Nosaltres ja hem començat l'entrevista, la tertúlia, gairebé,
perquè és que són convidats d'aquells que val la pena tenir a l'estudi.
Ens acompanya en David Badia, Ramon Cerley i Miquel Villalba.
Bona tarda a tots tres.
Hola, bona tarda.
Què tenen en comú? Doncs que tots tres són dibuixants amants apassionats
del món del còmic, de l'arra seqüencial, per dir-ho així,
i ens organitzen un any més la Setmana del Còmic de Tarragona.
I atenció que anem per una cinquena edició,
que gairebé a última hora ens han dit que la fem, la tirem endavant.
Comença aquest diumenge i se'ns allarga fins al dia 23 de novembre.
Fet i fet una setmana, Miqui.
Els coneixem, per exemple, de la revista que publiquen habitualment,
Deliròpolis, el Miquel és el xicotristi, és el seu pseudònim.
I això, que bones notícies, que cada any estem amb allò de què?
Farem Setmana del Còmic o no? Doncs enguanygem la que sí.
Sí, aquest any també encara hem aguantat.
Amb quines condicions arriba per aquesta Setmana del Còmic?
Bé, dramàtiques.
Però ja estem acostumats.
El que passa és que també tenint en compte quina és la situació ara mateix,
si ja eren dramàtiques abans, doncs ara ja són...
Però bé, anem fent.
Aneu fent i amb bona part gràcies a que compteu la petita aportació econòmica i municipal,
diguem-ho clar, és molt petita.
Per tant, compteu, com hem fet sempre, amb la bona voluntat de la gent que es dedica a això
i que venen per preus mòdics, fins i tot gratuïtament, a fer les xerrades i tot el que convingui.
Sí, sí, i a més a més personatges de primer ordre, però precisament perquè com que molts de nosaltres,
professionals o amateurs, estem ficats i vulguis que no, és un món que d'alguna manera és bastant reduït,
doncs acabes coneixent la gent i al final, si la gent empatitza amb el que estàs fent,
doncs col·labora de manera bastant desinteressada, no?
Perquè vull dir, tenim presències que són molt importants.
Enguany crida l'atenció al cap de cartell, si això fos un festival seria el cap de cartell, no?
Que és la presència del Forges el dilluns.
Sí, si volem, sí.
El Forges sí, ve el 19 de novembre, o sigui aquest dilluns a la setmana tarda al Pallol,
i si volem considerar un cap de cartell ho podem fer, però és que venen també,
o sigui, ve també el Jaume Capdevila, de l'Avantguarda del Mundo Deportivo,
ve també l'Hermengol, del Diari del Segre, que és, bueno,
gent que està molt, diguem, molt reconeguda en tot el que és el món de l'humor gràfic.
Vull dir que és un festival genèric, no? Saps?
I el Forges sí, és una presència bastant.
És el mediàtic, el més mediàtic potser.
Sí, probablement, sí, sí.
Nois, explica'm una miqueta com està distribuïda aquesta setmana del còmic,
amb quines activitats.
Hola, què hi ha?
Ramon, el Ramon Sarler.
Sí, Ramon.
En principi, ja des de, gairebé sempre, es divideix en diversos blocs.
Un és les exposicions, l'altre, els passis de pel·lícula,
sempre en referència al còmic, ja puguin ser adaptacions
o que tractin sobre el tema.
I després, les xerrades, que, a part de les persones que intentem portar sempre,
també poden ser xerrades preparades per nosaltres mateixos
o presentacions també de diferents treballs, llibres i tot això, no?
Vols parlar-me del tema de les exposicions, de les dues exposicions,
perquè em sembla que una, a més, et toca de bastant a prop, eh?
Sí.
Doncs vinga, tot això, el tenim una mica a la seu d'aquesta setmana del còmic a l'antiga audiència.
Sí, sí, a l'antiga audiència.
Les exposicions es posen del mateix, allà on es faran les xerrades a la part d'auditori.
I són dos.
Una és un homenatge amb un company que es va morir l'any passat,
un amic nostre, un gran dibuixant,
que aquest any coincideix que es publica la seva obra pòstuma,
que ha sigut un gran treball que l'ha hagut d'acabar en part al Hugo Prades
amb apunts i tot això, que us la recomano totalment,
que s'està publicant en capítols a la revista de l'Iròpolis.
I, aleshores, allí veurem com treballava ell,
originals, diferents esborranys i així, no?
Estem parlant de José Luis de Zaragoza.
Sí, sí, i tant.
Què tenia d'especial el dibuix del José Luis?
A part de ser un gran amic nostre i que el coneixem des de fa moltíssims anys,
el que té és una frescura absoluta,
tenia una facilitat total per dibuixar
i encabat era meticulós fins a l'extrem amb els guions, no?
O sigui, sols treballava, tenia un munt de dubtes
i el dibuix, jo sempre l'he vist, encara que fos en blanc i negre,
com si fos una obra pictòrica, totalment.
Mai m'ha passat alguna cosa així en cap autor,
ni de pintura, ni de cap cap artístic,
que veient un dibuix d'ell,
veient una pintura en plena de sentiments.
Per tant, aquí tindrem l'exposició dels originals,
d'aquesta obra del Facilista de Zaragoza.
Sí, sí, originals i esborranys que facin referència a ell, no?
I l'altra part és una,
que es veu una petita obsessió meva,
que és que el nostre idioma, el català,
té un munt de paraules que es poden utilitzar perfectament,
com onomatopeies,
que és un dels elements que s'utilitza en el còmic,
que són els sons especials d'un còmic, no?
Faràs una exposició sobre onomatopeies?
Sí, però no exactament sobre onomatopeies,
sinó que aquelles paraules que, tot i no sento,
poden ser-ho.
Per exemple, et posaré un exemple,
truc, o cop, o glob.
I tot això, com serà físicament l'exposició?
Bé, hi ha una introducció escrita,
que es pot llegir, lògicament,
i després hi ha il·lustracions
amb aquesta paraula com onomatopeia
i la seva definició de diccionari.
Val, val.
Sí, des de quin dia tenim les exposicions obertes
al Pallol, a l'antiga audiència?
Estaran des de...
Bé, demà les anem a muntar,
o sigui que el dissabte ja es podrà veure perfectament,
fins al dia de les eleccions,
que hem de desmuntar tot el xiringuito,
perquè no es pot barrejar la política en la cultura,
em sembla.
Molt bé, us fan desmuntar per les eleccions, eh?
Sí, sí, sí.
Clar, no fos cas que influïssiu en el vot d'algú.
Sí, perquè allí hi ha una mesa
i aleshores s'ha de desmuntar.
Molt bé.
Que no és la primera vegada que ens passa.
Les dates les tireu vosaltres,
o com ha anat això de fer les dates ara?
Sí, el que passa és que estem sotmesos a les variacions,
ens han retallat dues pel·lícules,
de cinc que hi havia al cicle de projeccions,
estem pendents encara d'a veure si hem de desmuntar o no
el dia de les eleccions.
Vull dir, hi ha una de les presentacions
el dia 22 de novembre,
el Pallol no estava disponible,
llavors la fem a la Casa Canals,
que de fet és l'única activitat de tota la setmana
que no serà del Pallol.
Vull dir que ens hem d'adaptar així a correcuita.
I no era més fàcil fer un canvi de dates?
No, és que ha sigut també molt precipitat,
perquè no hi ha gaire tampoc predicció,
que d'un dia a l'altre et truquen i diuen
mira, això ja no es pot fer i tal,
doncs hem de fer malabars.
De fet, les nostres dates estaven ja previstes,
el que passa és que ha sigut l'avançament de...
o sigui, jo suposo que aquí van dir
en quina setmana ho fan aquesta gent,
doncs aquesta setmana fem les eleccions,
suposo que ha sigut algun tipus de coses així.
Han anat per a vosaltres.
Jo crec que sí.
Sort que els dibuixants sempre tenen
una cosa com a desborrar, no?
Sí.
Sí, i estem també molt acostumats
al maltracte social.
Molt bé.
Doncs vinga, parlem,
el Ramon ens ha parlat de les exposicions,
aquest parell d'exposicions.
Parlem ara de les projeccions,
que, de fet, també tindran lloc a l'antiga audiència.
David, tu t'encarregues de la selecció de les pel·lícules.
Efectivament.
De cinc, que al final són tres.
Bon dia.
Quines són, doncs.
Així serà més concentradet.
Havien de ser cinc.
El tema, si fos per més electoral,
dius, d'acord,
però fa especialment ràbia
perquè es tracta de retallada
en base a un mítin electoral.
És que tothom vol el Pallol, eh?
Tothom vol l'antiga audiència per fer coses.
Sí, sí, és igual.
Podríem estar parlant tot el matí d'això.
Parlem del que interessa a les sol·les.
Que ja no ens diguis quines són les dues sacrificades,
que ens farà molta ràbia.
Bé, és seguir una mica en la línia
que vam començar fa uns anys.
Vam començar tractant de còmic clàssic,
vam començar tractant còmic underground,
psicodèlic dels 60,
i aquest any hem decidit tirar cap al manga.
Manga, directament.
Les projeccions són de manga?
No, exactament.
Són pel·lícules que tenen relació amb el manga.
Ja, com s'ha hagut de reduir tant a tres,
hem concentrat conceptes.
És a dir, tenim...
El meu veí Totoro,
que és un...
Per mi és...
Si no pots veure més que una pel·lícula,
hauries de venir a veure aquesta.
Ah, sí?
Absolutament.
Però no només de manga,
sinó en general,
a la vida del còmic.
Home,
d'aquestes tres que programem...
Ja ens posaríem una mica filosòfic,
però bueno.
El meu veí Totoro.
Sí, és una pel·lícula d'anime,
de dibuixers animats,
que és per mi l'obra mestra originària
de tota la situació de l'anime.
És un conte infantil,
portat a l'extrem,
a nivell estètic i a nivell argumental,
és absolutament oníric,
i és fantàstica de veure,
s'ha de veure.
Recomanable a partir de quina edat?
Per totes les edats.
Sí?
Des de nens fins a senyors i senyores
de 80 anys que diguin
passat demà tindria pensat morir-me.
Doncs és el moment.
Doncs mira,
Totoro és aquest gat,
aquesta mena de gat ratolí jogant
que estic veient aquí en imatge.
És un esperit del bosc,
efectivament és aquest.
Sí, coses robones, però no.
Sí, sí, és un encàndid.
És japo total, eh?
Sí, sí, és prèciós.
Això serà diumenge,
atenció, diumenge a dos quarts de vuit.
Correcte, aquest diumenge.
Després de dimarts,
estic veient a les vuit,
Old Boy.
Old Boy és la que agafa l'àmbit
del que seria pel·lícula d'imatge real
basada en manga.
És una pel·li d'orilla.
Sí.
D'orilla en sentit que
té una càrrega de violència
bastant important,
però és una violència
vista a manera de...
És alliçonadora.
Quan acabes d'a veure la pel·lícula
te n'adones del poc sentit
que té la violència.
Fins i tot per la gent com nosaltres,
de la nostra edat,
que ha crescut veient les pel·lícules
del Schwarzenegger,
del Bruce Willis,
als anys 80.
I que són violents.
que no, no.
Però tenim aquella marca
de dir,
home, la violència sí,
és dolenta,
però és una mica divertida
perquè li poses una banda sonora
així interessant,
fas uns planos molt ràpids
i és fins i tot divertida.
No, no és divertida.
Que veia ser la naranja mecànica asiàtica.
Per exemple,
per exemple.
Tindria un punt.
No és apte.
Aquesta sí que no és apte
per tots els públics.
Aquella senyora de 80
que potser es morirà l'endemà.
Home,
no seria la imatge
que jo voldria
emportar-me la topa,
sincerament.
Però també pot venir,
no dir que no,
si és el seu últim desig.
Contundent el boi,
el di...
És això,
doncs,
el manga
dut al cinema
de carn i ossos,
però molt contundent,
violenta.
El dimarts,
a les 8,
a l'antiga audiència
i dimecres,
dia 21,
a les 8 també,
també a l'antiga audiència,
Paprika.
Paprika és la més moderna,
és també dibuixos animats,
anime,
està basada en un...
Bé,
és una història de Satoshi Kon,
que és un autor de manga
bastant interessant,
encara que jo,
sincerament,
no m'agraden...
la majoria de les seves obres
no em criden l'atenció,
però aquesta especialment
té un punt oníric
i de viatge interior
que és bastant interessant.
Diu, Paprika,
suposem que per la protagonista,
que té els cabells així vermells?
Sí, bueno,
juga amb diverses coses,
no només estètiques.
Val.
Veniu a veure-la
i ho entendreu.
Tots els públics també?
Bé,
posem de setze en amunt.
Val,
val.
Jo pregunto per ser de cas.
Doncs aquestes tres pel·lícules,
Totoro,
Oldo i Paprika,
són les que conformen
les projeccions
dins de la cinquena setmana
del còmic.
Miquel,
i potser acabaríem amb tu
parlant de les conferències.
Sí, sí.
Posa'ns títols
i digue'ns quatre cosetes
de cada un dels conferenciants.
Sí, sí.
És una mica...
Perdoneu,
he perdut les exposicions
i les pel·lis,
però és el plat fort també,
no?
Les conferències,
perquè porteu...
Sí,
bueno,
és una...
Jo,
és complementari tot,
però vull dir,
la conferència potser
com que és un dels nuclis
més antics també,
doncs té solera en aquest sentit.
I ve gent de fora
i tot això.
Bé,
el dia 19 de novembre
al Pallol,
a les set de la tarda...
Això és dilluns, eh?
Dilluns,
tindrem la presència
de l'Antonio Fraguas
el Forges,
que és l'humorista del País
i que és una presència
bastant important
en tot el que és la història
també de la transició
a Espanya
i tot això.
És molt interessant.
Vindrà a parlar d'això
de còmic social,
en certa manera,
no?
De l'època de la transició.
No tinc ni idea
perquè aquest senyor és...
Jo el conec,
el vaig conèixer ja
a febrer d'aquest any
i és un senyor
que es divaga,
o sigui,
és un senyor
que és maníac,
és maníac.
Sí.
Però d'una manera
molt divertida.
O sigui,
és un Pallol
que estàs parlant d'algú
sent una paraula,
el so d'una paraula
i associa això
amb una història
i diu,
perdona que t'interrompa
i comença a parlar d'una cosa.
Segurament és tot superinteressant,
no?
Jo estic convençut
que serà divagació absoluta
però molt simpàtica.
És com els seus acudits,
aquest senyor.
És realment castizo,
no?
Molt bé.
Després,
el dia 20,
tindrem la presentació
del llibre del nostre company,
del José Luis Zaragoza,
que estem tots...
Bueno,
el Ramon Sarley ja ho ha vist
i el Hugo Prades,
jo encara no ho he vist,
com han acabat la història
i tot això
perquè es va quedar
tot una mica...
És el llibre,
doncs,
que no va...
l'obra pòstuma
del José Luis Zaragoza
que es diu
Peret que buscava la muerte,
no?
Exacte, exacte.
I que dieu que ha estat
una mica l'edició
i la finalització
càrrec de Hugo Prades.
Sí,
ha sigut ja perfilat
arrodinit per Hugo Prades
i, bueno,
ole a l'editor
de Diàbol Ediciones,
que són de Madrid,
no?
Que té gent
que ha tingut també
el valor de...
vull dir,
de treure un llibre
inconclús,
que dius
és una cosa
bastant particular.
Estava mirant
a través d'internet
que, clar,
em va superbé
per les entrevistes
imatges
dels dibuixos
del José Luis Zaragoza.
Si no el coneixeu,
busqueu-lo.
Aneu a l'exposició,
val molt la pena.
Sí,
és un poeta visual.
És un poeta visual,
sí, sí.
El dia 21 de novembre
a la seta de la tarda
a la conferència
de Ramon Sarlé,
el servei caricaturista,
que deia que...
Fes dos cèntims ràpids,
sí.
Sí,
però que no soc jo,
és un altre
que té el meu
i llavors no pots dir res.
No,
de fet,
es tracta
que,
com entenc jo,
que un servei,
que els humans
puguem entendre
les caricatures.
O sigui,
quins mecanismes
hi poden haver i tal.
Tot és inventat, eh?
Jo això sempre
m'he preguntat, eh?
Sí?
Sí,
els caricaturistes,
vull dir,
com realça, no?
Algunes...
Com miren la gent.
Això ho intentarem explicar.
Ara teniu l'oportunitat,
us desvetllarà el secret.
Clar,
i li podeu preguntar.
El dia 22,
que és l'única
que no fem al Pallol
per la qüestió
de les eleccions,
a la Casa Canals,
que si no m'equivoco
és carrer d'en Granada
número 11 o 14,
fem una triple presentació.
Vindrà l'Hermen Goltol Sà,
que és l'humorista
del Diari del Segre
i és, bueno,
un premi Mingote,
que és un premi molt important
d'humor gràfic
a nivell estatal,
el Jaume Capdevila,
que presentarà
el seu llibre Cucut,
que és un llibre
d'investigació
sobre l'humor gràfic
també del segle XX
i sobre aquesta revista
d'humor satírica
catalana
emblemàtica
de l'època.
Jo mateix presentaré
també un llibre
que es diu
Ensenyances bàsiques
del filòsof imperfeccionista,
que dona les claus
per viure un futur
després del col·lapse
i de l'apocalipsi
neoliberal capitalista
que estem vivint
ara mateix.
O sigui,
que si voleu
sobreviure
als segles...
Crec que això
tindrà una entrevista a part,
ja us ho dic ara.
Té molt de suc.
Té molt de suc.
Tots ja farem
una entrevista a part
perquè el Miki presenta llibre.
Exacte.
I el dia 23
ja tanquem,
concluïm la cinquena
amb la conferència
del David Badia
que es diu
La crisi creativa
en el Comic Book.
Potser vols fer
un o cinc cèntims.
Sí,
bàsicament és
des de fa uns anys
i quan dic uns anys
dic una dècada
un lector apassionat
com jo
i com qualsevol altre
que llegissi còmics
d'americans,
de superherois
és fàcil detectar
una línia
absolutament descendent,
no diré
exponencialment descendent
però pràcticament
en el nivell creatiu
tant gràfic
com d'arguments
i llavors
posar una mica
de manifest a això
en relació
és fàcil de veure
si vas a veure
una pel·li de superherois
de les que estan
de moda avui en dia
que diguéssim
que no vindria a ser
el Quixot
ni l'Odissea.
Pinta molt bé
i com que
tot plegat
comença aquest diumenge
però la setmana
sencera
és la setmana vinent
doncs jo crec que
toca fer la setmana vinent
una altra entrevista
perquè ens hem quedat
sense temps.
Exacte
i dissabte
el dia 17
al Bar del Metropol
fem la festa d'inauguració
festa de la caricatura
farem caricatures gratuïtes
al Bar del Metropol
i vindrà a tocar
el grup Le Cirque
que és un dels millors
de la província.
Molt xulo
això dissabte
o sigui que comenceu dissabte
dissabte a les 10 de la nit
al Bar del Metropol.
Molt bé
doncs allí ja ens veurem
i ja us fixarem
la setmana que ve
amb algun d'aquests convidats.
setmana del còmic
cinquena ja
setmana del còmic
a Tarragona
la seu central
l'antiga audiència
la plaça del Pallol
avui ens han acompanyat
els seus organitzadors
el Miquel Villalba
el Ramon Sarler
i el David Badia
moltes gràcies
a vosaltres
A tu, gràcies.