Tarragonines i tarragonins, us agraeixo sincerament
perquè m'heu donat l'oportunitat d'essar enguany
la pregonera de la Festa Major de Santa Tecla
de la ciutat gervana de Tarragona.
És un gran honor i un privilegi per a mi
i avui és un dia de joia i espero que l'autèntica i profunda emoció
que tinc a rins meu no me superi
mentre vos dedicaré a aquestes mies paraules.
La relació entre l'Algai i Tarragona
és feta de la mateixa antiga magia que rendeix la meva ciutat
filla no solament de la sua isola, la Sardenya
ma també espiritualment i profundament
filla d'una pàtria física i metafísica
feta de mites, d'història, llunyana i separada
i al mateix temps així a prop al punt d'essar
a rins de la nostra ànima i en la nostra llengua, Catalunya.
se senti sarda, se senti catalana de l'Alguer, se senti italiana
i se reconeixer naturalment mediterrània
doncs una dona privilegiada
filla d'una així complexa senzillesa
d'on arriba aquest privilegi, d'on arriba la consciència de tot això, d'on naix la emoció de sentir també la vida aquí, a casa, com un regal.
he reflectit molt sobre aquesta curiosa manera de declinar la propria existència i he compès que tot naix d'alguna cosa que és assai senzilla
però al mateix temps immensament profunda
naix de les reguines o com dieu vosaltres
i les reguines t'havenen donades així com els teus genitors t'ensenyen a respirar la vida mateixa
l'octubre saber estar al món
i primer de tot
en la tua terra, la terra que t'ha agullit
la mia terra és la Sardenya
la mia casa és l'Alguer
la mia segona mare és la Marina
i les muntanyes que la protigin
són com una força d'un pare
jo m'assenteixo filla d'aquesta Ísola
i forcs serà
serà per això
que sepa escoltar la Marina quan me parla
quan me prohibeix
de realitzar els meus somnis
constringint-me a viure sempre en un temps d'espera
un temps d'atenció
per a qualcos o per a qualcos
que de la mare arribarà
primer o després
quan serà possible
si serà possible
i forcs
forcs serà també per això que s'ha passat el vent
que revoluciona
tots els meus plans
i t'itirria coses que a vegades
no vol entendre
mentre m'agita les idees i els sentiments
i diventen confundits
com un dia de tempesta
i després serà que cada tarda
jo m'aconfront
amb les roques ensanguinades
a la colgada del sol
quan el silenci m'assordeix l'ànima
mentre l'última
l'última ferida mata el dia
que pareixera furiós
etern
invencible
i ha inacabat
la meva ciutat té sabó de treball
de sacrifici
de plors
de tiquirrius
i de risades
té horror
de les reres
dels pascarols
o sigui de les xarxes
de l'un ritme alternat
de les cinquettes trepigades
la cara de massacà
la nostra perra arenosa
eterna
també si se la roba el vent
de poc a poc a poc
cada dia
la meva ciutat s'arromi
com un gegant tranquil
ninada d'un fari
s'ha desperta
a l'improvís
tornant a s'encendre
tota de prata
com un prodigy
que m'apareix
de cara a la meva finestra
cara a maïtí
pels meus ulls
meravellats
és la lluna
que estuja
tots els secrets
de tots els minyons
dels vells
i dels poetes
d'aquesta meva ciutat
siguin per això
que ma germana
és la lluna
que sap tot de mi
i que de sempre
m'acuïda
d'anar-te
d'un cel
que pareix
tan a prop
tan a prop
que se poguera
trucar
a la lluna
se mira
s'aurora
se demana
i se canta
de sempre
jo coneix
la meva lluna
algeresa
jo canti
sempre a ella
i de dia
jo vifo
la meva ciutat
cercant-li
la història
les històries
pels carrers
els carreronets
els bastions
les prassetes
entre les cares
de la meva gent
així que
entre les
mentre que passeig
pels jardins públics
plens de minyonets
que juguen
a ser grans
i iaios
que somien
d'ésser minyons
jo m'aturem
davant d'un monument
encara jove
en l'aspecte
fresc
com si fossi posat
de poc
i aquest monument
és allà
de mig sécul
i recollida
la germanament
entre l'Algèi
i Tarragona
i m'estic allà
imaginant-me
que siguin
també
Pasqual Scano
Rafael Sari
Antoni
Simon Mossa
Rafael Catardi
Antoniera
Pera Català
i Roca
i tants
altres
interprets
de la nostra cultura
algeresos
i catalans
testimonis
i protagonistes
del nostre retrobament
que la germanament
entre l'Algèi
i Tarragona
oltres a qualsevol altra cosa
representa
i celebra
i ara
endavant d'aquest monument
a la meva petita ciutat
m'apareix gran
immensa
la meva ciutat
és una pàtria
una isola
un continent
és tota la terra
que els meus pous
en qualsevol lloc
que jo vagi
continuen a tripijar
i entendre
ben ferma
la meva ciutat
té un gran pont
que travessa la mar
i aponent
porta els meus passos
vers Tarragona
camin
matur
mir
entenc
en l'Algèmia
la història
i les històries
que són penetrades
a rins
de cada perra
que són estujades
en els portons
i enrere
de cada petita fenestra
tota la història
i totes les històries
passades
a través d'aquestos cararons
a sota
d'aquestes teurades
entenc les ànimes
les ànimes
dels poetes
que habiten
la meva ciutat
els meus carrers
i les sig
les entenc
murmurar
de quan era minyona
i quan caminava
entre les cases
d'ells
una a costat
de l'altra
tenia una sensació
entre respecte
i por
aquella mateixa sensació
que m'adona
l'ànima secular
i metafísica
d'aquest lloc
i arriba un dia
en què
t'improvís adulta
t'adones
que tot això
no sol
ho coneixes
si no sol
és entrat
a les tues entranyes
així profundament
que no te'n pots
de llibrar
arriba el dia
en què comprens
que tot aquest viure
així introspectiu
quasi metafísic
diventa el teu destí
i comprens
encara més bé
que té un sentit
si el comptes
si el reveles
si el tradueixes
en la tua llengua
aquella llengua
que existi
de sècols
en aquella mar
en aquell vent
en aquelles roques
en la lluna
en aquesta ciutat
en aquesta ísola
en l'ísola
en aquest archipèleg
d'ànimes
la meva veu
tremora
si pens
en altres veus
que vos vulgaria
apuntar
les meves paraules
diventen
inadequades
si pens
en aquelles
que vos vulgaria
fer entendre
llegir
i descobrir
la veu
i els versos
de Ramon Cravalier
animant
amant passional
amant passional
del somni
catalanista
desaparegut a Catalunya
la veu
i les paraules
d'Antoni Simón Mossa
geni renaixentista
i paladí
d'una minoria lingüística
la veu
i el cant
de Pinopiras
l'autor irònic
i riverent
i verd
de la meva gent
la poesia
del bon mestre
Rafael Sari
els estudis
i la passió
del professor
Pasqual Ascano
el cant
de Rafael Catardi
d'Antonela Salvieti
de Rafael Caria
que és estat
el meu primer
gran mestre
intel·lectual
inolvidable amic
de l'air
fins a l'avui
d'on cas
vull recordar
els versos
d'Antoni Cano
que si també
no és natal·alguer
se s'ha enamorat
del més profund
de la nostra llengua
escrivint líricas
veramente delicades
que són quasi
un himno
a la terra
a la vida
a la valiesa
i al misteri
de la natura
vull recordar
també
la recerca
històrica
i la poesia
de Rafael Sari
Bozzolo
na bot
del gran
Rafael Sari
m'agradaria
que llegissi
els versos
d'aquest jove
poeta
d'aquest jove
autor
perquè la sua
scrittura
i la sua
passió
ofereixen
a voi
a la meva ciutat
una veu
profunda
i encantadora
una contribució
indispensable
per una nova
renaixència
que torni a portar
a nivells altíssims
i universals
la nostra
preciosa literatura
la veritat
és que a mi
m'ha fos agradat
vos portar
totes les paraules
totes les veus
per vos fer sentir
com és encara més gran
la mia
la nostra
pàtria metafísica
i ara sabeu
per què jo canto
per què jo estim
ric i plor
mentre cant
perquè la veu
se fa instrument
per poder comptar
un petit viure
un petit rocó
del món
aquest meu petit jardí
però és així
que se pot
diventar
universal
i abraçar
el cor
dels altres
amb l'esperança
de compartir
la poesia
que és amagada
a dins nostre
mentre corim
mentre mosafanem
mentre lluitem
tantes vegades
sense saber-ne
la raó
alhora jo dic
sí
tot això
és un autèntic
privilegi
i tot torna
i si aquesta tarda
sóc en aquí
és per creure
una vegada més
que existi
entre mi
i vosaltres
un fil vermell
que mos uneix
i mos uneix
de tant de temps
és un fil subtil
construït
amb amor
i amb esperances
de qui has estat
primer de mi
i primer de vosaltres
que en el século XIV
la roca forta
de l'Alguer
és estada
refundada
dels catalans
i després
la història
mos ha separat
però la força
la cultura
la intel·ligència
dels nostres homes
i les nostres dones
mos han unit
de nou
com fils
d'una mateixa
llengua mare
i d'un cas germans
construint
el pont
que jo he atrevessat
per arribar
fins aquí
i a partir
de la fi
del sécul XIX
Catalunya
ha redescobert
l'Alguer
i l'Alguer
ha retrobat
Catalunya
així que
en poc més
d'un sècul
la nostra llengua
sobrevivida
a les llengües
més fortes
que l'han dominada
però no vencida
és tornada
a estar protagonista
d'una cultura viva
i extraordinàriament
rica
d'autors
d'obres
que ara jo entenc
a damunt
de les meves espatlles
mentre vos dirigeix
aquest salut
que m'ha inspirat
aquest emocionat pregó
Catalunya
és la nostra pàtria antiga
i la nostra
mare llonyana
ma a Tarragona
nosaltres tenim
una germana
més que mai
a prop
així a prop
que dona avui
als meus peus
aquella segura
fermesa
que m'adona
la terra
de la meva ciutat
us volgueria portar
tot sol
a la mar
entre les antigues
muralles
de l'Alguer
per vos contar
les històries
d'aquesta mia
i vostra terra
ciutat dels destins
encreuats
com és
estada definida
on un jove
a Balzac
ha cercat
fortuna
on Sènec
que ha vivit
entre els últims
mesos de la seva vida
i Forzis
Forzis ha escrit
les últimes
les sues obres
on Richard Burton
s'es enamorat
novament
de Lisztelor
i on l'oreu
Umber Sagon
de Savoia
fugit
en un exili
portugués
ha tocat
l'última terra
italiana
on Samuel Beckett
i Alfonso Gatto
i Filippo Tomaso
Marinetti
Gabriele Danuncio
Amelie Posse
i altres
han cercat
noves
i potentes
inspiracions
vos volgueria
portant
aquesta mia ciutat
rica
d'història
i d'històries
on la història
de les històries
i les històries
de la història
se són encreuades
en una intrigant
llista de noms
obres
destins
befes
i amors
quasi indexifrables
si és ver
que ni manco
l'un home alguer
és estat
del tot dexifrat
i ni manco l'any
o simplement
l'ús ècola
de fundació
és verament cert
i en aquests dies
celebrem
Santa Tecla
Martir i dona
dones les mie's
paraules
volen també
celebrar
aquest moment
de memòria
i de reflexió
i les pronunç
pensant
que tendrà
de tendrà
amb mi
la força
tota la força
de les dones
que proponen
aquest període
de crisi
poden assumir
un rol decisiu
la força
la força
de la terra
la força creativa
la primordial
de Amara
té d'afrontar
les grans
esfides
els grans reptes
del nostre temps
aquesta és la més armada
per guanyar
conduir a la victòria
a la victòria final
un gran exèrcit
de voluntat
de somnis
d'esperances
i d'idees
Santa Tecla
ha il·luminat
amb el seu sacrifici
el del llibrament
del paganisme
i ha obert
el camí
a la nova era cristiana
avui
Donques
és un dia
de joia
de somnis
i de reflexió
sense temps
i d'altíssims
ideals
som aquí
sense nostàlgies
tèrils
amb la força
dels nostres
intents concrets
i amb la modernitat
i de les estratègies
i dels projectes
que tenim a disposició
fem en manera
que d'ara endavant
Tarragona
i l'Alguer
marquin
un destí
comú
fet de lligams
ferms
i constructius
d'intercanvis
no solament
culturals
ma també eficaçment
econòmics
i dinàmics
que s'acreï
una reda
de desenvolupament
en tots aquells fronts
que podem compartir
per sentir-nos
en la millor sintonia
per implantar
perquè no
també
aquells pressupostos
de possibles riqueses
que els nostres
que els nostres fills
pogaran gaudir
de creixement
i de recíproco
sostenentament
i estímul
de solidarietat
i creativitat
de vera
i concreta
material
i ferma
humanitat
i agermanament
avui
som units
en la joia
de la festa
amb la consciència
i la determinació
que tenim
de combatir
una crisi difícil
i que a les dones
serà demanat
d'estar protagonistes
d'aquesta lluita
per al renaixement
vivim
un tipus de postguerra
de guerra
encara que no
que no hi sigui
que no hi sigui
estar d'una guerra
que no hi ha
que no hi hagi
que no hi hagi
una primavera
de fe
i de valors
arribarem
o vulgarem
tot això
es succeirà
molt prest
així com nosaltres
vulgarem
i com primer de
nosaltres
l'hem sabut
somiar
i arribarem
junts
l'Alguer i Tarragona
arribarem
a guanyar
la nostra batalla
per la passió
per la fe
la magia
de la nostra gent
de la nostra identitat
i com no creure
tot això
és suficient
passar un dia
aquí a Tarragona
o la mia Alguer
és suficient
una tarda
quan baixa el sol
una passejada nocturna
per sentir
l'atmosfera
misteriosa
i l'abraç
l'abraç
d'aquelles mateixes veus
que havien parlat
en un temps
en un temps passat
que havien projectat
que havien volgut
el que avui
és la nostra proximitat
el nostre germanament
seria suficient
retrobar
aquell entusiasme
per afrontar
unes altres esfides
altres reptes
de la mia Alguer
no vos puc dir
una altra
a més d'allò
que sep cantar
Josep Pla
la descriu encantat
pera català i roca
n'ha fet
la sua segona patria
i Duartoda
li ha dedicat
apassionats estudis
Carles Duarte
la tinyida
de mills corolls
i la tenguda presència
en moltes
de les sues poesies
i així
encara innumerables
noms
de la cultura catalana
lligats
a la mia ciutat
per sempre
solament
solament després
d'una casual
trobada
de la vostra
Tarragona
us puc dir
que
allò que coneix
i reconeix
més familiar
íntim
afí
com si jo mateixa
fossi tarragonina
cartaginesos
romans
bizantins
àrabos
aquests
són estats
els vostres
i els nostres
dominadors
la vostra història
és la història
d'un port de mar
desijat
estratègic
com és estar
de la nostra roca forta
els tants punts
en comú
de la història
dels nostres
pòpuls
han permetit
han permetit
una recíproca capacitat
de mos reconèixer
germans
d'un cas
jo vulgaria
parlar d'això
per vos fer sentir
quan es profuni
antic
el nostre abraç
ma no sóc
una historiadora
sóc senzillament
una filla
de la meva ciutat
i de la nostra
pàtria metafísica
sóc
si me'l permetiu
el manco
per avui
una tarragonina
de l'alguer
així
vos porti la veu
i les paraules
l'usó
de les paraules
de la meva llengua
perquè és la vostra
és la nostra
i solament ella
pot viure
i vos pot fer sentir
allò que no saberia
comptar
i ara tinc
a damunt
de les meves espatlles
a la meva boca
a dins del meu cor
ho porto
a la vostra presència
com un regal
de la història
que la mare
ha protegit
que el vent
ha ninat
que el sol
ha solidificat
i que
aquest pont
d'ànimes
a través del temps
encara més
de l'espai
vos ha portat
a vosaltres
la meva llengua
algeresa
la meva ànima
accepteu
aquesta com
el meu pregó
accepteu
amb la màxima benevolència
i moltes gràcies
viva Santa Tecla
i viva Pardona
i viva Pardona
Gràcies