Fins demà!
Tots els catalans haurem de pagar o haurem de tenir un doble pagament sobre els medicaments perquè diumenge 1 de juliol entrarà en vigor l'increment dels percentatges que paguen, que paguem tots, tots els usuaris de la sanitat pública pels medicaments.
Aquest increment l'aplica i l'ha decidit el govern central. El que passa és que també el govern de la Generalitat diu que segurament s'haurà de retardar la implantació d'aquest copagament sanitari per problemes tècnics.
En fi, hi ha un enrenou considerable sobre aquest tema després de tot el debat originat també per l'aplicació d'aquesta taxa de l'Europa Recepta.
I com es viu tot això a les farmàcies? Com ho viuen els farmacèutics? Ara ho comprovarem.
Tornem a l'exterior amb la unitat mòbil amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila. Pep, bon dia de nou.
Bon dia, Ricard.
Estàs en una farmàcia del centre de la ciutat, no?
Estic a una farmàcia al carrer Pere Martell amb l'Ester Fernández. D'Ester, bon dia.
Hola, bon dia.
De fet, ara deies, Ricard, una paraula que definiria molt bé el que, de fet, ens comentava ara fora de micro a l'Ester, enrenou.
Una miqueta és uns dies d'enrenou. Sembla que el cap de setmana, per ser cap de setmana, va començar tranquil, l'Ester, però ahir, primer dia favorable.
Déu-n'hi-do com va obtenir un dia intens, eh?
Jo el definiria de caòtic. Realment va ser molt estressant perquè és que no podíem accedir a la recepta electrònica.
El que és el servidor estava totalment inutilitzat, es veu que devia estar col·lapsat o no ho sé, donava errors,
donava que tenien que pagar una sèrie de gent que no tenien, que tenien, per exemple, una pensió no contributiva
o que tenien una minusvalia, que estaven accents del pagament de la taxa.
Després, havien taxes que realment, quan estàvem al servidor, ens donava que sí.
Després, quan baixàvem el nostre sistema informàtic, ens deia que no.
Bé, realment, caòtic. Molt estressant i després, jo crec que estem tirant enrere.
La recepta electrònica ha sigut una abans, perquè ja ens donava, a través del CIP del pacient,
ja ens donava quina era l'aportació i tal. I ara, amb la recepta de paper, com s'ha d'inserir,
s'ha de convertir en electrònica. I realment està donant uns problemes tremendos,
perquè ens hem de recordar de canviar l'aportació, de posar si està validada, si no.
Jo crec que hem fet un pas enrere, però molt important.
Perquè això per vosaltres, què suposa? És a dir, increment de feina, imagino,
informar, sobretot, als usuaris, que segurament molts anem perduts en aquest sentit.
I, per tant, teniu aquí una doble feina, Esther.
Clar, perquè a més a més de la nostra feina, que realment aquests dies
crec que no l'estem realitzant correctament, perquè és que només estem en coses administratives.
I realment, clar, informar aquestes persones, per exemple, que no tenien que pagar,
informar que hem de trucar amb un número de telèfon al 061,
perquè llavors allí li diran quines són les accions a seguir.
Però, a veure, jo crec que aquesta no és la nostra tasca.
Nosaltres estem per dispensar els medicaments, per donar un consell farmacèutic,
per veure si pot haver algun problema relacionat amb el medicament,
però realment per fer d'intermediaris amb una recaudació d'uns impostos,
la veritat és que considerem que aquesta no és la nostra tasca.
I més, havent estat d'una forma tan precipitada, tan acorrecuita,
no estava ni provat, perquè realment nosaltres vam tenir la formació
a nivell d'usuari del programa, vam tenir-la la setmana anterior,
que just coincidia amb la setmana de més feina,
perquè la gent, clar, lògicament, volia recollir medicaments
per no tenir que pagar l'euro.
És a dir, tot ens ha vingut a l'hora, sortíem a quarts de deu cada dia,
tota la nostra gent sortíem tardíssim, tot per poder posar al dia
el sistema informàtic. La veritat és que ha sigut una tasca
molt dura, molt dura, realment.
Per tant, són dues setmanes, com deia, de moltíssima feina,
formant-se a l'hora que tenim més feina per aquella gent
que volia venir a buscar els medicaments abans que entrés la taxa,
i un cop ha entrat la taxa, el doble de feina també,
deu-n'hi dos, ter, quines dues setmanes, eh?
Més que doble de feina, que realment sí, és els errors, no?
És a dir, és una feina mal feta.
Que no et deixa fer la feina bé, eh?
Exactament, exactament. Això és el pitjor.
perquè tu, si tens feina, vas fent, no?
Vull dir, vas anant fent i vas prenent un calma i vas fent.
Però, clar, el dolent és quan no pots accedir,
et trobes que no pots baixar els medicaments
perquè no pots accedir a la recepta electrònica,
després te donar errors quan la baixes,
després resulta que la gent no sap si ha de pagar
sinó de pagar. És que, realment,
a veure, el dissabte va ser realment un oasis,
perquè no vam tenir gaire feina,
estàvem molt preparats,
arribàvem el dissabte del matí
amb molta preparació i moltes ganes
que les coses sortiguessin bé,
però, realment, ahir va ser
molt, molt, molt complicat.
No sé si has parlat amb altres companys farmacèutics,
Esther, què en diuen?
Tothom està igual una miqueta, oi?
Sí, perquè jo estic a l'empresarial
de farmàcies a nivell de tota Catalunya
i van estar fent unes enquestes
a diferents farmàcies per veure...
I sé que a Barcelona estava passant exactament igual.
I a Barcelona també es trobaven que també
el sortia que tenien que pagar la taxa
i després quan baixaven el programa
de cadascú de la farmàcia,
llavors ja no tenia que pagar,
la gent ja no sabia què fer,
si cobrar-la o no cobrar-la.
I pel que veig,
estàvem tots realment,
el que coneixo més de Barcelona,
però, bueno, suposo que a Lleida Girona
es trobaven en les mateixes circumstàncies
que nosaltres.
Hi ha algú, per exemple,
a la vostra farmàcia,
que s'hagi negat a pagar-ho, la taxa?
No, això no ho hem tingut.
Menys mal, no?
Sí, de moment aquest problema no l'hem tingut.
Josep?
De fet, tenim els papers preparats
per si algú realment es nega a pagar la taxa,
però no, no n'hem tingut cap.
Josep, Ricard?
No, és que al fil d'això que comentàveu,
pot explicar l'Ester,
aleshores, què passa si una persona
no vol pagar aquesta taxa?
El comentaré.
Llavors, si una persona no vol pagar aquesta taxa,
Esther, què passa?
Què és el que heu de fer des de la farmàcia?
Quin és el procediment?
Nosaltres, si algú diu que no vol pagar,
llavors se li dona un paper
que ha d'omplir
i amb aquell paper
és com si haguéssim...
És com una denúncia,
és a dir,
ell se nega a pagar,
però realment
és com un...
A veure,
se nega a pagar un impost,
se nega a pagar alguna cosa que és obligatori,
no?
Llavors, rebrà una denúncia, suposo,
o rebrà una notificació
conforme ha de pagar això,
que crec recordar que és
amb un 20% de recàrrec.
És a dir,
haurà de pagar-ho amb un 20% de recàrrec.
És com si fos qualsevol
entre un impost
que no volgués pagar.
Però, de fet,
nosaltres no ens hi hem trobat, eh?
I la gent,
què us diu?
Comparteixen aquesta sensació amb vosaltres,
els clients que teniu
habitualment a la farmàcia?
A veure,
jo,
si algun client d'ahir
m'està sentint,
des de llavors,
voldria agrair-li
la paciència tan gran
que van tenir els clients
i els pacients
a la farmàcia,
suposo que
no només aquestes,
sinó en general, no?
Vull dir,
la gent estava molt conscienciada
quan no podien baixar el medicament,
s'esperaven,
anaven a fer un recado,
tornaven.
A veure,
la gent realment,
vamos,
ens ha donat una lliçó
de saber el comportament, no?
De totes maneres,
el que sí que ens comentaven
era que
a veure si realment
aquest esforç
que feien addicional, no?
A tot el que
s'està pagant,
a més a més d'impostos,
de sobretot social,
de tot el que s'està pagant,
a més a més,
que realment aquest,
que estigués ben gestionat.
És a dir,
que realment
servigués per a alguna cosa, no?
Que si feien
aquesta despesa
dels 69 euros a l'any
o el que fos,
o més, no?
Perquè ara tenim
la gran notícia
que a l'1 de juliol
comença una altra vegada
un altre impost, no?
I llavors,
la gent el que vol
és que s'hi gestioni correctament.
Jo crec que això
realment ens ha donat
una lliçó
de saber comportar-se, no?
Com deies aquest propi dimenge,
hem passat
d'un cap de setmana
a l'altre,
ara entra el copagament,
en aquest cas
ve del govern central.
Tot i això,
ho escoltàvem ahir,
ho deia el conseller
Boi Ruiz,
que a Catalunya
potser encara no estem preparats
pel sistema informàtic.
Com ho farem, Esther, doncs?
És que jo el que he llegit
és que volen
que ho facin,
que ho fem manualment.
Llavors,
jo realment
trobo que
aquesta mena
d'improvisació,
no sé,
si a nivell corporatiu
s'hauria de fer
algun tipus de gestió
i algun tipus
de plan
i de dir,
escolta'm,
a veure'm,
fins que la cosa
no estigui correcta
i que no es pugui realment
utilitzar el sistema informàtic
d'una manera
que no hi hagi errors,
que això s'aturi
i que
no ve d'un mes.
jo crec que
tampoc és
una recaudació
tan important
com perquè
no pugui venir
d'una setmana
o de 15 dies
i que realment
tant
el que és
els usuaris
del medicament
com nosaltres
que hem de fer
aquesta
recaudació
aquesta taxa
doncs realment
que l'altre serà
com una aportació més,
no?
Doncs realment
que estigui correcta,
no?
Perquè a dia d'avui
doncs no sabeu res
encara?
Com funcionarà?
allò del dia 1?
Del dia 1?
No,
a nivell personal
no ho sé.
Però bé,
sé que hi ha
diferents trams
en funció
de la renta
del pacient
que s'arribarà
a pagar
des del 10%
fins al 60%
en trams
de 10%
i bé,
això és el que sé.
Suposo que també
hi haurà
les excepcions
igual com hi ha
amb la taxa
de la Generalitat
i bé,
bé,
una mica esgarrifats.
Però aleshores
Josep,
una farmació
com aquesta
de Pere Martell
no té
el sistema informàtic
a punt
per detectar
quin percentatge
ha de pagar
cada usuari
de la sanitat.
Això és el que
anàvem a preguntar,
no?
Que clar,
tenint en compte
ara tenim un nou sistema
que és el de l'Europa
Recepta,
no sé si això,
clar,
hem de posar
un altre sistema informàtic
per detectar
qui ha de pagar
la taxa,
quan ha de pagar
cada pacient.
Clar,
és que ara
m'estava venint
que és impossible
que nosaltres
ho fem manualment,
perquè clar,
això està lligat
a la renta
de la persona.
Llavors,
clar,
una cosa
és que es lligui
el que és
el Ministeri
d'Economia
i Agenda
amb Sanitat,
no?
Que llavors
ells creuin
les dades,
però si nosaltres
no tenim
aquesta possibilitat
de creuar
les dades,
nosaltres com sabem
quina renta
té aquella persona
per poder-li dir
que hagi de pagar
un 40%
del medicament
o un 60%
del medicament,
és impossible,
és que nosaltres
no podem fer-ho,
no podem fer-ho
si no tenim
un sistema informàtic
que ens recolzi,
no?
I que realment
ens doni aquesta dada.
Llavors,
clar,
serà complicat
de fer-ho,
això?
Jo crec que
si no ho tenim
actualitzat,
sí,
és que serà impossible,
no complicat,
és que impossible,
impossible de fer-ho.
El 10% sí,
seria,
no?
Perquè si ho ha de pagar
tothom,
excepte els que ja
no paguen la taxa,
llavors aquest seria,
però vamos,
de totes maneres
és un treball
que és impossible
que nosaltres
puguem fer
d'una manera manual.
En tot cas,
sí que podríem dir això,
no?,
que estem a una setmana
que s'implanti
aquest copagament
que com dèiem
ve des del govern central
i les farmàcies
no estem a punt,
en el sentit
que no tenim
aquest sistema informàtic
a punt.
Exactament,
no estem a punt,
en absolut,
i a més a més
és que és impossible
si no hi ha
un recolzament informàtic
és impossible
de poder-ho conèixer,
impossible.
Què en penseu
de tot plegat,
Esther?
Què en pensa
l'Ester Fernández,
a títol personal?
Jo crec que està
tot molt improvisat.
A veure,
la nostra tasca
realment
està molt utilitzada,
veia,
molt,
molt
sobreutilitzada,
no?,
perquè realment
cada vegada
tenim més càrregues
sobre el medicament,
cada vegada
portem 10 anys
de retallades,
portem 10 anys
de rebaixes
de medicament,
tenim els medicaments
més econòmics
d'Europa
i a sobre,
encara,
que tinguem
que veure'ns
amb taxes,
amb taxes,
amb afan
disuasori,
vull dir,
amb afan
disuasori
que facin
que la gent
deixi de prendre
un medicament
que està prescrit
per un metge,
vull dir,
és una cosa
que realment
sona com a ciència
ficció
i a més a més,
jo,
com a nivell personal meu,
jo el que m'agradaria
és que després
valoressin
si hi ha gent
que ha deixat
de prendre medicaments,
quins han pogut ser
aquests problemes
relacionats amb medicaments,
perquè tant pot ser
per accés
com per defecte
el que tu tinguis
un problema
relacionat amb el medicament
i si realment
pot haver
ingressos hospitalaris,
pot haver urgències,
pot haver problemes
amb persones
que no vulguin pagar
o que no vulguin
gastar un medicament
per no pagar la quota,
llavors jo crec
que això també
s'hauria de valorar,
no només
el que s'estalvien
amb la factura sanitària
que és l'única
que coneixen
a la perfecció
i sinó realment
veure quina conseqüència
pot tenir
aquest problema
del medicament.
Perquè creieu
que es podria donar
això que explicaves,
que hi hagi gent
que no vingui
a buscar un medicament
que potser habitualment
utilitzava perquè mi anava bé
perquè no ho vol pagar
o perquè no ho pot pagar
que potser fins i tot
és més greu.
És que a veure,
és que els pensionistes,
els únics que estan absents
són els que cobren
la renta no contributiva
però és que desenganyem-se
hi ha molts pensionistes
que tenen una renta
molt baixa,
molt baixa.
Llavors,
és que aquestes persones
han de pagar
el lloguer del pis,
han de pagar el menjar,
han de pagar la llum,
han de pagar el telèfon,
se n'estan de moltíssimes coses
perquè no poden
i ara aquesta càrrega
dels 60 euros l'any
realment també els hi representa.
Llavors,
si deixen de prendre
alguna cosa
realment poden
veure's perjudicada
a la seva salut.
Perquè ho heu notat
que alguns clients
fins i tot us han dit
si poden utilitzar
algun altre tipus
de medicament
o alguna altra manera
per no haver de comprar
el medicament
us ho han comentat
la gent?
Potser per tenir
que gastar-ne una altra
no, però a la vegada
s'hi diuen
saps què?
Igual deixo de prendre mal.
I llavors, clar,
tu l'has de convèncer,
li has de dir
no, és que no s'ho pot
deixar de prendre.
Això és una cosa crònica,
això és una cosa que
si vostè té una hipertensió,
té una diabetes,
té un problema
de salut,
ha de prendre
una medicació.
És que a veure,
és que estem
en una societat
de benestar
precisament també donada
per la bona qualitat
sanitària
i això és el que
hem de seguir mantenint.
En tot cas,
estarem, suposo,
a l'expectativa.
Esther, no sé,
d'aquest matí,
de moment, què tal?
Aquest matí
jo estic esperant
a que els informàtics
em contestin
perquè tinc
diversos problemes
que hem de solucionar,
d'anul·lació de receptes
perquè hi ha hagut errors
al moment d'entrar-les
i estic esperant
que em truquin
però diu que porten
col·lapsades les línies
des de dijous
perquè dijous
va ser quan van començar
amb el sistema informàtic
a la implantació
de les farmàcies
i des de dijous
estan col·lapsades
les línies
dels sistemes informàtics.
Llavors,
bé,
realment,
jo crec que
no s'ha fet correctament.
I suposo que ara
és estar això
a l'expectativa,
esperar què passa
aquesta setmana
i sobretot
a partir de diumenge
què passa
si us informen
de com s'ha de fer
tot plegat
perquè suposo que hi ha també
aquest desconcert
que comentàvem abans,
oi?
Exactament,
a veure si durant aquesta setmana,
no queden gaire dies,
però bé,
i si durant aquesta setmana
hi ha alguna actualització
del sistema
per poder dur a terme
això del dia 1,
perquè a més el dia 1
és diumenge
i llavors, clar,
agafaran les farmàcies
de guàrdia,
però bé,
el dia 2
ja començarem
a treballar tothom
amb aquest programa,
no?,
o amb aquest increment
d'aportació
i, pues sí,
una miqueta esperant
a veure com
com se pot solucionar.
Ja ho veieu,
així s'ha viscut aquests dies
a les farmàcies
tarragonines,
en aquest cas també
avui a la farmàcia
Esther,
ens ha acompanyat
l'Ester Fernández.
Esther, moltes gràcies
i bona feina.
Moltes gràcies a vosaltres.
Com dèiem,
ella ho ha definit així,
a Ricard,
de caòtic,
sobretot ahir
el primer dia laborable
en què,
de fet ho explicàvem
ja aquest matí,
ens ho explicava ahir
el president
del Col·legi de Farmacèutics
de Tarragona,
Andreu Sorial,
que hi havia hagut
sobretot
molts problemes informàtics,
només un cas
a la demarcació
de Tarragona
doncs,
de negar-se a pagar,
no era el cas
doncs de la farmàcia
d'Ester Fernández,
en tot cas,
així ho han viscut
d'aquests dies
les farmàcies tarragonines.
Ja haurem d'esperar,
Ricard,
a veure com evoluciona
a partir del proper diumenge.
Tens la possibilitat
de parlar
amb algun client
que estigui entrant
o sortint de la farmàcia?
Tenim alguns clients per aquí,
els hi podem...
A veure si,
a veure si opinen
de l'euro per recepta
com a mínim, no?
A veure, per exemple,
hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Estem avui preguntant
sobre l'euro per recepta,
aquesta taxa
que es va posar
en funcionar.
A vostè no m'afecta.
No m'afecta, no, no.
Què en pensa, però, vostè?
Bueno, que si només
és un euro
i posen un tope
no me sembla malament.
Però un tope baix, eh?
Perquè hi ha moltíssima gent
que consumeix
molts medicaments.
Jo crec que, bueno,
un euro
amb un tope,
que funciona el tope,
i un tope baix
no me sembla malament.
En tot cas, diumenge...
Clar,
que no posin també
això que estan pensant
de posar de l'Estat,
clar,
perquè si no,
aquí paguem de tot, no?
Que en principi
es posen marxa diumenge,
fins i tot, eh?
Per tant...
Això diuen, sí.
Esperem que,
ja que tenim l'euro,
doncs,
l'altre no ho posin en marxa.
Hauríem d'esperar.
Gràcies.
Vinga.
I tenim, crec,
alguna clienta més
que li preguntarem
sobre això,
a veure si ens vol atendre.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Estem preguntant avui
sobre l'euro per recepta.
No sé si a vostè
va afectar o no.
Jo no, encara.
Vull dir,
bueno,
m'afecti perquè pago
perquè estic amb actiu.
Vull dir,
bueno,
paguem igual,
un euro més,
si amb això
millorem la sanitat,
doncs,
crec que val la pena.
Sobretot això,
de fet,
ho deia l'Ester,
que potser si hem de fer
aquest esforç
i val la pena
per millorar la sanitat,
doncs ja està bé,
no?
Jo l'únic que demano
que ja que paguem
que ens expliquen
en què s'utilitzen
aquests diners,
val?
Vull dir,
que sigui una cosa clara,
no que quedi així difuminat,
sinó que ja que paguem,
doncs que se'ns expliqui bé
en què s'utilitzen.
Molt bé, gràcies.
De res.
Doncs ja ho heu sentit.
De fet,
ens ho deia abans l'Ester,
que molts clients ens diuen,
home,
si hem de posar aquest euro de més,
el posem,
però que serveixi per alguna cosa.
Molt bé,
doncs,
Josep Ardila,
gràcies per fer-nos arribar
aquests testimonis en directe
des d'una farmàcia
situada al carrer Pere Martell,
al centre de la ciutat,
en una setmana realment
convulsa i d'estrès
per la gent que treballa
en les oficines de farmàcia.
Gràcies i que vagi bé.
Adéu, bon dia.
Josep Ardila,
amb Joan Maria Bertran
des de la unitat mòbil.
8 minuts i seran les 12.
Camí del punt del migdia.