Fins demà!
Niñas fifis matando fascistas, així es titula aquesta cançó que pertany a un disc genèricament titulat Gran Gallina Monster Heavy.
Aquest disc és d'una banda tarragonina que abans s'anomenava en gallina i ara s'anomenen Gran Gallina.
Nando Terino, bon dia.
Hola, bon dia.
Què heu passat de petita gallina a gran gallina?
Bueno, perquè ens hem anat fent més grans.
És una qüestió d'edat, doncs.
Sí, sí. I com més grans, més gallines. Ja érem dos covards, doncs a mesura que passa el temps, en vez de tornar-nos més valents, no, al revés.
Perquè el nom de gallina, originàriament, ve d'aquesta sensació d'autoproclamar-vos com a gallines, com a covards.
Sí, sí, sí. Literalment, sí, sí.
I per què covards?
Doncs perquè som dos músics que portem molts anys intentant tocar i tal i qual, però tenim la sensació que mai ens hem arriscat prou o no hem pres la decisió de deixar-ho tot absolutament per dedicar-nos als nostres projectes.
I a mesura que passen els anys i veus que altra gent sí que ho ha fet, doncs dius, bueno, és que som uns gallines, no? Ens mirem la vida des de la barrera, no?
És a dir, que poseu una mica un peu en aquest món de la música professional, però només ho heu un peu i vis des de la barrera.
Perquè hi ha hagut moments en què gairebé, no?, o durant temporades podríem dir que ens hem professionalitzat o hem estat en projectes professionals i intentem treballar com a professionals, evidentment, però no ho som, no?
I al final el circuit per on et mous no és professional, malauradament.
I, bueno, al final és una manera divertida de veure'ns a nosaltres mateixos, no?, i d'intentar no prendre'ns aquestes coses massa en sèrio, que és el que sol passar.
Gran gallina són Nando Terino i Àngel Santiago.
El Nando Terino ens acompanya avui, l'hem convidat per un motiu ben senzill, i és que dissabte faran un concert a la sala El Magatzem.
I ja sabeu que aquí al matí de Tarragona Ràdio cada setmana us expliquem les propostes de música, de teatre, en fi, tot el que hi ha a la sala El Magatzem, o a la sala Trono, o al Teatre Metropol, o a la Fundació Caixa Tarragona.
I en aquest cas, Gran gallina, actuareu i d'alguna manera presentareu aquí a casa el vostre segon disc.
Perquè aquest és el segon disc.
Aquest és el segon. Vam fer un primer disc que es deia Gallina, i aquest és el segon disc que hem titulat Gran gallina Monster Heavy.
Monster Heavy per què? Monstros i...
Doncs Monstros i Heavis, sí, sí. Ens vam adonar que eren dos temes que ens agradaven molt.
A més, els directes sempre acabaven parlant de Heavis, però és un tema que realment ens atrau.
I al final, doncs, totes les cançons d'aquest disc, en algun moment o altre, apareix algun monstre o apareix algun Heavy.
I per què? És una obsessió?
No, no, és un tema recurrent. De vegades, quan escrius coses, sense adonar-te'n, tens temporades que te'n deixes a tractar un tema o un altre, no?
I vam veure que amb els Heavis coincidíem. A més, com que ens passem també moltes hores parlant de música i tal, doncs, és un tipus de música que també hem tocat en les nostres converses.
I al final, doncs, és un col·lectiu que ens cau simpàtic, per dir-ho d'alguna forma, no?
Entre altres coses, perquè parlant entre músics, un dia coincidíem tots que als Heavis és molt difícil enganyar-los, no?
Quan algú decideix ser Heavy, cosa que ara no passa tant, però quan jo era petit, als anys 80, estava a la ciutat plena de Heavis, no?
I jo era petit i els hi tenia molta por, després veus que no n'hi havia per tant.
T'adones que són uns tios que realment saben el que els agrada i que no els hi pots colar coses que no són bones, no?
Són tios que dins de la seva parcel·la, doncs, tenen un gran coneixement, saben perfectament de què parlen.
I per això, doncs, em semblava aquesta figura interessant perquè apareguessin a les cançons.
El disc inclou una dotzena de cançons amb títols realment curiosos, ja he dit el primer,
Nines fifis matando fascistes, en tindríem d'altres, Tia imbécil, L'hora dels conills,
Les exguapes, Patinadores, el moll, un títol fins i tot en francès, La vida segreta en Àfrica,
Bruce Springsteen, que és una cançó que està dedicada al bosc.
En qualsevol cas, trobo que és curiós que hi ha títols en castellà i títols en català.
Sí, perquè les cançons, el disc, nosaltres, des que vam parir aquest projecte,
que realment és indistint la llengua que utilitzem, hi ha cançons que surten en castellà
i d'altres en català, més o menys són meitat i meitat, i al final surt de la primera frase, no?
Si la primera idea d'una lletra et ve al cap en castellà, doncs ja continues en castellà,
i si és en català, doncs igual. I per això, doncs, ens surt un disc força variat en aquest sentit.
I títols una mica, no sé si dir-ne provocadors, eh?
Bé, és del que van les cançons.
Perquè les lletres són provocadores.
Són provocadores, no ho sé, això ho heu de dir vosaltres, no?
A veure què us sembla.
I aquesta de Bruce Springsteen, que tanca el disc, per què?
Doncs aquesta, la lletra comença, a veure, això és una història una miqueta llarga,
la lletra comença explicant que, de quina manera ma mare es refereix al Bruce Springsteen,
perquè no se'n recorda mai què es diu Bruce Springsteen,
i ho diu d'una manera molt curiosa, que és, ma mare, quan ha de dir Bruce Springsteen,
diu el tio aquell americano tan bueno, que viene tanto a Barcelona,
i que Vidal i Tere, que són els meus tiets, fueron a ver una vez.
per referir-se a Bruce Springsteen, diu tot això.
I jo, hòstia, quan ho va dir l'última vegada, vaig dir, això és boníssim.
I això és, ja, una lletra, però una lletra d'una cançó.
Sí, sí, no, això és l'inici, és el primer vers d'aquesta cançó,
i a partir d'aquí, doncs, ens muntem tota una pel·lícula
que ja no té res a veure amb el Bruce Springsteen, no?
L'Àngel i el Nando actuaran, com dèiem, el dissabte, la nit, a la sala del magatzem,
però sereu acompanyats, m'imagino.
Sí, el projecte és dels dos, però pel directe sí que portarem dos músics més,
portarem el Gerard Roca, que és un bateria de valls excepcional,
i el Manel Lucio com a baixista.
En realitat, anirem com a quartet, a banda de tota la... de l'Àngel i jo.
L'Àngel, que és una espècie de mago dels sorolls,
portarà el seu ordinador, dispararà moltes seqüències i programacions,
i a banda, doncs, tocarà els teclats.
I per què la sala del magatzem, Nando?
Doncs perquè és una sala prou acollidora i petita, no?
Ens agradava per fer la presentació, no?
Tenir... sona bé, és una sala, això, acollidora,
on la gent està asseguda, on poden realment escoltar el que farem.
Aquests discos, el projecte de Gran Gallina,
està ple de petits detalls sonors,
les cançons estan plenes de petites coses,
que, bueno, en segons quines sales, doncs, no es pot arribar a apreciar.
Almenys la presentació sí que la volíem fer en una saleta com aquesta,
i a més, hòstic, a tothom li agrada, no?,
tenir el públic allí assegutet...
Preferiu això, el contacte directe,
un lloc recollit íntim...
Sí, sí, clar, clar.
Sí, sí, sí, clar, evidentment,
després, quan toques a l'aire lliure
o en escenaris més grans,
sempre és molt més difícil arribar a la gent, no?,
sempre hi ha més distància, evidentment.
aquí és molt fàcil quan tens la gent a prop.
Com us distribuït la feina, l'Àngel i tu?
Doncs l'Àngel...
Sí, més o menys, l'Àngel, a veure,
he de dir que tant aquest disc com l'anterior
l'hem gravat a casa de l'Àngel,
no hem anat a cap estudis,
si més no a fer el gruix de les gravacions ho hem fet a casa,
perquè, bueno, l'Àngel té un ordinador
i uns bons monitors per escoltar-ho,
i ell és el responsable del so, bàsicament,
i normalment jo acabo fent les lletres de les cançons, no?
Les cançons les composem entre els dos,
jo faig la lletra i ell acaba donant-li
aquell toc més personal, no?,
que fa aquest...
el toc gran gallinesc, no?, per dir-ho d'alguna forma.
De vegades jo les dono per acabades, molts cops,
i veig que ell té una cara seriosa
i que mira cap a l'infinit i penso,
no, això és que no està acabat encara, no?
I ell sap veure coses que jo soc incapaç de veure
en quant al so.
I trobeu que hi ha moltes diferències
entre aquesta gran gallina Monster Heavy
i el disc que vau publicar com a gallina
i que es titulava així, gallina?
Nosaltres no, la gent ens ha dit que sí,
però nosaltres no ho sabem veure,
de vegades des de dins fas les coses com surten,
sense, no?, amb pura intuïció,
i no ens n'hem adonat.
Sí que és veritat que la gent aquí ho hem deixat escoltar
ho ha notat molt, no?
diuen, hòstia, és diferent,
no sabem dir-vos què és diferent,
però sí que és diferent, no?,
la cosa ha canviat.
I també ens han dit que així com el primer disc
que entrava molt a la primera,
amb aquest veus que la gent es fa com cares,
espero, vull interpretar que no són cares de,
no m'agrada,
però sí que són cares de dir,
hòstia, no sé de què va això exactament, no?
I sé que és veritat que fins que no ho han fet
unes quantes escoltes,
no ens han vingut a dir, hòstia,
ara entenem de què va aquesta història
i ara ens agrada, evidentment, no?
I com explicaries de què va?
El primer que et digui,
escolta, això, Nando, de què va?
Doncs és molt difícil
i és un problema que realment tenim,
perquè crec que els dos discos són realment variats
i això és un problema perquè no sabem com etiquetar-nos
i quan anem a les ràdios
o ens presentem per fer, doncs, mira,
coses tan senzilles com entrar a festivals
o a fires com Vilaseca, per exemple,
ens trobem que tenim el gran problema
que no sabem com etiquetar-nos
i això és un problema a l'hora de vendres, no?
Perquè no, bueno, els programadors
i els crítics i els periodistes,
doncs moltes vegades amb la muntanya de feina que teniu
i de projectes que us arriben,
si a sobre no us ho posem fàcil,
doncs fa que ens tanquem portes nosaltres, no?
Evidentment, això ho hem descobert amb l'experiència, no?
Quan creàvem el projecte no ho pensàvem,
però ara sí que veiem que tenim un problema
d'entrar als llocs moltes vegades per això.
Un problema d'alguna manera de màrqueting, no?, d'imatge.
De dir en poques paraules, som això.
Sí, sí, som això
i realment te n'adones, no?,
que no tenim un referent exacte,
no sabem ben bé, no...
Això ho hauria de dir la gent, no?
Evidentment, no nosaltres, no?
Però no tenim la sensació d'estar copiant
o d'anar darrere del que marquen altres grups, no?
I, bueno, clar, doncs això és un problema, no?
Quan tu fas, doncs, pop alternatiu
o fas rumba o fas o etiquetes.
Clar, no fem res de tot això, crec.
Crec, no?
Almenys no ens hi sentim identificats
amb cap etiqueta existent.
i la veritat és que ens hem trobat respostes, eh?
De gent, de programadors, que ens deien,
home, no, bueno, ens agrada, et diuen que ens agrada,
però veus que en realitat no ho tens clar, no?
Si t'estan dient la veritat.
I al final t'acaben dient,
mira, és que no entenem de què va això.
I, per tant, doncs, no ens volem arriscar a programar
perquè no ho entenem, no?
I, clar, dius, hòstia, doncs alguna cosa...
Així com de la música estem molt orgullosos
del que seria la difusió o la forma de vendre-ho,
doncs t'adones que alguna cosa potser no hem fet bé, tampoc, no?
Perquè no és un projecte fàcil de vendre.
Perquè la inspiració musical i de les lletres...
Hi ha algun factor comú, en fi,
que us inspiri alguna cosa en concret
a l'hora de fer les lletres i a l'hora de fer la música?
Les lletres és el propi dia a dia,
tot i que els títols semblin enrabassats
i totes les cançons van de fets reals
i tots els personatges que hi surten
són gent que tenim al nostre voltant.
Encara que després ho expliquem d'una forma més divertida, no?
Però la pròpia vida et va explicant
a veure què has d'escriure.
I en quant a música, clar,
tant l'Àngel com jo ens hem passat més de 30 anys
escoltant música i parlant
i tenint converses acalorades, no?
Defenent els grups que ens agraden.
Clar, al final tens tants referents
i de tantes èpoques diferents
que no et pots centrar en una sola cosa, no?
Jo crec que hi ha de tot.
Si algú escolta els nostres discos
veurà què agafem de tot arreu,
però, clar, no acabem de definir per un camí exacte, no?
Recuperem, Nando, el que dèiem al principi de l'entrevista,
l'origen del nom de gallina,
que d'alguna manera fa referència
a aquesta certa covardia dels dos components,
a dir, no ens volem llançar a aquest món professional,
amb aquest món difícil i complex de la música.
El fet de passar de totes maneres de gallina a gran gallina
i el fet de publicar un segundís és un pas endavant.
Sou menys gallina, encara que el nom sigui Gran Gallina?
No, home, gallines som, igual, no?
No us voleu dedicar més...
Home, voler sí.
Voler sí.
L'altra cosa és que...
Poder.
Poder, clar, arriba un moment...
O sigui, a veure, voler implica passar-te
totes les hores del teu dia
dedicat a això, sense guanyar diners, no?
I, clar, ja som trentanyeros, tenim obligacions,
tenim hipoteques, alguns estan esperant nens.
Evidentment, hem de...
O sigui, la música és fantàstica
i portem molts anys assajant a les nits
i gravant a les nits
i compaginant-ho amb les nostres feines.
I, evidentment, així ho continuarem fent.
Vull dir-te que, igual, quan ets més jove,
sí que tens aquelles ganes i aquell ímpetu
per provar tot, no?
Però arriba un moment que no et pots passar...
Almenys nosaltres, és una opció de vida.
No et pots passar les 24 hores del dia
pensant en això, no?
De moment...
I més quan les possibilitats d'èxit són mínimes, no?
Aleshores et pots arribar a tornar boig.
Van preferir optar per altres coses, no?
De moment disfruteu fent concerts com aquests
i suposo que amb ganes de fer més actuacions, no?
Veritablement, entre els músics, moltes vegades
ens agrada molt poder presumir
que vivim de la música, no?
Però hi ha moltes formes de viure de la música
i viure de la música moltes vegades és fer...
fer activitats que no és el que surt per la tele, no?
No són activitats agradables moltes vegades, no?
Doncs a vegades és més...
És perfectament equiparable tenir una feina,
tenir una vida que no és de música
i després a les tardes i a les nits
continuar gravant discos
i moltes vegades de forma professional.
Tant l'Àngel com jo,
no només amb gallina,
hem gravat molts altres discos
amb infraestructures completament professionals
i s'ha pogut compaginar amb la feina perfectament, no?
Nando Oterino,
avui ens ha acompanyat per presentar aquest concert
que faran Gran Gallina el proper dissabte,
recordeu, a dos quarts d'onze de la nit
a la sala El Magatzem,
dins de la programació de primavera d'aquesta sala
situada allà a la Cooperativa Obrera.
Nando, que vagi molt bé, que sigui tot un èxit.
Doncs moltes gràcies.
Malgrat que sigueu gallines,
doncs escolta, endavant,
i a disfrutar d'aquest nou disc,
Gran Gallina Monster Heavy.
Molta sort, que vagi bé.
Gràcies.
Adeu.
Quan les patinadores van al moll,
a les nits de fi i d'estiu,
no saben què de l'aigua negra pot
surti un monstre i menjars.
En un minut t'humors ja ganen totes.
No cal cuinar les crues,
ja són bones i estan bones i no tenen por,
i no tenen por d'arres.
I patinan i estan bones i no tenen por d'arres.