncs, sí, contents d'aquest llarg viatge.
I que continuï, que continuï, que no vingui el revisor ni ens busqui el bitllet ni res de res.
Exacte.
Vosaltres, i si ve, li doneu el CD i que se'n vagi a cantar-lo i que ho vagi escoltant, no?, i dius, si vol, mira, anem de concert ara, eh?, vingui, vingui, que el convidem, vingui.
Per cert, el Gué, que comentàvem abans, clar, la música de xarango, m'han comentat que és una barreja entre rumba i rigui.
Això és cert o és una cosa que busquem moltes vegades en la gent de diaris, ràdios, per ubicar d'alguna manera el grup?
Sí, és molt difícil d'explicar. Nosaltres, per explicar-ho, fem, diem que fem allò amb el que ens atrevim, no?, i ens ho inventem una mica tot i ho barregem una mica tot.
Rumba no en fem, perquè si fem rumba vindran tots els rumberos i ens diran, no, això que fem una rumba, i és veritat, no és rumba, perquè nosaltres no toquem la guitarra espanyola, que potser seria una mica la frontera del que seria rumba o rumba catalana.
Nosaltres, bueno, hem begut molt de música llatinoamericana, de la salsa, sí que hi ha molt rigui també, en directe també hi ha molt de punk i ho barregem una mica tot.
D'acord. Però això vol dir que cadascú d'aquestes barreges és perquè cadascú va donant una miqueta d'aquesta aigua, no?
Sí, i perquè hem escoltat moltes coses diferents sempre, i perquè, bueno, també a nosaltres ens agrada, doncs, intentar no fer sempre el mateix, no?, i anem provant coses, també ho fem molt de cara a nosaltres, aviam, doncs, per anar descobrint nous ritmes, nous patrons, i bé, per anar-nos inventant petites coses, no?, fem una mica allò que ens agrada escoltar.
Jo m'imagino ara, no?, que ens fascina, doncs, de seguida ens intentem atrevir, també.
És el que t'anava a dir, jo m'imagino ara el local d'assaig, allò que arribes tu amb una idea, l'altre que té una altra, i ja comença, allò que dius, mira, comença a vestir-se aquesta cançó, no?, sembla que va començant entre un i l'altre, i a més, com sou pocs, cadascú que aporti una miqueta, només.
Sí, és bastant complicat, eh?, el fet de 7 anys i totes mi idees, però bé, o sigui, tardem molt a arribar als llocs, però un cop hi arribem hem passat d'arreu, no?, i és una cosa bona.
Sí, sí, a Xarango som diferents persones que escrivim cançons, però llavors al local d'assaig, tothom, un les tira cap aquí, l'altre cap allà, i al final les desmuntem, les reinventem, i acaben quedant, doncs, la història definitiva, no?
Segurament que a la plaça de la Fona, aquesta nit a dos quarts d'onze, ens presentareu aquest treball discogràfic, benvinguts al llarg viatge, que composa unes 14 cançons, he vist, algú, però quantes han hagut de quedar, o quantes més sortiran durant el concert, que potser encara no hi estan, dins del CD?
Sí, home, vam haver de triar, n'hi ha 14, i vam haver de pensar molt quines entraven i quines no entraven al dit, no?, és molt complicat a l'hora de triar-ho, això, però en directe avui,
farem, bueno, repassarem tot el disc i després també fem alguna cançó nova i alguna cançó que ja teníem i que no vam gravar, que són cançons que només es poden escoltar en concert.
No, no, has de dir que aquestes són els regals especials...
Clar, no, és així, és així.
Aquestes motos que de tant en tant ens veneu allà, no només vosaltres, sinó en plan, que tenim aquestes cançons que són especials només pels concerts,
pels seguidors...
Sí, no, no, però és així, eh, nosaltres n'hi ha una, n'hi ha una que fa pocs mesos que la toquem, i cada dia ens escriu la gent on la poden sentir i no la tenim gravada,
i llavors sempre els convidem a que la vinguin a escoltar en directe.
Clar, però tu ja saps que ara, abans eren els encenedors, els que es veien, ara són les pantalles dels mòbils.
Sí, no, i tant, i tant.
Segur, ho heu comprovat, no?
És a dir, hi ha gent, hi ha gent que se sap cançons que fa molt poc que toquem i al·lucinem, no?
Penses, estàs en directe i penses com pot ser que l'estiguin cantant, i si pràcticament nosaltres ens l'estem aprenent encara,
però clar, no, no, avui en dia tothom s'emporta, s'emporta tot a casa, no?
Venen amb el mòbil en directe, i bueno, també està guai, perquè tot és més accessible cada vegada.
Sí, a més que el que deies, no?, si aquella cançó t'ha agradat, segurament poses el títol a través de Google,
les opcions són infinites, no?, a partir d'aquí.
Sí, sí, sí, sí, el que passa és que, clar, també les gravacions que pots fer un directe amb un mòbil normalment són d'orilles,
però sí, sí, es pot trobar tot, eh?, per internet, segur.
Però que pots comprovar, serveixen perquè s'aprenguin les cançons.
A nosaltres ja se'n està bé, no?
No, no, sí, és una bona cosa perquè la gent s'aprenguin les cançons,
a més, a vegades hi ha trossos que no s'entenen, i ve la gent i et demana aquesta frase, què diu, aquest tros, què diu,
i, mira, entre això, doncs es va muntant, es va muntant el puzzle de les coses que no tenim gravades al disc.
Doncs, bueno, aquesta nit l'únic que ens queda dir, si et sembla, és convidar la gent que no estigui sentint-ne,
que vinguin, que s'apropin a la plaça de la Font, que passen una bona estona,
tant amb vosaltres, amb Xarango, com amb el Son Roi Grin, en Chimpia i Teban,
i que tenen, això sí, una ampolleta d'aigua.
Exacte, sí, no, no, que la gent vingui amb ganes de ballar, de passar-s'ho bé,
coneguin o no coneguin el grup, jo crec que la gent pot venir i ballar, no?,
i gaudir del concert, i nosaltres convidem a tothom, encara que sabem que la plaça de la Font
sempre està plena d'envien, eh?, però esperem a tothom avui, nosaltres, aquí a Tarragona.
I nosaltres esperem que us porteu un bon regust de boca,
que això vol dir que tornareu una altra vegada a estar amb nosaltres,
i si es tornem a presentar aquest llarg viatge, que sigui així,
i si no, que sigui amb un altre treball discogràfic.
Doncs moltíssimes gràcies.
Perquè jo crec que esteu, com a Ikerio, ara continuant despegant cap amunt
i cap a les estrelles, que es diu, no?
A veure, a veure, nosaltres molt contents, estem molt contents, sí, sí.
Moltes gràcies, doncs.
Fins a la propera, gràcies.
Fins a la propera, una abraçada. Adéu.
Fins a la propera, una abraçada.
Tot camina i desperdudes, països inverssemblants,
he despedit, moscos, fullets i fades,
se n'ha apagat mil i una nits darrere l'aigua clara.
I no hi ha sol, que s'han estat,
tantes vegades pot morir com néixer del mar,
i jo em vull viu i tornaré a buscar-te,
que tinc un món entre les mans aquesta nit per regalar-te.
que duc els ulls, mal temps i freds,
que ara he somiats amb tu, un viatge llarg.
He robat un cip sencer, tota la màgia per regalar-te,
i he saltat 200.000 trens per fugir amb tu de matinada.
He seguit tots els camins i he traficat amb l'enyorança,
mil desitjos infinits.
Sobta la pell.
T'he dut tot el que tinc, tot el que he dut,
que dins el que he tret del camí,
tot el que el temps m'ha dit i tu tens.
Tota la màgia.
Do l'estrès, quin és el secret?
Torna'm-la quan no hi és, la trobo a faltar.
On estan els 40 lladres?
T'he dut tot el que tinc, tot el que he dut,
que dins el temps...