Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Ja sabeu que aquest és un programa, una mena de calaix de sastre
en què parlem de moltíssimes coses.
Avui hem parlat de política, d'economia, de turisme.
Acabem de tenir l'espai de salut
i ara us proposem una estona de conversa al voltant dels castells.
Perquè encara que siguem en ple mes de gener
i no sigui ara precisament la temporada àlgida dels castells,
sí que volem parlar del concurs i de la seva transformació
en una bienal castellera.
Els aficionats castellers i en general l'audiència de Tarragona Ràdio
ja sabeu que s'ha dissenyat una proposta
coneguda com a bienal castellera
que ha anat a càrrec de Josep Bargalló.
Una proposta que ja ha rebut el vistiplau de l'Ajuntament de Tarragona
i que ara, en la mesura del possible,
es podria començar ja a aplicar, si és possible, insistim,
a partir del concurs que ha d'arribar aquest proper mes d'octubre,
l'octubre del 2012.
Josep Bargalló ha estat anomenat com a comissionat
del concurs de castells de Tarragona.
Pep Bargalló, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara, fa uns dies, conversàvem precisament en aquest programa
amb el Xavi González,
el nou director del concurs de castells de Tarragona,
tècnic de l'àrea de cultura i festes de l'Ajuntament.
Quin serà, doncs, el paper de Pep Bargalló com a comissionat?
Sí, jo vaig fer,
perquè la gent va demanar una proposta
de modificació, de millora,
de reformulació del concurs
que anava més enllà.
Aquesta proposta,
era, com tocava ser,
molt àmplia,
molt positiva,
molt optimista,
i aquesta és una proposta
que l'Ajuntament ha decidit
fer seva i, per tant,
aplicar,
però que per molts motius,
primer, perquè fer-ho tot a la vegada és impossible,
i segon, perquè en les circumstàncies econòmiques
en què es troba tothom,
i l'Ajuntament de Tarragona encara més,
es desplegaran el temps.
La meva feina,
que m'ha demanat l'alcalde
i l'atinent d'alcalde de Cultura,
és, diguem-ne,
vetllar perquè aquest desplegament
el temps es vagi fent,
i, per tant,
anar avisant ell que s'hauria d'haver fet això
i no ho ha fet,
i a la vegada,
donar un cop de mà
a la nova direcció del concurs,
allò que la nova direcció del concurs em demani,
i, finalment,
poder representar institucionalment
el concurs fora
en aquells moments
en què l'Ajuntament no pugui anar-hi,
i m'ha demanat que hi vagi jo.
Fas aquesta funció
que no és un càrrec,
que és una funció,
i que jo, diguem-ne,
vaig deixar molt clar
que era sense remuneració,
per tant,
sense cobrar,
i així he estat
en l'acord d'anomenament,
i que és aquesta, diguem-ne,
feina una mica per tot.
d'assessor,
d'anar a vendre el concurs,
d'anar-lo a explicar.
Sí, de buscar espònsors,
quan calgui,
d'entrevistar-me amb TV3,
si fa falta,
però sense cap responsabilitat
efectiva sobre el concurs,
perquè una de les coses
que jo vaig proposar
en el meu projecte
era que el concurs
havia de tenir
una direcció professionalitzada,
que aquesta direcció
professionalitzada
havia de ser
de tècnics municipals,
o, dit d'altra manera,
que havia d'haver
un o més tècnics municipals
que fossin encarregats
directament del concurs
i, per tant,
fossin els responsables
de tot.
De tot vol dir,
doncs,
que el concurs
estigui a la plaça
oberta quan toca,
que hi hagi
o que hi hagi d'haver,
i especialment
d'una cosa
que fins ara
el concurs fallava.
El concurs ara
el realitzaven
unes persones
de manera voluntària,
d'una manera perfecta,
però que eren
nomenats
uns mesos abans
del concurs.
Llavors passava
que,
de sobte,
durant molts mesos,
durant un any
llarg,
el concurs
no existia
i no hi manava ningú.
Llavors passaven coses com
que si a TV3
feia una pel·lícula
en tres dimensions,
la primera que fa
en tres dimensions
que es fa
des de TV3,
que és un documental
que es diu
Enxaneta,
i que
el dia de la seva inauguració,
de la seva presentació
a Barcelona,
sent com és
una pel·lícula
bàsicament rodada
en el concurs,
ningú està allà
en nom del concurs.
Encara més greu,
quan es presenta a París,
n'hi ha ningú
en nom del concurs
a París
presentant la pel·lícula.
Llavors feia falta,
no només que hi hagués
una direcció professionalitzada,
que dediqués
el seu temps laboral
quan calgui al concurs,
sinó que,
a més a més,
aquesta direcció
romengues en el temps,
i per tant,
que quan cal,
l'any que n'hi hagi concurs,
que algú parli
en nom de concurs,
que existeixi.
i això és el que feia
l'Ajuntament,
nomenant com a director
del concurs
el Javi González
i com a directora
per a temes castellers
l'Esther Roca,
i llavors ells tenen
l'absoluta
última responsabilitat
de tot el que passa
en el concurs.
Jo, en el cas,
diguem-ne,
els faig d'assessor
i els ajudo
en aquesta funció
de comissionat
perquè el concurs
és una de les baules,
la més important,
d'aquest projecte
de Vianal.
Ja deia que la proposta
havia rebut
el vistiplau
de l'Ajuntament
a través del Consell
Municipal de Castells,
les colles castelleres
de la ciutat,
s'ha parlat amb la coordinadora
de Colla,
s'ha parlat amb els partits
polítics de l'oposició
a l'Ajuntament de Tarragona.
Ara, per tant,
anant a les qüestions pràctiques,
s'ha de començar ja
a preparar el concurs
d'aquest proper mes d'octubre.
Tenim deu mesos per davant.
Una de les possibilitats
que s'apunten
seria que començéssim
d'alguna manera
a introduir les propostes
del Pep Bargalló
ja fent un concurs
amb dues jornades,
dissabte i diumenge.
Ho veu factible?
El que és evident
és que si l'Ajuntament diu
compro el projecte de la Vianal,
el vull tirar endavant.
No el puc tirar endavant
sense avui mateix,
cosa que és evident i lògica.
Seria una mica difícil
d'entendre
que la primera gran activitat
que és el concurs
no tingués ja
unes mostres evidents
d'aquesta nova etapa.
La més evident,
no l'única,
però la més evident
és aquesta voluntat
de tornar a fer
el concurs de Castells
obert de totes les colles.
El concurs va néixer
l'any 32,
però va anar funcionant
fins l'any 96
obert de totes les colles
castelleres de Catalunya,
a les que hi volguessin anar.
Cal recordar
que ja en el primer edició
del concurs del 32
hi ha una colla
que no va venir,
per tant,
hi ha una tradició
àmplia de
que es convida a tothom
i tothom no ve.
Perfecte.
A partir del 96,
com que cada vegada
hi havia més colles
i les colles
feien castells més grans,
es va anar reduint
fins al punt
que l'última edició del concurs
era la vegada
que hi havia més colles
en el món casteller
i menys colles
en el concurs.
14 només.
Sí, 14 de 60,
14 de 60,
més o menys.
Aleshores, clar,
si volem que el concurs
sigui la gran festa
del món casteller,
si volem que el concurs
serveixi perquè Tarragona
tregui pit
en la defensa patrimonial
de la ciutat
i del fet casteller,
hem de tornar a obrir
el concurs a tothom.
Portar 60 colles
el diumenge al matí
a la plaça
a la TAP
segur que no.
Aleshores, ja,
jo vaig dissenyar
tota una sèrie
de procediments
per tal que totes
les colles castelleres
de Catalunya
que volguessin
se poguessin sentir
participants del concurs.
L'últim estall
d'aquest procediment
era que 30
poguessin actuar
a la plaça
en dos dies,
evidentment,
dissabte a la tarda
i diumenge al matí.
Aquesta és una proposta
més cara
que fer un sol dia,
no el doble de cara,
evidentment,
perquè hi ha una sèrie
d'espeses
que són les mateixes
o que no es dupliquen
i en aquests moments
el Javi González
està treballant
sabent que té
el mateix pressupost
cap al concurs del 2010,
que això és molt.
Avui en dia
tenir el mateix pressupost
cap al concurs del 2010
és moltíssim.
Sabent això,
sabent
que hi ha coses
que es feien
que es poden
o suprimir
o reduir
o modificar.
Per exemple,
l'acte
del Metropol
de sorteig,
que era un acte
molt bonic
i molt maco,
tenia unes despeses.
No cal fer
un sorteig,
és a dir,
si es pot fer,
es fa.
Si no es pot fer,
es pot fer un acte
de sorteig
en lloc del Metropol
a Sol de Blens,
en lloc de portar
un periodista
de Barcelona,
a Tarragona
hi ha periodistes
excel·lents
que ho poden fer,
alguns ells
fins i tot
tenen relacions
laborals
o contractuals
amb l'Ajuntament
i que per tant
ho poden fer
sense cap despesa
econòmica
i es pot
redesmetre
per streaming
i per tant
tothom ho pot veure
cada seva
en l'ordinador.
Això
passa
des d'un cost
a zero.
Com això
hi ha altres elements
que no són
un pas enrere,
són una redaptació
però permeten
diguem
d'estar al llarg
diners.
I després
hi ha la possibilitat
certa,
no utòpica,
que hi ha
més espònsors
interessats
en el concurs,
no deixa
ser
Enguany Patrimoni
i Humanitat
i no l'era
fa dos anys,
i els castells
que abans
fan més grans,
més espònsors
interessats
i més espònsors
interessats
a posar-hi
més diners.
Hi ha també
el fet
que les entrades
al concurs
valien 3 euros,
avui en dia
n'hi ha cap activitat
cultural
que costa 3 euros,
passar de 3
s'ho ha de decidir
el jaubriantà
i la companyia
però suposem
a 10
els ingressos
augmenten
notablement
i la despesa
de 10 euros
per assistir
al concurs
és tan barata
com la de 3
per l'espectador
i segurament
fidelitza més
l'espectador
i l'espectador
que comprava
3 euros
pot ser que
en algun moment
no acabés
anant-hi
i em diu
per tant
hi ha diverses
vies
que està explorant
el Javi González
per tal que
amb el mateix
pressupost
de partida
aconseguir fer
els dos dies
aquesta és la voluntat
de l'Ajuntament
expressada
per la tinent
d'alcalde
públicament
i el mateix
Javi González
dic públicament
que ell
ho veu factible
però que demana
acabar
i vostè
i vostè també
ho veu factible
de les seves
paraules
es esprèn
clarament
jo ho veig
factible
fins que no estiguin
els números
tancats
no pot ser
i potser
ara m'estllenço
la piscina
potser en lloc
de 30
siguin 25
perquè falti
però
jo crec que els dos dies
és la imatge
que la cosa
canvia
i és la imatge
que el concurs
torna a estar
obert
a més colles
jo crec que és
una imatge
important
perquè
el concurs
ha de ser
una festa
castellera
i la festa
castellera
té dos elements
evidentment
els grans castells
però també té
els elements
de com més gent millor
jo estic rebent
molts mails
de colles
mitjanes
expressant-me
una il·lusió
grandiosa
per poder ser
el concurs
de colles
que estan fent
castells de 7 i mig
castells de 8
a la gama baixa
que ens diuen
ens estem morint
de ganes
d'anar a Tarragona
clar
passaríem
d'un concurs
de 14
a un concurs
amb el doble
de participació
més
el doble
30 colles
i això canvia
la perspectiva
també
d'aquestes
colles mitjanes
que amb l'últim
format que teníem
no podien
i canvia
una altra cosa
que
jo crec que és
molt important
i que a vegades
no s'analitza
perquè és lògica
les colles
que van al concurs
ara
estableixen
acords
amb altres colles
perquè els ajudin
això és evident
tu estàs
assajant
amb els nois
de la torre
i els dos mesos
abans del concurs
et van passar
en colles
i van fent
diguem-ne allò
de dir
et vinc ajudant
al teu assaig
però tu vine
a la plaça
i jo et deixaré
aquestes aliances
seran més fortes
i més fructíferes
per a tothom
amb més colles
perquè ara
per posar un exemple
els nois de la torre
que en el rànquing
de l'any passat
vindrien al concurs
en un concurs
de 30
fins ara
els nois de la torre
en el darrer concurs
una part important
va ajudar
la jove de Tarragona
una part important
en la vella de Valls
i una part important
en traïsonament
els nens del vendrell
però diguem-ne
de moto propi
es poden establir
unes aliances
més fructíferes
és a dir
ja vindrà en diumenge
però nosaltres
necessitem gent dissabte
amb aquest model
ha trobat
alguna resistència
especial
perquè recordem
que en fi
a més la proposta
de l'Aviena del Castellera
ha estat molt participativa
la gent del món
castellera ho va seguir
ho va poder seguir
a través de Facebook
les xarxes socials
han estat molt actives
però ara un cop
que ja s'ha plasmat
la reticència més gran
va ser un producte
de la necessitat
del titular
i la incomprensió
del titular
per part de la gent
i a més a més
diguem-ne
l'inici
vau ser vosaltres
en el titular
la nota de l'Ajuntament
deia
que es farien
que s'intentarien
fer dues diades
una fonamentalment
per colles de nou
una fonamentalment
per colles de vuit
això es va reduir
en un titular
de una per colles de nou
una per colles de vuit
i això va produir
que un munt
de colles de vuit
que
que abrien
el diumenge
si el diumenge
n'hi ha dotze
es posessin
el crit al cel
i diguéssim
ostres, ara
nosaltres
d'anar el diumenge
anirem el dissabte
i vas dir
no, no
això vol dir
el diumenge
dotze colles
les millors
les dotze millors
les dotze millors
entre les que vulguin venir
les dotze millors
entre les que vulguin venir
que si que fem l'any passat
són les de nou
i les de vuit i mig
que hem altes
i dos de vuit
cinc de vuit
quatre de vuit
amb l'agulla
dissabte
les setze
d'invuit següents
que si que fem l'any passat
són
les de vuit
tres de vuit
quatre de vuit
i les de set i mig
gama altes
set de set
cinc de set
dos de set
i llavors
es van dir
ah
perquè algú
va a veure
un moment que deia
ostres
només actuarà en sis
el diumenge
dir-ho
no
si actuarà en sis
el diumenge
menys actuarà en dotze
aquestes reticències
d'informació
són les úniques
que jo he percebut
i les majoritàries
que he percebut
és d'aquesta gent
que d'ostres
podrem venir
és a dir
en aquest sentit
jo crec que Tarragona
s'ha de sentir orgullosa
que una part molt important
del món casteller
està desitjant anar a Tarragona
a més a més
jo crec que una part molt important
del món casteller
que desitja anar a tres actuacions
Sant Úrsula
Sant Fèlix
Tarragona
Sant Úrsula
Sant Fèlix
no
és a dir no
està limitat
el que està limitat
en canvi Tarragona
sí que pot obrir-se
a moltes més colles
i aleshores
gent per exemple
dels castells de Sant Cugat
que dient
ostres
planificarem la temporada
en funció de saber
si Tarragona
és un dia
o és dos
per tant
i això ens porta
que la decisió
sobre l'1 o el 2
ha de ser
com ens va comentar
el director del concurs
Xavi González
en les properes setmanes
sí sí
ha de ser ràpida
perquè
això canviarà
el xip
de moltes colles castelleres
que poden venir
finalment a Tarragona
Vilafranca
no planifica
la temporada
en funció
si són o no
són dos
i no planifica
temporada
en funció
si són o no
són joves
a l'hospitalet
un sap que vindrà
sempre
l'altre sap
que de moment
no vindrà
ara hi ha tot un tou
no les
16-18 del segon dia
sinó 16-18 del segon dia
més
unes 7 o 8
que no cabrien
en el segon dia
però hi poden cabre
més 3 o 4
que estan el primer dia
però que poden ser substituïdes
hi ha un grup
un gruix
d'una trentena de colles
que poden planificar
la temporada
pensant
com fer-ho
per poder venir
al concurs
o poder venir
el primer dia
jo crec que això
és molt bo
pel món casteller
perquè reactiva
moltes coses
i és molt bo
per Tarragona
sempre ho he dit
Tarragona és capital
administrativa
això és indiscutible
però hi ha una capitalitat
que hem enginyat
de l'administració
que és
la reconeguda
pel territori
i Tarragona
ha de fer
diguem-ne
cops de puny a la taula
per ser reconeguda
com a capitalitat
no pot ser reconeguda
com a capitalitat
de tot
hi ha de fer tries
jo crec que hi ha dues tries
que Tarragona
pot fer
en capitalitat
una és patrimoni
l'altra és cultura popular
i el projecte de Bienal
intenta unir les dues
i llavors
els dos patrimonis mundials
castells
i tàrraco
i una tercera
i un tercer patrimoni
que estava aquí al mig
i que ningú és seu
que és la dieta mediterrània
la dieta mediterrània
però clar
el fet que
rebis mails de colles
dient
ens fa una il·lusió tremenda
poder venir
a actuar
a la TAP
és que s'han dient
ens fa una il·lusió tremenda
poder anar a actuar
a un lloc important
dels molts castells
del món casteller
si reconeixem Tarragona
com a lloc important
del fet casteller
això és exercir la capitalitat
aleshores
a dia d'avui
tenim bàsicament
dos objectius
un primer claríssim
que és poder aconseguir
els recursos
i tenir
en fi
planificar
poder planificar el concurs
i decidir-ho
les pròximes setmanes
que el nou concurs
serà en dues jornades
dissabte a la tarda
i diumenge al matí
però també
un següent objectiu
que m'imagino
que serà bàsic
i important
és que l'endemà
l'endemà del concurs
no es tanqui la persiana
i aquí
com entra
el projecte dissenyat
pel Pep Bargalló
fins i tot
diguem-ne
hi ha el fet
que alguns dies
abans del concurs
ja hi hagi coses bienal
el projecte de bienal
és un projecte que diu
els grans esdeveniments
culturals a Europa
que es fan un cop
cada dos anys
no són unes illes
aïllades
sinó són
el vèrtex
d'un treball continuat
fan coses
sempre
i un cop
cada dos anys
en fan una de gran
transformem el concurs
en això
això vol dir
pot haver-hi activitats
que tinguin un cos
de diner
un cos
un exitiu
i d'altres que no
ara estem
diguem-ne dissenyant
com comencem
les que no
per coses
evidents
però
des de
jo tinc una reunió
aquesta setmana
amb el corredor de colles
castelleres
per començar a dissenyar
aquestes activitats
que diguem-ne
que no
des d'aquell curs
de periodisme casteller
que es va fer
a la Rovira i Virgili
que diguem-ne
lligat amb la bienal
pot tenir
més ressò
i la bienal pot
començar
amb força aquí
fins a activitats
patrimonials
al voltant del concurs
fins al fet
que si el concurs
es fa dos dies
jo no dic ara
que fem el Girona Déu
però bueno
que el món del turisme
de la ciutat
es comença a plantejar
si el concurs
funciona dos dies
tindrem molta gent
que es quedarà
a Tarragona
el dissabte
o que es pot quedar
a Tarragona el dissabte
per tant
una oferta
que sigui
els museus gratuïts
aquell cap de setmana
pacs castellers
d'oferta
de dormir
amb menjar
aconseguir
que els restaurants
o alguns restaurants
facin el seu horari
adequat al concurs
i per tant
ara normalment
quan acaba el concurs
o t'has espavilat molt
o has d'anar a dinar
fora de Tarragona
perquè et trobes
molts restaurants
tancats
a les 4
a les 5
transformar això
en un cap de setmana
casteller
turístic
cultural
gastronòmic
ja és una activitat
de la vinal
no estrictament
del concurs
i en això
estem treballant
no encara
a 100%
perquè falta saber
la decisió
d'un o dos dies
ara si són dos dies
l'exemple
Gironadeu
és un exemple
que no parlo ara
de la qualitat econòmica
però és un exemple
de transformació
de ciutat
que el concurs
diguem-ne
facilita
de manera absoluta
el paper de la televisió
és fonamental
TV3
juga
aquesta transformació
TV3
jugava
jugava
m'ho havien assegurat
ara estan en aquest període
de retallades
hem de tenir
una altra conversa
perquè això és important
TV3
també per aconseguir
més patrocinadors
més esponsorització
privada
hem de tenir
hem de tenir
una altra conversa
amb TV3
jo crec que
no ha d'haver-hi problemes
no sé
i ara no sé
si la tecnologia 3D
que és la que van fer servir
no és la que vam veure
nosaltres a casa
perquè no tenim televisors 3D
però la que ells van fer servir
és la que tornarien a fer servir
a mi
com a TV3
deu ser important
com a concurs
al final no
perquè a mi m'importa
què arriba a la gent
i a la gent no li arriba el 3D
però ells volien tornar a fer 3D
el que sí que tinc clar
és que
hem de
nomenar una televisió oficial
del concurs
perquè la televisió s'impliqui més
que la televisió tingui més drets
perquè quedi més ordenat això
TV3 volia ser la televisió oficial del concurs
jo crec que
ha d'haver-hi dues televisions oficials
TV3 i TAC12
són les dues televisions públiques
la nostra com a país
i la nostra com a ciutat
que han de tenir
pesos diferents
i funcions diferents
crec possiblement
que també hi ha d'haver-hi
ràdios públics
ràdios oficials del concurs
si haguessin d'haver-hi
ràdios oficials del concurs
així en fred
crec que també hi ha d'haver-hi dues
que és Catalunya Ràdio
i Tarragona Ràdio
pels mateixos motius
a partir d'aquí
evidentment estem oberts
a qualsevol proposta
i si apareix ara
la CNN i diu
no vull ser jo
i poso tants diners
doncs s'ha acabat
serà CNN
i si ara ve
doncs qualsevol
televisió
frans exterior
i diu
no vull ser jo
i poso tant
però en principi
si no estem parlant
d'un mercat econòmic
sinó d'una oferta de serveis
jo crec que hem de tenir
televisions públiques
a ràdios públiques
que tinguin
unes preferències
i unes obligacions
jo veig
jo veig per exemple
sent TV3
l'única televisió
que baixa a filmar
a baix
i per tant
no veig un
que cau de cables
i de càmeres a baix
sinó
una única televisió
a baix
que té l'obligació
de cedir
les seves imatges
en temps real
a totes les televisions
que el concurs
li digui
que estan acreditades
i jo veig això
com a imatge
i per tant
puc veure
una imatge
semblant en temes de ràdio
que no és ben bé el mateix
perquè hi ha
la imatges
de l'entrevista local
que la ràdio necessita
però veig coses d'aquestes
a la llarga
jo crec que la Bienal
ha de servir
per retroalimentar
els dos patrimonis
per potenciar
la imatge
de la ciutat
a nivell internacional
per situar
la Bienal
de Castells
com la gran Bienal
de la cultura popular
d'Europa
com la gran Bienal
de la cultura popular
d'Europa
i
sempre sabent
evidentment
que estem limitats
per moltes coses
i actualment
per la crisi pressupostària
per tant
que coses que
fa quatre anys
ens haguéssim pogut
plantejar de fer
en guany no podem
d'aquí dos anys
no ho sé
d'aquí quatre
estic convençut que sí
diguem-ne
tornant al començament
de l'entrevista
la meva feina
de comissionat
és anar
fent això
perquè digui
quatre anys
dos
a ser possible
i si no quatre
estigui tot fet
i pugui dir
escolti
nomineu un director
de la Bienal
i jo
ja
gràcies per tot
i molt content
en poques paroles
l'important és començar
a fer passes
per això està el comissionat
ex-speaker
l'antic speaker
del concurs
ha passat de speaker
a comissionat
i moltíssimes altres feines
que ha fet evidentment
al voltant del concurs
l'únic que no havia fet mai
era de comissionat
de la resta
puc assegurar
que he fet
des de mer espectador
fins a tot
tot el que puguis
plantejar en un concurs
perquè t'has cobrat
també has cobrat
alguna vegada
fet
d'aficionat
d'aquest taller
l'he retransmès
per ràdio
l'he retransmès
per tele
i fet de jurat
de plaça
i fet de jurat
de taula
i fet de speaker
i fet d'autoritat
en un concurs
és veritat
m'havia deixat
d'unes quantes coses
doncs
ara té aquesta nova responsabilitat
la de comissionat
del concurs
amb ell
amb el Xavi Gonzàlez
i amb tots els responsables
del concurs
n'anirem parlant
perquè a més
aquest és un tema
que genera molt interès
a l'audiència
de Tarragona Ràdio
i al conjunt de la ciutat
perquè estem davant
d'un fet realment
extraordinari i únic
com és aquesta celebració
cada dos anys
del concurs
que enguany
ja pot viure
una transformació important
José Parc Gallo
moltes gràcies
i molta sort
amb aquesta feina
que heu de fer
en les properes setmanes
que vagi molt bé
a vosaltres
adeu-siau
bon dia