La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
La ciutat de Tarragona
que està pensada per instruments de vent,
però aquesta mostra, que pot ser l'any que ve,
també la podem derivar a instruments, per exemple,
a un especial de pianistes, també, o etcètera, etcètera.
I amb aquesta idea treballem.
O sigui, l'idea és que cada trimestre
n'hi hagi una mostra específica
per acollir propostes d'aquí.
Per tant, la voluntat és que això tingui continuïtat, eh, Javi?
Sí, sí, l'idea és que tingui continuïtat.
De fet, l'acústica 2012 hi ha un marc com a inici.
Sí, no? Llavors, l'acústica 2013 es farà l'any que ve,
també per...
I llavors es pensaran ben bé
quin tipus d'instrument serà el protagonista, no?
Per què, com heu decidit,
en guany comencem amb instruments de vent?
No, perquè també a vegades, quan recepcions propostes,
també va haver també la proposta del Javi,
va haver la proposta del Tomàs.
Llavors, en llavors de dispersar aquestes propostes,
em va semblar bona idea, ja que el tema de muntar cicles,
que ens va semblar, cicles temàtics,
em va semblar que podia ser una proposta interessant,
de forma regular, que hi ha aquests cicles,
quan es van arribar aquestes propostes,
vam pensar de muntar un cicle ja amb aquestes tres bandes, no?
I que estaria bé conceptualitzar-les dintre d'aquest cicle, no?
Perquè podria ser realment... és un monogràfic, no?
En llavors de dispersar-les, ajuntar-les, conceptualitzar-los en un cicle i ajuntar-los,
en certa manera, no? És la idea, va ser la idea.
Serà aquest dijous, divendres i dissabte.
Javi, com ho pot fer la gent per anar a buscar les entrades i anar a veure aquests concerts?
Abans hi ha les entrades a taquilla, al teatre al magatzem.
Una hora abans del concert, eh?
Una hora abans del concert, eh?
I no hi ha cap problema.
Doncs, Javi, gràcies per atendre'ns i animem, eh?
La gent que vagi aquests dies al teatre al magatzem.
Molt bé, moltes gràcies.
Gràcies, Javi.
Era el Javi Plana, que ho teníem a través del telèfon,
com dèiem, el programador del teatre al magatzem,
i ja hem saludat abans el Javier Pie i el Raúl Cid i el Raúl de l'Estroma o i Jazz Band,
que participen aquest cap de setmana.
El primer a actuar, Javier, sereu vosaltres demà dijous, eh?
Sí, ens ha tocat a nosaltres...
Obrir, eh? Ensetar el certamen.
Què és el que heu preparat, Javier?
Bé, un repertori que explica una miqueta els vincles
entre la música de jazz i la música del cinema,
que a vegades, sense voler, han anat agafades de la mà
i no ho han sabut ni ells fins que el temps ens ha demostrat
la utilitat i la necessitat d'una cosa i l'altra.
De vegades, cançons que eren perfectes per una pel·lícula,
que les sentim sense ser conscients,
amb els violins de fons i tota aquella melodia agafada per un músic
com Miles Davis, com Charlie Parker o com Ella Fitzgerald,
assolia tot un nou repte per transformar-se
i assolir l'estatus d'estàndard de jazz.
peça utilitzada per tots els jasmens,
de la qual s'han fet milers de versions.
I aquest punt ens interessava molt perquè una miqueta
se centra en l'essència de la melodia,
que és el que anem a buscar, això, no?
L'essència de la melodia i el seu trasfons poètic
sota el color jazzístic.
Perquè vegis, quasi totes són de pel·lícules americanes,
però també llavors hi ha alguna curiositat que explicarem allà,
com per exemple alguna peça que va assolir l'estatus d'estàndard de jazz
i feta justament d'una pel·lícula, d'una cançó a França,
com pot ser les fulles de tardor de les portes de la nit,
protagonitzada per Yves Montan,
que la surt cantant en un teatret mentre la gent balla,
doncs aquella melodia, els jasmens ràpidament,
quan la van escoltar, diuen, ostres!
I ha estat potser una de les peces més versionades
i una de les que més expliquen, diguéssim,
la poètica de la cançó dins del món del jazz.
Per tant, cinema i música serà el protagonista del vostre espectacle
demà al vespre, eh?
Sí, sí.
Xavier Pied i també amb el Ignasi González.
I l'Estromoví Jazz Band arribarà divendres, Raül?
Divendres, dia 8.
Dia 8.
Què ens heu preparat, vosaltres, per aquesta acústica?
Hem preparat un concert especial,
utilitzant el Somun Quintet,
i anirem fent diferents formacions,
o sigui, no farem, doncs, de duo, trio, cinc, o sigui...
Anirem tocant de tres, dos, de les maneres.
Sí, no estarem sempre tocant de cinc,
sinó que aportarem alguna cosa diferent
per la gent que ens hagi vist aquí a Tarragona fa un temps,
doncs aportarem, serà un espectacle diferent.
La barreja entre la interacció amb el públic,
utilitzem l'humor també per connectar amb la gent,
la participació de la gent...
Penso que és important trencar aquesta quarta paret, no?
Vull dir que públic, música,
al final que va sent tot el mateix,
una sinèrgia i volem que tot sigui part del tot.
o sigui, no els músics per una banda i l'exem per una altra,
sinó que sigui un sol concepte.
Amb grans temes del Dixi, van, eh?
Bé, més que Dixi, en farem temes de pel·lícules,
temes de Dixi, de jazz...
Sí, no ens tanquem...
El som de jazz van és per definir allò de les etiquetes,
per facilitar, no?
Però comencem amb temes de Dixi,
però també ens podem fer una música popular,
passar de palçades del jazz,
o un tema d'escà,
o fer una banda sonora.
Vull dir que tampoc ens tanquem a fer un estil concret.
Home, el teatre magatzem, suposo que ajuda,
això que deia el Raúl,
de trencar aquestes barreres,
és un teatre petit, molt proper al públic,
això ajuda a fer espectacles com aquests,
potser més íntims, més acústics,
vaja, com diu el nom, fins i tot, no?
Sí, de fet, amb espais així,
és on té realment sentit,
segons la meva modesta opinió,
fer música, no?
Perquè, realment, la música no és el que surt
de l'instrumentista,
sinó el que arriba a les persones,
o sigui, per això la música es pot llegir,
es pot sentir de mil maneres diferents,
tants com persones puguin estar escoltant el concert
o el disc o el que sigui.
Llavors, com el festival, el ser acústic,
també, el fet de poder arribar directament a la gent
sense sedassos,
sense amplificacions,
que al cap i a la fi s'interposen una miqueta
entre el músic i el receptor,
doncs això ho fa més proper,
o sigui, la participació del públic
en espais d'aquests
sempre està garantida
per aquestes coses,
per la proximitat,
pel contacte,
pel caliu que es genera.
Sí, oi, Raúl?
Ja esteu d'acord amb això, eh?
Sí, és el que té el petit format
i l'espai fa molt també
a com tu perceps el públic,
l'energia que es mou,
i trobo que estic totalment d'acord
amb el Javier en aquest aspecte.
O sigui, el que t'arriba és una altra cosa.
És diferent aquest contacte.
Sí, sí, sí, a més que s'agraeix també.
I tenim també a l'altra banda
del fiu telefònic,
ens acompanya el Tomàs Simón
de Sexformans,
una de la tercera formació
que actuarà concretament dissabte
en aquest certamen acústica
del Teatre del Magatzem.
Tomàs, bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que ens heu preparat,
Sexformans?
Bé, nosaltres per dissabte
hem preparat...
Bé, farem el que anem fent
d'un temps fins aquí.
El nostre espectacle
que es diu
Mira com sona.
Perdó.
Mira com sona.
És un espectacle...
Bé, nosaltres com a formació
som un quartet de saxos.
Sí.
És una formació clàssica.
Tinc saxo soprà, saxo al,
saxo tenor i saxo bariton.
Llavors, clar, el repertori
que té normalment aquesta formació
és un repertori,
anem a dir, clàssic entre cometes,
tot el que pot ser el saxofón.
però bé, nosaltres presentem un espectacle
en el que volíem fusionar
també la imatge
amb la música,
amb la música de saxofón.
Llavors, comencem el concert
amb el que serien
sí, dos peces ja més
de repertori de saxofón,
però després ja introduïm
unes projeccions,
una sèrie de projeccions
en les que nosaltres
acompanyaríem a l'imatge,
com poden ser, per exemple,
una obra que vaig composar
que està inspirada,
està inspirada en uns quadres,
uns quadres de la història de l'art,
i llavors cada...
és un muntatge audiovisual
en què cada quadre
té la seva composició pròpia, diguéssim,
que està acompanyada pel quartet.
Llavors també tenim muntatges
de pel·lícules,
també tenim imatges
per recordar el que eren
les sèries de del·lusió,
que ens han marcat a tots.
Una mica l'espectacle
va per aquí.
De fet, ho heu dit tots,
una mica tots amb aquesta idea original,
diferent,
atrevida fins i tot moltes vegades,
que suposo que en un espai
com el Magatzem Tomàs
ofereix aquesta possibilitat,
de fer aquestes coses
més arriscades fins i tot.
Sí, sí, la veritat és que és ideal,
és un espai ideal
perquè és que estàs molt proper al públic.
I clar, en un espectacle
en què hi ha música i imatge,
això és ideal
del punt de vista
que t'has de sentir proper.
I clar, has de pensar que,
per començar,
les llumnes estan apagades.
Ja nosaltres se'ns veu el mínim.
Llavors, si almenys tens la gent a prop,
és una altra cosa.
Des del Cali,
la sens propera,
reps una sèrie de vibracions
que, si no,
seria molt menys càlid.
Jo crec que és ideal.
Satisfets de participar en l'acústica,
imagino que sempre és interessant
que a la ciutat de Tarragona
es puguin fer iniciatives com aquestes.
Home, és una cosa que,
si ja no dic encoratjar,
però almenys no frenar.
O sigui,
hi ha prou espais a la nostra ciutat
com perquè,
si hi ha iniciatives com aquestes,
fins i tot es puguin recolzar
i ajudar a tirar endavant
perquè, al cap i a la fi,
i veiem com estan anant les coses,
el que ens quedarà a Tarragona
seran els espais aquests
i la iniciativa
dels que encara tinguin humor
d'organitzar coses.
Perquè, és que, clar,
hem estat fins ara
molt ben acostumats tots
que tot era de franc,
molt bé,
perfecte per tothom,
però ara,
de cop i volta,
amb temps de crida,
s'ha pagat l'aixeta,
clar,
s'ha de posar una entrada
i s'ha de començar
a educar una miqueta
la gent
amb l'aspecte
que, bueno,
s'ha de pagar una entrada.
Igual que pago
per anar al teatre,
igual que pago
per anar al cinema,
igual que em compro
unes crispetes
o vaig al súper
i em vull comprar
una cerveseta de marca,
doncs, bueno,
qualsevol cosa
s'ha de pagar,
doncs,
un luxe
com tenir uns músics
al davant
tocant per tu,
doncs,
és una cosa que també
i tampoc és
que sigui tan desmesurada
l'entrada
que demanen aquí,
que és una cosa
més aviat simbòlica.
De fet,
potser s'ha fet
de manera precipitada,
és a dir,
que abans,
és el que deies,
no ho teníem tot gratuït,
ara de cop i volta
hem de pagar,
però, clar,
quan tenim un bon espectacle
s'ho mereix,
que s'hagi de pagar
una entrada,
no?
Raúl?
Doncs sí,
la gent,
per segons quines coses,
no es planteja pagar preus
que jo considero abusius,
però els pagues
i t'és igual,
ja sigui una cervesa
a la plaça de la Font,
com sigui a qualsevol lloc,
un menú,
tu veus el que t'està costant
i ho dones per natural,
i com diria,
ja havien pagat una entrada
per un concert
que tampoc són tants diners,
tu vas veure en una pel·lícula
en 3D i et costa això,
nosaltres el concert que fem
el fem en 3 dimensions,
també,
vull dir que
tampoc no,
no és que sigui una cosa...
I no calen ulleres,
i també és amb alta definició,
saps què vull dir?
A més tens allà 5 tios
tocant per tu,
perfectament,
vull dir que tampoc
no considero que sigui
res abusiu 10 euros.
I les gotes de suor
que cauen pel front
són reals.
Sí,
no sóc jo fingir,
aquella massió que transmet,
està allà,
que surto de dins,
saps?
Tu m'has satisfet,
també,
de participar
i vaja,
això que dèiem,
que són 10 euros,
ja m'entrada.
Sí,
sí,
és que clar,
és el que et diuen els companys,
no?
A vegades sembla que
haguéssim de fer les coses
pagant poc,
no?
Però és que és lo normal,
vull dir,
nosaltres hem actuat a cicles,
hem actuat a llocs que,
bueno,
ho troben ja com a normal,
quan és una cosa
molt instaurada,
fa poc
vam estar al cicle
de música d'emposta,
però és clar,
ja ho saben
que cada any
s'organitza això,
hi ha un preu que pagar
i bé,
clar,
les subvencions arriben
fins on arriben.
llavors,
clar,
jo crec que
hauria de formar
una mica
part de la normalitat.
Us veurem,
aquest cap de setmana,
demà,
Javier Pia Ignasi González,
a dos quarts de 10 del vespre,
els tres concerts,
Estromov i Jaspán
el divendres
i Sexformance
aquest dissabte.
Ara us veurem a Tarragona,
s'acosta a vistiu,
no sé si ara que s'acosta a vistiu
teniu molts bobos,
Javier,
on us podrem veure pròximament?
Home,
la cosa
ha davallat una mica,
ha davallat una mica,
però anirem lluitant.
per portar la música,
que no pari la música.
Que no pari la música, eh?
L'Astromov i Jaspán...
Jo us volia anunciar
que ens han seleccionat
per tocar el festival
de jazz a Sant Sebastià,
no de jazz al dia,
que fan el juliol,
i estem molt contents
que hagin contat amb nosaltres
per estar
amb aquest festival
tan important
a nivell nacional,
internacional,
i que és molt reconegut.
El juliol que va Sant Sebastià, eh?
Sí, sí,
i a l'estiu van sortint cosetes,
estem en una projecció,
ens estan agafant
bastants llocs,
i estem molt contents.
Vam fer la presentació
el febrer aquí a Tarragona,
nosaltres.
I per portar pocs mesos,
la cosa està anant molt bé.
Està agradant molt el producte,
el que fem,
la gent respon molt bé,
i a veure si la cosa
va en línia ascendent.
I s'exforma'ns o no els veurem, Tomàs?
Bé, la veritat és que en principi
no tenim gaire cosa així a la vista, no?
Entre altres coses
perquè l'espectacle també fa poc
que l'hem presentat,
i a Tarragona
serà també una oportunitat molt bona.
Per tant,
tindrem gairebé primícia a Tarragona, eh?
Sí, sí, gairebé.
Així, pues animo a tothom
que ens vingui a veure,
i si algú s'anima,
doncs estem a disposició.
Perfecte.
Javier, volies afegir alguna cosa?
Sí, bueno, també,
a part d'algun concert
que haurà aquest estiu,
falta concretar dates,
se'ns veurà a l'Ignasi i a mi
a la propera pel·lícula
de Jesús Montlleó
interpretant una peça meva en directe.
Clar, això no havia...
Ara no havia caigut, no?
Ja ho heu gravat?
Ja està gravat.
Sí, perquè estava tot el procés de gravació...
Gravat, filmat,
tot ja està en període de mescles,
i serà...
I justament la cançó
que vaig compondre per l'ocasió
i que sortirà a la pel·lícula
la farem també divendres.
Ah, doncs mira,
tindrem una bona primícia,
doncs també, eh?
Demà dijous, eh?
La pel·lícula del Fill de Caín, eh?
Sí, sí, sí.
que serà la propera estrena
del cineasta tarragoní.
Nois, moltíssimes gràcies,
molta sort i que vagi molt bé aquesta acústica.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.