Fins demà!
Fins demà!
Comencem l'entrevista d'aquesta nova hora del matí de Tarragona Ràdio i l'entrevista que ara obrim micròfons, però ja fa estona que estem parlant, amb la Pallasso Enrico. Enrico, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Ets notícia?
Bé, abans que tot. Jo estic a Tarragona Ràdio i sóc conscient dels problemes laborals que tenim. Recolzo totalment i, en fi, una abraçada molt forta als companys que ja no estan aquí.
Moltíssimes gràcies. De res.
Enrico, moltes gràcies. Dit això. No, no, que moltes gràcies. T'ho agraeixo molt. És que l'Enrico, a veure, té una edat i diu jo, amb aquestes edats ja puc dir-ho com doni la gana.
Exactament.
70 anys?
70.
I et jubiles avui?
No, no, no.
Et retires dels escenares avui?
Jo avui m'acomiado de les actuacions públiques.
festes de barri, ajuntaments, això, allò. I només me quedaré amb les festes privades, per exemple, els hotels de Salou, que allò és privat, i com que no troben ningú més que faci el pallasso, em demanen, escolta, segueix venint, i bueno, continuarem mentre el cuerpo aguanta.
L'Enrico és de Tarragona i és pallasso professional.
Sí, hi ha molta diferència, sí.
En què? En ser pallasso professional? Va, ja comencem. Això serà una entrevista molt dura de fer.
Avui s'acomiada, amb 70 anys, s'acomiada dels escenaris públics, per dir-ho així, amb un espectacle, deixa'm recordar l'agenda, espectacle que tindrà lloc a dos quarts de vuit a la plaça Verdaguer, en aquesta carpa familiar rodona tan estupenda que ens han col·locat.
Molt original, eh?
És xula.
Sí, sí, sí.
Jo l'he vist a muntar i és una meravella.
Sembla molt fàcil, a més de muntar.
L'amic David Sancho i els companys de la plaça Barret, que els estic agraïdíssim, perquè jo no m'ho mereixo, això.
T'estimen molt, aquesta gent.
Ets un referent, Enrico.
Vale, gràcies, dona. Bueno, continuem.
Però no l'hem muntat només per tu la carpa, eh?
No.
Però és xulo, no? Acabar allà.
Sí, sí, sí. És una colla d'amics emprenedors, el que ara es diu emprenedors.
Jo ho vaig ser l'any 80 i això tota la vida ha sigut igual, que passa que ara posen noms i etiquetes en tot, no?
El que es buscava vida, ara ni diuen emprendedores, saps?
Abans eren buscavides.
Sí.
Enrico, 70 anys, però quant de temps fa que et dediques a fer de pallasso?
Jo t'ho explico.
Tu explica'm, ja veuràs.
Jo porto 70 anys fent el pallasso i els últims 32 em pinto i cobro.
Vale.
Vale, ja està.
32.
Sempre et pintes per fer de pallasso?
Sí, home, em pinto i em vesteixo.
O sigui, vas a l'estil del pallasso tradicional amb la boca i els ulls blancs.
Blancs i molts me diuen que esto ya no se lleva, i bueno, pues yo sí que lo llevo, hijo mío.
I a més això torna, que no se lleva i després torna.
Sí, home, sí, ja ha tornat això.
Clar, t'ha faré preguntes típiques, però és que jo vull saber.
Sí, sí, tu.
Per què vas decidir fa 32 anys?
Home, perquè em volies sortir del sistema.
El sistema-sistema.
Què feies abans?
Abans tenia un negoci familiar, una gasolinera.
Clar, la família nostra es coneixen a tothom de casa Miquel de les bicicletes,
perquè el meu avi i la meva àvia van muntar un taller de bicicletes el 31 de desembre del 31.
M'entiendes?
I llavors, tota la vida de cara al carrer.
Després una gasolinera, a la cantonada dintre ja a la farmàcia, on hi ha la caixa i tot això.
Bueno, una gasolinera.
I després, amb la meva dona, vam gestionar un quiosc de diaris davant de la CEA, d'aquí la Ramla Nova.
Clar, tota la vida de cara al públic.
Llavors, ets molt conegut, no?
Ets molt conegut.
Però el tema del quiosc, a mi no m'acabava de convèncer,
perquè els quiosquers, quan ho regenta una família,
que ara ja ho han agafat, les multinacionals, que això és vergonyós,
el quiosc va néixer perquè fos una manera de viure de famílies.
I van arremlar amb tot el que t'he dit abans.
Bé, el portava una família, només tenies tres dies l'any de festa.
I ho segueix entenint, eh?
I tothom calla.
Tothom vol drets pels treballadors, però pels quiosqueros no.
I això funciona així.
Sí que és clar.
Es faria estrany trobar quioscos tancats, no?
O...
Depèn de quin dia.
O...
Jo vaig tancar el quiosc, els dilluns, perquè tenia vida familiar i no sóc un esclau jo.
Però escolta, no em diguis que tens més temps lliure fent de pallasso.
A veure, més temps lliure sí, però vull dir que també aquesta activitat de l'espectacle
també porta els seus horaris bojos o no?
Para, para, para.
Des de que fai de pallasso, tinc sis mesos de vacances, cada any.
I després, quan la temporada de sis mesos dels hotels a Salou, que només obren sis mesos,
hi treballo, tinc tots els matins lliures.
si trobes alguna professió que tinguis sis mesos de vacances cada any
i els sis mesos que treballa els matins lliures...
Bueno, quasi que m'has convençut, quasi que vaig a pintar amb la cara.
T'agafo el relleu, Enrico.
Fes el que vulguis.
L'Enrico és un pallasso que, a veure, moltes vegades s'associa amb la idea de pallasso
amb aquests espectacles o amb espectacles també relacionats, això, amb el turisme, no?
O bodes bautizos i comuniones.
Aquest sóc jo.
Aquest sóc jo.
Però tot és molt més que això, també.
Aniversaris, batejos, comunions, casaments i divorcis.
Divorcis també?
Enterros, no.
Però divorcis, sí.
També, home, que està amb la mar de contents.
Lo reconfongui.
Són quatre, els hi faig rebaixa, ella porta el maromo...
Paguen per separat.
Van a partir...
Però, escolta, ets més que això, l'Enrico, més que ha compaginat
a ell sortir pintat als escenaris amb una càmera de fotos.
Jo et vaig veure l'altre dia a la carpa, que et vaig agafar el número de contacte,
i ja anaves amb la càmera penjada, m'estranya que no, l'has portat avui, també?
En porto una de petita.
En portes una, veus, veus?
Sempre en porto una.
I aquesta afició que tens cap a la fotografia t'ha portat per arreu del món
a fotografiar espectacles de circo.
Com va començar això, també?
Això va començar perquè la meva mare i el meu pare van fer un viatge en moto a Suïssa
fa molts anys, quan jo tenia 8 o 9 anys,
i em van portar d'obsegui una càmera Kodak Retina,
que llavors era... aquí a Espanya no n'hi havia,
i es van equivocar.
Perquè llavors me vaig convertir amb la càmera de fotos el japonès de Tarragona,
m'entens?
Anar fotografiant tot el que es bellugava.
I clar, llavors havies de portar el carrete al laboratori
i 36 fotos i paga, paga que és gata.
Clar.
Bé, això va començar.
I llavors, com que tenia molta afició al circ,
vaig començar a fotografiar artistes i pim, pam, pum,
i ho vaig deixar quan va vindre la fotografia amb color.
perquè jo vaig arribar a revelar-me les fotografies jo,
a casa em vaig muntar a un laboratori perquè allò era la ruïna, no?
I al vindre la fotografia digital,
llavors me vaig tornar a enganxar.
Vaig dir, clar, hem passat d'una bicicleta a un Ferrari, eh?
Sense passar per les motos ni els cotxes ni...
De cop, directament, d'una bicicleta a un Ferrari.
Ha sigut el salt qualitatiu de la foto digital.
Continues revelant alguna coseta tu?
No, no, no, no, no, no, perquè ara agafo l'ordenador,
poses la pastilla i adiós que t'he dit.
De fet, ara parlarem bastant de fotografia i tot plegat
perquè té fotos espectaculars, fantàstiques,
d'espectacles de circ d'arreu del món.
Perquè tingueu la referència, busqueu-ho,
té la pàgina web, eh?
PallassoEnrico, tot junt, amigrega,
pallassoenrico.com
i allí trobareu un apartat dedicat a les fotografies.
Ho has fet perquè has volgut,
t'han convidat de dir, vine aquí, Enrico,
amb aquest fest gir amb nosaltres?
No.
I vas fent fotos? O has aprofitat les vacances? Com ha anat?
L'explicació és molt lògica
i té una part d'agraïment.
És a dir, que jo,
sense haver actuat mai en un circ cobrant,
i he actuat en algun circ aquí a Tarragona
perquè m'han demanat la col·laboració
per fer una mica de ganxo,
si anunciem el Pallasso Enrico,
venen 25 persones més, no?
Tu bàsicament actues sol, en el teu espectacle.
I sense representant artístic.
Ojo al dato, eh?
Llavors el tema va ser
que com que jo
he viscut 32 anys
gràcies a la imatge del Pallasso
a nivell mundial,
que és la imatge del Pallasso,
llavors jo,
com a agraïment,
vaig muntar la pàgina web,
em dedico a fer fotografies
d'espectacles de circ,
com a agraïment
que jo m'he guanyat la vida
sent un perfecte desconegut,
però gràcies a la imatge universal
de la cara d'un Pallasso.
No sé si m'explico bé.
Sí, sí, sí.
I llavors, clar, jo
no els hi cobro cap fotografia,
col·laboro,
fai difusió,
i clar, llavors
m'han anat coneixent
i et conviden aquí,
et conviden a Monte Carlo,
et conviden al Festival de Figueres,
que et conviden a tot arreu, no?
Per tant,
vas convidat,
però bueno,
quin és el viatge més
més llarg que has fet
en tot plegat?
Per això.
A Europa pràcticament
m'hi coneixo tota.
Sí.
I a Amèrica
hi ha hagut un petit problema.
A mi em convidaven,
m'hi conviden cada any
al Festival de Circo Internacional
de l'Habana
i entonces me dicen
que me tengo que pagar
el billete de l'avión yo.
Jo el que no sóc,
jo només sóc pallasso,
no sóc tonto.
I per això no hi vaig.
Perquè en els altres llocs
sí que te...
A tot arreu.
Et paguen el billet.
Home,
jo tinc que sortir de casa
que no em costi ni un euro.
Tu els hi fas les fotografies
com a nivell oficial,
diguem-ho així.
Els hi divulgo,
els hi regalo,
fan els pòsters de propaganda,
fan els cartels
i punto,
però almenys que no em costi un euro
que no ho saben.
Ets com el fotògraf oficial
de l'espectacle.
Pràcticament.
Entreu i de veritat
et payassoenrico.com
i aneu a la galeria
de fotografies.
No ho sé,
destaquens alguna
o alguna anècdota,
alguna història
que recordis
d'aquests viatges fotogràfics
que has fet?
Bueno,
l'anècdota és
que un any
vaig anar a València
a fotografiar
l'espectacle
del Circo Mundial
que és el millor circ d'Espanya
i entre els cinc primers
d'Europa
i a la mitja part
van veure
que jo feia fotografies,
no havia demanat
permís a ningú
i em van dir
que no es podien fer fotos,
que havia de marxar.
Llavors em vaig demanar
per parlar amb l'amo
per disculpar-me,
vaig anar a l'oficina
del circ,
allí mateix,
me'n van atendre
molt bé
i em van dir
el de sempre,
que els artistes,
que els drets d'imàgen
i tal i qual,
però clar,
jo portava l'ordenador
i vaig passar
les fotografies
a l'ordenador
i l'empresari,
el senyor José Mari
diu,
déjame ver las fotos,
pom, pom, pom, pom, pom.
I em va dir,
ostres,
i em va dir,
que no tiene fotos
de mi hijo
que va morir
d'accident de cotxe.
Dic, no,
però mire,
hay estas,
estas,
estas,
estas.
Diu, mire,
em va agafar pel coll
i els mateixos embaleats
que em van treure
de la carpa
me van veure entrar
amb el senyor José Mari
agafat així per l'ombro
al palco de l'empresa
i des de llavors
col·laboro amb ell.
Ja passa 7 o 8 anys.
Perquè va veure les fotos
i va dir,
aquest sap el que fa,
i després em va dir,
diu,
no,
perquè vostè ha volgut
parlar amb ell
per disculpar-se.
Jo estava a mi vermell,
acollonit,
clar.
Clar,
t'havien fet fora.
Llavors ho va veure,
no?
Ho va veure,
diu,
home,
al final me va demanar disculpes,
no?
Perquè va veure
que jo ho estava passant
molt malament
al seu despatx
i de llavors,
doncs,
bé,
he col·laborat sempre amb ell.
Has tingut bon tracte,
suposo,
a tot arreu.
La gent de Cirque
és igual a tot arreu,
en tots els països?
Bueno,
hi ha de tot com a tot arreu,
no?
És a dir,
que no podem generalitzar,
però
és un món a part
que quan se coneix
domina més
la gent
emprenedora
i que corren riscos
i amb una funció
no hi va ningú
i diuen
mañana serà millor
i mañana no hi va ningú
i l'altre dia umplen.
Gent amb il·lusió,
suposo.
És gent
il·lusionada.
Els hi agrada
el que fa.
Bueno,
sí, sí,
clar.
I quan jo veig
ara que proliferen
escoles de circ
i això,
res de res.
L'escola de circ
és l'avi que ensenya el fill
i el fill ensenya el net
i van així.
I saben fer
de tot.
Dic,
per què ho entenguis?
Arriba un circ aquí a Tarragona
i amb un nen de 10 anys
li diuen
vés a buscar pa.
No pregunta a ningú
en tallar un forn.
Vigila allà on veu
una bossa de portapà,
segueix aquella dona
aquí,
ja soc.
Jo envio el meu net
o, bueno,
però en quin carrer
hi ha un forn.
La vida.
La vida
els ensenya.
Els hi pega
clatellades
però també els ensenya.
Clar,
a vegades s'aprèn
a base de clatellades.
Escolta,
i dels teus espectacles?
Quin tipus de...?
No, no,
els meus espectacles
no.
Jo fa 32 anys
que faig el mateix espectacle,
que és un cas
de barra
i poca vergonya.
Però, bueno,
com que m'ha anat bé,
per què canviar-la o no,
Joan?
I què fas?
Home,
vine-ho a veure.
Clar.
No t'ho puc explicar
que si no perdré
una entrada de 5 euros.
Avui a dos quarts de 8.
No, és molt simple.
No, però deixa'm recordar
ja com has dit.
Avui a dos quarts de 8
a la plaça Verdaguer,
a la capa familiar.
Més o menys.
És un espectacle molt simple
que l'esquema
és el mateix.
Com que vaig sol,
tinc que procurar
treballar sempre
a la pista
amb nenes i nens.
Llavors,
és la primera part
màgia,
esgarrifes, saps?
La segona part,
música,
tremola,
i la tercera part,
equilibrios en bicicleta.
D'acord.
Clar,
què ha passat?
Que amb els 70 anys
els equilibrios en bicicleta
ja no tinc la seguretat
que d'això.
Bueno,
mai he agafat
cap net meu,
sempre agafo
nets d'altres persones
per si hi ha cas.
Sí.
però bueno,
hi ha hagut sort,
amb 7.000 actuacions
no m'ha caigut cap criu.
Ah,
perquè això ho fas amb criu,
amb criu al damunt.
Home,
clar.
Clar,
clar,
clar.
I la màgia també
fas desaparèixer
algun net?
El material
el posa el client.
Que fas desaparèixer
algun criu a la màgia?
perquè se t'omplirà
si dius que sí, eh?
No, no, no, no, no.
Jo sempre agafo crius
com que treballo
pels inglesos a Salou
quan veníem,
que ara ja no en ve ni un.
Doncs llavors...
Ara els russos.
Sí,
però els russos
no es queden a l'hotel.
Els russos fan dormir
desayuno
a Barcelona.
Vale.
Saps?
Vale.
Ja està.
I ara,
aviat ja no caldrà
que vayan a Barcelona.
Ja tindran Barcelona
aquí al costal.
Aquí.
A veure?
L'Enrico van enderir
amb temes, eh?
Van endreixant anar.
Digues, digues,
perdona,
que t'he tallat abans
allò dels nens.
Dius,
quan jo van venir els anglesos?
Sí,
bueno,
havia de muntar un número
com que jo no parlo anglès,
només parlo català,
en castellà,
no per telèfon
i tartamut,
però llavors
m'havia d'espavilar
i mira,
els anglesos
m'han...
m'han...
fer agafar tables
perquè jo vaig anar a Salou
que no sabia
què havia de fer.
I els hotelers
van confiar en mi,
va ser pica pedra,
un any tres hotels,
l'altre any cinc,
l'altre any set,
i llavors
va vindre Port Aventura
i el pallasso
va doblar les actuacions
als hotels.
Sí.
Perquè els hotels
que em deien
mira Enricó,
jo no tinc públic infantil,
comprensible,
no necessites pallasso.
Quan va vindre Port Aventura
em van trucar...
Sí,
mira,
no una vegada,
dos.
Dos,
dobleta cada dia.
Clar.
I el juliol i agost,
triplete,
sortir d'un hotel,
a l'altre,
després a l'altre
i cap a casa.
Sí,
Port Aventura t'ha donat vidilla,
tu.
Sí,
però no actuant a Port Aventura.
Sí,
de pallasso funcionario.
Deies hores de pallasso.
No,
que jo vaig de pallasso
per viure d'e.
No ens equivoquem.
És una filosofia.
Escolta,
què aprens del públic?
Què has après
en aquests anys del públic?
Tot.
S'aprèn de tot.
I més treballant en públic
que no parla el teu idioma.
Sí.
Llavors,
clar,
t'has anat fent gran,
has anat aprenent,
faig el mateix espectacle,
però si ara jo veies
un vídeo del primer dia,
no té res a veure.
però he anat evolucionant
sense donar-me compte.
Perquè jo vaig començar
l'any 80
al carrer Cos del Bou
a la festa del barri
i ara acabaré
a la plaça Verdaguer.
A veure quina gira,
300 metres de diferència
en 32 anys,
tu.
Sí,
n'hi ha que van a Amèrica,
Japó,
Austràlia,
jo no,
jo al carrer Cos del Bou
a la plaça Verdaguer.
Escolta,
més preguntes generals
i ara ens posarem
una mica seriosos,
em sembla.
Com veus el circ
avui en dia?
Abans de fora de micro,
l'Enrico ja deia,
bueno,
hi ha circ i circ,
a veure.
Com veus el circ?
El circ tradicional
és el que arriba
a una ciutat,
paga impostos,
la cribillen
a pagar impostos,
permisos
i al final
aconsegueix muntar
i llavors
ha d'esperar
que la gent
vagi a la taquilla,
a la guixeta
i edició complida.
Vinguts
i dona
un euro
de subvenció.
Llavors
hi ha
el circ
que en diuen
modern
que és el que
no té
aquest risc,
que és el que
fins ara
ha anat
subvencionat
pels ajuntaments
o les festes majors,
d'acord.
I després
hi ha
d'aquesta última
rama del circ
que hi ha
el circ
contemporani
polititzat.
Llavors
que cadascú
s'ho prengui
com vulgui.
Però jo podria dir
festivals de circ
de molt a prop
d'aquí
i de la província
de Lleida
recentment
que han tingut
unes subvencions
oficials
que si la gent
ho sapigués
mare de Déu.
Tal com estan
passant les coses
ara, eh?
És a dir
que donin
985.000 euros
de subvenció
pública
a la fira
de Tàrrega
hi ha que pensar, eh?
Tu no veus bé, això.
Home, almenys
que a l'acabar
la fira de Tàrrega
i a l'acabar
el Tartesi
que passin
comptes públics
que diguin
en què s'han gastat
i llavors jo
doncs
me quedo
conformat
però és que
ho estic pagant
jo, eh?
I ho estàs pagant
tu
i ho estàs pagant
el Joan, eh?
Avui la carpa
de la Passa Verdaguer
només pagarà
5 euros
el que tingui interès
a veure el Pallasson Rico
aquella senyora
que viu al carrer Major
que no sap ni que existeixi jo
no paga ni un cèntim
Jo pregunto
si no es promociona
segons quin àmbit
ara parlem de cert
podem parlar de literatura
de teatre
de cinema
del que sigui
si no es promociona
segons quin àmbit cultural
i allò desapareix
perquè no es promociona
perquè la gent
li va perdent interès
Sí, però una cosa
és promocionar
però l'altra cosa
és donar
quasi un milió d'euros
de públics
de Catalunya
avui
fa 15 dies, eh?
No fa 15 anys
fa 15 dies
i la història
del Tartesi de Reus
cuidado, eh?
aquest any 300.000 euros
però l'any passat
500.000
i abans
ja et portaré un dia
a la llista
i de comptes
enlloc
el que passa
que ningú pot dir això
perquè tenen por
que no els lloguin
però com que jo
de por ja no en tinc
perquè m'he llogat
jo sol
doncs més clar l'aigua
I no creus que el cirque
estaria en perill
si no...
Però quin cirque
està en perill?
El cirque va vindre
l'altre dia
aquí a Salou
i el que va vindre a Tarragona
seguirà venint
perquè se la segueixen jugant
i confien en la guixeta
i el dia que a la guixeta
no hi vagi ningú
agafaran la carpa
la plegaran
i espavil
clar
el que passa
que aquí
s'ha fomentat
no aquí
en general
França
Itàlia
s'ha fomentat
un tipus de circ
de gent
que no tenen
per qualitat
accés
al circ tradicional
i llavors
ho han barrejat
amb la cultura
i confonen
el que és
diversió
amb el que és
cultura
llavors clar
això és un tema
per un altre programa
Això és un super tema
però està bé
treure pinzellades
d'aquestes coses
perquè a veure l'enricor
l'enricor no és un qualsevol
fa un munt de temps
que es dedica
que es dedica
a aquest món
l'has vist de tots colors
i és una opinió
que pots compartir
però totalment
doncs
vàlida
en el sentit
que saps
el que passa
que només se promociona
aquest circ
polititzat
tant si és de drets
com d'esquerres
jo no vull definir
però dono-me la casualitat
que aquí a Catalunya
és d'esquerres
perquè el ministre
que tenim ara
de cultura
és un senyor
que ja era
ministre de cultura
amb el tripartit
i ara el té
el senyor Mas
de ministre de cultura
que no ha canviat res
Ui, ui, ui
ara això
ara ja estàs tocant
altes esferes
encara prohibiran
l'actuació de la tarda
aquí queda dit
però sí que és veritat
que això té un debat
més enllà del circ
un debat
a nivell cultural
però és que no et vindrà
ningú a debatre això
ningú
perquè tots xupen del bote
ja ens quedarem
ja ens quedarem sols tu i jo
escolta
i arran de tot això
com és que tu
no has fitxat mai
per un circ
i te n'has anat de gira
més curta o més llarga
com és que sempre has anat
per lliure
no perquè
pel que t'acabo d'explicar
el circ tradicional
si la gent
no passa
per la guixeta
doncs
un putxero
para todos
i no cobra ningú
aquella setmana
i esperar la setmana pròxima
i tu has dit
jo ja em busco
jo com que vaig tindre
la sort
que un bon anic meu
me va introduir
als hotels
a Salou
doncs què vols més
ja tu estàs
és que jo l'any 80
la primera actuació
vaig cobrar
5.000 pessetes
l'any 80
això està molt bé
no?
home
deuen ser 40 o 50 mil d'ara
està molt bé
clar
llavors se'm van obrir
els ulls
no tinc un quiosco de diaris
que per guanyar 5.000 pessetes
tinc que treballar
tota una setmana
14 hores cada dia
vaig dir
no jo ho faig de pallasso
i vaig començar
de pallasso
al col·legi
de les meves filles
mira
amb el Josep Maria Sabater
i Bosch
vam ser la parella
que no havíem ensejat res
i ell com que és una persona sèria
doncs ha arribat
on t'ha arribat
i jo ja ho veus
aquí
escolta
aquest home té
jo estaria parlant
tot el dia amb ell
per mi
per mi
doncs mira
fins a les 7 i mitja no començo
no que m'has dit
que ara has de marxar
perquè te'n vas a buscar
les netes
i aquesta és la pregunta
amb què volia acabar
a l'entrevista
a veure
fills
nets
si les netes
aquestes estupendes
te diuen
d'aquí un temps
cinc nets
t'han dit algú
que vol dedicar-se
a ser pallasso
no
no perquè al col·legi
te'ls diuen
no quina sort
no l'avi pallasso
que s'ho passeu bé
si sapiguessis
el que contesten
què contesten
no perquè jo
ho tinc claríssim
jo en tinc la despintola
la cara
ja s'ha acabat
és un professional
amics meus
que anaven al col·legi
dels hermanos
aquí un dia a la universitat
a la Salles
plaça Imperial Carraco
quan van saber
que jo feia de pallasso
coneixent el mamà
aquest que tinc jo
i el caràcter meu
lo sèrio que sóc
van dir impossible
impossible
i mira
32 anys
7.000 actuacions
i amb aquesta filosofia
que a veure
dit així
són una mica
de tenir molta barra
però
jo faig de pallasso
jo faig de pallasso
per viure bé
exacte
exacte
ja està
clar
com haig d'anar
a fer jo de pallasso
a un parc
que et viuen
que has d'estar
a les 10 del matí
i acabar a les 12 del nit
però que s'ha cregut
que a més a més
sóc tot tu
no home no
escolta
els nens
t'agafa el punt
entranyable
quan els fas
riure
és molt gratificant
és gratificant
treballaments
no sé si
m'emocionaré
o no m'emocionaré
perquè vindrà la meva mare
que té 87 anys
vindran els nets
però
la meva frase final
té que ser
m'ho he passat
estupenda
i fet el que he volgut
i llavors
l'administració
de la meva senyora
ha sigut
fonamental
perquè sense ella
jo no estaria aquí
doncs
això també ho hem de dir
aquestes senyores
perquè amb aquest tipus
suposo que és per la professió
també
t'ha donat suport
amb una cosa
que devia començar
una mica
molt arriscat
no
arriscat no
d'avui per demà
zero ingressos
al mes
zero
amb tres nenes
amb un col·legi
de pago
això és així
bueno
per això
so canti subvenció
quien se va a juegue
i serveixi
palante
quien no
a otra cosa
mariposa
doncs amb aquesta filosofia
i sobretot
amb la recomanació
d'anar aquesta nit
aquest vespre
a dos quarts de vuit
a la plaça
a Bardeguer
a l'últim espectacle
públic
del pallasso Enrico
que avui s'acomiada
dels escenaris
doncs això
a nivell públic
aneu-hi
però sobretot també
l'Enrico
té moltíssima cura
de la seva pàgina web
palasso Enrico
no és que val molt la pena
palassoenrico.com
trobareu fotografies
d'espectacles
fantàstics
molt ben fetes
i un apartat de notícies
que no hem pogut comentar gaire
però tu estàs molt al dia
molt al cas
de tot el que passa
en el món de l'espectacle
però en general també
també
i vas em deixant
pinjar lledetes
jo voldria acabar
només amb un record
amb un record
amb el senyor
Josep Maria Terrassa
que va ser
el primer
que em va
fer actuar
a les germanetes
dels pobres
un personatge
de Tarragona
que se li ha fet
pocs honors
ara té un carrer
però
no se'n parla massa
i després
el Club Maginet
el Club Maginet
me van apoyar
me van recolzar
vaig actuar
en festivals
en fi
hi ha records
molt entranyables
i després
hi ha molts amics
que no eren
del món
dels cils
ni dels pallassos
que ja no hi són
que escriuràs un llibre
que escriuràs un llibre
Enrico
no perquè només
me vendrien
dos
el del Joan
i el meu
i tu
jo sí
pobre de tu
que no el compri
jo no sóc partidari
ni d'exposicions
fotogràfiques
ni de llibres
ni d'entrevistes
ni de reportatges
i m'ho diu ara
bueno home
ara t'ho dic
perquè no hi ha remei
Enrico
moltíssimes felicitats
per tota aquesta trajectòria
de veritat
gràcies a tu per venir
que vagi bé
moltes gràcies