Aquest cap de setmana, dissabte, a dos quarts de deu del vespre,
arriba a Tarragona, al Teatre Metropòl, Manel Barcebó,
ell dalt de l'escenari amb els doents.
És una obra que va en torn a diversos personatges,
tots ells doents de Shakespeare.
Amb ell avui conversem, en Manel Barcebó,
que ho tenim a l'altra banda del fió telefònic.
Manel, bon dia.
Dia.
Una obra amb tu dalt de l'escenari, com dèiem,
per disseccionar una miqueta tots aquells malvats de Shakespeare.
Seria una mica el titular, eh?
Sí, la història és unes quantes personalitats
d'aquestes dolentes de Shakespeare en la seva salsa,
és a dir, en alguna de les escenes de les seves obres,
i aleshores aquí, a partir de tota aquesta revisió d'aquests dolents,
es fa una reflexió bastant en tall de comèdia
de quina és l'essència del mal,
perquè ens atrau tant,
i també com l'incorporen els actors
i què vol dir Shakespeare i els dolents en el teatre.
Una mica és tot això, tot ben barrejat.
De fet, és un text d'Estiven Berkhoff,
que a més a més tindràs l'honor, Manel,
de ser un dels primers a representar el text.
Explica'ns això.
Sí, Berkhoff va escriure aquesta obra per ell mateix.
Ell és un actor, director, dramaturg,
molt reconegut arreu del món,
i va decidir en un moment determinat
enfrontar-se a aquests grans personatges de Shakespeare,
despunyant-los de tot el que sol acompanyar-los en una producció.
Quan es fa una producció d'una obra de Shakespeare,
normalment hi ha una gran producció al darrere,
hi ha molts actors, molt vestuari, uns decorats,
i per suposat la pressió mediàtica que hi ha sobre qualsevol estrena de Shakespeare,
que sempre és un esdeveniment.
I ell volia desvincular de tot això l'essència de Shakespeare,
que és la paraula,
la forma que s'expressen els seus personatges
i com s'enfronten al públic, no?
I, per tant, ja va prescindir de vestuari específic,
de diferents decorats,
i l'interpretava ell sol,
ja per prescindir, va prescindir fins i tot dels companys,
perquè hi ha moltes escenes d'aquests dolents
en les quals el lector es desdobla amb dos o més personatges.
I tot plegat ho va fer per això,
per trobar l'essència.
I dins de l'essència va considerar
que potser el material més atractiu
era justament aquests personatges emblemàtics
de l'univers Shakespeareà,
que són els dolents,
que són molt, molt i molt dolents,
i a més a més dolents de tota mena,
perquè hi ha des del dolent mediòcre, que és Iago,
fins al dolent genial, que és Ricard III,
passant per diferents tipus de dolents.
I ell una mica els classifica
i li dona una...
acompanya, abans de les escenes Shakespeareanes,
fa un petit resum de l'obra,
perquè sàpiguem on situar-nos,
i a tot això, a més a més,
ho amaneix amb tota mena d'opinions
bastant sarcàstiques sobre el món del teatre.
Ell el que vol fer a partir d'aquests textos de Shakespeare,
més enllà de representar-los tal com ell deia,
despullats de tot efecte,
el que sí que volia era
fer desacralitzar l'acte teatral.
És a dir, l'acte teatral,
i sobretot aquests grans autors com Shakespeare,
doncs són molt...
estan molt endeusats, no?
Són déus, pràcticament.
I ell el que vol és posar-los una mica a terra.
Que toquin de peus a terra una miqueta.
Sí, sí, sí.
M'imagino que no és fàcil, Manel,
perquè clar, tu sol damunt de l'escenari
una hora i mitja
i representant tots aquests tipus de personatges,
imagino que clar, cadascun amb el seu matís diferent,
per entendre's, de doent.
Sí, sí, perquè, a més a més, hi ha un tema.
Aquests dolents, molts d'ells, potser no són...
la gent no els té gaire presents a la memòria,
però sí que els tenen com a qui són, no?
Iago se sap qui és.
Shiloh se sap qui és.
O sigui, tothom, encara que no hagin vist l'obra de Shakespeare,
els seus dolents han sigut tan transcendentals
que han arribat a formar tipus.
I la gent ja classifica moltes persones
amb respecte als dolents de Shakespeare.
A part d'aquest repte,
el repte més important és donar-li a cada dolent
l'entitat que té al llarg de tota l'obra,
encara que només aparegui una pinzellada d'una escena, no?
Aquesta seria la dificultat primera.
Però després, els textos jacxperients són molt exigents,
demanen que l'actor s'impliqui emocionalment
amb la paraula, amb la forma de dir el vers,
i a part d'això, hi ha tot un canvi de gèneres
perquè, bé, el moment en què fem els personatges shakesperians,
el moment en què represento els shakesperians,
s'entra dins del món del drama shakesperià
i del teatre barroc i del teatre de vers,
però immediatament s'abandona aquest gènere
per passar a la comèdia, a la caricatura,
al cabaret, pràcticament,
en la qual cosa,
entrar dins dels dolents és fer un viatge
a llarg i de tot el món teatral,
de les tècniques teatrals, de tot plegat.
Déu-n'hi-do, eh, doncs?
Sí.
El que passa és que no és la meva primera...
Això t'acaba a dir.
A més a més, amb Shakespeare ja has tingut uns...
amb les obres de Shakespeare ja n'has representat unes quantes.
Sí, n'he representat unes quantes,
però sobretot el que sí que m'ha servit de molt
és la meva experiència amb espectacles unipersonals.
Amb homo-nòbac, eh?
Sí.
Com és la Tigressa i altres històries,
que vaig estar fent des del 83 fins 25 anys més tard,
fins al...
Sí, fins al 98 pràcticament.
I...
No, el 2008 hauria de ser això, 2008.
I després el Shylock de Gary Armstrong,
que també ja era una mica com un avís d'aquests dolents, no?
Perquè, en certa manera, ja era el material
que jo havia pogut experimentar amb la Tigressa
en un espectacle de Dario Fo,
amb textos de Dario Fo,
que són molt més festius,
que són molt més juglarescos.
Això mateix barrejat amb el Mercader de Venècia.
I ara és això mateix,
però barrejat amb diferents dolents.
O sigui que cada vegada anem reblant el clau.
I, a més a més, aquesta obra no anirà sola.
I és que, a més a més,
de fet, ho coneixíem la setmana passada,
ho explicàvem al matí de Tarragona Ràdio,
que el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya,
de la demarcació de Tarragona,
ha organitzat unes jornades
entorn al psiquisme i al teatre
amb la figura de Shakespeare al capdavant.
De fet, en acabar l'obra,
Maneu, al Fòrum Metropol,
hi haurà una conversa amb tu
i amb tots els assistents,
que imagino que també serà interessant,
Paja, per després analitzar
i parlar de tot el que hauràs fet
i parlat a dalt de l'escenari.
Sí, perquè aquest és un espectacle molt atractiu.
Ara que ja portem moltes funcions a sobre,
jo he vist la repercussió que té el públic
i l'interès que desvetlla amb el públic
justament aquesta sèrie de preguntes
que s'han d'un actor a dalt d'un escenari,
interpreta tot això, com ho fa, com hi arriba,
però a part d'això,
l'experiència que es treu
de representar aquests personatges.
Jo sempre he dit que abans que existís
el senyor Singmund Freud,
va existir el William Shakespeare,
perquè una mica la dissecció de la persona,
la caracterització de personalitats
que li donava Shakespeare als seus personatges
és única i és un antecedent de la psicologia.
Tothom recorda Hamlet pel dubte
i tothom recorda Shylock per la venjança,
però ells, aquests personatges,
en un moment determinat de l'obra,
s'expressen i expliquen les seves motivacions,
amb la qual cosa és com si estiguéssim,
com si el públic fóssim el psicòleg
que assisteix a la confessió d'un personatge.
Tot plegat serà aquest dissabte,
26 de maig, a dos quarts de 10 del vespre,
al Teatre Metropol,
Manel Barceló, dalt de l'escenari,
amb els doents i amb aquestes diverses personalitats
de Shakespeare,
amb els diversos personatges,
amb la figura de doent,
i ja ho explicàvem l'altre dia,
al voltant de tot plegat aquestes jornades
que ha organitzat el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.
Manel, moltíssimes gràcies
i molta sort dissabte a Tarragona.
Moltes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.