Des de Tarragona, Ràdio, trucant a Oxford. Oxford, que em sents?
Us assento, bon dia.
Hola, Marina, la nostra enviada especial d'un quart de català a la Universitat d'Oxford.
Com va la vida catalana a Oxford?
Bé, va bé, va bé. Ara aquesta setmana ja hem acabat les classes
i el trimestre que ve tornarem a començar.
Ara només tinc treballs que he de corregir, treballs que he tutoritzat,
amb la majoria amb un resultat molt bo, per cert, però les classes ja les hem acabat.
Quan vam parlar fa un mes, els teus alumnes eren nous i encara no els coneixies gaire.
Ara que ja heu fet tot el curs i això, com ho porten, això del català, els teus alumnes d'Oxford?
Ho porten bé. Estic molt contenta perquè ara portem vuit setmanes de classe
i ja estan començant a parlar i la veritat és que és molt emocionant
quan sents que comencen a parlar i penses que allò que parlen els has ensenyat tu,
és una sensació, així que veus que realment val la pena l'esforç i tot el que estàs fent.
Això està bé. És per cert, aquí que hem tingut eleccions
i que hi ha hagut bastanta tensió mediàtica internacional,
suposo que allí també us ha arribat.
Com ho veuen això de, per una banda, la cosa més general de la política catalana
i la cosa aquesta de l'independència, perquè allà també tenen el procés escocès?
I dos, com es veu des d'Oxford la llengua catalana en el context sociolingüístic del nostre país i tot això?
La situació política la segueixen, jo diria, amb curiositat, més que res.
Aquí, clar, el paral·lelisme escocès els pot ser útil,
però en el cas d'Oxford, clar, ells s'ho miren des d'un punt de vista anglès.
Suposo que si estigués a Escòcia s'ho mirarien diferent.
I els desperta, sobretot, molta, molta curiositat.
L'endemà de les eleccions vam analitzar, clar, les portades dels diaris,
de l'Ara, l'Avantguàrdia, el Periódico i el Punt Avui,
i realment em preguntaven, no?, doncs que qui...
Els partits, no?, si hi eren més de dretes, d'esquerres,
els hi vaig explicar una mica la qüestió del doble eix a Catalunya,
i jo crec que si hi ha una paraula que defineix el que els hi desperta és curiositat.
I la part més purament de la llengua catalana,
clar, a veure, els que estan a classes perquè ja saben que existeix
i perquè els interessa aprendre-la i tot això,
però com ho veuen la qüestió, per exemple,
la qüestió de política lingüística i el tema de l'oficialitat
i aquests, els atacs que ens fan des de la meseta
per la immersió lingüística, aquestes coses, això arriba allí?
Sí, aquí el primer pas és donar a entendre als alumnes i a tothom
que, clar, que el català no és una llengua petita,
que té pràcticament 10 milions de parlants.
Jo, els primers dies, un alumne em va preguntar sense cap mala intenció,
ni cap segona lectura,
dic, però tu, però amb la teva família parles en català?
Dic, home, sí, parlo en català amb la meva família, amb els meus amics,
tinc l'iPhone en català, el Twitter en català,
el Facebook en català, he estudiat en català,
miro la televisió catalana...
I, clar, això també ho veuen com un fenomen curiós
i això, i realment els hi desperta curiositat.
A més a més, el que sí que tenen clar,
perquè d'això m'ocupo els primers dies de classe,
és que tinguin clar que si van a Catalunya,
només amb el castellà podran sobreviure,
però si realment volen conèixer el país i la ciutat on vagin,
és important parlar català,
i això crec que ho tenen bastant assumit.
Sí, perquè això, hi ha coses com...
Si han de venir a Tarragona i vencen anar al serrallo a menjar,
si no saben català,
no es perdran bona part de la nostra riquesa gastronòmica,
perquè, és clar, si tu vas a un restaurant i no saps què és el romesco,
no saps què és una, no sé, la galera de Tarragona
i aquestes coses, doncs no pots descobrir plenament la cosa, no?
Sí, per això intento lligar molt llengua i cultura,
que vegin que això del català no és només un codi diferent,
sinó que darrere, com en el cas de totes les llengües,
hi va lligada tota una cultura literària, gastronòmica, artística, arquitectònica,
i això crec que és justament el que serveix per mantenir l'interès i l'atenció dels alumnes al llarg de tot el curs.
Per cert, has dit que ja havíeu acabat, no?, ara el dimestre i ara fan treballs.
Ara fan treballs, sí, aquí van per bimestres i ara hem acabat el primer,
hem acabat les classes, però ells continuen treballant en treballs, en articles, en lectures, etcètera, etcètera.
Aquí tenen força treball autònom, potser en el cas de Catalunya tenim més la idea del sistema de classes,
i aquí també, però aquí saben que han de treballar molt pel seu compte,
i, a més a més, això es nota molt a l'hora de fer treballs.
Ara, abans que em truquéssiu, estava corregint un treball que ha fet un alumne meu
sobre la plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i realment els resultats són espectaculars.
I això és per aquesta idea que tenen, que sempre han de portar alguna cosa nova i original i inèdita a l'hora de fer treballs.
I clar, això els comporta temps i per això tenen molt de temps entre trimestres per poder treballar pel seu compte.
Per cert, que et deixen tornar a casa per Nadal?
Sí, torno el dia 18, i m'estic aquí fins al dia 9, perquè vull anar un parell de dies de rebaixes per Tarragona.
Ai, que no em fan a Oxford de rebaixes?
A Oxford, ostres, la roba... a mi no em convenc gaire, la roba anglesa,
per tant, millor passar-les a Tarragona, les rebaixes.
Si el 18 de desembre estàs aquí, què ets, Salmaria?
Que la nostra entrevista d'Oxford a Tarragona el dia és el de desembre, el dia 20 de desembre la féssim en directe.
Em sembla perfecte.
Des de Tarragona Ràdio a Tarragona Ràdio.
Em sembla molt bé, i tant, sí, sí.
Doncs quedem així.
Perfecte.
La pròxima sessió de Tarragona Ràdio i Oxford la farem de Tarragona Ràdio a Tarragona Ràdio.
Amb la Marina en directe, aquí al plató, què et sembla?
Perfecte, em sembla molt bé.
Doncs quedem així.
Una abraçada des de Tarragona Ràdio.
Una abraçada des d'Oxford.
Vinga.
Vinga, adeu.
Comho Badru.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Bona.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.
Vinga.