...
Seguim des del tingladu 4 del Moll de Costa,
però ara ja dins a l'interior de l'exposició.
Hem compartit uns minuts amb el president de l'autoritat portuària
des del vestíbul i ara ja som a dins,
acompanyats de Montse Dan,
que és la directora de Relacions Institucionals
de l'autoritat portuària. Montse, bon dia.
Bon dia, bon dia.
També ens acompanya la coordinadora del Museu del Port,
la Mercè Tuldrà. Mercè, bon dia.
Hola, bon dia.
I una persona com l'Antonio Latre,
dissenyador, creador, d'alguna manera, de l'exposició.
Antonio, bon dia.
Bon dia, com estàs?
A veure, Montse, explica'ns.
Ara estem a dintre ja de l'exposició,
per cert, amb un aire condicionat fantàstic,
ideal per visitar.
Tenim aquí una imatge espectacular de la façana maríptima,
que d'alguna manera és el pòrtic d'entrada, no?, a l'exposició.
Sí, hem volgut, doncs, quan el visitant vulgui entrar
en aquest tinglado, el tinglado número 4,
la imatge primera que trobarà serà, doncs, la façana,
aquesta façana marítima que tenim del Serrallo,
així com l'església.
Són els elements més identificatius que creiem,
doncs, que no podien faltar en una exposició del Serrallo.
Sí, perquè, a més, entrant a mà dreta,
hi ha la façana de l'església de Sant Pere,
que d'alguna manera convida fins i tot a fotografiar-se.
Sí, no ho havien pensat, però ahir, el dia de la inauguració...
Ahir, ja hi havia gent fent-se fotos.
Sí, fent fotografia i molts nens picant a la porta de l'església.
També va ser una de les curiositats que vam veure,
que no havien pensat i que, de ben segura,
en aquests dos mesos es donaran.
Quin paper han jugat, doncs, la Mercè i l'Antonio?
En primer lloc, que s'agraï, perquè aquesta va ser una idea
que des del Departament de Comunicació,
sobretot per les peticions de tots els nostres veïns,
dels nostres amics del Serrallo,
doncs, consideraven que faltava, no?,
faltava, doncs, aquest element gràfic que fes un recull de fotografies.
Però hauria estat impossible,
no només per la col·laboració dels nostres veïns,
sinó també del gran equip que tenim aquí al port.
Has definit molt bé l'Antonio com el creador,
que és així com ens agrada definir l'Antonio,
doncs, que va donar una mica la forma
a el que havia de ser l'exposició.
La idea original va ser el llibre.
Això sí que hem de dir que nosaltres,
quan es va començar a parlar del Serrallo i avui,
vam començar a dir, doncs, que havíem de fer un llibre.
Ens vam trobar amb una dificultat.
Tenia molta fotografia,
amb molt de material, tot molt interessant,
i havíem de fer una selecció.
Llavors vam considerar que el que idoni
seria, doncs, primer fer un pas previ,
que seria una exposició,
en la qual, doncs, ens permet recollir molta més fotografia,
doncs, amb aquest vídeo que al final,
doncs, totes les fotografies que ens han aportat es poden veure,
i que també, doncs, implicaves més a la gent.
Com dèiem, el que va donar forma en aquesta exposició l'Antonio,
i la Mercè, la que, sobretot, ha sapigut,
el tracta més humà.
La gent, quan portem la fotografia,
per nosaltres és la més important, no?
El problema, doncs, que a vegades aquesta fotografia
se repeteix, hi ha la mateixa escena en diverses famílies,
i algú havia de fer aquesta selecció,
i fer-ho entendre, així,
a les persones que ens feien arribar la fotografia.
Llavors, la Mercè, doncs, amb molt bon criteri,
ha estat parlant amb totes aquestes famílies,
per saber, doncs, quina hem de seleccionar, quina no,
i també entendre que totes no podíem mostrar-les,
i que, doncs, havia de fer una selecció.
Amb carinyo i amb mig broma,
anem dient, entre la gent del Serralló,
que aquesta és la primera exposició,
que dóna material per fer més.
Potser sí, potser les properes festes de Sant Pere,
o de la Vèrge del Carme de l'any vinent,
haurem de continuar amb una segona mostra
de l'exposició i del llibre.
Sí, perquè material n'hi ha.
Doncs anem a avançar una miqueta
amb l'Antonio, amb la Mercè i amb la Montse.
Antonio, veure això,
després, suposo, molts mesos de feina, què suposa?
Hombre, una satisfacción muy grande,
ha costado mucho, pero ha quedado bastante bien,
estamos muy satisfechos,
y es relativamente de agradecer con la gente que hemos tenido,
que se han implicado muchísimo,
porque unos eran del Serrallo,
yo no soy del Serrallo, pero casi como lo fuera,
soy del Serrallo de Castellón,
he vivido muchísimos años aquí,
y era un poco ponerte en bandeja
un tema que me gustaba mucho, ¿no?
De fons se senten unes onades, ¿no?
És el so de la mar, no sé si...
Això també és idea seva, Antonio?
No, esto ha sido de...
aunque parezca mentira del montador de Tomás.
Perquè li dona aquest toc
que estem al costat de la mar.
I una cosa, Mercè,
que la trobo molt curiosa,
al fons de la sala,
és a dir, veurem un munt de fotografies
dividides en el barri,
la festa i la feina.
Després, a més, compartirem una part del programa
amb alguns dels protagonistes.
Però és que, què surt a dalt de la paret?
Bé, doncs, com el títol de l'exposició és
El Serrallo, ahir i avui,
la gent del Serrallo,
si tu els hi dius pel nom i pel cognom,
els cognoms, ells pràcticament,
no s'hi diuen mai pels cognoms,
la majoria de vegades,
igual n'hi es coneixen així,
tenen el renom,
allò que es conserva en molts pobles,
doncs ells tots conserven el renom.
Llavors, nosaltres,
al ser l'exposició de l'ahir i de l'avui,
també hem volgut posar aquest element
que té a veure amb l'ahir i amb l'avui.
I estan projectats a la paret
tots els renoms que hem pogut aconseguir,
tant els que ara estan en ús
com els que no s'utilitzen.
Esperem que no ens n'hagin deixat cap
i que estiguin aquí.
I això, perquè ells en tinguin un record,
poden prendre un punt de llibre
que hi ha aquí al museu,
que també és un disseny de l'Antonio,
que és la façana del Serrallo,
l'avui,
amb els renoms que estan a la part d'alrarrere.
Antonio, l'exposició
s'ha dividit en tres parts, no?
El barri, la festa i la feina.
Per algun motiu en concret?
Perquè creia que era el més ordenat possible?
La Mercè manda.
La Mercè.
La Mercè és la que mana.
Home, suposo que entre tots, no?
Ho haurà decidit.
Me dio el paquete de fotos
y me dijo así, así.
Amen.
Que no ens ho ha dit el president, eh?
El president és el darrere.
No, això, a veure,
amb totes les fotografies que se'ns va passar,
llavors, doncs, bueno,
va ser una tasca de selecció.
i aquestes fotografies van arribar
tant al museu com a l'arxiu.
I des de l'arxiu, amb la coia i jo mateixa,
doncs, vam agafar
i amb aquestes fotografies vam dir
a veure, això ha de tindre un ordre,
ha de representar tot el que és el serrallo.
Doncs el serrallo, que és un espai físic,
que és el barri,
llavors que hi ha una fenya,
que la fenya és vora mar
i també fenya a la mar,
i les festes,
les festes vinculades amb la religiositat,
amb la gastronomia i amb els esports.
És a dir, les fotografies van manar,
nosaltres el que vam fer
és donar-li la forma
perquè fos una manera intel·ligent
de veure quan la gent pugui visitar-ho.
I amb la idea de l'Antonio de l'àlbum,
doncs, això encara ho prometia més.
Quina és aquesta idea?
Què vols dir d'això de l'àlbum?
Bueno, esto en principio,
al ver tal cantidad de fotos,
yo lo primero que me acuerdo es del álbum
que tenía en mi casa de pequeño,
aquella de las tapas a cuarteladas
y las hojas negras
y el papel raído
y lo primero que pensé
fue en meter las fotos en un álbum,
no físicamente,
porque no había manera
de pasar páginas y tal,
pero de alguna manera
que la gente cuando entra
se viese el álbum cerrado
y cuando estuviera dentro
el álbum abierto.
Y es lo que hemos querido representar
un poco en el...
Luego hay una serie de elementos,
pues por ejemplo,
un cerrallo sin mar no es nada,
pues entonces hay un mar ahí simbólico
con unos cubos de luz
y metaclato,
el ambiente...
nos ha fallado una cosa
que no lo teníamos que eso,
que es el elor,
pero en fin,
fue patético aquello,
la prueba aquella fue...
¿Van arribar a fer una prueba?
Sí, sí,
con cajas de sardina podrida y todo.
No, pero...
No, no era aconsellable.
La intención va a ser una,
pero te quiero decir
que la gente se ha implicado,
hemos disfrutado
y ha sido una de las exposiciones
que además hemos disfrutado
en mucho tiempo.
Tengo una pregunta personal
per fer-li.
¿Vosté sobran alguna
de las fotografías?
No,
pero he dicho que sí,
es mentira.
perquè, aleshores,
quina vinculació té
vostè personal
amb el serrallo?
Yo,
mi señora y mis hijos
son de Castellón del Grau
y yo con un añito
iba allí ya
y eso ha sido
durante 60 años,
o sea que bastante.
Només,
encara,
hem parlat molt
de la Mercè,
de l'Antonio,
però no voldria
oblidar-me
de la resta de l'equip.
És un equip
molt extens.
En aquesta exposició
s'han volcat
tots els membres
del Departament
de Comunicació
i d'Imatge,
des de l'arxiu
per la documentació,
des del que podem veure
els vídeos,
el Miquel,
el Tomàs,
no els puc nomenar tots,
però només
fer aquest reconeixement
perquè,
com dèiem,
per part de la ciutadania
ha sigut indispensable
la seva col·laboració,
però si no
s'haguessin vist implicats
i amb tanta il·lusió
com ho han fet,
tot aquest equip
que tenim,
el gran equip
que tenim al Port,
hauria estat impossible.
Mercè,
quantes fotografies
exposades,
així als panells,
i després quantes
n'hi ha en un audiovisual
que es pot veure aquí?
Mira,
en total,
les fotografies
que estan a l'exposició
són 520
repartides al barri,
116,
amb la festa 74
i amb la feina
amb 120.
Llavors,
amb la pantalla,
tornem amb l'avui,
amb el joc aquest
de l'ahir i de l'avui,
a la pantalla
se'n poden veure 210.
210 més a la pantalla
i suposo que
encara us ha quedat material?
Sí,
perquè en vam recollir
1.310.
Llavors,
clar,
algunes s'ha de dir
que,
per exemple,
d'un mateix fet,
igual n'hi havia
7 o 8,
llavors el que vam triar
la que estava millor.
la millor
de la informació
que ens donava,
no?
Perquè, clar,
amb aquesta exposició
el que s'aconsegueix
és preservar
la memòria gràfica
però també
la memòria oral
perquè aquestes fotografies
nosaltres les vegem
però la gent
ens explica
les històries
i amb això,
doncs,
bueno,
preservem també part
de la història
del Serrallo.
Llavors,
doncs,
aquestes altres
que no han pogut deixar
per mala qualitat,
perquè és una temàtica
repetitiva
i doncs
perquè tampoc
no ens n'hi cabien més ja.
la veritat és que a més
ho he inaugurat
l'exposició
coincidint amb Sant Pere
de tal manera
que és la millor manera
de celebrar les festes
del barri.
Va ser intencionadament, eh?
Sí, ja m'ho imagino, no?
Sí, no,
i recomanar,
mira, ara,
quan estàvem parlant
amb tu, Ricard,
estem veient fotografies
ara en aquest fet,
no?,
en el barri,
doncs,
hi ha fets
que han anat passant
i que,
si no,
desgraciadament,
a vegades,
doncs,
les generacions van passant
i es van perdent
nevades,
riuades,
fins i tot hi ha una molt curiosa
que jo aquesta preguntaré
el que ja està com
unes vaquilles, no?
Veiem que potser pensàvem
que al Serrallo
no s'havien donat,
doncs sí,
es van donar votacions
als reis,
són molts fets històrics
que,
doncs,
pel que sigui,
doncs,
molts d'ells
es deixaran de fer,
doncs,
com eren les vaquilles,
no crec que tornem a veure
vaquilles al Serrallo,
però, doncs,
que aquí tenim la mostra
i el record gràfic,
una xeranga,
les arremendadores,
tot,
tot,
que moltes coses
es van repetint
i altres no,
però almenys
tindrem el record.
Mercè,
aquesta curiositat
de les vaquilles?
Aquesta fotografia
es va fer
perquè es va fer
el bateig
de la filla
del que va ser
president
de la confraria
de pescadors,
el senyor Placa,
i per això,
en una de les festes
que es va fer,
doncs,
era aquest,
sí,
perquè era una cosa
molt curiosa
de veure això,
no?
Doncs la informació
que ens han passat,
sempre la informació
que tenim
és la que ens han passat
i aquesta en concret
era per aquest,
en aquesta imatge
de les eleccions
són les primeres
que es va fer
pel referèndum
de la Constitució.
Llavors,
doncs,
són moments
que la gent també
al passar-nos-les
han seleccionat
també alguns dels moments
o una que tenim
aquí a prop
que es veu
a l'edifici de la confraria
que hem parlat
moltes vegades
que està engalanada
i que posa
el marquès de Valterra
que va vindre
i d'això.
Doncs això és un fet
important
perquè va ser l'any 46
i és el moment
en què Tarragona
té llotja de peix.
Llavors,
per això,
la fotografia així,
veus la imatge
i veus l'edifici
però al darrere
hi ha tota aquesta memòria
que és això
el que també recuperem,
i així la gent,
amb aquest llibre
que també acompanya
aquest folletó
que acompanya
l'exposició
poden saber
aquesta altra informació.
Perquè les fotografies
des de quants són?
Des dels anys 40,
aproximadament?
No, no,
les fotografies
n'hi ha algunes
que són de l'any 10,
de 1910,
que en veiem unes que...
És a dir,
que algunes tenen un segle.
Sí,
una que hi ha per aquí,
ara no sé si la tenim aquí a prop,
que estan les parelles
del Bou
totes arringlarades
a l'entrada al port,
allà al final a la festa,
ja,
bueno,
és que nosaltres estem aquí caminant.
Sí, sí.
Doncs aquelles de les primeres
perquè eren placa de vidre.
Llavors,
la reproducció
doncs ha estat feta,
són totes digitals
i algunes fotografies
que estan reproduïes
amb alumini.
Llavors,
doncs,
les fotografies
arriben d'això,
de 1910
fins a 2003,
2004.
Les que conformen
tota l'exposició
que veiem,
diríem,
suport paper
o impressió amb roba,
són totes
en blanc i negre.
Però,
perquè hem demanat
l'autorització
als autors
de les fotografies
perquè l'Antonio creia
i és bona idea
que tingui tota una unitat.
Llavors,
a la pantalla,
que és més l'avui,
allí s'ha conservat
l'origen de la fotografia,
si és amb color
o és en blanc i negre.
realment impressionant
poder gaudir
d'imatges
que tenen
pràcticament
un segle
i que s'han pogut
conservar.
En fi,
el recorregut ara
el farem més detallat
perquè, a més,
el farem,
no,
Mercè,
acompanyats
de gent del barri
que ens explicaran
la història,
que ens explicaran
la feina de pescador,
que ens explicaran
les activitats festives
i lúdiques
que s'han celebrat
durant,
en fi,
durant tota la vida
al barri del Serrallo.
Montse Adán,
moltes gràcies
per acompanyar-nos.
A vosaltres,
per fer ressò
d'aquesta exposició
que esperem que visiti,
que l'hem fet amb tota la il·lusió
i que,
per el que ja vam veure
ahir a l'inauguració,
és molt ben rebuda
per la ciutat.
Serà un èxit, segur, eh?
No només per la gent
del Serrallo,
sinó per la gent
de tot Tarragona.
Moltes gràcies.
Antonio,
felicitats,
me n'alegro molt
d'haver-lo saludat
i, en fi,
de felicitar-lo
per aquesta feina
perquè realment
és un resultat fantàstic,
així que ha disfrutat
de l'exposició.
Moltes gràcies.
Gràcies a Antonio Latre,
gràcies a la Montse Adán.
Amb la Mercè Tuldra
seguirem d'aquí uns instants
el recorregut
perquè encara podem entrar
molt en el detall
del barri,
de la feina
i de la festa
del Serrallo.
Aquí en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i des del Tingleu 4
del Moll de Costa.