Rapsol amb la Setmana Santa de Tarragona.
Viu la programació especial de Setmana Santa a Tarragona Ràdio amb Rapsol.
Compromís amb la ciutat.
Molt bona nit, senyors i senyors. Benvinguts.
Salutacions cordials des de Tarragona Ràdio,
des del 26.7 de la freqüència monolada.
Som al Pla de Palau, al Palau Arcabisbal,
des on retrasmetrem la processó del Sant Enterrament d'aquest any 2012.
En un dia espleni del que hem tingut fins ara,
la pluja no ha fet acte de presència,
les previsions són bones en aquesta jornada,
en què queda encara divendres Sant,
i per tant podem dir que, si més no,
hores d'ara no hi ha cap perill imminent per aquesta processó,
que ja ha sortit i que ja han passat, de fet,
per algun dels punts de l'inici del recorregut.
Des d'aquí el saludem, des d'aquí veurem part d'aquest recorregut,
de prop de dos quilòmetres, un recorregut que faran més de 3.000 persones
que participen en aquesta festa, en aquesta festa que organitza,
aquesta setmana santa, aquesta processó que organitza
la real i venerable congregació de la Puríssima Sang,
i que va ser declarada festa d'interès turístic nacional,
a més a més de ser reconeguda per la Generalitat com a festa patrimonial.
Som aquí al Palau Arcabisbal, com els dèiem,
amb una vista esplèmida per on passarà part d'aquesta processó.
Dos quilòmetres de recorregut, amb sortida ben tradicional,
passarà, de fet, sortirà i arribarà a l'església de Natsaret.
Salutacions des d'aquí, aquí els parla, Jóraps Sonyer,
també en companyia de Joan Maria Bertran a la part tècnica,
des dels estudis centals també Sílvia García i Núria Cartanyà,
el suport també de Santi Grimau de l'Arcabisbat.
I una salutació ben cordial avui,
amb la forta abraçada a Didac Bertran.
Ella és la persona que durant 35 anys
ha fet aquesta retransmissió de la processó del Sant Enterrament.
A Didac Bertran des d'aquí li enviem aquesta forta abraçada
i desitgem que ben aviat el recuperi,
pugui ser aquí un any més retransmetent la processó.
Avui també ens acompanyarà una persona que té molt a veure
amb el fet que aquesta festa sigui, com dèiem,
declarada d'interès turístic nacional
o també festa patrimonial per part de la Generalitat.
És el nostre comentarista,
ella és el cronista oficial de la Setmana Santa
i també de la festa, Josep Maria Sabater Bosch,
Josep Maria, bona tarda, benvingut.
Bona tarda i bon capvespre del divendres Sant.
I en un dia, ara estem veient des d'aquí,
des del Palau Arcabisbal, un dia esplènic,
que de moment...
El cel completament serè, quatre nubolets vora mar,
però vaja, allò que no ens podíem pensar
fa potser ni unes hores.
Com ha viscut avui la jornada, Josep Maria Sabater Bosch?
Doncs de matinet, de matinet, a les 6 de la matinada,
amb el primer biocrucis, el darrer biocrucis
de tota aquesta sèrie d'abriacrucis
i vivint el sentiment que tenim els tarragonins per això.
Ens comenten que ja estan passant pràcticament pel portal de Sant Antoni,
s'ha dit que d'aquí a pocs moments
se podran veure passar per aquí aquest professor.
Jo d'entrada li volia demanar
què hem de dir, professor o processor,
perquè aquí a nivell de Tarragona Ciutat,
home, tothom parla de professor, no?
L'Institut d'Estudis Catalans
ha reconegut perfectament la parla
de tots els territoris dels països catalans
i admet correctament el mot professor
amb EFA i amb dos S,
que normalment aquí a Tarragona ho hem dit tota la vida.
Aleshores, malgrat que la normativa aquesta
excessivament rigorosa
assenyala el de processor amb C i amb dos S,
nosaltres podem dir tranquil·lament professor,
com hem dit gairebé sempre.
Doncs en aquesta professor que veurem,
de fet, cap a la part final,
un moment molt especial.
De fet, n'hi ha molts al llarg del recorregut.
Pregunta molt especial
és quan arribin a l'església de Nazaret,
que aquest any ja es veurà per segona vegada consecutiva,
ja es va fer l'any 2011,
i és la salutació del Sant Cris a la soledat.
Seran uns moments especials, no?, d'aquesta processor?
Suposo que sí.
Suposo que sí, perquè jo no l'he vist mai.
Vull dir, i en guany tampoc el veuré,
perquè nosaltres seguirem aquí
i no podrem estar en tots els llocs,
però suposo que sí.
És allò que tot Espanya es fa de la trobada,
normalment s'acostuma a fer
amb el Cris ressuscitat el dia de Pasqua, no?
Però també molts llocs d'aquestes Setmanes Santes,
d'Andalusia i de Castella,
fan que coincideixin en un moment determinat
una imatge de la Mare de Déu,
normalment qualsevol d'aquestes imatges
que hi ha per tot el territori de la pell de Brau,
amb la figura d'algun nazeret, d'algun Sant Cris, no?
I aleshores hi ha aquest retrobament en un moment determinat.
Aquest és Josep Maria, la nostra professor,
que la fa tan especial.
Vostè que va formar part de l'equip redactor
perquè fos a declarar de festa d'interès turístic nacional.
Què té d'especial aquesta processa?
Doncs mira, d'especial és el sentiment.
Aquí el rigor científic i les dades històriques
s'han de deixar de banda
i el que s'ha de ser és viure aquest sentiment.
Perquè jo t'ho diria gairebé mig envers.
Jo et diria que no és només vell espectacle
d'un silenci enlluernador
ni tampoc el breu miratge d'aquesta eterna passió.
I no és flor d'un dia que passa i esverseix en un res,
ni una llarga desfilada de misteris pels carrers.
De fet, és la fe ben arrelada d'un poble que creu en Déu,
que viu setmanes santes amb molta fervent devoció
i que viu la doctrina de catecisme amanida amb tradició
que els fills hereden dels pares
i renova la il·lusió d'entrar en una cofredia.
Totes aquestes coses i moltes més
et podries seguir explicant,
però m'assembla que tenim alguna entrevista a fer, no?
Sí, perquè en aquests moments volem saludar
el monsenyor Jaume Pujol, l'arcabisbe de Tarragona
i llença obert les portes de cara seva.
Ha estat un plaer, doncs, avui aquí un any més
retransmetent aquesta processó.
Monsenyor Jaume Pujol, molt bona tarda.
Molt bona tarda i una salutació molt particular
a tots els que esteu escoltant per ràdio aquesta transmissió,
especialment els que esteu malalts.
Us tenim molt al cor, que sapigueu que des d'aquí
us recordem i us encomanem el senyor.
Com vivim aquesta jornada, aquest divendres sant?
Bé, intensament.
Des de les 6 del matí, que estic...
Des de les 5 del matí, perquè he anat a predicar
el sermó de la bufetada, famós per sermó a la catedral,
abans he anat a fer el Via Crucis,
el Via Crucis que fa a la Sang,
per carrers de Tarragona,
realment impressionant aquest matí, molt preciós.
Després, també m'agrada anar a Valls,
que en fan un altre, de Via Crucis,
des del Lledó fins a Sant Joan.
després m'agrada la celebració aquí que tenim a les 12,
la celebració del misteri de la mort i de la mort del Senyor,
la lectura de la passió i l'adoració de la creu i la comunió.
I després, vaig a Reus també,
perquè m'agrada estar allí a la processó de les 3 gràcies.
I ara, esperant amb molta il·lusió
i donant gràcies a Déu per aquest dia tan bonic,
després de patir tant,
sempre ens passa igual,
però estem contents i feliços.
S'ha de mentida,
perquè aquest matí,
Josep Maria,
les teníem totes aquest matí,
home, ha plogut poquet,
però ha plogut.
Una miqueta, una miqueta.
Sí, sí.
I allí a Reus ens ha agafat un bon xàfe,
just al moment d'estar entrant el Cris a la plaça de la Sang.
Nosaltres som pagesos i pescadors
i sempre hem de mirar el cel.
Sí, però mirar el cel,
resant el Senyor també i esperant.
Jo crec que, gràcies a Déu,
tenim un dia fantàstic
i veig que hi ha molta animació,
molta gent,
moltes ganes de veure els nostres passos
i aquesta processó que és, sens dubte,
extraordinària.
Jo puc dir,
perquè tinc consciència,
que s'ha preparat molt bé
i s'ha preparat amb molt de carinyo
i des de fa molt temps,
i això és un moment esclatant.
Ara, no oblideu
que el dia important
és el dia de la Pasqua
i, per tant,
avui és un dia molt important,
però jo us animo a tots
i us felicito ja des d'ara
el dia de la Pasqua
perquè és la mort de Jesús,
ens va salvar,
però la resurrecció
ens ha obert les portes
de la vida eterna.
Per tant, aquest és el dia.
Si no, tot això no tindria sentit.
Si no, tindria sentit, exactament.
De moment, de moment,
això ja és resar, també,
és una manera de resar.
Sí, no, no, fantàstic
que jo, el divendres Sant
és per mi el dia central, no?
de tota aquesta setmana,
però vull dir,
no voldria deixar de recordar-vos
a tots que el que ens felicitem
és bona Pasqua, no?
No ens diem...
I la Pasqua vol dir
el pas de la mort a la vida,
el pas també que nosaltres
hem de fer,
cada un de nosaltres.
Jo que penso que...
segur que aquesta setmana
ens ha ajudat a tots molt,
ens està ajudant
a donar aquests passos
que hem de donar a la vida, no?
I en circumstàncies
no sempre fàcils,
no sempre...
No sempre fàcils, exactament.
En temps complicats, eh?
Sí, molt complicats
i des d'aquí tinc un record particular
també per tots aquells
que ho estan patint
més de prop, no?
I em sembla que ja
som tots els que ho estem patint
perquè si no és un mateix
és un familiar,
és un amic
i també ens estimem
aquesta societat nostra, no?
I veiem que hi ha coses
que no es poden fer
i això ens dona dolor, no?
Si estimem la gent
perquè el missatge de Jesús
és aquest, eh?
No oblidem.
Estimeu-vos els uns als altres
com jo us he estimat
i ell ens va estimar fins a la mort
i per tant això
ho hem de tindre sempre present, no?
I això és molt bonic, no?
De pensar que també nosaltres
així ens hem d'estimar.
Ara destacàvem fa una estona
la devoció
que avui esflora especialment, no?
Pels carrets de la ciutat?
Sens dubte.
Espero que sí, no?
I veus molta gent.
Mira, jo a les processons
després em tocaran
al darrere del Sant Cris
ja quan hagi passat
tot el seguici
i tota la gent
i serà per mi
un moment molt bonic
perquè mires les cares
de les persones
i veus que hi ha pietat
i que han tingut
una experiència molt bonica
aquests 20 passos
que em sembla que són 20, no?
Sí, sí.
20 passos que passaran per aquí
i que he acompanyat
per tants debots
i tanta gent
que ho està fent
amb tantíssima il·lusió.
Per tant,
és un dia gran
per Tarragona,
és un dia gran
lògicament
per l'Església.
Monsenyor Jaume Pujol,
moltes gràcies
per obrir les portes
de cara seva
i ens veiem per aquí.
A vosaltres.
moltes gràcies.
Monsenyor Jaume Pujol,
som, com dèiem,
al Palau Arcabisbal.
Hem volgut parlar amb ella
a l'inici
d'aquesta retransmissió
de la professora
del Sant Enterrament.
De fet,
a Jura Maria,
jo estic escoltant de fons ja
diria que els armats
de la sang
perquè deuen ser pràcticament
a punt a punt
de tombar
aquí baix
davant mateix del seminari.
Això vol dir,
doncs, que
això pràcticament
està a punt d'arribar.
Els armats de la sang
que enguany
no han pogut estrenar
vestits
com teníem previst.
I recordem
que van iniciar
una campanya
l'any passat
i la seva intenció
era poder estrenar
vestits
aquest 2012.
No podrà ser enguany
però sí que treballen
intensament
perquè pugui ser el 2013.
Ens comentàvem
que els han encarregat
a Múnich,
a Alemanya,
uns vestits nous
que són,
francament,
en fi,
molt diferents
dels que tenen ara.
Hem vist com a prova
el cas
que ha de portar
el capità Manalles
i certament
la reproducció
històrica
de la vestimenta
d'aquesta cua romana
serà
quelcom
que vista
la prova
d'aquest cas
es sorprendrà
també, no?
Evidentment
les coses
no es poden fer
de pressa,
és millor anar
a poc a poc
i bona lletra
i cal esperar
que l'any vinent,
si Déu vol,
aquest cas
i totes les cuirasses
i tota la vestimenta
estigui a punt, no?
De fet,
els han encarregat
a un taller
de Múnich,
a Alemanya,
que fabriquen
entre cometes,
ells fan vestits
per pel·lícules
de Hollywood,
pel·lícules naturalment
de romans
de Hollywood
i els armats
de la sang,
és a dir,
la confraria
de la sang
els han volgut
encarregar
en aquesta fàbrica
de Múnich,
això també ha fet
que el costi
una mica més elevat
del que havíem previst,
costaran aproximadament,
crec que són
1.900 euros,
recordo,
per teratge,
estem parlant
de 40 teratges.
han buscat
esponsors
que patrocinin
un vestit
cadascú
o dos
o els que puguin,
no?
I jo suposo
que per trobar
44 persones
que vulguin
tenir
el goig
i els diners
per poder
fer
aquest patrocini,
jo crec que
a Tarragona
amb el número
d'habitants
que tenim
i malgrat
aquesta època
que estem vivint,
malauradament,
jo crec que es trobaran.
Tota manera,
si algun que ara
ho veu fer
de patrocinador
podríem dir
entre cometes
encara serà temps,
vull dir que
d'aquí al 2013
encara queda molt
el corregut.
El mecenatge està absolutament obert.
Doncs ja escoltem
de fons
aquests armats
de la sang
que estan a punt
d'arribar aquí
al Pla de Palau.
Aquí també
podem veure
una de la zona
de cadires
habilitades
per aquesta
processió
del Sant Enterrament.
De fet,
n'hi ha aquí
el Pla de Palau
també,
el Pla de la Seu
i en algun punt
de la Rambla
aquest any
com a novetat
no n'hi ha per exemple
on se la passa a la font
que altres anys
se n'havien posat
aquest any
no n'hi haurà.
Són cadires
que estan ja
pràcticament a plenes
aquí al Pla de Palau
encara s'hi veu
encara no es fossin negre
i van ja a punt
d'arribar
aquí en aquesta zona
els armats
de la sang
que són els que
obren aquesta processió.
Veurem la cua romana
d'aquí a poca estona
d'entrar per aquí
i després ja també
la real i manera
de la congregació
de la sang
amb els matraques
no,
Josep Maria?
Amb els matraques
que van obrint
la processió
són els primers?
No,
el primer que van
són els armats
després ve la bandera
de la sang
la bandera negra
l'escendard negra
de la sang
amb les matraques
al costat
ja ara veurem
que es van acostant
efectivament
la bandera de la sang
que també és una
de les antigues
que tenim a la ciutat
no?
Una bandera també
molt benerada
una bandera que
vull dir
la bandera autèntica
de la sang
és una bandera
que ha viscut
també com tota la ciutat
moltes
moltes circumstàncies
curiosíssimes
és una bandera
que va desaparèixer
en temps de la guerra
del francès
com van desaparèixer
moltes coses
es va trobar
a Vilaseca
algú la va recollir
la va trobar
a Vilaseca
i amb el temps
va tornar
a vindre cap aquí
el que no et podria assegurar
és si aquesta bandera
és l'autèntica
que es va trobar
després de la guerra
del francès
o en el decurs dels anys
s'ha anat guardant
perquè són peces
gairebé de museu
i no es poden
passejar
La cua romana
que ja és aquí
a Blà de Palau
amb el seu balanceig
característic
amb un de
de fet
un dels passos
perquè ells
s'entén diferents
al llarg de la processó
no sempre van el mateix pas
van variant el pas
abans quan fèiem
la recollida a la tarda
que també ho fèiem
en dia
van un pas més ràpid
de tant en tant
ara arriben aquí
amb una formació
de quatre
Capità Manalles
al davant
els sis davals
al davant
van aquests noietts
obrint
pràcticament
la processó
amb unes torxes
que vesteixen
una túnica
de color blau
amb motius durats
amb els punys
de cuiro
i una cinta blanca
amb dibuixos
al cap
i un cinturó
també blanc
com la cinta
del cap
els timbalers
els timbalers
van vestits
com el trompeta
i el trompeta
porta un casc platejat
amb tota la cresta
de color blau
el pit també
és argentat
i la capa blanca
la túnica
amb motius blaus
i la trompeta
o clarí
que és
també acompanyada
d'un damas
de color blanc
escoltem aquesta balsa
de la cua romana
ara diria
que més o menys
anem a sobre l'hora prevista
s'han derrit
una miqueta
doncs
anem bastant bé
d'hora
jo diria
que un quart d'hora
20 minuts
com a màxim
aquest any
hi ha hagut
de novetats
respecte a l'horari
sobretot
pel que fa
a la recollida
dels misteris
dels armats
ara giren
de cara
al pla de Palau
i faran
les salutacions
el toc
de reverència
que es pot sentir
la primera reverència
i ara ja
de ben segur
faran
una
de les
passades
que acostumen
a fer
en diversos punts
de tot el recorregut
normalment
aquestes passades
es fan
la primera
la fan aquí
al pla de Palau
la fan una altra
al pla de la Seu
una altra
a la plaça
de la Font
i després
a la Rambla
el motiu
que aquestes passades
que aquestes passades
es vagin
espaiant
al llarg
de la processó
és perquè
en el moment
que ells fan
aquestes passades
la resta
de la professió
ha de quedar
parada
i això va bé
en part
perquè així
els portants
dels misteris
poden descansar
també una mica
la figura
dels arrengladors
també és important
no?
Josep Maria
i tant
perquè han de procurar
coses de vegades
veritablement difícil
que la professió
no es tanqui
no es trenqui
no es trenqui
Estan fent el creuament
en aquests moments
aquí la cor romana
davant del pla de Palau
davant de moltíssimes persones
que s'ho miren
de públic
estan
molts d'ells sentats
altres també drets
aquí
al tomb de muralles
i a punt també
de fer el tomb
cap a baix
perquè ara seguirem
el recorregut
cap a baix
cap a la direcció
cap al claustre
podríem dir
que baixen
pel carrer del claustre
i empalmen
ja
amb el carrer
de les escribenies velles
i el pla de la Seu
tornen a fer
un altre d'aquestes passades
aquí de fet trobaran
especialment els misteris
d'aquells més grans
algun dels pasos estrets
d'aquest recorregut
tradicional
de la professora
de Tarragona
un dels pasos estrets
on podrien tenir
alguna dificultat
tot i que tots
els més grans
estan articulats
i no hi ha problemes
i encara
avui en dia
aquesta dificultat
és poca
perquè allí
hi havia
la famosa volta de Salvi
que fins a l'any
1860
provocava
veritables
aldarulls
perquè fins i tot
s'havien de desfer els passos
baixar les imatges
i tornar-los a muntar
després
amb la qual cosa
sempre això
ocasionava
que els que feien
i desfeien els passos
doncs no estiguessin
en silenci
precisament
i la processó
de Tarragona
sempre s'ha caracteritzat
gairebé
sempre
fins als nostres dies
pel silenci
el que passa
que
en el món globalitzat
en què vivim avui
depenem
també
de la famosa
ruta del tambor
de l'Aragó
i
alguns pobles
d'aquesta ruta
del tambor
estem parlant
de Calanga
Calanda
per exemple
han tingut una transcendència
a través de pel·lícules
a través de
reportatges
i avui en dia
el jovent
dona-li
a un nen
un timbal
i jugarà
enormement
i si amb aquest timbal
pot anar a la processó
quan sigui gran
seguirà anant a la processó
que és una manera
d'agafar
els hereus
d'aquesta
professió
tan tradicional
que tenim aquí a Tarragona
el relleu
generacional
està garantit
perquè certament
si s'hi fixen
ho veurà
que a la professó
hi ha força canalla
participanti
hi ha els aspirants
depèn de cada congregació
de cada gremi
de cada associació
hi ha una edat determinada
per poder fer el pas
doncs això
d'aspirant
doncs a congregant
cadascuna té les seves normes
però hi ha cantera
podríem dir
hi ha cantera
i de fet
la cantera
s'acostuma
acostuma a anar
al començament
de la processó
vull dir
quan passin
els diferents misteris
veurem com
els primers
tenen més canalla
més aspirants
diguéssim
congregants
entre altres coses
perquè fixa't
que ara ja es comença
a fer fosc
la professó
acostuma a durar
d'entre dues i tres hores
una criatura
de quatre o cinc anys
que ja vol anar
a la processó
acompanyada del seu pare
està bé
que a les vuit
comenci la processó
però a les deu
quarts d'onze
aquella criatura
ja està molt cansada
a dormir
ara imagina-s'hi
aquella criatura
ha de sortir a les deu
precisament
a l'hora que acabaria
i moltes de les cofradies
concretament
el gremi de marejans
o per exemple
l'associació
La Salla
que són les que van
al començament
són aquelles cofradies
de la canalla
dels minyons
dels més petits
La Salla
La Salla
per exemple
es nota
que quan porten
un dels passos
que us ho van a anar
una mica més ràpid
si més no
quan fan la recollida
dels misteris
per a part dels armats
la puxada
de peixeteries
es nota que van una mica
més ràpid
perquè són gent
bastant més jove
en general
més jove
i molt petits
fins i tot
hi ha canelleta d'aquesta
que aguantar
tota una professora
no la poden aguantar
i assisteixen
a la recollida
dels misteris
i ja tenen
la il·lusió
complerta
i després
el que fan
a vegades
és
els pares
o alguna tieta
o algun avi
els recull
en una cantonada
surten de la processó
mig d'amagat
perquè ja no poden més
Per cert
30.000 persones
les que estan
segons les previsions
de la Guàrdia Urbana
en aquests moments
seguint els diferents
punts del recorregut
aquesta processó
de Tarragona
2012
30.000 persones
i aquest any
jo crec que podria
fins i tot haver-hi
un repunt
per la campanya intensa
que hi ha hagut
de promoció
a nivell
del patronat de turisme
a nivell
dels hotels
dels càmpings
oferint allò
la que deien
la Tarraco Family Week
aquesta mena de resort
que es convertia
a la ciutat
si s'hi fixeu
potser haureu vist
persones turistes
amb braçalets
per la ciutat
amb aquesta campanya
si és que ha funcionat
doncs això
potser encara en veurem més
més enllà de 30.000 persones
que són les que venen habitualment
a veure aquesta processó
festa d'interès turístic
nacional
i festa d'interès patrimonial
per la Generalitat
va ser molt difícil
Joan Maria
aconseguir
aquestes designacions?
primer va ser
la professor
del Sant Enterrament
que organitza
la Cofredia de la Sang
la real i venerable
Cofredia de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor
que va aconseguir
el primer
diríem
reconeixement
per part de la Generalitat
i després
reconeixement
de patrimoni cultural
i després va ser
tota la Setmana Santa
perquè la Setmana Santa
no queda reduïda
només a un dia
pensa que portem
jo no sé
els actes
entre uns i els altres
entre via crucis
concerts
tot un seguit
d'activitats
que van entorn
d'aquesta Setmana Santa
doncs ja es porten
bastants dies
es va començar
pràcticament
la presentació
d'aquest cartel
diríem turístic
d'alguna forma
però sempre pensant
que ja hi pot haver
un turisme
de proximitat
la mateixa província
dona
de Tarragona
dona perquè
la gent
que no té
una professor
massa solemne
pugui vindre
aquí
hi ha hagut anys
estem parlant
del segle XIX
en què
la professora
de Reus
es feia els dijous
i la de Tarragona
es feia els divendres
perquè la gent
pogués assistir
participar
d'alguna manera
de les dues
professors
avui en dia
la gent surt
i sobretot
la gent
de grans ciutats
estic pensant
en Barcelona
que o bé
tiren cap
a la Costa Brava
o bé
tiren cap
al sud
i Tarragona
ofereix
un marc
incomparable
a l'hora de presentar
una professora
d'aquest tipus
aquesta que veiem ara
és la cantera
del gremi de Marejans
aquest és el primer pas
que obre
que obre la professora
que és el pas
del Sant Sopar
i és un pas
que tot i que el gremi
de Marejans
té una antiguetat
que es remunta
fins al segle XIV
i que ha participat
a la professora
pràcticament
des de la seva
pròpia fundació
perquè pagesos
i pescadors
eren els habitants
de Tarragona
ja a l'edat mitjana
i els començaments
de l'edat moderna
no va ser fins a l'any
1995
en què van pensar
en fer un misteri
per allò
que t'he dit abans
perquè els més petitets
poguessin assistir
a la professora
aquests dos
són els que
acaben més aviat
perquè han començat
també més aviat
i aquest és el misteri
del Sant Sopar
que es va fer
si estem a l'any
2012
12 i 5
deu ser 17 anys
16-17 anys
a l'any 95
de l'Andorrà
Emili Soler
Carcoler
representa els 12 apòstols
que Sopar
naturalment
el veurem de seguida
aquest el porten
espatlles
barrodes
aquest el porten
espatlles
el porten espatlles
i curiosament
diríem
el cap de colla
dels portants
és una noia
és un misteri
que es va fer
diríem
de forma
gairebé artesanal
a banda de l'escultor
de l'Emili Soler
Carcoler
hi van participar
gent
fusters
i avenistes
d'aquí
es va fer
el durat
també
per gent
de la casa
la peanya
fou construïda
també
pels propis
congregants
o gremiats
del gremi
de Marejans
i
hi ha la cosa
diríem
curiosa
d'alguna forma
i és que
tots els apòstols
que estan asseguts
allí
són cares
conegudes
de gent
del Serrallo
o d'alguns personatges
que han estat
bastant vinculats
al Serrallo
i veig que ja fas
una sonrissa
una miqueta especial
és que n'hi ha un
que està molt a prop meu
n'hi ha un
fixi'nser
si estan a prop
d'aquest pas
doncs sí
hi ha punta
per allà
Josep Maria Sabaté Bosch
que ho veuran
per allà
del Sant Sopar
acaba de donar
el tomb
quin apòstol
per cert
quin apòstol
l'únic traïdor
dels que sopen aquí
el dolent
d'aquesta pel·lícula
que resulta
que és la primera cara
que es veu
així
com diríem
imatge
icona
d'aquest Sant Sopar
tret de Jesús
i un cosí seu
el Jaume
els altres
són cares
de pescadors
del Serrallo
o de gent
ja et dic
vinculada al Serrallo
Sant Sopar
del gremi de Mareixants
que ja està aquí
a Pla de Palau
dut a colla
per tots
aportants interiors
8 d'exteriors
i en aquests moments
es fa el silenci
també
els exteriors
són ganxos
també és allò
que hem d'anar agafant
la terminologia
pròpia de Tarragona
perquè si anéssim
a Mandalusia
veuríeu que allí
cada peça
cada cosa
té el seu nom
propi
i característica
aquí per arrencar
també hi ha algun senyal
per arrencar el pas
al misteri
amb cops
a sobre del misteri
amunt
vull dir
amunt
vinga va
en l'aire
un crit així
eh
les alusias
són molt més
diríem
poètics
o lírics
perquè
el capatàs
acostuma a agafar
el crit
i diu
hasta el cielo
con ella
eh
aquí no poques
canten saetes
eh
no no
doncs en aquests moments
que el Sant Sopar
està just a sota
doncs amb vosaltres
el pla de Palau
amb aquest balancet
dels portants
i dels que estiren el pas
són d'aquest tipus d'imatges vestides
en què l'escultor
on s'ha dedicat plenament
és a fer
el cap
les mans
eh
i
gairebé
ni els peus
perquè
queden sota de la taula
i no es veuen
no
eh
un dia
un dia estaria bé
parlar
de les bandes
que acompanyen
cadascun
dels misteris
cadascun
els passos
perquè també
tenen la seva singularitat
aquí a Tarragona
la nostra ciutat
algunes a pròpies
altres que són
que venen de fora
però també té
el seu
el seu
que no?
pràcticament
totes les bandes
de timbals
gairebé
absolutament
totes
s'han fet
arrel
d'aquests
contactes
amb el món
de la ruta
famosa
del tambor
del bombo
i del tambor
de la zona
de Tarol
de la zona
de l'Aragón
Calanda
és la capital
d'això
dels timbals
i dels bombos
i normalment
hi ha algun
aragonès
afincat aquí
a Tarragona
vinculat
amb alguna
cofredia
d'aquestes
que ha sigut
el que han senyat
i cada cofredia
ha procurat
ja tenir
el seu
propi
acompanyament
entre altres coses
perquè és molt difícil
trobar un acompanyament
penseu que són
són 20 passos
i aconseguir
o 20 orquestres
o 20 grups
de ministers
o coses semblants
és una miqueta difícil
escoltem aquest so
dels acompanyants
del Sant Sopar
aquesta banda
procuren
pels carrers
de la part alta
procuren
mantenir un to
relativament baix
tot i que
si se'ls deixa
es van animant
però procuren
que els decibelis
no
no enfosqueixin
massa
aquest silenci
no tapin
aquest silenci
que s'ha de caracteritzar
no?
a més a més
la baixada aquesta
d'aquí del Pla de Palau
també té un encant especial
vull dir
no es baixa de pressa
es baixa molt a poc a poc
hi ha temps de recrear-se
veient el pas
aquests instruments
perquè hem de dir instruments
no?
timbals
bombos
caixes
les caixes
xines
aquestes caixes
xinetes
que fan aquest soroll
les mateixes baquetes
el toc de les mateixes baquetes
han anat aconseguint una cosa
perquè totes aquestes bandes
s'han sortit ja de Tarragona
han anat amb trobades
amb altres bandes
i han anat aprenent
coses dels altres
no?
i aquí quan se fa alguna trobada
de bandes
que se'n fan vàries
bueno
se'n fan
se'n fa una de caire local
i una de caire estatal
no?
veuen
poden conèixer
nous estils
noves formes de tocar
i els
els directors
d'aquestes bandes
doncs
doncs
els hi ensenyen
hi ha també
una banda infantil
molt petita
per crear aquesta escola
de timbalers
d'alguna forma
doncs veiem
en aquests moments
el Sant Sopar
que ja està desfilant
cap a baix
en direcció
cap al claustre
i aquí encara estan passant
aspirants
del gremi
de mareixants
de seguida
ponem també
la bandera
la bandera del gremi
que si no el va xerrat
el portant de la bandera
en aquest cas
és del Sant Sopar
ser Joan Antoni Belmonte
el president de la Confederació
Empresarial
de la província de Tarragona
de la CEPTA
és el portant
de la bandera
del Sant Sopar
que és el que veurem
d'aquí a Pocosona
també per aquí davant
de la mateixa
doble de Palau
de fet sí
ja ho veiem
el que d'aquí
no aconsegueixo veure
Josep Maria
qui són els acordonistes
que porten les cordes
jo encara que els vejessis
jo no sabria dir qui són
de fet sí
un diria que és Agustí Mallol
un diria que és
el regidor Agustí Mallol
a una banda
l'altre des d'aquí
no el reconec
a veure
jo no entenia Belmonte
sí que per si
en de la CEPTA
que porta la bandera
del gremi de Marexans
de la Sant Sopar
doncs sí
l'altre ja el reconec
eh
l'altre és
un fill del serratllo
eh
que és
és el Roc
el germà Roc petit
eh
d'una saga de
el de la dreta
és Agustí Mallol
Agustí Mallol
efectivament
que és membre del gremi
i l'altre també
eh
vull dir
el que passa
que jo sé el cognom
però el nom
no me'n recordo
eh
el gremi de Marexans
amb seu
al barri mariner
al serratllo
són a prop de 700 confrares
tenen la seu
al carrer Sant Pere
d'aquest barri mariner
a la plaça de Sant Magí
concretament
eh
el gremi de Marexans
cantonada
amb el carrer Sant Pere
evidentment
no
i t'hi dic
que no recordau els noms
entre altres coses
perquè al serratllo
hi ha una cosa curiosa
el serratllo és un poble
dintre de la ciutat de Tarragona
i els pobles
la gent
tots acostumen a tenir
el mateix nom
al cap d'unes quantes generacions
i se'ls coneix més aviat
pel renom
que no pas
pel propi nom
eh
veient també doncs
mossèn de l'església de Sant Pere
del serratllo
mossèn Joaquim
abans per cert
era el mossèn d'Altafulla
Joaquim Gràs
Joaquim Gràs
que a més a més
és de Torredembarra
vull dir
eh
i ara ja veiem
el panor
que precedeix
el primer pas
de l'associació de la Salle
l'associació de la Salle
té dos passos
normalment el primer d'aquests passos
correspon
als alumnes actuals
del col·legi
de les escoles cristianes
de Sant Joan
dels germans
les escoles cristianes
de Sant Joan
de la Salle
i són
diríem
el pas
en què hi ha
més nens
perquè clar
l'edat
d'alguns alumnes
són d'aproximadament
els sis anys
quan comencen
allò que abans
se'n deia
l'ensenyança
general bàsica
fins quan
arriben
als últims cursos
de batxillerat
que abans era
el preuniversitari
o el cou
no?
Alguns d'ells
també van acompanyats
dels seus pares
mares
o els germans
més grans
però
d'alguna forma
ja veurem
que hi ha
un nombre
considerable
de participants
amb les seves cues
esteses
que és
altra
de les característiques
típiques
també
de la professora
de Tarragona
i
respondria
també
a la mateixa
idea
que tenim
amb els
del gremi
de marejans
del pas anterior
el fet
de poder
sortir aviat
i acabar
aviat
amb una hora
pròpia
dels nens
els nens
han d'anar
amb una bona hora
de dormir
i una vegada
encara que sigui
una miqueta tard
i per una causa
com aquesta
de participar
amb aquesta
professora
la cosa
és positiva
en aquest sentit
L'olor a Siris
s'ha fet ja
un ni per cent
aquí a Pla de Palau
quan ja sí que ara
comença a enfusquir-se
el dia
i veiem la catedral
aquí al darrere
il·luminada
perfectament il·luminada
i hi ha molt de públic
que s'ho ve mirant
alguns que puixen
per la muralla
veiem que ja
suposo que hi ha qui es queda
en un lloc estàtic
per veure la professora
i altres
que van fent
una mica el recorregut
qualsevol lloc
a la part alta
té el seu encant
té el seu interès
el que passa
que moure's
per la part alta
en un dia com avui
és dificilíssim
els carrers
estan tallats
no es deixa
travessar la processó
perquè si no
això ja seria
un caos
terrible
i aleshores
si trobes un bon lloc
veus el bon lloc
el Pla de Palau
és un bon lloc
el Pla de la Seu
la baixada
del Patriarca
vull dir
el carrer de Parc d'Esglèges
el carrer de Marceria
el carrer Major
tots són
tots tenen el seu encant
perquè sempre hi ha
un decorat de fons
al darrere
i evidentment
fins i tot
el passeig
de Sant Antoni
amb la sortida
l'únic que passa
que la sortida
ara ja sí
ara ja
la foscor
permet
que la llum
la donguin
les atges
que no és ciri
sinó que són atges
i que s'ha aconseguit
també
desterrar el ciri
perquè el ciri
deixava les taques
de cera
i això
va començar
a la Rambla
que no es podia passar
perquè hi havia
les rajoles
i feien malbé
les rajoles
i al final
s'ha aconseguit
aquest invent
entre cometes
que hi hagi
un blandor
que hi hagi
una metge
i que
el diríem
l'atge en si
sigui un dipòsit
d'un líquid especial
algun d'aquests líquids
de parafina
o d'alguna cosa
semblant
amb aquesta química
que tenim
que també ha de servir
no solament
per fer fum
i contaminar
l'atmòsfera
sinó també
per il·luminar
la professor
del Sant Enterrament
veiem
en aquests moments
que passa
el portant de la bandera
si no anem a ratxes
el doctor
Manuel Prieto Macías
el portant de la bandera
de l'associació
La Salle
aquesta congregació
amb 600 congregants
ells també
són
però
més de 3.200 membres
abans ho feia referència
a Maria Sabateu
que clar
hi ha moltíssims alumnes
i això fa que
el relleu estigui
totalment garantit
pel futur
membres
que són
els alumnes
i els pares
també
perquè formen part
d'això
que ara se'n diu
l'AMPA
l'associació
de pares i mares
i que es vinculen
amb l'educació
dels seus fills
els vinculen
amb el col·legi
i els vinculen
també amb l'exemple
de veure
que el pare
i la mare
assisteixen també
a la professora
i veiem allò
el misteri
que fa entrar
d'aquí
al Pla de Palau
també és molt característic
el guarniment
de cadascuna
d'aquestes peanes
de cadascun
d'aquests misteris
aquesta també
il·luminació
que en alguns casos
tot i que pot anar
fins i tot en detriment
de la qualitat
del pas
perquè amb els anys
pot arribar
a envurtir-lo
això
els que fan restauració
ho sabem molt bé
que en alguns casos
segons els siris
que es fan servir
que s'hi posen
sí
es pot
clar
el fum del siri
sempre deixa
aquest enagró
però vaja
el pas
de l'auració
de l'hort
que el porten
també
espatlles
portants
del propi col·legi
joves
i antics alumnes
ha sigut portat
a ombros
a coll
des de fa relativament
no masses anys
perquè abans
els portaven
rodes
i és un pas
que
va ser reconstruït
després de la guerra
aproximadament
l'any 1942
44
tenim present
que els germans
de la Salle
van arribar aquí
l'any 1906
a començaments
del segle XX
i al cap
de pocs dies
ja es van incorporar
la professora
del Sant Enterrament
i durant molt de temps
va ser
la
diríem
la primera
cofredia
contemporània
perquè les altres
tots es tenien
diríem
una solera
de l'època medieval
o de l'època moderna
l'original
de l'oració
a l'or
de l'Obertsal
i Agulló
que es va cremar
el 36 de la guerra
exacte
es va haver de refer
com ha passat
en molts casos
no és una excepció
no és un cas únic
ells
el que es va cremar
durant la guerra
no era solament aquest
sinó que hi havia
el primer pas
que van tenir
era el petó d'ajudes
i
clar
aquest pas
quan el van
intentar recuperar
van veure
que
l'escultor
que el tenia
que fer
va dir
sóc incapaç
de fer
el petó d'ajudes
que hi havia abans
i aleshores
van decidir-se
per aquest
entre altres coses
perquè
el ser
una imatge
d'un fet històric
del començament
del que seria
la passió
perquè pràcticament
abans hi ha el Sant Sopar
que és dijous sant
per dir-ho d'alguna forma
i el divendres sant
comença aquí
a l'Hord de les Oliveres
si seguim els evangelistes
ens trobem precisament
amb això
aquí és on comença
la passió
aquest moment
en què
Jesús
se sent
més home
que mai
i fins i tot
té por
del que li vindrà
i demana
el teu pare
que li tregui
aquest patiment
que pugui sentir
però al final
diu el famós
fia't
que va dir sa mare
també
que es faci la voluntat
i no la seva
va ser l'escoltor
Claudi Rius
que va declinar
l'oferta
de fer un pas nou
pel que deia
Josep Maria Sabete Vos
que no
va ser incapaç
d'imitar
ni igualar
la meravella original
de Josep Llimona
de l'any 27
la salle
també té
la seva pròpia banda
acompanyant
que és el que hem dit
hi ha un atractiu
de participar
d'alguna forma
ja sigui
tocant
el timbal
ja sigui
portant
un pas
els que poden
i tenen força
no senzillament
anant a fila
la salle que recordem
és qui organitza
el sermó
de les set paraules
un altre dels actes
bonics
de veure
d'assistir-hi
d'anar-hi
en aquesta setmana
de Tarragonina
que un any
precisament
ha canviat
de local
tenint
l'església
la petita ermita
de Sant Magí
del Portal del Carro
en obres
s'ha traslladat
a l'església
de les monges
de l'Estonac
l'església
d'Esenyança
a l'altra banda
de la blanca
podríem posar
la catedral
que aquest any
s'ha pogut veure
després d'un període
de restauració
a més a més
amb els deu misteris
explosats
els que eren
a la Passa Verdaguer
molt important
d'aquest any
i que també
permés
que els visitants
s'han pogut veure
la restauració
de la part de la catedral
de l'interior del temple
de fet
la catedral
és un marc
incomparable
pel que vulguis
per un concert
però
és un temple religiós
i portar els misteris
al temple religiós
ha donat
una importància
a aquesta restauració
que la nau central
i el creu
fa un goig
com mai l'havíem vist
nosaltres
han sortit
tot un seguit
de pintures
que hi havia
al darrere
de la capa
i els misteris
han lluit
moltíssim
molt més
del que podien lluir
amb una carpa
a la Passa Verdaguer
que era una forma
de muntar
un museu
de circumstàncies
diríem allò
d'un museu
de campanya
d'alguna forma
però
la Passa Verdaguer
i la carpa
tenen més sentit
en qualsevol
de les altres coses
que es fan
durant l'any
durant les festes
de Santa Tegla
es fa la festa
les tapes
que es venen allí
o els entrepans
que es venen allí
per treure
algun sentiment
per algunes colles
i allò
potser sí
però clar
els misteris
han lluit
moltíssim
durant aquesta semaneta
encara no una setmana
que han estat
exposats aquí
Recordem que això
també ha condicionat
la recollida
dels armats
perquè aquest any
s'han fet
més a la part alta
del que seria habitual
per aquesta circumstància
precisament
s'han fet
tres recollides
com és habitual
la primera de sis
segona de sis
i tercera de cinc
i amb algun dels passos
que aquest any
eren a la part alta
no eren pas
altres punts
de la ciutat
també eren
anys enrere
quan hi havia
la carpa
de la plaça
Verdaguer
això també
s'ha fet
variar una mica
no gaire
el recorregut
de fet dels armats
si més no
el que han canviat
una miqueta
és la disposició
dels passos
que alguns eren
al pla
a la plaça
igui
si dius
Sí, sí, sí, bueno, és clar, hi havia els dos passos de l'Associació de la Salla i el mateix pas de l'Ecceomo,
que també estaven a la catedral, que resultava una miqueta complicat portar-los fins al lloc on els recollien,
que era normalment a la Rambla, i després ha donat peu també al que una cosa que es va començar l'any passat,
però com la puja ho va entorpir una miqueta, que és l'esmandada,
els del gremi de Marejans tenen la idea de fer un recorregut determinat a l'hora que canvien els passos de lloc,
i com que els pescadors utilitzen la paraula esmandar quan canvien de lloc,
quan la xarxa o el peix no surt en un lloc determinat, quan no el poden pregar,
van dir que si canviem el pas de lloc li direm el mateix nom que fem servir nosaltres,
amb la part la pròpia, i la gent pregunta què és això de l'esmandada,
doncs ve del verb esmenar una posició i canviar-la i anar-la a un altre lloc,
a veure si la pesca dona més fruits, d'alguna forma,
i l'esmandada ha sigut un èxit perquè van aconseguir,
bueno, aconseguir, van fer una cosa que no s'havia fet mai,
baixar-los des de la catedral fins al lloc amb els timbals,
i amb una petita professor, que no és ni professor ni res,
senzillament és fer una cosa que si no es fa d'aquesta manera no té cap atractiu.
Pensa que els passos es pugen des del lloc on acabem on està,
potser durant tot l'any, i es pugen sense faldilles,
de qualsevol manera, sense llum i sense res,
a les 8 al dematí gairebé sense que ho vegi ningú.
En canvi, poder fer un recorregut d'aquest tipus,
el traslat d'una cosa amb una altra,
que té un caire nou i que tal vegada això continuarà,
no ho sé, potser se faran esmandades de molts altres passos
per aconseguir donar, fer alguna cosa nova cada any
amb aquesta processó que és molt tradicional,
però que no està de més que cada any es pugui aportar
alguna petita cosa, alguna novetat,
que no alteri excessiva massa l'essència
que ha de tenir la professor del Sant Enterrament.
Per cert, aquesta tarda explicava Carles Batges
que la recollida de les armats no es fa enlloc,
només a Tarragona.
Exacte, és una de les coses típiques,
abans de dir-ho, de les cues,
com també és típic aquest altre pas que passa ara,
que és el dels antics alumnes, és de la Salla també,
però aquest encara segueix amb rodes,
i també és una de les coses curioses de la ciutat.
Normalment, a tot Espanya,
l'escena que hem vist de l'Oració de l'Or,
i aquesta escena que passa ara, que és el Batlleu i Pregueu,
estan plegades en un sol pas.
I aquí, d'un, han fet dos passos.
Un, que és el dels alumnes actuals,
i l'altre, el dels antics alumnes.
El que passa és que portar espatlles a aquest altre pas,
amb les quatre figures que hi ha,
i la mateixa peanya,
ja no és cosa de canviar una miqueta el vestiment
i buscar unes quantes persones.
Aquests són passos que ja pesen una miqueta més.
Batlleu i Pregueu,
en Jesús ha exhortat els seus deixebles,
a perillectes, a Pere, Jaume i Joan,
a batllar, però ells no, ells van a dormir.
S'adormen un parell de vegades.
És que, de fet, el nom queda molt bonic,
però ni van batllar ni van pregar.
Es van a dormir com a soques,
entre altres coses,
perquè en aquests moments encara no entenien
absolutament res del que anava a la història.
Vull dir, és curiosíssim pensar en totes aquestes coses,
perquè quan es despertaran ja serà en el moment
en què veurem el pas següent.
Una altra de les característiques que tenim també
en la nostra processó
és que es pot resseguir pas a pas
tota l'evolució de la passió,
la passió i mort de nostre senyor Jesucrist.
Falta allò que ens ha dit el senyor Orgabisbe
de viure el diumenge de Pasqua.
Hi falta un pas o una celebració especial,
també així, diríem, de carrer,
perquè, d'alguna forma,
les esglésies ja se celebra la vella Pasqua.
Però jo no em cansaré de repetir
que el diumenge de Pasqua
el mateix interès,
les mateixes ganes que tenim tots plegats
per organitzar tots els viacrucis
i totes les professors que tenim
durant la Setmana Santa,
hi hagués l'intenció de tots plegats
organitzar el dia de la Pasqua de Resolvció.
s'hi convé amb un encuentro d'aquests,
amb una trobada entre una Mare de Déu
i el cri ressuscitat.
Per què? Perquè es vegés també
la joia de la Pasqua.
I la Pasqua no solament marxar i anar
a menjar la mona.
els de la Salle
van aconseguir també,
no solament una banda de trompetes
i timbals,
sinó que han aconseguit també
organitzar una orquestra.
Les orquestres tenen un toc especial,
hi ha quantitat de composicions,
hi ha quantitat de peces de possessor
que les van aprenent.
Si convé, cada any n'aprenen una
i amb 4 o 5 anys
tindran prou repertori
per acompanyar a tota la...
i fins i tot tenim un himne a Tarragona,
tenim peces creades especialment,
partitures que s'han creat especialment.
Enguany s'ha editat un llibre de partitures
que és una de les novetats
que també hem tingut per Setmana Santa.
Doncs aquest és un grup,
un grup d'alumnes
o d'estudiants de música
vinculats a la Salle
en aquest sentit.
Poguer tocar les cançons
propis de possessor
i que no tot sigui bombos
i timbals
i vaquetes per tot arreu.
Hi ha d'haver un mínim de varietat
i veurem com també
cada grup aporta
el tipus d'orquestra clàssica
amb els instruments de vent
i potser sí un timbalet i un bombo
però senzillament d'acompanyament
quan ja veurem que hi haurà
altres agrupacions musicals
que tindran també
alguna petita característica
pròpia i diferencial.
Comença a fer fred, eh?
Eh?
Comença a fer una mica de fred
aquí al Pla de Palau.
De fet, suposo que Tarragona
en general comença
amb una mica de frescor.
Aquí tots passem una professor, eh?
Nosaltres més o menys asseguts, eh?
Però jo penso en els armats, eh?
Quan noto aquest fred per les cames
penso en els armats
que van amb les mitges
alguns de més valents
sense mitges i tot.
Els d'aquí Tarragona
van tots amb mitges, eh?
Els de Torredembarra sí,
sembla que siguin més valents
i més forts, no?
I a més a més el president
de la Cofredia de la Santa Creu
que és la que porta els armats
també és un xicotot
alt, fort i valent
que s'ha fet mirar sempre
en el sentit aquest, no?
D'atacar amb mànigues
curtes i sense mitges, eh?
Té mèrit, eh?
Perquè a més a més
portar l'escut
i portar la llança
la mà queda pràcticament
inamovible, eh?
Quan acaba un or recorregut
després de més de dues hores
portant l'escut
especialment amb aquest gest de la mà
i de l'escut molt bé.
I el pas d'arrossegar els peus
per terra com fan aquí, eh?
Aquest pas que fan els armats, eh?
Fent picar la llança
a terra i tot això
un ratet sembla que no sigui res
però porten ja tota la recollida, eh?
I fixa't-hi que han baixat
dues vegades a la Rambla
han pujat fins aquí dalt
a la catedral
han tornat a anar per avall
i a cada vegada
han fet alguna passada
o alguna cosa semblant, no?
Tota manera, jo m'ho preguntava abans
Els armats sopen entre mig?
És a dir...
Sí, entre el final de la recollida
aquest diré jo
posem que hagin acabat
a tres quarts de set
i tres quarts de vuit
es poden retirar
i els hi fan un petit catering
i poden sopar
Recuperen forces, eh?
Per tant
Sí, sí, sí
Ara veiem en aquests moments
crec que és la bandera també
de l'associació La Salle
No
Diria?
O és la següent?
Ara, no, la bandera de l'agrupació La Salle
diríem, de l'associació La Salle
del segon pas
ja ha passat
I de la primera
I ja veuràs que també hi hauria d'haver
els portants corresponents
i ara tenim el pendor
de l'associació de la presa de Jesús
Que és la cofreria de pescadors
Era la cofreria de pescadors
Però per eliminar el que seria
la cofreria de pescadors
que té un gaire, diríem
més gremial o més sindical
d'alguna forma
més professional
Ara han fet una separació
dins del pòsit de pescadors
també, dins de la cofreria de pescadors
però amb el nom d'associació
de la presa de Jesús
Són els pescadors
que igual com els del gremi de Marejans
en un moment determinat
formaven part una sola cofreria
o un sol gremi
i a partir de fa poc més de 50 anys
pràcticament
després de la guerra
evidentment
van constituir una cofreria nova
i van crear el pas
de la presa de Jesús
del petó de Judes
que és aquell pas
que s'havia cremat
durant la guerra
i havia desaparegut
En aquest cas
el portant de la bandera
ens explicava
el president de l'associació
Pito Tules
Pito Mosquits
ens deia que el portant
enguanya seria
el fill de l'escultor
que va fer la maqueta del pas
l'any 1955
és el José Luis Causaràs
Castellà
fill d'aquest escultor
per tant també
aquesta singularitat
d'aquesta associació
que a més a més
aquest any celebra
el 20è aniversari
dels portants
i timbalers
i de portar el pas
a Espatlles
20 anys
ens comentava també
Pito Tules
i diuen que cap a finals d'abril
faran la trobada
de banda
de les Tarragonines
al Cerrall
per commemorar-ho
Sí, sí
el pas
de la presa
de Jesús
és un dels passos
que també té
una peana
molt forta
i curiosament
quan el van construir
van exigir
que fos
portat a rodes
no els van deixar
portar-lo
a Espatlles
entre altres coses
perquè sempre
hi havia hagut
en el temps
en què els passos
es portaven a Espatlles
problemes
per portar els passos
patir-ho d'alguna manera
i clar i català
i amb llenguatge
de nostres dies
en moments abans
de començar
la processó
els portants
feien
allò que en diríem
de reclamar el conveni
o d'anunciar
el conveni sindical
de portants
i exigien
unes millores salarials
i això complicava
i a vegades també
complicava el fet
que descansaven massa
i la professor
es tallava
Des d'aquests moments
veiem el portant
de la bandera
com dèiem
el fill de l'escultor
que va fer la maqueta
del pas
l'any 1955
José Luis Causarás
Castellà
doncs aquí
del mateix
del pla de Palau
com també
aquest misteri
de la presa de Jesús
de la confraria
de pescadors
misteri
que s'obre
a Barcelona
i Jaume Satorres
Jaume Satorres
sí
són d'un d'aquests
escultors
penseu que
després de la guerra civil
es va cremar
bona part
del patrimoni
aquí a Tarragona
pràcticament
només van quedar
jo diria
dos misteris
dos i mig
per dir-ho d'alguna forma
la resta
de passos
i de misteris
i d'imatges
es van desaparèixer
i acabada la guerra
hi va haver tot un equip
d'escultors
de bons escultors
que es van dedicar
precisament
a fer imatges
religioses
perquè d'alguna forma
també després de la guerra
el fervor
i la pietat
i la devoció religiosa
va augmentar
considerablement
en aquesta passa
veiem com Pere
amb l'espasa
de s'enveïnada
ataca
malcos
li talla una orella
i després
Jesús
el toca amb la mà
i li guereix
l'orella caiguda
de moment
és el petó d'ajudes
que s'acosta
acompanyat
d'algun altre apòstol
al costat
però vaja
és aquest Pere
que ara
en aquesta imatge
d'aquí
es defensa
i donaria la vida
per Jesús
i d'aquí
quatre horetes
després
vull dir
amb un altre misteri
arreu
si hi ha
precisament
aquest misteri
que és allò
del gall
el gall
l'orella no es veu
perquè ja
l'hi ha tallat
pràcticament
ja està tallada
Jesús li diu
que
no ha de fer servir
l'arma
que no
és amb espases
que s'han d'aconseguir
les coses
hi ha
com una mena
de soldat
de soldat
jueu
perquè en aquests moments
són els jueus
els propis
germans
de sang
de Jesús
els que
els que
els traeixen
no solament
Judas
sinó
els sacerdots
tot a Sant Madrid
també aquesta banda
de timbals
que acompanyen
aquest misteri
de la conferia
de la pressa
de Jesús
de la conferia
de Pescadors
de la conferia
de la conferia
de la conferia
de la conferia
de la conferia
de la conferia
de la conferia
de la conferia
que hagis de fer un servei
des dels micròfons
de Tarragona Ràdio, sobretot
per aquesta gent que està a casa seva i que no pot
seguir-la com l'estem seguint nosaltres
perquè evidentment no passa per tots
els carrers i cadascú a casa seva
sap la professor particular que pot
passar, poder-la veure
ara, per mi concretament
és un goig perquè
estic veient
quelcom que feia potser
més de deu anys que no
havia vist, l'última vegada que vaig
tindre ocasió de veure-ho, no ho vaig veure
així tan en directe, estava tancat
dintre d'un camión d'aquestos
de televisió
i allí només estava veient
solament el que el realitzador
em volia oferir a través
de la imatge
de la pantalla
i avui tinc l'oportunitat
de veure passar les bandes
que fixa-t'hi la quantitat de
timbals que hi ha en cada una
d'aquestes agrupacions i bombos
i els participants
que això també d'alguna forma
té un pes específic
en aquesta setmana santa nostra
i la gent que hi participa
no hem vist fins ara
perquè fixa-t'hi que
fins ara hem vist
Canelleta ben jove
perquè tots els que han passat
pràcticament són agrupacions
relativament de gent jove
aquí els pescadors
vull dir
la cofredia
de la presa de Jesús
està relacionada amb els pescadors
però fixa-t'hi que
hem vist ben poques cucurulles
ben poca gent
amb la cara tapada
per què?
perquè un nen petit
no necessita
ni tapar-se la cara
ni amagar-se de res
a vegades
no ho necessita ningú
o a l'inrevés
vull dir
a vegades hi ha
l'eter dilema
el dubte
de què és millor
anar amb la cara tapada
o estar tapada
el que va amb la cara tapada
pot ser que
per humilitat
i per allò
per no voler
que el vegin
per no voler que el vegin
perquè no el prenguin
que va a presumir
i el que va amb la cara tapada
també pot ser
aquella persona
que diu
jo dono la cara
i no me n'amago
d'aquestes coses
vull dir
cal respectar
a uns i als altres
perquè cadascú sap
els seus motius
i si ho fa
per una altra cosa
allà ell
a més a més
amb una vista
avui privilegiada
perquè som
a la pla de Palau
en un dels balcons
del pla
del Palau
Arcabisbal
ho estem veient
des de dalt
ho estem veient
des d'una altura
d'uns 15 metres
per tant veiem
tot el desenvolupat
de la professora
passar per baix
i després enfilar
cap a la zona
del claustre
amb la catedral
davant el mateix nostre
i amb una vista
impressionant
ara
totes les agrupacions
totes les cofredies
tots els gremis
qui tanca
el grup
és
el president
de la pròpia cofredia
aquí
és
l'Esteve Ortiz
que va
tancant aquest grup
i
han buscat
algun
mossèn
perquè clar
jo des d'aquí
no el reconec
el conciliari
de l'agrupació
de la presa
de Jesús
és el mateix conciliari
de l'agrupació
del gremi
de marejans
mossèn
Joaquim Gras
que hem vist
passar abans
i clar
ell
un any
ha d'anar
amb uns
i l'altre
any
ha d'anar
amb els altres
però aleshores
ha de buscar
algun
diguem
company
algun capellà
company
que
el vulgui
substituir
o el vulgui
acompanyar
jo des d'aquí
ho veig
una miqueta
malament
però crec
que és el rector
de l'església
de la parròquia
de Sant Fructuós
de Tarragona
que si no és
del mateix curs
que el Joaquim Gras
que això costuma
passar
que són companys
de curs
i aleshores
es fan
mútuament
els favors
perquè avui en dia
falten vocacions
veiem aquí
que hi ha molts
molts que toquen
el timbal
però molts pocs
que van a una sotana
perquè no hi ha
prou capellans
en tota l'arxidiòcesis
i algú també
ho ha de dir
és cert
falta vocació
crec que veurem
d'aquí a poc
el pas
de la flagelació
de la sang
que diria
de fet
és un dels que en guany
s'ha restaurat
recentment
és un pas
que ha estat
restaurat
que és de l'any 48
del 1948
de l'empostí
Innocenci Soriano
i de fet
ha estat restaurat
recentment
a càrrec
de Jesús
Mendiola
i Emma
Zahonero
ells de fet
també estan
formant part
de l'equip
de restauradors
de la catedral
que estan
en aquests moments
treballant-hi
i explicaven
de fet
no fa gaires dies
a Tarragona Ràdio
com havia anat
tot aquest procés
de restauració
d'aquesta flagelació
de la sang
i també recordo
que vam parlar
amb mossèn
Antoni Martínez
allà és el delegat
diossessar
de patrimoni artístic
i art sacra
i va dir
que aquest pas
en concret
que no té res
a en baixar
als que podria haver-hi
per exemple
a la zona de Castella
no té res en concret
a en baixar
als que hi havia
a la zona de Castella
perquè Soriano
va marxar de Catalunya
i va crear
una escola fantàstica
en terres de Castella
la Vella
va estar a León
i a León
té molta obra
igual amb aquesta
és un de la nostra terra
en postí
la seva filla
encara és viva
ha dedicat
a en fi
a historiar
i a recuperar
molta de l'obra
de son pare
i a León
presumeixen
d'aquestes
escultures
de Soriano
i fixa't-hi
també
que
acompanyen
el pas
de la flagelació
els aspirants
de la real
i venerable
congregació
de la Sant
és a dir
la gent menuda
encara estem
en aquella època
en aquells moments
horaris
en què encara
no han d'anar
a dormir
massa tard
no?
Ells explicaven
aquests detalls
de la restauració
d'aquest procés
de restauració
que crec que va començar
cap a finals
de l'any passat
i està treballant
intensament
perquè pugui lluir
en aquesta
professor
d'aquest any
2012
i comentaven
això
de detalls
el treball
minuciós
per tal
de recuperar
la policromia
del pas
i que diu
que de vegades
es troben
autèntiques
sorpreses
sota
de la brutícia
que es va
que s'acumula
a través dels anys
a vegades
és difícil
col·locar-lo
en un lloc
que estigui
mitjanament
ben cuidat
és molt difícil
fer totes
aquestes coses
doncs
qui ho sap molt bé
com ha estat
restaurat
aquest pas
és com dèiem
mossèn Antoni Martínez
delegat a Diocesar
de Patrimoni Artístic
i Art Sacra
perquè ella ha fet
l'informe d'investigació
d'aquesta restauració
i podem saludar-lo
en aquests moments
mossèn Antoni Martínez
què tal
bona tarda
bona nit
bona tarda
ja
bona nit
i menys mal
que
diríem
totes les pors
que teníem
respecte a la meteorologia
han estat propícies
perquè surti
un cop més
la Setmana Santa
certament
tenim aquí al davant
un dels
conjunts
escultòrics
un dels passos
diríem
de més entitat
artística
i de més qualitat
compositiva
com és
aquest pas
de la flagellació
de Nosso Senyor
Jesucrist
obra de l'empostí
Innocenci Soriano
Montagut
aquest pas
va sortir
l'any de 1948
i per què és tan bo
doncs perquè lògicament
l'Innocenci Soriano
va tindre
una molt bona escola
primer a Barcelona
on va estudiar
l'any 1907
a l'Escola d'Arts
i Oficis Artístics
freqüentada
aleshores
pel pintor
Joan Miró
i també per l'escultor
Santiago Costa
després l'any 1933
és becat
per estudiar
casualment
a la Real Acadèmia
de Sant Fernando
de Madrid
i el 1935
obté
la plaça
de professor
a l'Escola
d'Arts
i Oficis
de Salamanca
per què m'he interessat
amb el permís
de vostè
fer aquesta introducció
per què?
perquè lògicament
tenim aquí
un pas diríem
morfològicament
quasi atípic
és a dir
Innocenci Soriano Montagut
romant
10 anys
a Salamanca
i allà a Salamanca
lògicament
entra en contacte
només amb la ciutat
amb totes les façanes
plateresques
barroques
amb les esglésies
parròquies
de la ciutat
on hi ha obres
dels grans mestres
des de Gregorio Fernández
Juan de Juni
Berruguete
i per tant
tot aquest moviment
de la composició
d'aquest quadre
ens aboca moltíssim
l'escola
salmantina
l'escola
castellano
leonesa
el grup
consta
de 5 figures
disposades
simètricament
en hipotètic
semicercle
que sobrepassen
la complexitat
anatòmica
i
l'alçada
natural
Cris
com
han hagut
d'observar
les persones
que assisteixen
a la possessió
està en primer terme
i ocupa
el punt central
de l'eix radial
i és envoltat
per tres
plageladors
que actuen
a les ordres
del santorió romà
de completa
al conjunt
voldria
fer esment
que aquest pas
enguany
ha recuperat
l'excel·lència
amb la qual
el va deixar
l'innocenci
Soriano Montagut
Ferrer
de fet
havien hagut
determinades intervencions
no gaire
encertades
i ara
gràcies
a
la intervenció
de
Jesús
Mendiola
i Puig
i la seva senyora
Emma
Zahonero
aquest grup
ha recuperat
tota l'excel·lència
com deia
amb la qual
el va deixar
Soriano
Montagut
m'ha semblat
que m'hi ha allargat
massa
i vostè m'ha perdonat
però és un dels meus
passos predilectes
juntament amb un altre
que ha passat
el
Betlleu
i Pregueu
que és
de
Claudi Rius
i Garrí
m'ha perdonat
l'extensió
Aquest misteri
com vostè deia
si el poséssim
ara mateix a Castell
passaria desapercebut
completament
és a dir
més que desapercebut
no oblidaria l'atenció
perquè estaria
amb coherència
escultòrica
i cromàtica
amb els passos
barrops
que surten
a Salamanca
Valladolid
o Samora
mossèn Antoni Martínez
de la Gata
diusessada
Patrimoni Artístic
i Art Sacra
gràcies
i bona nit
i jo li dono
les gràcies a vostè
per donar-me
aquesta possibilitat
de parlar
d'un dels
grups escultòrics
que més m'agraden
a la seva disposició
i moltes gràcies
moltes gràcies
doncs efectivament
ell
va fer
va elaborar
l'informe tècnic
d'aquesta restauració
d'aquest pas
que com dèiem
jo recordo
Josep Maria
que altres anys
no sé si és casual
o té alguna cosa a veure
amb la situació
amb el context econòmic
amb la crisi
però altres anys
recordo que
per Samana Santa
se'n restaurar
més pot ser
de passos
no
n'hi havia més
que estaven
per restaurar
i el problema
és aquest
vull dir
que portem
tota una colla
d'anys
en què
poc o molt
s'ha anat fent
el que no s'havia fet
durant molts anys
hi havia feina
en de la vida
clar
és això
vull dir
que tots aquests passos
que es van fer
després de la guerra
durant molt de temps
doncs eren nous
però al cap de 50 anys
es noten
i no són 50 anys
és el 42-44
que t'he dit
que per exemple
alguns d'aquests passos
van ser
van ser
fets de nou
pràcticament
fins ara
doncs són 60 anys
60 i pico d'anys
i això els passos
són com les persones
fins als 50 anys
potser no tens res
però per dir
els 60 anys
ai ui
si no fos el ginoll
si no fos una altra cosa
els passa exactament igual
de fet
tot el que ha dit
el
Canonge
responsable
del patrimoni
artístic
i documental
de l'església
d'alguna forma
és veritat
però pensa una cosa
que és un pas
amb cinc figures
i a Castella
hi ha molts passos
que només tenen una figura
la figura de Jesús
apareix
amb molts passos
com
el atat a la columna
senzillament
senzillament
i el
lecceomo
apareix també
en molts passos
com
senzillament
lecceomo
veurem d'aquí
d'aquí una estona
veurem
precisament
aquesta imatge
o veurem
un altre pas
que el veurem
gairebé tot seguit
que és el que ve ara
el Cristo del Bon Amor
i el Cristo del Bon Amor
és senzillament
un cris
un cris
assegut
amb una actitud
més o menys
de pensativa
amb una actitud
que recorda
evidentment
amb altres escultures
que no tenen res que veure
amb la Setmana Santa
estic pensant
en el pensador
de Roden
per exemple
però que d'alguna forma
és una sola figura
aquí hi ha
cinc figures
i cada una d'aquelles
vull dir
l'anatomia
dels que porten
els assots
o la mateixa anatomia
i la figura
i la prestància
del soldat romà
davant d'aquest
o la figura
del propi Jesús
lligat a la columna
dels assots
doncs cada un
d'aquests figures
té un valor
per si sol
i en conjunt
lògicament
aquest valor
augmenta
i es multiplica
per 5
això és evident
estem parlant
d'alguns passos
que superen
la mitja tona
de pes
i tant
repartir
aquesta quantitat
entre els portants
és dificilíssim
es compta
que un portant
pot més o menys
suportar
en un moment determinat
35 quilos
al llarg
de tota la processó
tenint present
que tothom col·labori
perquè si algú
fa el ronso
no són 35
sempre n'hi ha algun
evidentment
i és normal
i és natural
eren 12
i n'hi va haver
un detridor
en el Sant Sopar
doncs allà
són 15
i n'hi ha
per estadística
o per proporció
un i mig
gairebé
per norma
podríem dir
que pesen més
els que són
de cos sencer
naturalment
els que tenen més figures
també deu tenir
a veure la peana
però els que són
de cos sencer
les figures
deuen tenir més pes
també
les que són de cap
i mans
aquestes
a dintre
hi pot haver
qualsevol cosa
que no sigui
pesenta
és només el cap
hi ha moltes figures
vestides
les figures vestides
evidentment
el vestit pot pesar
però no pesa el mateix
que un cos
fet de talla
o fet de pedra
o del que sigui
de talla de fusta
el Cristo del Buen Amor
que ja arriba
també aquí
a Pla de Palau
és de la confraria
del Cristo del Buen Amor
i Nuestra Senyora
de l'Amargura
con San Juan Evangelista
són de fet
la confraria
perseguida
per José Manuel Núñez
i portant
la bandera
en aquest cas
és
Luis Maestre
ell és el president
del Col·legi d'Engines Industrials
de Tarragona
i com a coordonistes
com a coordonistes
al final ho diré bé
sí
doncs com a coordonistes
van
la Rosario Benítez
el Luis Maestre
i la Manoli Martínez
és la confraria
que té la seu
a Pau
de Portatorat
de fet
jo diria que és la que té
la seu més lluny
quan es fa la recollida
sí
però no els van a buscar
fins a l'Església
de Sant Felipe Neri
ells s'esperen
a la Rambla
ja
vull dir
pugen els misteris
fins a la Rambla
i el que es va buscar
més lluit
pràcticament
és el de
el nostre pare
Jesús
la germandat
de la nostra
pare Jesús
de la Passió
que es va buscar
prop de l'Església
de Sant Joan
de la Mitjelluna
però clar
els armats
han de fer
molts viatges
i tampoc
és qüestió
veus
veiem que
com cada any
la peana
està guarnida
per milers
de clavells
vermells
que
a més a més
vull dir
són
si a la sang
està buscant
personatges
patrocinadors
dels vestits
dels armats
aquí
el bon amic
i germà major
de la cofredia
José Manuel Núñez
doncs
sempre troba
algun patrocinador
que li ajuda
a guarnir
amb tota aquesta colla
de clavells
vermells
i la figura
que és una figura
feta
pràcticament
també l'any
1995
vull dir
que són figures
relativament
recentes
per una escultora
que cada
any ve a mirar-se-la
i a veure com està
i que
la Maria Mercè
Bassó
Bassó
però
és una imatge
que s'ha repetit
també en molts altres
misteris
i que està
similar
a aquest
Cris
assegut
la trobem
per arreu del món
el que no trobem
tan arreu del món
són els fanals
que porta aquest misteri
que són uns fanals
típics
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
misteris
no?
i és un
és un
és un
aquest misteri
com el que ve
després
que és el de
Nostra Senyora de l'Amergura
com Sant Juan de Evangelista
fixa't-hi
que no
no segueixen la tònica
que han vist
dels que es porten
a l'ombro
fins ara
d'aquí
ells mantenen
l'acostum de portar-lo
a l'Andalusa
que no hi ha enganxos
fan a dintre
un passet petit
no?
i van
acompanyar-se
també
amb dos misteris
per una
única
banda
no porta
cadascú la seva
sinó que la va
d'entremig
i se n'aprofiten
tots dos
de fet aquesta escultura
aquesta imatge
és d'un
d'un sevillà
de
un imaginero sevillano
un imaginero sevillano
de pura cepa
que també
que té obra
a Sevilla
repartida per tot
el món de
Cofredies
i que també
han aconseguit
doncs posar-li
aquesta llum natural
que no són siris
però que són també
d'aquests
que van cremant
no?
i
alguns fanals
també al darrere
però
aquí és el blanc
el que destaca
amb la lamentació
i evidentment
són aquests misteris
en què
tant la verge
com Sant Joan
van vestits
i el que priva
certament
és el mantell
de la verge
que
el veurem
amb la forma
també
evidentment
s'han adaptat
viu en la Setmana Santa
a Tarragona
dintre de la professora
del Sant Enterrament
com qualsevol altra
cofredia
malgrat que
popularment
se la coneix
com la cofredia
dels andalusos
però s'han adaptat
perfectament
el que passa
que han volgut
mantenir un caire
de la seva
patria xica
vull dir
un caire
i això és positiu
i això és positiu
també
vull dir
no hem d'intentar
que tothom
faci el mateix
vull dir
que si ens entenem
com a germans
el senyor
que visbe
ha dit
aquest manament
que ens entinguem
com a germans
tal i com
jo us he estimat
que aquestes últimes
paraules
del senyor
que visbe
no les hem d'oblidar
perquè a vegades
hi ha germans
que no s'estimen
massa
sobretot
si hi ha
una herència
entre mig
i hi ha
bufetades
aleshores
i aleshores la sang desapareix
però si ens hem d'estimar
com a germans
amb una professora
de setmana santa
ens hem de respectar
uns als altres
i no hem d'intentar
que tots els germans
siguin bessons
d'aquells
que quan se posa mal
l'un
es posa mal
l'altre
poden ser bessons
i no semblar-se
fins i tot
ara m'ha de pensar
en els escipions
hem recordat
2.000 anys
en els escipions
els romans
2.218
exactament
segons
però no ens barallarem
tampoc
amb els historiadors
perquè un any més
un any menys
per cert
que sota
d'aquest pas
de la nostra senyora
de l'amargura
com Sant Juan Evangelista
hi ha ara mateix
18 portants
aquí
com deia
en Josep Maria
no hi ha ningú
a l'exterior
tots són sota
i n'hi ha 18
ara mateix
portants
jo no sé si es deuen
rellevar
al llarg del recorregut
perquè no
no
a veure
normal és
que els que van a sota
no poden sortir
ni pot entrar
ningú més
també
i els que sí
poden canviar
són els ganxos
en cas no
perquè ganxos
no hi ha
clar com que aquí no n'hi ha
a Sevilla sí
per això
a Sevilla
cada cantonada
bueno no cada cantonada
però
ja es van
es van intercanviant
perquè els costeleros
és una altra forma
de portar els passos
aquí normalment
els portem
pels ombros
i en canvi
a Sevilla
els porten
pel costal
és una
una peça
que es posa
gairebé
al clatell
i se'ls enganxa
la trabajadera
que és la barra
on van
com?
com es diu?
la trabajadera
la trabajadera
és una barra
és com si fossin
un ambigat
i és on
reposa
diuen
els metges
que hi ha
com una vèrtebra
aquí darrere
la nuca
que no té més finalitat
els metges
d'Andalusia
que aguantar
el costal
que l'home està fet
per portar això
si no n'he vero
ben trobat
però un que s'ha passejat
també
amb algun
congrés
hi ha un congrés
a Marchena
que es diu
Passió Nova Ombros
i que és específic
només de
Capataces
i Costaleros
i allí només es parla
de Capataces
i Costaleros
i la forma
de llevar
un passo
i totes aquestes coses
la música
que ha d'acompanyar
cada pas
la música
que ha de tocar
en cada lloc
determinat
perquè no és el mateix
tocar una música
baixant la
pujant la baixada
de Pescateria
que baixant la baixada
de Misericòrdia
vull dir que
ells ho tenen
molt clar això
és
som iguals
però som diferents
vull dir
alguna diferència
hi ha d'haver
i això s'enriqueix
i estem fent
aquesta connexió
en directe
per Tarragona Ràdio
96.7
de la freqüència
molt bé
també a través d'internet
tarragonaradio.cat
perquè es facin una idea
han passat ja
8
de la vintena
de passos
de misteris
que té
la professor
amb EFA
de la Setmana Santa
de Tarragona
la professora
d'aquest any
de 2012
són 8 els que han vist
passat per aquí
pel Pla de la Seu
per tant encara ens queden
12 misteris
12 passos
estem pràcticament
doncs arribant
podríem dir
que a l'Equador
i de seguida
volem entrar aquí
Pla de Palau
el Sànex Seomo
de la congregació
del mateix nom
de la Germantat
del mateix nom
que com a curiositat
els podem dir
doncs que
no sé si ho fan
cada any
però generalment
toquen el Virulai
a Montserrat
i a més a més
aquest any
també crec que va ser
aquest any
o no sé si aquest any
o l'any passat
també van tocar
davant de la Sant Pare
al Vaticà
va ser el juny
de l'any passat
l'any passat
el juny de l'any passat
van tindre l'oportunitat
de ser rebuts
amb una audiència
a la plaça
de Sant Pere
del Vaticà
i a més a més
vaig tindre l'oportunitat
d'acompanyar-los
jo també
en un viatge així
llempec
i efectivament
va ser molt emotiu
veure com
estaven tocant
entraven a la plaça
de Sant Pere
amb la marxa
vestits
amb la vesta
que porten aquí
i com van aixecar-se
i van tocar
va ser una cosa
realment molt emocionant
estar allà amb ells
i sí
a Montserrat
i en van
més d'una ocasió
i ja
quan els veiem
veurem que també
tenen una característica especial
perquè la banda
va començar
sent una banda
de timbals
com totes
i a poc a poc
s'hi van anar incorporant
les
que no són gaites
que és els actes de jamecs
que és
que es diria
un instrument típic
de la nostra terra
i que a més
el mateix nom
té també
un significat
molt especial
vull dir
un sac
que jamega
vull dir
això que en Andalusia
en diuen
el cajío
que les saetes
ho canten
aquí
no necessitem saetes
a vegades
perquè amb el sac
de jamecs
el jamec
que fa
aquest instrument
és un instrument
que serveix
i han queixat
perfectament
dintre de l'acompanyament
de la setmana santa
de Tarragona
les partitures
han estat
creades
per molts
dels directors
o dels mestres
que han aconseguit
crear una escola
de sacaires
de jacs
de jamecs
de sacaires
i que
avui en dia
doncs
és una característica
que només
tenen ells
i algun altre
mig de refiló
que en el seu moment
ja ho apuntarem
l'exeomo
també és un dels passos
antics
de molt de renom
també
de fet
l'exeomo
és un pas
que ja sortia
en les primeres processons
i que el tenia
la real i generable
germana
de la sang
el que passa
que va ser
en el segle XIX
que ho van agafar
doncs
l'associació
de veïns
diríem
que encara no era així
del cos del bou
i van decidir
fundar una germandat
separada
diríem
per seguir
acompanyant aquest pas
com totes les germandats
i cofredies
han ticut els seus moments
de pujada
i els seus moments
de baixada
i gràcies a Déu
i a tots els ciutadans
que col·laboren
en aquestes manifestacions
religioses
i devocionals
avui en dia
doncs
poden presumir
de tenir
una germandat
amb suficient
número
de
germans
de socis
d'aquesta germandat
perquè ja veus
que fa estoneta
que van passant
i si tinguéssim
que anar dient
ara passa aquest
i ara passa l'altre
a banda
que ens faríem
molt passats
però penseu
que hi ha un bon tros
de vegades
en què només veus
passar
vestes
cues
llatges
i res més
però veus
que fins i tot
aquests trossets
ajuden també
perquè és aquest moment
de silenci
que s'escolta
aquest silenci
ara encara ressonen
les baquetes
de lluny
no sé si
el so ambiental
ho recolleix
ara l'agafarem
una curiositat
l'Alex Seumon
s'explicava
la presidenta
de la
nova germandat
l'Albira Ferrando
és una curiositat
més de la Setmana Santa
si s'hi fixen
els ulls
són de Cuba Blau
els ulls de l'Alex Seumon
des de fa poc
sí
el que havíem pretès
el que havíem volgut
amb aquests ulls
de Cuba Blau
era una mica simbolitzar
aquest
bé
el mediterre
la nostra mar
el mar Mediterrani
el balcó del Mediterrani
la ciutat
cap al mar
obert al mar
i doncs això
ho simbolitzen
aquests ulls blaus
de Dexelmo
que ara mateix passa
per aquí
per davant
del pla
de Palau
aquí també podem
veure
que en aquest cas
la bandera
de la germandat
portant la bandera
és el president
precisament
de l'autoritat
portuària
al port
el Josep Andreu
que de fet
va ser durant 10 anys
ens comentava
també l'Uira Ferrando
portant del pas
del mateix pas
i els coronistes
són dues filles
d'ell mateix
de Josep Andreu
la blanca
i la Patricia Andreu
Vázquez de Parga
són aquí a Port
en aquest moment
la bandera
i ara volem escoltar
Josep Maria
aquests sacs de gemecs
que el que fèiem referència
fa en el Sona
i que són tan característics
d'aquesta germandat
del Sant Axelmo
el pas
el pas
és de l'Emilia Soler
també
Carcoler
el mateix que va fer
primer va fer aquest
i després va fer
el de
el Sant Sopar
la columna aquesta
té una habilitat
que s'amaga
puja i baixa
perquè hi ha llocs
que no podria passar
i d'aquesta manera
poden adaptar-se al pas
és un pas també vestit
de les figures vestides
com hem dit
veiem que paren
abans d'enfilar la baixada
suposo que per situar-se bé
per agafar-la
a vegades
fins i tot
a la baixada
els portants
canvien de lloc
perquè
per mantenir un nivell
s'ha de posar la baixada
els més alts al davant
i els més petits al darrere
i les pujades
per aconseguir nivellar el pas
i que tothom
carregui
aquells 35
i escaig
quilos
que he dit jo abans
perquè si no
tot el pes
aniria cap endavant
a les baixades
o tot el pes
aniria cap endarrere
a les pujades
i aleshores
es poden fer això
sempre i quan
no hi hagi
diríem
alguna artil·logia especial
que transformi
el nivell a baix
cosa que a vegades
també s'ha aconseguit
amb un d'aquests passos
especialment
a les que abans
sobre robes
porten articulació
a l'interior
per poder maniobrar
per aquests carreres 3
que feien referència
fa una estona
i canviar
i canviar
i canviar
perquè a vegades
no va el pas
diríem
de
de
de
horizontal
no passa vertical
perquè si no
no passaria
el cas dels assots
és un d'aquestos
que hem de passar abans
que l'arribar allà
ha de girar
i ha de passar
de cantó
ara els bordons
estan preparant-se
ja
per tornar
amb el mar
a l'estat de gemets
a l'estat de gemets
a l'estat de gemets
aquesta mateixa banda
o membres
d'aquesta mateixa banda
participen
en activitats
al marge
de la pròpia
Setmana Santa
de caida
molt diferent
vull dir
hi ha col·laboracions
en càritas
hi ha fins i tot
en l'època
de Nadalenca
assistir a determinats
centres hospitalaris
per tal de
per tal de
acompanyar
els malalts
amb
què et diré jo
amb les misses
de Nadal
i tocar
les Nadales
pròpies
tu has dit
el virulai
però jo els he sentit
tocar
des del fum fum
el desembre congelat
o qualsevol
d'aquelles peces
Nadalenques
que cada
cada època
de l'any
té la seva música
característica
i tradicional
de les nostres terres
també
amb molt baix
la banda
més a nombre
de sacs de gemets
de la processola
de les confraries
que hi ha a la ciutat
com comentàvem abans
més de 32 sacs de gemets
32 timbals
i això fa que no és que sigui
la més important
en nombre
i que s'ha pogut escoltar
doncs
a banda de Montserrat
com comentàvem
també doncs
a la passa de Sant Pere
del Vaticà
on van anar-hi
120 persones
això va ser
el 29 de juny
de l'any passat
si no va xerrat
de l'any passat
o de fa un parell d'anys
no com va ser
de la Maria Maltela
el juny
de l'any passat
em refereixo
ara que estem a l'abril
del 2010
2010
sí
perquè l'últim juny
ha sigut
jo dic
no l'últim juny
sinó l'altre
l'anterior
exacte
2010
des d'aquí podem veure
és que ara m'hi fixava
les persones que estan aquí
a l'esquadira
del Pla de Palau
com a públic
mirant-s'ho
veig que molts porten
no molts potser no
però alguns porten
una menteta tapant-se
a les cames
perquè a aquesta hora ja
encara estem
a començaments
de la primavera
la Setmana Santa
sempre cau
amb la lluna
de Nissan
però això pot caure
més alta
o més baixa
quan cau alta
vol dir que
està més a prop
de l'hivern
i quan cau baixa
vol dir que està
més a prop
de la primavera
i de l'estiu
l'any passat
ens va caure
pràcticament
per Sant Jordi
i fixa't i que portem
15 dies
bons
de retard
encara a Sant Jordi
i això
es nota
en la fresqueta
de la nit
els dies són
calorosos
si fa sol
i les nits són
més aviat
fresquetes
encara
però fins a dir
que també
encara venim notant
pocs
poques
poques
cucurulles
poques
caputxes
perquè
el normal
fins ara
és encara
la foscor
de la cucurulla
arribarà en el seu moment
dels penitents
que serà
aquí davant
ara mateix
la plana major
podíem dir
entre cometes
de la congregació
Elvira Ferrando
capdavant
el padre Mario
el padre Mario
que és el conciliari
i pràcticament
bona part de la família
i també
antics membres
de l'antic president
estic veient
l'Elias Torres
acompanyant també
la presidenta actual
Elvira Ferrando
i algun altre
que potser
està com jo
també
mig
convalescent
d'una operació
que no el peig
ara
el bon amic
Morlanes
que segurament
hagués assistit
també
perquè no se n'ha perdut
ni una
fins fa
poc temps
certament
en moltes
d'aquestes
agrupacions
d'aquestes germandats
la paraula germandat
sona germà
però a vegades
sona germà
perquè
són agrupacions
familiars
s'acaba sent
tots de la mateixa
família
o molt vinculats
a la mateixa família
el serrallo
no caldiu
per exemple
malgrat no compartir
la sang
malgrat no compartir
la sang
s'acaba sent família
i a vegades
fins i tot
compartint la sang
perquè aquí hi ha
l'avi
els fills
els nets
els besnets
tota la família
i amb algunes
agrupacions
quan neix una criatura
el primer que es fa
és fer-la
soci
de la germandat
el serrallo
és relativament
molt freqüent
amb això
i trobaràs la gent
i dir
de quan ets tu aquí
jo sóc aquí
molt abans
que pogués caminar
i pogués anar
a la processó
i amb unes persones
les he preguntes
d'una determinada edat
te'n recordes
quan vas anar
per primera vegada
no se'n recorden
perquè tan petitet
han vist una fotografia
i els han explicat
els pares
o els tiets
o els avis
de qual cosa
ho han fet
i aquests
continuen
i mantenen
aquestes coses
i és bo i positiu
d'aquí
d'aquí a navall
Josep Maria
quina és el recorregut
per aquí
que ens escolten
i potser encara
volen situar-se
en algun dels punts
des d'aquí
fins a l'estrècia
de la sang
ara passant
ara hauríem de saber
fins on han arribat
els armats
perquè quan tu has dit
que havien passat
8 passos
no s'hagin comptat
els armats
entre aquests 8 passos
perquè normalment
els armats
també s'escompten
com un element
com el Sant Cris
que també és com un pas
encara que només sigui
allò
una creu
i un Cris
però són elements
de la processó
però és igual
no ve d'un
vull dir
mai jo
els armats
també s'escompten
perfecte
perquè a vegades
diem passos
però clar
els armats
és un pas viu
és allò
que a vegades
fan imatges vives
quadres vius
que es fan
en molts pobles
tu no ets d'un poble
que feu quadres vius
a les Via Cruces
que per cert
que no van poder fer
per la puixa
a la Via Cruces
de Camí de la Creu
i el farem
diumenge
o dilluns
a Altafulla
perfecte
el que no feu dimarts
que dimarts també
és festa a Altafulla
Altafulla
celebren el dimarts
de Pasqua també
ja serien masses festes
o si el féssiu
el dimecres
per celebrar una festa més
que allò ja seria el dia del gos
eh?
després de tantes festes
però vaja
a banda de totes aquestes coses
que de tant en tant
doncs
malgrat la seriositat
de la processa
del Sant Enterrament
eh?
a vegades
els cristians
ens han passat
de ser massa seriosos
i una miqueta
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
la memòria
tot això
que estem veient
ara
eh?
el pas de
de de
de dels aspirants
pràcticament
de de de
de de la germandat
de nostra pare
de los jesús de la passió
que està passant
en aquests moments
que es diferencien
dels autèntics cofrades
de la gent ja
més gran
per què?
perquè l'hàbit dels més petits
és immaculat
és pulcres blanc
eh?
eh?
eh?
i en canvi
els altres
ja van amb aquest bellut
vermell
de la vista
i l'escapulari
o diríem
la part blanca
eh?
eh?
que
que
els distingueix també
el vermell
i el blanc
que són coneguts
popularment
com els guapos
no?
eh?
de tot
o com?
perquè clar
l'abastimenta aquesta
és una vestimenta
molt luxosa
el que a la primaria
en deien dels milionaris
eh?
per què?
perquè clar
una vesta de bellut
no és igual
que una vesta
de panyete
o de qualsevol
tipus
de teixit
no?
del que es faci servir
eh?
i fins i tot
el teixit
el panyete
el panyo
eh?
la roba aquesta
del mateix
escapulari
o de la mateixa
cua
no és una roba
qualsevol
ja té un gruix
té una
una constància
una força
determinada
eh?
un valor
determinat
molt diferent
eh?
jo no et puc dir
el que costa
una vesta
avui en dia
de bellut
eh?
però certament
que ha de costar
diners
diners
no?
aleshores
en el seu moment
quan d'acabada la guerra
precisament
un grup de
de companys
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
una altra cosa
que és la que
hi ha actualment
no?
eh?
però en fi
a banda d'aquestes coses
es va veure que
que això era un
un cos
superior al
cos normal
no?
hi ha
algunes
vestes d'aquestes
amb vispassat
per exemple
les de
les de la
germandat
d'elecció
abans eh?
que també és una
vesta que porta
una capa
determinada
que no és allò
senzillament
no res
una túnica
posada
i
i
i poca cosa més
i el color negre
també és més
ofert
que el color blanc
o
aquests colors
són petites coses
que estic segur
que
la cua
que forma part
d'aquesta
mena d'estola
o escapolari
cada
quan
acaba la processó
s'ha de portar
a la tintura
i és per què?
la nostra
pareja
de la passió
que recordo que
recentment
potser fa dos o tres anys
va ser restaurat
per
el tarragoní
la pista tarragoní
Jordi Amanós
més que restaurat
va ser
fet de nou
això mateix
perquè l'original
és el que es va cremar
l'original
tenia un valor
simbòlic
moltíssim
i entre l'original
i aquest
hi va haver
algun altre intent
de fer-ho
però que al final
es va decidir
fer un pas
exactament igual
que el que s'havia cremat
en el magatzem
del que llavors
era president
de l'entitat
de la germandat
els magatzems mestres
no?
per ser
el president actual
el Jordi Francesc Ferrer
crec que és un dels més antics
presidents de conferries
agrupacions i gremis
com a president
sí
porta 23 anys
diria
té mèrit
té mèrit
té mèrit
eh?
el Pere Menós
que és el que va fer
aquesta escultura
nova
vessant-se
en l'anterior
va procurar
ser
el màxim
de fidel
però és el que deien
és molt difícil
que un escultor
pugui fer
una copia
per què?
perquè si és un escultor
no és el mateix
ser un copista
que un escultor
s'ha de copiar
molt bé
i copiar
qualsevol escultor
sempre posa
la seva mà
eh?
encara que sigui una copia
encara que es faci
una cosa clònica
això es pot fer
una màquina
pot fer una cosa clònica
però si la fa
la mà d'un home
aquella mà
s'ha de tampar
i sempre
hi posarà
la cullerada
especial
aquí hi ha dos o tres detalls
no?
i la banda
la banda de timbals
i cornetes
també porta
instruments
propis diferents
les tarotes
són un tipus
d'instrument
que dona un so
molt especial
que
l'hem vist
l'hem vist
no és com una tenora
no és com
com un
però és un instrument
característic
també
de la nostra terra
veuràs que aquí
la primera fila
al davant
van
aquestes
quatre
tarotes
i la segona
estic veient
en aquests moments
que també
eh?
és sempre una mica
com una gralla
però un pèl més llarga
no?
com una gralla
i amb aquest so
particular
és un instrument
particular
de vent
fet de fusta
no és de metall
eh?
evidentment
doncs deies
per on passava
sí
el recorregut
aquí en avall
i pensa que
ha passat
per aquí
ara
la baixada
de Palau
el carrer del Claustre
del carrer del Claustre
del Palau de la Seu
l'antiga baixada
del Patriarca
que ara es diu
Pare Esglésies
eh?
el carrer de Merceria
el carrer Major
doblen
la baixada
de Misericòrdia
seguiríem a la dreta
per tota la plaça
de la Font
passaríem
la boca calle
agafaríem
el carrer
de l'Hospital
fins a arribar
a la Rambla
giraríem
la Rambla
per la nau
la nau central
cap a la nau central
eh?
llavors agafaríem
tota la nau central
de la Rambla
la coca
que a Tarragona
les nau centrals
en diem coques
la coca central
de la Rambla
llavors
carrer Sant Agustí
amunt
carrer
per
giraríem
per la Rambla
vella
cap a la dreta
per anar a buscar
ja
a buscar
la baixada
peixateria
el carrer
de Sant Oleguer
em sembla que es diu
Sant Oleguer
el que hi ha tocant
el cirr romà
cap a qui vas?
el que hi ha tocant
la capçalera
del cirr
i llavors
ja agafem
la baixada
de peixateria
fins
el carrer
el carrer
de l'Arsang
o el carrer
digue-li com vulguis
que abans era el carrer
de les Forques
perquè allí era
on t'hi penjaven la gent
Pilats
és també
el pretori romà
o també va ser
doncs això
el lloc
presó
durant molt de temps
per cert que el portant
de la bandera
dels aspirants
d'aquesta congregació
la germandat
del nostre pare
Jesús de la Passió
és Neus
Bartolomé
Domènec
ella és senyora
del capatàs
del capatàs
del misteri
i el portant
de la bandera
en aquest cas
dels congregants
és el Josep Bertran
Jim Ferrer
que és com saben
el portaveu
de comunicació
de Repsol
de l'empresa Repsol
una empresa
que també està
darrere de la festa
en general
i en particular
també de la Setmana Santa
a Tarragona
col·laborant
que a vegades
sempre això és important
ressaltar-ho
en aquest temps
per Bertran
que tenim
diríem allí
un bon embaixador
no és tarragoní
però és un tarragoní
d'adopció
i és
un bon embaixador
per tots els tarragonits
que necessiten
com sempre
el suport
també
i el patrocini
d'aquesta empresa
que dedica
bastant
bastant a Tarragona
hi ha convenis
amb l'Ajuntament
o de la forma que sigui
que ha vingut
patrocinant
tot un seguit
de coses
des de sempre
a vegades
els queixem
de les semanelles
i els queixem
del fum
però a vegades
sense els productes
que es fabriquen
en aquestes fàbriques
no podrien viure
i a vegades
aquestes fàbriques
ajuden
creen llocs de treball
ajuden
a viure
d'alguna altra manera
i també
ajuden
a poder
mantenir
moltes
de les coses
que si no fossin
per aquests
patrocinadors
aquests espònsors
no es podrien
mantenir
cal veure
el positiu
i el negatiu
de totes les coses
perquè la perfecció
és difícil
no sé que mirem
el cel
perquè si mirem
el cel
i la catedral de fons
sé que potser veuríem
alguna cosa
de perfecció
perquè hi ha estels
ja fins i tot
aquí sí
estem veient
els estels
pensa que hi ha poca
contaminació
lumínica
en aquests moments
els fanals
de la ciutat
baixen
també
la seva potència
es procura
deixar
una tonalitat
groguenca
per tots aquests
carrers de la part alta
perquè es pugui veure
es pugui veure
també visualment
eh
tot
tot
l'atretzo
que forma part
la processó
que pugui quedar bé
eh
el so
de la campana
d'aleshores
també ajuda
a acompanyar
i la catedral
il·luminada
fixa't-hi ara
que en aquests moments
eh
que són
ara són
les 10 en punt
les 10 en punt
no
no mentim
no
pensa que portem
pràcticament
gairebé dues hores
no
eh
i anem per la meitat
i anem per la meitat
depèn de com
vingui el que vindrà ara
no
perquè ara
per cert que els explicarem
una fàbula
dic una fàbula
perquè de fet
és un supòsit
que no ha passat
que hauria pogut passar
però finalment no ha passat
que és que si
per exemple
si hagués plogut
en el llarg del recorregut
de la professora Tarragona
ja està a veure
tot un seguit
de punts
que en diuen refugis
que serveixen d'emergència
per tal que
els diferents misteris
es puguin resguardar
de la puixa
a més a més
alguns porten també
un entol
com uns plàstics
per poder tapar el misteri
un d'ell seria
el local
de la colla jove
de la colla jove
de la colla jove
de la colla jove
de la colla jove
de la colla jove
m'ha passat
no, no, no, a veure
hi ha gent
hi ha gent que només veu
la professor
no, no, no, no, no, no.
al voltant d'aquesta professora abans hi ha tota una feina
i aquesta feina no es nota
s'ha d'estar d'acord amb la Guàrdia Urbana
s'ha d'estar d'acord amb els voluntaris de protecció civil
s'ha d'estar d'acord amb la Grau Roja
s'ha d'estar d'acord amb un seguit de coses
i s'ha de preveure un pla per al que pugui passar
poden passar qualsevol cosa
no hi han hagut masses accidentes mai
però ara imagina't que es trenca un fren amb un d'aquests passos de Setmana Santa
doncs aquí s'ha de buscar la forma de treure aquella gent
i que una ambulància pugui arribar
hi ha una aquí mateixa, una ambulància
aquí mateix, encara ara cap a la baixada de les muralles hi ha una ambulància
tot això són reunions que duren
et puc dir una cosa
dimarts que ve, que és dimarts de Pasqua
segurament ja hi haurà una reunió
per veure, per valorar
com ha anat la Setmana Santa
veure que hi ha, que ha anat bé
que no ha anat bé
rectificar les coses mal fetes
i començar a preparar la Setmana Santa vinent
ja arriben aquests moments
la reial germandat de Jesús Natseret
en aquest cas és el número 10
en aquest cas comptant també la Cua Romana
és a dir, que ara sí que estem fregant ja l'Equador
i veiem que en aquest cas la bandera d'aquesta germandat
perseguida per l'Àlia BA
és càrrec de Jordi Gené, diputat al Congrés
Jordi Gené, diputat al Congrés per part de Convergència i Unió
i també veiem que els cordonistes són l'alcalde de Salou
i diria i l'alcalde de...
la bandera dels nazerens encara no ha arribat
encara estem, vull dir, aquí com que veiem passar
tanta gent
ara encara està passant la bandera de...
que és com veiem el Josep Ferrer
el bon amic Pep Bertran
i encara, encara, vull dir...
aquí ja sí que veiem molta gent
hem corregut massa
molta gent en cucurulla
perquè clar, encara estan passant
pràcticament els membres de la germandat
de Nostra Pare de Jesús de la Passió
i ara el que sí que veiem ja és la presidència
la presidència d'aquesta germandat
veiem el president
el Josep Francesc Ferrer Bal
i va al conciliari
que és el rector
de la parròquia de Sant Joan
el vicepresident
Jesús Grau Pera
de la germandat
i se suposa que els altres
deuen ser o bé membres de la Junta
o aquells congregants
o aquells agermenats
que figuren en els primers números
que això el mèri que té
és ser dels primers números
és la longevitat de la vida
vull dir, si tu t'has apuntat de petit
i vius 100 anys
i ets l'únic de tots els que s'havien apuntat de petit
seràs el número 1 en algun moment
el que passa és que de vegades
amb 100 anys
per molt número 1 que siguis
no tens l'humor i les forces
de poder seguir tota la processó
però hi ha alguns
germans honoraris
que formen part d'un consell específic
en el cas de la germandat
de nostre padre Jesús de Passió
com amb altres que es donen
que aquells són allò que en diríem
els autèntics senadors
vull dir, la gent de Seny
que forma part d'un consell consultiu
perquè han viscut molts anys
i han estat al front
o han participat en totes les activitats
m'assembla que un dels que va al costat
del Francesc Ferrer
és un d'aquests congregants
que porta molt de temps posat aquí
i que segurament per mèrit propi
i per edat
deu formar part també de la Junta
per cert la lluna en aquests moments
la lluna plena
la lluna de Nissan
és el calendari jueu
té regia per les llunes
i és la lluna
normalment la setmana santa
es regeix
a vegades la gent pregunta
com és que la setmana santa
cau un any en un mes
en una setmana o en una altra
perquè no regim pel calendari matemàtic
que tenim nosaltres
sinó pel calendari de la lluna
i la lluna no dura 30 dies
la lluna dura un número de dies determinats
i llavors portem un abans o un retard
però sempre ha de ser aquesta lluna
és el Sirineu el que veiem ara?
ara sí
ara ja tenim el primer dels tres misteris
que té la real germandat de Jesús Nazaret
són el Sirineu el que veiem aquí ara en aquests moments
el primer és el Sirineu
després veurem la primera caiguda
i a continuació Jesús és despullat
de les seves vestidures
van seguits no en aquest cas?
eh?
van seguits en aquest cas
aquest és el Sirineu
el Sirineu
aquest Sirineu és el...
el Samuel Martorell del Canongí?
sí
a veure no
aquest el Sirineu
no
o és el nou?
no no
a veure
el Jesús despullat
aquest el Sirineu és
és l'únic misteri
l'únic misteri
que es va conservar intacte
aquest misteri no estava en una església
eh?
aquest misteri no estava en una església
aquest misteri estava en un magatzem
que es conservava crec jo
aquí al carrer de les escriveries velles
i com que no estava en una església
estava tancat en un magatzem
i ningú se'n va recordar
això que es coneix com la Verònica
no
la Verònica vindrà després
el de la Verònica és el del Nazaré pròpiament dit
eh?
aquest es va conservar absolutament tot
eh?
és d'abans de la guerra
de poc temps abans de la guerra
ara et diré de qui és
no pateixis que
això
és fàcil de trobar
me demanes a vegades
coses de memòria
així exhaustiva
i un ja té una edat
eh?
Josep Maria Sabatevos és un llibre
un llibre obert
és un llibre que necessita l'índex de tant en tant
no?
ara mateix si poguéssim veure la imatge
de la catedral
amb la lluna plena de fons
impressionant des d'aquí des de Pla de Palau
uns som nosaltres
en aquesta retransmissió en directe per Tarragona Ràdio
impressionant
la imatge francament impressionant
que podem veure ara mateix
i també aquí a Pla de Palau
on de tant en tant es fa el silenci
veus ja t'ho deia jo
aquest és el de la primera caiguda de Jesús
que també es coneix amb el nom del Girineu
aquest és de l'escultor Antoni Parera
Antoni Pareré
i que va sortir per primera vegada l'any 1930
i és precisament el que t'he dit
que com que estàvem amb aquest sem
ningú se'n va recordar
la gent va entrar a les esglésies
als convents
i vaja
va ser el moment aquell
de cremar tot el que fes olor de cera
no?
i aleshores els van cremar tots
i el que també es va aconseguir salvar
és el que vindrà després
però ja en parlarem quan arribi
eh?
per què?
perquè aquí a la germandat
de la real germandat
de Jesús Nazaret
li passa com a totes les germandats
hi ha una cantera
una pedrera
de gent joveneta
que l'acostumen a posar en un lloc
fixa't-hi que aquesta banda
que porten pedrera
és la banda infantil
és una banda de joventut
és la pedrera també
d'aquesta banda
després té un cor
de veus blanques
un cor de nens molt petitets també
eh?
i després té la banda
del Nazaret
la banda
els tres misteris
dels tres misteris
aquest
no és el més antic
el més antic
és el que vindrà després
el de
el de Jesús de Nazaret
que aquell
està
vinculat
a la creació
de la germandat
la germandat
de
Jesús de Nazaret
la va crear
el Ramon Sales
i Ricomà
un arquitecte
de Tarragoni
a Tarragona
hi ha una casa seva
que és un exemple
de modernisme
i aquest arquitecte
entre altres coses
va fer
la plaça de Toros
va fer
l'ermita
de la Mare de Déu
de Salut
vull dir
té moltes obres
era arquitecte
diossassà
i va ser arquitecte
municipal
i era
membre
de la real
i venerable
congregació
de la Policia Massang
i aquestes coses
que passen
que per tradició familiar
hi va haver
un Sant Cris
en un moment determinat
que també
molt abans
de tot això
la que seria
la seva mare
va aconseguir
sent nena petita
que salvar-lo
de l'església
de Sant Francesc
on estava
Tegla Recomà
Tegla
sí, sí
la mare Tegla
i aleshores
ell
per devoció
en aquell Sant Cris
va fundar
en el seu moment
una congregació
que té
poc més de cent anys
poc més de cent anys
exactament
deu tindre
cent i escaig
perquè fa poc
van celebrar
aquest centenari
i aquesta congregació
va començar
amb el del Nazaret
després van fer aquest
el 1930
i ja després de la guerra
ja vindrà
van fer l'altre
que és el de Jesús
d'esploiar
les ses vestidures
el del Nazaret
la formen
aquí ho veus
aquí hi ha
la primera caiguda
amb un
el sirineu
que intenta ajudar
a Jesús
la figura
la figura
d'aquest soldat
i un dels
i un dels
sicaris
i un dels
dels assorts
que el que vol
és que s'aixegui
de seguida
són quatre figures
que acompanyen aquí
veus
aquí va
la banda infantil
però infantil
bastant infantil
a més a més
perquè si vegeixes
els petitons
que van al davant
amb el timbalet
d'allò
no arriba
no arriba ni a timbal
i després
al darrere ja
va aquest
aquest
coral
de veus blanques
aquesta coral
infantil
que es
es diferencien
dels altres
perquè veus
que porten
aquest
aquest pitet
el coll
que és un pitet blanc
amb la creu
característica
dels nazarenos
el Ramon Sales
Ricomar
va dissenyar
fins i tot
la vestimenta
i totes les coses
i una primera presidència
una primera presidència
que
aquí són sí
que veiem
el Jordi Gené
com dèiem
anteriorment
a diputat
al Congrés
per Convergència i Unió
i els corromistes
són
alcaldes
en aquest cas
de dos municipis
veïns
de Salou
i de Torre d'en Barra
són qui acompanyen
aquesta bandera
de la real germandat
de Jesús de Nazaré
i després veurem també
Josep Maria
que ens va explicar
la presidenta
l'Eulàlia B.A.
que la portana
de la bandera
de les dones
en aquest cas
que la veurem després
a continuació
és Rosa Maria Virulés
Tarragonina
com saben
potser la coneixeran més
per la seva faceta
com a magistrada
del Tribunal Suprem
Rosa Maria Virulés
que portarà
la bandera
de les dones
i Anna Maria
Samar
és la vicepresidenta
del Col·legi de Graduats Socials
i també
l'acompanyarà
en aquest cas
en la bandera
de les dones
que la veurem
a continuació
passar per aquí
també pel pla de Palau
durant molt de temps
les dones
no van poder assistir
a la processó
sinó era
com a penitentes
formant part
del grup
que porta
els improperis
tot i amb això
abans de
poder assistir
a la processó
tant la germandat
de la sang
tenia
una
una secció
de dones
per dir
una cofredia
de dones
que
amb el temps
va esdevenir
la cofredia
de la soledat
i
la germandat
dels nazarens
també van crear
les maries
del Calvari
que són
també una cofredia
de dones
aquestes maries
del Calvari
van ser
durant molt de temps
senzillament
aquelles que s'encarregaven
d'allò
que en aquell temps
se'n deia
labores pròpies
de su hogar
quan la dona
no estava aquí parada
a l'home
en molts sentits
però
en el moment
en què van poder
assistir
de seguida
se les va caracteritzar
per anar
precisament
amb aquest pitet
de color groc
que porten
un groc durat
més o menys
i participar
com una entitat
pròpia
dins de l'entitat
també
de la germandat
Això cap a quan passa
a partir de quan
en poden
als anys 80
és evidentment
que és molt
molt
molt
posconcili
perquè el concili
el Vaticà II
el celebrem
ara
celebrem
pràcticament
celebrem
els 50 anys
i el 80
ja portava
bastant temps
el concili
i els darrers
de la dona
ja feia temps
que s'estaven discutint
però hi havia
aquesta
aquesta
aquests
són aquests passos
que dèiem abans
que són
horitzontals
i després
i després
els han de girar
i que els giren
per passar
pel carrer
estret
aquest és el que
també juntament
amb el que ha passat
es va salvar
de la guerra
però es van salvar
les dones
el que no es va salvar
va ser el Nazaret
el Nazaret
doncs
es va perdre
i fou
precisament
l'escultor
de la canonja
Salvador Martorell
el que va realitzar
també
la talla
del Nazaret
i va completar
aquest pas
hi ha
la imatge
de la Verge Maria
una de les altres
maries
que acostuma a ser
Maria Cleofàs
o Maria Salomé
i després
la imatge
de la Verònica
que és la que porta
aquest llençol
a la mà
aquest mocador
a la mà
on Jesús
hi reflecteix
la seva mirada
difícilment
difícilment
constatable
documentalment
perquè
els evangelis
la figura
de la Verònica
no acaba de sortir
no acaba de collar
però
però és una imatge
que té molta devoció
sempre ha portat a coll
sempre s'ha portat a espatlles
aquest sempre s'ha portat a coll
des del primer moment
i el que ha passat
amb això
de portar-lo a coll
allò que t'he dit
que denunciaven el conveni
unes hores abans
que avui en dia
és tot el contrari
avui en dia
gairebé no hi ha cap pas
que sigui necessari
buscar gent
pagada
perquè et portin el pas
per què?
perquè és un orgull
una satisfacció
poder dir
jo vaig sota un pas
vaig a la posició
i col·laboro
d'aquesta manera
fins i tot
d'una forma anònima
al final
tothom sap
qui va amb un pas
o va amb un altre
perquè els pobles
com Tarragona
en part també és un poble
se sap tot de tothom
però
escoltem el so d'aquesta banda
que acompanya
la real germandat de Jesús
de Natxeret
la banda dels nazarens
que acompanya
aquest pas
el coneixen
com el nom del
Gieiet
el Gieiet
per què?
perquè és el més vell
perquè és el més vell
que es va salvar
però porta
una banda
de cornetes
timbals
i gaites
perquè aquest pas
durant molt de temps
acabada la guerra
el va acompanyar
una banda
de la policia armada
policia nacional
diguéssim avui en dia
dels grisos
per entendre's
d'aquella època
i com que l'acompanyava
aquella banda
d'aquella banda
com a característica
tenia gaiteros
que eren de gaites
aleshores aquí
s'han incorporat
també les gaites
tot recordant
el so de la gaita
que sonava curiosit
curiós
a la Tarragona
dels anys 40
i dels anys 50
veure una banda
amb una gaita
tenia un toc especial
amb aquell
cisclet
que fan les gaites
doncs aquests
aquí tenen
trompetes
timbals
i gaites
vull dir
és
moltes de les bandes
de timbals
i trompetes
tenen un caire militar
per naturalesa
però
el fet d'afegir
una gaita
era una cosa
en aquells moments
que no era
escoltem-ho
perzi
es
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
i tant mèrit té
anar tapat
com destapat, demostrant que porten una bandera
però clar
l'alcalde de Sabou, Pere Granados
i el diputat de la Congrés
com dèiem, Jordi Geneques
l'ha banderat el que porta la bandera
de la real germandat de Jesús de Nazaré
i al darrere ja hi ha la presidència
la presidència de la germandat
pròpiament dita
l'Eulàlia Bea, el rector de Sant Frances
i alguns altres membres
de la seva
de la seva
junta directiva
hem vist passar ens també
una presidència feta només de dones
que són les que representen
les maries del Calvari
avui a Tarragona
ja hi ha dintre
de les associacions de Setmana Santa
tres cofredies
en què la presidenta és una dona
quan hem dit que abans dels anys 1980
la dona no podia anar ni a la processó
avui en dia
l'Alvira Ferrando és la presidenta d'Electeomo
l'Eulàlia Bea
és la presidenta dels Nacerenos
i en el seu moment
veurem qui és la presidenta del Descendiment
perquè ara tot seguit ja
entrarem en el capítol
dels penitents pròpiament dits
veurem la Victòria Arbeloa
que també des de fa quatre anys
és presidenta d'aquesta congregació
que hi ha a continuació
la congregació de Manerat Cost
de Jesus Cris
en el descendiment de la Creu
i crec que portaran el Sant Cris de la sang
com a següent pas que passarà ara
ara no
ara abans del Sant Cris
passarà el Cris dels penitents
això mateix
perquè ara n'hi ha entremis dels penitents
i els penitents amb els improperis
i els penitents amb els improperis
222
223
a veure
t'adirem el número exacte
si em deixes
però no els direm tots
no els direm tots
un darrere l'altre
no no
home si vols
tots no
però alguns sí que els direm
però arribarem al final de la processació
no hi ha cap problema
en dir-los
perquè els improperis
de qui són?
del capítol catedral?
no
els improperis
van ser inicialment
del capítol de la catedral
pel capítol de la catedral
els anys 1550
quan va començar la processó
els va cedir
a la sang
a la congressió
de la sang
i si al començament
hi havia 24 o 25
a mesura que va anar passant el temps
perquè cada vegada són més pecadors
i cada vegada hi ha més penitents
efectivament
es van anar augmentant
i augmenta el número de creus
però de fet els improperis
són molt pocs
escoltant aquest moment de silenci
de la valَtta
la
També hi ha moments com aquest, més d'introspecció de cadascú, dels que formen part d'aquelles 30.000 persones que avui estan seguint la professora de Sant Enterrament a Tarragona.
Ara perquè està aturada, perquè de fet veiem que estan aturats aquí a Palau de Palau, però també per allà tocant al claustre també està aturada en aquests moments.
Suposem que es va ralentitzar amb tot, no?
Caldria veure també quins són els passos que ara comencen a tenir dificultats per passar per aquesta volta de Salvi.
Abans hem dit que aquí hi havia un lloc que era molt difícil de passar, que és el capdavall del carrer del claustre,
tocant al carrer d'Escrivenies Velles, que s'estreny molt, que es fa molt estret, el pas, el carrer.
Allí hi havia hagut abans una arcada, la volta de Salvi, d'un escrivà que es deia Tomàs Fàbregas.
I allò va provocar una reforma urbana l'any 1861.
Per què? Per allò que hem dit abans que es tenien que desfer tots els misteris i passar per allí, no?
Hi va haver un cert embolic, el diari se'n va fer raó, hi havia unes poesies que parlaven de l'estretxo de Magallanes
i el que passava allí, to irònic, l'endemà d'una processó com la d'avui, no?
I al final hi va prendre cartes l'Ajuntament, van fer tot un estudi i tot un això,
hi havia el problema econòmic, qui tenia que apagar, desmuntar aquella arcada
perquè poguessin passar els misteris i totes aquelles coses.
I al final, el 1861, hi va haver un decret.
El gener i l'octubre ja estava interrocat tot allò, eh?
Però ja et dic, per la processó de Setmana Santa es va fer, entre cometes,
un petit pum, pla d'ordenació urbana.
Fins a dir que a Tarragona el pla d'ordenació ha portat cua durant molt de temps, no?
Però hi va haver un primer pla d'ordenació urbana amb un parell de carrers
perquè pogués passar i no hi haguessin els aldarolls que normalment hi havia en aquest sentit.
Hi ha un problema que ha inclosa, també.
Hi ha un problema que ha inclosa, acompanyada.
Aquí jo tinc, amb les dades que puc recordar,
que l'any, al començament, cap allà l'any 1805 eren 30.
Després de la Guerra del Francesc, només ja n'eren 131.
Després de les guerres sempre augmenten, diguéssim, les prometences.
Per què? Perquè en un temps de crisi o en un temps de guerra tothom diu
anirem a una processó i anirem als braços de creus, de genollons o del com sigui,
o portaré una creu, no?
131.
El 1863 eren 52. Havia baixat ja.
El 1927 hi eren 127.
I en l'actualitat, amb la incorporació de molts creus,
s'en compten uns 214.
Uns 214.
I va qui vol, de penitent o hi ha llista d'espera?
A veure, es pot anar a apuntar, però llavors s'assortegen.
S'assortegen.
Si et toca, et toca, i si no t'has d'apuntar fins a l'any vinent.
I s'assortegen.
És la creu dels penitents, no?
La que en aquests moments ja ha entrat aquí a Plada Palau.
La creu dels penitents té un renom, que és la creu de la Passarella.
I és una creu... Aquesta és de l'any 1950.
És de després de la guerra, també.
Però aquí és on hi ha, diríem, simbolitzats tots els elements,
els atributs de la passió.
Des de, jo que sé, el martell i les tanalles i les claus de la creu,
fins a l'esponja de sopa de vinagre, absolutament tot.
Tot, les monedes d'ajudes, tot un seguit d'elements.
I això és el que després alguns dels penitents...
El número de penitents que porten el mateix element són les creus,
que n'hi ha de totes les mides, que més doloros.
Després hi ha una altra penitència, que és les agonies
que porten amb els braços en creu una creu petiteta amb un braç
i un sirí a l'altre, una espalmeta amb una altra.
Però està clar, una espalmeta i una creu petiteta no pesen,
no cansen, però sí, el que cansa és anar amb els braços en creu tota l'estona.
I després aquí hi ha, què et diré jo, et puc citar,
entre els elements que jo tinc per aquí, et puc citar, per exemple,
les sisibiles, el canti, la bossa, dos linternes,
ofenals, tres creus petites, un calze, l'espasa i l'orella
que hem parlat abans de Pere, cadenes, una mà, el gall, les monedes,
un vestit blanc, un xerro, un vestit roig, la columna, la corda,
els buitassots, la corona d'espines, la canya,
el balcó d'on es pronuncia la sentència,
25 creus inicialment, el llençol de la Verònica,
el títol de la creu, l'Inri, i així seguiríem tot allò que ja les veurem passar.
I de fet algun dels penitents veiem que van descalços o descalces?
Sí, això avui dia anar descalç,
clar, estem tan acostumats a caminar amb sabates que és una miqueta difícil,
però és una penitència que pot ser dura, pel que no hi està acostumat,
i sobretot quan el terra no és un terra relativament pla.
Aquí et podria citar jo, per exemple, uns terres,
el mateix del carrer Escrivenies,
és un terra que, perquè hi ha aquelles pedres de riu,
les pedres de riu,
la baixada de pares esglésies,
de la baixada patriarca,
el mateix carrer de marxeria,
que hi ha aquest, això.
La resta, doncs, per la Rambla,
és un mosaic.
O l'asfalt d'aquí.
O l'asfalt d'aquí,
però tot i tot l'asfalt està picadet i també fa mal, eh?
A veure si podem agafar el sol de la coral,
que és just aquí a l'entrada de la Palau,
just ara quan han deixat de cantar...
Bé, passa una cosa.
Davant del senyor arquebisbe,
que és, diríem, la jerarquia més important de l'església a Tarragona,
tothom vol quedar bé.
A veure, ara sí?
Fins i tot abans...
Escoltem-los.
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Fins i tot abans...
Acaba de parar aquí davant mateix també era el Cris dels Penitents, Josep Maria.
Ja hem creuat l'Equador, ara sí que portem 12 misteris, comptant la cua romana,
és a dir, que estem pràcticament a la meitat d'aquesta producció del senyor d'enderrament.
Aquest pas del Cris dels Penitents havia existit abans de la guerra
i també és un dels passos que van ser cremats.
S'anomenava el Cris de la humillació o també s'havia anomenat el pas de la primera caiguda.
És un pas relativament modern, deu fer poc més o menys de 50 anys que funciona, que surt a la processó.
Que pertany a la sang, no?
Pertany a la sang, 1961.
1961, 1961 s'hauria de sortir per primera vegada.
La fusta és una fusta d'aquesta desvinguda de la Guinea, que es conserva força bé.
És una talla també d'aquests moments després de la guerra, però fixa't que entre 1939-1961
passen 20 i escaig d'anys per recuperar moltes de les coses que abans ja existien.
Són bantremits dels Penitents, que són els que van passant ja al costat.
I els Penitents, aquests sí que serà difícil veure'ls, perquè fixa't dir que n'hi ha...
N'hi ha que van completament a les fosques que no es veu pràcticament...
Ara passaran les creus, no?
Hi ha algun punt en què hi ha una il·luminació a l'entrada.
Suposo que deu ser per els que capten la imatge, per altres mitjans d'imatge, no?
De televisió, etcètera.
Però aquí on estem nosaltres, potser el que hi ha més il·luminació és la tauleta que tenim nosaltres aquí al davant.
Sí, però jo diria que els fenols d'aquí de Palau també s'han atenuats.
Sí, sí, sí.
No, és que es demana que...
I aquí, a més a més, habitualment diria que hi ha il·luminació de focus, que avui no estan encessos.
Tret a la coral de veus blanques que hem vist abans que passava amb el pas dels nexerents, les veus sonen un poc també.
Però hem vist passar molts timbals, hem vist passar una orquestra, hem vist passar diferents tipus de gaites, d'erotes i de sacs de jamecs.
Ara veiem passar una coral.
De corals hi ha hagut sempre bastantes.
La catedral tenia el seu cor, com té ara el seu cor propi, però ha costat bastant recuperar el cor de la catedral.
Abans hi havia seminari i al seminari hi havia molts seminaristes i cada 20 seminaristes podien formar perfectament una coral i acompanyar un pas determinat.
I tot això no costava els diners que pot costar avui en dia fer-te venir a una banda perquè et toqui.
Després veurem passar també a l'aula de sons i instruments tradicionals, al grup de l'aula de sons i instruments tradicionals, amb José Olívia al capdavant,
que aquest any acompanyen, això és primici d'aquest any, la confraria, l'il·lustre confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona,
on s'ho explicava de fet el Joan Rossell, el president, i que això que els acompanyarà,
bé, antigament els acompanyava la banda de cornetes i tambors de reus, en aquest cas,
i en guany, com a primícia, els acompanyera també l'aula de sons i instruments tradicionals,
que sonarà també, doncs, això, aquest so característic de...
Sí, durant molt de temps, durant molt de temps, els imaginets els ha acompanyat la banda de misericòrdia,
de timbals i cornetes de reus, però és el que dèiem, aquestes bandes de reus
tenen un caire bastant... bastant militar, i que respon a la forma que hi ha a molts llocs,
hi ha, per exemple, a Càdiz, hi ha la banda de los polillas, que és la banda de la guàrdia civil,
de los guardias civiles jóvenes, no?, i en diuen així, per exemple, los polillas,
perquè són petitets, no?, tenia que ser petitets.
Li sembla que escoltem la coral?
Escoltem la coral, que no se sent cada dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I'n c'est no bé l'amor.
Ja, i'n c'est de tu.
I'n c'est de tu.
En el pas dels impropèris, dels penitents que porten els impropèris, pràcticament el silenci és absolut.
Aquí no hi ha timbals, aquí no hi ha orquestres, ni gaites, ni tarotes, ni sacs de jamecs.
Penitents amb les creus, penitents amb els impropèris propis de la passió, amb els símbols representatius de la passió.
Alguns d'aquests símbols avui en dia s'haurien d'explicar d'una forma molt més detallada
perquè es van perdent també el coneixement del significat i no són més que diríem l'avançala del que vindrà tot seguit.
En aquests moments estic escoltant ja passats els impropèris, acompanyats per els congregants de la Sany,
encaputjats tots amb la cucurulla corresponent, ja donen pas a uns congregants de la Sany,
que van amb vesta i bolilla, aquests sí, donant la cara, amb batxa, que acostumen a ser els congregants més vells
que d'alguna forma són els que donen llum al Sant Cris.
Però aquest Sant Cris va presidir també per un grupet de petits aspirants de la Sany o petites aspirants de la Mare de Déu de la Soledat,
que o bé porten els coixinets en els que s'acostuma a fer descansar la creu quan està a l'Església de la Sany abans i a l'arribar després a l'acabada de la processó,
els que porten el tamboret amb el forat al mig perquè descansi la creu, descansin els portants de la creu,
acompanyats dels cordonistes, i seguits del prior de la Sany, que presideix, diríem, aquest primer moment.
Ara serà el moment en què el senyor arcabisbe deixarà el balcó, des d'on t'ha estat veient,
veient la professora fins aquests moments i baixarà a formar part del dol,
el cap de dol d'aquest sant enterrament, d'aquest moment culminant.
el pas del Sant Cris ha passat gairebé sense que el notéssim.
Un altre coral acompanya el Sant Cris en aquests moments, però fixeu-vos que el silenci es nota.
A Tarragona hi ha moments en què la processó del sant enterrament es deixa sentir aquest silenci,
aquest silenci que pràcticament està envoltat per les pedres, per la grogó d'aquestes pedres amb arrels paulines.
Aquí al davant mateix tenim la imatge de Sant Pau, tenim uns esgrafiats en què hi ha Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi.
hi ha tota una història. El Campanar de la Catedral al voltant, aquí a darrere d'aquesta paret on hi ha aquests esgrafiats de Fructuós,
el Bispo Fructuós, mort a l'arena de l'amfiteatre, cremat a l'arena de l'amfiteatre, hi ha la capella de les monges de Carmelites descalces.
Aquí es respira tota una història lligada a la Tarragona i lligada a uns ciutadans.
Deixem que sigui la coral que acompanya el Sant Cris el que vagi fent aquestes cançons.
Estem escoltant, senzillament, una de les tantes Ave Maria.
Els sanguets de la Santa, més de després de la guerra, Salvador Martorell el va esculpir intentant d'alguna forma recordar,
en la mesura que fos possible, aquell vell Sant Cris de la sang de l'escoltor varó, del qual se'n va conservar algú, algun devot a la plaça del rei,
va recuperar de les cendres que hi havia un tros de fusta que corresponia al cap d'aquell Sant Cris,
un Sant Cris d'aquells d'abans de la guerra que encara tenia cabells, aquest no, aquest és una talla del Salvador Martorell.
El Sant Cris és, perdona, Jordi Maria, una de les figures, podríem dir, més venerades pels tarragonins?
És el centre de tota aquesta professió. Vull dir que, d'alguna forma, és el símbol dels cristians.
De vegades se'ns diu als catalans que celebrem una derrota quan celebrem la gran festa de l'11 de setembre.
El cristià celebra una derrota, però celebra la derrota d'una creu amb un home teu, amb els braços en creu,
i que, d'alguna forma, triomfarà, perquè és un triomf molt diferent.
Fixa't que en l'imatge de Rams estàvem jugant, jugant.
Estàvem brandant fullos d'olivera, branques de lleurer, però també hi havia palmons.
I els palmons són símbols del martiri.
Si es vol arribar a la victòria, si es vol arribar al triomf del Llaurer i de l'Olivera de la Pau, s'ha de passar per aquest moment.
I per aquest moment hi ha passat molta gent després de Cris.
Perquè, mira, aquí tenim quatre de màrtirs.
A Sant Pau, als Licitats, a Sant Futur, a Sant Auguri, a Sant Elogi, a representants.
A dintre, a la capelleta, tenim a Santa Tecla.
I molts més tenim a Sant Magí, llegint de banda.
Però, de fet, el centre de tota aquesta professió és precisament el Sant Cris del Sanc.
Sense peanya, sense, diríem, costeleros portant-nos el que vulguis.
Amb tres congregants de la Sanc, que es van tornant i que el passegen per tot Tarragona.
És un Cris mort en creu, però és el triomf que vindrà d'aquí pràcticament aquest parell de dies que ens separen.
o demà. Demà, que ja gairebé és avui, no?
Perquè estem ja tocant les 11,
Portem gairebé tres hores de transmissió.
Tornem a veure cucurulles per aquí de Palau.
Ara és que estem passant ja la propera de les agrupacions que venen després del Sant Cris.
Això està a la congregació del benenat cos de Jesús en el descendiment de la creu.
Seguim la passió i seguim amb els elements que venen després.
Cadueixo que és un dels misteris que deuen tenir un pes considerable, per la dimensió almenys.
Van rodes, tenen un pes considerable des de fa un parell d'anys,
perquè pensa que aquest misteri que es va fer també a acabar de la guerra,
aquest misteri que té poc més de 50 anys, si fa o no fa,
perquè és la congregació que té 50 i escaig anys de vida,
fa poc, fa no sé quants anys, però fa relativament poc, que va celebrar el cinquantenari,
no s'ha aconseguit completar aquest misteri amb les tres figures que li faltaven
fins fa un parell d'anys.
Aleshores, clar, és un misteri que té Nicodem i Sant Josep de Limatea, dos.
Té la Mare de Déu i Nostre Senyor, quatre,
i té Sant Joan i les dos Maries.
Maria Magdalena?
Sí, sí, quatre i tres set.
Quatre i tres set.
Vull dir, hi ha set figures més a la creu.
Vull dir, a més a més, amb una composició artística,
amb una composició com el grup escultori,
que a mi sempre m'ha recordat,
una composició anterior,
perquè aquest misteri, repeteixo, té poc més de 50 anys,
que també ha tingut un paper molt important en la Tarragona d'aquest últim any.
A Tarragona tenim una escultura despullada i que anomenem els despullats,
que és la figura de Tarragona aguantant els herois del setge de l'any 1811.
Aquí tenim una figura també d'un heroi que està als mans de sa mare
i que, d'alguna manera, la mare Verge Maria és com la mare que aguanta els herois.
Jesús és un heroi també i és quan Julio Antonio va fer aquesta figura,
tot i que estava despullada i va tindre els seus problemes,
la de la imatge dels herois, els martins i allò,
potser va pensar en una mena de descendiment també.
Ara el veiem per la part de la darrera,
i de fet es pot veure l'escala,
repenxada, recolzada a la creu,
amb un llençol,
amb un llençol en què el van baixar,
de ballar-lo de la creu,
portava la seva manera de poder-lo baixar.
Diu que el van baixar com si fos una mena de corriola,
de llençol convertit en una mena de corriola
perquè per sota els braços el pogués baixar,
complint-se fins i tot allò que no li van trencar ni un os,
que deia ja la Bíblia.
A banda, hi ha tota la història
que aquest mateix pas es dona també a moltes professors de Setmana Santa
de molts altres llocs
perquè juntament amb aquest pas hi ha tota una cerimònia
que es coneix amb el nom del desenclavo
i repeteixen en persones vives
la forma de desfermar un Sant Cris,
desenclavar un Sant Cris d'una d'això,
que a Castella és relativament freqüent aquesta operació.
però passem a una altra
perquè ja tenim aquí els pagesos joves, no?
Doncs el gremi de pagesos de Sant Jorenç i Sant Isidre
que doncs ja són aquí, també a Pla de Palau,
i que arribaran, suposem, que amb...
Amb la pietat.
Amb la pietat.
Amb el pas de la pietat.
el gremi de pagesos, com els nassarens i com la sang,
tenen també la seva secció.
El que passa és que la sang, la secció de les senyores de la solitat,
és una cofredia.
Les maries del calvari, dels nassarenos,
està molt vinculada i aquí les senyores de la pietat formen part també de la cofredia
dels pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, no?
Però, clar, com que tenen dos passos,
el pas abans quan les dones no podien anar a la processó,
els pagesos més joves, diríem els aspirants,
assistien acompanyant a la pietat.
Les dones no hi podien anar i ells eren els que s'encarregaven.
i els pagesos vells, els que formaven com una mena de senat els pagesos,
la famosa trentena, per dir-ho en un número,
trenta, eren els que acompanyaven el Sant Sepulcre,
que és el que vindrà després.
Aquesta urna de vidre amb la imatge de Jesús estirat al Sepulcre.
El Cristo Iacente de moltes altres processons,
aquest Cris estirat,
que d'alguna forma, si abans hem parlat d'uns passos
que havien superat la cremada de la Guerra Civil,
aquest pas, no el de la pietat, sinó el del Sant Sepulcre,
és un pas en què una família de pagesos de Calabadesa,
Givert per més noms,
va aconseguir de nit embolicar la figura de Jesús,
emportar-se a la casa i d'alguna manera amagar-lo en un forat,
en una paret,
i que passés tota la guerra sense que,
malgrat la quantitat de registres que es feien per trobar coses a les cases,
en aquella casa no van aconseguir trobar aquest Sant Cris.
És el que és obra de Jujol, aquest?
No.
El que és obra de Jujol és la peanya.
És a dir, el va fer el vestiment amb rodes inicialment,
però després portat també a ombros, com veureu ara,
tant la pietat com el Sant Sepulcre.
Pujol era membre del gremi de pagesos,
perquè Pujol estava casat, emparentat amb la família aquesta.
Pujol era arquitecte, no era pagès.
i estava emparentat amb la gent de Calabadesa, no?
Una senyora de Calabadesa.
va abocar el seu coneixement, el seu art,
amb el dibuix de la medalla, amb els tamborets que hi ha a l'església,
amb tota una sèrie de petits detalls i coses,
i va ser el que, després de la guerra,
com que s'havia conservat la figura del sant,
però no s'havia conservat tot el que es va cremar.
Tota l'estructura.
Tota l'estructura.
Veiem també en aquests moments que arriben els portants de la bandera.
Les portants de la bandera.
perquè això és el de la pietat.
Són dones, eh?
Que també van amb la mantellina i la pinteta, eh?
I la pietat que ja entra també, doncs, aquí a Pla de Palau,
amb aquest balanceig.
i el sol a la font dels acompanyants.
També es fa silenci, eh?
la portant de la bandera és Lourdes Lavata.
Ella és mestre, professora d'ofici.
i les senyores i els joves que acompanyen aquesta imatge,
són, van amb la túnica negra, la vista negra,
i porten l'escapolari blanc amb una creu vermella
que recorda els creuers de Sant Joan de Jerusalén.
Els pagesos, pròpiament dits, la trentena,
que avui dia ja no són una trentena,
sinó que senzillament són els pagesos.
Si més no, pagesos, hereus de la vella pagesia tarragonina,
eh?, aquests porten la creu, la creu pròpia de Sant Joan de Jerusalén
amb una capa a les dues bandes de la capa, eh?
Veiem la Mare de Déu portant en aquesta pietat,
acollint a la seva fàbola el cos de Cris de Vallat de la Creu.
És l'imatge típica i característica de la pietat,
tot i que moltes vegades diuen que és la dolorosa,
en fi, hi ha 40.000 noms, però si tots recordem,
doncs la pietat més coneguda, que és la de Miguel Ángel,
que es troba al Vaticà, precisament, a Sant Pere del Vaticà,
com una imatge també molt benedada
i com una obra d'art també molt apreciada,
que responen a la mateixa estructura, a la mateixa composició.
Escolten també el son a la gremia de pagesos.
Per cerca del pit de la Mare de Déu hi ha un cor traspassat per 7 passes.
7 passes doloroses.
Els 7 dolors de la Mare de Déu.
Veig que la pietat porta tulipes, flors.
Els 6 es poden mantenir encesos si estan dintre de la tulipa, no?
Però, a la banda d'això, evidentment que té una miqueta de llum.
Han pogut escoltar segurament el crit de Munt,
que abans fem referència en parlàvem de...
El capatàs, ells diuen el capatàs,
i els portants els hi duen, aquí els pagesos, la càrrega.
Els que porten la càrrega, eh?
Per cert, de pagesos avui dia...
De pagesos, en guany florem la mort d'un dels darrers pagesos
que encara es mantenien, que va tindre un accident home gran ja jubilat,
però que mantenia cada dia anant-se'n el tros amb el seu tractor
i va tindre l'accident més normal que tenen els pagesos.
Sobretot en una determinada edat que el tractor trontolla
i si et cau un tractor al damunt la mora segura.
Normalment els pagesos mornen tradicionalment de dues formes.
O bé els carreters amb un accident de carro, també en el seu moment,
quan el tractor ha superat el carro,
o bé també quan els pagesos tenien que netejar cups de vi
que baixaven el cup de vi i llavors allà hi havia uns vapors
que cada any a l'hora de netejar un cup hi havia algun accident d'aquestes,
que eren els accidents laborals típics.
Altres podien ser, jo què sé, caure d'una olivera i quedar-te més o menys...
Si reconeixem uns anys, potser no gaires,
veuríem o podríem imaginar com era la zona de l'Avinguda Roma,
Mas del Po, tot allò d'allà al darrere,
d'allà cap a això el 23, que eren pràcticament... allò eren hortes, no?
Tot eren hortes i aquí a Tarragona, la part antiga,
on ara hi ha cotxes hi havia carros i on hi havia quadres i on hi havia quadres hi havia animals.
I molts pagesos jo encara recordo haver vist com s'abarmava cadascú a casa seva i no hi havia cap cooperativa.
Avui en dia, i com al vi jove hi havia, doncs al celler, en moltes cases hi havia una branca de pi col·locada a la porta per indicar que allí hi havia pi.
Vull dir, són aquelles coses que han anat desapareixent. Per què?
Perquè el món comporta tots aquests canvis.
Ara passa la presidència de les senyores de la pietat amb un conciliari, suposo,
i la presidenta d'aquesta secció de senyores, la senyora Pilar Ortiz, acompanyada de les seves senyores de la Junta,
d'una junta depenent, lògicament, de la Junta Superior, perquè, vulguis que no,
aquí encara el gremi és gremi de pagesos.
La pagesa ha existit sempre acompanyant el marit i fent fenyes al camp com feia el marit,
però fins fa poc, doncs, no hi ha hagut, allò, pageses que puguin ser presidentes del sindicat de pagès,
perquè avui dia pot ser, no?, però aquí també, de moment, aquestes senyores de la pietat
tenen el seu racó dintre de l'Eglésia de Sant Llorenç i la seva imatge representativa amb la verge de la pietat.
Mentre que els homes els veurem després perquè van separats, en aquest cas,
perquè hi ha un pas que segueix cronològicament el que ha passat aquí.
La verge encara està al peu de la creu, la verge encara està al calvari,
i ara, en el moment en què Josep de Dimatea s'ha anat a veure Pilats per demanar-li si li deixi desenclavar
i li ha deixat desenclavar el cos, i el Nicodem, no, el Nicodem és el que s'ha anat a veure,
un dels dos és igual, un dels dos s'ha anat a veure Pilats i l'altre s'ha anat a buscar els olis
per poder embalsamar i per poder preparar Jesús per posar-lo en enterrament.
Doncs ara la verge sola, acompanyada de les altres dues maries, de Maria Magdalena i Maria Salomé,
i de Sant Joan, que és l'únic apòstol que no l'ha traicionat, perquè els altres s'han amagat, han corregut tots.
Sant Pere ja fa rato que ha cantat el gall i per tres vegades ha dit que no coneixia, que ell no era, que ell passava d'aquelles coses, etc.
Com ja li va dir ell al Sant Sopar.
Marxa, han marxat tots, i l'únic que s'ha conservat ha sigut Sant Joan.
I ara els Maginets, que són la il·lustre cofredia de Sant Magí Màrtir de Barcelona,
que existia ja des de l'època dels començaments del segle XVI, l'època moderna,
i que l'any acabada la guerra els tarragonins que se n'havien anat a treballar a Barcelona,
uns quants tarragonins es van posar d'acord de dir per què no fem una cofredia,
i com que cada any tornaven a Tarragona per Setmana Santa, diu, no a veure la professor, a participar en la professor.
Es van arreplegar i quan va ser el moment de fer la cofredia diu, però si hi ha una cofredia que té segles.
Aleshores es van posar, diguéssim, sota l'aixugut d'aquella cofredia.
Com a Setmana Santés són de després de la guerra.
Però la cofredia en si té molts anys, com té molts anys la veneració que tenim a Sant Magineta a la Bufeganya
i al portal del carro, aquí a l'ermita del portal del carro.
Però com a cofredia de Setmana Santa apareix, repeteixo, acabada la guerra civil.
I decideixen fer un pas, un misteri, que tingui com a veure amb aquest retorn.
Ells són com uranetes.
Les uranetes gairebé sempre retornen al seu niu.
Retornen a l'estiu, no retornen a l'hivern, i retornen a la primavera.
La capeta però, per cert, marca les hores.
Som les 11 de la nit i seguim en directe per Tarragona Ràdio,
retransmetent la posació de Sant enterrament.
Les 11 tocades, i com deia el Josep Maria Sabater Bosch,
que ara mateix entrarà la il·lustre confereria de Sant Magí,
màrtir de Barcelona, amb aquest retorn.
El retorn al Calvari, en aquest cas.
A mi em comentava el president, el Joan Rossell,
i ella deia, home, crec que al voltant del 90% són de Barcelona.
Tarragonins que viuen a Barcelona, eh? 90%.
Hi ha tarragonins que no viuen a Barcelona, però són maginets.
És a dir, Sant Magí té molta devoció a Tarragona.
Com la pot tindre Santa Tegla, com la pot tindre Sant Pau o Sant Fructós.
Vull dir, aquí a Tarragona, potser les nenes no els hi posen Tegla,
potser els nens no els hi posen Magí.
Araúll, el Serrallo, tu has dit abans que la plaça, no,
el gremi de Marejans estava al carrer de Sant Pere.
El gremi de Marejans ara està a la plaça de Sant Magí,
perquè els pescadors tenen una devoció a Sant Magí,
i si no mira l'ermita de Sant Magí com el Sostre,
estan penjats tot un seguit dels bots de barquetes,
perquè el pescador, en el seu moment, quan veu que la nau se'n va en orris,
quan veu que la tempesta és terrible i que la cosa ha patit,
se'n recordarà de la Mare de la Carme,
se'n recordarà de Sant Pere de Sant Andreu,
però també se'n recordarà de Sant Magí.
I aquí a Tarragona la imatge de Sant Magí,
llegenda o no, ha tingut sempre, des de sempre,
però molt concretament des del segle XVIII aproximadament,
ha tingut una devoció enorme, com ho prova,
que encara avui en dia es va a buscar l'aigua de Sant Magí,
es té una devoció i els exbots que hi ha a Sant Magí no s'acaben.
Durant molt de temps l'ermita de Sant Magí estava plena de braços,
de cames de cera, d'allò que hi ha en moltes ermites,
per què? Perquè sempre hi ha gent que diu cinc cursa Sant Magí
i de barrets de soldats que quan s'anaven a fer la mili,
i anar a fer la mili era un perill,
deien si torno li deixaré aquí el gorro de soldat,
o li deixaré les cintes aquelles que es posaven o alguna cosa d'aquestes.
i això passa a moltes altres ermites.
I a Tarragona tenim Sant Magí.
Tenim Sant Magí.
que és aquí el Pla de Palau, el retorn del Calvari,
també un misteri que en aquest cas ja és el número 15 que hem vist passar per aquí,
per aquesta zona de l'apartalte de la ciutat de Tocada Muralles,
davant del Pla del Palau de l'Arcabisbe.
I com bé ja emporta, doncs,
la indústria confraria de Sant Magí Màrtir de Barcelona.
Per fer aquest pas també es va buscar un escultor relativament vinculat a Tarragona.
L'escultor Joan Salvador Ivoltes havia nascut a Vilaseca el 1900
i va morir a Reus el 1970.
que d'alguna forma estava molt proper a nosaltres
i va fer aquest pas, aquesta escena, amb les quatre figures, no?
Les tres maries, pràcticament, i Sant Joan.
Recordem que entre les set paraules que hi han hagut aquest dematí,
patrocinades per l'associació La Salle,
hi ha una paraula que diu
Mare, aquí tens el teu fill.
i d'alguna forma la figura de Sant Joan
és la figura de tots els fills
que consideren que la Mare de Déu
també és Mare Nostra.
També li diu fill, aquí tens la teva Mare.
Exacte.
És un pacte, és una herència,
és una assignatura
que aquí hi ha un document
amb un notari, que són el mateix evangelista,
perquè el mateix Sant Joan és el que viu de forma més directa tot això,
perquè Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc,
són nosaltres, però ell no.
Ell, jo diria que quan tu dius que jo sóc el cronista de la ciutat,
ell és el cronista de la passió mort,
i a més a més un cronista que després
acaba fent un text evangèlic que és l'Apocalipsis,
que és un text riquíssim en moltes coses,
però d'alguna forma aquí hi ha un exemple de dir
ep, aquí ha passat alguna cosa.
Vull dir, aquí els cristians no som ningú,
som germans del Cris
i som fills de la Mare de Déu.
Vull dir, que d'alguna forma ens dona una herència
que podem, jo no diria presumir,
però també t'ho dic,
podem presumir d'alguna cosa.
No som ningú. Allò de dir, ep, jo no sóc res.
Fins a cert punt no sóc res.
Podem ser molts humils i molt senzills, eh?
Però allò que en castellà diuen, oi,
vostè no sabe quin és mi padre,
vostè no sabe quin és mi madre,
i vostè no sabe quin és mi hermano, eh?
Ojo, eh?
No perquè en tregui una multa
un dia amb un cotxe mal aparcat, no?
De fet, ho destacava, recordo que ho destacava
qui va fer el pregó de la Setmana Santa,
l'Antonio Vives.
L'Antonio Vives.
L'Antonio Vives, perdó,
ell ho va destacar també en el pregó.
Exacte.
Va dir, doncs, això que es comemora
un dels moments històrics més importants,
va dir de la història de la humanitat.
Certament.
la entrada d'aquest misteri aquí a Plata Palau.
I a mi em sembla que la gent està aguantant molt bé perquè...
La gent està aguantant molt bé i fins ara,
fins ara, poguet a poguet,
no en va massa de pressa,
de pressa,
però fins ara hem vist que la professor fins aquí
no ha tingut ni un tall.
No hem estat ni un moment sense veure passar alguna cosa.
Hem passat penitents,
hem passat gent amb cucurulla,
gent sense cucurulla,
però sempre les atges i les vestes
han anat seguint un darrere l'altre poc més o menys, no?
I atenció a aquest so que sentiran d'aquí a poca sona,
perquè és el que si comentàvem anteriorment
és el so del grup de l'aula
dels 11 instruments tradicionals
de l'Escola Municipal de Música de Tarragona.
Escolteran la lliure que és la tenora de Roser Oliver?
Jo no sé si és tenora.
Jo sé que són instruments tradicionals,
tots ells, instruments tradicionals,
amb unes músiques adaptades per aquest.
S'ha publicat,
i és un dels actes que es també van tindre lloc
dins d'aquests actes culturals
que envolten la Setmana Santa,
s'ha publicat un llibre de partitures
on hi ha les partitures,
algunes originals,
altres no,
altres copiades,
aquí hi ha pot haver,
jo què sé,
la professor de...
on és això?
La dansa de la mort,
de Verges,
que són unes músiques típiques,
però s'han publicat les partitures,
per què?
Perquè també amb els instruments tradicionals
es pugui mantenir,
una miqueta,
la tradició de tot això.
No tothom de ser
un bus i timbals.
El que faltaria és un CD recopilatori
del Sol de la Setmana Santa de Tarragona.
De moment s'han fet les partitures.
De moment tenim CD recopilatoris,
n'hi ha de Santa Tecla,
del seguici popular,
les músiques.
Les partitures de Santa Tecla
també és un llibre
que s'ha fet anterior
a aquest de la col·lecció.
Aquest és el número dos
de les partitures
de la processó de la Setmana Santa,
del Sant Enterrament.
Hi ha les partitures
dels ministrés d'aquest grup,
hi ha les partitures de la banda de l'Ecceomo
i les partitures de la banda del Sac de Gêmex,
que són les músiques més o més tradicionals.
hi poden haver partitures de banda.
En un moment en què hi hagi bandes
que toquin una música que sigui autòctona,
que sigui original,
que sigui per aquí,
el que serà molt difícil
és que hi hagi partitures
de bombos i de timbals.
Per què?
Perquè han tingut la seva importància
i ja no es poden oblidar.
Són a Tarragona,
ja no els podem canviar.
Fixa't-hi que,
parlant no d'aquesta festa,
aquesta setmana gran
de la cristiandat,
sinó parlant de l'altra setmana gran
que tenim del seguici popular de Santa Tegla,
nosaltres hem fet popular un passodoble
que no té res a veure amb Tarragona.
Efectivament.
Perquè l'emperito es toca.
L'emperito roca.
Doncs bé, aquí hi ha una música tradicional
de Setmana Santa
que té el valor,
que pot arribar a tenir el valor,
que tenen en moltes altres Setmanes Santes.
de la bandera.
Veiem el portant de la bandera,
encenem Florença,
ambaixador i secretari de Fets Exteriors
de la Generalitat,
que per cert viu a les muralles.
Escoltem ara sí l'aula de 11 instruments tradicionals
de l'Escola Municipal de Música.
És la música tradicional, eh?
Escoltem, escoltem-la.
de la bandera.
de la bandera.
¡Sañadores,
en este пос
de la bandera!
Aquesta tornada
del Per vostra passió sagrada
La situació sagrada l'hem sentit en totes les viacrucis mantevegades, aquests dies, en totes les cofredies, en totes les associacions i els versets que corresponen a cada una de les 14 estacions del viacrucis és el text que va reproduint pràcticament tots els misteris que hem vist passar.
Des del moment que el prenen, des del moment del sirineu, tots, absolutament tots, i és una de les peces també que estan també en aquest llibre de partitures.
La nostra reputació extraordinària de l'aula de sons instruments tradicionals. Per cert, Jordi Maria, que ara podrem explicar una altra singularitat, i és que a banda dels armats de la Sant hi ha altres congregacions que també tenen armats propis.
Sí, perquè hi ha un dret que acompanyar la figura del Cris, quan és una figura que està en el sepulcre o en l'enterrament o en la creu, aquests poden portar armats.
Aleshores, el gremi de marejans, ja diríem, la part dels congregants, la part de la gent gran del gremi de marejans, té des de fa relativament no massa anys,
però penseu que aquest misteri que ve ara, que és el misteri del Sant Enterrament, un misteri també amb set figures,
està en el sepulcre, hi ha la figura de Jesús mort, hi ha les Tres Maries, hi ha Sant Joan, hi ha els dos jueus, el Nicodem i Josep de la Llimatea,
que conformen aquest grup escultòric, doncs aquest pas, com que hi ha la figura de Jesús en el moment del Sant Enterrament,
també té un grupet, diríem, una escorta d'un grup d'armats.
Però de forma més o menys recent, no? Crec que va ser 97, 96, 97, que es van incorporar.
Exacte, el pas deu tindre portat a Espatlles, deu tindre 22 o 23 anys com a màxim, encara no ha fet els 25.
Aleshores, està clar, els armats es van... Primer es va fer canviar el pas de rodes a Espatlles,
i després es va fer com a novetat la creació d'aquest grup amb una mena de capità manaies,
un trompeter, dos tabalers i després un que porta també el signe del pelotó, de l'escorta aquesta, en l'aire,
però també amb una forma molt marinera.
Si abans has parlat que el blau dels ulls de Jesús significava el mediterrà,
la gent de mar porta també el blau com a...
La capa dels armats.
Exacte, com a la capa dels armats.
Escolti'm el pas dels armats.
Abans dèiem que en aquest pas, una de les singularitats, si més no, per la part que ens toca i per proximitat,
és el rostre de Josep Maria Sabatebos, que ara mateix estem veient en la figura d'Ajudes.
Josep Maria Sabatebos, vostès no el veuen, però ara mateix està enviant des d'aquí,
des del lòco del Palau Petons, cap a aquest pas del Sant Enterrament,
que el simbolitza, entre d'altres, amb ell, amb la seva figura,
que quan es va fer el pas deien que van agafar com a imatge pescadors del Serrallo,
i entre d'altres, qui s'acompanya, Josep Maria Sabatebos.
Veig que el pas aquí és girat enmig del Palau, Josep Maria.
Se n'han recordat de mi.
Jo hauria d'haver estat allà sota, i no saps el greu que em sap, no ser-hi.
Estic molt bé entre vosaltres, però aquest no és el meu lloc, el meu lloc és allà sota.
I no saps bé els companys que tinc allà, això no té preu.
Com no té preu l'haver estat 20 anys allà sota amb ells, o més de 20 anys, jo ja he perdut el compte.
Quan les coses t'agraden i les fas d'acord, els anys no compten.
A vegades un any pot ser suficient per tindre una precisió en una cosa.
I si són 20 anys que te les estimes, i me'ls estimo i m'estimen.
És el que et dic, vull dir, la gent que està allà sota acaba sent una família, pràcticament.
Però, en fi, no estem aquí per parlar de sentiments propis.
Aquí ens enviem una forta versada de salutacions.
No fos cas que estiguin escoltant ara la ràdio de sota.
Hauria de donar els noms de tots els 14 o 15 que hi ha a sota, més de tots els enganxos, i perdríem el seguíssica que hem de continuar d'aquesta professor.
Veiem en aquest cas també més portants de bandera, de diferents agrupacions, de diferents gremis que van passant per aquí.
És el Gremi de Marejans, el misteri és el sant enterrament.
Aquest és un misteri que també, l'acabada de la guerra, va sortir per primera vegada l'any 1942,
no pas amb totes les figures, el que passa que no va estar 50 anys per completar el misteri,
sinó que al cap de dos anys després.
I això, amb un poble de mariners, el Serrallo de Tarragona,
que és un poble, com us he dit abans, a la ciutat,
l'aconseguir, amb acabar d'una guerra, amb tirar endavant un misteri,
vol dir que la gent de Marejans, quan es proposa una cosa, ho aconsegueixen.
Fa uns anys van intentar passar per aquí,
l'última vegada que vaig estar aquí,
vaig estar lluitant dient si se lo proponen passarà,
no ho feia en castellà,
i no hi va haver manera que passessin així tal com va el misteri,
i el van tindre que girar.
Però són tan convençuts que poden aconseguir una cosa,
com van aconseguir tirar aquest misteri,
que van estar una bona estona perquè volien passar-lo,
i al final van tindre que doblegar-se a passar-lo de costat.
Doncs el gremi de Marejans, amb Jordi Mallol al capdavant,
i hem vist com a portant de la bandera, en aquest cas,
de Sant Enterrament,
el president de la Càmera de Comerç, el Vera Balló,
al costat del president del gremi,
com dèiem, Jordi Mallol,
que ja també enfila amb baixada avall amb aquest...
No voldria portar-te la contrària.
Però m'estaria segur que el Jordi Mallol,
el president, és un dels portants que estan a sota.
Tot i que és president, no ha deixat de portar.
Ell, la presidència, l'ha assumit en guany,
s'ha envoltat d'una junta en part continuadora de la que hi havia abans,
però el seu lloc està allà sota.
I tot i un president ha deixat la presidència,
que sap que la pot portar en qualsevol moment,
però a l'hora de la processó està allà amb tots els companys.
al davant de tot.
Ell va del davant, allí són tres fileres de cinc,
a sota, i anem...
I van quinze, i anava quinze,
i els sis ganjos del costat, que ara, evidentment...
Però ja, aquí ja tenim...
Acaba de passar també la presidència d'aquest gremi de marejans,
presidents i ex-presidents,
perquè estic veient el Josep Maria Guinovar,
que havia estat el president anterior, el Tomàs,
tots companys, companys de Junta.
Jo no soc de la Junta ni soc de res,
però clar, és igual,
si treballes per el mateix títols,
i aquestes coses no compten.
I aquestes capes blanques que veiem ara mateix aquí a la Palau?
Això és els pagesos de la trentena antiga,
però aquests serien els pagesos vells, no?
Aquesta trentena.
És el record dels que conserven encara avui en dia el Sant Sepulcre.
Hi ha franciscans, l'hord dels franciscans,
que porten també la tau,
però en aquests moments l'hord de Sant Joan de Jerusalén
és la que representa els cavallers guardadors del Sant Sepulcre.
I aquí són cavallers i dames
els que tenen l'honor de portar aquesta vesta,
amb aquesta capa blanca,
amb aquesta creu típica i característica.
I imagino que amb el Sant Sepulcre
també veurem armats del gremi,
acompanyant-lo, també per mèrit propi?
Sí, el gremi de pagesos
també té un petit grup d'armats
suficients per anar al costat
i fer guàrdia personal,
que no és, diríem, els butxins,
sinó el respecte, com els armats.
Pensa que ara, en aquests moments,
el Sant Cris deu estar a prop d'arribar a la Rambla,
i els armats que han anat encapçalant
tota la professora,
arribarà el moment en què
tornaran cap a la Rambla
per fer guàrdia d'honor
i emportar-se al Sant Cris
fins a casa seva,
que és l'esgràcia de Nazaret,
la casa de la sang.
Doncs aquests romans,
aquests armats del gremi de marejans
o aquests armats del gremi de pagesos
que vindran tot seguit
amb el Sant Sepulcre,
no són més que una guàrdia d'honor.
És una escorta que protegeix
amb un Cris mort,
o que protegeix amb un Cris a punt de ser enterrat,
o amb un Cris que està ja enterrat a la urna.
Una urna transparent
que no és un Sepulcre,
aquesta urna transparent.
és la transparència al vidre
del que vindrà d'aquí quatre hores,
del que vindrà de seguida
amb la vella de Pasqua.
És una altra visió, si tu vols,
amb la palma del martiri
que està al darrere també del Sant Sepulcre.
Hi ha petits detalls ornamentals
que se'ns passen,
que no veiem perquè...
Si haguéssim de donar a la menuda
tot el que hem vist ara,
si hi ha més o menys...
Jo sé que alguns dels nostres oients diran
s'abatés un rotllo.
Perquè sí,
perquè explicaria tantes i tantes coses
que no acabaríem mai.
I mira que les hores que portem xerrant...
Però expliqui,
perquè portem tres hores...
És igual,
el temps passa de pressa
si estàs explicant una cosa que t'agrada,
que vius,
que tens el sentiment
i que d'alguna forma
l'has viscut des de petit.
Tot allò que s'ha après de petit
i que es conserva
poden marxar
algunes coses de la memòria.
Potser no tens l'habilitat
que tenies abans
que no ho recordes tot ràpid.
Però això és com anar a anar a bicicleta.
No es perd mai.
I aquestes coses que has après,
que saps que es feia d'aquella manera
i que hi havia aquella altra vida,
han canviat algunes coses,
han variat.
Però en el fons sempre és el mateix.
La Setmana Santa
sempre és la mateixa
i mai és igual.
Avui hem tingut el tema de la pluja.
L'any passat no hi va haver recollida
dels misteris per culpa de la pluja
i a meitat de processó.
Aquí el pla va començar a ploure
i vam estar parats
i vam haver de posar el plàstic
damunt del misteri
i baixar per avall.
Alguns altres misteris
van fer mitja volta
i se'n van anar cap al seu refugi personal.
I avui tenim una plena
en guany tenim una lluna preciosa.
Vull dir, en guany tenim
un autèntic espectacle de la natura,
tot i la pluja que hem tingut al matí,
tot i la pluja que hi va de la nit,
les dues nits passades.
Però s'ha pogut fer fins ara
tot el que estava previst.
Ha plogut molt, però per aquí a la vora,
perquè per la zona de la Conca de Barberà
ha plogut aquí força, calamars i tot.
Me sap molt de greu.
És a dir, que si el núvol hagués anat una mica...
Me sap molt de greu, però jo estic aquí...
Me sap molt de greu.
Tots són germans.
Me sap molt de greu.
Si els hi pogués donar un tros de lluny
i un tros de cel,
ja els hi donaria del que tenim nosaltres.
Però mira, ens ha tocat a nosaltres així.
Jo he vist la gent plorant per Sevilla
i per aquelles ciutats andaluses també.
Jo he plorat ara fa un moment d'emoció
per el que m'han fet aquests companys.
Però estic content, content i trist a la vegada
pel sentit que avui rememorem
la passió i mort,
però estic content perquè
d'aquests quatre dies
viurem la joia de la Pasca o de Resolucció.
I hem de viure i que hi ha passany amb peny.
I tant que sí.
I segueixen arribant aquí al Palau de Palau.
D'aquí a poca estona veurem
arribar el Sant Sepulcre
del gremi de pagèssos de Sant Llorenç i Sant Isidre,
acompanyada per els armats del propi gremi.
Com dèiem, a banda dels armats de la Sanc,
que van al capdavant d'aquesta procés de Sant Enterrament,
hi ha altres dos grups armats d'aquest gremi,
també els del gremi de Mareixants,
que hem vist fa poca estona.
Pràcticament ens queda, Josep Maria,
veure això,
veure la soledat,
i després venen les autoritats.
Vull dir que d'alguna forma
també donen acte de testimoni d'estar aquí,
d'autoritats civils, militars,
el que sigui, però estan aquí.
Això ha canviat respecte a fa 20-30 anys?
I 40-50.
Quan vinc 40-50,
vull dir, hi havia el pelotó de...
Tarragona era plaça militar,
has de tenir en compte una cosa,
i Tarragona ha sigut sempre,
en principi, dos coses ben clares.
Ha sigut un centre militar
i ha sigut un centre religiós.
A Tarragona hi ha convents
per donar i per vendre.
I a Tarragona, vull dir,
els quartels també n'hi havia.
Hi havia un quartel a la Rambla Vella,
un quartel aquí a l'ermita de Sant Magill,
un quartel del carro.
Després es va fer el quartel
on ara és a seu universitària,
a l'Avinguda de Catalunya,
el Regiment Badajoz,
el quartel general Contreras.
Aquí a Tarragona han patit guerres,
com pot ser la guerra dels segadors,
la guerra successió,
la guerra del francès,
la guerra civil,
i la presència dels militars
ha estat molt efectiva.
I el pes dels militars
ha sigut tan efectiu
com el pes de l'Església.
Aquí a Tarragona hi ha Església
des de Sant Pau.
Hi ha hagut congressos darrerament
que s'ha vist que és gairebé històricament
molt comprobable que Sant Pau
ha estat a Tarragona.
Per tant, si el cristianisme va arribar a Espanya,
va arribar per la porta de Tarragona.
Per tant, és un pes
que s'ha mantingut sempre.
I després, evidentment,
després de la guerra,
amb un règim militarista,
sobretot els primers anys de la postguerra,
els militars figuraven a tot arreu.
Les bandes eren bandes de militars.
Arreu hi havia un camp d'aviació
que era de l'Ejército de l'Aire.
Aquí teníem la comandància militar de Marina,
que encara la tenim.
I després hi havia l'Ejército de Tierra,
hi havia el Regiment d'Infanteria,
hi havia un governador militar
a banda d'un governador civil.
Totes aquestes coses passaven.
Avui en dia d'això només queda un record
però que si les autoritats militars
se les convida
i volen donar acte de presència,
escoltem,
ningú obliga a un militar
a ser catòlic, apostòlic i romà.
Avui el món és lliure,
cadascú com és,
però d'alguna forma aquí estan presents.
La bandera en aquest moment
s'adapta al gremi de pagès
de Sant Llorenç i Sant Isidre,
portada per la tinent d'alcalde
de serveis a la persona
de l'Agentament de Tarragona,
Maria Victòria Pellegrin.
Victòria.
Victòria Pellegrin.
Victòria Pellegrin.
I just darrere veiem doncs
ja entrar aquí el Sant Sepulcre
que ja és aquí davant
de la porta principal
del Palau Arcadisbal.
Esportar, com dèiem,
pels armats del
del mateix gremi
del gremi de pagès.
Del gremi de pagès.
Tot i que n'hi van menys, no?
Eh?
N'hi van menys
que els demereixants
d'armar.
No, n'hi van menys.
Aquí en compto cinc.
Aquí van quatre
i el capità Manai
és el que porta un estandard, no?
En canvi,
allò n'hi van potser
sis per banda,
gairebé dotze,
però van començar
també en quatre
i cada vegada
n'han posat més
perquè al final
arribaria a ser
tants grans
com els de la sang.
i això ja no es pot ser, eh?
No es pot ser.
Però veus la imatge
i la urna
amb la palma
del martiri
al darrere penjant, eh?
I la imatge
des d'aquí
és des d'on sabeu
bé aquest pas, no?
I tota la peanya
feta també
i el vestiment
de la urna
de vidre
feta
pel Josep Maria Jusó.
Jo, eh?
Aquestes bandes
tenen una deferència
de per aquests carrers
de la part alta
que al ser estrets
ressona molt
en tot dels bombos
i dels timbals
de buscar un so
que no sigui
que sigui
un so
que acompanya el silenci
dintre del que cap, no?
Presidenta, segons com
el conciliari
que hi ha ara aquí
és mossèn Gallar
que també és
l'administrador
de l'Ernita
del Portal del Carre
i l'administrador
del Santuari
de Sant Majó
de la Bufeganya
a l'estam d'obres
ara
doncs ha agafat
la Iglesia de Sant Llorenç
Sales
que és el vicepresident
Pere Joan Sales
i altres membres
i altres membres
de la
Pere Joan Sales
és del Mas del Po?
Pere Joan Sales
del Mas del Po
és pintor
i ex-pagès
i el Raúl Font
és parent
de Calabadesa
dels Giver
vull dir
és un
un
tietavi
pràcticament seu
és el que va agafar
el Sant Cris
del Sant Enterrament
i el va guanyar
a casa seva
el va guardar
a casa seva
i ara
ja
lligats
amb els pagesos
ara
l'últim pas
el que tanca
aquesta cluenda
l'últim
en desfilar
que tindrà
demà
un repicó
amb el
dissabte sant
amb l'última
de les processons
d'aquesta setmana
és
la
cofredia
sota la invocació
de la Mare Déu
de la Soledat
depenent també
d'alguna forma
lligada
a la real
i venerable
congregació
de la Puríssima
que és una processó
reservada
exclusivament a les senyores
reservada
a les senyores
i això per què
com més aquesta
doncs perquè
inicialment
era una
com que les dones
no podien sortir
a la processó
elles fien allò
de sus labores
formaven part
però aquí
a la Mare Déu
l'acompanyaven
els congregants
més vells
també
de la Sany
en el moment
en què ells
van poder
van reclamar
el seu dret
d'acompanyar
amb tots els drets
i formar part
d'una congregació
amb la seva presidenta
que no és presidenta
que és priora
i a diferència
dels presidents
els presidents
són
cada assemblea
poden nombrar
un president
la priora
és un càrrec vitalístic
és com si fos
l'abat de Montserrat
o una cosa
d'així
com si fos
la Mare Abadesa
la priora
i el prior
és el mateix
conciliari
prefecte
de la Sany
hi ha una
una direcció
concelebrada
entre un capellà
que en aquest cas
és Montsenyel Miquel Barberà
vaja
Montsenyor
Miquel Barberà
i la priora
que és
Maria Dolores
Nolla
Nolla Tàpies
però fixa't-hi
que tot i ser les últimes
també m'agradaria destacar
un fet
tot i ser les últimes
les que han sortit més tard
les que s'han adormit
més tard
les nenes
que acompanyen
a la Mare Déu
de la Soledat
això
a vegades
els homes
no ens en donem compte
i també algú
ho ha de dir
aguanten més les dones
que els nens
però en termes generals
que diria jo
les nenes
que els nens
potser
em mataran els companys
masclistes
però de fet
fixa't-hi
ho vas veient
com
passaran
moltes nenes
moltes nenes
petites
i veuràs
la quantitat
de dones
ara aquí
si hi ha
ja veus
la bandera
la bandera dels aspirants
diria que la porta
Judit Heres
regidora del Partit Popular
de l'Ajuntament de Tarragona
ella porta la bandera
en aquest cas
la que veiem
passarà per aquí davant
que és la bandera dels aspirants
després
la portant de la bandera
que vindrà més tard
és la
Maria Josep
de Canyelles
que la dona
Joaquim Jurià
el president
de l'agrupació
d'associacions de la Mala Santa
bona amiga meva
i la pietat
que entra
ara mateix
aquí
a Pla de Palau
acompanyada
també
per aquesta banda
de timbals
hi ha un balanceig
considerable
pensa que
aquesta imatge
és
és una imatge
de cap i pot
de cap
i cames
i braços
a dintre
ja talla
però va vestida
i només hi ha una imatge
i els que van a sota
són els mateixos
dels altres
vull dir
la poden moure
com vulguin
la poden fer ballar
Andalusia
les fan ballar
amb l'aire
que té
d'Andalusia
aquesta imatge
té tota la gràcia
que poden tindre
totes les verges
d'Andalusia
l'únic que li falta
i li sobre
diríem
no
no és que li falti
que no necessita
per res
és el pàlio
que porten
totes les imatges
de fora
amb el mantell
blau
eh
veig que la primera imatge
la primera imatge
que va haver-hi
de la soledat
era portada
per la noblesa
de la ciutat
per la gent noble
de la ciutat
els inicis
els inicis
els inicis
els inicis
els inicis
els inicis
els inicis
els inicis
els inicis
els inicis
dos elements
fonamentals
en tota la processó
és el Sant Cris
i sa mare
i la mare de Déu
digue-li
de la pietat
digue-li dolorosa
digue-li com vulguis
desemparats
desemparats
cap a València
hi ha la
mare de Déu
aquí
fixa't-hi
que l'estructura
és la mateixa
de Nuestra Senyora
l'Amargura
com Sant Juan
l'Angelista
aquesta va sola
Sant Juan
l'Angelista
és la que
tanca
la processó
la imatge
d'una mare de Déu
sola
que curiosament
de sola
no en té res
perquè fixa't-hi
la quantitat
de dones
que l'acompanyen
primer les aspirantes
amb el vestidat
també
blanquet
i amb la tonalitat
blava
de la golilla
i el cinturon
i després
les dones
que porten
el mateix hàbit
que els homes
de la sang
l'únic que canvia
és la
digue-li
la medalla
els homes
de la sang
porten
les quatre llagues
i aquí porten
un cort
atrevessat
també
de la verge
de la soledat
la presidenta
de la congregació
la Maria Dolores
Nolla
ens va explicar
que l'any passat
van estar a la peanya
van canviar la peanya
la van encarregar
a Orche
a Guadalajara
que és
vull dir
aquí
aquí
els escultors
que hi van haver
després de la guerra
hi han desaparegut
pràcticament
ens queda el Pere Menós
que va fer
la del nostre
padre Jesús
de la Passió
però no hi ha
diguéssim
la tradició
que hi ha a tot arreu
i a més a més
hi ha una altra qüestió
hi ha escultors
arreu del país
en què encara
hi es fan
molts misteris
perquè hi ha una tradició
molt diferent
a la nostra
Setmana Santa
que són escultors
jo et diria
gairebé
del Renaixement
que saben
fer una talla
i saben acabar-la
i per acabar una talla
necessiten
sapiguer
no pintura
per pintar
necessiten
encarnar la figura
perquè quan talles
una fusta
et queda la fusta
però a aquella fusta
li has de donar
una capa
del que sigui
a damunt
una altra capa
del que sigui
fins que agafa
la tonalitat
que tu diries
això sembla car
i quan veus
una cara
amb una alegria
o amb una pena
la cara
allò no està feta
amb quatre pots
de pintura
d'un catàleg
d'aquests
d'una marca
d'aquests
d'una drogueria
sinó està feta
buscant
unes tècniques
de pintura
que avui en dia
es desconeixen
però hi ha pintors
hi ha gent
que sap brodar
un mantell
d'una mare de Déu
que fan
els palis
i que fan
els palis
brodadíssims
a l'escultor
a l'escultor
que va fer
les figures
que falten
del descendiment
que faltàvem
del descendiment
aquell home
broda
de meravella
fa les escultures
i les pinta
va fer uns centres
florals
no sé si recordaràs
com va vindre aquí
amb carxofes
cols
i tota una seguita
de coses
que va ser revolucionari
però
va fer una decoració
completament diferent
és
en la mesura
que es pot dir
és un home
de reneixement
que domina
tot el que hi ha
al voltant
de totes les coses
avui
ens hem especialitat massa
i
hi ha hagut
especialitats
que han desaparegut
qui sap fer avui dia
jo que sé
alfombres
ai perdó
sí
alfombres
catifes
qui sap fer escombres
per què
perquè es fan
de plàstic
o matalassos
de llana
picar matalassos
de llana
perquè n'hi ha de
com espuma
i n'hi ha de
jo recordo
que a casa
en teníem
i a l'alterrat
el matalassé
amb dues branques
del que sigui
ventejava
la llana
la picava
després sabia cosir
el matalassos
són aquestes cosetes
que
de cara
a unes imatges
es poden fer
jo que sé
clònics
però a vegades
acabar
aquella imatge
que és
del romànic
o com aquestes pintures
que han sortit
de la catedral
que han sortit
del treure
la capa
aquesta
han sortit
unes pintures
allí
imagina com
deurien estar pintades
en el seu moment
i com
aquelles pintures
deurien tenir
un significat
determinat
i que estan restaurant
el comentàvem
a l'inici
el Jesús
Mendiola
i l'Emma
Taunero
que hem sabut
que són parella
segons que ha comentat
el mossèn
Antoni Martínez
i que també són
els que van
fer la restauració
del pas de la flagellació
a la catedral
encara queda feina
feineta
però són gent
especialistes
que en queden uns quants
i van d'aquí cap allà
han vingut a Tarragona
però venen de lluny
costaria
aquí hi ha
l'escola d'Olot
que han fet
figures de guix
i fang
tota la vida
però aquelles
estan bé
el Josep Pla
no és d'Olot
el Josep Pla no és d'Olot
no l'escriptor
és que n'hi ha un
que se'm va quedar gravat
per això
perquè és igual que
el conegut escriptor
Josep Pla
perdó
em sembla que és d'Olot
no ho sé
ell estava molt
a l'Empordà
i cap a la costa
hi havia molt
entre pagesos
i pescadors
i a mi m'havien dit
que tot el que escrivia
ell
és perquè ho havia sentit
els pescadors
i els pagesos
que són
ja la saviesa popular
moltes vegades
la cultura popular
i la devoció popular
perquè això
això és devoció popular
però tot i sent
devoció popular
és veritable
devoció
devoció verdadera
el poble
no enganya
normalment
ni posa el sentiment
veus preparats
dalt
aquí la banda
de la soledat
és una banda
entre infantil
i juvenil
si t'hi fixes
també
es veu en diferents
alçades
es veu en diferents
alçades
de cinta grans
de cinta grans
de cinta grans
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El 33-33 va vindre a la República, va haver un veixón,
després hi va haver la postguerra,
i la postguerra va agafar això,
el Sindicat d'Iniciatives i Turismos i Atracions de Forasteros,
que de fet eren els mateixos,
però ja no es deia agrupació de Setmana Santa.
Això depenia de Fraga, pot ser?
No, Fraga ja és molt posterior, ja.
Però és el 40-41-42, fins als anys 50.
Fraga és dels 50 tirant cap als 60, ja.
I aleshores, clar, allò, fins que va tornar a agafar força,
que et diré jo, pràcticament, als anys 60-65.
Pensa que jo et podria dir, els presidents que hi han hagut,
dos germans Soler, el Javier Soler i el Josep Maria Soler,
després el Rossell, el dels Maginets,
després el Boada i ara el Julià,
que són els que han portat, d'alguna forma,
la Setmana Santa a donar-li, d'entrada,
la força que havia anat perdent, també.
Perquè després de la guerra hi va haver un renaixement fabulós,
però aquestes coses van, tal com va pujar,
després va anar baixant.
I va costar molt tirar-la amunt.
I es va tirar amunt gràcies, precisament,
al paper de la dona, entre altres coses,
i al canvi generacional.
El fet que la juguntut va agafar alguna confredia,
va agafar a portar els misteris i va canviar.
I és el que veiem fins als nostres dies.
I la lluita és mantenir aquest estat actual.
Aquesta plama.
I si no avancem massa,
almenys no recolarem.
Hi ha hagut a veure també fer les visions,
és a dir, portar aquí a Tarragona,
germandats d'altres zones de l'Estat,
i viceversa també.
Hem anat coneixent i aprenent coses.
Perquè aquest any venien les de Palència, no?
Sí, un any van venir les de Palència,
i l'any passat les d'Òsca.
Que són les que fan allò d'indultar un pres,
un reu, no?,
durant aquests dies,
moltes cofredies ho han fet durant molt de temps,
però no sempre ha donat resultat.
Només donen resultats aquells
que tenen una tradició andalusia molt, molt, molt vella.
Recordo una pel·lícula feta per,
interpretada per Paco Raval,
Amanacera en Porta Oscura,
que era allò d'un moment determinat
que el cine religiós ja amb color,
vull dir que no era blanc i negre,
no era allò de la passió d'Oljudes d'Esparreguera,
sinó que hi ha ara una pel·lícula
en què, sí, amb unes cofredies determinades
de pobles de Sevilla es feia això.
Si no és allí, és postís.
És postís i costa.
A Huesca hi havia un pas
que era el pas de la mort,
com una mena de calavera.
I aquest pas, quan se parava davant d'una casa,
deia que es moria el que hi havia allí.
I a vegades el parava endavant
d'un recaptador d'impostos
o alguna cosa d'aquestes
perquè es moria també.
Però són coses d'aquestes
que són tradicions absurdes
que hi ha al voltant de lo més important,
que és lo que em pisa avui aquí.
que són les senyores de la soledat
que van tapades.
Que té un idó, eh?
Que van tapades i que hi ha una bona pila.
Hi ha una bona pila.
De fet, són 1.200 senyores de la soledat.
Tenen un pes, tenen un pes.
I el que sigui 1.200
vol dir que també a l'hora de la proporció
que venen a la processó
i que assisteixen i que desfilen
també és un candidat.
Si vinguessin a la processó
totes les persones
que estan apuntades en una cofredia,
evidentment,
amb aquestes 3 hores i...
3 quarts de 12, eh?
Quasi 4 hores, eh?
que portem, eh?
Doblaríem o triplicaríem, eh?
El que passa és que està clar,
allà està apuntat
des del nen recient nascut
amb algunes cofredies
fins l'àvia,
que ja no té edat
a passejar-se per Tarragona,
encara que, si pogués, ho faria.
I que consti
que hi ha en alguns passos
i en algunes cofredies
que senyors amb 80, 90 anys
els hi sap tant de greu
deixar d'anar a la processó
com el que tinc jo
de no haver pogut anar
a bollar sota del pas.
I això que comentava,
que també hi ha Canalla
que pràcticament al MESA
ja formen part de la congregació.
En el cas, per exemple,
dels senyors de la soledat,
crec que és els 14 anys
que passen d'aspirants
a congregants.
Però és que moltes ja són al MESA,
és a dir, moltes al MESA
ja s'integren.
Ja són aspirants,
i a més a més,
el número de...
la numeració de fitxa,
d'entrada,
aquest corre.
Què vol dir que corre?
Home, pot dir...
Què et diré jo?
Jo, amb una cofredia determinada,
que no sóc precisament
de la cofredia
dels meus amics d'això,
jo he de tindre ara
el número 70
i potser són 4.000
a la cofredia.
D'acord.
Això què vol dir?
que jo tinc la joia
d'estar...
de no haver-me mort
quan era el 200,
perquè no té més mèrit, això.
Però és que davant meu
encara n'hi ha 80
que són molt més grans que jo
i que encara estan allí,
i molts que estan allí
estan desfilant en aquests moments.
Vull dir, això també...
el fet de dir
jo tinc el número 23,
o que els senyors
que jo sé que tenen
el número 2 o el número 3
hi estan aquí,
perquè encara aguanten.
escoltant de fons
se diria que davant
la Unió Musical
que és qui tanca
aquesta...
professor,
que al final ho direm bé,
perquè jo vaig alternant,
a vegades dic professor...
Hem anat d'una manera
i a l'altra
que a més a més
no ens ha de preocupar tampoc.
Ens comentaven abans
via Twitter,
via xarxes socials
que Torro d'en Barra
també diuen
professor,
en EFA.
Professor.
A vegades no hi ha
tanta diferència
entre el Tafull
de Torro d'en Barra
i nosaltres.
A lo millor
entre Tarragona i Reus
potser sí
hi ha una mica de diferència,
però és igual.
no ens hi posarem
ara amb això,
que hem parlat
de germanor,
hem parlat de...
Que continua bé,
de com Cris ens ha estimat
i no és el moment
de treure altres coses
perquè ja han sortit
moltes vegades
aquestes coses.
Ens queda per veure
la bandera principal
de la congregació
de la sang
que en guanya
si no n'hem arrats
el portant
d'aquesta bandera
diria
de la sang
la bandera principal
de fet
ja ho diré
la bandera negra
és la principal
no?
Sí.
Correcte,
la bandera negra
la porta
Josep Publet
que és
congregant predilecte
i president
de l'acadèmia
de Ciències Mèdiques
i la bandera
dels aspirants
l'han vist abans
a càrrec de l'Esteve Martí
Pujal
congregant
i president
del col·legi
d'administradors
de finques.
Això pot que fa
la congregació
de la sang.
Josep Maria Soler Publet
que és qui va ser?
El Josep Maria Soler Publet
va ser president
i també és
congregant predilecte.
Vull dir,
a la sang hi ha
per exemple
el número 1
és un congregant predilecte
perquè és el senyor
que encara es conserva
viu
i després hi ha
alguns altres
congregants predilectes
com aquest que has nomenat tu
o el Josep Maria Soler
que va ser
subprefecte.
El prefecte
sempre és el conciliari
que és
en aquest cas
Monsenyor
Miquel Barberà
i el subprefecte
és un seglar
perquè
en el moment
que es va constituir
la congregació
en el segle XVI
i amb els estatuts
posteriors
s'estableix
que hi hagi
com si haguéssim
tipus Andorra
l'arcabisbe
de la Seu
és
copríncipe
i el
Sarkozy
és copríncipe
i hi ha un
francès
i un seglar
i un
clerga
el d'allò
aquí també hi ha un seglar
que és el Josep Maria Fortuny
que és el subprefecte
i el prefecte
és
el conciliari
i després hi ha
el prior
que també és un capellà
i després hi ha dos
conciliaris més
que són capellans
perquè és una congregació
en què hi ha
molt de
clerga
de sempre
i també
molt de
paper
de
seglars
quina és la més
nombrosa
en aquests moments
en aquests moments
de congregació
l'agrupació
La Salla
L'associació
La Salla
La Seguiria La Sang
La Seguiria La Sang
les senyores
i els senyores
no
hi ha més
més senyors
que senyores
m'assembla
crec recordar
de senyors
que senyores
i després
hi ha bastantes
que ja tenen
bastant
600
700
800
algunes
300
i pico
però
pensa que
les que tenen
300
fa 20 anys
n'ha tenien
28
n'havien tingut
300
però n'havia quedat
d'hauria ser
molt trist
aquí
hi ha hagut anys
que el misteri
d'una cofredia
el portaven
els de l'altra
cofredia
perquè no tenien
gent
per acompanyar
el pas
i anaven
dos o tres
persones
a la vista
i ningú més
i ningú més
per què?
perquè hi va haver
un desencant
una baixada
és com tot
els cos
tenen una pujada
i tenen una baixada
i el que s'ha de lluitar
des de l'agrupació
d'associacions
i des de tot
Tarragona
és
com tenim
la millor
professor
de tot Catalunya
sens dubte
amb els títols
que li han donat
tant
per Setmana Santa
com per la
professor del Sant Enterrament
és mantenir
precisament
aquesta
aquesta professor
i
de fet
la presència
de tot
aquest
mainada
de nens i nenes
que encara
continuen
estant aquí
tots aquests
que toquen
el timbal
doncs
aquestos
seguiran
aquesta és la bandera
la que feia
en referència abans
la bandera negra
de la sang
que també té
els seus anys
d'història
aquesta bandera
si és que és
l'autèntica
s'ha incorporat
també
l'arcabisbe
Monsenyor
Jaume Pujol
just darrere
la mateixa
de la bandera
i altres integrants
del capítol
catedral
que l'acompanyen
és el vicari general
Joaquim Fortuny
el canonja
responsable
del patrimoni
me sembla
que és el que
abans
li hem fet
l'entrevista
que és
Antonio Martínez
correcte
Antonio Martínez
delegat
diosses de patrimoni
artístic
i art sacra
sí
darrere
la junta
de la sang
mossèn
Miquel
Barbarà
que és el
prefecte
va també
el representant
de l'agrupació
amb la vesta
que li correspon
que és la vesta
de Joaquim
Julià
la vesta
de color
de la sang
ell és president
de la sang
com a president
de la sang
opta a ser
president
de l'agrupació
per estatuts
i després
el Josep Maria Fortuny
com a subprefecte
de la sang
i en cada punta
el secretari
que és el barriac
i l'altre d'aquí
un altre membre
de la junta
al darrere
tenim
veig autoritats
de municipis
del voltant
l'alcalde
de la
l'alcalde
de la secuita
pot ser
el que està al mitjà
és el vicepresident
de la diputació
el vicepresident
de la diputació
amb
Albert Ballver
el vicepresident
de la diputació
amb l'Albert Ballver
el senyor Jordi Sendra
sí
autoritats
també
diria que
de la guàrdia civil
o de la capitania marítima
potser no?
sí
jo he vist
que hi ha un militar
allà al costat
del senyor
de la banda
la part del municipi
ara
amb els
armats
de Gala
el senyor
alcalde
el senyor
Terrés
eh?
John Saneuja
sí
el
Pau Pérez
la Patricia
la Patricia
la Patricia Anton
la Patricia Anton
Saneuja
després bé
hi ha
part de
dels regidors
de Convergència i Unió
regidors del PP
i tanca també
un esquadró
de la
de la policia municipal
de Gran Gala
amb vestit de Gala
també
i hi ha la bandera
de la
de la Unió Musical
amb el director
de la Unió Musical
de la Unió Musical
de la Unió Musical
que és la que clou
aquesta professora
d'enguanya
2012
professor
Sant Enterrament
veig a més Josep Maria
que la gent
ja comença
comença a moure's
perquè suposo que ara
veu un bolet
buscar
veu un bolet
cap a l'església
de la Sant
cap a l'església
de Nazaret
ara molta gent
aprofita
per fer el recorregut
a la inversa
i arribar-se
fins a la plaça
del rei
i veure
el que arribaran
de la professora
per veure
precisament
el final
veiem aquell moment
tan emotiu
del final
que es repeteix
en guany
per segon any consecutiu
que és quan es troben
a l'acabar
es troben allà
a Nazaret
el Sant Cris
i la soledat
però a més a més
hi ha una altra cosa
hi ha la gent
que encara aprofitarà
per veure
pujar
la baixada a pescateria
els misteris
per última vegada
perquè
no és la recollida
però
se segueixen
escoltant
els aplaudiments
dels que pugen
doncs
amb això
que se'ns han fet
pràcticament
a la mitjanit
la lluna plena
continua aquí
il·luminant
aquesta zona
del Pla de Palau
la catedral
de fons
també il·luminada
i la gent
que comença
a desfilar
per veure aquest moment
a Josep Maria Sabatevós
jo he estat molt a gust
amb vosaltres
molt a gust
la veritat
i he tingut ocasió
per les circumstàncies
d'aquest any
de veure
passar la processó
i només us puc dir una cosa
que l'any vinent
que hi haurà per aquí
el titular
esperem que l'any vinent
sigui aquí
amb tots vostès
sentida per Trump
el titular
que és el que ho ha fet
tants anys
que continuï
el que ha vingut fent
i a mi
sisplau
me deixareu
descansar
tranquil
a sota del meu pas
i seguir
amb la meva feina
Josep Maria Sabatevós
acronista oficial
de la Setmana Santa
de la Festa de la Ciutat
moltes gràcies
a tot un pla
hem après moltíssimes coses
i esperem veureu-lo
ben aviat
per aquí
a vosaltres
i esperant
que els que ens han escoltat
almenys
s'hagin fet
una idea
del que nosaltres
hem viscut aquí
i hàgim sabut
transmetre
precisament
tot el que nosaltres
hem sentit
amb ells
hem après moltíssim
Josep Maria
moltes gràcies
i també gràcies
a tot l'equip tècnic
que ha fet possible
aquesta retransmissió
de prop de 4 hores
d'aquí des del Pla de Palau
amb Joan Maria Bertran
a la part tècnica
al control central
la Sílvia García
i Núria Cartanyà
també amb la col·laboració
de Santi Grimau
de l'Arcabisbat
amb tot el suport
que ens han ofert
des que som aquí
des que hem arribat
i en fi
a tothom
que ens ha escoltat
des del 96 puntet
de la freqüència modulada
també a través d'internet
tarragonaradio.cat
aquesta retransmissió
de la processó d'enguany
a festa d'interès turístic nacional
a més a més reconeguda
també
com saben
festa patrimonial
per part de la Generalitat
moltes gràcies
a tots
i a totes
per escoltar-nos
per seguir-nos
en aquesta retransmissió
i res més
que acabin de passar
un bon divendres sant
el que poc que queda
d'aquest divendres sant
i que tinguin també
una molt bona pasqua
adeu-sia
Bona nit