Dos quarts i mig d'onze del matí.
Seguim endavant el matí de Tarragona.
Ràdio Unmatí, que avui torna a dedicar uns minuts
a les activitats de la Setmana Santa.
Recordareu que divendres, més o menys a aquesta hora,
ens acompanyaven aquí, estaven aquí en aquests estudis,
responsables de la Setmana Santa de Palència,
la ciutat castellana convidada en guany
per l'agrupació d'associacions de Setmana Santa de Tarragona
a participar en les visions.
Dissabte al vespre es feia aquesta activitat en Palència,
divendres es feia també la presentació del llibre opuscle
de l'agrupació d'associacions de Tarragona
i a partir d'avui, ja un cop presentat l'opuscle de l'agrupació,
comencen la presentació dels opuscles
de les diferents germandats i congregacions.
I avui comença amb la germandat del Sant Exeomo,
per això ens acompanya la seva presidenta, Elvira Ferrando.
Elvira, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I demà, dimarts, tindrem la presentació opuscle
de la congregació del Barerat Cos
en el descendiment de la creu.
Demà dimarts serà, com dèiem,
i per això ens acompanya un dels seus responsables,
el Jordi Fol.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Amb el Jordi Fol i amb l'Alvira Ferrando
comencem una tanda d'entrevistes
que tindrem durant els propers dies
amb les diferents entitats.
I comencem per l'Exeomo.
Elvira, perquè avui mateix feu la presentació de l'opuscle.
Doncs sí, avui a les vuit de la tarda
a la sala de l'antiga audiència
es farà la presentació de l'opuscle,
que aquest any tenim el goig de tenir com a presentador
el senyor Josep Andreu, president del Port de Tarragona,
i a la que esteu tots invitats.
Heu estat els primers.
Ha estat casualitat o és que ho vau decidir expressament?
Doncs mira, en principi, a l'Associació d'Agrupació
de la Semana Santa de Tarragona
normalment es parla quins dies és cada ull.
Aquesta vegada, en principi, van dir
escolta, si està lliure el primer dia,
perfecte, perquè així feia feta, no?
I amb aquesta feia feta vas molt tranquils
als altres opuscles i gaudeixes una miqueta més, diria jo.
I demà dimarts us tocarà a vosaltres.
A vosaltres, aquí al Col·legi d'Advocats,
a un quart de nou de la nit,
la presentació,
que la tenim en el trus de presentador,
aquest any, el senyor Benigne Rios,
periodista, ja el coneixeu,
el qual està molt content
perquè diu que tenia moltes ganes
i que mai li havia demanat ningú.
I que està molt content
de poder presentar un opuscle.
Doncs mira, hem sigut els primers a demanar-li.
I també comencem els primers dies
perquè la meva presidenta
té molt de pànic escènic
i diu que com abans no ho presenti,
diu que s'ha quedat molt més relaxada
i pot gaudir més
de totes les presentacions d'opúscles que queden.
És a dir, que en el cas del descendiment
sí que és una petició expressa de la presidenta.
Sí, sí, sí.
Ella sempre vol ser de les primeres.
Diu, perquè així,
diu, després ja està.
Ja està perquè ho passa fatal.
Aquests dies que ha sigut protagonista,
perquè les visions,
malgrat que diguéssim organitzi l'agrupació,
organitza cada any una congregació.
i vosaltres vau ser responsables de portar...
que escènic ha passat aquests dies la victòria,
l'han viscut tots.
Tenia molta por, molta por,
però ara ja estarà passant.
I l'elecció de Benignar Rius per què?
Bé, doncs perquè, a veure,
el coneixem
i sabíem que en el fons
li feia molta il·lusió
de poder presentar un...
I el que no volíem era repetir gent,
perquè passa una cosa que, a veure,
arriba un moment que es comencen a repetir les persones
i vam dir
que hem de buscar algú que no ho hagi fet mai.
I vam dir, doncs mira, el Benigne.
Li vam dir fa més d'un any
i això sí, des del primer moment
es va mostrar encantat
amb la idea de poder presentar.
I en el cas de la germantat,
l'elecció del president del port, Josep Andreu, per què?
Doncs la veritat és que té múltiples motius.
Evidentment, perquè és una personalitat,
però bàsicament també té un motiu
sentimental molt important.
I jo crec que el Josep Andreu està realment content.
En altres, quasi tant o més que ells,
l'any passat ja li vam proposar
i té una doble vessant aquesta elecció.
És el president del port, com molt bé he dit,
però a més a més ell és portant del nostre pas.
Imagineu-vos tindre l'ocasió
de presentar el teu propi buscle
de la teva propi germandat.
Si tots els presentadors
sempre acaben sent amics
i formen part ja de la història,
en aquest cas,
el nostre presentador és història de la germandat,
que passa a ser presentador
i, evidentment, continua sent molt amic.
Llavors, jo crec que serà molt maco
perquè tots els presentadors,
tots, tenen el seu propi estil,
però el fet que tinguis una mica de sentiment,
que coneguis molt bé la germandat,
que allò que estàs explicant
ho hagis viscut.
Vull dir, ha viscut aquest any
la pujada del pas,
la restauració, l'esforç,
els seus espais ja saben
el que és portar un pas,
saben el que és els seus nanos sortir a files.
Vull dir, treballar per la germandat,
jo crec que serà...
Jo, de veritat, estic molt emocionada.
I sé, i em consta,
que ell també.
Encara recordo el dia
que vaig anar a dir-li al Josep,
evidentment ja sé que em diràs que sí,
però vinc a fer formalment la petició.
La veritat, l'emoció que va tenir
no l'oblidarem mai.
Estem parlant d'opuscles.
A partir d'avui comença la presentació
dels opuscles.
Com ha anat aquest any
la confecció dels llibres i opuscles
de les congregacions i germandats?
I avui en tenim dues, dos exemples.
Jordi.
Complicat i difícil.
Ha sigut un procés...
A veure, la crisi s'està notant moltíssim
i la crisi, sobretot,
a veure, a nivell de lo que és la publicació
d'articles, no hi ha cap problema.
Tens suficients articles
com per fer 20 opuscles
perquè has de dir no,
aquest any no d'això,
però la qüestió de publicitat,
aquest any ho hem passat molt, molt, molt malament.
Molt.
Molt de la manera que ha arribat
inclús un moment que dius,
a veure, no sé si podem tirar
i continuar endavant.
La intenció és continuar,
però és que és difícil.
Coincideixes, Elvira?
Coincideixo a part.
És molt difícil, evidentment.
No sé, jo soc dels que opino
que res és fàcil,
els anys i els temps són complicats,
però n'ha hagut moltes èpoques complicades.
Jo porto 35 anys a la Setmana Santa
i ho he viscut tot.
Aleshores, ens ha costat, efectivament,
hem hagut d'anar a buscar anunciants nous,
fins i tot, jo ho vaig dir l'altre dia
en una entrevista,
hem hagut d'haver de baixar els preus dels anuncis.
Hi ha hagut gent que m'ha dit
no puc, no et preocupis,
m'ho pagaràs amb dues vegades,
han sigut pocs,
però el llibre opuscle té que sortir.
I la veritat, el que m'ha intentat
és que no baixés la qualitat.
És a dir, hem de fer totes les germandades
que oferiries i tots plegats,
l'agrupació, un esforç,
perquè costa molt tirar endavant,
però molt poquet tirar endarrere.
La nostra germandat s'ha proposat,
i això ha sigut una fita de tota la Junta Directiva,
del Pere Ramon Amesto,
que és el que porta el tema,
el responsable de l'opuscle,
i de tota la Junta que ens ha recolzat.
L'any vam fer 120 fulles,
120 fulles han de fer-se aquest any.
Evidentment, això és com a tot el món comercial,
amb el món de la venda,
amb el món de la indústria.
Si vols fer el mateix amb la crisi,
has de treballar el doble i aconseguir el doble.
Com diu molt bé l'amic Jordi,
ha sigut difícil, però ho hem aconseguit.
De fet, la crisi afecta a tothom,
i també havia d'efectar, evidentment,
a les congregacions, a la Setmana Santa,
però és veritat que veient el programa d'actes,
que ja va arrencar fa uns dies,
no hi ha variacions.
Tothom té el seu opuscle,
tothom presentarà el seu llibre,
i les activitats, amb concerts,
i els actes més tradicionals es mantindran.
És a dir, que malgrat les dificultats, Jordi,
les entitats de la Setmana Santa
continuen vives i disposades a...
A tirar endavant, sigui com sigui,
això sí que és veritat.
Ja dic, el opuscle, com diu ella,
com diu l'Albira, té tota la raó,
és una cosa que no es tenia...
Però el que passa,
a més passa una cosa,
amb congregacions,
com el descendiment que són congregacions petites,
el PES es recau tot amb 4 o 5 persones,
i arriba un moment que,
ara comentàvem,
que han marxat des de València,
és allò que dius,
buf, bueno, ja hem passat,
primera etapa passada, anem a la següent.
Quan acabes la Setmana Santa,
tens tal estrès
de tot el que has tingut que patir
i passar i tal i qual,
que clar, hi ha moments que dius,
no sé, tiraria la tovallola,
després no la tires,
perquè evidentment no la pots tirar.
Falta, manca col·laboració.
Jo considero que el que manca
és una mica de col·laboració.
Això a totes les entitats, segurament, no?
Que han de ser sempre 3 o 4 persones
les que es tiren del carro,
siguin de Setmana Santa o d'altres àmbits,
de la ciutadania.
En qualsevol cas,
la crisi no es deixarà notar.
L'únic que canviarà
és que no es podrà instal·lar
la gran carpa de la plaça Verdaguer
amb els passos
de les confreries
que no tenen seu pròpia.
Però s'ha trobat,
ahir ens explicava
que s'ha trobat la solució
de la catedral.
Sí, la veritat és...
I què els sembla?
Home, la veritat és que jo crec
que hem d'agrair
al capítol de la catedral,
a l'esforç que sé que fan,
perquè la veritat,
en principi,
era un plantejament
que no entrava
dins de les seus...
del guió, permeteu-m'ho que ho digui
d'aquesta manera, no?
Quan el mossèn Barberà
ens ho va...
Ens ho va...
l'altre dia,
Jordi, a la reunió
ens ho va dir.
La veritat,
jo em vaig posar molt contenta.
Per què?
Crec que és un marc incomparable.
Crec que les figures...
La passió de Cris
ha d'estar a la casa de Déu,
com és la catedral.
I ha sigut la millor solució.
La carpa era molt bonica,
per què?
Perquè teníem un horari molt gran,
era un lloc cèntric,
però al no poder-se fer
teníem que buscar una solució.
I jo crec que la solució
ha estat correctíssima,
bona,
serà molt maco,
tindrem que respectar molt
els horaris, evidentment,
dels actes i liturgis
que es puguin fer,
però a mi realment
em fa fins i tot com a il·lusió.
I jo crec que és el seu espai natural.
I jo crec que és un espai,
i en Jordi amb això
està d'acord amb mi,
ja és...
Evidentment,
ja ens han dit
que això és una cosa provisional,
però de veritat,
convido a tothom
a que vagi especialment aquest any,
perquè no sé si se repetirà.
ha de ser molt maco,
la catedral està reformada,
està a mitges encara,
però amb molta cura
tots hem d'anar a visitar-la
i crec que els passos allí
lluïran esplèndidament.
I tot el que sigui variació,
al final,
enriqueix la Setmana Santa.
Jo és que sóc molt optimista
amb aquest tema,
malgrat que costi.
Evidentment,
és un esforç,
perquè pujar els passos
fins allà i dalt
i baixar-los una altra vegada
a la recollida,
i jo si em permets,
tinc temps?
Si em permets,
fins i tot,
com a germandat
i presidenta de l'Exteumo,
he de dir que naltros
aquest any
no tan sols
la nostra seu
serà la catedral,
sinó que a l'hora
de la recollida
dins del plat de millores
s'ha de haver uns canvis
en la recollida de passos.
I aquest any
naltros
se'ns va oferir
i perquè podia ser més còmode
per la recollida
vam dir
doncs sí,
fem-ho,
per què no?
I quin canvi és?
Doncs que ens recolliran
a la catedral.
i no a tothom li agradava,
és a dir,
som els únics
dels que s'han proposat
que han dit que sí,
respecte els motius
de tots,
tots tenen els seus motius,
a mi m'havia agradat
que haguessin sigut més passos,
però bé,
penso que
pot ser esplèndid,
és a dir,
jo saps que m'agrada
la fotografia,
sempre ho dic,
veure el meu pas
a la catedral,
la veritat és que
a mi m'emociona
i crec que ho he de fer,
feu publicitat sobretot
i això perquè és un canvi.
Quan arribi,
quan s'aprovin les dades
ja parlarem dels canvis,
possibles canvis
dels misteris d'Ivendressant.
Jordi,
a tu et sembla també
una bona idea
si no es podia fer
la carpa de la plaça Verdaguer
fer-ho a la catedral?
Jo soc el primer defensor
i he sigut una mica polèmic
en aquest sentit
perquè doncs
vaig ser dels primers
que vaig dir
que considerava
que el lloc,
a veure,
el lloc més es caien per mi
és la catedral.
La catedral,
a veure,
si fas una exposició
de passos de Setmana Santa,
són unes imatges
que el que estan reflexant
és els últims moments
de la vida de Jesucrist,
quin lloc més es caien
que la catedral?
Molt millor que una carpa.
La carpa
perd solemnitat.
A veure,
ha sigut molt bonic
però jo considero
que la catedral
li dona un
un caire especial.
I en general,
a nivell de cada congregació
que vostès representen,
veuen aquesta Setmana Santa
igual d'esplèndida
que la de l'any passat
o la dels últims anys?
Noten algun canvi?
Creuen que la crisi
es nota també
entre la gent
de la confraria?
Jo crec que nosaltres,
els presidents
i les juntes,
hem de ser,
a veritat,
és que potser
va amb caràcter,
no?
Optimistes.
Sí, a veure.
No, no,
però si és al revés,
fins i tot la crisi
pot ser que hi hagi
més participació.
A veure,
pregunto, eh,
no ho sé.
Això és un tema molt clar.
Nosaltres el que hem de vendre
és optimisme
i futur
i intentar buscar els mitjans
perquè,
repeteixo,
jo he anat
a la meva germandat
quan teníem 40 socis
i el meu pas
va arribar un any
a l'any 79,
78-79,
que no va poder sortir
perquè no havia portants.
Aleshores,
jo ja sé
fins on se pot arribar
per això
crec que nosaltres,
les juntes directives
tenim molt a fer
en quan has parit
i a buscar els mitjans.
Evidentment,
ens han de recolzar molt
les entitats,
ajuntament,
diputació,
comerciants,
però si nosaltres mateixos
som els primers
que diem
uf,
no.
Jo és que la veritat
és que crec
que en aquests moments,
que és que ja no viuen
altres moments,
són els moments que hi ha
i els que possiblement
tindrem durant molt de temps
i escolta una cosa,
de les crisis al final
surt talent,
surt innovació,
surt esforç.
Jo, per exemple,
no sé aquest any
des que vam agafar
la nova junta
he involucrat gent jove
i a més ho repeteixo molt
i els encorajo molt.
perquè jo vaig ser molt jove
i el meu home
i quatre amics,
el Salvador i tal,
que teníem 18 anys
i vam fer molta feina
i eren temps complicats.
Doncs,
si la gent jove
ara que hi ha crisis
està amb els temps complicats,
tenim futur.
Jordi,
tu també ets optimista?
Jo no soc tan optimista,
a veure,
però jo de per si
soc una persona
una mica de sèptica
i clar,
jo estic veient
que ara per ara
no veig relleu,
o sigui,
veig que tothom
que li proposes
d'entrar a la junta,
tothom busca excuses,
tothom té molta feina,
tothom té moltes coses
i dius,
a veure,
ara per ara
les coses s'estan aguantant,
però jo no ho sé,
a nivell,
jo dic la nostra congregació,
a nivell d'aquí
8 o 10 anys
el que pot passar,
no ho sé,
espero,
intento ser optimista
i que les coses
tiraran endavant.
Però de participació,
més enllà d'assumir responsabilitats?
De participació,
nosaltres portem
els 3 o 4 últims anys
que estem estabilitzats.
També sempre hem dit una cosa,
som la congregació
més petita de Tarragona
per número de congregants
i la que té més participació,
perquè som entre congregants
i aspirants 250 persones
i la mitjana que tenim
d'assistència
està entre els 100 i 120,
amb la qual cosa
és la meitat de la congregació
que hi va,
o sigui,
no es podem queixar,
però em falta veure
que la gent jove
s'impliqui una mica més.
Jordi,
però és responsabilitat nostra,
ja et dic.
És el que dic,
el missatge,
el missatge,
a veure,
evidentment jo soc realista,
el fet que sigui positiva,
tinc molt clar,
el tema,
però els que estem davant
d'un col·lectiu
som els responsables
una mica
de l'esperit
que hem de fer.
I si tots ens repetim
una miqueta
que això anirà enrere,
anirà enrere.
De veritat, Jordi,
jo és que ho crec,
més val que ho repetim
positivament
i vaig enrere
i dient,
almenys ho hem dit,
no sé,
jo potser perquè ho sento
i ho penso
i crec que hem de repetir-ho.
I això ens passa
a tot nivell.
Escolta,
la Setmana Santa
ha sortit,
sortirem els mateixos
que l'any passat.
de Vallada,
no oblidem-se,
la de Vallada
la vam tindre el 80.
Anem a mantindre'ns.
Tampoc tenim
que fer grans coses més.
Jo ho parlava
de la mare a l'entrada.
Que aspiro?
A mantenir.
A mantenir.
Si mantenim el que tenim,
tenim una Setmana Santa
digníssima.
Tenim que estar contents
del que tenim.
Jo crec que cal
donar energia,
fer publicitat,
transmetre't
la Setmana Santa
de Tarragona
i no tindre...
És que no sé,
ens passa una miqueta,
perdoneu potser que m'estengui,
però ens passa que,
no sé,
si altres ciutats
hi tinguessin
la nostra Setmana Santa,
ho dirien
o començarien a parlar
de crisi de Setmana Santa
quan no hi és.
Evidentment,
hi ha una crisi econòmica.
Les subvencions han sigut...
Bueno,
millor deixar-ho,
no?
Deixem-ho estar.
però aquest any estem,
sortirem els mateixos passos,
es fan les presentacions
dels opuscles,
amb més esforç.
Ni t'ho explico,
ni t'ho explico,
perquè a casa meva
estem tots ja,
com tu deies,
a casa meva
hi ha casa de molta gent
de la Germantat del San XCOMO
perquè al cap i a la fi
la implicació
per on ve.
Nosaltres hem considerat
que a la Junta
hi ha que posar fills
de gent de la Junta,
gent jove,
que sàpiga el que és ensobrar,
que sàpiga el que és netejar el pas,
com vam fer nosaltres
amb el seu moment,
que tu ho has fet
exactament igual que jo,
ja ho saps.
Aleshores,
potser és el moment
de fer el canvi,
de dir,
escolteu,
us necessitem,
us necessitem,
que s'implica,
m'ha costat,
jo tinc 5 persones,
quasi el 40% de la Junta
són menors de 30 anys
i noies,
però és que tu saps
la capacitat de convicció
aquesta que tenir.
Amb això està l'Alvira Ferrando
i la majoria de congregacions.
En fi,
de Setmana Santa
i d'analitzar
el moment
de les diferents confrències
i congregacions
anirem parlant,
perquè això
només acaba que començar.
Així que tindrem temps
durant les propèsies
i les properes setmanes
d'anar comentant
les diferents activitats
de totes les entitats.
Parlarem
de la instal·lació
d'aquests passos
en guany a la catedral
en comptes
de la carpa
de la plaça Verdaguer,
dels possibles canvis
en la recollida
dels misteris
a Divendresant,
en fi,
de moltíssimes coses.
Avui, però,
volíem deixar constància
a això que comencen
les presentacions
de l'Opusclar.
Avui,
a les 8 del vespre,
a l'antiga audiència,
la germandat
del San Exeomo,
la presentació
anirà a càrrec
de Josep Andreu,
president de l'autoritat
portuària,
i demà dimarts,
a un quart de nou
del vespre,
a la seu
del Col·legi d'Advocats
i Farmacèutics,
farà la presentació
la congregació
del Descendiment
de la Creu
i la presentació
anirà a càrrec
del periodista
Benigne Rios.
Elvira Ferrando,
Jordi Fol,
moltes gràcies.
A baltros.
Felicitats per la feina feta,
que vagi molt bé.
I, en fi,
ens tornem a parlar d'aquí uns dies.
Jo us espero avui,
esteu convidats
i estareu a casa vostra
amb naltros.
Gràcies.
Que vagi bé.
Adeu-siau, bon dia.
Fins demà.