Ja ara volem parlar d'un tema de salut prou important.
Volem parlar de donacions i de transplantaments d'òrgans.
I aquest matí ens acompanya la doctora Maria Bodí.
Ella és responsable de la unitat de cures intensives
a l'Hospital Joan XXIII,
però avui ve en qualitat de coordinadora
de transplantaments de l'àrea de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre,
per tant, del conjunt de la província.
Doctora Bodí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per començar, estem en un bon nivell
si ho comparem a la resta de Catalunya, d'Espanya
o fins i tot de dades d'Europa
pel que fa a donants d'òrgans?
És a dir, som un país o una regió
procliu a donar òrgans?
Sí.
Jo destacaria que els darrers anys,
i parlaria dels darrers deu anys,
hi ha hagut un increment que s'ha estabilitzat
en quant al nombre de donants d'òrgans i de teixits
i que estem en la línia de Catalunya.
I parlaria de Catalunya en general
perquè hi ha les taxes de trasplantaments
més altes que hi ha al món.
De fet, Catalunya va ser pionera
en tot el que és l'organització
de tot el programa de donació i trasplantaments.
Va començar als anys 80.
Va ser el model que després es va seguir
a tot l'estat espanyol.
i les taxes de donants
i, sobretot, del nombre de trasplantaments,
estem parlant dels millors resultats
en quantitat i qualitat.
Abans d'entrar en detalls de números,
de la quantitat de trasplantaments
que es poden fer o de donants,
com es fa un donant?
És a dir, qualsevol persona
que vulgui ser donant d'òrgans,
què ha de fer?
El més important
és comentar-lo a la família.
que la família d'una persona
sàpiga que aquella persona en vida
ha manifestat la seva voluntat
de ser donant.
Per què?
Perquè quan en un hospital
es produeix una mort,
una mort encefàlica
en el cas de la donació d'òrgans
i teixits
o una mort per aturada cardíaca,
que és més habitual, evidentment,
per la donació de teixits,
què passarà?
Doncs que el coordinador de trasplantaments,
que és la persona, el professional,
que s'encarrega de moure
tot aquest programa
i d'obtindre donants
i òrgans i teixits
per a trasplantaments,
doncs s'aproparà a la família
o als més propers
aquella persona que ha mort.
Llavors, el que preguntarà
és si aquella persona en vida
havia dit alguna cosa
en relació a la donació.
Es pot fer...
Llavors, finalment,
és la família
la que acaba manifestant
aquella voluntat.
Per tant, el més important
és que ho conega la família
o els propers.
també una manera
de fer-ho evident,
més que només comentar-lo
a casa
o entre els amics,
doncs, evidentment,
és fer-se el carnet de donant.
Encara que no hi ha un registre
on queda
un llistat
de les persones
que han manifestat
aquesta voluntat
mitjançant aquell carnet.
Però, bueno,
és una manera
com més activa
o més evident
que tu has manifestat
aquesta voluntat.
I després, jo diria
que la tercera forma
de manifestar
aquesta voluntat
és mitjançant
el document
de voluntats anticipades
que, entre altres coses,
tu pots manifestar
què és el que vols
quan arriba el moment
en què tu no puguis decidir
per qualsevol raó,
per una malaltia terminal
o per qualsevol problema
que puguis tenir.
Llavors, en aquell document
quedaria constància
de tot el que tu vols
i, entre altres coses,
doncs, es pot manifestar
aquesta voluntat de donació.
i aquest document
de voluntats anticipades
doncs, ho pots deixar
a la família
o bé a un centre hospitalari
i, des d'allà,
es pot introduir
a la base de dades
de tota Catalunya.
Llavors, els professionals
que estem treballant
en aquest sistema,
doncs, tenim accés
controlat
a aquest registre
i, quan una persona mor
o, doncs,
podem entrar allà
i mirar
què havia dit en vida
vers la donació.
I quins òrgans
són els que es necessiten més
per fer trasplantaments?
A veure...
Es necessiten tots.
Malauradament,
doncs, hi ha
llista d'espera
per tots els òrgans.
La més nombrosa,
doncs,
és la llista d'espera
per a trasplantament renal.
És més freqüent
la malaltia renal,
encara que tenim
l'hemodiàlisi,
però, evidentment,
el tractament ideal
és tornar a posar
un òrgan
que funcione bé,
no?
La més llarga
és la més
nombrosa
és la de
trasplantament renal,
però també és
el trasplantament
que es realitza
amb més freqüència.
Hi ha llista d'espera
per a trasplantament hepàtic,
que per número
és el segon
òrgan
en número
de pacients
en llista d'espera
per a trasplantament,
però també hi ha
una llista d'espera,
encara que més curta,
per a trasplantament
de cor,
de pulmó
i de pàncreas.
El que passa
és que també
hi ha menys llista d'espera,
però el número
de donants
en què es pot fer
una extracció
de cor o de pulmó
per diferents raons,
doncs també és menor.
És a dir,
dos de cada deu
famílies
són les que diuen
no,
no volem donar
els òrgans
d'aquesta persona,
però
vuit de cada deu,
això,
vist és l'altre punt de vista,
vuit de cada deu,
diuen que sí.
Evidentment.
I per tant,
això...
Aquest és un índex
alt,
perquè clar,
jo estava pensant,
ara que deia el tema
dels accidents de trànsit,
ens podem trobar
amb casos
de mort sobtada
de gent,
a més,
sense cap malaltia,
sense cap jove,
clar,
en què segurament
ningú s'hagi plantejat mai,
ni la persona,
ni la víctima,
ni el seu entorn,
el tema
de la donació
d'òrgans,
i vostès en casos
com aquests
també pregunten
a la família,
no?
Evidentment,
sí,
i acaba sent la família
que encara que no se ho ha plantejat,
doncs...
Dona una resposta.
Dona una resposta
pensant en el que hagués volgut
el seu fill
o el seu germà
o el seu pare,
i,
evidentment,
doncs,
normalment,
i en aquests casos,
jo diria que
són ja menys negatives
a la donació,
no?
Donació de teixits.
Donació de teixits.
Exactament,
què és?
Què vol dir?
A veure,
què és un teixit?
Doncs teixit
són les còrnies,
és el teixit oci,
és el teixit vascular,
són les vàlvules cardíacas,
és la pell,
i tu em diràs,
bueno,
per això salva vides,
doncs,
bueno,
no és tan evident
com quan es trasplanta un cor
que torna a tindre
una vida de qualitat,
la persona trasplantada,
però a mi que no em diguin,
una persona que no veu
si se le trasplanta una còrnia,
doncs,
no li salvem la vida,
però la vida li canvia radicalment,
o una persona
que tinga un tumor oci
que requiria una amputació
per tractar aquest tumor,
si hi ha un os
que es pugui
substituir
per un os
de donant
cadàver
i no li has d'amputar
la cama,
doncs,
evidentment,
no li hem salvat la vida,
però,
Déu n'hi do el canvi
de la qualitat de vida,
o persones
que per alguna raó
no es pot fer un bypass
quan tenen una malaltia
a l'aorta,
no?,
i s'haurien de fer un bypass
i per alguna raó
té contraindicada
el fet
que es posi
un tub
que substitueix
aquesta aorta
que fos sintètic,
per dir-lo d'alguna manera,
doncs,
necessiten
moltes vegades
que aquest tub
sigui la pròpia aorta
que prové
d'un donant
també cadàver
o els grans cremats,
no?,
es millora molt més
l'evolució
d'un gran cremat
si es fa
d'entrada
un empelt
amb pell
de donant
cadàver
que si
no disposem
d'aquesta pell.
O sigui que
les válvules cardíacas
el mateix,
no?,
que a l'aorta.
Si no es pot
utilitzar
material sintètic
i necessita
una válvula natural
de donant
cadàver,
doncs,
evidentment,
si no disposéssim
d'aquests teixits,
doncs,
no es podria fer.
Per tant,
jo sempre dic
que és el gran
oblidat
el teixit,
però penso
que és molt important
que la població
conegui també
aquest tipus
de trasplantament.
I la diferència
que hi ha
amb els òrgans
en quant
a com
obtenim
teixits,
doncs,
és important
destacar
que així
com òrgans
habitualment
provenen
de persones
que han mort
en situació
de mort
encefàlica
en unes condicions
més específiques
que sol ser
entre un 3%
de la mortalitat
de l'hospital
i quan parlem
de teixits
qualsevol persona
que mor
en situació
d'aturada
cardíaca
que és la mort
més freqüent,
doncs,
també pot ser
valorada
com a donant
de teixit.
Podríem
obtindre teixits
de persones
que no moren
en situació
de mort
encefàlica
sinó que moren
en situació
d'aturada
cardíaca
que és molt
més freqüent,
evidentment.
Aleshores,
mirant el futur,
per reduir
les llistes
d'espera
cal augmentar
necessàriament
les donacions
o també és un problema
a vegades
d'incompatibilitat
d'òrgans
amb les persones
que esperen
aquest transplantament?
Normalment,
quan tenim un donant,
jo diria
que és
molt,
molt,
molt poc
freqüent
i ara em costaria
recordar
en algun cas
que tinguem un òrgan
i que no es pugui
transplantar.
Per què?
Perquè si no és compatible
en la llista d'espera
de l'hospital X,
doncs,
hi haurà
d'un altre.
És a dir,
un òrgan gairebé,
per dir-ho d'alguna manera,
sempre serveix...
Sempre es trasplanta.
Sempre es trasplanta.
Si no es trasplanta,
no és per incompatibilitat
amb tots els pacients
que estan en llista d'espera,
sinó perquè després,
una vegada es tret,
doncs,
s'estudia
i es veu que,
doncs,
que té una patologia
que no s'havia detectat
prèviament,
llavors no es pot trasplantar,
però no per problema
d'incompatibilitat.
Habitualment,
es trasplanta sempre
l'òrgan que s'ha estret.
Doncs,
què farem?
Perquè,
evidentment,
el que sí que està clar,
i això
és una tendència
que ho veiem
a Tarragona
i es veu
a Catalunya,
es veu a la resta d'Espanya
i es veu al món,
és que,
bueno,
ja hem arribat a un punt
en què
augmentar
l'obtenció d'òrgans
a partir de persones
que moren
als hospitals
en situació de mort encefàlica
ha arribat una mica
al tope,
no?
S'està aprofitant
en tots aquells
casos
que es pot
sempre que no hi ha
alguna contraindicació
o alguna negativa,
no?
A la donació.
Probablement,
doncs,
s'han d'estudiar
noves vies
d'obtenció
dels òrgans,
per una banda,
i Catalunya en aquest cas,
i Tarragona en concret,
doncs,
és la donació de viu,
que sí que hi ha
un...
hem de ser conscients
que un 25%
dels trasplantaments
renals
de ronyó
es fan a partir
de donants vius,
i aquesta és una alternativa,
una molt bona alternativa,
perquè no suposa
un augment
de risc
per als donants
vius,
i, evidentment,
doncs,
hem d'anar a estudiar
noves vies
d'obtenció
d'òrgans,
que ara per ara,
doncs,
una possible via,
doncs,
seria intentar
aprofitar
els òrgans
dels pacients
que moren
en situació
d'aturada cardíaca.
Però,
en aquest punt,
doncs,
estem intentant
també avançar,
encara que,
en concret,
a Tarragona
i a Catalunya
encara no hi ha
cap programa
de manera controlada.
Sí que hi ha
un programa
a l'Hospital Clínic
de Barcelona
en què
s'aprofiten
els òrgans
de persones
que han mort
en situació
d'aturada cardíaca,
que provenen
del carrer,
i que amb un conjunt
de mesures
molt complexes,
amb personal
molt entrenat,
doncs,
es pot aprofitar,
però és un tant
per cent
encara baix
de donants.
En aquesta via
estem ara
treballant.
que hi ha vies
de futur,
però en qualsevol cas
sí que podem arribar
a la conclusió
que ens podem donar
per prou satisfets
com a comarques
terrenines
i com a país
en general
del nivell
de donacions,
el nombre
de donacions
i les repercussions
positives
que té
en el transplantament
d'òrgans.
Avui en volíem
parlar.
Si alguna persona
vol alguna informació
més,
hi ha alguna pàgina web
a través del Departament
de Salut
o no sé si hi ha
el tema de donacions
i transplantaments
on pugui tenir
més informació?
Sí,
es pot dirigir
a la pàgina web
de l'Organització
Catalana
de Transplantaments
i també
a l'Hospital Joan XXIII,
a la pàgina web
de l'Hospital Joan XXIII
a la Unitat
de Coordinació
de Transplantaments
i estarem encantats
de poder atendre
qualsevol comentari
o dubte
o petició.
Perfecte.
Doncs,
en doctora Maria Budí,
coordinadora
de Transplantaments
a l'àrea de Terroni
i les Terres de l'Ebre,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
a Terroni Ràdio
i explicar-nos
aquestes dades
en general
tan positives.
Molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bona feina.
Adéu.
Bon dia.