I tot seguit us convidem a un acte al Teatre Metropol.
Serà dimecres a dos quarts de 10 de la nit,
quan podreu veure Tarragona Reus, La Lluita per les Ones.
No és estrenar mundial, perquè ja la van estrenar,
però sí que és una mica posada en llarg
i aprofiten la tirada de Santa Tecla
perquè la veieu tots aquells que encara no hi heu pogut anar.
Es tracta d'una peça de teatre musical
en què, amb l'excusa d'una trama al voltant de la ràdio,
es fa tot un repàs a la música que s'ha fet aquí a la demarcació
en els darrers anys.
Això seria el titular, però tenim tres convidats
que ens ho explicaran millor.
Tenim la Teresa Valls de l'Estudio de Música,
perquè l'Estudio de Música hi té molt a veure, en tot plegat.
Teresa, bon dia.
Presents-nos tu, a qui has vingut?
Doncs he vingut amb l'Oriol Grau,
que és el director de l'espectacle,
i amb l'Anna Cosell, que és una de les actrius.
L'Oriol avui no ve com a dames i vells?
No, avui no.
És que per Santa Tecla no pares de venir, eh?
Vindré d'aquí dos o tres dies.
Sí, és que ja està.
Avui vens com a director teatral.
Exacte.
I l'Anna Cosell...
A veure, parla, Anna.
Hola, bon dia.
Aquesta veu, eh?
Aquesta veu, estupenda,
ets una de les actrius cantants.
Ah, exactament.
Faig el personatge de Diana.
A veure, però començem per la trama, si us sembla?
Sí, i tant.
De què va, així ràpidament?
Doncs és una ràdio molt petita,
terragonina,
una mica mediocre, diguéssim, professionalment,
però ells amb molta il·lusió treballen, no?
I aleshores ve una multinacional,
Rausenca,
que la vol absorbir,
com passa tantes vegades, no?
I aleshores ells batallen
perquè la seva ràdio es mantingui,
els Rausencs els donen 24 hores
i amb 24 hores han de demostrar
que val la pena mantenir-la.
I aquesta és la guerra, diguéssim,
i al final no l'expliquem.
Teresa, com ha sorgit aquesta història
d'on ve tot plegat?
Bé, ve d'una idea
que volíem fer un musical,
no sabíem de què.
Teníem una idea que ens agradaria
que passés amb una ràdio,
però no sabíem ben bé el què.
Aleshores, parlem amb l'Oriol,
l'Oriol contacta amb el Jordi Roig,
que és qui ha escrit el text,
i, bueno, hi tenim això.
Teníem unes cançons,
teníem clar que volíem
que sortissin aquelles cançons,
i llavors, a partir d'aquí,
hem canviat lletres perquè anessin,
bé, no totes.
No, algunes.
Algunes perquè acabessin
de lligar més bé amb la trama,
i ja està.
És més musical o a parts iguals?
És molt musical,
hi ha moltes cançons,
la dificultat ha sigut
lligar aquelles cançons
amb una trama, diguéssim,
m'ha d'estar-la.
Ah, o sigui, primer han sigut les cançons,
i després...
I tant, i tant.
La característica és que les cançons
són totes de grups del camp
o de la província, no sé.
Algunes més modernetes
i altres més...
Sí, n'és dels anys 60,
començament dels 60 fins ara.
A veure, anem dient noms,
pensem, si penseu en la música
que s'ha fet a la demarcació,
des dels anys 60...
Més o menys, ja...
Muralles, muralles de Tarragona...
Aquesta és una, per exemple.
I l'imperial...
Tarragón, la de Ciclopeas, muralles...
Bueno, però aquestes són conegudes antigues,
però n'hi ha...
Sí, i aquí no les coneix, però sí.
N'hi ha una que em vau dir
que era com un bolero.
El Maldita?
Bueno, hi ha una que es diu Maldita,
que és d'un grup que és els doble R,
i després hi ha una altra que es diu
Perla Preciosa, que és dels juniors.
Sí, sí, grups que eren d'aquí de Tarragona.
Jo crec que molta gent que les escoltà
s'ha de dir, ostres, aquelles...
Però també hi ha modernó, eh?
Sí, hi ha pets, hi ha whisky, hi ha més.
L'axe en busto, sopa de cabra...
Sopa de cabra, eh?
La de...
Però si aquests no són...
L'infam de tu...
No, l'axe en busto, perdona.
L'axe en busto, sí, sí.
Perdona, perdona.
Sopa de cabra són de l'Empordà, que ets no.
Que jo soc fanàtica de sopa de cabra,
llavors sempre se me'n va a sopa de cabra.
És una dels mítols.
Sí, de l'anquils, també.
Bueno.
Anna, tu què cantes?
Quina cantes?
Jo canto, bueno, vàries.
Perquè hi ha sis o set cançons,
però la solista és la de
Tinc fam de tu, de Sant Bustó.
Molt bé.
Però li heu capir a les lletres.
Sí, aquesta em diem
Tinc fam de fama.
Perquè ella vol ser famosa, diguéssim.
I anar a Madrid i aquestes coses.
O sigui, hi ha temes solistes,
vull dir, cantats amb una veu,
però després ja, clar que continuament...
Sí, hi ha temes corals.
La majoria són corals,
de diferents personatges,
inclús de cor.
de tothom.
Com va anar?
Anna, com va anar la presentació primera?
Et faig parlar tu perquè t'emengen.
Aquests dos t'emengen.
No, no, no.
Estic que duu meravellada escoltant-los.
Clar, em quedo parada.
Molt bé.
L'estrena va anar molt bé.
Els dos dies van ser realment un regal,
poder estar al Metropol,
tota la companyia,
gent que havia fet més teatre,
gent que no n'havia fet mai,
gent que fa molt de temps que fa teatre.
Llavors, ajuntar aquestes tres disciplines, no?
El text, la música...
Les coreografies.
Les coreografies, també.
Sí, sí, aquest.
La banda.
Llavors, també,
el prestigi de poder estar en una banda en directe,
que això és una cosa que avui en dia
podria costar moltíssim
i que tenim aquesta sort de poder-ho fer.
Clar, hi ha 25 músics.
Les cançons es toquen allà en directe.
En directe.
Sí, sí, amb una banda fantàstica.
Amb 25 músics.
I tant.
Tants músics necessiteu
per fer que ens ho agafen.
Ui, ui.
Home, però ja són arranjaments...
Perquè és una big band.
És una big band.
Vull dir, el Jordi Grisó
ha fet uns arranjaments
de tots aquests temes,
perquè, clar,
estaven escrits
per tocar un grup pop-rock
i teníem una big band.
Aleshores,
el que us fa interessant
és el que ha dit l'Anna,
aquesta barreja
de professionals
i d'estudiants.
Clar,
l'Estudio de Música
és una escola.
i aleshores,
el fet que els estudiants
es barregin amb professionals
n'aprenen molt.
Realment,
és una classe fantàstica
per ells
n'aprenen molt més
que anar a l'Estudio de Música.
Home,
la pràctica...
No,
però la pràctica,
jo sempre dic
que el que aprens
d'un escenari
per molt que t'ho expliquin...
Ho has de viure, exacte.
Collol,
i com t'has muntat tu,
perquè, a veure,
és un grigall, això.
Sí,
però estic acostumat
perquè Dames i Vells,
per exemple,
també té aquesta vessant.
També hi ha actors professionals
barrejats amb gent
que no puja mai
en un escenari
ni en fa mai teatre,
no?
I jo sempre he trobat
interessant aquestes barreges.
El que passa és que
aquí és moltíssima gent.
Bé,
els músics d'anar a la seva,
ja, no?
Sí,
els músics d'anar a la seva.
Sí,
al final anem tots junts,
perquè, clar,
si no malament rai.
Els sopars els fem junts.
Oriol,
tu has hagut d'equadrar els actors.
Sí,
però no,
són molt disciplinats,
realment,
aquí, sí, sí.
Que n'hi ha molts.
Molta gent d'anar a l'escenari.
gaire bé
i la xica més joveneta té...
Un nen més petit té 9 anys.
9 anys.
És veritat.
9 anys.
I què us diu la gent
que ja la ve?
Quan vau estrenar?
Al maig.
Sí.
Què us han dit?
Són passats molt bé,
perquè, clar,
és una obra molt fresca,
molt d'humor
i la gent necessitem...
Molt de ritme.
Riure.
I la gent necessitem riure.
Molt de ritme.
Té molt de ritme.
Sí, sí.
És una comèdia
i, per tant,
ha de ser,
diguéssim,
de cara barraca.
I la gent també destaca
els diferents nivells.
És una cosa que també és interessant
de dir,
hi ha gent que ho fa millor,
hi ha gent que encara ajusteja...
És que ens agrada això, eh?
És a qui no m'ha agradat tant.
Exacte,
es tracta també...
La crítica sempre va junt
amb el teatre
i això és intrínsec, no?
Per la gent que ja us hagi vist,
heu canviat a coses,
ha vist l'experiència, no?
Un cop estrenes...
Bé,
si això no ha funcionat tant
com ens pensàvem,
us veurà diferent?
Molt diferent una mica?
No, hem estudiat i hem repassat
i hi ha gent que sí,
que ha millorat de com ho va fer
perquè durant aquest temps
han anat a classes
no serà tres amb el Parlament.
No,
hi ha gent que han treballat més,
o sigui,
gent que havia cantat menys
o gent que havia fet menys teatre,
com hem dit abans,
doncs tota aquesta gent
en aquest període
de tres o quatre mesos
que hi ha hagut,
doncs no s'han pogut arreglar coses,
treballar una mica més,
després d'estrenar-ho,
que veus les coses
que funcionen a les que no,
sobretot musicalment,
doncs sí,
m'ha arreglat cosetes.
Feu única representació,
només una?
Dimecres a dos quarts de deu?
Sí.
És el primer moment, sí.
Com aconseguim les entrades?
Doncs al Metropol
o per Tarraco Ticket,
que diu que està una mica...
Està una mica col·lapsat,
però bueno.
Perquè hi ha el concurs de Castells
que només es compra per allà.
Sí.
Que la gent tingui paciència,
en tot cas, no?
Sí, no que vagi al Metropol.
I si no al Metropol.
Al Metropol directe.
Fé un gelat a la rama
i després un gran tarraco.
Ja està.
Escolta,
i creieu que us vindrà molta gent?
Esperem.
Esperem.
Us agradaria.
Sí, no ho sé.
Per sort,
per festes,
aquí s'omplen les coses,
per xurros que sí.
Aleshores,
tenim aquesta sort.
Què farà després al Tarragona Reus
la lluita per les zones?
O no ho portareu, això?
Fereu gira?
No.
No, no, em sembla que...
No, perquè...
A veure...
Ens acomiadem aquí o no ho sé.
Al principi no està previst.
És una obra
que s'ha utilitzat
com a aprenentatge
d'una seta de coses
i com a escola de música.
És això, no?
És una obra
que va sortir com un taller, diguem.
Sí,
ha estat un taller.
Ha estat un taller
d'aprenentatge.
De diferents nivells
i la funció de l'estudi de música
no és produir coses
per girar-les,
sinó produir coses
perquè els alumnes
i la gent que està al voltant nostre
pugui aprendre.
És una funció pedagògica
que no pas comercial.
Tot i que la gent
s'ho passarà bé, eh?
Això ho garantitzeu.
La gent passarà una bona estona.
A vegades riuran,
a vegades no,
a vegades patiran també.
Però que passarà una bona estona segur.
Quant de temps dura?
Una hora i vint, potser.
Una hora i vint.
Adequada també pel que esteu dient
per aquella gent que, bueno,
més o menys diu
jo, és que els musicals no em van.
És igual,
perquè són referents.
S'ho passaran molt.
Sí, a més és molt tarragonina
i hi ha aquesta, diguéssim,
picabarall entre Reus i Tarragona
que afegeix morbo, no?
I a més, doncs...
I a més, a més,
és que vull dir,
ja diguéssim que està bastant equilibrat
la part de text
que també està molt treballada
amb la part de musical.
És a dir,
que les persones
que potser anaven més
per la part de cant
han hagut de treballar-ho molt bé
a la part més dramàtica,
a la part de text.
Vull dir,
que realment sí que
si no estan tan acostumats
al musical
crec que s'ho passarà molt bé igual.
A més, bueno,
si té l'afegitó aquest
de la banda tocant en directe...
Ah, sí.
Això és un gustasso.
Això és un gustasso.
Va, que us pregunto
a tots tres, eh?
Bueno, aneu pensant,
no, dieu-m'ho,
hi ha un moment de l'obra
o una cançó o una frase
a cadascú,
la seva,
que digui,
això és molt xulo,
o per exemple,
que porti una anècdota al darrere,
no?
Te diies que aquesta cançó
hi havia manera.
Jo,
si puc començar,
per mi,
la fusió de dues cançons
i perquè hi hagi
tots els actors a l'escenari,
que és
el Tarragona
amb Esborrona dels Pets
i Reus dels Whiskins,
no?
Les he fusionat?
Sí, fusionades les dues
i aleshores
és una mena de baralla
tipus
What's That Story
però Tarragona Reus,
no?
I aquest moment
a mi m'emociona molt.
I és cap al final,
no?
Pel que intueixo?
No, no,
no pensis,
no, no,
que em fa riure molt
que m'ho passa molt bé
que és la Maldita,
em fa riure Maldita
perquè té un text
és que és molt bon
tremendo,
tremendo,
digue'm alguna frase
de...
Que te mueras de repente
Maldit
Poco a poco
y con dolor
Poco a poco
y con dolor
Però això és un text original,
no?
Sí, sí,
no,
aquest no l'ha encantat
Tremenda,
és duríssima
Jo,
aquesta m'ha fa riure molt
Que ho canta això?
El Marcel Ferrer
Bueno,
i tot un grup de...
Hi ha un cor al darrere
Un cor allà donant suport
al pobre,
no?
Hi ha una dolenta
que no és tan maca
com em pensava
Ui,
ui,
ja esteu donant pistes
Anna,
un moment,
un moment de l'obra
Per mi el moment
o que definiria molt
el meu personatge
i la dualitat de l'obra
és que no és tan maca
com em pensava,
no?
És a dir,
hi ha alguna cosa
amagada al darrere
i hi ha una part negra
en l'obra
que es descobreix al final
i que ara no ho diem
Senyors,
un plaer com sempre
us recomanem la cita
serà a dos quarts dimecres
a dos quarts de deu de la nit
al Teatre Metropol
Tarragona-Reus
la lluita per les zones
si us heu quedat
amb moltíssimes ganes d'anar
i a més tingueu en compte
que a partir de la una
regalem entrades
com hem vingut fent
durant aquests dies.
Teresa Valls
de l'Estudio de Música
Moltes gràcies
A vosaltres
Oriol Grau,
director de Tot plegat
Moltes gràcies
Anna Cosell,
veu immillorable
Moltes gràcies
Moltes gràcies
Jo el Miguel
volia aixapar
La nit era
molt tranquil·la
Quan de sobte
algú va trucar
Qui ja ho sé
No ho sé
No ho sé
I pot venir a molestar
Vaig gritar aviat
que els uniformats
tenia ganes de serau
D'Aragona
M'escorrona
Constantia
em fa patir