Bon dia, ens trobem a la botiga K2, al carrer August,
en aquesta nova ubicació de la botiga de l'Òscar Cadillac
per parlar amb l'alpinista tarragoní,
que ja ha tornat d'una llarga estada a terres de l'Himàlaïa,
buscant aconseguir el seu nou repte,
que és pujar a 14.8.000,
que és aquest nou repte que s'ha marcat l'Òscar Cadillac
i que el tenim ja molt, molt a propet.
Òscar, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Benvingut, abans que res.
Gràcies.
Com has tornat de tota aquesta aventura?
Perquè ens vas tenir més uns quants dies
buscant informacions,
intentant trobar a veure què passava amb l'Òscar Cadillac,
perquè va ser com dues intentones al K2,
fins que vas aconseguir fer cim del K2,
per fi una muntanya que semblava que resistia,
i tot i que aquesta botiga on avui ens trobem
es diu K2, un nom especial per l'Òscar,
no l'havíem aconseguit pujar, aquest cop sí.
Aquest cop realment he tornat emocionat
perquè hi ha ganes de disfrutar,
d'assaborir novament la ciutat,
i més ara amb les festes,
perquè realment vaig estar molts anys perseguint aquesta muntanya,
tampoc és que hi hagi anat moltíssimes vegades,
però sí que era el tercer cop que hi anava,
i era una bona oportunitat.
En aquesta vegada ha sortit bé,
ha sigut un repte que ha costat,
i jo crec que per partida doble
estic content perquè la meva botiga es diu així,
és un repte que és una de les muntanyes
una mica somiades des de Ben Jovanet,
la muntanya de les muntanyes, el K2,
i la segona més alta de la Terra
i també una de les més difícils.
Va ser en un segon intent, Òscar,
en un primer, va ser el temps, crec,
que us va fer tirar enrere?
Sí, el mes de juliol,
que eren les dates que ens havíem previst per pujar,
no va ser en general gaire bo,
va ser més aviat ventós gairebé cada dia,
i això ens impedia materialitzar
el fet de poder llançar un atac a la muntanya,
llavors va haver com una previsió cap a 25-26 de juliol,
i nosaltres vam fer un intent,
vam arribar al camp 2,
feia molt de vent,
vam haver de desistir,
però immediatament d'arribar baix,
no sé si va ser el mateix 26 o el 27,
aquesta finestra a bon temps es tornava a obrir de cara al 31,
i era qüestió d'aprofitar-ho,
i encara que acabéssim d'arribar
i tinguéssim que descansar,
doncs el dia següent vam tornar a pujar cap al camp 2,
camp 3,
i llavors quan estàvem al camp 3
sembla que ell es va confirmar del tot
que aquest 31 es mantindria serè i bo,
perquè fins aleshores aquells dies
havien sigut molt ventosos,
i donava la impressió que hauríem de tornar-se a retirar,
i aleshores es va confirmar
que sí que el dia 31 seria bo,
i així va ser,
i llavors aquest 31
va ser una jornada molt llarga
que vam aconseguir fer el cim.
Una jornada llarga, aquest 31, Òscar,
i una cordada també molt llarga,
crec que era la cordada
amb més alpinistes que aconseguien
el cim del C2 de la història,
crec que mai s'havien aconseguit
que tants alpinistes conjuntament
en una mateixa cordada
arribessin al cim del C2, no?
Sí,
va ser un fet que van destacar
el mateix govern del Paquistà,
que ens va donar el permís,
que bàsicament això,
que una cordada tan nombrosa
i que a més a més no hi hagués cap accident,
perquè també el C2 és una muntanya temuda,
sobretot en la part final,
que hi ha el coll de botella,
que és una de les amenaces més grans que té,
que és com si tinguessis, doncs,
com una catedral,
l'imagino la catedral de Tarragona,
que està aguantant-se
d'una manera una mica miraculosament
i que això es pot precipitar
i això ha causat més d'un accident,
concretament no es havia pujat el C2
des de l'any 2008
i precisament perquè va haver
una gran catàstrofe aquell any
van pujar diverses persones
però va haver l'accident mortal
d'11 d'elles van morir
i això és un temor
que les expedicions cada vegada acusen més
i amb molta raó
és un dels perills objectius que té la muntanya.
Has tornat una mica, però,
amb l'espineta del broad peak
de dir, ara aquesta via que se'm podia obrir aquí
me'n vaig pendent d'això
i hauré de tornar aquí expressament
per fer aquest broad peak o no?
Bé, hauré de tornar expressament, sí,
el que passa que teníem moltes ganes de tornar,
aquest any ha sigut un any molt complet esportivament
i llavors, per mi, poder assegurar el C2
era el més important.
És un repte que ja et dic que vaig intentar l'any 88
llavors no em vaig trobar prou bé
només vaig arribar a 7.000 metres
no es va fer la nostra expedició, no va fer cim
després ho vaig intentar per la màgic l'any
que va ser una expedició agridolça
que va morir el meu company
a l'any Manel de la Mata
llavors, tot i que es va fer el cim
que va fer el Jordi Coromines
doncs, bueno, jo també vaig coronar la ruta
però no vaig coronar el cim
jo penso que ara ha sigut la gran oportunitat meva
també era conscient que aquestes muntanyes
tampoc es presenten massa les oportunitats
i doncs el que necessitàvem era tenir el bon temps
el vam tenir un sol dia
aquest dia, doncs, ja et dic, va ser molt llarg
vam sortir a quarts de 12 de la nit
jo vaig arribar al cim a les 4 de la tarda
vaig tenir un problema amb la hidratació
perquè el meu aigua es va contaminar
una mica l'excés de foc del fogonet
que va fondre més ràpid de lo previst
i llavors va cremar el primer líquid
i això va contaminar les dues cantimplores
això va provocar quan l'aigua ja es va refredar
cap al naixement del dia
ja que cada mitja hora anava ingerint líquid
que aquesta aigua no la matés al meu cos
llavors vaig patir bastanta deshidratació
però em trobava fort
em havia hidratat molts dies abans
em havia mantingut bé
em havia alimentat bé
i penso que va valdre, doncs, una mica
tota aquesta experiència acumulada
tot aquest esforç
i això va representar que també fos molt més lenta
l'ascensió i el descens
tornant a arribar al Camp Quart
a les 12 de la nit
i, bé, tot i que es va mantindre una nit serena i calma
doncs no va deixar de ser una jornada esgotadora
el dia següent ja va entrar el mal temps a partir de les 10 del matí
tinc entès que van pujar dues persones més d'una altra expedició
i aquell mateix dia també entrada la nit vaig arribar al Camp Base
bé, bé, això també em va provocar un desgast important
aquesta manca de desatressió
i llavors també ingerir líquids, doncs, que ja no estaven tan controlats
va provocar, doncs, que no estés al 100% de cara a quedar-me al Brot Peak
i, a més a més, els companys que estaven en el Brot Peak
no els hi va anar bé el mateix dia que també van intentar, que va ser el 31
i estaven desanimats i van marxar
aleshores també forçar una situació de quedar-me al Brot Peak
sense també altres companys i amb una situació una mica forçada
jo penso que vaig fer molt bé de tornar cap aquí
i assaborir, doncs, aquesta muntanya que hem aconseguit
ara, després del que acaba d'explicar l'Òscar
la pregunta que anava a fer ara
sembla una mica estúpida
i ho dic ja directament
però per qualsevol altre mortal
després del que acaba d'explicar
diria, jo ara el que em toca és estar a casa
reposar durant 3 anys
perquè l'animalada que ha de fer és una bestiesa
i estaré tranquil·let
però l'Òscar, entre cell i cella
fa temps que té això dels 14 a 8 mils
i lògicament la pregunta que t'anava a fer ara és
i ara què, Òscar?
Cap on anem ara?
Bé, la lògica et diria que l'any que ve
doncs està previst tornar al Nepal
per fer el Kachanchunga
que és una de les que em resta
que això seria primavera
i a l'estiu seria tornar al G1
i al Broad Peak
però no sé, tal com va en principi
el tema econòmic
que també és molt important
i no sé si tot això podrà ser de cara a l'any que ve
o haurem d'ajornar una miqueta més
Queden 3
3 i tindrem els 14
això ha aconseguit poca gent
a l'Estat o a la península en el cas
crec que hi ha 4 alpinistes que ho han aconseguit
si no vaig errat
i a la resta del món
poquets més que han aconseguit això de fer els 14 a 8 mil
en quin moment em va passar això pel cap de Discord
ara vaig a fer això
Bé, jo sempre he apostat per fer rutes més difícils i diferents
com quan vam fer
Fem Tarraona
que vam fer el Broad Peak per Xina
l'any 92
després vam fer Free Tibet en el Cho Oyu
que també va ser una nova ruta
en el Nanga Parbat
que va ser el meu primer 8 mil
fa molts anys
l'any 84
doncs també vam fer una variant
juntament amb el ballenc Jordi Magriñà
sempre hem apostat per això
però cada vegada es fa més difícil
primer trobar un ajut per una gran expedició
que si jo ara dic que vull anar al gur la mandata
el Nanxa Barba
doncs et sonarà a xino
i encara més en qui li vas a demanar una mica les ajudes
llavors, clar, ara què ven?
potser ven poder fer els 14 o 8 mil
per mi no dic que sigui fàcil
però és un tema assequible
perquè sempre se m'ha donat bé l'alçada
i llavors, en certa manera
potser em pot permetre aconseguir una ajuda
per fer una darrera i última ruta
amb un 8 mil
però ja et dic, tal com està ara tot
ho veig una mica difícil
que ara l'any vinent
tingui resolt aquest tema
pressupostari
per afrontar aquestes tres muntanyes
perquè això no representa una despesa important
sinó hauré de fer una mica
una mica més espatllat
Òscar Cadillac
moltíssimes gràcies per atendre Tarragona Ràdio
com sempre
que esperem veure si l'any que ve
podem fer aquesta nova aventura
i que, vaja, que felicitats també
per haver aconseguit tot el que has aconseguit
Gràcies a vosaltres
i sempre m'ho heu anat seguint
i m'heu donat suport
i també agrair a la ciutat
que si sense el seu ajut
i sense el seu escalf
no ho podria fer
Moltes gràcies a vosaltres
Gràcies