FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
FESTA MAJOR DE SANTEPECLE
L'inici d'aquesta processó
i com l'escolten de fons, imaginem
el sol de l'emperito roca d'alguna de les bandes
que acompanyen els elements d'aquest seguici popular
Han anat passant per aquí, per aquests carrers
que envolten la catedral, la seu
i de fet, bé, s'aniran col·locant
per tal de fer la sortida des d'aquí uns som nosaltres ara
per primer any, perquè feia uns quants anys
que la catedral estava en obres
l'any passat, per exemple, van sortir d'aquí uns som ara
de Casa Balcells, la seu dels amics de la catedral
i enguany podran fer-ho a entrada i sortida
des de la mateixa catedral
Sí, sí, l'any passat estàvem ubicats
en una altra posició
aquí al pla de la seu, precisament
perquè el braç va sortir de l'edifici que estem aquí
el Palau del Cambrer, el Palau de la Cambreria
i realment
va ser un escenari una mica diferent
vull dir, recordo
una tarda
amb la porta de la catedral
diguéssim, practicable
i l'entrada també va ser
doncs prou diferent
perquè no va entrar el braç a la catedral
vull dir, avui tornem una mica
a la realitat
de la tradició d'aquest acte
doncs tan nostrat
que és la possessió del braç de Santa Tecla
Això havia passat alguna vegada
amb anterioritat, Jordi
que no hagués pogut entrar a la catedral
històricament parlant
des de la recuperació de la possessió
Des de la recuperació de la possessió
a part d'aquestes darreres obres
no, el que passa és que la història
d'aquesta possessió
és molt llarga
de fet, sabem que des de l'any 1369
que hi ha la consueta
que és una mena de protocol de la catedral
ja es recull la processió tal com la veiem avui en dia
i des d'aleshores fins a l'actualitat
ha sofert moltes incidències
per exemple, doncs amb els anys de conflictes polítics
doncs la possessió arribava a no sortir al carrer
és a dir, es feia només per l'interior de la catedral
o per el claustre de la catedral en tot cas
vull dir que realment incidències n'hi ha hagut
en aquest moment s'arriba la corporació municipal
i segurament deuen poder escoltar de fons
el so de protesta
de diferents persones que s'han congregat aquí
al pla de la seu
i que són protestes que ja han vist aquest matí a l'anada de processó
i que ara es reprodueixen en aquesta entrada
de les autoritats a la catedral
les autoritats davant els massers
i en qualsevol cas estan entrant
al costat mateix d'aquestes pancartes de protesta
són persones que això vol demostrar el seu rebuig
per diferents decisions del consistori
com ara són la implantació, són les verdes
i altres accions així de protesta
entren de tota manera la corporació
l'alcalde al capdavant
la resta de tidents d'alcaldi i regidors
també tant de l'equip del govern com de l'oposició
entren dintre a l'interior del catedral
i com dèiem amb aquesta imatge
en guany totalment diferent
a la que estàvem acostumats, Jordi
que no té res a veure amb el que havíem vist fins ara
avui aquí
No, no, de totes maneres
ja estava anunciat
Sant Magí també va ser una miqueta
una processó moguda
i bé, és una manera
que té la ciutadania d'expressar-se
en tot cas esperem
que se sàpiga
distingir cap on se dirigeix la protesta
perquè, clar, per exemple
l'altre dia, el dia 21
a la plaça de la Font
quan va sortir la bandera de la ciutat
doncs la pitada la va rebre a la bandera de la ciutat
a banda de l'alcalde
però jo penso que s'ha de saber distingir
el que és la simbologia pròpiament de la ciutat
i apamar una mica els temes
per tant, esperem que la cosa no vagi a majors
i que es pugui desenvolupar en normalitat
el que sí que veiem és un important dispositiu policial
tant de Guàrdia Urbana com de Mossos d'Esquadra
que estan desplegats aquí
a la zona de l'entrada a la catedral
i donen un color diferent
podríem dir a l'habitual
L'estem parlant, jo diria que una de cincuantena de persones
les que estan protagonitzant aquest acte
una cincuantena llarga potser
però baixa, una cincuantena no arriben
la resta del pla de seu està ple
de ciutadans que han vingut a viure aquest moment
aquest moment especial, com dèiem, de la festa
i que estan una mica de moment al marge d'aquesta protesta
és a dir, que estem amatents
a veure com es desenvolupa, com ha dit el Jordi
i que si finalment saben separar el que és això
és a dir, que pot dirigir la protesta
i què passarà a partir d'ara?
Perquè de fet ara haurien de sortir
han entrat, però ara haurien de sortir
Bé, ara el que farà és arrencar la capseleada del Seguici
amb el Vall de Diables
que ha donat el tom a la catedral
i en aquest moment està ubicat
a la zona del carrer d'Escribanies Velles
en pocs segons
jo crec que el Vall de Diables
parà la posició dels manifestants
per entendre'ns, no?
Ara arriben més Mossos d'Esquadra
Arriben reforços de Mossos d'Esquadra
de fet hi ha un cordó policial
de Mossos i Guàrdia Urbana
just davant de l'entrada a la catedral
separant l'acció
que estem a punt de veure d'aquests manifestants
d'aquests congregats
i bé, com deia el Jordi, han arribat els reforços
és a dir, que ara som ben bé una quincena llarga d'efectius
amb menys i més 9 informats
els que estan aquí, doncs, amatent-se
a veure com pugui desenvolupar-se aquest acte
i aquesta acció de protesta
que, com molt bé deia el Jordi, ja es va veure per Sant Magí
està vist també aquest matí
hem de dir-ho a l'anada a ofici
i es torna a veure ara en aquests moments de la tarda
amb un dia que acompanya, meteorològicament parlant
perquè recordem també, els oients probablement ho recordaran
algun any s'ha hagut de suspendre aquest mateix acte
a causa de la pluja
enguany el cel està encapotat des de primera vegada del matí
però s'ha pogut fer amb absoluta normalitat
la Diada Castellera
també l'exhibició de Passa de la Fauna
abans de la Diada Castellera
i ha anat aguantant fins ara
és a dir, que no ha plogut
malgrat aquest cel gris
fosquet en alguns punts fins i tot
i que sembla que mana si puja
perquè s'està comportant
jo crec que hi deu tenir alguna cosa a veure a Sant Atecle
Esperem que s'aguanti
i jo crec que d'aquí de pocs segons
podrem analitzar amb normalitat
el desenvolupament d'aquesta processó
per tant jo diria que
l'important és que ara comencen a sortir els elements festius
aquests elements que al llarg de segles han anat configurant
aquesta processó de Sant Atecle tal com la coneixem avui en dia
i s'hi van anar incorporant des del segle XIV
que va arribar l'any 1321
al braç de Sant Atecle
aquí a la catedral
en aquest temple principal de la ciutat
un mes de maig de l'any 1321
i des d'aleshores
per Sant Atecle
ha anat sortint aquest braç amb bastanta normalitat
el segle XIV és el moment que ja trobem
les primeres danses documentades
dels diferents gremis de la ciutat
i a partir d'allà
les danses es van
diguéssim
es convertint en un escenari
cada cop més teatral
amb la incorporació primer
del que seria
algunes figures
del bestiari
alguns sants
posteriorment
en el segle XV
doncs
unes batalles
uns enfrontaments
dels diferents elements
de l'infer contra els elements del cel
i encara més cap aquí
hi ha en el segle XVI
els valls parlats
que avui en dia
doncs ara mateix
estàvem escoltant
per la ràdio
la retransmissió
doncs del vall de llames i vells
que aquell
segle XVI
concretament el 1514
doncs ja està documentat
fins a l'actualitat
fins a l'actualitat
posteriorment
doncs
s'hi afegiran
doncs
algun dels altres elements
com per exemple
a finals
del segle XVIII
el pes de les colles castelleres
que es desenvoluparà
a partir d'un primitiu element
que és el vall de Valencians
i d'aquí
doncs ja quedarà pràcticament
tot configurat
en Cessa del vall de Diables
que amb la diablesa
i el fiscal capdavant
ja en filen
ja sortim d'aquest pla de la seu
bé en aquest cas
ha fet més feina
el vall de Diables
que el cordó policial
perquè a les carretilles
han permès
obrir pas amb normalitat
el seguiti
com mana la tradició
concretament
el vall de Diables
doncs
és un dels elements
que remunta
al
sinicis
podríem dir
de la festa
en el segle XV
va
quedar configurat
com un entremès
de Sant Miquel
contra els Diables
des de l'any 1426
i ja en aquell segle
tenia la
pirotècnia
no?
aquest element
doncs
tan espectacular
que
obre
el seguissis
el drac
que també és una peça
que va ser creada
originalment
en aquell segle XV
no?
els elements
del vall de Diables
van passar
posteriorment
als gremis
que van ser
els
les entitats
que van mantenir
la festa
des del segle XV
fins pràcticament
al segle XIX
i en canvi
d'altres elements
com per exemple
doncs
el drac
o el bou
que és l'altre element
de foc
que ve al darrere
doncs
no van ser assumits
sinó que
es van perdre
no?
és a dir
hi ha un grup
d'elements
que continua
en mans dels gremis
i hi ha alguns
altres elements
que cauen
ja amb la primera
crisi important
que es pateix
en el segle XV
que és una crisi
a nivell
podíem dir
general
que afecta
doncs
amb profunditat
a la ciutat de Tarragona
i que fa que es perdin
també alguns
d'aquests elements
que doncs
no es van arribar
a consolidar
no?
perquè es perden
és a dir
es perden l'interès
dels que els portaven
no, no, no
és un tema purament
jo diria econòmic
en el segle XV
la ciutat
tenia
la processó de Santa Tecla
la processó del Corpus
que era on es veien
doncs aquests elements
com el ball de diables
el drac
o el bou
que està passant
per davant nostre
en aquest moment
aquí a Pla de la Seu
doncs eren elements
que es guardaven
a una casa
dels entremesos
a una
a una primitiva
casa de la festa
no?
que si
les cròniques
no ens enganyen
estaria ubicada
a la plaça
del rei
concretament
a l'església
a l'actual
església
de la Trinitat
no?
la crisi
de la segona
meitat
del segle XV
una crisi important
a nivell
nacional
va fer
que no es pogués
consolidar
tot el volum
de la festa
i que alguns elements
es perdessin
en cada població
uns de diferent
en el cas
de Tarragona
doncs van haver
alguns
que els van poder
mantenir
la societat civil
els gremis
com per exemple
el cas del Ball de Diables
i d'altres
que van desaparèixer
com per exemple
el cas del Drac
o el cas
de l'entremes de Batlem
que sortia
per exemple
amb el gol
no?
hem vist ara
que acaba de passar
doncs
per davant nostre
no?
o la vibra
que veiem en aquests moments
o la vibra
que estem veient
en aquests moments
aquí davant també
obrint-se a pas
entre mig
de la multitud
de gent que hi ha
aquí davant
de la catedral
el recorregut
sempre ha sigut
el mateix Jordi
o el recorregut
o la processó
o també ha anat
variant
en el pas dels anys?
el recorregut
també ha variat
ara podem dir
que tenim
un recorregut
doncs
bastant consolidat
ja fa una bona
colla d'anys
tot i que
també
s'ha anat
aviant
a mesura
que hi ha hagut
més elements
del seguici
no?
la processó
havia arribat
a baixar
a la plaça
de Pont
entrar
a donar el tom
a la plaça
de Pont
els diferents carrers
de la part alta
també anaven
variant
en funció
una mica
de com
de com
funcionava
la part
doncs
urbanística
de la ciutat
perquè es feu una idea
la primera casa
de la ciutat
estava
el primer ajuntament
estava ubicat
just aquí
al peu
de les escales
de la catedral
després
posteriorment
va passar
el que avui
anomenem
antic ajuntament
el carrer
major número 39
i després
l'any 1860
aproximadament
va passar
cap a la plaça
de l'Ajuntament
per tant
el simple fet
de l'ubicació
de l'Ajuntament
va fer modificar
actes tan importants
com són
l'anada d'ofici
l'anada d'ofici
o l'anada
i tornar a professor
que marca
una mica
la seqüència ritual
del dia 23
al matí
i a la tarda
deixa'm saludar
els amics
a l'associació
d'amics de la catedral
que ens han facilitat
que puguem ser avui
aquí
a casa Valcells
en aquesta balconada
des on veiem
tenim una vista privilegiosa
del pas
del pas
dels elements
del seguici
salutacions per tant
als amics
de la catedral
també
a la part tècnica
tenim a Joan Maria Bertran
aquí
a casa Valcells
i a Núria Cartanyal
als estudis centrals
a la ràdio
també salutacions
per ells
sense els quals
no seria possible
aquesta connexió
en la part tècnica
tan imprescindible
com aquesta
mateixa locuació
i ara
en aquests moments
que veiem
l'àliga
que també
està fent
la seva dansa
aquí
al centre
la mateixa
del Pla
de la Seu
ha passat per davant nostra
la víbria
el ball de Serra Llonga
amb els seus trabucs
i ara
entre el Pla
de la Seu
l'àliga
de la ciutat
precisament
amb la víbria
i l'àliga
trobem
certes
punts en comú
l'altre dia
quan retransmetien
la Cercavila Petita
explicàvem
que la víbria
era l'únic element
que no tenia història
a la pròpia ciutat
però el que és cert
és que
la víbria
i l'àliga
són elements
molt vinculats
a la casa
podríem dir
reial
catalana en general
i això els va donar
un prestigi important
en el Seguissis
per exemple
la víbria
més important
que coneixem
era la de Barcelona
que va participar
ja a finals
del segle XIV
amb les festes
de coronació
del rei Martí Lomà
que es van fer
a Saragossa
quan la corona
catalano-aragonesa
era comuna
jo crec que
això és important
perquè igual que
l'àliga
la víbria
i l'àliga
tenen aquesta vinculació
com molt especial
en aquestes
dinasties
en aquestes
nissagues
reials
de fet
l'àliga
podem veure aquí
a Tarragona
que encara
surt coronada
és una de les característiques
de la peça
i
ja ha tingut
sempre
un pes
molt important
en aquelles ciutats
que tenien
privilegis reials
de fet
si tu no tenies
alguns privilegis reials
no podies portar
ni l'àliga
ni les masses
de la ciutat
és a dir
les masses
que acompanyen
la corporació
avui en dia
això
encara té
aquests petits
trets comuns
que es veuen
en tot cas
és important
remarcar
que la víbria
que avui és un element
com esbojarrat
amb molt de foc
va tenir
entre el segle XIV
i XV
va ser
un emblema
heràldic
de diferents
reis
catalans
com
Alfons el Magnànim
Pere el Cerimoniós
o el rei Martí
l'Humà
aquest fet
és important
perquè per exemple
el rei
Pere el Cerimoniós
és el rei
que
va tenir
un gran pes
en el desenvolupament
podem dir
dels inicis
de la festa
de Santa Tegla
aquest rei
a banda
d'expandir-se
podem dir
els territoris
catalans
d'una manera
notable
per exemple
enguany
es compleixen
els 40 anys
de l'agermanament
amb l'Alguer
s'ha de tenir en compte
que va ser aquest rei
qui va repoblar
l'Alguer
amb
catalans
procedents
de les comarques
del Camp de Tarragona
i del Penedès
això és un detall
crec important
perquè
vincula aquesta llengua
dels tarragonins
amb els algueresos
i també
el rei
Pere el Cerimoniós
va ser
el que explica
la llegenda
que abans de morir
va rebre
la bufetada
de Santa Tegla
a Santa Tegla
se li va aparèixer
quan ella era moribona
en la seva cambra
i
li va
donar
aquesta bufetada
perquè
la història
explica
que Pere el Cerimoniós
va tenir
grans conflictes
amb l'arquivisbe
un dels arquivisbes
més importants
de la segona meitat
del segle XIV
que és l'arquivisbe
Pere Clasquerí
que
reivindicava
cobrar els tributs
dels tarragonins
i en canvi
el rei
volia que fossin
les autoritats civils
que hi cobreixin
aquests tributs
fer Tarragona
la de mitjana
el senyor
era
l'arquivisbe
i això va generar
molts conflictes
i sembla
que
Santa Tegla
el va voler
una mica
ranyar
al final
de la seva vida
però el rei
en lloc de callar-s'ho
ho va explicar
als seus súbdits
una mica
com apeneniment
per aquests conflictes
que havia tingut
i això és la llegenda
una mica aquesta
de la bufetada
de Santa Tegla
de fet
l'arquivisbe
amb qui es va afrontar
Pere
perdó
el rei
Pere del Cerimoniós
doncs va ser
l'arquivisbe
que va regular
el primer protocol
complet de la festa
juntament amb l'Ajuntament
i els gremis
l'arquivisbe
Pere Clasquerí
que fa les ordinacions
de l'any 1370
aquí a la festa
de Santa Tegla
Llavors imagino
que la figura
de l'arquivisbe
hauria de tenir
molt més pes
que avui
directament té
però
llavors
moltíssim més
autoritat
era l'amo
correcte
aleshores
doncs era l'amo
i senyor
una mica la festa
i que aquesta festa
doncs del segle XV
doncs es basteix
a partir
d'aquesta relació
entre la part eclesiàstica
la part civil
i els gremis
que són els portants
de tots aquests elements
no?
això ho explicava
una mica
arran d'aquesta
vinculació
heràldica
de la víbria
i també d'aquesta
corona
no?
de l'àliga
no?
relativa a l'antic
comte de Tarragona
que era una dignitat
de l'època
no?
tot i que
amb molt menys rang
podem dir
que aquest arquivisbe
que realment
era el que cobrava
doncs els tributs
als ciutadans
tornant a l'Alguer
ja ho sabeu
si aneu a aquesta illa
doncs
estareu com a casa
és a dir
que trobareu
aquestes reminiscències
del passat properes
us sentireu
en un ambient
molt i molt familiar
que es va veure
ahir també
en el 40è aniversari
ahir es complia
ahir dissabte
el 40è aniversari
de l'agermanament
entre Tarragona
i l'Alguer
en guany la pregonera
com sabeu
ha estat la cantana
algaressa
Fran Camasso
que va parlar
amb el garès
és a dir
que va parlar
en definitiv
amb un dialecte
del català
i que va parlar
també d'aquests ponts
d'unió
entre l'Alguer
i Tarragona
aquests ponts
que creuen la Mediterrània
de fet a l'Alguer
hi ha tota una tradició
festiva també
prou comuna
amb la de les nostres contrades
com per exemple
la Setmana Santa
que té bastant a veure
amb la nostra Setmana Santa
i també s'han trobat
per part
doncs
d'alguns investigadors
com el Ramon Felipó
de Berga
doncs s'han trobat
bastants
punts en comú
amb aquest tipus
de seguici
nostre
tot i que allà
doncs no es viu actualment
però sí històricament
partem ara
ja de vista
una mica
la Molassa
que entra
doncs
per Pare Iglesias
per la baixada
doncs
per Iglesias
ha sigut una de les peces
que ha passat
la històrica companya
del Bou
en aquell entremés
de Batlem
com bé deies
també
la festa de aniversaris
la Molassa
enguany fa 25 anys
que es va recuperar
aquí a Tarragona
de la mà
doncs
de l'escultor
Joan Serranià
i del fuster
Genó Salvador
i aquí doncs
també un petit apunt
una mica
reivindicatiu
els grellers
els bordons
que és una de les formacions
que
acompanya
molts anys
la Molassa
i que
va doncs ser
copartícep
de la creació
de la Molassa
i els gallers
i els gallers
toca ferro
que són formacions
històriques
a la ciutat
enguany
malauradament
doncs no
han pogut arribar
a un acord
amb l'Ajuntament
com a organitzador
de la festa
i ens fan arribar
doncs precisament
una mica
aquest record
no?
que aquí deixem
en les zones
que hi ha
formacions
doncs que potser
caldria
ja és el segon
any que no surten
quan en canvi
estan sortint
fa pocs dies
sortien per exemple
a la festa
de Santa Rosalia
a Torredembarra
i valdria la pena
d'intentar
trobar un acord
entre l'Ajuntament
i aquests grups
de tanta tradició
a la nostra ciutat
ara per cert
la banda de Cardona
amb els seves
samarretes
de color
figurat
que estan aquí
just davant
de l'entrada
a la catedral
una banda
doncs que
també es va poder veure
el dia de la baixada
de la catedraliga
i darrere
el maixer de les timbales
la figura
és el rebessó
no?
Sí, sí
és l'Eduard
que
doncs
realitza aquest paper
acompanyat
del mosso
el Quim
i el Ginés
que és el
el mosso
que recull
diguéssim
les defecacions
del cavall
aquest és un paper
vitalici
o com va?
Bé
és un paper
que hi ha anat
per Sant Magí Sur
el mestre
dic mestre ja
perquè
aquests senyors
que fan
del Magí de les timbales
són mestres
de l'art
del Magí de les timbales
Fontanet
que
el barata
del seu pare
i aquí
l'Eduard
substitueix
l'Albert Ballver
que precisament
doncs
també ha fet
aquest paper
durant molts anys
el Magí de les timbales
és un personatge
que és hereu
de la primitiva
cobla de ministrers
que avui en dia
podem veure
al balcó
de l'Ajuntament
el dia de la crida
el primer dia
de la festa
surten
doncs
un timbal
surt
el sac de gemecs
el flaviol
el tamborí
i les trompes
que són
els instruments
que van fundar
aquesta cobla
ministrers
era la banda
de música
primitiva
aquesta banda
de música
sortia
pels carrers
a cavall
i
amb el pas
dels anys
només va quedar
aquesta figura
concretament
doncs
podem dir
que a finals
del segle
XIX
doncs
ja
XVIII
perdó
queda
com a molt
consolidada
encara surten
diversos personatges
no és l'únic
Magí de les Timbales
i la feien
estava una mica
d'avaluada
perquè feien nens
no
ja no eren
persones adultes
i va ser
en el segle XIX
quan una persona
que durant molts anys
va assumir aquest càrrec
que es deia Magí
va aconseguir
rebatejar el personatge
com Magí de les Timbales
i des del segle XIX
fins a l'actualitat
doncs
ha sortit
més o menys
amb la fesonomia
doncs
abans anava
antigament
amb un endomàs
carmesí
granatós
com el que porten
els
podrem dir
els trompeters
que avui toquen
o el dia del pregó
toquen al balcó de l'Ajuntament
i avui al Pla de la Seu
qual hi torna
el Javi Torner
i el Joan Maria Gual
i amb el pas dels anys
va adoptar aquesta
imatge
potser més
de patge medieval
sempre
des del segle XIX
precedint
els negritos
i els cants
de la ciutat
és a dir
que són aquestes peces
també molt emblemàtiques
els negritos
doncs
el negrito
des del 1856
la negrita
des del 1859
i els gegants
moros
des del 1851
els gegants vells
que van a continuació
són els que
presidien els moros
i són els gegants
doncs
construïts
per l'Antoni
Verdaguer
l'any 1825
i que avui en dia
porten
els veïns
del cos del vol
els del cos del vol
són els autèntics
són els del 1825
d'Antoni Verdaguer
es pot veure
amb el color
dels vestits
que no són allò
les peces més antigues
que tenim
al seguici de Tarragona
són originals
del 1825
els gegants
moros
i els negritos
ja són còpies
de fibra de vidre
més modernes
per exemple
és curiós
que la geganta
negrita
es va
crear com a tal
a partir
de la fundació
pocs anys abans
del rom negrita
el rom negrita
era una marca
és una marca
que va donar
peu
a que
la negrita
es creés
amb el vestit
oficial
que encara té
l'etiqueta
del rom negrita
que era de ratlles
blaves i blanques
després
posteriorment
se li va canviar
per aquest que coneixem
avui en dia
aquesta camisa
que també porta
la colla
xiquets de Tarragona
en homenatge
a la negrita
precisament
però que abans
era blava
i blanca
un dia també
es podria parlar
de la fundació
de les colles
castelleres de la ciutat
i de tot el perill
que han passat
fins als nostres dies
perquè també hi ha
la seva història
i molts personatges
pel mig
sí, sí
de fet
els xiquets de Tarragona
és la colla
més antiga actualment
és del 1970
i és la reunificació
de les antigues
colla vella
dels xiquets de Tarragona
i colla nova
dels xiquets de Sant Magí
que precisament
tenien colors
absolutament diferents
una era
el color
blau
de la colla vella
i l'altra
el color morat
de la colla nova
i en canvi
es van refundar
amb aquest color
de la negrita
per intentar arribar
amb un pacte
que diuen les cròniques
que mai va satisfer
tothom
però bé
que en tot cas
encara dura
avui en dia
dins d'aquesta colla
de xiquets
de Tarragona
un dels elements
també potser
més primitius
de la festa
és aquest negrito
que és aquest gegant
nostre
tan particular
no únic
perquè també té
altres
cosins
podríem dir
que és aquest gegant
en què
es veuen les cames
del portador
a diferència
del gegant moro
o del gegant vell
no
per què es veuen
les cames
del portador
doncs perquè
precisament
els gegants
antigament
eren així
eren de mig cos
no
el més antic
que coneixem
avui en dia
és el gegant
anomenat
lladre faves
de la ciutat de Valls
és un gegant
del segle XVIII
que sembla
que va construir
es va construir
doncs
per part
de l'escultor
un escultor important
Lluís Bonifàs
i que després
doncs
Bernat Berderol
que era
l'escultor
que va crear
el Negritu
va imitar
aproximadament
uns 70-80 anys
després
aquesta figura
en el nostre
Negritu
tarragoní
és un dels trets
més característics
que ens porta
a parlar
dels gegants
més antics
d'Europa
doncs
hi surt encara
aquest gegant
avall sí
i després
modernament
també es van crear
apadrinats
pels gegants
precisament
pels Negritus
de Tarragona
els gegants
americanos
o covenitus
de Sitges
que estan fets
igual que els Negritus
de Tarragona
també amb mig cos
però són uns gegants
molt més moderns
de la segona meitat
del segle XX
però que sí que tenen
aquesta morfologia
aquesta forma
doncs
més antiga
tots aquests elements
que suposo que
quan no és festa major
estan a la casa
de la festa
exacte
de fet
és la seu oficial
hi ha
precisament els nanos
que també acaben de passar
per aquí davant
de la porta
de la catedral
els dos grups
de nanos vells
i nanos nous
doncs
també són
de les peces
més maques
que tenim
a Tarragona
els nanos vells
és
diu el Joan Amades
un dels grans
folcloristes
del país
diu que és
el conjunt
de nans
més important
de Catalunya
això ho deien
els anys 50
del segle XX
de fet
són unes peces
que van ser
fetes
a imitació
de persones
vives
de l'any
aproximadament
1865
i també
les va fer
l'escoltor
Bernat Berderol
fins aleshores
els nans
que havia tingut
Tarragona
eren uns nans
que diuen
les cròniques
per exemple
l'escriptor
Josep Pini Soler
que eren uns nanos
que feien gambades
que ballaven
uns nans
potser
més populars
en el sentit
més simples
però
Berderol
els va voler
donar aquesta distinció
de figures
caricatures
de l'època
i de fet
van tenir
un pes tan important
que han arribat
fins a l'actualitzat
i són
sens dubte
el conjunt
a nivell
escultòric
més important
que tenen
els països catalans
i crec que
podríem dir
també el conjunt
de l'Estat
tot i que
també hi ha
algunes comparses
de gran valor
com pot ser
la de Saragossa
que té
una talla
també escultòrica
de certa importància
però sens dubte
aquestes obres
de Berderol
van ser
molt important
també hi ha
una certa
llegenda
o misteri
sobre
per què
l'Ajuntament
els va encarregar
sis parelles
de nanos
dotze nans
i al final
van sortir
tretze
hi ha
tota una
llegenda
al voltant
d'aquest tercer
personatge
que
vincula
fins i tot
a l'alcalde
de l'època
amb una certa
pressió
cap a l'escoltà
Berderol
i cap a
una certa
exorció
cap a aquest escultor
i que una mica
l'alcalde
també s'hauria volgut
venjar
a través
perdó
l'escudor
s'hauria volgut
venjar
de l'alcalde
a través
d'aquest nano
de forma
de l'Arlequí
això és una llegenda
de les moltes
que té la festa
una mica
com aquesta
de la bufetà
de Santa Tecla
doncs
ja la tradició
incorpora
diferents elements
d'aquest tipus
i aquesta casa
en som nosaltres
fent la retransmissió
en directe
per Tarragona Ràdio
Casa Balcells
també té la seva
llegenda
podríem dir que
després descobrirem
amb un dels responsables
dels Amics de la Catedral
amb qui podrem parlar
un cop hagin passat
si més no
el gruix
dels elements
del seguici
que van fent
exhibicions
aquí
davant mateix
de la seu
Jordi
exhibicions
que suposo
que es fan aquí
però també
en altres indrets
del recorregut
no només aquí
Sí, sí
de fet
el seguici
és un seguici
itinerant
passa que
estem en un dels bons
llocs privilegiats
i precisament
aquí
la porta
de la catedral
des que es va decidir
fer el tom
organitzatiu
al voltant
de la catedral
que això
tampoc és una cosa
tan antiga
però que sí que guanya
un dinamisme important
la sortida
doncs fa que
aquest sigui un punt
molt espectacular
de fet
ara
hem deixat pas
de la imatgeria
a les danses
en els valls
que són els elements
podem dir
més antics
de la festa
els més simples
si vols
i avui
ara aquí davant
tenim primer
el ball de bastons
i a continuació
ja veiem
el ball de pastorets
són doncs
dos dels elements
de dansa
de bastó
un bastó curt
el ball de bastons
i l'altre
de bastó llarg
el ball de pastorets
al ball de bastons
doncs
hi ha moltes teories
des dels que
emparenten
amb orígens
preromans
sí
i preromans
d'altres
amb històries
doncs
de lluites
de diferents tipus
realment
la documentació
que ens permet
doncs
parlar del ball de bastons
és molt més moderna
sens dubte
doncs
no és tan antiga
com aquests elements
medievals
que us estàvem parlant
sinó
que és més cap aquí
de fet
podem dir
que amb continuïtat
el ball de bastons
doncs
de Tarragona
la continuïtat
forta
l'agafa
a partir del segle XIX
i que
és un dels primers elements
que no està en mans
dels gremis
sinó que està dins
d'un nou model
organitzatiu
que ja no té
la importància
d'aquesta vinculació
laboral
social
econòmica
que eren
els gremis
medievals
no
eren colles
autònomes
que se les autoritzava
a captar
és a dir
a guanyar
uns diners
durant les festes
i aquí de rebond
els bastoners
podem dir
que són
d'aquesta etapa
del segle XIX
cap aquí
van adquirir
molta importància
i de fet
la seva continuïtat
fins a l'actualitat
està pràcticament
doncs
ininterrompuda
i el ball de pastorets
és un dels
balls de pastorets
més antics
que tenim
a Catalunya
és un ball
del segle XVII
però
diferents investigacions
sostenen
que
no a Tarragona
perquè no podem
certificar-ho
però que en alguna
altra població
els pastors
acompanyaven
la representació
aquesta que us comentàvem
de batlem
amb la mula
i el bou
per tant
doncs
aquí
de fet
si ens preguntem
doncs
què fan uns pastorets
aquí al mig
del seguici
podria ser
una de les bones
teories
bona pregunta
en tot cas
són un dels
elements
doncs
que acompanya
és acompanyat
perdó
també
amb una
formació
molt primitiva
que és
el Sac de Gemecs
i el Flaviol
en aquest cas
amb la seva versió
mallorquina
que són
la versió
doncs
dels Xeremies
de Sac a la Trava
uns
uns músics
del barri
de Sac a la Trava
de ciutat
antiga
de la ciutat
de Mallorca
i que també
fa una bona
pila d'anys
que
venen
el Pep Rugger
i el Pep
Toni Rubió
són grans músics
de gran prestigi
en la música
d'arrel
d'Europa
m'atreviria a dir-te
portem a més de mitja hora
de connexió
segurament vostès
ara ja deuen saber
perquè
ens hem acompanyat
un any més
de Jordi Bertran
per fer aquesta retransmissió
com veuen
és una enciclopèdia
oberta de la festa
jo suposo Jordi
que molts d'aquests elements
que ara
que esgrimies
van tenir el seu pes
a l'hora
d'escollir la festa
de designar-la
com a festa
d'interès nacional
i festa patrimonial
és a dir que
tot això
deuria ser
vaja
deuria estar
sobre la taula
bé de fet
per tenir
la consideració
de patrimonial
sense cap mena
de dubte
has de tenir
una història
i doncs
no solament
aquí en Santa Tecla
sinó
a la Patum de Berga
a Sant Fèlix
de Vilafranca
la festa major
de Sant Bartomeu
de Sitges
la festa
de la Mareu
de la Candela
de Valls
doncs són celebracions
que sense aquesta història
doncs
no tindrien
podem dir
aquesta consideració
no
en el cas de Tarragona
hauríem de fer així
també
que té la festa
d'interès turístic
a nivell estatal
també per aquest doble valor
històric
i d'atracció
de persones
com podem veure
doncs
avui
en aquesta processó
que és un gran exemple
de la gran capacitat
d'assistència
que pot generar
un acte
doncs tradicional
i que jo crec
que com a mínim
des de la nit
del 21
ahir a la nit
bueno
durant tota la jornada
d'ahir
tota la jornada d'avui
doncs
la ciutat sí que presenta
un aspecte
doncs
molt formidable
d'assistència
de públic
i només veiem una part
del recorregut
nosaltres
és a dir que
la resta de transe
per als quals passa
el seguissi
de molt probablement
també estiguin igual
o més
de païts de gent
perquè
des d'aquí Jordi
per fer així
una pinçallada ràpida
del recorregut
baixen per a Iglesias
i cap on van?
cap a Marceria
Passada a les Cols
Carre Major
agafen
la baixada de Misericòrdia
trenquen
per cos del Bou
baixada de Pescateria
plaça del Rei
llavors aquí
és un dels darrers canvis
s'agafa pels carrers
Portella i Granada
per anar a buscar
la plaça de Sant Antoni
i es baixa
doncs
pel carrer de la Mercè
cap aquí
al Pla de la Seu
s'amplia aquest recorregut
que abans tallava
pel carrer Santana
però és que ja no hi cabien
no?
i d'aquesta manera
doncs
es va guanyar espai
ara hem passat també
per davant nostre
els turcs i cavallets
que és aquesta batalla
entre els moros i cristians
la versió catalana
dels moros i cristians
hem de dir
que els nostres turcs i cavallets
tenen el seu tresor
doncs
els cavallets
són documentats
des d'una època
doncs
molt antiga
concretament
doncs
des del segle XIV
i
des d'aleshores
doncs
amb diferents intermitències
sobretot
la del segle XIX
van
van continuar
fins als nostres dies
no?
en tot cas
és una formació
que
sí que ha tingut
un pes important
en la festa moderna
de Santa Tecla
perquè
va permetre
doncs
que
els turcs i cavallets
doncs
veiessin
aquesta altra cara
de la lluita
entre el bé i el mal
és a dir
fins ara havíem vist
passar per exemple
doncs
els diables
els dracs
la
la part
de l'infer
podríem dir
no?
i els turcs i cavallets
doncs
és la part
en què el turc
és l'exèrcit
diguéssim
enemic
dolent
no?
i els cristians
d'exèrcit bo
no?
porten el rei Jaume I
i com a detall curiós
fora bo
explicar que un dels cavallers
és el cavaller
Fuxà
no?
la casa de Fuxà
és la que va caure
aquí
al carrer
al carrer
cavallers
i és un dels personatges
que està representat
de fet
tots els cavallers
dels turcs i cavallets
doncs
estan
simbolitzant
antigues cases
nobiliàries
de la ciutat
algunes de les quals
estaven ubicades
doncs precisament
a aquest carrer
dels cavallers
aquest migdia
que no els hem pogut veure
en la seva exhibició
d'antarimat
de la font
de la passa de la font
surt l'infant
l'arcànge de Sant Miquel?
no
aquest és un àngel normal
que és el que precisament
doncs
ajuda els cavallers
doncs
a la victòria
contra els cristians
ai contra els moros
no és el Sant Miquel
Sant Miquel
és el que aniria
acompanyant
el ball de Diables
però de fet
els àngels i angelets
eren com a molt comuns
a tot aquest tipus
de celebració
doncs
acaben de passar
també per aquest punt
d'aquí
de davant
de la catedral
on continua
avent
i moltíssima gent
a banda i banda
han fet una mena
de corredor
pel mig
per on passen
aquests elements
del seguici
i en aquests moments
el que veiem arribar
a entrar ja
en aquest punt
d'aquí davant
és el ball de Gitanes
que aniran teixint
a mesura que ballin
aquesta mena de bastó
que porten
amb les seves betes
les seves cintes
de color blau i vermell
que això
jo imagino
no ho he fet mai
però diria que ha de ser complex
a l'hora d'anar teixint
d'anar-ho fent
o és qüestió de seixar
si vas una mica
per la feina
jo et diria que surt
però bé
en tot cas
s'ha d'estar per la feina
que no sempre és fàcil
és un dels balls
antics
que tenim
a la ciutat
des del 1577
és una dansa
que havia sortit
inicialment
amb un nom primitiu
de Gitanes
que és el nom
de Bumianes
que és un nomenclàtor
que vol dir això
persona d'etnia gitana
i
des del 1577
fins al segle XIX
doncs aquest ball
va sortir
amb moltíssima
continuïtat
no?
en el segle XX
es va perdre
però tot i així
l'any 42 i 43
va tenir una represa curta
i va ser
ja
l'any 1985
quan les bars d'Ansaire
va recuperar
doncs aquesta dansa
tan tarragonina
no?
és un dels balls
més gremials
de la ciutat
concretament
el portava
el gremi
de la construcció
el gremi
de mestres
de cases
i
és
jo diria
dels de major trajectòria
perquè des del segle XVI
fins pràcticament
al segle XX
doncs surt el carrer
i darrere d'ells
trobem el ball
de Valencians
que és un dels balls
més característics
del nostre seguici
perquè representa
doncs
l'origen dels castells
podríem dir
no?
és unes colles
de
sobretot es parla
de treballadors
que venien del País Valencià
cap aquí
que executaven
aquesta dansa
que acabaven
en aquesta torre
o castell
de tres pisos
que corona
precisament
el jinete
que és el nom
que apareix
en les primeres descripcions
que no és altra cosa
que l'enxaneta
no?
podrem dir
i que manté
encara la posició primitiva
dels glaços
en creu
com podem veure aquí
al pla de la seu
la tonada de Tarragona
és la tonada
de les torres
que es va compilar
pel mestre Ramon Bonet
que era un organista
de la catedral
que va fer
una compilació
del segle XIX
molt interessant
de peces
que encara es tocaven
no?
i que ell veia
que hi havia perill
que desapareguessin
no?
i aquesta és una de les
que va poder
conservar-se
no?
jo crec que és important
el ball de Valencians
a Tarragona
té una de les fotos
més antigues
de la festa
no foto amb imatge
fotogràfica
sinó un dibuix
que va fer un seminarista
de Tarragona
que era un seminarista
que era del poble
de dues aigües
i que va dibuixar
precisament
doncs aquest ball
de Valencians
amb uns pilars
i que els va fer
amb el llibre
o llibreta d'estudi
i no sé si és que s'avorria
el seminarista
i dibuixava la festa
però ens va pintar
doncs
el ball de Bastons
el ball de Valencians
i ha arribat fins a l'actualitat
no?
podem dir
és un ball
que lògicament
es va perdre
no tant
per la pèrdua dels valls
sinó perquè va evolucionar
en el fet casteller
tot i que encara
alguns anys
com a mitjans del segle XIX
doncs encara surten
el ball
doncs de Valencians
i els castells
alhora
per exemple
en la descripció
que fa el novel·lista
Josep Pini Soler
a la família
dels Garrigues
que ens explica
la festa major
la processó concretament
del 1859
o 1862
se sap del cert
que són
el ball de Valencians
l'origen dels castells
o també hi ha certa controvèrsia?
no, no
està molt documentat
va haver
algunes tesis romàntiques
que parlaven
d'altres possibles orígens
però sense cap mena de dubte
l'estudi dels pagaments
que es va fer
a moltes colles
marquen
que els valls
de Valencians
tenien caps de colla
valencians
es coneixen
diferents poblacions
Petra
Vallduixó
el Gemaxí
diferents poblacions
que tenien
vall valencians
i que sortien
de pròpia plaça
no només a Catalunya
sinó que se'n sap
que van arribar
a pujar
per l'Ebre
fins a Navarra
i van arribar
pel sud
fins a Sevilla
pel centre
van arribar a Madrid
però en aquests llocs
no es van consolidar
i en canvi aquí
va haver una transformació tècnica
molt important
que és el que va comportar
el pas
en aquests valls
ja de valencians
que feien castells
doncs el vall de valencians
el vall de cosis
que han passat també
per aquest punt
d'aquí
de la catedral
i això que no s'atura
i ara
diria que veurem
aquestes parelles
de màscares
sí
en aquest moment
entrem
podem dir
en un altre tram
després del vall de cosis
que seria el darrer tram
de danses
venen les representacions
alegòriques
què són les representacions
alegòriques?
les representacions alegòriques
que en aquest moment
en tenim dos
que són
els set pecats capitals
o la lluita dels pecats
contra les virtuts
que precisament
en guany
han renovat màscares
tant uns com els altres
és una representació
molt gestual
molt simbòlica
que sí que balla
però la part important
no és tant
els passos que es fan
sinó
el missatge que es dona
no és un missatge
coreogràfic
sinó un missatge
simbòlic
en què els pecats
intenten derrotar
les virtuts
però en canvi
les virtuts
els guanyen
no?
Aquestes virtuts
i aquests pecats
han estat inspirats
quan van ser recuperats
doncs
per
imatges
de diferents zones
o parts monumentals
de la catedral de Tarragona
no?
i
té
podem dir
tot i que no té
moltes notícies històriques
seria d'aquests elements
del segle XV
que es va perdre aviat
el que és veritat
és que sí que té
alguns elements comuns
com per exemple
podríem dir
el ball
de Cossiers
que no té res a veure
amb el nostre ball de Cossis
però que sí que també
és una lluita
entre
podrem dir
virtuts
i pecats
no?
o per exemple
el ball de la Moma
de València
en què lluiten
els set pecats
contra la virtut
en el nostre canç
doncs són
set virtuts
contra set pecats
i l'altra representació
a l'agòrica de Tarragona
molt important
també
per la seva
simbologia
és la Moxiganga
no?
que
és
també
un dels
elements
que aixeca Torres
també s'ha dit
que era un precedent
dels castells
no es van bé així
és un element
que va
es va crear
per
intentar evitar
el desenvolupament
d'enalçades
del Vall de Valencians
és a dir
l'Església
i el poder civil
van pactar
que es fossilitzessin
aquests quadres plàstics
a finals del segle XVIII
per explicar
la passió de Cris
i això és el que fan
les nostres Moxigangues
catalanes
la de Tarragona
va ser recuperada
l'any 2000
i
té tots els tres característics
d'una Moxiganga
ara veiem
per exemple
a la nit
hi ha
les seves
atxes
enceses
i
si no ens han informat
malament
abans
quan
l'estaven pujant
cap aquí
doncs
aquí
sortiran
de la figura
de la Creu
que és
precisament
una de les més
emblemàtiques
perquè és
la representació
de la mort
de Cris
a la Creu
aquest element
és el més antic
dels castells
en general
podem dir
que és
una figura
que representa
l'han canviat
hem fet
un davallament
però també
té la figura
de la Creu
perfectament
és una figura
en què
es veu perfectament
la Creu
en aquest cas
a dos nivells
tot i que
després
podem veure la Creu
a tres nivells
en tot cas
sempre hi ha
aquesta posició
comuna
amb el Vall de Valencians
de l'aleta
amb els blaços
en creus
que és una
de les aletes
primitives
que feien
els nostres castellers
fins i tot
en els castells
de nou pisos
com es pot veure
en les imatges
fotogràfiques
del segle XIX
ara llueix
de fet aquesta llum
de les atges
de la Moxiganga
també un dels elements
característics
d'aquestes representacions
és el barret
que porten
de flors
que en el cas
de Tarragona
doncs es va
fer amb abundància
hi havia algun exemple
com la Moxiganga
de Sitges
una de les més tradicionals
que només portava
algunes restes
de flors
en el cas
de Tarragona
se va fer
aquests colors
vermells
grocs
que són els colors
de Tarragona
de Catalunya
en general
podríem dir
i que
presenten
una mica
la vinculació
més religiosa
podríem dir
d'aquest element
igual que
l'altre ja explicava
la Santa de la Petita
l'àliga
té una vinculació
religiosa important
la Moxiganga
sens dubte
la supera
perquè
és la passió
de Cris
per això
també
igual que els pecats
ocupa
la darrera posició
de
la processó
de la part
podem dir
del que no són
els castells
els castells
s'incorporan
posteriorment
com ja s'entén
ara el toc
de processó
però
de cap de les maneres
anaven aquí
sinó que els castellers
obrien
la processó
amb el pilar
caminant
de
normalment
de 4 o de 5 pisos
que anava avançant
doncs
en el recorregut
de la processó
per ser
el secret de Tarragona
que
que passen en aquests moments
els matalassers
que avui estan molt contents
perquè han fet la tripleta màgica
a la plaça de la Font
i en fi
que se resistia una miqueta
i avui
l'han pogut aconseguir
per tant
contents
aquests matalassers
que passen per aquí
i la banda unia musical
que allà veig
escalfen motors
és a dir
que es preparen també ja
per fer la seva incorporació
al seguici
encara tardarà una mica
perquè
han de passar totes les colles
i
avui les colles
com han anat bé
l'actuació
doncs portaran gent
en tot cas
aquí sí que comença
aquesta part
doncs
més moderna
de la processó
que són les colles de Castells
van ser el darrerament
a configurar
la processó
de Santa Tecla
la processó d'Obras de Santa Tecla
tot i així
també hem de recordar
que no fa pas
masses anys
quan va haver el canvi
del franquisme
a la democràcia
la processó d'Obras de Santa Tecla
configuraven molt pocs elements
i uns dels que havien aguantat
van ser precisament
la colla
dels xiquets de Tarragona
juntament amb el ball de bastons
que us comentàvem abans
els negritos
els gegants
moros
el magí de les timbales
els nanos vells
i
la banda
no la banda
unió musical
sinó la banda
de música militar
o la banda de música
de l'acre o roja
per parlar-ne
de dues
que sortien
doncs habitualment
en aquella època
doncs sí que fa l'impressió
que avui
siguin tots els xiquets
de Tarragona
perquè déu-n'hi-do
estan allà
encara en paraiglès
i encara surten per aquí
és a dir
encara van passant
van desfilant
sí sí
estan contents
sí sí
avui
bueno
la pujada
ja els hem vist molt
feliços
podríem dir
amb els seus càntics
i se'ns dubta
doncs
aquesta tripleta
que crec que fa justícia
doncs
al que no van poder aconseguir
la diada
del diumenge passat
la primera
la diada de Santa Tegla
la diada del primer diumenge
de festes
doncs avui
doncs sí que
han fet
amb escreix
doncs
aquesta demostració
que tenen
les construccions
ben apamades
les colles de filant
imagino
per ordre d'antiguitat
sí sí
estricta
sí sí
primer els xiquets
després la jove
79
després posteriorment
els xiquets del Serraio
i finalment
Sant Pere i Xampau
i després
és quan ja s'incorporarà
doncs aquesta part
més corporativa
que obre la creu processional
i que
primer
va a la part religiosa
i després
va a la part civil
que clou la banda
Unió Musical
de Terraona
doncs ja passen
però de forma
més diluïda
els integrants
dels matalassers
de seguida
veurem també
aparèixer
la colla jove
que avui també
estan força contents
han fet la tercera actuació
més important
de la seva història
i naturalment
també ho celebren
de cara al concurs
de Castells
d'aquí dues setmanes
mal comptades
6-7 d'octubre
i també naturalment
de cara a l'actuació
de demà
un dia de la Mercè
amb els Pilar Caminant
Sí, sí
el Pilar Caminant
és aquesta
tradició
tan tarragonina
jo diria
que si hi ha un acte
per excel·lència
de la nostra
festa major
són els Pilar Caminant
sinc de dubte
és a dir
i és la gènesi
de moltes coses
que ens hem inventat
els tarragonins
després
és impossible
parlar
de la baixada
de la nit del 21
amb l'àliga
amb els gegants
vells
amb els gegants
moros
amb la molassa
si no hi hagués
la baixada
dels Pilar
és a dir
al final
tot pivota
sobre aquestes escales
de la catedral
que
doncs
representen
una mica
la síntesi
del que és
la festa
i que
ens donen
aquest tret
tan particular
si tenim
una diferència
respecte
a algunes
de les festes
que us parlàvem
abans
també d'interès
patrimonial
són les nostres
escales
és el tret
que ens la fa
diferent
el tret
que ens fa
sentir
més tarragonins
és un espai
on
es donen
de la mà
pràcticament
els èxits
i els fracassos
de la ciutat
aquí
va haver
el gran setge
final
de la guerra
del francès
aquí va ser
on
mirés
de tarragonins
van morir
i aquí va ser
on
s'acaba
un període
molt important
de la nostra història
i després
en el segle XIX
s'ha de tornar
a remuntar
no solament
la ciutat
sinó també
totes aquestes manifestacions
vives
com la festa
acabo de recordar
que avui
el Roger Pairó
el cap de colla
dels xiquets
ha dit que l'actuació
d'avui s'havia entret
un tap
que portaven
un tap
que no els permetia
diguéssim
tirar endavant
avui s'havia entret
a sobre
i la colla jove
que en aquests moments
també passant per aquí
els integrants
de la colla jove
que també estan
fort de satisfets
com explicava
el cap de colla
Jordi Santís
i que ja pensen
en el 5 de 9
del concurs
a veure si
ho aconsegueixen
jo crec que les dues
colles tarragonines
arriben en aquest moment
al concurs
en una posició
molt important
no hem d'oblidar
que evidentment
Castellers de Vilafranca
són els grans
favorits
d'aquest concurs
de Tarragona
però
bé
la colla jove
treu
el cap
per allà darrere
s'ha d'estar matent
a les colles de Valls
tots sabem
que
el dia del concurs
és un dia
de les colles de Valls
també que treuen
la seva sang
com el dia de Sant Fèlix
i bé bé
ja han vist
també reaccions
tant de la colla joves
com de la colla vella
dels Jiquets de Valls
importants
per tant
jo diria que
la polposició
doncs pot anar per aquí
i veurem
com es desenvolupa
aquest concurs
ara que és el moment
se torna a habilitar
aquest cordó policial
que veiem al començament
com dèiem
a l'inici
de la connexió
hi ha un grup
d'una cinquantena
de persones
no arriben
que estan doncs
protestant
aquí davant mateix
de l'entrada
de la catedral
per les zones verdes
i per altres qüestions
per altres decisions
de l'equip del govern
estan exhibint pancartes
i davant d'ells
aquest cordó policial
tant de Mossos d'Esquadra
com de Guàrdia Urbana
que permetrà
doncs que pugui facilitar
la sortida
de la corporació municipal
per incorporar-se
doncs al final
d'aquesta
d'aquesta desfilada
bé
el soroll també
en aquest moment
s'incorpora
a la festa
en tot cas
la colla jove
doncs segueix
aquesta sortida
doncs endavant
crec que també és important
doncs que institucionalment
la ciutat estigui representada
i evidentment
doncs no ha de ser
molt agradable
pels que hi van aquí dins
de fet aquest matí
doncs
la tornada d'ofici
no ha comptat
amb la representació
de la corporació
tot i que han anat
algunes autoritats
doncs
de l'oposició
del
Parlament
de Catalunya
i
que s'han volgut
afegir
doncs
als massers
i als uixiers
però realment
la corporació
ha decidit
no baixar
no tornar
cap a ofici
una cosa que no recorda
si més no
des de l'any 89
que va ser l'any
que es va recuperar
aquesta anada
i tornada d'ofici
no és el primer incident
que ja en guanya
les festes populars
catalanes
les completes
de
de Sant Pere de Reus
sabeu que van acabar
amb el Darulls
i
de fet
Sant Magí
que ens ho comentà
també va tenir
no el Darulls
per sortosament
sinó doncs
aquestes protestes
que
que es viuen aquí
esperem que la cosa
no surti de mare
i que
doncs cadascú
faci el seu rol
que m'imagino
que forma part
doncs de
que s'ha d'explicar
en aquest moment
de fet
contrasta la imatge
de la Guàrdia Urbana
i els Mossos d'Esquadra
uniformats
al costat mateix
dels dos
Guàrdia Urbans
de Gala
és a dir
que és una imatge
inusual
jo de totes formes
no crec
que
tampoc
s'hagin de produir
cap mena d'incident
veiem
veiem
el mossèn Joaquim Gras
responsable
del capítol catedral
un dels responsables
de fet
del capítol catedral
el mossèn
de Sant Pere del Serrallo
parlant
amb un dels integrants
de la Guàrdia Urbana
a la porta mateixa
de la catedral
no sé què deu estar comentant
però vaja
en qualsevol cas
just davant
d'aquests congregats
d'aquests manifestants
bé
ara
és allò que
s'hauria de saber
si
si serem capaços
de
doncs que quan surti el braç
la protesta
mai ni
perquè evidentment
el braç
no té
res a veure
amb la protesta
veurem si
si això
som capaços
de fer-ho
i van passant
altres coses
digues
digues
d'ordre
digues
no no
de fet
la sortida
del seguici
ha sigut
molt
molt
raonable
i ara
també
és bo comentar
no sé
Josep
què succeeix
amb xiquets
del Serrallo
que no llueix
la camisa
blava
sinó que porta
unes
samarretes
de color taronja
jo crec
jo crec que reclamen
el local
jo crec que es queden
estar reclamant
el local
és l'altra protesta
de la festa
també
doncs sí
confleixem dues
protestes
d'aquests congregats
d'una banda
jo no ho aprecio
des de la posició
verdes
i d'altra banda
els xiquets del Serrallo
que exhibeixen
unes samarretes
de color taronja
que són les que van
fer expressament
per reclamar
el local
d'assaig
que ja hi ha
un local
de fet
que en principi
s'agiria a l'Ajuntament
per saber a condicionar
que l'havia seguit
al port
anteriorment
però clar
cal
diguéssim
habilitar-lo
perquè pugui ser local
amb seguretat
d'aquesta colla castellera
en tot cas
sobta molt
aquesta imatge
fosforito
taronja
de xiquets del Serrallo
que de fet
aquest matí
han començat
l'actuació
desplegant
una pancarta
al·lusiva
també
en aquest fet
que comentàvem
i bé
és l'altra
reivindicació
també
de la festa
de fet
Santa Tecla
doncs té
versos
parlaments
no sé
quins han sigut
els temes
més destacats
però vaja
les paneroles
cucaratxes
han sigut
un dels elements
destacats
sense cap mena
de dubte
de massivets
en davant plans
les zones
verdes
blaues
també han sigut
de fet
una de les altres
protestes
que hem vist
avui
són les samarretes
verdes
que ara
no veiem
aquí al Pla de la Seu
o no veiem
en tanta abundància
al·lusives
aquestes zones verdes
zones blaves
aquesta tarda
aquí a la processó
és un dels altres
temes també
sonats
i l'altre
també potser
que s'ha escoltat
amb prou
doncs
caràcter
ha estat
els crits
o els versos
d'independència
que també
han pregonat
els
finals
dels parlaments
per exemple
del Nen
del Vall de Serra Llonga
o
l'Arcàngel
Sant Miquel
al qual ens feia
referència
abans
i ara mateix
els castellers
de Sant Pere i Sant Pau
que també són aquí
a plaça
veig que aplaudeixen
en direcció
a les escales
del pla
de la passa
de les cols
és a dir
que per allà
baix també
deu estar passant
alguna
jo crec
de fet
crec que estan
repartits
els manifestants
entre aquí
i la part de baix
diria
a la plaça
de les cols
quan ha passat
la
la xulada
també s'ha produït
estàvem aquí
ens ha entrat
per megafonia
però
doncs els castellers
de Navadió
i la Franca
no no
carai
els de Sant Pau
que també són avui
dels autèntics
protagonistes
de la diada
de Santa Tegla
han fet una
la diada
de les millors
de la seva història
en punts aconseguit
estan a punt de fer
alguna estructura
aquí del mateix
algun pilar
doncs aquí
al pla
al pla
de la seu
sí
de fet
l'aixecament
de pilars
és habitual
en aquesta processó
i
i bueno
seria inusual
que no es pugui
anar
a la plaça
de les cols
és possible
que en aquest moment
els xiquets de Tarragona
estiguin fent
els seus pilars
eh
els xiquets de Tarragona
acostumen
a mantenir
la tradició
de
fer
el pilar
caminant
que referíem abans
aquest pilar
que obria
les processons
sabem que a Tarragona
o per exemple
en la primera documentació
castellera
que es té constància
de colles modernes
que és la del 1801
a la processó
de la Candela
de Valls
també hi ha aquest pilar
que camina
no?
en el cas del 1801
era un pilar
de tres encara
els xiquets de Tarragona
manté històricament
aquest pilar
caminant
i el cap de colla
el Roger Peiró
em sembla
que també
el tenia per avist
realitzar
de fet
abans
també una de les coses
que ens comentaven
quan pujàvem
cap a la posició
d'aquí de Pla
de la Seu
que
des de la Moxiganga
es demanava
que el pilar
caminant
es tirés
un cop
que la Moxiganga
ja hagués estat
doncs
al cos del bou
perquè pogués
fer tot el recorregut
sense
que s'haguessin
d'apartar
els valls
del Seguici
aplaudiments
pels castellers
de Sant Pere i Sant Pau
per aquests dos pilars
de quatre
que han fet
de cara
a la catedral
i encara calma
de moment
aquí a la sortida
de la catedral
catedral
completament
remodada
recentment
s'hi van poder veure
s'hi van poder veure
el retorn
del Sant Atecle
aquest any
a l'interior
de la catedral
es va poder fer
després d'algun temps
d'obres
ara surten
la corporació
finalment
ara surt
la creu processional
i la part religiosa
que
que a més
és broncada
vaja
aquí hi ha una divisió
ara important
perquè
es pita
però
encertadament
la banda
Unió Musical
treu
sona
la marxa
de Sant Atecle
que és la peça
que toca
en aquest moment
de laゲow
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'un demà!
Fins demà!
Recorda!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
히!
Fins demà!
que hi ha hagut alguna cosa contra la corporació,
que ha volat per aquí, no et puc dir el què.
I aquí sí que en aquest moment ha guanyat els manifestants,
en aquesta part final de la protesta.
Però jo crec que el gest valent d'aplaudir el braç
d'aplaudir el braç ha estat significatiu.
És a dir, no podem llegir amb precisió les queixes des d'aquí,
però el que és cert és que hi ha un símbol,
un emblema de la ciutat, que més enllà del seu caràcter religiós,
ens sembla que és extraordinàriament valorat
pel conjunt de la ciutadania.
i s'ha produït aquesta divisió tan marcada.
Segurament després, quan hi ha hagut més la presència de les autoritats,
sí que n'hi ha hagut més el pes aquest dels manifestants,
amb alguna cosa que, insisteixo, no sé què era,
que ha volat cap allà.
I ara se'n va a la Unió Musical...
Diria que era un feix d'obtebetes dels que repartien abans,
un feix d'obtebetes de color taronja que repartien abans
i que l'han llançat sense, doncs, contra membres de la corporació.
I la banda Unió Musical que s'obre,
que a mi també deixen a la seva dreta aquest grup de congregats,
de manifestants,
i a l'altra banda els que eren a l'interior del temple,
doncs, que també han sortit fora,
i que ara, doncs, imaginem, seguiran la comitiva al seu pas.
Jo remarcaria dos moments importants d'aquesta sortida d'avui diferent.
La primera, doncs, l'encert de la gent del Seguissi,
que quan aquí s'estava muntant el cordó policial
i hi ha hagut uns moments així de dubte al Seguissi,
com marca el costum,
han encès carretilles,
se trots de Llucifer i Diablesa i Avanti,
i aquí, doncs, és el que toca,
obrir foc a...
Els Diables es van inventar per això, per obrir foc.
I el segon encert important,
l'arrencada milimetrada
de la banda Unió Musical de Tarragona,
quan el braç ha travessat el llindar de la catedral,
i que em sembla, doncs, que també és el moment, doncs, això.
I la part desafortunada,
crec que, doncs, la protesta
no s'ha de dirigir cap als emblemes de la ciutat,
sinó, en tot cas,
si hi ha alguna actitud, doncs, de gestió
que es vol, doncs, criticar,
però, en tot cas, els emblemes de la ciutat
hauríem de ser prou curosos de...
Perquè, clar, al final, aquí ja es cridava per tot, no?
I penso que ha estat molt bé
la resposta
pro i en contra, no?,
de l'actitud, no?
Jo crec que la gent ha aplaudit,
jo crec que la gent ha aplaudit amb més intensitat
que, no sé, altres vegades,
però he vist per aquí, a baix,
gent que aplaudia amb molta intensitat,
com volent apaibegar, doncs, el sol de la protesta, no?
És que, clar,
apitar el braç de Sant Datecla
ens sembla que és una cosa
de no saber on vius, vaja, jo...
El ritme és aquest, Jordi?
És a dir, el ritme que veuran a partir d'ara és aquest?
Sí, ara hi ha aquesta arrencada
lenta d'aquí, novament,
perquè
les colles castelleres
faran els pilars
a la plaça de les Cols.
Jo m'imagino que
els manifestants
ara aniran a la plaça de les Cols,
pel que veig,
perquè hi ha
moviments per aquí baix,
però sí que diríem
que ara tenim una estona
una miqueta, doncs,
lenta
des d'aquesta posició,
en què ja perdem pràcticament
doncs el braç de Sant Datecla
en direcció, doncs, a Pareiglès
i darrere ens queda, doncs,
la bandera de la ciutat,
les autoritats civils,
les autoritats
eclesiàstiques,
doncs, que...
i la banda Unió Musical de Tarragona.
El braç que, per cert,
va a la peana il·luminada.
Com és portat aquest braç de Sant Datecla?
Qui el condueix?
Qui el porta?
Es porta sobre un tabernacle
de rodes,
és un braç
que conté les relíquies
de Sant Datecla,
acompanyat per uns angelets
que custodien, doncs,
la Santa,
podem dir la relíquia de la Santa,
i és un grup de portants
que estan vinculats, doncs,
en aquesta tradició concreta, no?
De fet, el braç està documentat
i el 1369, que sortia,
i el consistori
l'acompanyava
en les ordinacions que es van establir
un any després,
el 1370,
amb 20 siris.
Avui aquest costum
es manté amb aquella representació
que us hem comentat abans
de la Moxiganga,
que acompanya, doncs,
amb les seves atges,
just la part prèvia,
doncs,
a les colles castelleres
i després hi ha aquest braç
de Sant Datecla.
No sé si t'has fixat,
però, res,
fa pocs segons
que dos coloms
han sortit aquí
de la façana
de la catedral
i han donat
l'altra altra vegada
com si ben bé
volguéssim posar ordre,
com el símbol de pau, no?
De fet,
ens convindria a tothom
una mica de pau
i més en aquests moments
que es viuen, no?
Però bé,
en tot cas,
la festa és això
i, per sort,
la gent ho pot expressar
al carrer
i aquesta intensitat
en què es viu
la festa major,
doncs,
jo crec que és un bon símptoma
que la ciutat
es fa seva als carrers,
que els carrers són de tots
i que,
a diferència d'altres èpoques,
la pluralitat,
doncs,
és la que us hem pogut explicar,
doncs,
aquí a la porta
de la catedral de Tarragona,
doncs,
d'una manera
més o menys apassionada,
però,
que és que hi vencia,
doncs,
aquesta pluralitat
d'idees
que és la festa.
Seguirem aquí,
de fet,
fins que torni
aquesta comitiva.
El que preferim
en aquest moment,
després d'una hora,
pràcticament i quart
de connexió,
per fer una petita pausa
i a la tornada també
els parlarem
amb un dels responsables,
dels amics de la catedral
que ens han salit
d'aquest espai
on som,
aquesta loconada,
aquí a Casa Valssells.
Recordin,
per cert,
que quan acabi tot plegat,
quan acabi aquesta tornada
del Prat de Santa Tecla,
quan s'acabi la processó,
per tant,
podran escoltar
la remissió
de la diada castellera
d'avui de Santa Tecla,
una diada castellera
que han pogut sentir en directe
i que després d'an acabar
podran escoltar
la repetició.
Fem una petita pausa
i tornem de seguida.
per Santa Tecla,
Tarragona Ràdio.
Rapsol,
un any més
amb les festes
de Santa Tecla.
Rapsol,
promou el premi T6.000
per ajudar
a la conservació
i recuperació
dels elements
del seguici popular.
Enguany,
ajudem la renovació
de les màscares
del ball
dels set pecats capitals.
Rapsol,
patrocina
la Ràdio de les Festes
del 12 al 24 de setembre
a Tarragona Ràdio
i a tarragonaradio.cat
Aquest any
el Pudle de les Festes
està dedicat
al bou de la ciutat
i ja el pots trobar
per només 8 euros
als punts de venda habituals.
El Pudle de les Festes
és un producte a Duca,
una iniciativa
dels grallers
dels Quatagarrofers
amb el suport de Rapsol,
l'Ajuntament de Tarragona,
els treginers del Vendrell
i l'Òptica Universitària.
T'ho recomana
Tarragona Ràdio,
la Ràdio de les Festes.
Ara o en qualsevol moment,
aquí trobaràs
tota la informació de Tarragona.
Connecta
amb tarragonaradio.cat
Sabem que et passes
tot l'any
pensant en Santa Tecla.
Doncs ha arribat el moment.
Treu l'emperito
que em portes dins.
Santa Tecla 2012.
Del 15 al 24 de setembre.
Tarragona 2012,
capital de la cultura catalana.
Com cada any,
la Samarreta de les Festes.
La Samarreta de les Festes
que dicta
el Vall de Diables de Tarragona
i que trobaràs
als punts de venda habituals.
Mercat Central,
al Negrito i la Negrita,
al Lloro,
patronat de turisme
al carrer Major
i a la Rambla Nova,
llibreria a la Capona,
jolleria a Feijó
i Bar Las Vegas.
I també
a l'estam de les Festes
al Teatre Tarragona.
La Samarreta de les Festes.
Un element que recomana
Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Anunciat a Tarragona Ràdio,
la ràdio líder en proximitat
i amb més de 29.000 oients.
Truca al Departament Comercial
de Tarragona Ràdio,
977 24 48 16.
O ens pots trobar
a la nostra web,
tarragonaradio.cat.
Tarragona Ràdio.
Ara, el Toc de Castell,
el fem els dimecres.
Sí, sí,
ens ajudem els dimecres
a les 9 del vespre
per continuar informant-vos
de tota l'actualitat castellera.
I recorda
que també pots participar
a través del Facebook
i el Twitter del programa.
Toc de Castell,
els dimecres,
a les 9 del vespre
a Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio us desitja
Bona Festa Major.
Seguim en directe
des de Casa Balcells
en aquesta retransmissió
de la processó
d'aquest any 2012.
Ara mateix
continua ventiambient
a l'exterior
d'aquí d'on som nosaltres
en aquest indiret
que és dels Amics de la Catedral.
I precisament volíem parlar,
abans us ho comentàvem,
amb un dels seus integrants,
l'escriptor
Lluís Maria Moncodill.
Què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Com esteu visc
en aquesta jornada,
aquesta processó
des d'aquí dalt?
Home,
jo l'ho visc una mica
com l'havia
una d'aquestes estàtues
d'aquí de la Catedral,
amb un cert equilibri
i passivitat
perquè elles
estan acostumades
a veure
moltíssimes coses.
M'agradaria
que si algú de Tarragona
que m'escolta
té ganes
de crear,
fer una obra literària
imaginativa,
que vingui
i passi
algunes estones
a peu
d'aquestes estàtues
i els hi pregunti
per tot allò
que han vist.
Avui és una plana
més del que han vist,
insignificant
davant de tot
el que ells
han presenciat.
Per tant,
és una plaça
realment històrica,
prenyadíssima
d'esdeveniments
i de significació.
Per un costat
tenim la Catedral,
la Seu,
que és la que ho omple tot.
Som el pla
de la Seu.
Al davant mateix
tenim a casa
l'Ardiaque,
que aviat sembla
que es reconstruirà
i tornarà a tenir
la façana
i l'aspecte medieval
que havia tingut.
I mirant
a la Catedral,
a l'esquerra,
tenim Casa Valcells,
que és un palau
medieval
que sempre està tancat
fora d'aquelles persones
que hi habiten
i que en certa manera
l'habitem
com som els amics
de la Catedral,
la coral dels amics
de la Catedral,
perquè és una casa
plena, plena, plena
de ressonàncies.
Hi ha alguna
d'aquestes ressonàncies,
alguna d'aquestes històries
que es comenteu
que havia estat
la Palau Reial,
fins i tot?
Estat Palau Reial,
però Tarragona
el Palau Reial
l'ha anat tenint,
per exemple,
a la plaça del rei,
allò que en diem Pilats,
allò era el Palau Reial,
allò era el Palau Reial,
però aquesta casa,
més tard,
també va ser
en certa manera
residència,
si no Palau,
allò per residir el tot,
a més,
una residència ocasional
pels reis quan venien aquí.
De tal manera
que
aquí vam tenir
la defunció
de la mare
de Ferran el Catòlic.
La mare de Ferran el Catòlic
era la joven Enriques,
esposa segona
de Joan II,
i la mare
del príncep de Viana,
de Carles de Viana.
Bé, no mare,
madrastra,
perquè Joan II
havia estat casat
dues vegades
amb la reina de Navarra
i aquí,
per dret propi,
tenia la corona d'Aragó.
I llavors,
Joan Enriques,
la mare
de Ferran el Catòlic,
per tant,
filla
de Joan II,
va estar en aquesta casa
i va estar
amb mala sort,
pobreta,
perquè aquí
va morir,
va morir de càncer.
Això vol dir
que aquesta casa
era referencial,
que era tinguda
com una casa
d'acollida.
De fet,
també els Reis Catòlics
van venir
i aquí
van normalitzar
el seu matrimoni,
perquè els Reis Catòlics
eren parents
entre tots dos.
Això de normalitzar
ara ens ho explicarà,
no?
Normalitzar,
vostè sap
que quan hi ha
consanguinitat,
quan els esposos
mantenen
un cert grau
de consanguinitat
que tenen parentiu,
doncs,
no es poden casar,
a no ser,
que tinguin
un permís especial.
I els Reis Catòlics
es van casar
sense aquest permís.
I van viure
una bona temporadeta,
doncs, mira,
sense papers,
diríem,
ara, no?
fins que una vegada
que eren aquí
van rebre
la butlla
papal
en què els dispensava
aquest impediment
de matrimoni,
de manera que
podem dir
que es van casar
a Tarragona.
Una altra cosa
important
d'aquest palau,
a més a més
d'això,
d'aquestes referències
de Joan Enrique,
és que
aquí
tenia
la seva seu
al Papa Lluna,
el Papa Luna,
Benet XIII,
que era un antipapa,
bueno,
per alguns antipapa,
per altres no,
a temps de
Sant Vicenç Ferrer,
del compromís
de casp,
i ell
que havia estat
canonja
de Tarragona,
havia estat canonja
tresorer,
i aquest és el palau
del tresorer.
Si us fixeu
quan aneu a baix,
al pati central,
veureu que
a l'enteixinat
encara hi ha
les claus
pontifices,
que ens parlen
encara
d'una mica
d'un cert
Vaticà
a la nostra manera,
si diguem,
no?
I el tresorer,
quin paper tenia?
Dins del capítol
catedral
hi havia
una distribució
de càrrecs,
que en deien
dignitats,
hi havia
els canonja
senzills,
després hi havia
un altre estrat
més inferior
que eren
els capellans
de la catedral
i els beneficiats,
tenien tres nivells,
però dintre del nivell
dels canonja
encara hi havia
el que en deien
dignitats,
que tenien uns càrrecs
particulars
que sempre representaven
amb elements
cromatístics
i de compensació
econòmica,
perquè tenien
possessions,
per exemple,
a la casa aquesta
de l'Ardiaque,
això que ha de ser hotel,
aquesta era l'Ardiaque
que tenia possessions
a Vilaseca,
i tenia
doncs,
tenien unes influències
econòmiques,
penseu que Tarragona
no deixava de ser
com una espècie
d'Andorra,
això que ara tenim
a Andorra
que mana
el president
de França
i el bisbe
de la Seu,
aquí
manava el rei
i l'arcabisbe,
era un poder temporal,
per tant,
hi havia tota una estructura
de poder
i econòmica
en què tot això
funcionava
una mica
com funcionen
les estructures
humanes
i temporals.
Per tant,
aquí vivia
el tresorer
i el tresorer
és el que havia
de vetllar
pels béns materials
de la catedral
i era el papa de l'una,
Pedro de l'una
i després
va anir 13,
13 són 13,
diguem,
no?
Perquè ell era tossut
i no va voler baixar
del que d'això.
Aquesta casa
va ser
casa Valcells,
un canonge
que va ser
un gran protector
de la capella
del claustre
que fa pocs dies
els amics
de la catedral
precisament
li vam dedicar
una memòria
i una conferència
a en Toni
Valcells
i de Suances.
De Suances
el fa parent
dels amos
del castell
de Tamariu
també que era
un senyor
també d'una certa
noblesa
i ell era
propietari
d'aquesta casa
i quan va morir
tenia intenció
de donar-lo
el capítol catedral
perquè la tiressin
a terra
i deixessin
la catedral
trobada
completament
alliberada
de tots els edificis
que l'estan
oprimint
diríem,
no?
I aquest va ser
diríem
la voluntat d'ell
manifestada
el capítol
però el capítol
catedral
va reinterpretar
la voluntat
del difunt
amb uns criteris
més artístics
i més patrimonials
i va dir
bueno,
segurament que
no s'enfadarà
a l'altra vida
si nosaltres
reinterpretem
les seves voluntats
i fem d'aquesta casa
una reconstrucció.
jo als anys 50
van fer
tota una remodelació
d'aquesta casa
aquestes finestres
que veieu gòtiques
no existien
aquestes columnetes
si les toqueu
encara tenen
un toc de nou
perquè
el capítol catedral
i l'arcabisbe
d'aleshores
va interpretar
que era
un sacrilegi
artístic
tirar a terra
un palau medieval
aquí estem
en plena forma
amb una plaça
que bueno
ja no parlem
de la plaça
dels herois
dels herois
de la guerra
del francès
que tenen
una làpida
precisament penjada
a la casa
de l'Ardiaca
i que fan memòria
de
de les tragedies
però això
et deia
que els sants apòstols
que hi ha
a la façana
i profetes
i jutges
i la mare de Déu
podrien tenir
una conferència
i ens podrien
explicar els tarragonins
tot allò
que han vist
per exemple
aquesta plana
tan trista
de
de
de
de
de la guerra
del francès
on la sang
rejava
per aquestes escales
en defensa
de la ciutat
i
de la
herositat
també
del que es van quedar
perquè penseu
que aquesta catedral
estava amenaçada
la vigília de Sant Magist
estava amenaçada
de volar
també
i tres canonses
heroics
se'n van anar a veure
el comandant general
de la plaça
li va dir
que per favor
que
es van postrar
davant de Santa Tecla
mira avui
i davant
de l'altar major
van implorar
de Déu
i dels sants
tarragonins
que
per almenys
la catedral
se salvés
ells
van deixar
les portes
obertes
o van deixar
tot
de la pregària
i des de la pregària
i des de la
des del llorito
van veure
van veure
que es petava
tot
però el catedral
no va petar
gràcies a Déu
i tampoc no va petar
la capelleta
de Sant Magí
perquè justament
aquell dia
era la vigília
era la nit
de Sant Magí
i li atribuessin
a Calçant
tot i que tenia
totes les cargues
preparades
per això
si aneu
a la capella
de Sant Magí
veureu
hi ha una pintura
molt gran
mural
i veieu
que hi ha
tota la muralla
de Tarragona
amb la capella
i Sant Magí
amb una regadora
que mulla
la metja
de la bomba
dels francesos
hem après moltes coses
en poca estona
aquest braç
que ara veureu
passejar
que és el braç
de Tarragona
perquè
Sant Atecla
hi ha un misteri
aquí
no sabem ben bé
com va venir
Tarragona
i Sant Atecla
alhora
segurament
alguns diuen
que és per la influència
de Sant Pau
perquè Sant Pau
i Sant Atecla
estan travats
ja saps que
Pau és el que
la converteix
que li crea
problemes
de relacions
però ella
s'entesta
que primer
vol seguir
la vocació
cristiana
concretada
amb abstenció
de matrimoni
i d'aquí
es desencadena
tot el que li va passar
és molt curiós
perquè
Sant Atecla
no és que tingui
aversió al sexe
no és
antisexe
el que passa
és que vivíem
en una època
on els teòlegs
i els
capellans
de l'època
predicaven
que el món
s'acabava
que per tant
ja el matrimoni
ja no tenia sentit
per tant
es tractava ja
de no generar més
de no crear més
humanitat
i ell
presa d'aquesta idea
esperant l'aveniment
final de Jesucrist
diu
bueno prou
i no cal
i ell no és que tingués
aversió
pròpiament
a la creació
perquè Déu ha creat
el sexe
per tant
Tecla no podia
no podia ser
l'esfema
contra el sexe
que està creat
per Déu
si no
més aviat
portat
per la idea
que ja
havia acabat
la funció
de la procreació
ella es col·loca
en aquest
principi
aquesta òrbita
teològica
i llavors
ella ho agafa
amb tanta
tanta
tanta
fortalesa
i tanta
insistència
que llavors
les actes
que escriuen
tota la història seva
per demostrar
que Santa Tecla
era tossudíssima
li posen
una prova repetida
a més del jutge
la porten
a les feres
la porten
al foc
la porten
a les víbores
i als rèptils
que hi havia
en un pantà
la porten
arrastrada
per toros
que estaven
completament
enfurismats
per les
cremades
i les
burxades
que li donaven
els botxins
i ella
persisteix
en la seva vida
de manera que
les proves
de Santa Tecla
successives
són demostració
de la seva
tossuderia
amb allò
que ella creia
i aquí hi ha
tot on
les actes
de Pau
i Tecla
no són
un llibre
bíblic
diríem
inspirat
que pugui
ser llegit
com si fos
paraula de Déu
és un llibre
històric
de l'època
però
que amb
interpretacions
humanes
flexibles
i llavors
aquest és
el recurs
que utilitzen
per demostrar
la tossuderia
de Tecla
la fan passar
per una sèrie
de proves
per demostrar
que ella
estava
absolutament
invicta
i aquest és
el braç
que venarem
que aquest braç
també va ser
víctima
dels francesos
a la nit
que van profanar
la catedral
mentre aquí
violaven
mataven
i feien
de la catedral
un cementiri
i feien
de la catedral
un hospital
i una cuina
pels refugiats
i per tots els
que estaven aquí
ella també
va ser profanada
van obrir
l'urna
que veieu
a Santa Tecla
l'altar de Santa Tecla
veieu que hi ha
com un cofret
amb una porta
dourada
la van rebentar
i van profanar
les relíquies
i les van escampar
per terra
i un nen
les va recollir
i les va guardar
una manera
que després
que va passar
tota la tamborinada
aquesta
es va poder tornar
a restituir
aquest relicari
que l'havia portat
d'Armènia
el rei Jaume II
que també
estava en bona relació
amb el rei d'Armènia
perquè Santa Tecla
és de l'Orient
és turca
i vam poder
tenir
aquesta relíquia
via
i diríem
a través de la monarquia
de les dues monarquies
la d'Armènia
i la monarquia
aragonesa
catalana
fixis que Jordi Bertrano
està escoltant atentament
aquí al costat
és a dir
que tot allò
que acaba d'explicar
ho tindrà molt present
Jordi Bertrano
l'està escoltant atentament
perquè és un home
també que li agrada
molt de històries
és un home
que li agrada moltíssim
la història
el Jordi
podia corregir-me
i podia posar-hi
la seva part
tu sabràs més
de què va això
el que sí
el Lluís és un mestre
el que sí
podríem demanar
que les estàtues
i aquí brindo
una idea literària
algun tarragoní
que s'entretingui
a entrevistar
les estàtues
que hi ha
a la façana
de la catedral
i els hi faci dir
tot aquests ulls
pasmats
han vist per aquí
de bo
i de dolent
fins a arribar avui
el bo i el dolent
que hi pugui bé

una mica
en la defensa
d'una església progressiva
no dic progressista
progressiva
que avança
i que en certa manera
busca recol·locar-se
en el temps
jo m'he especialitzat
una mica
en aquesta època
i he tractat
per exemple
he tractat
una mica
la vida del cardenal
Vidal Berraquer
he tractat
un dels seus col·laboradors
immediats
que era
el doctor Cardó
i aquí tinc editada
dos o tres llibres
sobre el doctor Cardó
que ja et donaré
les referències exactes
de la doctora
que serà tània
d'Institut d'Estudis Ballencs
que són els que m'han editat
aquestes obres
doncs compartim amb el Jordi Bertran
això
amb el Lluís Maria Monconill
tot un mestre
escriptor
més a més
que avui ens ha il·lustrati molt bé
i des d'aquí també volem agrair-li
en nom de Tarragona Ràdio
que ens hagin obert les portes
de que se vols ells
Tarragona Ràdio
em té a disposició
sense fer fora ningú
aquest és un altre
moltes gràcies
un plaer
doncs
el Lluís Maria Monconill
l'escriptor
mestre
com deia en Jordi Bertran
és que ens ha il·lustrat
una mica de
de la història
d'aquesta casa
Jordi
que ja ho dèiem
una casa amb molta història
no?
El Lluís Maria
és una persona
amb molt de coneixement
de la ciutat
de molt de coneixement
de la història
també
ha conegut
doncs
i ha estudiat
doncs
personatges
autors
de
Balls Parlats
d'aquests
Balls Crítics
que tenim aquí
però amb la seva vessant
més religiosa
l'últim treball
que va fer
el va fer
amb motiu
de les darreres
festes de generals
de la Mareu
de la Candela de Balls
ha referit
al Marquet de la Dona
que era un autor
de versets populars
que doncs
que doncs
tenia la fins i tot
la seva pròpia
doncs
companyia de representació
i som diferents
dels Balls Parlats
que van arribar
a fer
sobretot de temàtica
doncs
que ha estudiat ell
més religiosa
però també
d'altres tipus
no?
d'aquests Balls Parlats
que coneixem
no?
i com bé deia
estem en un espai
que realment
resumeix
moltes coses
de la història
de la ciutat
aquí
l'entrada
que veurem
d'aquí una estona
potser encara
mitja hora
tres quarts d'hora
resumeix
una mica
aquestes relacions
entre
els diferents
estaments
civil
eclesiàstic
gremial
de la ciutat
i en el fons
Santa Tecla
i l'entrada
al Bras de Santa Tecla
és això
és aquest moment
en què s'ajunta
tothom
en aquest pla
que sembla
que multipliqui
el seu espai
i que ara
ja comença
a tenir un espai
realment reduït
però que encara
veurem
com s'anirà
creant més i més
generació
de gent aquí
en aquest pla
de la seu
de fet
el Lluís Maria
ens parlava
d'alguns personatges
reials
de fet
cada cop
que un monarca
entrava per primer cop
a la ciutat de Tarragona
tant els monarques
primer catalans
com després els monarques espanyols
era rebut
per la sortida
extraordinària
del seguici
això
també succeïa
en el cas dels nous
arquebisbes
era un costum
que encara en vi recentment
en els darrers arquebisbes
concretament
i
també
amb el rei d'Espanya
però que és un costum
que
s'ha de votar
històricament
pel Bras Menor
el Bras Menor
era
el Bras
que
la part
de l'Ajuntament
del Consell Municipal
que integraven
els gremis
si
en aquesta decisió
concreta
els gremis
no volien sortir
tenien dret
a bètu
i això
encara ho hem vist
en temps recents
perquè així com
els diferents
arquebisbes
s'ha votat
en temps
moderns
si se sortia o no
i s'ha aprovat
en el cas
el Bras Menor
avui en dia
són les entitats
del seguici
ja no n'hi ha gremis
són les entitats
perdoneu
que no
he fet un salt
de segles
així
en uns segons
i
en canvi
quan va vindre
el monarca espanyol
el rei Juan Carlos I
es va vetar
o sigui
el seguici
no va voler sortir
havent
l'alcalde
Joan Miquel Nadal
no va poder
obligar el seguici
perquè
històricament
és dret de consuetud
que aquesta decisió
s'afassi
voluntàriament
és a dir
aquesta sortida
que en el fons
és una benvinguda
a l'autoritat
que arriba
no és obligatòria
s'ha de votar
sempre
i això
se coneix
en diferents casos
en què
no solament a Terragona
sinó en altres llocs
es feia veto
a l'autoritat
ara voldria també recordar
dues paraules
que estan de moda
aquests dies
que
Déu-n'hi-do
l'Algaravia
que tenim muntada
aquí al Pla de la Seu
i
aquesta quimera
que és Santa Decla
que fa uns anys
estava doncs
molt
empobrida
i letàrgica
els tarragonins
i les tarragonines
les quimeres
també les fan possibles
per tant
esperem
que enmig del Garavies
el país també
arsoleixi
algunes quimeres
i podem mirar
el futur
amb optimisme
Jordi
per cert
sobre els orígens
de la relíquia
i recordo
que es va fer aquí
a Tarragona
el Congrés sobre Pau
que se'n va parlar
se'n va parlar
d'aquests orígens
estan clars
se sap
on ve
bé
la relíquia
està documentada
a l'entrada
de la relíquia
amb una gran descripció
l'any 1321
concretament
el 17 de maig
del 1321
com deia
el Lluís Maria
doncs
a través
d'aquest
pacte
entre els reis catalans
Jaume II
i el rei
d'Armènia
en aquell temps
i concretament
prové d'Antioquia
és a dir
la ciutat d'Antioquia
en aquest cas
avui en dia
la vinculació
de Santa Tecla
amb l'Orient
encara existeix
perquè
si aneu
a una petita ciutat
de
Turquia
Silifke
allà hi ha
la tomba
de Santa Tecla
és a dir
hi ha tota una vinculació
de fet
el culte
que tenim
a la patrona
ens hauríem de remuntar
l'any 1091
quan el papa
Urbà II
restableix
si més no
d'una manera jurídica
la seu metropolitana
de Tarragona
i declara
ja aleshores
el 1091
la jornada
de Santa Tecla
festivitat
de precepte
i celebració
principal
del calendari
anual
ara bé
això
és una fase prèvia
perquè realment
la restauració
la reimplantació
després d'un llarg
període
doncs
podríem dir
que Tarragona
és terra
de ningú
o terra de frontera
entre moros i cristians
realment
la restauració
efectiva
no es durà a terme
fins que l'any 1118
el comte de Barcelona
Ramon Berenguer
Tercel Gran
fa ofrena
de la ciutat
al bisbe
Oleguer de Barcelona
i serà a partir
d'aquell moment
que podem parlar
que Tarragona
té una repoblació
real
i efectiva
de ciutadans
en aquells temps
també hi ha
un altre papa
que és el papa
Gelassi II
que fa una butlla
que ratifica
una butlla
és un document
papal
la Diada Santa Teca
com a festa principal
i com a festa
de precepte
i això encara
té alguns elements
posteriors
que és
per exemple
un concili provincial
de l'església
de Tarragonense
que té lloc
l'any 1939
en què
l'arquivit
Pere del Balat
confirma
aquesta
advocació
cap a Santa Tecla
o
uns anys més tard
el 1277
un altre arquebisbe
Bernat Olivella
també
la confirma
ara bé
sempre estem parlant
en tots aquests casos
fixeu-vos que
us parlo
de l'any
del segle XI
segle XII
segle XIII
estem parlant
d'una festa
centrada
en un àmbit
litúrgic
i eclesiàstic
i en canvi
serà
a partir d'aquella data
que em preguntaves
del 1321
quan la festa
ocupa el carrer
és a dir
el 1321
és l'origen
d'aquesta tradició
podem dir
de l'ocupació
dels elements festius
en els carrers
de la ciutat
acompanyant
la seva relíquia
la primera vegada
la van fer
el maig
del 1321
i és de suposar
que s'anés fent
continuadament
tot i que és cert
que de moment
no hem estat capaços
de trobar
una processó
fins a la consueta
de l'any
1369
com dèiem abans
de totes formes
la festa
alguns dels elements
doncs
segurament
ja sortien
al corpus
a les comarques
de Tarragona
hi ha dos corpus
molt importants
el 1319
ja es té constància
de la festa
del corpus
a la ciutat de Valls
i el 1357
a la ciutat
de Tarragona
és un moment
en què
d'una manera progressiva
es van trobant notícies
que no vol dir
que aquí 5 o 10 anys
encara en trobem més
i podem
doncs
veure
temes complementaris
però estem parlant
d'aquest segle XIV
com l'esclat
del culte
de Santa Tecla
al carrer
aquesta connexió
posteriorment
estarà
a la nostra pàgina web
tarragonaradio.cat
jo us recomanaria
que se la descarreguin
amb un postcat
se la descarreguin
i la vagin escoltant
atalentant
quan s'acabi la festa
perquè
ja ho hem vist
avui pràcticament
hem après moltíssimes coses
del nostre seguici popular
hem après moltíssimes coses
de la nostra relíquia
de la patrona de Santa Tecla
i també de la història
de la ciutat
d'aquest punt en concret
de la ciutat
un punt que respira història
pels quatre cantons
i que avui és ple
de goma a goma
perquè això
Jordi
abans deia
home és que ja comença
no que hi hagi gent
però és que ara
està atapeïdíssim
suposo que tothom vol venir
fins aquí
a veure el tram final
no?
la recta final
sí
l'entrada
és un acte
que hem anat
doncs construint
totes les tarragonines i tarragonins
és un acte
que hem anat
millorant progressivament
i jo crec que té
aquest atractiu
era un acte abans
potser
més empobrit
quan hi havia menys elements
i va requerir
una ordenació important
a mesura que van anar
afegint-se
diferents elements
ara bé
doncs avui en dia
tot i que no hem perdut
alguns elements
els darrers anys
com per exemple
jo sempre que tinc
l'oportunitat
d'acompanyar-vos
aquí al ple de la seu
reivindico
que restableixi
el sostre de foc
aquí al pla de la seu
que era aquest element
pirotècnic
que es col·locava
sobre els caps
de la ciutat
els ciutadans
que no cremava
que feia un efecte
molt bonic
i de fet
hi ha fotos
molt precioses
però
per exemple
doncs podem dir
que la col·locació
dels gegants
és com a molt antiga
el fet dels pilars
que fan
a banda i banda
de l'entrada
a la catedral
és una mica
el que es va mantenir
durant bastants anys
amb els anomenats
Banus
que és l'única resta
que va mantenir
la ciutat de Tarragona
de la Moxiganga
és la figura
de la Creu
que abans comentàvem
la primera part
de la retransmissió
i aquesta
aquesta
aquesta figura
la van perpetuar
les colles castelleres
de la ciutat
desapareixer
la Moxiganga
després també
doncs
tenim l'element
de l'or i pell
que es va
doncs
establir
de l'or i pell
l'or i pell
són uns paperets
d'aurats
or i pell
pel seu caràcter
d'aurat
que es produeixen
davall
des de la façana
de la catedral
que
estan inspirats
amb l'or i pell
d'altres cerimònies
festives
com pot ser
per exemple
el misteri d'ells
declarat patrimoni
de la humanitat
per l'UNESCO
o també
la palma
o palmera
de Santa Tecla
que
simbolitza
aquest emblema
de la nostra
santa
la palma
és el símbol
que els màrtirs
porten
com a propi
i això
els pirotècnics
ho traslladen
en el foc
mentre sentia
Lluís Maria Monconill
hem buscat
una frase
que ens entronca
amb la nostra
història
pretèrita
en la història
podríem dir
fins i tot
romana
perquè
hi ha
això de les palmes
i de les palmeres
sí que té
un sentit
clarament
cristià
també
però
per exemple
l'escriptor
Quintilià
un escriptor
clàssic
diu
els tarragonins
anunciaren
a l'emperador August
que una palmera
havia nascut
sobre l'altar
a ell dedicat
sembla
va respondre
que no es feia
servir massa
l'altar
August
que era
Déu
i emperador
a l'hora
podríem dir
tota aquesta
vinculació
de la palmera
pirotècnica
també
té una llarga
història
i una llarga
filosofia
dins de la nostra festa
i atenció
perquè el vall de diables
ja facta de presència
el veiem ja a l'altura
de Pare Iglesias
i les cartelles
ja comencen a entrar
cap aquí
cap al Pla
de la Seu
és a dir
que està això a punt
d'arribar
la tornada
a l'inici
d'aquesta prosó
i això doncs
es torna a reprodir
però en sentit invers
aniran arribant
i aniran passant
ara és més ràpid
la tornada
o no?
en principi
si no m'equivoco
ho tenen prevista
l'entrada
aquí a metge hora
el foc entrarà bé
però després
costarà d'entrar
perquè els elements
que van entrant
es col·loquen per aquí
a la plaça
hi ha un protocol
de col·locació
és un protocol
de sentit comú
podríem dir
tot i que
doncs es va
establir
el foc
es col·locarà
més allunyat
de la part central
de la catedral
el foc
és l'infern
i per tant
se'n va
a l'altra banda
i a prop
de la catedral
doncs quedaran els elements
que no són de foc
en principi
doncs els diables
ocupen la posició central
i al voltant
s'hi col·loquen
les tres bèsties
de foc
que han d'anar a continuació
no?
Aquesta presència
doncs del foc
a l'entrada
és un dels elements
més característics
de la festa
no?
i
es va recuperar
doncs
l'any 1984
perquè l'entrada
fins a l'any 84
es feia
sense foc
és a dir
no hi havia foc
i a partir del 84
quan es torna
a recuperar
el Vall de Diables
i torna a entrar
el foc
aquí
al pla de seu
doncs el Vall de Diables
que estan
ja doncs
amb les seves cardilles
aquí en aquest punt central
davant mateix
de la plaça
de la catedral
i també
amb aquesta imatge
clàssica
que veiem
al llarg del seguissi
amb molta gent
doncs
amb el barret
de les festes
en guany
amb el ribet
de color vermell
amb la cita
de color vermell
i amb les caçadores
texanes
per no cremar-se
important
ha empatat el Lucifer
i la Diablesa
que són els personatges
principals
i que porten
doncs
aquests septrots
que són
el símbol
de poder
de l'infern
podrem dir
ironitzant també
sobre
el poder
diguéssim
dels reis
perquè el sceptre
és un poder
estrictament real
també hi ha uns altres
personatges
que passen més discrets
que són les virtuts
que porten
una mena
de petits sceptres
també a la mà
que
amb aquests sceptres
maten
podem dir
el pecat
és a dir
la festa
està plena
d'elements simbòlics
per exemple
el Lucifer
llueix
el barret
de copa
sembla que aquest barret
de copa
s'emofa
dels elements
burgesos
en el segle XIX
és quan sembla
que podem
deixar
en altres poblacions
el Lucifer
ha portat
una mitra
papal
o arquebisbal
com a
doncs
s'atira
de l'església
no?
depèn de cada cas
en el cas
de Tarragona
Vilanova
Sitges
la documentació
permetia parlar
d'aquest barret
de copa
no?
Darrere seu
el següent element
del foc
el drac
i aquí també
val la pena
doncs
fer referència
a un conjunt
d'artistes
que des de la
recuperació
de la democràcia
es van implicar
en tota la construcció
d'aquest bestiari
avui en dia
molt modèlic
no?
Gabriel Garcia
en el cas
del drac
la Montse Canudes
en el cas
del bou
persones que ja
ens han deixat
després del pas
dels anys
va fent
que perdem
persones
que ens han ajudat
a construir
la festa
entre tots
el Josep Agustí
també
en el cas
de la
Vibria
hi ha hagut
persones
com la Montse
o com el Josep
que
precisament
ens van deixar
pocs anys
després
de construir
les peces
no?
Jo crec
que és bo
recordar
aquestes persones
que han donat
aquesta talla
no?
d'aquest
seguit sí
a imatge
semblant-se
de les peces
que havíem heretat
del segle XIX
les que comentaven
de Berderol
de Berdaguer
aquestes figures
importants
que li donen
aquesta prestància
i distinció
a la nostra
festa gran
no?
Jo crec que és un dels trets
distintius
d'aquesta celebració
hi ha relleu generacional
a ser-hi
aquestes persones
desaparegudes
hi ha gent jove
que s'hi posi
amb aquesta reconstrucció?
sí
en guany
per exemple
les màscares estan fetes
per l'Àngels Cantos
les màscares
dels pecats
i les virtuts
que també és una persona
que va fer els negritos petits
o les còpies dels negritos
amb fibra
hi ha una bona anissaga
d'escultors joves
que han fet aquesta feina
no?
també
agafant la confiança
en cada cas
d'entitats
com el centre
de colles sardanistes
que va recuperar la molassa
o com el col·legi
d'Estonac
l'Ensenyança
que va crear
aquests negritos petits
de la festa petita
bé, diferents entitats
que han confiat
doncs
en aquests escultors
que han fet possible
aquest bestiari tan ric
estàvem aquí
en la retransmissió
i una companya
de la Fira Mediterrània de Manresa
la Junta de Direcció Artística
Sandra Martínez
que està seguint en directe
les evolucions de la processó
em comentava
la seva sorpresa
pel WhatsApp
de la riquesa plàstica
precisament d'aquests elements
de dir
ostres
quina preciositat
d'elements
que hi ha
quin nom has dit
quin nom?
la Sandra Martínez
que és una de les nostres treballadores
la Sandra Martínez
que ens escoltes
moltes salutacions
i una forta per ser
des d'aquí dalt
el volum de
Casabalcells
continuen arribant
a aquests elements
de foc
del seguici
i tindran dificultats
s'hauran d'obrir pas
per arribar fins a qui
en som nosaltres
perquè cada cop
hi ha molta més gent
cada cop hi ha més gent
aquí
congregada
per veure aquest moment final
de la processó
de Santa Tecla
ara
darrere de la víbria
ja vindrà
diguéssim
el darrer element
que ja no és
primer element de foc
pirotècnic
sinó que és el ball
de Serra Llonga
que pràcticament
no ens hem referenciat abans
és un dels balls
que manté
les armes
d'avantcarga
que es diu
les armes de trabucs
que eren molt característiques
a la ciutat
des del segle XVI
mil cinccents
i tants
doncs es parla
de les salves
que es feien
amb armament
en salutació
de determinats moments
de la festa
com pot ser
aquesta entrada
de la tarda
o l'entrada del matí
d'homenatge
a la bandera
de la ciutat
les salves
doncs aquest armament
era una manera
d'apropiar-se
del concepte
bèl·lic
transformat en pau
durant la festa
i
doncs hi havia
diferents valls
el ball de Serra Llonga
possiblement
és dels més antics
el Serra Llonga
va ser un personatge
del segle XVII
i sens dubte
dels més estèvils
perquè a diferència
d'altres valls parlats
està documentat
des de la Catalunya Nord
fins a les comarques
del camp de Tarragona
amb moltes poblacions
per tant
crec que val la pena
de fer émfasi
és un mític bandoler català
que se'l va reivindicar
gairebé com un heroi nacional
i és un personatge
que va tenir
un gran impuls
novament
al segle XIX
les armes de bancarga
abans
eren molt més nombroses
a Tarragona
s'entenen
una llarga notícia
de valls
amb trebucs
des dels valls
de bandolers
per exemple
Sebastiana del Castillo
la Rosaura
eren Pedro Negro
diferents bandolers
que es van fer famosos
per les seves passècies
a diferents llocs
de l'estàtiu
de la península
alguns fins i tot
tenien els textos
en castellà
perquè procedien
d'altres llocs
i
en el cas
també
d'altres valls
que no eren de bandolers
però que eren
valls parlats
alguns ambientats
en l'època de Roma
com el ball
de Sant Magí
en què els soldats
romans
persegueixen
a Sant Magí
els centurions
disparaven
entre vuts
és a dir
la pòlgora
ja la tenien els romans
és a dir
hi ha alguns anacronismes
que
fruita aquest factor popular
avui en dia
el ball de Serra Llonga
és el més estès
sens dubte Catalunya
no el diré tot
segurament tot
però Torredembarra
Vilafranca
Vilanova
doncs tenen
ball de Serra Llonga
i el de Tarragona
doncs és un dels que
doncs des de l'any 87
doncs recupera
la tradició dels valls
amb armes de bancàrrega
també va recuperar
va ser el primer element
que va introduir
el sac de Gemex
i el Flaviol
aquí a la festa
després de molts anys
d'absència
avui per sort
hi ha molts valls
que el porten
però en aquest cas
doncs
el ball de Serra Llonga
doncs va ser el primer
que va fer aquest pas
endavant
i aquests bandolers
que malgrat ser
reivindicats com deies
com pràcticament
a l'Araïs Nacionals
van tenir un final
trist
em sembla que era el llibre
Via fora lladres
de l'Albert Paradeda
un pagès
un pagès historiador
podríem dir
que ho explicava molt bé
parlava de la figura
del pagès de Ramensa
de les reivindicacions
de la terra
i feia referència
al final
d'algun d'aquests bandolers
no sé quina era d'ells
que va acabar escoarterat
a la passa Sant Jaume
per quatre animals
de càrrega
una cada extremitat
hi ha darrere del Serra Llonga
hi ha tota una història
d'enyerros
i cap d'ells
que es va plasmar
en pel·lícules
algunes de gran interès
històric
com la que es van fer
em sembla
fa un parell
de Santa Tecles
aquí a Tarragona
recuperant
aquelles imatges històriques
i hi ha alguna pel·lícula
també històrica
com una
que es va trobar
dins d'una càmera de cinema
d'uns breus minuts
de fragment
que expliquen
és un ball de Serra Llonga
filmat
podríem dir
a principis del segle XX
si fa cent anys
i és una imatge
doncs extraordinària
és a dir
el ball de Serra Llonga
de Tarragona
l'avantatge que té
és que
va recuperar
molt un vestuari històric
amb l'última reforma
que va fer
defugint una mica
el vestuari
més folcloritzant
podríem dir
que es va fent
el seu inici
de la recuperació
que mantenen
per exemple
molt a Vilafranca
Vilanova
i en canvi
té una personalitat
molt curiosa
m'estava imaginant
com seria
això d'aquí davant
que a l'Ardiaca
un cop es converteixi
en un hotel
a les 5 estrelles
suposo que canviarà
una mica
m'estava imaginant
com seria
això d'aquí davant
quan es converteixi
en un hotel
a les 5 estrelles
que a l'Ardiaca
sí, sí
que a l'Ardiaca
home
serà un hotel
que es pagarà car
a l'habitació
d'avui
és que imagina't
un dia com el d'avui
imagina't
quan es pagarà
l'habitació
no sé
però
ara entren
els grups
de les bèsties
sense foc
que es col·locaran
precisament
entre el Serra Llonga
podem dir
i
les figures
de foc
el Vall de Serra Llonga
marca una mica
la separació
de la part
per on passarà
el braç
i les autoritats
respecte
al seguici
això fa que
vagin entrant
als elements
del seguici
i que per tant
també es vagi
a tapeir
una mica
el que és el públic
a mira que entren
no és bé
cada cop estem
una mica més
estan
però nosaltres som
afortunats
estem de la Casa
de la Seix del Balcó
però a baixa plaça
estan allò
cada cop més a tapeir
d'ets
de fet
per exemple
una de les coses
que ens permet
més documentació
sobre la festa
com el cas
de la Molassa
el cronista
de l'època
Joan Salvat
i Bové
persona que cal
reivindicar
és una persona
que ha estat
jo crec
injustament valorada
perquè era una persona
que la seva professió
era militar
i per tant
doncs
bueno
això va fer
una certa
va tenir un cert
pes negatiu
amb la seva valoració
però el que és cert
és que té un bon treball
sobre algunes
d'aquestes figures
entre elles
la Molassa
en què se'ns documenta
les nombreuses vegades
que la Molassa
es va destrossar
en poc temps
perquè era una peça
que especialment
al segle XVIII
rebia
moltes empentes
i molts cops
com per exemple
els que
podríem veure
en aquest moment
si la plaça està
molt plena
es poden produir
detalls curiosos
li toquen el llom
veig el seu pas
li van tocant el llom
també agrada tocar
la Molassa
jo la veig molt gran
Jordi
en comparació
amb altres Molasses
de Catalunya
la nostra
és més gran
de proporcions
aquesta és la segona
més gran
podríem dir
i l'altre dia
els companys
de la Cocafera
precisament
que no els deixaven sortir
a la baixada
de la nit del 21
doncs argumentaven
els pesos
mides
i tal
per reivindicar
la seva participació
en tot cas
la Molassa
sí que
té una cosa
important
a tenir present
que és que
igual que altres elements
de la festa
participen
en actes
fora de programa
com per exemple
avui al matí
el dia Santa Tecla
en algun moment
quan entren els elements
al matí
i mentre es fan
l'ofici
desapareix
de la plaça
i se'n va veure
les monges
que tenim aquí
darrere
molt a prop
just darrere
del palau
on estem nosaltres
que són
les monges
que obren
l'església
perquè la Molassa
faci la seva visita
íntima
en aquest matí
de Santa Tecla
és un dels actes
bonics
com podria ser
també
el dia 18
la col·locació
del mocador
de Santa Tecla
el mocador
de les festes
perdó
a la patrona
Santa Tecla
la capella
que hi ha
a l'hospital
Matíquo Hospital
de Pau i Tecla
que és l'actual
seu del Consell Comarcal
o per exemple
l'assaig
fora de programa
també
del primer diumenge
de festes
del Vall d'Hirà
Mas i Vells
a la plaça
de Mas i Vells
són aquesta
rere botiga
de la festa
que no coneix
tothom
però que també
fa viva
i fa
que es mogui
una rere botiga
que tu saps molt bé Jordi
perquè vas ser responsable
durant molts anys
a nivell tècnic
que també té darrere
moltíssimes persones
coordinant
i fent que això
sigui possible
hi ha moltes
que no tenim en compte
durant el recorregut
aquí
sense les entitats
seria impossible
coordinar res
aquí
és evident
si tu no vols ser coordinat
no et deixes coordinar
però
hi ha una feina
del conjunt
de les festes
important
que es fa
en suma
de molts serveis
hi ha dies
que treballen més
els tècnics de cultura
hi ha dies
que treballen més
els serveis d'emergència
com avui
a la sortida
de la processó
en fi
és una feina
complexa
que requereix
avui per exemple
l'entrada
hi ha nous senyors
que no veurem
que estan aquí darrere
i ara també
no són els monges
són els pirotècnics
que estaran
encenent
l'entrada
al braç
de Santa Tecla
i bé
són
una suma
de coses
que fan possible
que això funcioni
la banda de Cardona
que també
en aquests moments
de fer entrada
a la casa
parlàvem amb el seu director
el Narcís
i ens comentava
que es fa molta il·lusió
venir aquí a Tarragona
que s'ho passen molt bé
que ja porten uns quants anys
i cachaven
que s'ho passen bé
un any vam al Lleó
que és una de les figures
que abans el Lluís Maria
de Montcuní
ens parlava
del martiri
de Santa Tecla
el Lleó
en cada festa
doncs ha tingut
una vinculació
amb un sant
a un altre
és un dels símbols
dels quatre evangelistes
els quatre evangelistes
van acompanyats
per el Lleó
per l'Àliga
per el Bou
i per l'Àngel
que encara avui en dia
surt al Corpus de València
que es diu
l'Àngel Bobo
per fer una cara
una mica amb una màscara
curiosa
aquí a Tarragona
sembla que de totes formes
el Lleó
està més vinculat
al martiri de Tecla
perquè les notícies
que tenim
són del segle XV
amb uns elements
que no surten avui
que no podeu veure aquí
però que recomanem
als oients
que si mai poden
desplaçar-se
el diumenge de Corpus
a la ciutat de València
o qualsevol dia
perquè hi ha un museu
d'aquests elements
que són les roques
que són grans escenaris mòbils
estirats per cavalls
que sortien a la ciutat de Tarragona
en el segle XV
un d'aquestes roques
o escenaris
era la roca de Tecla
i la roca de Tecla
portava lleons
en al·lusió a aquest martiri
podria ser l'origen real
d'aquesta figura
ara molt més estilitzada
amb el pas dels anys
és la segona peça coronada
del seguici
també perquè
és un dels emblemes
vinculats
igual que a la Lliga
doncs al poder
doncs
reial
els gegants
que entren cap a l'interior
de la seu
no
es quedaran aquí
a l'entrada
just
ocupant posició
en el pas
aquests on estem
són els més propers
a l'apostulat
que són aquestes cares
que el Lluís Maria Monconill
recomanava
que veiéssim
i que ens entrevistéssiu
perquè ens expliquessin
tot el que ha passat
per aquí
al Pla de la Seu
Jordi
hi ha algun llibre
que expliqui
tot això
que estem vient nosaltres
ara
que estigui
en fi
que ho dic
tot fil per randa
és a dir
està escrit
tot això
no?
imagino
de Santa Tecla
estic dient
que em recomades
un llibre
en definitiva
de Santa Tecla
hi ha per sort
molta bibliografia
des de
l'antiga
que es pot trobar
a la biblioteca
en un dels serveis
desconeguts
que té l'Ajuntament
de Tarragona
que és aquesta biblioteca
meroteca
del carrer Major
que
doncs
qualsevol persona
que vulgui saber
alguna cosa
a la festa
ja trobarà llibres
molt àmplis
i després
hem realitzat
doncs
penso
una bona selecció
de treballs
amb
col·laboració
amb les editorials
doncs
Arola
Cossetània
El Mèdol
avui desapareguda
que ens permeten
explicar
doncs
tot això
que estem avui relatant
entre
entre els oients
hi ha una bona bibliografia
dels diferents elements
de la festa
i
en guany
malauradament
no ha sortit
cap llibre de col·lecció
igual que es fan aniversaris
en guany
haurem de posar falta
perquè des de l'any 86
que cada any
l'Ajuntament
ha editat un volum
sobre la festa
i des de l'any 86
doncs
ha sigut una cita puntual
en guany
no ha estat així
l'any que ve
doble doncs
això és una de les febleses
apuntada a la festa
del 2012
una festa
que diuen
que ha estat
de les més participatives
dels darrers
no sé si anys
però vaja
ahir es veia moltíssima gent
a la passa de Font
avui també sembla molta aquí
suposo que tampoc
no es pot mesurar
allà el fil per randa
no es pot mesurar
això
els cossos de seguretat
que comptin
depèn de quin compti
clar
en comptarà més
o depèn de qui sigui
en comptarà menys
el que sí que veiem
és moltíssima gent
aquí a Pla de la Seu
i això va increixent
clar
tothom que segueix
la comitiva
va fent cap aquí
i tots hi serem
al final
la part tradicional
de la festa
sempre té aquest nivell
de participació
altíssim
és a dir
en el moment
que el dia
sobretot
es trenca
el ritme
el dia 20
amb el retaule
jo crec que ja
comença allà
una seqüència
que s'incrementa
el 21
amb la baixada nocturna
el 22
amb l'entrada de músics
la cercavila
tota la seqüència
d'avui
i que té aquest punt
culminant
de l'entrada
al braç
és a dir
jo crec que aquests
són els actes
sens dubte
doncs
més patrimonials
de la festa
la qual cosa
no vol dir
que la festa
només hagi de ser
folclor
i només hagi de ser
tradició
també ha de tenir
l'altre component
perquè tots aquests músics
que estem veient aquí
avui en dia
i alguns dels quals
doncs hem anat esmentant
doncs
són músics
que antigament
ja des de les documentacions
medievals
quan acabaven la part
tradicional
feien els actes
nocturns
i els actes nocturns
cal continuar-los
fent
cuidant
i estimant
perquè hi ha
molta gent
que viu la festa
no tant des del punt
de vista patrimonial
sinó des del punt
de vista
de la nocturnitat
d'edats concretes
que el seu focus
d'atenció
és més
aquesta altra part
de la festa
i la festa
som tots
i hi ha d'haver
per tothom
per tant
penso que és bo
cuidar també
totes les generacions
perquè ningú
es pugui sentir
exclòs
de la celebració
si els 148 anys
de Tarragona
haguéssim d'estar
en aquest espai
no hi cabríem
que no hi cabríem
per tant
hem de cuidar molt
perquè tothom
pugui tenir
el seu racó
de la festa
demà dia de la Mercè
és un dia
que sempre ha estat
lligat a la festa
o no?
o s'ha incorporat?
el dia de la Mercè
és un dia
que històricament
es va incorporar
com a
el dia de la part baixa
la ciutat històricament
ja abans de la guerra
del francès
estava dividida
en la part alta
i la part baixa
de fet
les tropes franceses
que intenten
que ataquen Tarragona
els seus mapes
fa pocs mesos
hi ha una ciutat espanyola
que és Ciudad Rodrigo
que té una exposició
fantàstica
sobre el setge
que ells van patir
que té mapes
de la ciutat de Tarragona
de l'exèrcit
napoleònic
i es veu claríssimament
aquesta divisió
entre part alta
i part baixa
en francès
és a dir
era una denominació
que respon
a la topografia
de la ciutat
no?
i que
ens queda dividida
des de l'any 1854
per la
Rambla Nova
aleshores
amb un altre nom
no?
però és molt important
que hi hagi
doncs aquesta
part baixa
que alimenta
també
doncs
amb tota una sèrie
d'indústria
d'artesans
amb el gran pes
del vi
la ciutat
no?
i precisament
aquesta part baixa
en el segle XIX
adquireix
un pas
una força essencial
perquè
es pugui produir
per exemple
doncs
l'evolució
del fet casteller
perquè
al desenvolupar
aquesta indústria
tan potent
per exemple
dels barrils
dels bocolls
de vi
doncs
també es desenvolupa
tot un pes econòmic
al voltant
del port de Tarragona
sense cap mena
de dubte
essencial
per al desenvolupament
i la recuperació
de la guerra
posterior a la guerra
de la francesa
per tant
la part baixa
en aquell moment
del segle XIX
adquireix
aquest protagonisme
festiu
el dia de la Mercè
i les colles castelleres
van actuar
el dia de la Mercè
a la part baixa
el 23
actuen a la part alta
i el 23
a la part baixa
el 24
perdó
la part baixa
amb una excepció
que al migdia
es donen
cita puntual
a la plaça
de les Cols
almenys
des de l'any 1841
per pujar
i baixar
el Pilar Caminant
que no deixa
ser altra cosa
que una aposta
que fan
les dues colles
primer
tarragonines
després
vellenques
que venen
a actuar
aquí a la ciutat
i que
encara avui en dia
podem veure
amb les colles vocals
per tant
diria que no és
del nucli
originari
de la festa
però sí que
podríem parlar
d'una antiguitat
aproximada
de dos segles
s'ha dit que avui
no s'acaba res
no no
demà hi ha la Mercè
que és un dia
important
ara
els elements
es van col·locant
veiem les atxes
de la Moxiganga
que per tant
vol dir
que estem entrant
ja al tram final
han entrat
les torres
dels valencians
que s'han col·locat
i ara entra
la Moxiganga
per fer la seva figura
vol dir que darrere
venen les quatre colles
castelleres
ja
i després vindrà
la part
religiosa
i civil
ara hi haurà
feina de rai
perquè entrin les colles
però entraran
el que està clar
és que tot el seguissi
la part dels valls
de les figures
està perfectament
col·locada
i que en aquest moment
aproximadament
és la que estava
si no m'equivoco
anunciada a l'entrada
però bé
sempre hi ha
un decalatge
que lògicament
és difícil
de controlar
perquè
sí, efectivament
a un quart
està anunciat
perquè
bé, de fet
avui la sortida
ha sigut més complicada
del normal
i vulguis o no vulguis
s'ha perdut un temps
aquí
però vaja
el tempo és bo
vull dir
les quatre colles
t'ha d'anar
el temps que tardin
toquen les gralles
per poder entrar
lògicament
doncs les colles castelleres
que avui estan
molt satisfetes
de la seva actuació
ací més de la gran majoria
de les quatre
i que
a mi es passaran
per aquí
amb moltes camises
és a dir que
aquesta plaça
aquest pla de la Seu
ara mateix
s'omplirà
encara més
del que ja ho està
amb la incorporació
amb l'arribada
de les colles castelleres
en primer lloc
el xiquet de Tarragona
després la jove
i a continuació
uns castellers del Serrallo
un xiquet del Serrallo
que avui porten
una indumentària
especial
diferent
porten una samarreta
com de culo taronja
una samarreta
reivindicativa
ells es reclamen
un local propi
en aquest barri mariner
finalment també
és castellers de Vilafranca
que clauran
l'entrada
de les colles castelleres
aquí
al pla de la Seu
ara podríem
llegir una cita
d'un escriptor romàntic
que és el Francesc Palai-Briz
que va
ambientar
una
una història
una obra seva
que es deia
La masia dels amors
a la festa
de Santa Tecla
i l'any 1876
descrivia
amb uns versets
aquest dia
de la següent manera
tothom
s'allança
envers la catedral
que en aquell dia
rellú
com l'esplendent
cerc
de l'aliança
i a Santa Tecla
tot l'omón envia
ses pregàries
en ànima
ben pia
és aquest
enviament
de tothom
cap a la catedral
aquesta importància
que té la catedral
com a epicentre
de la festa
en tot cas
és una imatge
que podem
dir
això
també avui
tothom
s'allança
cap a la catedral
la part que
quan arribi al braç
aquest és el que veurem
Jordi
però anticipar-nos
una miqueta
el que passarà
d'aquí a pocs minuts
ara el que estem
veient és com
una cosa
que no ha quedat
mai resolta
que és
és evident
que per fer
uns pilars
no cal
que hi vagin tots
300 castellers
de cap colla
o 400
per tant
en aquest moment
s'està produint
que jo calculo
que unes
1.500 persones
intenten entrar
en una fila
de
siguem generosos
7-8 persones
alhora
a dins
d'aquest
etat
de la Seu
per fer
això
uns pilars
de salutació
a Santa Decla
al braç
de Santa Decla
jo crec que és
la millor demostració
del que dèiem
al principi
de la sortida
de la processó
és un símbol
aquest és el moment
de màxim simbolisme
de la celebració
de Santa Decla
quan sovint
parlem
doncs
l'acte més
multitudinari
més participatiu
és la baixada
de l'àliga
dels gegants
jo sempre
insisteixo
que moltes vegades
a mesura
que vas avançant
les festes
de Santa Decla
arriba un moment
més multitudinari
i aquest
encara és més multitudinari
ara veiem ja
el braç
de Santa Decla
fixem-nos
la línia
de Castellers
arriba pràcticament
des de casa
Valcells
on estem nosaltres
fins a la plaça
de les Pescateries Velles
que és
en línia recta
nostra
ja amb una bona
colla de metros
on veiem
a la llunyania
el braç
de Santa Decla
bé
s'intentaran col·locar
les quatre colles
castelleres
i
quan a l'alçada
aproximadament
del
Pare Iglesias
arribi
la creu
processional
si la pirotècnia
marca el costum
que toca
s'hauran de llançar
el que se'n diuen
les salves
que és allò
que us comentava
doncs
del segle XVI
ja com a mínim
documentades
que evidentment
avui en dia
es fan amb pirotècnia
no només amb armament
es fan amb pirotècnia
i és la senyal
que es pot fer
a nivell
de so
més d'homenatge
a una figura
del tipus que sigui
en aquest cas
és el braç
de Santa Tecla
però també pot ser
amb altres figures
de tipus civil
religiós
militar
popular
és la màxima distinció
això donarà
també
inici
a que tots els valls
montin
els seus quadres
figures
que es prepararan
de manera progressiva
des de Pare Iglesias
fins a la porta
a la catedral
és a dir
la Moxiganga
i el Valencians
s'aixecaran
les seves torretes
les
les
les
les dances
doncs
picaran
bastons
els patatuts
ballarà
els turcs i cavallets
s'intentaran
moure
enmig d'aquesta
germació
les
les
les
les bèsties
ballaran
les músiques
sonaran
totes alhora
en el moment
que
bueno
paral·lelament
les salves
donen pas
al foc
d'artifici
de color
la salva
és de tro
i després
es passa
el color
que en algun moment
es procura
que coincideixi
més cap al
crescendo
apareix
una figura
una
una
una bomba
pirotècnica
de màximes dimensions
que procura ser
la palmera
de Santa Tecla
aquí s'han arribat
a disparar
carcasses
de 400 mil·límetres
que és
vist des de
les persones
que puguin estar
escoltant
aquesta retransmissió
per exemple
des d'en aquest moment
com d'abans
doncs
l'amic
de Lluís Maria Montconill
des del Llorito
o des de
Sant Pere i Sant Pau
veuran una imatge
única de la ciutat
perquè es veu
com la catedral
puja
també és una imatge
preciosa
des de fora
de la ciutat
una foto
una foto
finíssima
impressionant
i
el crescendo
final
quan la patrona
arribi
pràcticament
al que podria ser
la cantonada
del Pla de la Seu
amb aquesta
casa de l'Ardiaque
aquest futur hotel
doncs
el foc
encendrà
marcat
normalment
pel senyal
que dona
Vall de Diables
i
l'or i pell
caurà
des de
la porta
de la catedral
el costum
diria
que
una entrada
la relíquia
s'ha de girar
cap al públic
jo crec
que això
s'ha fet
bastants anys
però depèn molt
dels portants
si els portants
s'atreveixen
ho fan
si no
no
avui jo crec que serà
molt difícil
i més amb el clima
de tensió
que s'ha respirat
que crec
que no viurem
per a res
en aquest moment
perquè la germació
que hi ha a la plaça
impedirà
per naturalesa
aquesta protesta
per cert que
continuen entrant
xiquets de Tarragona
continuen entrant
i veig que estan
com parats
davant de
el serrallo plantat
per el seu pilar
ja ho sé si el veus
ja
el pilar reivindicatiu
amb la samarreta
de la culo de taronja
reclamant aquest local
i els xiquets
que continuen entrant
la relíquia
s'ha de tecla
encara és
puxant
per aquest carrer
del fons de tot
encara no ha arribat
a parar a iglèsies
nou del patriarca
si no merro
nou del patriarca
i allà està
ja veiem les llums
i és previst
que vagin puxant
tot i que molt
molt lentament
ara tot és
molt lent
bé
la processó
s'ha de fer
de manera lenta
és a dir
no és
no és normal
que corri
que hagi de córrer molt
aquells que ens escolten
i van anar després
cap a les 10
a veure l'última
representació
del ball en Sarra Llonga
també podem fer-ho
perquè
aquí no s'acaba la festa
ja el ball en Sarra Llonga
que actuarà a les 10
i després també
hi ha el camp de Mart
violines
i ja ho diré
hi ha teatre
i el castell de focs
això mateix
també
de fet
la primera baixada
del seguici
és la que segueix
a la processó
perquè es va fer
per guanyar temps
es va baixar
un dia aquí
als Diables
directament cap a baix
i és una baixada
anterior
inclús
en la nit
a la nit del 21
ara el braç
està entrant
i efectivament
quan entra
va a la primera salva
a la Moxiganga
ja el veiem
amb les atges
muntada
el seu quadro
figura
i ara aquí s'haurà de tenir
la prudència
que han de tenir
els portants del braç
que les colles
puguin muntar
els seus pilars
perquè en aquest moment
doncs encara no estan a punt
és evident
que
que es van avançant
mentre ressona
doncs aquestes salves
pirotècniques
que com man el costum
donen el senyal
d'arribada
del braç
aquí
al Pla de la Seu
veiem les primeres saletes
d'aquests pilars
que faran
comemoratius
d'aquests pilars
en homenatge
a la patrona
dels xiquets de Serrallo
dels xiquets de Tarragona
també
els cartells de Sant Pere i Sant Pau
i la jove de Tarragona
els xiquets i la jove
banda i banda
de la porta de la catedral
jo crec que tothom
ha col·locat gent suficient
per fer el pilar
però evidentment
no tot a les mans
de la colla
és impossible
el braç
continua avançant lentament
ara
la posició
que marca
doncs ja està
aproximadament
al davant
de la cocafera
que és un altre
dels moments bonics
en què s'aixeca
en aquest moment
entra el color
caldrà veure
caldrà veure
si
si va a prou ritme
perquè
està molt parat
el braç
li costa entrar
i en canvi
el color
ja arrencat
pels nostres caps
és aquell moment
que allà el Jordi
que es podria veure
des del Llorito
o des d'altres punts
de la ciutat
dels afores
d'aquesta catedral
amb tota aquesta pirotècnia
per sobre
que ara també il·lumina
aquesta plaça
de la seu
amb colors
estones vermells
estones verds
la pirotècnia
que fa que
es repeteixi aquí sobre
ara s'incorpora
el ball de Serra Llonga
s'aixeca
la torre
castell
del ball
de Valencians
un punt de càmeres
filmant l'entrada
com podem veure
i
Sant Prés
Sant Pau
amb el pilar
aixecat
i
la jove
els xiquets
i el serrallo
esperant
que s'apropi el braç
perquè realment
si no es fa una mica
les salves
de Valencians
de Serra Llonga
també
els castellers
de Sant Pau
ja tenen la irat
a seu pilar
de 4
l'angeta
i l'aleta
i també
fan el mateix
els xiquets
del Serrallo
amb aquest pilar
de 4
els xiquets de Tarragona
crec que fan el pilar
amb el pilar
de 5
xiquets de 5
la jove
de 5
el braç
just davant
de la porta
de la catedral
ara surt
l'or i pell
damunt del braç
de Santa Tecla
encén
el foc
el ball de Diables
i les bèsties
de foc
alhora
totes les bèsties
alhora
amb sudadores
ens està arribant el paper
el paper
el paper d'or
ens està arribant
fins aquí
fins al balcó
de Casabalcells
diu la tradició
que
l'hem d'agafar
que aquest paper
porta sort
doncs a veure si en podem
arreplegar algun
perquè efectivament
doncs està arribant
fins aquí
al balcó
de Casabalcells
molta sort
per Tarragona Ràdio
aquest inici particular
de l'any tarragoní
que és l'entrada
a Santa Tecla
i
l'entrada
arribant al seu punt
culminant
el detall
molt bonic
del serrallo
de mantenir
el color
de la camisa
i només
fer la reivindicació
i
només
fer
la samarreta
reivindicativa
en l'enxaneta
jo crec que
és aquest detall
de plaça
les colles també
aprofitant per celebrar
la bona dia de Castellera
d'avui
i en aquest moment
la corporació municipal
que acaba d'entrar
a la catedral
a l'interior de la catedral
i pràcticament
tancaran
doncs aquest
seguissi
popular
una entrada
que ha clós
amb aquests
càntics
de l'emperitor Roca
ha tingut
ha prescindit
lògicament
de girar el braç
perquè
jo diria
que
era impossible
però que
evidentment
en aquest moment
no hi ha hagut
lloc a la protesta
perquè
estem davant
d'un moment
absolutament
ciutadà
en què
aquí no es pot
protestar
era evident
que
la ciutat
s'aboca
amb aquest símbol
del braç
de Santa Tecla
i
a la preeminència
de la festa
jo penso
que ha quedat
claríssima
vull dir
s'ha desenvolupat
amb pronormalitat
crec que
han acabat
la pirotècnia
era una miqueta
abans
del que tocava
a part la dificultat
d'entrar
el ritme
que marcava
el pas
que deixaven els ciutadans
i
bé
el pla
ha vibrat
amb aquesta
entrada
que
lògicament
com podem veure
els castellers
continuen celebrant
els castellers
que estan
celebrant
la bona actuació
d'avui
que després
podeu seguir
en diferit
per Tarragona Ràdio
tan bon punt
acaben aquesta connexió
podreu escoltar
la repetició
de la diera castellera
de Centetecla
una de les millors
o la millor
fins i tot
de la història
dels darrers anys
una actuació castellera
que podreu seguir
tan bon punt
acabant
perquè això Jordi
diríem que
pràcticament
es podria donar
per acabat
no?
bé
ara des de la nostra
posició
és molt difícil
veure el desenvolupament
de la baixada
de tots els elements
per la plaça
de Parador
per les escales
de la catedral
i la plaça
de les cols
és un acte
que va néixer
precisament
en el moment
que va començar
a aparèixer
nou elements
diferents
als que havien estat
els històrics
en l'època més pobra
de Santa Tegla
que és la postguerra
i s'inventa
doncs
aquesta baixada
d'avui
bàsicament
perquè es va inventar
doncs
ara encenar
el Vall de Diables
es va inventar
en el moment
que no va ser possible
donar el tom
per aquí
com es pot veure
en aquest moment
per tant
la millor manera
va ser improvisada
com s'ha dit
en aquestes coses
encendre el botafoc
i tirar
carrer major
escales damunt
i carrer major
avalls
per tant
ara és un bon moment
per veure el seguici
especialment
doncs
amb el seu tram final
del carrer major
Manjericòrdia
i plaça La Font
on hi haurà
que hi ha una ballada conjunta
i aquí
realment
a Pla de la Seu
doncs
la gent
que a poc a poc
intentaran anar
sortint
els darrers stafaners
intentaran
veure la catedral
renovada
i
pràcticament
podem dir
que
la festa
en el Pla de la Seu
es desplaça
ja cap a les escales
novament
i cap al carrer major
fixa't Jordi
quina marea de gent
ara mateix
quina marea de gent
no només aquí
sinó també
mirant cap a para
iglesias
que no para
d'entrar
no para d'entrar
per això els comentava
que realment
avui
hi ha molta més gent
que a la nit del 21
sens dubte
és a dir
penso que
és
primer
molt
una hora
que permet
que pluralment
sigui molt més
obert
que hi hagi
gent
d'una manera
encara molt més
multitudinària
que les nits
precedents
no podia ser d'una altra manera
perquè la festa
ha d'anar
creixent
i el lògic
és que
aquesta entrada
sigui el moment
doncs
més simbòlic
i on d'una manera
o altra
la ciutat
representada
pels seus símbols
les autoritats
doncs
eclesiàstiques
i les autoritats civils
les músiques
tots els elements
doncs
s'esbaregen
doncs
amb aquest homenatge
sentit
que fa la ciutat
doncs
aquesta
Santa Tecla
no
que és
una de les icones
dels tarragonins
i segurament
la que uneix
més
el cor dels tarragonins
al llarg
de tot l'any
i amb aquest soc característic
que ara t'anedeixen
els membres
del Chiquet de Tarragona
que bé
que també
volen continuar
la celebració
jo crec que avui
la nit serà llarga
per molts
la nit
especialment
si parlem de camistes castelleres
la nit serà llarga avui
serà nit de celebracions
i demà toca
baixar el pilar
és a dir que demà
també caldrà estar
ben forts
i ben amatents
per la baixada del pilar
jo no dubto
que
que és
una de les coses
importants
de la festa
també
celebrar-ho
vull dir
tenir present
que
una festa
un cop ha anat
bé
és important
ara és aquell moment
en què també
comencem
a rebre
també
SMS
i
explicacions
comentaris
sobre el que hem anat
dient per la ràdio
i també
és d'aquelles coses
úniques
de veure
de com ha anat
la retransmissió
i alguns d'aquells comentaris
que fan els companys
en aquest cas
que estan també
a peu de plaça
veient
o escoltant-nos
no els veiem
però
escoltant la retransmissió
de Tarragona Ràdio
hi ha molts caps
de fet
a baix
al pla de la seu
no sé si és impossible
distingir
els uns dels altres
no podrien fer cap triada
de coneguts
parents i saludats
però en qualsevol cas
també des d'aquí
els saludem a tots
la connexió és en directe
aquesta connexió
aquesta retransmissió
la podrem també escoltar
en diferit
demà mateix
demà dia
de la Mercè
i demà recordem
també farem en directe
els Pilar
caminant
amb una connexió
en directe
amb Tarragona Ràdio
en diferit
per tant
la televisió pública
al Camp de Tarragona
demà per tant
també estarem
seguint fil per randa
la festa
des d'aquí
toca ja acomiadar-se
després de pràcticament
dues hores
diria
dues hores
dues hores
dues hores i mitja
de retransmissió
li volem agrair
especialment
al Jordi Bertran
que ens ha acompanyat
ja ho va fer
el dia
de la Cercavila Petita
i avui també estarà
aquí amb nosaltres
home
jo diré
recordeu que he dit abans
que és un plaer
doncs aprendre molt
de la festa
i els recomanaria
que poguessin
descarregar
aquesta connexió
a la nostra pàgina web
per escoltar-la
a tantes vegades
com faci falta
perquè hem dit
moltes coses
hem après moltíssimes coses
i les hem après
perquè ens ha acompanyat
a tot un home
a tot un expert
en la festa
és Jordi Bertran
Jordi
gràcies
en nom de Tarragona Ràdio
i bona festa
amb això
el que queda
un plaer
compartir
els micros
aquí
i tornar
a la casa
aquesta
en què hem fet
tants programes
de cultura popular
i segur
que sense
Tarragona Ràdio
Santa D'Ecla
no seria el que és
i sense persones
com en Jordi Bertran
la festa no seria
tampoc
el que s'avui envia
ell durant molts anys
tècnic de l'àrea
de festes
però actualment
el trobaran
a la fira
de Real Tradicional
de Manresa
on té la gerència
Jordi gràcies
i bona tarda
a vosaltres
bona Santa D'Ecla
i també gràcies
als amics
de la catedral
que ens han salit
aquest espai
aquesta vacunada
des d'on han tingut
aquesta vista privilegiada
d'aquest seguici popular
aquesta processó
de Santa D'Ecla
i també gràcies
als companys tècnics
Joan Maria Bertran
aquí a peu de canó
darrere nostre
aquí
aquí
en aquesta vacunada
de Casa Balcells
i als suvis centrals
de la ràdio
Núria Cartanyà
que també ha fet possible
aquesta connexió
ens acomiadem
però no se'n vagin
perquè de seguida
podran escoltar
la repetició
de la retransmissió
de la dià de Castellera
d'aquest diumenge
de Santa D'Ecla
res més
moltes gràcies
per la seva finalitat
i bona Santa D'Ecla
adeu-siau
bona tarda