Ja us ho explicàvem la setmana passada
i és que els espectacles de reconstrucció històrica
que es duen a terme,
sempre al maig, quan és a Tarracoviva,
estan agafant tantíssima volada,
estan tenint tant d'èxit de públic
que això és el que ha propiciat
que s'allarguin més enllà fora de Tarracoviva
i és per això que aquest estiu
ens presenten Tarragona, Història viva.
Això vol dir alguns d'aquests espectacles
de reconstrucció històrica
situats a l'amfiteatre,
a les muralles, al pretori,
situats en l'escenari
que potser els hi és més propici.
Anirem parlant al llarg d'aquestes setmanes
amb els diferents grups de reconstrucció
que els toca actuar.
De fet, aquest cap de setmana
a qui els toca és el grup de reconstrucció
Taleia, que ens presenten un espectacle
que es diu Ludi Cirquensis.
El van representar ja el cap de setmana passat
i aquest cap de setmana, divendres i dissabte,
tornen a fer-lo.
Atenció perquè ara parlem sobre aquest espectacle
amb Merche Tobilla, la presidenta del grup Taleia.
Esteu ben atents a l'entrevista
que després obrirem línies telefòniques.
Si ens truqueu i contesteu les preguntes que us fem,
tenim entrades per regalar-vos.
Merche Tobilla, bon dia.
Hola, bon dia.
Tornem a parlar amb tu,
que és que, escolta, Taleia,
esteu de superenhorabona en guany,
no pareu de fer coses.
L'última entrevista que jo recordo,
a part de la de Tarra Coviva,
la de Rigor,
va ser perquè presentàveu aquesta CD,
aquesta música que estàvem escoltant, no?
Exacte.
Recordem una miqueta,
posem-ho en situació perquè Taleia ja heu agafat una volada
que va més enllà de la posada en escena,
sinó que, bueno,
acompanyeu tot plegat amb música.
Explica'ns una miqueta
en quin moment esteu de la vostra història.
Bueno, ara, la veritat és que estem en un molt bon moment,
però, bueno, també t'he de dir que després de deu anys
ja tocava, no?
Sí, bastava d'aniversari,
va ser una mica l'excusa també de presentar el Carmina Cànere, no?
Sí, exacte.
Vam aprofitar aquest aniversari
per fer coses noves,
entre altres el disc
i més novetats que sentiriu més endavant.
Ah, així encara hi ha coses per dir.
Sí.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
Recordem el disc Carmina Cànere,
que era l'enregistrament de música
que vosaltres ja portàveu en directe
en els vostres espectacles,
però que, a més de tenir la particularitat,
ens explicàveu que alguns instruments
van ser fets també reconstruïts, no?
a la manera com eren a l'antiga Roma
i bé, amb algunes peculiaritats de documentació,
bé, tot el que implica fer un disc de reconstrucció també.
Exacte.
Com està funcionant la venda del disc
i on el podem trobar?
Bueno, a veure, bastant bé, eh?
Per el que jo em pensava bastant bé.
Clar, hem de dir que no és un disc de gran tirada,
perquè, bueno, no és una música que agradi a tothom,
però la veritat és que estem molt contents.
I a Tarragona el podem trobar a Discos Arcis
i també a la llibreria La Capona.
Molt bé.
Que està a l'abast de tothom.
Clar, us servia una mica de carta de presentació
per anar a vendre l'espectacle, no?
Però us esteu donant potser que també el compra
el públic en general per escoltar-lo a casa.
Sí, sí.
És curiós.
Perquè, bueno, a veure, és una música que,
com ja t'he dit, no és molt comercial,
però jo penso que comença a agradar.
Comença a agradar, sí.
Ludi Cirquensis, es diu així?
Exacte.
Merche, sí.
Doncs explica'ns una miqueta com va aquest espectacle,
que suposo que el devíeu ja representar, no?
Era el que fèieu vosaltres a Tarragona Viva?
No, a Tarragona Viva nosaltres feíem el Secueremi,
aquest any, el de la prostitució a Roma.
Ah, és veritat, és veritat.
És veritat, sí, sí, sí, que també un dels que tenien més èxit.
Exacte.
Per tant, l'U de Cirquensis és nou?
A veure, no és nou, perquè el vam representar
el de l'aniversari de patrimoni,
quan vam fer els deu anys de...
De la declaració de patrimoni aquí a Tarragona,
però sí que l'hem modificat una miqueta.
Llavors, consisteix en una explicació de l'edifici,
però no només de l'edifici com a tal,
sinó la vida dins de l'edifici, dins del Cirroma,
a través de personatges.
Ah.
Ah.
Explica, explica això.
I després m'aparles de les modificacions,
que això val la pena dir-ho perquè qui ja hagi vist l'espectacle
en el desè aniversari de la declaració de patrimoni
pot tornar-lo a veure perquè serà diferent.
Exacte.
Quins personatges?
Doncs mira, comença amb un arquitecte.
L'arquitecte és el fil conductor,
és la persona que porta el grup dins de tot l'edifici,
i després es troben tota una sèrie de personatges
que podíem trobar-nos fa dos mil anys.
Per exemple, comerciants.
Per què?
Perquè l'edifici del Circ,
a part de ser un edifici lúdic,
també servia de centre comercial.
I la gent podia anar a comprar souvenirs,
o podia anar a comprar...
Hi havia tota una part de botigues, diguem-ho.
Exacte.
Després podem trobar una bruixa,
una persona dedicada al món esotèric,
que era molt buscada en aquella època
per demanar, per fer un conjunt
i demanar que un cavall no arribi a la meta.
Ah, sí?
Això s'han trobat tauletes d'encantament,
s'han trobat al llarg de l'imperi
i ens han donat molta informació sobre aquest tema.
Podem trobar també, com no, prostitutats.
Ara al circ mateix.
Al circ mateix.
Clar, hi ha els fòrnics, els arcs,
sota els arcs,
doncs, exerciant la seva professió.
Apostadors.
Senyors i senyores que busquen el seu seient.
El magistrat que paga els llocs.
Una sèrie de personatges
que tots els expliquen una petita part
de com era la vida en aquest edifici.
És que, de fet, era l'edifici potser lúdic per excel·lència.
Vull dir, s'anava allà a passar l'estona
i, per tant, és això, hi havia tota mena d'entreteniment
a l'estil de llavors, clar.
Exacte, exacte.
Perquè no només el públic anava a veure un espectacle,
sinó anava a fer vida social.
El CIRP potser és un dels escenaris menys coneguts
per la gent de Tarragona, diríeu?
Vull dir, què us comenta la gent?
No, tot el contrari.
Jo penso que és un dels més coneguts
perquè, bé, potser és un dels que millor es conserven.
I la gent el visita bastant.
No és com el foro de la colònia, no?
Que el foro municipal sí que és el menys conegut, penso jo.
Clar, això és veritat.
Potser sí que, veient-ho, veus fileres de gent per entrar.
El que passa és que, clar, la gent confon bastant
l'amfiteatre amb el CIRC.
Sí.
Això també és veritat, no?
Has d'explicar que no, que aquí no hi havia lluites de gladiadors,
que això és a l'amfiteatre,
això sí que ho has d'explicar bastant, no?
Però sí que penso que és un dels edificis més coneguts.
Pot ser també perquè la torre, el pretori, està al costat.
Clar.
De fet, em sembla que té entrada comunicada, o sí, no?
Exacte, sí, sí.
Quant de temps dura aquesta reconstrucció que feu vosaltres?
Doncs una hora.
Una horeta en què es fa...
Vé a ser com una visita guiada, per dir-ho així,
però en què et fiques allà al mig.
I quants actors o quantes persones participen?
40 persones.
Uh, Déu-n'hi-do.
Sí.
Home, suposo que no hi ha tant de bullici, no?, com a l'època,
però de 40 ja feu rebombori.
Sí, ja ens agradaria poder arribar a aquest punt de com seria el moment,
però clar, és impossible.
Però 40 persones, pensant que són 50 les persones que entren a veure l'espectacle,
d'un i dos, són quasi-casi el mateix número.
Com va anar la representació que ja vau fer?
Estic mirant per aquí i jo deia el cap de setmana passat,
no, això va ser començaments de juliol, eh?
El cap de setmana passat estàvem a Irún, nosaltres.
Ah, sí?
Sí, representant precisament el Carmina Caner, representant la música romana.
Com va anar, ja que t'entrevistem?
Sí.
Molt bé, sí, sí, sí.
La veritat és que molt bona acceptació i m'agradar moltíssim.
Bé, val la pena que ja que heu fet el superesforç, no?,
que representa avui en dia fer aquesta mena d'activitats culturals,
doncs que veure que tenen sortida.
Sí, i que representem la nostra ciutat, a Càrraco.
Doncs això, com va anar el dia 13 i 14 de juliol,
en què ja vau fer les primeres representacions d'aquest lluit de serquències?
Va anar molt bé.
Estem molt contents perquè, bueno, nosaltres vam ser els primers,
la qual cosa era, clar, nervis, no?,
de veure com sortirà, si a la gent li agradarà.
I jo penso que la gent va sortir molt contenta,
perquè els comentaris era allò d'és una manera diferent de conèixer l'edifici, no?
Una manera diferent, divertida, dinàmica.
És una manera de conèixer la història, però sense avorrir-te.
Això és un punt molt important, no?
Perquè a vegades el públic, en general, pensa,
ostres, anar a visitar un edifici, un monument,
ara què ens explicaran, no?
Ara començaran a explicar-nos que si a tal segle, a tal material...
No, se troben que t'expliquen anècdotes,
anècdotes que t'expliquen coses diferents, això agrada.
Tot això, val a dir-ho, que clar, és un espectacle, vulguis que no,
però sempre es posa molt en valor el que és el treball de documentació,
de recerca, vull dir, amb una rigorositat històrica al darrere, eh?
Exacte.
Que va des de la història que expliqueu,
totes aquestes anècdotes suposo que estan documentades,
fins a la roba que porten els personatges, no?
Exacte, nosaltres parlem de personatges reals,
que o bé van córrer a l'edifici, com per exemple Eutiques,
el nostre famós Eutiques, o Fuscus,
i altres àurigàs o altres personatges,
que potser no van arribar mai a participar a les curses de Tàrrec,
però sí a l'Imperi, no?
Llavors, dones aquestes pincellades d'història, però diferent.
Però, Merche, per el que m'estàs dient,
hi havia més...
A veure, hi ha molt de bullici, o té molt de morbo, diguem-ho així,
el que passava fora de l'arena, eh?
Sí.
Fora bullici, sí, corria Eutiques, val,
els àurigues molt bé, però el que se cocia, no?
Exacte.
A baix, amb les botigues, els comerciants,
els negocis foscos, això també té...
Sí, i les apostes, no?
Com se comerciava també d'una manera,
doncs el que tu dius, no?,
d'una manera fosca, per allà.
Sí, sí.
Bueno, bueno, està bé,
és que el cirque té aquests reconets que ja...
Ja t'ho imagines, clar,
i una cosa és veure l'espai on hi havia els comerços, no?
Els habitacles,
i l'altre és, doncs, que et trobis a l'incomerciant.
Vosaltres feu que les pedres parlin, en certa manera.
Exacte.
Està molt bé.
Molt bé.
No ho sé, digue'ns algun personatge o alguna anècdota
que expliqueu que la gent tingui de referència.
Algun personatge que potser sigui una mica entranyable,
que diguessis que aquest, o ens va costar de treure,
o mira, és que l'hem fet especialment.
doncs, no sé què dir-te,
perquè per mi són tots molt especials.
O algun detall del vestit,
alguna interioritat, eh,
de tot el muntatge que veurem en escena.
Sí, doncs, mira,
per exemple,
hem vestit una auriga,
que a Utiques, precisament,
ho hem vestit.
a Utiques és un personatge que,
que per mi,
com tu ben dius,
és molt entranyable,
perquè, clar,
a la seva,
ara funerària,
a la seva estela funerària,
s'explica, doncs,
que va morir molt jove,
amb 22 anys,
i que mai va poder participar en una cursa de 4 cavalls,
no?
Una 4.
Sí.
En altres,
aquest personatge ho hem fet precisament en aquest moment
en què ell demana als déus
que li conservin la vida
per poder participar a les curses, no?
Per poder portar una quàdriga.
Jo sempre explico al final d'aquest recorregut
que, bueno,
que precisament aquest personatge
està enfocat en aquest moment, no?
El moment en què ell, com a jove,
perquè té 22 anys,
encara té tota la vida pel davant,
com a corredor, no?
Però no va arribar mai
a poder
gaudir
d'aquesta fama, no?
Que desitjava tant.
Perquè va morir d'unes febres.
I ell demana, precisament, això, no?
Que els déus li conservin la vida
molt de temps
per poder
córrer al circ
i ser molt famós, no?
Com Diocles,
com el famós Diocles,
que va ser una origa
molt, molt, molt important
de l'imperi.
Són aquests petits...
Són petits detalls, no?
Que potser...
Agrada explicar-los després.
Molt bé.
Després, què vols dir?
Després de la visita?
Sí, sí.
Quan acaba la visita,
jo acomiadó la gent
i ara intento explicar
això, no?
Dos, tres fets
o anècdotes puntuals, no?
Perquè coneguin...
O sigui, perquè sàpiguen
que aquestes persones
són reals
i que van viure aquí
i que van sentir
aquí, a Tarraco.
Molt bé, molt bé.
Doncs ja ho sabeu,
una hora de visita
espectacle,
per dir-ho així,
amb aquest Lúdi Cerquensis
que ens organitza
el grup de reconstrucció
històrica a Taleia.
Fem la fitxa tècnica,
Merche, si et sembla.
Sí.
Estic veient que les places
són limitades
a 50 persones, deies, no?
A 50 persones
perquè l'espai
és molt estret.
Suposo que n'hi ha
alguns d'aquests espectacles
que donen cabuda a més gent,
però en aquest cas,
com que es fa el circ,
doncs 50 persones.
50 persones.
Bé, preu únic,
que estic veient també,
de 12 euros,
val a dir-ho.
L'activitat
no és recomanable
per a menors de 10 anys?
Com ho tenim, això?
Bé, a veure,
el que passa
és que els menors,
el recorregut és llarg
i...
O sigui, no és que no puguin venir,
però és que es cansen.
L'última vegada
vam tenir nens
i s'ho vam passar bé.
D'acord.
A veure, a veure...
Ells connecten
i desconnecten, suposo, no?
Sí.
A la seva.
Sí, a la seva, exacte.
Doncs ja està,
si no molesten,
que vinguin.
No és un espectacle
com el CQRM
que tingui
un llenguatge gruller, no.
és un espectacle
que en aquest sentit
és per a tots els públics.
Val.
Doncs, en fi,
informeu-vos a l'oficina de turisme.
Bàsicament,
però el que sí que ens han dit
és que les entrades
estan molt buscades,
com que el grup és reduït,
doncs ja va bastant buscat.
Quantes representacions feu?
És divendres i dissabte?
Sí, quatre representacions,
dos divendres,
dos dissabte,
a les 9 i a les 11,
una en català
i una altra en castellà.
Molt bé.
I el cirque,
sí, està fresquet, no?
Quan no hi ha tocat el sol
en tot el dia.
Vaja, a dins està.
No, no, no,
a dins està molt bé.
Molt bé.
Ai,
s'està molt bé.
I a més que estem en lluna plena,
o sigui que...
Ostres!
Sí, sí,
una nit fantàstica.
Molt bé.
Doncs que la gaudiu moltíssim,
Merche Tobilla,
del grup de reconstrucció Atalèia.
Moltes gràcies
i felicitats de nou,
que sempre que parlem amb vosaltres
és per donar bones notícies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé, Merche.
Gràcies.
Gràcies.