I amb aquests darrers 5 minuts abans d'arribar a la 1,
encara us fem una nova proposta que ara al cap de setmana.
Acabem de parlar de cinema, parlem ara de teatre.
Marxem cap a la sala Trono, perquè allà ens hi espera Polièdrica,
una obra representada per 5 actrius dirigida per una entradona.
I en fi, l'Anna Saneuja, que és una de les actrius, ens en parla.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Mira, ràpidament que tenim només 5 minutets.
Qui sou? Qui sou la companyia Polièdrica i què és l'obra?
Doncs la companyia Polièdrica neix de l'últim taller de quart
de l'Institut del Teatre, de l'opció de gest.
Som el grup que hem treballat fins ara tota la carrera juntes.
Sortim de l'Institut del Teatre amb aquest taller
i ara fem aquest circuit per les sales independents
amb la versió, diguéssim, adaptada d'aquest taller
d'una manera més professional ara.
Això explica per què sou tan jovenetes, no?
Sou 5 noies molt joves, és que acabeu,
bueno, esteu a quart de teatre.
I has dit una cosa molt interessant, heu fet totes
l'especialitat de gest.
Això ja ens dona pistes sobre com serà l'obra, no?
Sí, es barregen diverses disciplines.
Hi ha teatre d'objectes,
fem molt de text també, encara que siguem de gest.
Hi ha dansa i, bueno,
música en directe que ens acompanya durant tot l'espectacle
i que reforça totes les emocions,
les històries que anem explicant
i tot el que passa a escena.
Música en directe, també veniu?
Sí, música en directe aquí a la Sala Tronor?
Sí, el pianista Xus Costa Lago ens acompanya
i, bueno, ell fa el que seria la banda sonora de tota la peça
i això és el nostre recolzament també
per fer més gran tot el que anem explicant, no?
Sou a 5 noies dalt de l'escenari
explicant 5 històries diferents que, no ho sé,
fes-nos 5, no penses llibreta.
Sí, partim d'un cor anònim de dones
que aquest cor de dones dona pas a 5 personatges diferents
que es troben en un espai més públic
perquè l'espai escènic es divideix en dos,
aleshores aquest cor anònim juga a la part del darrere de l'escenari
i a l'espai públic juguen els personatges.
Són 5 personatges molt diferents,
amb 5 històries diferents,
que ens expliquen al llarg de tota l'obra
les seves passions, els seus problemes,
els seus somnis, les seves metes...
És una miqueta... va per aquí.
Digue'ns, per exemple, algun exemple d'història, per exemple.
Un exemple d'història, doncs tenim un dels personatges
que es diu Isabel.
Per exemple, aquest personatge està basat, diguéssim,
en un dels personatges de la casa de Bernard d'Alba.
Aleshores és un personatge que està recluït a casa seva
per la seva mare, no pot sortir d'allà,
i aleshores ens expressa tot aquest tancament,
totes aquestes ganes de sortir d'allà,
però no pot.
Aleshores, al final de l'espectacle,
es veuen totes les decisions
que prenen cadascun dels personatges.
Aquest seria un.
Després tenim...
Bé, són 5 personatges.
No els expliquis tots, que si no,
ens les veiem massa.
Tot i així, tot i que són 5 històries diferents,
hi ha un fil conductor?
El fil conductor seria la trobada entre elles mateixes.
Què passa quan aquests personatges es troben a l'espai públic
i les relacions que es donen entre ells?
A mi, doncs, van explicant la seva història,
es van creant les complicitats entre elles, també.
Seria una miqueta aquest el fil conductor.
Es van acompanyant fins al final que cadascú aprèn
la seva decisió, el seu camí, el seu destí.
Què és una obra de gènere?
És una obra de gènere.
Vull dir, es nota que sou dones,
que la directora és una dona,
les històries...
No, no, no anem per aquí.
No és una obra especialment feminista.
Seria...
Bé, el que ens ha mogut sempre
ha sigut tractar temes universals
que tothom pugui reconèixer,
siguin homes, siguin dones,
i que tothom pugui dir
jo sé què li està passant a aquest personatge
en aquest moment jo he passat per aquí,
o no, o l'entenc, saps?
És una obra femenina, en tot cas,
perquè som, evidentment,
totes actrius som dones,
i la directora també és una dona,
per tant, sí que té aquest caire femení,
però no és feminista.
L'aïllament, el dolor, els secrets,
l'odi i la por són els temes que tracta
polièdrica i ho fa,
i això és molt interessant,
a través de diferents disciplines,
com la dansa, teatre físic i textual,
el treball amb objectes,
la música en directe,
i, en fi,
totes les disciplines que permeten
el llenguatge poètic i visual.
És a polièdrica,
la proposta de la Sala Trono
per avui a les 9,
i dissabte també a les 9.
I n'hem parlat amb l'Anna Sanauja,
que és una de les actrius.
Anna, no tenim més temps,
escolta, molta merda,
i ens veiem a Tarragona.
Moltes gràcies.
Una abraçada.
Una abraçada.
Adéu.
Adéu.