.
Avui dimecres volem analitzar en aquest programa
durant uns minuts la situació dels immigrants
en residents a la demarcació de Tarragona,
les seves condicions laborals i personals,
i el que demanen amb una entitat com és AMIC,
l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya
i que està vinculada al sindicat UGT.
Treballen des de fa molts anys, pràcticament des de fa 20 anys.
Treballen precisament per la integració social i laboral
de les persones nouvingudes a Catalunya.
I avui volem analitzar la situació actual
en un moment en què es parla molt, per cert,
de retallades alguns drets d'aquests immigrants.
Per això ens acompanya el coordinador d'AMIC UGT a Tarragona,
el senyor Jordi Gené.
Senyor Gené, molt bon dia.
Bon dia.
Primer que res, expliqui'ns exactament,
jo ho he fet una presentació molt sintètica,
però AMIC què és l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya?
AMIC és una associació.
Ens dediquem bàsicament a treballar a favor del col·lectiu de ciutadans nouvinguts
en tot el seu procés d'inserció, no només social sinó laboral.
Fem un acompanyament des que arriben a casa nostra,
des que arriben a Catalunya,
i els anem acompanyant al llarg de tota la seva trajectòria vital entre nosaltres,
fins que ja han aconseguit la integració plena com qualsevol altre ciutadà.
I fem diferents itineraris segons les necessitats de cada persona o de cada grup.
Hi ha grups que necessiten més una inserció social, d'altres una inserció laboral.
També treballem amb la societat dita entre cometes autòctona,
fent campanyes i actes de sensibilització sobre què és la cohesi social,
sobre què és el moviment migratori,
desmentint discursos que són xenòfobs, evidentment,
i que són demagògics, que s'estan produint
i que estan calant molt en la nostra societat en un moment que la crisi social i econòmica
és molt forta, ens està afectant a tots de forma molt dura
i tots veiem amb preocupació les dificultats per trobar feina,
les dificultats per accedir als serveis bàsics de l'estat de benestar.
Intentem fer totes aquestes dues tasques,
una amb col·lectiu nouvingut i l'altra amb col·lectiu autòcton, entre cometes.
I quina és la vinculació, aleshores, de l'associació amb el sindicat, amb l'UGT?
La vinculació que tenim nosaltres amb l'UGT ve ja des del seu naixement
per donar un itinerari, una atenció adequada
amb aquelles persones que venen d'altres realitats culturals,
d'altres realitats socials de diferents llocs del món
per facilitar el seu encaix amb la societat catalana.
A part de ser ciutadans com qualsevol altra, també són treballadors.
I com a treballadors també tenen les seves necessitats.
Pensem que la majoria dels ciutadans nouvinguts que resideixen amb nosaltres
venen de països on l'àmbit laboral no és el d'aquí, ni de lluny.
El tema sindical, home, segons en quins països no existeix.
Al contrari, s'ha de fer tota una activitat de sensibilització,
de socialització avers amb aquests nous ciutadans,
per explicar-li tota la realitat.
La realitat també passa pel marc laboral i normatiu que hi ha a Catalunya.
L'entitat, jo et deia, que porta més de 20 anys treballant.
Per tant, s'han viscut situacions molt diferents al llarg de la història recent,
perquè, a més, el fenomen migratori en els darrers anys ha estat espectacular,
en la darrera dècada, i, en canvi, ara ens trobem amb un canvi
en els darrers 3, 4, 5 anys, segons ja com ho mirem,
perquè la crisi arrenca entre el 2007 i 2008.
Portem ja 4 anys, com a mínim, d'un impacte duríssim de la crisi.
Per tant, de forma molt sintètica,
i després entrarem, potser, si volem, una mica en detalls,
quin és el panorama que tenen ara mateix amunt de les taules de l'entitat?
Actualment, el panorama és molt greu,
és molt greu en relació, en concret, amb el col·lectiu de ciutadans nouvinguts.
Aquests ciutadans, a la qual l'Estat els nega la seva condició de ciutadans
i els tracta com a residents, regulars o irregulars,
és el grup que està patint de forma més dura la crisi.
No dic que la resta de població no l'estigui patint, que quedi clar.
L'està patint de forma més dura per dues qüestions bàsiques.
Una és, en general, estan ocupant els llocs de treball més precaris i més volàtils.
Són aquells llocs de treball que els autòctons no hem volgut fer.
Nosaltres no volem fer determinades tasques,
i com que no les volem fer i aquestes tasques s'han de fer,
algú les ha de fer, hem cridat a gent de fora que vingui a fer-les.
I ells han ocupat aquells llocs de treball,
amb condicions, insisteixo, que precàries,
amb un entorn laboral molt volàtil.
Amb això hi hem d'afegir la seva situació administrativa.
Ells, els ciutadans no vinguts,
han de tramitar una autorització de residència i una autorització de treball.
Per anar renovant aquestes autoritzacions,
necessiten demostrar que han treballat un període determinat,
tampoc entrem perquè hi hauria molta informació,
i està treballant en el moment de la renovació.
Poso un exemple dels diferents supòsits.
800 i escaig mil de ciutadans catalans que estan a l'atur.
Imagina't la dificultat de trobar feina.
Doncs imagina't la dificultat per renovar.
Si no renoven, es queden sense el que s'anomena popularment papers,
i tornen a la marginalitat, a no tenir cap dret.
Si ja com a residents no tenen els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà,
no tenen papers, en tenen menys.
A part de passar a l'extrema pobresa,
passen a l'exclusió social absoluta.
I clar, ja tenim aquí les dues potes de la seva situació.
No poden trobar feina perquè no tenen la documentació
i perquè no hi ha feina,
i les feines que poden accedir són molt precàries.
I aquí són les dues potes dels principals problemes que tenen.
A partir d'aquí entraríem en la qüestió de la inserció social.
La inserció social dependria molt dels col·lectius.
No és el mateix, per posar un exemple,
un ciutadà llatinoamericà,
que ja porta de naixement el coneixement del castellà,
amb la qual cosa no ens hem d'enganyar amb el castellà,
qui pot viure perfectament i sense conèixer el català,
però en canvi un ciutadà que sigui d'origen magrebí,
que no té nocions ni de català ni de castellà,
li és molt més complicat poder-se insertar socialment.
Llavors es creen els lluitos, no?
I aquí tenim el grip de la qüestió.
Aleshores, laboralment, la situació és molt greu per a aquestes persones.
A més, suposo que ens hem de trobar amb molts nouvinguts
que sí que havien pogut treballar en un moment determinat,
però que han fet el pas enrere.
És a dir, ells havien vingut a aquest país a fer passos endavant,
els havien pogut fer, i ara ens trobem que han fet pas enrere.
Endarrere, sí.
I aquest és el perfil ara, per exemple, de la majoria de casos que teniu?
Sí, per desgràcia, la majoria de persones que estem atenent ara actualment
ens venen a preguntar per dos motius.
Un és la renovació, arriba el període del moment que han de renovar la seva targeta
i volen renovar, evidentment.
I llavors aquí ens expliquen la seva situació.
Quan diuen no tinc feina, no he cotitzat el mínim, ostres...
Aleshores és impossible renovar.
És molt, molt, molt, molt complicat.
Molt complicat.
Hauríem d'entrar en determinades consideracions de cada cas.
Parlo sempre en àmbit general.
Aquesta gent no pot renovar i s'ha acabat la seva situació regular.
Torna anar enrere al sense papers.
Llavors tenim també la gent que ja ve directament a demanar l'arrelament social,
que és la porta en la qual pots accedir a la situació de regularitat
estan a Catalunya, demostrant que portes com a mínim 3 anys residint a Catalunya
de forma continuada i tot una xerxa de requisits.
Clar, la majoria d'aquesta gent, el 90%, són gent que ja havien perdut la targeta
perquè no l'havien pogut renovar.
Podem parlar de gent...
El que ens ve a preguntar renovacions és que l'estan perdent ara o en l'últim any
i arrelament es que l'han perdut ja en moments anteriors.
però són gent, insisteixo en el 90% dels casos, que tenien la seva documentació
i que han fet, com tu bé deies, el pas enrere i han tornat a la situació de regularitat.
Amb la qual cosa no tenen feina, no tenen ingressos,
s'han de pagar lloguers, s'han de pagar hipoteques,
no pots accedir segons quins serveis.
La bola de Neu se va fer més gran.
Per fil d'homes relativament joves que han vingut sols o no?
O ja hi ha moltes famílies, parelles, en alguns casos fins i tot amb nens petits,
perquè ja havien fet... en fi, ja porten un cert temps aquí.
Sí, a veure, la majoria de gent ja porta més de 3 anys.
Porto les dades aquí, estaríem parlant que el 39%
porta més de 10 anys residint a Catalunya, parlo d'usuaris de mica.
que van venir, per tant, en aquell moment...
Del boom.
Del boom, no? De la bomboia en tots els sentits.
Veniu tots, que hi ha feina per tothom.
I llavors el 38% porta entre 5 i 10 anys.
Per tant, tenim una població que porta bastants anys residint aquí,
són ciutadans més com qualsevol de nosaltres,
i evidentment aquestes persones, doncs, amb el temps han anat portant a la seva família.
Han fet el procediment que s'anomena regrupament,
i han portat a la seva parella, el marit o la muller, i els fills.
Això era fins al 2008.
El 2009 la cosa ja va començar a canviar,
i ara, el 2010 i 2011, el procés de regrupament ha caigut en picat,
pel fet que, com que no tenen feina,
no tenen ingressos mínims demostrables,
no poden complir aquest requisit per fer el regrupament.
Aleshores, Jordi, recuperant el que deies al principi de l'entrevista,
i explicant que la vostra tasca és precisament la de fer-los un seguiment, un acompanyament,
clar, quin acompanyament se'ls pot fer a aquestes persones
que es troben en una situació ja pràcticament al marge d'exclusió social,
i que els està convidant indirectament o directament a que marxin?
Sí, se'ls convida directament.
Quan tu no tens documentació, el que tens és una hora d'expulsió.
Té X dies, crec que recordar que són 15 dies per abandonar el país.
Per tant, quin acompanyament podeu fer vosaltres?
Perquè m'imagino que, clar, per tant, han canviat molt els objectius d'amics
des de fa uns anys, amb l'època del boom,
en què van venir milers de nouvinguts a l'actual.
Però nosaltres, òbviament, com tothom, miracles no en podem fer.
Però intentem que aquesta persona que està residint aquí,
que és un conciutadà i que té certs problemes,
intentem oferir-li el màxim de suport i assessorament tan legal.
i, escolta, la teva situació és aquesta, possibilitats per solventar-ho,
depenent del cas.
Doncs tens la A, la B, la C, o no en tens cap,
perquè hi ha de tot en aquest món, o no en tens cap.
Què els hi fem?
Acompanyament en inserció laboral, en el sentit que no tens feina,
però tard o d'hora n'hauràs de trobar.
És així.
Per tant, formació.
Formació a través de cursos,
inserció en bosses de treball,
derivació a altres actors socials de la província
que treballin en els aspectes que aquella persona necessiti.
Podríem parlar de Càritas, podríem parlar de Creu Roja,
podríem parlar de diferents entitats que estan fent una feina magnífica.
Podríem parlar de...
Últimament el que els estic comentant molt és,
estàs a l'atur, intenta per tots els mitjans que tinguis
fer cursos de formació d'allò que a tu t'interessi.
A veure, si tu vols fer informàtica, no facis de pescador.
I sobretot, coneixement de l'entorn,
integració social,
que ells treballin al seu lloc de residència.
És a dir, si hi ha una associació de veïns,
doncs un treball comunitari.
Si hi ha un equip esportiu del barri,
participar-hi.
un treball voluntari propi, no?
I a més a més també els esperarem que facin,
depenent de la persona,
fer cursos de català o cursos de català-castellà,
per tenir majors oportunitats.
El fet de conèixer correctament
les dues llengües que actualment es parlen a Catalunya,
se'n parlen moltes més,
però les meves i darrere són català-castellà,
ens fa que el seu ventall d'oportunitats
d'integració social i d'integració laboral augmentin.
I us fan cas, en el sentit.
He preguntat d'una altra manera.
Detecteu que hi ha molts d'aquests nouvinguts
que decideixen marxar
tornant al seu país
o buscant altres possibilitats?
O tenint en compte que la majoria dels usuaris
que han vingut en els darrers anys
ja porten un cert temps aquí,
doncs tenen ganes de mantenir aquest arrelament?
O això és molt difícil que vosaltres ho pugueu detectar?
La majoria de gent ens comenta
que ells el que volen és quedar-se aquí.
Tenen la família aquí,
en la majoria d'ocasions, els seus fills van a l'escola.
Tenen un cercle social més o menys ampli.
No tenen intenció de tornar al seu país
com a primera opció.
El que hem vist és que hi ha gent
que el que opta és per anar a tercers països de la Unió Europea.
A Holanda, a Bèlgica, a Àustria, a Alemanya,
als països escandinaus, a Anglaterra,
a buscar-se la vida.
Aquí no treballo, no tinc feina,
és la filosofia i l'objectiu de l'immigrant,
anar allà on hi ha feina on puc prosperar.
Si s'estableixen allà,
al final acabaran portant la família allí
o quan millori la situació aquí tornaran.
Això ja és un projecte de vida de cadascú.
N'hi ha d'altres que sí,
que evidentment opten per tornar al seu lloc d'origen.
pel que nosaltres veiem,
per les dades que tenim d'amics,
no és la visió que té la societat
que tothom està marxant perquè aquí no.
La nostra visió és que sí,
que realment hi ha gent que està marxant,
és un procés lleu.
Hem de tenir en compte que la majoria de països d'origen
estan en situació pitjor que els catalans,
que Catalunya.
Sí que hi ha, per exemple, casos concrets,
com per exemple peruans o brasilians o uruguaians,
que les economies d'aquests països
estan en un moment d'expansió,
hi ha llocs de treball, hi ha moviment.
Si parlem de col·lectius molt concrets,
sí que hi ha un possible retorn més ampli,
però en general no es pot parlar
d'un efecte retorn voluntari.
I en aquest context tan complex,
de crisi, d'impacte,
d'impacte a tota la societat
i especialment als nouvinguts,
aquesta, en el capítol de mesures de retallades
anuncies en els últims dies,
aquesta sobre la targeta sanitària,
que encara no s'ha concretat del tot,
però en fi, les intencions, com a mínim,
han quedat clares.
Això com pot afectar?
Hi ha quanta gent pot afectar aquí?
Home, pot afectar força gent.
No tinc la dada concreta,
això ho hauríem de buscar
a l'Institut Nacional d'Estadística o al Lidescat.
Pot afectar gent.
No són les dades que ha donat el govern espanyol,
perquè quan parlem de ciutadans estrangers
empadronats a l'Estat, a Espanya,
es compta el global.
Hem de tenir en compte que la majoria
de ciutadans estrangers residents a Espanya
són comunitaris.
Són gent d'origen alemany,
anglès, francès, italià,
romanès, búlgar.
Per si ciutadans de la Unió Europea
tenen assistència sanitària,
com qualsevol altra ciutat espanyol.
I, depenent dels convenis,
depenent de la situació administrativa,
l'Estat espanyol facturarà o no
les despeses sanitàries al país d'origen.
Si ho fa o no ho fa,
i és una cosa que és del Ministeri de Salut.
Si ells consideren que no hem de cobrar
amb un ciutadà alemany, per posar un exemple,
o francès, el seu tractament sanitari,
perquè, pel motiu que sigui,
són ben lícits de fer-ho així,
però que no vinguin carregant les tintes
sobre la part de població estrangera resident a Espanya
que no té papers,
que són els que menys utilitzen els serveis mèdics.
Els que menys.
El que explicava el Jordi Genèf fins ara
és el que coneixem popularment
o periodísticament li hem anomenat el turisme sanitari.
Sí, no existeix el turisme sanitari,
perquè legalment no és possible.
Però hem acunyat aquest concepte,
potser incorrectament,
però, en fi,
ho volia especificar perquè ens entengués l'audiència.
Aleshores, clar,
aquests estrangers no comunitaris,
en situació irregular,
es quedarien sense assistència sanitària?
Sí, segons els plans del govern espanyol,
doncs sí.
I això què pot suposar, segons vosaltres?
Doncs col·lapsarà el servei d'urgència.
És així.
O sigui, això és molt clar.
Si jo m'he trencat una cama,
no se'm curarà sola.
Això és evident.
A algun lloc hauré d'anar.
I on aniré serà urgències.
Llavors, allí faran el que faran.
Faran el que podran
o faran el que els deixin fer.
però tots acabaran anant urgències.
A la qual cosa, urgències,
si ja tenen una situació,
els professionals de sanitat
ho saben molt millor que jo,
que és una situació ja fotuda,
doncs encara ho serà més.
Aquesta decisió o aquest anunci,
creieu que obre portes a altres mesures
que puguin retallar els drets d'aquests col·lectius?
Sí, evidentment.
I per on poden anar, segons vosaltres, creieu?
No sé, no sé per on poden anar.
Però quan hi ha dirigents polítics del partit
que està en el govern d'Espanya
que diuen que no pot ser que els ciutadans immigrants,
no ciutadans, es diuen els immigrants,
els immigrants tinguin més drets
que el qualsevol espanyol.
I a partir de que això és mentida,
perquè en tenen molts menys,
i a partir de la base
que voldran passar la tisora
la més grossa que trobin
per treure tot el possible.
En què pot afectar, sobretot?
Doncs les prestacions socials.
Evidentment, serveis socials.
Prestacions com, per exemple, el PIRMI.
Prestacions d'ajuda familiar.
Fins i tot l'atur.
Tot el que serien serveis generals de la població,
m'atemo que faran una...
Tinc la por, que faran una discriminació
per raó d'origen.
Sobre el tema de la targeta sanitària,
n'heu tingut alguna consulta?
Sí, sí, sí.
Gent molt espantada.
Ostres, què passa?
Encara no sabeu respondre,
perquè encara no s'ha determinat.
Tranquils, no vulguem ara posar el bou davant del carro.
Ja anirem veient, però dubto molt
que cap ciutadà català es quedi sense assistència sanitària,
perquè això seria un atac gravíssim
contra els drets fonamentals de les persones.
Això és fonamental.
Atacar els drets que qualsevol persona té
pel fet de ser persona,
pel fet de ser ciutadà,
això és una gravetat absoluta
que ens estaria acostant a discursos
ja molt abandonats,
però altament racistes i xenòfobos,
i ja només faltaria
que tots els immigrants,
pel fet de ser immigrants,
els hi posem una senyal,
com els jueus als anys 30 a Alemanya.
Vostè és un immigrant,
tingui una senyal,
de color del que sigui,
identificats per mofa de la resta.
Això ja seria el nou amas.
No sé si és el cas amic,
però la gent que us ve a demanar
assessorament, ajuda,
una petició, la que sigui.
Noteu-vos-hi també pels comentaris
d'aquests col·lectius
o de la societat en general
cada cop actituds més xenòfobes?
Sí, sí, sí, evidentment.
S'està implantant un discurs xenòfob,
altament perillós,
generat, reproduït i animat
per determinats partits polítics
que estan creant
el que un historiador
que es diu Xavier Casals
va acunyar com a
l'apenització dels esperits.
O sigui,
tots els problemes que jo tingui
com a persona
són de gust als immigrants.
Doncs no.
No hem vingut a envair-nos,
no hem vingut a robar-nos la feina,
no hem vingut a cobrar prestacions socials,
no hem vingut a anar al metge
perquè el seu lloc no en tenen,
no hem vingut a fer res
en contra nostre.
Hem vingut a prosperar,
hem vingut a buscar-se la vida.
Han sigut expulsats
dels seus països d'origen.
La immigració no realitza
de ser una expulsió,
una violació dels drets humans.
Me'n vaig de casa meva
perquè o bé em moro de gana
o me'n vaig a la misèria més absoluta
o hi ha un conflicte polític,
bèl·lic, etcètera,
altres qüestions.
Per tant,
me'n vaig a buscar la vida.
Jo el que vull és prosperar,
anar a un lloc on hi hagi feina
o pugui portar la família,
pugui viure dignament
com un ciutadà més.
La idea que s'està inculcant
a la població en general
és just la contrària.
que han vingut aquí
a lo millor de cada casa.
Tots són uns xorissos
i que venen a robar
i que no.
Res més lluint de la realitat.
Venen a fer exactament el mateix
que fa qualsevol persona
que hagi nascut aquí
o a França o a Austràlia,
que és guanyar-se la vida dignament.
No podem jutjar tot un col·lectiu
pel que pugui fer determinades persones
perquè per la mateixa regla de 3
diríem que tots els catalans
som uns llades
perquè el senyor Millet
ha fotut no sé quants milions d'euros.
i no és veritat.
Per què amb els immigrants es fa?
Oh, és que ja cobran,
hi ha algú que compra el contracte
per tenir una prestació.
Home, vostè què faria
si tingués fills, dona
i s'estigués fotent de gana?
A veure, la pregunta és aquesta.
Sí que hem de perseguir el frau.
El frau s'ha de perseguir tot,
del primer a l'últim.
Però el que no podem permetre
és que per complir la llei
estiguem generant injustícies brutals.
perseguim els fraus,
perseguim-los correctament,
sancionem-los,
però no generem
discursos demagògics,
no generem sancions impagables,
no generem destrucció de vides familiars,
no generem injustícies a tot i a dret.
Jordi Gené,
coordinador d'AMIC,
associació d'ajuda mútua d'immigrants a Catalunya,
el coordinador aquí a Tarragona
d'aquesta associació
que treballa al costat de l'UGT.
Moltes gràcies per aquestes reflexions tan interessants
i per algunes de les dades que ens demostren també com
i de quina manera està la crisi impactant
en els col·lectius de nouvinguts a les nostres comarques.
Moltes gràcies i bona feina.
A vosaltres.
Gràcies.