Volem parlar ara al matí de Tarragona Ràdio
de la feina que aquest hivern està realitzant la Fundació Bona Nit,
una fundació que es dedica a l'ajut directe a persones
sense sostre a la nostra ciutat.
Aquest matí ens acompanya el president de la Fundació Bona Nit,
el senyor Antoni Coll.
Senyor Coll, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La campanya de la Fundació començava com és tradicional,
el passat 1 de novembre.
Portem, per tant, un parell de mesos.
En fi, quina és la valoració, quin és el balanç d'aquesta campanya,
d'aquestes primeres 8 o 10 setmanes d'activitat?
Bé, és un balanç que podríem dir que tenim tots els llits prens.
Nosaltres tenim 20 llits cada dia i som omplert cada dia.
Han passat 70 persones aproximadament el mes de novembre
al mes de novembre i unes altres 70 al mes de desembre.
Unes 130 o 140 persones al mateix hi ha.
i són persones molt diferents, tant són catalans, alguns espanyols,
com també fora d'altres països europeus, també d'Àfrica,
i persones de característiques molt distintes.
Uns perquè estan a l'atur, això tots,
però alguns porten temps al carrer, d'altres han perdut el seu empleu recentment.
O sigui que també la crisi ha afectat amb això.
Recordem que la Fundació Bona Nit del que s'encarrega bàsicament
és de donar això plug, de donar un llit i un esmorzar a través de la pensió Carmen,
una pensió situada a la part baixa de la ciutat.
Habitualment, aquestes persones, quants dies poden tenir aquest servei gràcies a la Fundació?
Si ho fem, un mínim d'una setmana, i en alguns casos això es prollonga a 15 dies o un mes,
o fins i tot depèn del grau de necessitat que tingui aquesta persona.
Perquè ens trobem alguns que han estat internats en algun hospital,
que han sortit ja perquè no estan tan malament com per estar en un hospital,
però clar, si es queden al carrer, recauran, a lo millor amb una pneumonia, una pulmonia,
en fi, el que havien tingut, i en aquest se'ls donem més temps.
Però el mínim és una setmana.
Una setmana, com deia, per dormir i per esmorzar?
Sí, dormir i sopar, és el que fan allò de pensió.
Esmorzar, els ofereix que vagin a Cafè i Caliu i de Càritas,
i a dinar amb l'Ajuntament, que tenim un conveni,
i l'Ajuntament proporciona dinars a totes aquestes persones que tinguem nosaltres acollits.
Parlava fa un moment d'un perfil bastant ampli, cada cop més ampli d'usuaris.
La majoria però continuen sent homes?
Sí, són homes, la gran majoria.
La gran majoria. I de quines edats?
Hi ha de tot. Puc citar algun cas.
Per exemple, un ciutadà del Marroc, de 44 anys,
perquè té una disminució del 37% de pèrdua de visió,
no té treball, no cobre cap ajuda,
però la disminució no arriba al percentatge necessari per cobrar.
per exemple, un home de 64 anys, de Càris, malalt, aquest no tenen casa, està jubilat però no cobre cap ajuda.
València, una dona de València de 63 anys, aquesta és una dona, però no en tenim gaires, normalment el 90% són homes.
Per exemple, de Txèquia, un home de 38 anys, que fa dos anys que està al carrer, que tampoc no té feina ni cobre cap ajuda.
Un home de 60 anys de Saragossa, que fa 7 que es troba en aquesta situació, etcètera.
I com això, casos molt diversos, tot ser així.
I sempre són a nivell de persones individuals?
Persones individuals, en algun cas tenim la parella, tenim l'home i la seva dona també.
Però el normal per això és que siguin persones individuals que han tingut prèviament una ruptura familiar
o que per problemes d'alcoholisme o falta de treball, per tant no tenen família.
En algun cas hem procurat posar-los en relació la seva família i també en algun cas hem aconseguit que els fills se'n facin càrrec d'aquella persona
perquè normalment és una persona ja entrada amb edat, però en altres ocasions no hi ha hagut manera que els parents o els fills poguessin fer càrrec.
I en aquest perfil d'usuari, senyor Coll, tenim algun cas, com deia, de persones que fins fa relativament poc tinguessin feina
i, en fi, que podríem fins i tot qualificar de vida relativament normal la que tenien
i que la crisi dels darrers mesos o dels darrers anys els ha portat en una situació insostenible?
Sí, tenim persones, per exemple tenim un noi de 33 anys que és de València, que està buscant feina ja fa temps
i la podria trobar perquè per la seva edat de 33 anys és jove, però no té, no?
Un noi de Marroc de 27 anys que treballava a la construcció però ara s'ha quedat sense feina i té només 27 anys.
Per tant, tenim persones que fins fa poc havien treballat i que per l'edat ho podrien fer, però que no.
I no es passa a aquests que estiguin afectats per l'alcoholisme ni problemes d'aquests, sinó simplement han quedat al carrer.
Com arriben els casos? Aquests casos, aquestes persones a nivell individual, com arriben a contacte amb la Fundació Bona Nit?
Doncs la majoria de les vegades ho diuen uns als altres, això és el que funciona millor, aquesta ràdio Macuto.
D'altres vegades se n'entenen perquè van a Càritas i allà a Càritas els deriven, o van a l'Ajuntament o, en fi, per diferents motius,
també a la comunitat de Sant Egidi, que fa visites a la gent que està al carrer,
que els va fer un dinar de Nadal, segons una tradició que ja segueixen,
i de diferents llocs, doncs, molts venen.
Però la majoria és a través d'això, que parlen d'un a l'altre i s'ho diuen.
Llavors, doncs, arriben allà, alguns van directament a Càritas, d'altres a la pensió,
d'altres telefonen a nosaltres per veure si els podíem donar a algun lloc.
S'han trucat de gent, per exemple, de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona,
una persona que havia de sortir d'allà perquè havia estat internada,
però que era per aquí a Tarragona, a veure si els podríem acollir,
perquè ja que sortir de l'hospital, doncs, però que tindreu un temps de més acolliment.
En fi, els casos són molt variats.
Clar, casos molt variats.
A medats, clar, ara ha posat un exemple d'un noi de 27 anys i abans d'un home de 60, de 64 anys.
Per tant, tenim una varietat de casos que demostra, d'alguna manera,
l'impacte de la crisi, com afecta àmplies capaços socials.
Tenim dos, per exemple, de persones que han estat a la presó
i que també, doncs, naturalment, al sortir es troben sense feina,
hi ha algun lloc que han d'estar i també han fet cap.
Vull dir que les persones són absolutament diverses.
I fan els països, també.
Ara disposen de 20 llits.
De fet, la feina de la Fundació es concentra bàsicament en sis mesos, no?
De l'1 de novembre a finals d'abril.
A 30 d'abril, exactament.
I aleshores ofereixen poder dormir i sopar i després l'esmorzar i el dinar, com deia...
A través d'aquests convenis, sí, tant en Càritas com a l'Ajuntament.
I ara estem desitjant a veure si podem ampliar el nombre de llits
i ampliar aquests serveis.
I estem buscant un local, un local sense res a dins,
per poder instal·lar lliteres i també donar acolliment a més persones.
De manera que, de 20, podem arribar a 30 o a 40,
si no ara, el curs que ve, però amb aquesta idea.
I qualsevol que sàpiga d'un local que estigui relativament cèntric,
no cal que estigui molt cèntric, però tampoc que no estigui molt llunyà
i que no hi hagi un problema que hi pugui haver queixes de persones que estan a l'entorn,
doncs seria ideal perquè nosaltres podríem llogar per aquesta funció.
Aleshores seria un local que tindria una funció d'alberg?
Una funció d'alberg, exactament. Aquesta és la idea.
I gestionat per la pròpia fundació?
Per la fundació, sí.
Nosaltres ens faríem responsables del local,
cuidaríem tots els aspectes, tant de la seguretat com de l'atenció,
a través d'alguna persona que fes les entrevistes amb els que tinguem acollits,
com també que no hi hagués cap altre problema de tipus social.
I a través d'això aconseguiríem que, per una part,
les persones que ara ja tenim a la pensió Carmen,
en alguns casos, poguessin fer estades més llargues,
o d'altres, a més de 30 segons que van de pas,
poguessin trobar un lloc també on dormir,
encara que aquests no tindrien tots els serveis,
per exemple, això de rentar la roba i coses d'aquestes que ara els hi oferim.
Sí, seria aleshores un local bàsicament buit per tal de posar-hi llits
i altres elements que configurarien la possibilitat de fer aquest alberg.
Això potser hauria d'anar, sobretot,
clar, s'hauria de buscar a través d'alguna empresa, no?
Sí.
Més que d'un particular, que és més difícil que pugui disposar d'un local d'aquestes característiques.
Però bé, fem aquesta crida ja perquè pensem que això fóra una bona solució
per augmentar el nombre de persones acollides.
i nosaltres, una vegada utilitzat el local, el podem tornar sense...
perquè no hem de fer obres, ni compartiments, ni cap cosa que pugui alterar el que és aquell local de cara al futur.
Perquè es troben cada dia, en el dia a dia, cada cop amb més pressió,
més pressió en el sentit de dir més peticions d'ajuda,
des de l'Ajuntament, des de Càritas, a nivell particular,
cada dia tenen la sensació que han de dir més vegades que no a determinades peticions.
Sí, clar, és això, no?
Nosaltres ens agradaria poder atendre més gent i atendre'ls més dies,
perquè ens sentim una mica frustrats quan a una persona li hem de dir
ara de deixar lloc amb una altra, perquè naturalment el que no podem és tindre 20 persones
i totes les altres dius que no sempre i tal, perquè potser una pot necessitar més que l'altra.
Però sempre que poguéssim ampliar, sigui el nombre de classes o el nombre de dies
que els podem oferir, això fóra una bona cosa per a tots.
La Fundació Bona Nit, més enllà de la feina que fa i que estem explicant,
després, a través d'algunes activitats que es fan a la ciutat,
rep suports econòmics. Per exemple, ara recordo que fa pocs dies
la tradicional cursa de Sant Silvestre es recullia en fons
que van destinats a la Fundació Bona Nit.
Sí, estem molt a greix, els fondistes, perquè ja és el tercer any
que col·laboren amb nosaltres.
I com aquesta, suposo que n'hi ha altres iniciatives.
Sí, hi ha moltes.
Des d'aquest punt de vista, quines n'hi ha? Quines altres voldria remarcar?
I quin és el... És a dir, amb aquest context de crisi del que es parla tant
i de les dificultats econòmiques del conjunt de ciutadans,
les aportacions i les ajudes a la Fundació es mantenen?
Sí, això és fonamental. És fonamental i, en aquest sentit, per exemple,
he de destacar que tant l'Ajuntament com la Diputació,
tot i que han hagut de retallar molt ajudes a molts entitats i organismes,
doncs a nosaltres ens hem promès que mantindran la seva ajuda,
precisament perquè veuen que en una època de retallades,
per la situació social en què es troba la gent,
doncs la nostra entitat, la nostra Fundació,
és precisament una de les que hi ha de rebre una ajuda constant
perquè és precisament una raó de la seva existència,
la crisi que hi ha i tot en general.
Però, junt amb això, tenim coses molt interessants.
Per exemple, l'alcalde mateix, per iniciativa seva,
va voler fer donació a la Fundació Brunit d'un euro
que costava el llibre que va fer junt amb amics de Facebook
i que va participar molta gent.
El Tarragona en Amora.
El Tarragona en Amora.
Aquell llibre que recordaran molts oients a la passada campanya electoral.
Exacte.
És a dir, que els diners obtinguts han anat a parar a la Fundació.
I l'altre dia ens van donar al xec,
que eren 4.000 escats d'euros,
donats un a un, això sí,
per la gent que vol voler col·laborar,
tirant allà a la guardiola la seva aportació per aquest llibre.
Això és una forma molt simpàtica d'ajudar
i com això n'hi ha hagut altres.
I també veiem molt persones que,
fins i tot algunes de forma anònima,
han donat 500 euros,
una, 300, 400, 600, en poc temps.
Això, estem especialment contents d'això.
I després també hi ha un grup d'empreses que ajuden?
Sí.
O no? O bàsicament les ajudes són a nivell individual?
No, no, hi ha tot.
Hi ha les institucions, com he comentat abans,
hi ha les empreses i hi ha les persones particulars.
Les persones particulars són aquestes que ajuden
fent una quota de 50 euros a l'any.
Però a part d'això,
hi ha empreses importants de la ciutat que ens ajuden.
I en aquest sentit tenim quasi una trentena d'empreses
que, unes més, altres menys, però s'ajuden.
I que són una mica la base,
perquè el fonamental nostre,
de les aportacions que entren,
és per les empreses, precisament.
Després també ve les institucions particulars.
Perquè de quin pressupost estem parlant aproximadament?
Què necessita la Fundació per poder atendre
durant aquests sis mesos aquestes persones
a través de la pensió?
Sí, aproximadament uns 90.000 euros.
90.000 euros cada any?
Sí, cada any.
Aquesta és la cinquena campanya, ja, potser.
Cinquena.
Ja hem fet cinc anys.
Bueno, aquesta és la...
Han fet cinc anys i ara entrarem a la sisena.
Però sí, sí.
Uns 90.000 euros.
Sí, això és la quantitat.
Qualsevol persona que vulgui col·laborar,
encara que sigui això com a soci anual,
que són 50 euros,
què pot fer?
Doncs el millor, jo, per facilitar la cosa
és entrar a la web,
entrar a Google,
buscar Fundació Bona Nit
i allí trobarà de seguida
la nostra pròpia web
i ho trobarà tot,
allí les condicions amb què pot fer-ho
i si no, doncs,
anar al carrer Enric d'Ossó, número 2,
que allí tenim les oficines,
el quart pis d'aquest carrer
i allí pot fer la seva aportació directament.
Si no, si m'ho pot fer arribar a mi mateix,
el millor, el més pràctic per mi
és deixar-ho a la centraleta del diari de Tarragona,
que sovint per allí,
encara que ara ja no hi pertanyo,
però perfectament.
Diuen, senyor Coll,
que en temps de crisi,
de crisi tan aguda com aquesta,
molta gent fins i tot fa gestos de solidaritat
que podríem pensar que han fet,
que no es produirien precisament
per les circumstàncies de la crisi.
Vostè estaria d'acord
que realment ens sorprèn a vegades
agradablement gestos solidaris
malgrat la profunditat de la crisi?
Sí, sí, hi ha molta gent que ajuda
i d'una manera absolutament inesperada,
perquè pot ser que en un li demani cèntims
i llavors te'n dona,
te'n dona el que li demanaves,
encara que nosaltres mai demanem
una quantitat concreta a ningú,
perquè pensem,
no, li exposem la necessitat
i li diem si pot ajudar.
Llavors mai demanem una cosa
per si ens doni més o bé menys.
però hi ha molta gent
a la que sense demanar-li
de repente dona alguna cosa.
O persones que li vam demanar
el primer any
o el segon any,
però després ja no li hem demanat
perquè per no abusar
sempre dels mateixos,
però que continuen donant
cada any.
I persones, com deia abans,
de forma anònima,
que de sobte ens arriba,
per exemple,
ahir ho vam dir,
m'arriba un donatiu de tortosa
de 30 euros
d'una persona que es va enterar
que estàvem fent això.
I persones de poblacions diverses,
no de Tarragona,
però que ajuden també.
Després tenim a més
la feina de la propietària
de la pensió,
de la pensió Carmen,
que ja n'hem parlat
alguna vegada amb ella.
A Carmen Castillo
li van donar el diploma
de serveis distingits
de l'Ajuntament.
Sí, senyor.
I és que realment
s'ho mereix
perquè és una persona
que està
volcada absolutament.
Abans he comentat
la diversitat
de persones que arriben.
He comentat
que també hi ha inclús
dues persones
que havien sortit
de la presó.
Bé, per ella
no hi ha distinció
de cap estil.
Hi ha persones,
fins i tot
a les que
per la situació
ja de decaïment
en què es trobaven,
doncs ella
els ha donat
o menjar la boca.
Això no ho fa ningú
si no és realment
amb una vocació
extraordinària.
o persones
a les que ajuda
a netejar-se
perquè no es troben ja bé.
En fi,
és com una mare
i per tant
Tarragona
mai podrà pagar-li
aquesta persona.
Nosaltres
a vegades
hem procurat
estendre
alguna altra pensió
de la ciutat
i ens ha costat molt
per raons evidents.
En canvi,
la Carmen
és una persona excepcional.
De fet,
durant aquests mesos
que dura la campanya
cada any de la Fundació Bonanit
tota la pensió
està amb usuaris, no?
de la Fundació Bonanit.
Després podríem esmentar
els voluntaris
que treballen
al Café Caliu,
per exemple,
encara que no sigui
una responsabilitat directa
de la Fundació,
però en fi,
també és una
gest de càritas.
i allà al front
hi ha una persona
que és la Teresa Beà
que també volia citar-la
perquè realment
és extraordinària
també la feina
que està fent
de forma voluntària.
Doncs al front
de tot això
coneixent
personalment
i la vida
i miracles
de cada un
dels transsegents
o de les persones
que estan al carrer
de la ciutat de Tarragona.
Deia que en aquests dos mesos
uns 170 usuaris, no?
Hauran passat ja?
Sí,
uns 130-140.
130-140.
I en cinc anys,
en números rodons,
recorda la xifra?
Uns 1.300
aproximadament.
1.300 persones
que han tingut
aquest ajut
a través
de la Fundació Bonanit.
Sí, sí.
Avui hem volgut
recordar i analitzar
i veure com va la feina
aquest hivern.
Per cert,
que el fred encara no ha arribat
però segurament
a més tindrem després
setmanes i dies
amb temperatures més baixes.
Segurament encara
tindrem més casos
de persones
que necessitaran
l'ajut
i això és a dir
que la Fundació Bonanit
que presideix
el periodista
Antoni Coll
durant molts anys
ell va ser
el director
del Diari de Tarragona
i ara es dedica
bàsicament
a aquesta feina.
Ha gestionat
també els recursos
que particulars
i empreses
envien
de manera solidària
i fan possible
que tiri endavant
aquesta tasca solidària
de la Fundació Bonanit.
Senyor Antoni Coll,
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudiants
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
aquesta feina.
Moltes gràcies
perquè la seva emissora
és una altra
dels puntals
que ens ajuden molt
a tirar endavant
tota la nostra Fundació.
Procurem,
com sempre,
estar al costat
de les entitats
de la ciutat.
Senyor Coll,
moltes gràcies.
Adéu-sia, bon dia.