El matí de Tarragona Ràdio.
Tarragona és fins aquest dissabte,
fins a mà a la capital mundial de l'arqueologia clàssica.
L'antiga audiència acoll el primer congrés internacional
d'arqueologia i món antic.
Hi prenen part un centenar llarg d'experts
de l'Estat, d'Itàlia, d'Alemanya, Portugal i Hongria.
És un acte impulsat per la Fundació Privada Mutua Catalana
i en volem parlar.
Ahir, de fet, començaven les primeres ponències.
N'hi ha una vintena llarga, 25 ponències i conferències
que es duran a terme a l'antiga audiència.
També una exposició d'omenatge a Foldi, també en paral·lel.
De tota la vegada en volem parlar,
ens acompanya el patró de la Fundació
i membre del Comitè Científic, l'Antoni Pujol.
Antoni, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal ahir? Quines primeres sensacions van tenir
dels primers conferenciants?
Com va anar la jornada?
La jornada va anar força bé, estem molt contents.
Crec que d'entrada
que tinguéssim més de 150 congressistes
ja va ser una bona notícia.
volia dir que el Congrés tenia una bona rebuda,
una bona acceptació.
I ahir que ens vam trobar ja pràcticament
en tots els ponents arribats,
estaven també contents de veure la rebuda,
de veure l'organització i de veure com estava funcionant tot.
Una mica l'objectiu a nivell d'informatius,
com hem explicat, és aspirar a ser una mica
el principal referent a una perigrafia romana
a nivell mundial, no?
Sí, d'alguna manera es tractaria d'això.
Es tractaria que a Tarragona
ens trobéssim amb una setmana, diguem,
o dins d'una setmana de novembre de cada any
que el tema arqueològic
s'entrés l'atenció internacional a Tarragona
pel fet de celebrar el Congrés,
els anys imparts, els anys parps, perdó,
i els anys imparts presentaríem les actes
faríem un parell de conferències interessants
i ens hem compromès amb els representants
del comitè científic, per tant,
de les institucions que toquen l'arqueologia a Tarragona,
a que farien una repassada
de què ha passat en el món de l'arqueologia
els dos anys anteriors.
De manera que el ciutadà, la societat civil,
cada dos anys tingués un balanç
i es posés al dia de què està passant
arqueològicament a la seva ciutat.
Això és molt interessant perquè de vegades tenim la impressió
d'aquest gran coneixement, com el que es veu
tant ahir com avui, també demà, a les conferències,
de vegades queda de portes endins,
les diferents institucions que formen part del coneixement,
de la investigació, i també és important,
perquè el cap i el cap és el passat,
que ens permet mirar el futur amb més garanties.
També és important que arribi a la ciutadania,
d'aquesta manera.
Exactament. Això va ser base de partida, em diria.
Podíem organitzar un gran congrés,
molt interessant, amb uns especialistes del màxim nivell,
i que una sèrie de persones es tanquessin
en un espai a debatre i a presentar-se als seus treballs,
i la societat tarragonina pràcticament ni s'enterés, no?
Es tractava que fos el contrari,
o sigui que cada vegada el ciutadà,
perquè disposi d'informació,
perquè pugui participar en aquests congressos,
es posi al dia i s'interessi per la seva ciutat
i per la seva història,
que en definitiva això és l'arqueologia.
Per tant, hem previst actuacions paral·leles al congrés,
exposicions,
el fet d'obrir la darrera conferència del dia al públic
i que, per tant, pugui entrar tothom que vulgui sentir-la,
unes presentacions de llibres
que es faran demà al Palau Municipal,
en fi, tota una sèrie d'actes
que el que tracten és d'interessar la societat civil.
Sovint diem que les pedres parlen.
A Tarragona s'hi parlessin,
en fi, sentiríem moltes paraules i moltes frases senceres.
Però l'epigrafia en concreta i del món antic,
què ens diu?
Quina és la rellevància d'aquestes inscripcions?
Bé, per el que hem anat sentint els especialistes,
que ens ho explicaven,
diuen que,
fora del que era el món romà,
diguem, la Itàlia, Roma,
fora de la península italiana,
Tarragó és la ciutat del món romà
amb més inscripcions,
sembla que són de l'ordre de 1.500,
i la ciutat que segueix té la meitat.
O sigui que, realment,
a Tarragó,
l'epigrafia que s'ha trobat
i que s'ha pogut investigar
per part dels especialistes
és molt important
i descriu
el que descriu
tot el que avui dia
són els mitjans de comunicació
que parlen de tots els temes.
L'epigrafia feia el mateix.
Hi havia epigrafia funerària
per recordar
una persona
que havia viscut i que havia mort,
per celebrar
victòries militars,
epigrafies dedicades als déus,
per tant, de caràcter religiós,
de caràcter militar,
de caràcter civil,
de la vida diària,
en fi, l'epigrafia és riquíssima.
Imagino que hi deu haver-hi molts missatges
que, malgrat que han passat 2.000 anys,
són permanentment contemporanis,
no continuen tenint vigència, no, avui dia?
Sí, sí, sí.
És així.
I el que veiem,
i pels que no som arqueòlegs
que estem en el Congrés
i estem sentint els ponents,
te n'adones
com ha anat avançant
la interpretació
i el desxifrar l'epigrafia
i com cada vegada
vas veient
que
aquelles inscripcions,
que rarament són complertes,
també s'ha de dir,
perquè trobes
una pedra
que té
tres paraules,
trobes
una altra resta
que t'afegeix
i veus que és
de la mateixa inscripció
i aleshores
amb tot això
vas completant
i desxifrant
un escrit concret,
vas veient
com cada vegada
se'ls fa més fàcil
als especialistes
la lectura
d'aquestes epigrafies.
Hi ha una persona
que va fer molt
per tal d'interpretar
aquestes epigrafies,
especialment també
la Tatà Racó,
una persona que enguany
s'ha fet un merescut homenatge
en aquest certamen,
en aquesta bienal
i que és la figura
de l'ongrés
Gerts del Folti.
S'ha tingut molt present,
de fet ahir era present
amb les paraules
dels que van intervindre
en la presentació
en obertura
d'aquest certamen,
d'aquest congrés
i serà permanentment present.
A més a més,
ahir escoltàvem
la directora de l'ICAC
i se va rodar
que deia que la seva feina,
la seva obra
tindrà continuïtat
més enllà d'això,
és a dir,
que estarà per sempre
amb nosaltres, no?
Sí, és així.
Els especialistes
amb els que va treballar
i que per tant
va formar
en aquest moment
estan per tot Europa
i són persones
molt ben formades
i amb una base
molt sòlida
que fa que
la seva fórmula,
la seva manera
de treballar
permeti que avanci moltíssim,
que hi hagi un abans
i un després
de què és el foldi.
I concretament
a Tarragona
des dels anys 60
que va començar
a treballar
sobre l'epigrafia
de Tàrraco,
l'avenç
que va fer
en aquest camp
i en
poder fer
la lectura
d'aquestes epigrafies
va ser impressionant.
L'exemple
que podem donar
com a més paradigmàtic
i que d'alguna manera
és el que
té més coneixement públic,
que és aconseguir
de xifrar
amb poques,
poques,
poques paraules,
poques lletres,
que quasi diria,
tota la inscripció
del podi
de l'amfiteatre romà.
Una inscripció
que es diu,
i els especialistes
així s'ho diuen,
que és la més llarga
del món.
Són 145 metres
d'inscripció,
que crec que és
més llarga
i quasi el doble
que qualsevol
altra inscripció,
fins i tot
de Roma,
del Coliseu
o d'altres
monuments mundials.
Apariment demà
dissabte
es presentaran,
crec que són
un parell de llibres,
no?
Un parla d'això,
justament
d'aquestes inscripcions
monumentals
de l'amfiteatre romà
del propi
del Folter,
no?
Sí.
Clar,
era una qüestió
normal.
Els anys 60,
els anys 70,
els anys 80
del segle passat,
la capacitat econòmica
dels països
on ell treballava
no era la mateixa
que la texetenia
Alemanya
i no ens podem enganyar.
Per tant,
ell,
quan publicava,
normalment publicava
amb Alemany
perquè era
el Deutsch Institut
o era
alguna altra institució
alemanya
la que finançava
aquestes publicacions.
Aleshores,
és ara
que hem anat
pogut
traduir
el castellà,
el català,
una sèrie d'obres
d'aquestes
essencials
pel coneixement
perquè algunes d'elles
eren sobre Tàrraco
i només la teníem
en Alemany
i per tant ara
les podrem llegir,
qualsevol persona
les podrà llegir
amb facilitat
i presentem
un parell de llibres
que van
en aquesta línia.
Després presentem
també
la nova guia
Tàrraco
que
crec que
Tarragona
necessitava,
una bona,
molt bona guia
i actualitzada
sobre
Tàrraco
on precisament
aquest va ser
un treball
que va començar
fa quatre anys
on precisament
el pròleg
l'havia
redactat
el Guesa
el Faldí.
Per tant,
també serà
un petit homenatge
per part de la Fundació
i de la
Reial Societat Arqueològica
en presentar
aquest llibre.
És naturalment
un dels grans
protagonistes
d'aquest concert
però n'hi ha d'altres.
També
l'àrquedat
que hi havia d'opré
també ahir
lliurava
el Diploma Amèric Cultural
a títol pòstum.
És a dir que
són moltes persones
que han fet molt
pel patrimoni
i pel nostre llegat.
Sí,
per sort
per Tarragona
la relació
de persones
especialistes,
arqueòlegs
que s'han interessat
per Tàrraco
i que han treballat
Tàrraco
i que al llarg
de la història
hem tingut
aquí a Tarragona
treballant
ha estat immensa
i això
ha permès
que l'avançament
en el coneixement
d'aquest
patrimoni
fos
intens
fos llarg
bé,
només s'ha de dir
que la
Real Societat Arqueològica
és una societat
que ten
penso que són
168 anys
no és broma
i
no és l'administració
és una societat
que al seu dia
es forma
per persones
interessades
en l'arqueologia
i que s'apleguen
per
bé
doncs
conèixer
aquest patrimoni
difondre'l
el seu
bolletí és famós
al món
perquè
realment
es reparteix
per tot el món
en fi
crec que
Tarragona
ha tingut sort
en aquest sentit
ja no cal
que parlem
d'aquestes
alfoldis
de Teodors
House Shields
de
Shulten
de Braia
no cal que parlem
només dels estrangers
realment
a Tarragona
i treballant
sobre Tarracó
hem tingut
arqueòlegs
nacionals
i persones
de molt de prestigi
mentre vostè
i jo estem parlant
allà al Palau
de Congressos
hi ha una conferència
una ponència
d'Àngel Ventura
de la Universitat
de Còrdoba
en fi
d'aquest matí
fins a ben bé
dos quarts
i també de la tarda
continuen les activitats
continuen les ponències
això és pràcticament
ininterromput
es fa una pausa
per descansar
però vaja
són constants
les ponències
és intens
el Congrés
és intens
realment
és acabar una ponència
baixada
de la taula
perquè
immediatament
sense que s'aixequi
ningú
puja un altre
a presentar la seva
sí, sí
és intens
ha sigut complex
avutinar tots aquests
experts en la matèria
suposo que ha sigut una feina
de mesos
no sé si fins i tot d'anys
però clar
perquè tots puguin coincidir
venen de diferents països
abans ho dèiem
d'Alemanya
Itàlia
del propi estat
de Portugal
d'Hongria
aglutinar-los tots aquí a Tarragona
és a dir
has de venir per aquests dies
capital mundial
de l'arqueologia clàssica
ha estat complex això
aconseguir-ho
a veure
és complex
en el sentit
que són moltes
les procedències
dels ponents
i per tant
els has de posar d'acord
i que realment
amb unes dates
petites
són dos dies
de comunicacions
i ponències
puguin aplegar-se
a Tarragona
però jo diria
que hem tingut una sort
quan
des de la fundació
vam
llançar
aquesta idea
i el primer
que vam fer
va ser reunir
els caps
de les cinc institucions
que a Tarragona
toquen l'arqueologia
els vam explicar
la idea
i ens van dir
molt interessant
volem participar
acceptem
formar part
del comitè científic
i per tant
anem endavant
que això
és bo
per nosaltres
arqueòlegs
és bo
per Tarragona
i evidentment
la fundació
se sent orgullosa
d'haver llançat
aquesta iniciativa
vam
veure
que disposàvem
d'unes persones
que tenien molts contactes
entre totes elles
i que per tant
això facilitava les coses
perquè aquests contactes
no eren només
de companys
de professió
en molts
molts
molts dels casos
eren d'amistat
i per tant
això facilitava molt
imagino que aquests experts
també els portaran a veure
la ciutat
encara buscaran
en algun momentet
que puguin veure
el patrimoni
sí
sí
evidentment
no col·lectivament
perquè el ser només
dos dies
i dos dies
tan intensos
el que sí
que s'ha fet
és que
tots ells
tenen la possibilitat
en un moment determinat
d'escapar-se
a veure un museu
a veure
un monument concret
i se'ls ha facilitat
evidentment
a tots ells
l'entrada
i si és necessari
se'ls acompanya
sí
ara
també s'ha de dir
que
jo diria
que una gran majoria
coneixia
coneixia Tarracó
és un referent
naturalment
és ben coneguda
al llegat de Tarracó
la propera edició
ja tenen pensat
per on te miran
sí
és més
jo diria
que la segona edició
va condicionar
la primera
perquè és un aniversari
i és un aniversari
molt concret
el 2014
són els 2000 anys
de la mort
de l'emperador August
i si Tarragona
té la sort
de tenir
Tarracó
i tot aquest patrimoni
del que disposa
va ser per August
i va ser per August
perquè l'emperador August
entre els anys 29
i 27
abans de Cris
va viure
a Tarracó
va anar a la conquesta
del nord
a la cornisa Cantàbrica
el clima
no li va sentar bé
ell
es va posar malalt
i aleshores
va retrocedir
va buscar un clima agradable
el de Tarracó
li va anar bé
i des d'aquesta base
va dirigir
la conquesta
però evidentment
si entre els anys 29
i 27
l'emperador
de l'imperi romà
residia
a Tarracó
vol dir que
de facto
Tarracó
es va convertir
en la capital
de l'imperi romà
i aleshores
això va condicionar
que a Tarracó
es construïssin
un teatre
un anfiteatre
un circ
els tres grans
edificis
d'espectacles públics
pel lleure
dels ciutadans
a banda
del govern
de la província
el govern local
per tant
els fòrums
corresponents
temples
en fi
tota una ciutat
va néixer
al voltant d'això
i per tant
dins de dos anys
2014
era obligat
fer el congrés
això
ens marcava
els anys
parts
perquè
no oblidem
que estem parlant
de Tarracó
vianal
per tant
és un congrés
de cada dos anys
aleshores
vam accelerar
perquè poguéssim
fer aquest 2012
la mort
que és el foldi
l'any passat
a l'acròpolis
d'Atenes
ens va
quasi
marcar
quin era el tema
volíem fer-li
i aprofitar
per fer un homenatge
i per tant
tractar
el tema
d'epigrafia
i això
va motivar
que néssim
una mica
accelerats
si es pot dir
d'aquesta manera
en l'organització
d'aquest primer
congrés
però era
condicionat
pel segon
Intueixo ja
que d'aquí
un parell d'anys
per tant
si
el temple d'August
és o no
sota la catedral
serà un dels temes
de debat
Sí
Aquest serà
un dels temes
perquè realment
entre els nostres
especialistes
s'està discutint
hi ha algú
que diu
que
les restes
que es van trobar
eren dels fonaments
del temple
d'August
i hi ha qui diu
que no
jo sóc
d'aquests segons
no sóc arqueòleg
però sóc arquitecte
i seria
el primer monument
romà
el primer edifici
la primera construcció
romana
en la que
els romans
serien capaços
d'haver format
els fonaments
d'un gran edifici
sense
sortir
d'una base
sòlida
sota d'aquests
fonaments
hi ha una capa
tova
d'uns 70 centímetres
fins a arribar
a la roca
per mi
arquitecte
aquesta
aquesta dada
em fa pensar
que allò
és una
construcció
sobreposada
posterior
però que els romans
no tenien
una
una errada
d'aquestes
característiques
entre altres coses
perquè construïen
i construïen bé
i més
moltes de les tècniques
constructives
i això vostè també
ho deu saber
han arribat
als nostres temps
moltes de les que
feien servir
ells fa 2000 anys
avui dia també
estan els planos
que el que vostè
deu dibuixar
i si no
haguessin estat
ben assentades
no haguessin
arribat
segur
doncs d'aquí dos anys
també tindrem
tema de debat
això és bo
que hi hagi debat
entre la comunitat
científica
i com dèiem
que aquest debat
també arribi
al poble
que la gent
que no està
diguéssim
en el món
de l'arqueologia
en aquest cas
del món antic
i l'arqueologia
també puguin
tenir aquest coneixement
concentrat
aquests dos dies
aquests tres dies
aquí a Tarragona
i que continuarà demà
també dissabte
Antoni Pujol
responsable
patró de la Fundació
i membre del Comitè
científic
gràcies per acompanyar-nos
i per explicar-nos
que vagi molt bé
tant avui com demà
dissabte
que continua això
moltes gràcies
a vosaltres