Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
bifest!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
A veure!
Fins demà!
Fins demà!
Lavertida!
Val!
Fins demà!
i continuar, sí que és una aventura,
perquè fins que margem d'allà amb l'actuació feta ho serà.
Però sí, sí, realment és una cosa que és nova per mi també.
No és nova en el sentit de realitzar una jam session,
però sí potser en el sentit de conduir-la
i de convidar altres artistes
i, en definitiva, ajuntar-nos també
per veure què sortirà a nivell esporàdic,
perquè serà tot molt esporàdic,
molt del moment i molt espontànic.
Per cert, que segurament has hagut de trucar a moltes portes
o a alguna de les portes que tu tenies pensades en respost,
s'ha començat a treballar i a partir d'aquí...
Com es munta una urban jam session?
Perquè, clar, jo estava pensant que aquí també
entra molt l'espontanietat fins i tot del propi moment,
quan estigueu sobre l'escenari.
Sí, sí, sí, és aquest pessigollet a l'estómac
que tindrem fins al moment de trepitjar l'escenari
i fins i tot una vegada allà,
però perquè justament el concepte per muntar-ho ha sigut...
bàsicament girant torna una idea
que vaig pensar que podria ser interessant,
que seria ensenyar com s'expressa la música
a través de la cultura urbana.
Llavors, amb aquesta idea de base,
vam pensar en organitzar una cosa
que durant el temps que tenim
ens permetés fer-ho de manera espontània
i que no requereix molt assaig
a nivell de preparació de peces musicals
o el que sigui,
però sí que ens hem ajuntat
en aquest temps que hem tingut,
doncs ens hem ajuntat
per anar mirant
quin és el favor que té cadascú,
com cadascú s'expressa
amb la seva disciplina urbana,
i aviam com ho podem mesclar
i mostrar-ho al públic
des d'un punt de vista
amb humor i amb música
i amb espontanitat,
que és justament el que pretenem amb la jam.
Doncs explica'm,
qui t'acompanyarà
en aquest Urban Jam Session,
que recordem serà demà divendres
a dos quarts de nou?
Exacte,
doncs tindré l'enorme pler
de comptar amb quatre artistes
molt emblemàtics
de l'escena catalana
de la cultura urbana.
Un d'ells és en Will Eló,
que és un MC de Barcelona,
un cantant de música rap,
que ha sigut jurat
de diferents batalles de rap,
és una persona molt respectada
en l'àmbit de la cultura.
També tindré el pler
de comptar amb un flautista,
que forma part del grup Praxis,
també és un grup
que forma part de la cultura urbana
i està especialitzat
amb la flauta i el saxo.
I, bueno,
doncs és un gran músic
i una gran companyia per la jam.
També comptaré
amb en Ferran,
de Maestria d'Estilos,
que forma part d'un grup
que es diu Clu Cuervos,
un MC català també boníssim,
i amb en Héctor Hope Lechon,
que és un ballerí coreògraf,
també dels, potser dels,
si no dels més influents,
sí que està clar que ha sigut
dels pioners a emportar
el que seria el ball de New School
i New Style a Catalunya,
un dels majors impulsors.
i, bueno,
també són,
tots ells són,
són a més amics
i gent amb la que he pogut compartir
bons moments fora de l'escenari
amb el que em sento privilegiat.
I després,
Marc Oz,
que ets tu mateix.
I jo mateix.
Home,
que no t'has presentat.
T'has deixat per l'últim,
eh?
Te l'has deixat per l'últim.
Sí.
Per cert,
Marc,
quan va ser que et vas a donar compte
que això del beatbox
era el teu?
Jo que dius,
ostres,
però clar,
de fer més o menys sorolls,
podríem dir que de petits
més o menys tots ho fem.
Però clar,
de la manera que ho fas tu,
amb la professionalitat
i a més a més,
que puguis arribar a fer sorolls,
jo crec que fins i tot increïbles,
per ser la ressonància
de la boca que tenim.
És fantàstic, no?
Quan va ser que et vas a donar compte
i dius,
ostres,
que jo això,
més que una habilitat,
ja és un do?
Quan canvia la història?
Home,
doncs,
a nivell d'habilitat,
ho vaig descobrir als 19 anys.
Mentre estava treballant,
jo abans treballava a publicitat,
i mirant per internet
i tal,
navegant,
doncs vaig trobar una web
d'un beatboxer
dels Estats Units.
I vaig començar a agafar
coneixement de la cultura,
em vaig informar molt
i vaig començar a practicar
d'immediat,
perquè em va agradar moltíssim,
a nivell de hobby
i de passió.
I a nivell de comprometre'm,
diguem,
a nivell professional
i a nivell, diguem,
seriós amb el tema,
doncs va ser quan
quan em vaig donar compte
que aquesta era la meva passió
i que tots els dies
em llevava
i plogués,
o fes sol,
o fes núvol,
el que fos,
sempre estava fent beatbox.
He tingut moltes etapes
a la meva vida
diferents,
però entre elles,
el beatbox
sempre s'ha mantingut allà
en primera posició
i la música,
en general.
Llavors,
allà ja em vaig adonar
que realment
aquesta habilitat
era una manera
de poder expressar música
i que era una manera
també de fer art
i vaig tratar
de portar
el que era
l'habilitat
a un format d'espectacle
i amb un toc artístic
perquè la gent pogués
també apreciar aquest art.
El que deies,
sí,
jo crec que les arrels
del beatbox
ens arriben des dels Estats Units,
que ja són els pioners,
podríem dir,
d'aquesta àrea,
d'aquesta matèria.
Sí, sí,
el beatbox com a tal,
perquè és veritat
que a nivell vocal
també hi ha
moltes altres
àrees musicals
on també es troba
la música
amb la boca.
El que passa és que
el que seria
el concepte de beatbox
sí que és cert
que va néixer
als 80
als carrers dels Estats Units
i va tindre
el seu boom majoritari
amb la cultura hip-hop
de l'època.
I has fet el viatge?
No.
No he fet el viatge.
He pensat
que seria
una d'aquelles passions,
no?
Hi ha aquest
que digueu
que ho sents
i ho tens
i és la teva forma
de viure.
Sí, sí.
Home, s'ha d'anar.
S'ha d'estar.
És com aquell
que li agrada
el blues,
el jazz
i un dels llocs
on s'ha d'anar
és a Nova Orleans,
per exemple, no?
Correcte.
Veure els carrers,
veure on va néixer,
on es va crear
tota la història.
Correcte, correcte.
Sí, sí.
Certament és un viatge pendent
que tinc.
Ho deixarem de cara al futur.
Esperem que no sigui
gaire llunyà, no?
Exacte, exacte.
Procurarem que no.
Marc, ho sento
però t'ho he de demanar.
Digue'm.
Com es fa
perquè això
sigui continuï funcionant
la boca?
Perquè aquest instrument
que és el que tu utilitzes
sempre estigui en actiu.
Moltes hores d'assaig,
molts de cuidados,
s'ha de fer
com tenir molt de compte
amb el que es menja,
amb el que es veu,
perquè tot vagi bé?
Parlant pel meu cas,
realment no.
No estic
sotmès a una dieta estricta
per el que seria
les cordes vocals
i tal.
Però sí que també,
com que ja fa temps
que convisca amb el beatbox,
sí que és veritat
que ja de per si
ja no em sento atret
per segons quines coses
que et perjudiquen
la gola,
com, no sé,
com per exemple
la pol,
camis de temperatura,
gels...
Sí, exacte.
O, per exemple,
dormir molt poc
abans d'una actuació,
que això és una cosa
que casca molt la veu
o coses així,
però, vamos,
traient els...
les coses,
diguem,
més òbvies,
no,
realment no necessita
una disciplina molt gran,
excepte el tema
de les hores, sí,
moltes hores de pràctica,
moltes hores de pràctica.
Jo he portat,
des que vaig començar,
que ara farà,
bueno,
ja fa més de vuit anys,
mínim, mínim,
mínim un parell d'hores al dia.
He estat.
No, no,
són moltes, eh?
A veure,
ara mateix,
no, no,
t'ho dic perquè
ara mateix,
nou hores al dia,
sembla no res.
és dir-ho,
però és fer-ho,
és posar-te,
fer-ho,
ara pare,
torna,
pare,
torna,
no?
Sí, sí,
però...
Aquell soroll,
aquell moviment que estàs buscant
acabi de sortir,
no?
Com tu desitges.
però, bueno,
dues hores al dia
diguéssim que ha sigut
la tònica
des que vaig començar
i, bueno,
doncs,
sempre intentant
fer el camí aquest,
doncs,
de progressar,
de què són i bé,
què són i net,
què són i professional,
en la mirada
de l'ho possible
i cuidar tot això.
Molt bé.
Marc,
m'estan fet una petició,
perquè parla amb el nostre company
del Lluís,
em diu,
home,
que faci alguna cosa.
T'hem sentit?
Perquè a l'inici,
la banda sonora
d'aquesta entrevista
eres tu.
Sí.
Però era,
fes-nos alguna cosa,
home.
D'acord.
Sí?
I allò,
i m'hi posa,
veniu a Tarragona,
demà mateix,
a dos quarts de nou,
no ho sé,
això ho posarem nosaltres
si hem de fer-ho.
Vale.
Digues, digues.
Provem-ho?
Vinga, va,
ho provem.
Vinga.
Demà,
a Tarragona,
a dos quarts de nou,
urban jam session,
and I'm...
I love rock and fall,
just put another time
on the two bucks,
baby.
I love rock and fall,
so come on,
take your time,
baby,
Maddie Goose.
Rob,
drop,
rock and rock,
put another time
on the two bucks,
rip,
babe,
bob,
ho code,
ho code,
ho code,
ho code,
ho code,
ho code,
ho code,
però Marcos...
Fantàstic, Marc.
Estàvem aquí, et sembla boca oberta, eh?
Gràcies, no sé si s'ha pogut escoltar
bé pel telèfon o no.
Fantàstic, fantàstic.
I moltes coses més
en aquest espectacle que es diu
Urban Jam Session amb Marc Uzz
a dos quarts de nou
divendres, importantíssim,
al claustre del Centre
de Reconència al Seminari. Marc,
moltes gràcies i fins la propera.
A vosaltres, fins aviat. Adéu-siau.
Que vagi bé. Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.