Que no passa res, no?
No passa res.
Estem allà, sí.
Això és el que saprem, perdona'm, Carme, dels altres anys, no?
Home, a nosaltres ens agradava realment estar al carrer,
perquè la cultura mediterrània ho té, això de ser coses al carrer i espectacles,
i és més xulo.
Però a l'Ajuntament aquest any ha canviat una mica, en general, no?
La distribució de Santa Tecla i ens ha ficat allà, però que estem igual de bé.
Sí, sí, a més és un lloc que durant la resta de l'any es fa cinema, es fan altres coses,
que dius, mira, que sembla que també hagi d'entrar, per què no el món dels contes, no?
Sí, sí, i tant. Estarem perfectes, a més, algun cop hi havíem estat allà.
Ah, d'acord, d'acord.
Doncs fem una cosa, Carme.
Anem a començar a remoure, perquè avui mateix tenim el Carles i també l'Erat.
Molt bé.
I explica'ns què és el que ens diran, perquè no doneu massa pistes, eh?
Només ens quedem amb el conte clada i per ara de comptar, eh?
Que tanya, és que en temps de crisi poques paraules fan falta.
Millor que suporti la sorpresa, no?
Sí.
El Carles, realment, ni jo mateixa sé el que explicarà aquesta nit,
perquè no hem tingut ni 5 minuts per comentar què explicaria.
La Rat té una sorpresa, té una sorpresa i està com molt nerviosa,
perquè farà uns contes amb un autor que vindrà en viu,
que normalment sempre expliquem els contes, doncs, de populars o d'autors que ja estan morts,
o d'altres que ojalà que es tinguéssim allà al davant, però que viuen molt lluny.
I avui hi haurà la sorpresa que estarà l'autor dels contes.
Ah, d'acord, d'acord.
Per això ho porteu en tant de misteri?
Això ho portàvem en tant de misteri.
Carme, que no acabarem de vendre l'arròs, eh?
No sé si m'entens, eh?
Ara m'has agafat, veus com m'has agafat?
No, no, normalment simplificàvem, no?
Una mica de...
Sí, més o menys, clar.
Per cert, l'hora que és, a dos quarts de 11 de la nit,
familiar, familiar, canalla, canalla, no, és el que te n'ho va dir, no.
No.
Pujereta de to, que també ens agrada, tu ja saps que això a la gent ens agrada, eh?
A veure, amb el Carles segur que hi ha marro,
perquè sempre utilitza contes una mica, pujant-se de to, fora de test, que fan riure...
De car, de car.
Normalment la tònica del Carles és aquesta.
I la sorpresa de l'arròs és que ja no es pot dir res més, perquè si no, no serà sorpresa.
Que vinguin, que vinguin a l'última audiència.
Que per allò que val l'entrada, que val la pena, no?
I tant, com veiem a programa, que tot està de pagament i què...
Doncs natos som gratuïts.
Veus?
Sí que una vegada que s'acabi el compte, si no els agrada, que no reclamin, no?
No.
Que no els hi retorneu els diners?
No.
Que no n'hi ha, que no n'hi ha.
No, no, no.
Ja que avui he vist que no has deixat prems, no has deixat res...
A veure si per demà, que tenim una miqueta de sort, que...
No, no, demà també hi ha sorpreses, però si te l'has dit...
Perquè demà està la Imma i també hi ets tu.
Hi estic jo, sí.
Sí, doncs la Imma ens portarà uns contes basats en un llibre de receptes.
I fins aquí podo leer.
Ui!
Mira que et fas patir, ja, Carme, eh?
L'entrevista amb aquelles difícils de fer, eh?
Que difícils de fer, eh?
Perquè són unes receptes, diguéssim, per millorar el nostre estat d'ànim, no?
D'acord.
Ara ja t'he agafat, ara t'he agafat.
Ara t'he agafat, eh?
Ara m'has agafat?
Sí, sí, sí, sí.
Sí?
Home.
Doncs és això, per millorar el nostre estat d'ànim, que el tenim molt baix ara i estem
tots molt preocupats, doncs no, serà per això.
De cart.
Receptes per millorar.
Molt bé.
Veus, aquesta ja m'agrada.
I tu mateixa, què faràs?
A veure.
Jo, doncs faré un conte de producció cassera, es diu així, perquè me l'ha fet el meu home.
Ah, molt bé.
De tant en quant a casa fem un equip així com l'equip O.
va.
Sí.
I me l'ha escrit ell amb molt de carinyo i molt...
i molt d'amor, no?
Molt d'amor i que, com sempre, els contes que explico d'ells passen a la nostra Tarragona.
és molt actual, en coses molt del dia a dia que passen a Tarragona i que es faré un fart
de rebre.
Sí?
Sí.
i ara t'has de dir, ja, ja està aquí per l'alert.
Ja està aquí per l'alert.
Ja està, ja està.
Doncs anem el dimecres, jo vaig avançant, eh?
Tu em vas dient que fins aquí, tu em vas posant allò de les traves, jo t'ho vaig avançant.
Continuem a l'antiga audiència, continuem a la mateixa hora, a dos quarts de tonsa de
la nit, amb el conte Clada, i ja estem a dimecres.
Aquesta vegada els protagonistes són l'Agus i la Genovesa.
I la Genovesa.
Què ens diuen?
L'Agus ens explicarà una nova etapa de la seva vida, diguéssim, una època industrial.
Ah.
Que ha passat uns mesos a la banda industrial.
Sí.
I que també serà un fart de riure, perquè ningú s'imagina l'Augustí amb lo...
Amb el Campuchano que és.
Sí, Campuchano, sense si bloc que és.
Sí, és veritat.
Treballant a la banda industrial.
Sí, sí, a més, tot envoltat de màquines i de soroll i coses d'aquestes, no?
Ah, sí, per aquí van els tiros.
A veure, no ens podem imaginar l'Agus d'aquesta manera, eh?
No.
Crec que la gent tindrà una bona sorpresa de la seva vida durant aquests mesos.
I després tenim a la Genovesa, que més o menys...
I a la Genovesa és el primer any que ens convidem,
perquè, bueno, hem tingut alguna trobada també amb el Joan Reioner.
Uh-huh.
I, bueno, ens explicaran... ens faran una versió d'un test del Calví, no?
Molt bé.
I també fins aquí poden oler.
Sé que som dos narradors, és el Joan i el seu company.
I, bueno, crec que la gent de Tarragona ja coneix a Genovesa, sap que treballen molt bé.
I ho fan realment interessant.
Molt bé.
Jo no tinc més dies.
No sé si aquí s'acaba o fer un Kit Kat i després torna un altre dia.
Ojalà.
Ja està, no? És fins dimecres.
Sí, fins dimecres.
Per cert, com s'ajunta, doncs, a aquestes sis persones,
que són les que podrem veure en aquests tres dies simultanis,
a partir d'avui mateix i fins dimecres?
Us ajunteu abans?
Segurament hi ha una prèvia?
A mi m'agradaria massa aquest dia, aquest altre...
Com ho feu tot això, Carme?
Quina relació teniu entre vosaltres,
a banda de després trobar-vos a l'antiga audiència i poder explicar contes?
La relació, òbviament, després de tants anys que ens coneixem, és molt bona.
I bé, me col·lapsa en el correu, perquè jo normalment sóc la mare,
me col·lapsa en el correu amb...
Jo puc aquest dia, jo no puc, jo estic aquí, jo estic allà.
I quan totes les altres s'uneixen,
doncs enviem la programació a l'Ajuntament.
Ah, d'acord.
I bé, de vegades, doncs la parella que actua cada dia,
doncs si té temps i també s'astres es tornen a unir,
doncs de vegades fem coses conjuntes.
Molt bé.
En altres edicions de la Conteclada, doncs la gent ho ha pogut veure, no?
Que, bueno, doncs intervenim amb el compte de l'altre narrador
o fem alguna petita intervenció.
A això ens agrada molt.
Però en Guaino serà sí o sí?
O ja que deies, també hi ha sorpreses, no?
Nina, te diré que sí, però no te diré quan.
Ja està, ja està.
Ai, l'entrevista més curta del món mundial aquí a Tarragona Ràdio
ara mateix, dins de les festes.
Ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé, m'imagino.
Jo m'agradaria, ja saps, que punxar-te per acabar de treure't més coses,
però mira, jo prefereixo que la gent que ens estigui sentint,
que se tanci, recordem, serà a partir de dos quarts d'onze,
que siguin puntuals a l'antiga audiència, a la plaça del Palló número 3,
i que tindran, doncs, bones sorpreses, que s'ho passaran bé.
I si és per desestressar-se, perquè li canviï l'humor,
perquè li pugi líbido i perquè sigui tot, ja ho tenim més que arreglat, no?
Jo penso que sí, que sortiran una mica com a nous, no?
De car, de car.
Vinga, va, que afrontem el setembre amb aquest programa que tenim,
amb una mica d'alegria, una mica de bon humor,
que la vida són quatre dies, i tothom haurien d'aprendre-la
amb una mica més de bon humor.
i, sobretot, recordant, doncs, que som uns nens
i que ens agraven molt que ens expliquin històries.
I això no canviarà per molts anys que passin.
Mira, les que ens expliquen des de dalt,
i moltes vegades se'ns les creiem i tot.
O sigui que, imagina't, ho dic tot.
Nosaltres que no, que això s'expliquem i no actuem, doncs...
Imagina't, eh, imagina't.
Quin poder que tenim, eh?
Doncs, Carme González, moltíssimes, moltíssimes gràcies
per explicar-nos a mitges, per donar-los aquest toquet d'atenció
que ens ha agradat molt i que esteu més que convidats.
Jo crec que tota la gent que s'està sentint,
que vinguin a la plaça, que gaudeixin d'aquest dia tan magnífic
d'avui, de demà i de demà passat.
O sigui, tres dies amb el contrateclada,
que s'ho passaran molt bé, no?
S'ho passaran molt bé i la veritat és que nosaltres cada cop
ens estem més agraïts al públic que tenim,
que a més és superfidel, que ja coneixem les cares,
i ens falta ja conèixer el seu número de DNI.
I ja està.
Perquè cada any ens venen a veure,
ens busquen a tot arreu, ens pregunten pel carrer.
És un plaer, realment.
Doncs, magnífic.
Carme, fem una cosa de cara a un futur no gaire enllunyà.
Sí.
Quan ja s'hagi fet, que ja m'ho puguis explicar.
Vale.
No sé si convidar-te aquí a la ràdio
i fem un trosset d'aquest compte que ens faràs tu demà mateix.
Com vulguis, perquè realment està molt ple d'actualitat.
Sí?
Ah, doncs, fantàstic.
No ens tancarà a la ràdio a partir del moment que tu...
No sé, no sé si a tu tancarà a la ràdio
o a mi i me vindrà a l'Urbana i me trobarà d'escenari.
No ho podem...
Li diré que està gravat.
Jo no ho sabia que posava, no?
Sortim tu i jo.
Carme, gràcies.
A tu.
I quan m'ho veu, ja sabeu.
Moltes gràcies de nou.
Bona tarda.
Bona tarda.