El matí de Tarragona Ràdio.
Darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio,
des de la Rambla, tot aquest xivarri,
tot aquest so ambient, és perquè ja, bé,
si estava animada la Rambla aquest matí,
ara està desbordant.
Jo no sé si la gent no té ganes
si no han d'anar a fer el dinar, o què passa avui.
Vicenç Canyón, bon dia.
Bon dia.
Vicenç Canyón, home de teatre,
també és protagonista en Guany
perquè ha dit que es publiques un llibre.
Vaja.
De teatre, no?
Sí, de cuina no, encara no ha arribat això, ja arribarà.
A més, molt interessant, es diu teatre per a nens
i no tant nens.
Què és? Jo trobo una idea genial.
És un recull de sis obres de teatre
per nens des de 8 anys
fins al 16, 17, que ja no són tant nens.
Són obres de teatre que les has escrit tu?
Totes.
No és una antologia que tu hagis recullat?
No, no, no. Són obres ja estan estrenades pels nens,
estan provades, reguete provades,
algunes han guanyat premis en concursos de teatre
i, bé, va ser qui està.
I quina necessitat hi havia de recollir les dades?
No, escoltes no, que encara tinc molt...
La tens més, no?
Com se te va acudir, doncs, de plasmar-ho a un llibre?
Doncs penso que és una eina bastant important
pels profes que tinguin ganes de muntar obres de teatre,
que saps què passa?
Que m'ho demanaven,
les que jo tinc a casa amb l'ordinador,
escolta, deixem una obreta de teatre,
però és que ja són tan avorrides,
sempre és el mateix,
que si hi ha els nens d'avui en dia ja no...
Ja no creuen en Princeses i Sant Jordi's?
Sí, però ho hem de posar una miqueta més actualitzat.
Més actualitzat.
Sí.
Perquè la més antiga,
la primera que vas escriure d'aquest llibre,
de quan és?
De l'any 96, o alguna cosa així,
i l'última és la de Xeta la Justiciera,
que és de l'any passat.
I la del 96 encara s'aguanta?
Sí, sí, sí, sí.
No l'has hagut de retocar?
Sí, no, és la màquina del professor Armand,
que és uns nens que viatgen amb la màquina del temps
a conèixer el Grifel Pilos.
Bé, sí, això no passa mai de moda.
I estan a punt de canviar una miqueta la història del nostre país.
Vull dir que juguen una miqueta això, no?
A desdramatitzar allò de la sang i fetge i d'aquestes coses
amb humor i amb molta simpatia,
però amb aventures i misteri.
És el que volen.
Per tant, des del 96, com a mínim,
que tu utilitzes el teatre com a eina didàctica, no?
Sí, sí, sí.
Aporto ja des de l'any 90 o 80 i pico,
ja no me'n recordo treballant a les escoles d'aquí de Tarragona
i de comarques.
I, bueno, doncs aquest recull de sis obres.
Una, l'última és Llums, Càmeres i Desesperació,
que és el rodatge d'una pel·lícula de l'OES,
i està doblada, és a dir, l'he fet dos cops.
Una per 10 actors o una altra versió amb 20 actors i actrius.
O sigui, que la persona, el professor que tingui gana,
escolta, només tinc 10 alumnes, doncs mira, la tens.
Que tinc en 20, la tens també.
O sigui, és un llibre de... és un guió, són guions de teatre.
Tant es poden llegir com a guió i imaginar-te,
però l'important és que és com una obra didàctica, no?
Molt bé, sí, sí, està pensat per això,
per ser treballar per mestres i professors...
Tens un grup de fans, eh?
Aquí hi ha un grup de fans.
Un grup de fans que...
Hola, Consol, hola!
Et demanaran que els assignés el llibre.
Estan provades, a més, que això és molt important.
Totes estan provades i reggaetaprovades.
I divendres va ser la presentació
i vam fer una petita obra
pels alumnes de l'Escola de Sant Pere i Sant Pau
que van representar un trosset, un bocinet de xeta la justiciera.
Quina és la més xula, l'obra més...
La que triomfa més, la que a tu t'agrada més...
Home, totes som molt...
O digue'ns en una i ens expliques de què va.
Per mi, la més divertida de totes és llum, càmera i desesperació.
L'última?
L'última d'aquest llibre, no l'última d'aquest llibre,
no l'última que he escrit, eh?
Això vol dir que hi haurà segona part?
Això, home, no depèn de mi, no depèn de mi.
Jo estic vivint un somni...
És el teu primer Sant Jordi, és la primera vegada que publiques llibre.
Estic al·lucinant.
I mira que escriu el Vicenç, doncs és la primera vegada que l'hi publiquen.
Sí, sí, és que no és fàcil, vent de teatre, no és gens fàcil.
Com ho viu això, un Sant Jordi, un autor novell com tu ara?
Home, pensa que jo sempre estava de l'altre costat
i ara estic de l'altre costat de la barrera, no vull dir que estic dins...
I presentes llibres, signes...
Això, jo vaig ser una passada ara d'anar al Metropol,
que fan com una mena de rebuda.
Després signaré llibres a l'estat de la Capona,
a les set del vespre,
al costat de l'Olga Xirinacs, imagina't.
Vull dir que estic encantat,
que he rativat i es m'ha perdut.
Teatre per a nens i no tant nens, eh?
Peces de teatre per llegir, però especialment per escenificar.
Ideal per a professors com a eina didàctica,
també per a pares que diuen,
jo què li regalo la criatura.
Exacte, exacte.
Els nens s'ho passen molt bé imaginant-se que són qualsevol personatge.
Pensa que tenen...
És un guió amb frases curtes,
molt fàcil d'entendre, d'estudiar.
Per quines edats diries?
Jo, a partir dels 8 fins als 19-20,
perquè a l'última no són tan nens.
Ja pica una mica més.
Sí, vull dir, i sobretot és això,
tenim moltes acutacions i un ritme molt de televisió, diguéssim.
A mi m'agraden molt les sèries americanes,
hi ha molt d'humor pel mig i enganxen el públic de seguida.
Molt bé, doncs escolta Vicenç,
a veure si veiem alguna d'aquestes obres escenificades.
Ah, jo m'agradaria que em diguéssim, escolti.
L'hem fet?
Sí, m'agradaria molt, perquè clar,
sempre soc jo el director.
Vicenç Canyón, felicitats.
Moltes gràcies.
Per aquesta estrada ja tocava.
Ja tocava, sí.
I moltes gràcies per venir.
A tu, guapa.
Gràcies.
Vicenç Canyón, que és un home de teatre,
una mica teatrero,
també és el nostre company Josep Perdila.
Va, fem l'última connexió amb ell,
una connexió d'ambient,
perquè ens queden res.
Per segons em consta a mi,
uns 8 minutets per arribar a les dues.
Per cert, hem parlat de llibres i de roses,
val a dir que hi ha gent que en vez del llibre,
o a més del llibre, regala també novetats discogràfiques.
El que ha estat sonant,
la música que ha estat sonant en aquest tram del matí,
el tram que hem fet des de la Rambla,
era música en català,
tal com per to que creiem nosaltres en el dia d'avui,
i en música recent,
o bé editada a finals del 2011,
o ja en el que portem de 2012.
Josep Perdila, bon dia de nou.
Bon dia de nou.
Ja per última vegada.
Com ho veus, això?
Jo veig que la gent no té gana.
La gent, Déu-n'hi-do, eh?
Home, hi ha hagut un moment que sembla que esperava una miqueta,
però no, eh?
La gent encara, molta gent pot,
penseu que segurament surt ara de la feina.
També veiem a prop del Teatre Metropol
tota la gent de premsa,
també gent de l'Ajuntament de Tarragona,
i és que ara feien la típica recepció d'autors i escriptors tarragonins,
la fan ara tot just a la una,
la feien aquí al Teatre Metropol,
i per tant hi ha molt d'ambient per la Rambla, eh?
Molta gent,
alguns que ja es veuen nens i nenes, Núria,
i és que ja deuen sortir de l'escola,
i per tant ja van amb les famílies a tombar, eh?
Sí, sí, però jo crec que de nens i nenes hi ha hagut tota l'estona.
Algú s'ha petat les classes avui.
Tu ja has anat a l'escola o no avui?
Roso o què? Sí. A tu t'agrada Sant Jordi o no?
Sí. Sí? Hi ha algun llibre o què?
Sí, també. Quin, quin, quin t'agradaria llegir o quin t'han regalat o...
Saps algun o no? Cap.
No t'han regalat cap encara? No? No.
I a l'àvia, a l'àvia? Todavía no.
Encara no? No. Una rosa sí, però, eh?
Una rosa, esta es para la madre, ella es la comprava la madre.
Ah, molt bé, així m'agrada. Que vagi bé. Gràcies.
Doncs veieu els avis i les àvies amb els seus, amb els seus,
amb els seus nets i que van tombant per la, per la Rambla.
Aquí veiem a més gent que, com dèiem, van per la Rambla,
doncs això, fent ambient, tombant amb les seves roses, amb els seus llibres
i que aprofiten el dia, doncs, per això,
per fer el que és tradicional en un dia com el d'avui.
A veure si agafem a més gent, a veure aquesta parella.
Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Marxen corrents, aquests marxen corrents.
A veure per qui en tenim nosaltres. Hola, bon dia.
Bon dia.
Ja tenen la rosa, el llibre?
El llibre encara no.
Encara no. I va rosa?
La rosa sí.
La rosa sí. I hi ha algun llibre, alguna preferència o què?
Doncs sí, jo confesso.
I a l'últim de...
Ai, ara no me n'enrecordo.
El joc...
Fanon, m'assembla?
I, perdona?
Del Fanon.
Sí.
No, no?
Novetats d'aquest Sant Jordi, eh? Novetats. Molt bé. Gràcies.
Que vagi bé.
Adéu.
Doncs gent que va tomant per la rambla, aquí en tenim uns altres.
I nois i noies que van amb algunes roses.
Hola, nois, què tal?
Hola.
Vosaltres què, ja heu regalat roses o què?
No, encara no.
Encara no. I llibres us han regalat o voleu algun llibre per aquest Sant Jordi o què?
Sí, un llibre.
Quin llibre?
No, com és d'ella?
No me n'enrecordo.
I va, doncs què, ja teniu la rosa o què?
Encara no, encara no.
Encara no.
El nòvio, a la tarda, sí.
A la tarda. I tu ja has regalat el llibre o no?
No li agrada llegir.
No li agrada llegir? Malament. I a tu t'agrada o què?
A mi sí, a mi sí.
Que algun llibre et compraràs a aquest Sant Jordi o què?
No crec, no n'hi ha diners.
No n'hi ha diners, no? I malament, malament. Que vagi bé el dia, doncs.
Gràcies.
Gent jove també que tomba avui per la rambla, Núria.
I que això, home, i a què no tenen massa pressupost?
Haurem d'esperar a veure si el papa o la mama s'enrotlla a fer el regal, no?
Home, per la rosa ja us dic que és fàcil, eh? Perquè, re, amb un hauret de no re, en tens i de molt boniques d'artesanals, també.
Sí, aquí davant hi ha unes artesanals, eh?
Vull dir que és fàcil.
Les naturals ja són una mica més cares, però vaja, tampoc pica.
I aquí hi ha unes noies que també porten una rosa, a veure, aquesta noia.
No? No vol parlar? Doncs res. I ella sí que vol parlar. Bon dia.
No? Tampoc. Doncs res, escolta.
Ai, aquestes noies joves que s'han petat les classes, per això no volen parlar, perquè no ho sàpiguen a casa seva.
Aquesta xica ha anat de compres, eh?
Sí. Bon dia.
Compren molt.
No vol dir res, tampoc, Núria.
I aquests nens petits, que van una mica despistats?
Hola, nois, bon dia.
Oi, Pep, que fugen tots.
No tenim sort, avui, eh? No tenim sort, no tenim sort.
Home, ara sembla que comença a baixar, ja ho dèiem, eh?
La gent ja se'n va, molt se'n va a la vida.
Allà on estàs tu, la gent passa, es fa un ample.
Sí, sí, sí, sí.
La gent et fuig.
Sí, sí. I mira que hi ha gent per la rambla. A veure, aquesta senyora, bon dia.
Bon dia.
Què tal? Vostè ja té la teva rosa, el llibre.
No tinc ni rosa ni lliure, saps per què?
Perquè porto quatre mesos treballant per l'Ajuntament i encara estem per cobrar des de l'1 de gener.
Vaja.
Vale? I sembla poc?
Doncs insistem. Passejo, miro, però amb els llibres mirant passo.
Segurament tornaré a agafar la Bíblia.
Doncs que vagi bé la diada.
Gràcies, per vosaltres.
Doncs la diada de Sant Jordi per tothom a la rambla de Tarragona i a Tarragona.
I aquesta senyora, bon dia.
Hola, bon dia.
Usted ve que ja porta la rosa, eh?
Sí, senyor.
I el teu llibre preparat o no?
No, todavía no.
Encara no? Hi ha alguna preferència o no?
Bueno, de momento lo estoy pensando.
Ho està pensant encara. Molt bé, molt bé. Gràcies.
Doncs ja ho veieu, Núria, eh? Envient a la rambla de Tarragona.
Molts globus, com deies tu, moltes roses que es veuen més.
Llibres potser encara no se'n veuen tants, eh?
No se'n veuen.
De fet, estem tot just a un tram de la rambla on més que llibreries hi ha això, les foristeries, associacions, entitats, clubs esportius que es donen a conèixer.
El tram més avall de la rambla és on hi ha totes les llibreries, on hi ha les piles carregades de llibres.
Abans, quan pujàvem, ho vèiem, que hi ha moltíssims llibres i allà sí que és on es veu més ambient de Sant Jordi.
Doncs ara sí que ja anem acabant definitivament el programa del matí d'avui, un programa que hem fet especial.
Començàvem a les 7, com sempre, amb tota la informació de la jornada.
Començàvem a les 7, com sempre, amb tota la informació de la jornada.