Temps en els propers minuts al matí de Tarragona Ràdio
per parlar bàsicament de qüestions relacionades
amb la mobilitat, amb el trànsit, amb el transport públic
i també amb alguns aspectes del medi ambient,
perquè aquest matí ens acompanya
la tinent d'alcalde responsable de l'àrea de mobilitat
i medi ambient de l'Ajuntament de Tarragona
i també presidenta de l'empresa municipal de transports,
Begoña Flòria.
Begoña Flòria, molt bon dia.
Molt bon dia.
Començo parlant precisament de l'empresa municipal de transports
perquè a principis d'any s'aplicaven tota una sèrie d'ajustos
pel que fa al personal de l'empresa
i sobretot també pel que fa als serveis
que es van començar a implementar el passat 16 de gener.
Ara fa uns dies recollíem en els informatius de Tarragona Ràdio
que s'havien rebut unes 70 queixes, comentaris,
peticions dels ciutadans
que més o menys l'empresa municipal de transports
havia pogut resoldre sobre alguns canvis de línies,
modificacions, parades...
En fi, ara que ja han passat pràcticament dos mesos
de la reforma, d'algunes de les reformes
que es van implantar en el servei municipal d'autobusos,
quin balanç en fan?
La veritat és que el balanç és més que correcte
perquè parlar de positiu quan has de fer un ajust d'aquest nivell
no crec que tampoc sigui la paraula,
però diguem-ne que dins de les previsions que havíem fet d'ajust,
vull recordar que hem reduït un 20%
de la quantia del que costa,
dels diners que costa el servei al carrer,
el nostre punt de vista inicial era
que això afectaria un 4% dels usuaris aproximadament
i finalment aquest primer balanç que hem fet
hem millorat aquesta xifra
i per tant l'impacte només ha sigut sobre el 3,5%,
és a dir, estem mig punt per sota
de l'impacte que inicialment n'havíem previst,
a qual cosa vol dir que l'impacte ha sigut menor del que esperàvem
i per tant en aquest sentit és una valoració positiva entre cometes
perquè un ajust mai és plat de bon gust
perquè l'objectiu que teníem que era reduir el cost
però amb un impacte el menor possible sobre els usuaris
penso que s'ha assolit amb escreix,
aquest és un punt de vista positiu.
L'altre punt de vista positiu també és aquest de les queixes
que comentaves, a dia d'avui són 94 les que hem rebut
però en qualsevol cas he fet fer una comparativa
sobre volum de queixes en dates de canvi d'horari
quan altres anys s'havia fet canvi d'horari
i estem per damunt però molt poquet per damunt
és a dir, la mitjana normal d'un canvi d'horari
eren unes 70 queixes en dos mesos
i ara tenim concretament 94.
Per tant, perquè ens entenguem,
en un servei que mou diàriament 40.000 persones
40.000 persones, diguem-ne que l'impacte que sempre hi ha
ha estat molt mínim i per tant jo crec que en aquest sentit
hem de felicitar tot l'equip de l'EMT
que a més a més està fent un esforç important
en que tot vagi molt bé.
A nivell de personal de l'empresa municipal de transports
tenint en compte el que es va aprovar el passat mes de desembre
en el Consell d'Administració?
El tema del personal o els temes interns són temes més delicats
i la veritat és que ja hem començat a reduir plantilla
amb els paràmetres que teníem previstos
i el que estem fent ara és acabar de dimensionar
el que exactament necessitem en guany
perquè també l'any passat hi havia un remenent d'hores a compensar
i de vacances, etcètera, que el que estem fent ara
perquè no es fan hores extres, això ho vull recordar,
és reorganitzar una mica temes pendents que hi havia.
Jo crec que aquest procés l'acabarem a finals d'aquest mes
i sabrem exactament el nivell d'ajust que hem d'acabar de fer
tot i que ja hem començat, ja hem començat en concret
ja hi ha tres conductors menys en aquests dos mesos
a la plantilla de l'EMT
i ja hem fet tota la reorganització prevista
cap a vigilància, cap a manteniment
i per tant en aquest sentit jo crec que el que estem procurant
és que l'impacte d'aquest ajust, tot i que també hi serà, evidentment
també es faci de la manera més acurada possible
per tant estem mirant cas per cas
amb situacions personals que puguin, diguem-ne, no afavorir
perquè ningú vol deixar la feina
però que en qualsevol cas l'impacte sigui menys dramàtic
el que vull dir és que estem ajustant
perquè ho hem de fer
però ens ho estem mirant molt
tant a nivell d'usuals com a nivell intern
Està convençuda que a finals del 2012
s'hauran complert els objectius que es van marcar
precisament després de l'ampli debat
que va haver-hi al voltant de l'empresa municipal de transports
L'empresa municipal de transports
té uns problemes que s'heren des de fa molts anys
i jo no puc pretendre en sis mesos resoldre
tots els problemes que té l'empresa municipal
i que molts d'ells, diguem-ne, que són de difícil resolució
com els rèntings que hi ha del 2004
sobre els autobusos municipals
i que tenen una allargada molt àmplia
Quin és l'objectiu?
Amb l'escenari complicat que tenim
mantenir un pla de viabilitat
que és el que hem posat en marxa
mantenint aquest criteri de contenció econòmica
i que a més a més de cara a l'any vinent
haurà de seguir
i a la vegada que comencem a treballar amb el nou model
que això és el que hem de fer ara ja
o sigui, un cop hem tancat el pla de viabilitat
abans de l'estiu
ja ens hi hem de posar
a pensar com podem caminar cap a aquest nou model
que ara està en exposició pública
dins del pla de mobilitat
i que tothom el pot veure a la web de l'Ajuntament
o anar presencialment a les oficines d'atenció ciutadana
i poden veure les propostes que hi ha damunt de la taula
Per tant, diguem-ne que satisfeta
satisfeta en el sentit estricte
que s'està complint el pla de viabilitat, sí
perquè a més a més
estem tenint un control important del pressupost
i em sembla que la desviació
l'última dada que em van donar
que és de fa 10 dies
és del 0,5% sobre la previsió
Per tant, diguem-ne que
com a mínim
errors podem cometre
però que ens estem escarrençant moltíssim
per fer compliment d'aquest pla de viabilitat
perquè no ens podem permetre
que s'agregueixi en aquesta situació
De manera paral·lela
el pla de viabilitat
de l'empresa municipal de transports
aprovat a finals de l'any passat
també s'ha posat en marxa
el pla de mobilitat
de la ciutat
de la ciutat
Bueno, perquè forma part
el pla de mobilitat de l'EMT
forma part del pla de mobilitat de la ciutat
el pla de mobilitat sostenible
que sempre se m'ha oblidat de dir
sostenible
Doncs expliquem a grans trets
què suposa
com a filosofia
el pla de mobilitat sostenible
de la ciutat de Tarragona
i això
quines aplicacions pràctiques
tindrà
tindrà d'aquí un temps
La ciutat de Tarragona
té un problema de col·lapse
al centre
importantíssim
que genera molts problemes
de diferents tipus
problemes
per una
diguem-ne
per la part ambiental
problemes de contaminació
evidentment
per això es diu sostenible
perquè un dels objectius
també és millorar
la qualitat de vida
de l'ambient general
del centre
pensem que la contaminació
per els tubs d'escapament
és molt més alta
a vegades
que el que puguem pensar
que és d'una fàbrica
per la intensitat
tot el volum de trànsit
però sobretot
el que volem
el que volem resoldre
és
els dèficits
que hi ha actualment
de mobilitat
en els diferents aspectes
per exemple
no tenim resolts
ben resolts
els corredors de vianants
diguem-ne
els itineraris
principals
de vianants
i poso un exemple
perquè és un dels primers
que hi treballarem
entre el centre
i seselades
per exemple
d'acord
perquè els estudiants
que no vulguin anar
amb cotxe privat
puguin pujar
caminant
fins a seselades
des de la zona centre
o puguin tenir
altres opcions
i aquest és un corredor
per exemple
que no tenim resó
per tant
tenim fins a 8 corredors
prioritaris
que haurem de posar en marxa
en aquests 5 o 6 anys
que venen
que això vol dir
arranjar voreres
preveure itineraris
que estiguin resolts
amb els passos
de vianants corresponents
amb la seguretat
dels vianants corresponents
etcètera
també
que el vehicle privat
es pugui moure
amb millor qualitat
al centre
però això vol dir
també
poder aparcar
entre altres coses
farem zones de residents
això també està
en el pla de mobilitat
i també
dos
baixar la indisciplina
que hi ha actualment
i que provoca
molts problemes
de trànsit
com que no hi ha aparcament
com que tenim
molta circulació
pel centre
perquè no tenim
ben definides
quines són
les vies principals
i per exemple
la Rambla Vella
està considerada
via principal
quan segurament
molta gent
per anar
de la zona de Llevant
a la zona de Ponent
potser per la variant
aniria més ràpid
que no creuant
pel mig del centre
per tant
la redefinició
una mica
de la vialitat
per tant
afavorir aquesta fluïdesa
i en aquest sentit
és important
pel transport públic
per què?
perquè si
ara per exemple
un dels problemes
que tenim
que hem de resoldre ja
que estem mirant
què passa
és que hi ha un autobús
a les 9 del matí
que ve de Llevant
que se troba
amb un col·lapse
cada dia
a la zona
del carrer San Francesc
i això genera
un retard
de 10 minuts
que 10 minuts
a les 9 del matí
és arribar aviat
o arribar tard
a la feina
o a l'escola
més cotxes privats
al centre de la ciutat
vol dir
pitjor servei dels autobusos
i pitjor servei
el que passa
que
el que jo crec
que hem de trobar
o que vol
el pla de via
de mobilitat
de la ciutat
és l'equilibri
l'equilibri
entre que un
es pugui moure
en cotxe privat
i es pugui moure
si vol
correctament
perquè en cap cas
penalitzem
el cotxe privat
sinó simplement
que s'ha de poder
moure correctament
objectius
que el vianant
pugui moure's
correctament
que qui vulgui
anar amb bicicleta
es pugui moure
correctament
i que el transport públic
sigui un transport públic
de qualitat
i vull afegir un punt
que a vegades
oblidem
que és el tema econòmic
o d'oportunitat econòmica
Tarragona és capital
ve molta gent
a fer gestions
al centre
moltíssima gent
hi ha moltes empreses
que tenen oficines
comerços
etcètera
si tu
que vens de Reus
vens de Valls
vens de Vilaseca
que vens un moment
a fer una gestió
perquè vols venir aquí
a fer-la
i no anar
a una altra ciutat
no trobes aparcament
tens dificultats
de moure't
etcètera
etcètera
diguem-ne
que això també
afecta
per tant
diguem-ne que és una millora
molt general
i amb això
per això penso
que és un dels documents
estratègics
i molt realista
que hem de posar en marxa
durant aquests anys
i per on vol començar
per allò dels corredors
millorar aquests corredors
de vianants
començarem per tota l'hora
una mica
vull dir
no estem fent
només una cosa
el primer que començarem
és per acabar
l'exposició pública
i l'exposició pública
acabarà el mes
crec que és a l'abril
ara són 40 dies
resoldre les al·legacions
que es puguin produir
aquest ha estat un pla
molt participatiu
s'ha aprovat
en el Consell de la Mobilitat
ja ha participat
molta gent
en l'aportació
d'idees
s'ha parlat
molt
amb tothom
jo personalment
ara que estava parlant
del pla de viabilitat
de l'MT
a totes les federacions
de veïns
els he insistit molt
que s'ho mirin bé
perquè volem
que sigui un pla
que tothom
el faci seu
i que tothom
i llavors
en aquest sentit
primer que hem de fer
és aprovar
aprovar-ho definitivament
i un cop s'aprovi
definitivament
i també en funció
dels pressupostos
que tinguem
doncs anar veient
una mica
quines prioritats
podem posar en marxa
algunes ja les tenim clares
com aquest vial
que deia
del centre
cap a Sesselades
o el nou model
de l'MT
que si es pot començar
a funcionar
el 2013
millor que el 2014
diguem-ne
de forma paral·lela
també a això
tenim
el cas específic
de la part alta
perquè de la mobilitat
de la part alta
se n'ha parlat
en fi
durant molts anys
ja portem dos o tres mandats
jo diria que aquest és
el tercer mandat
en el que es parla
en fi
de manera profunda
i es debat
sobre la mobilitat
l'entrada o no
entrada de vehicles
al nucli antic
de la ciutat
aquí ara mateix
quina és la situació
i quin és el que vol
fer l'equip de govern
la veritat és que
crec que estem arribant
al final del camí
a la definició
d'un model
d'ordenació de trànsit
per la part alta
definitiu
de fet ja hi és
el definitiu
l'única cosa
és que
com que és molt complicada
i això es va posar en marxa
el maig
de l'any passat
les mesures definitives
després del tema
per recordar una mica
els oients
hi han hagut diverses incidències
que han obligat
a diferents ordenacions
com per exemple
quan va caure
un tros de muralla
o per exemple
quan es va haver de tancar
el portal del Roser
per tant
per això fa temps
que en parlem
però diguem-ne
que l'ordenació definitiva
va començar
el maig
de l'any passat
ara estem a punt
de complir un any
i per tant
ja estem en condicions
d'avaluar
si ha funcionat
no ha funcionat
i quins aspectes
cal millorar
i això és el que estem acabant
després d'escoltar
molt tothom
també
d'escoltar veïns
d'escoltar comerciants
d'escoltar restauradors
d'escoltar usuaris
d'escoltar
sector turístic
molt important
i que a vegades
l'oblidem
sector turístic
que pensem
que la Paralta
és com el vestíbul
de la ciutat
és el mirall
és allò com
tothom va primer
és la impressió
que s'emporta
de Tarragona
moltíssima gent
com està la Paralta
si s'ha pogut moure o no
i per tant
després d'escoltar tothom
calculo que
en aproximadament 15 dies
perquè a més a més
això considera
amb el canvi
de contenidors
i per tant
diguem-ne
que
alhora
es produeixen
dos fets
que afecten
la vida de la Paralta
de forma important
un fet sobretot
que és el canvi
de contenidors
però que també
s'ha hagut de quadrar
l'itinerari
dels camions
dels contenidors nous
etcètera
per tant
calculo que en 15 dies
ho podem començar
a explicar
a les entitats
primer
evidentment
i un cop
estigui
explicat a tothom
perquè penso
que un dels dèficits
que també hem tingut
és no explicar
prou
aquest tipus
de qüestions
doncs crec
que ja serà
una solució
bastant definitiva
tenint en compte
una cosa
que a la Part Alta
passen moltes coses
ara ve Setmana Santa
d'aquí dos dies
hi haurà
alguna actuació
d'alguna inversió
per exemple
que a l'Ardia
que quan s'acabi
la llicència
també hi haurà
una actuació
en aquella zona
etcètera
i per tant
diguem-ne
que
que tenim
és una zona
molt viva
i el que precisament
volem
o l'objectiu
és que
tothom que s'hagi de moure
de veritat
a la Part Alta
es pugui moure
de veritat
no els que van a passejar
o que la utilitzen
perquè volen tallar
entre el passeig
de Sant Antoni
i l'Avinguda Catalunya
com a atajo
diguem-ne
aleshores està dient
que es restringirà més
l'accés
pel portal
de Sant Antoni
no, no es restringirà més
o sigui
es mantindrà el criteri
que ja ara
els residents
es podran moure
el que farem
és fer alguns canvis
que hem vist
que no estaven ben resolts
amb el plantejament inicial
i que han provocat
en aquests set mesos
doncs
determinades molèsties
i també
el que sí que farem
és eliminar
o sigui
ara mateix tenim
un problema gravíssim
sobretot a la Part Alta
d'incivisme
o d'incompliment
de cotxes aparcats
de tot arreu
gent que circula
quan no li toca
etc.
i per tant
tot això
després d'un període
explicatiu
que és el que hem de fer
evidentment
per acabar de tancar-ho
quan acabem
d'explicar-ho molt
a tothom
una altra vegada
llavors sí que
el que haurem de fer
és passar a la part
que aquell que no compleixi
sigui penalitzat
perquè si no
el col·lectiu general
surt perjudicat
però és que dóna la sensació
a la senyora Florian
en general
que tenim per exemple
l'accés restringit
del portal de Sant Antoni
amb la pilona
però també tenim obert
el portal de Sant Antoni
i segurament
molts ciutadans
tenen la impressió
que no s'ha acabat
de reduir
de manera contundent
perquè no es pot reduir
del tot
perquè precisament
hi ha un...
però en tenia
de les seves paraules
abans
que sí que es vol...
no, no, no
jo no he dit
que es vulgui restringir més
he dit
que en el model
que ja tenim
ajustarem
algunes qüestions
que havien quedat
poc resoltes
home
sí que es restringiran
algunes coses
per exemple
en el portal del Roser
hi havia
1.498
targetes
d'accés
hem fet una anàlisi
durant els...
de l'1 d'octubre
al 31 de desembre
o sigui
uns quants mesos
d'aquí entra
realment per allà
i són només
218 veïns
això és una restricció
de 200...
o sigui
de 1.498
targetes
que es van demanar
per poder entrar
per la pilona
del portal del Roser
que l'utilitzin
realment
almenys
5 vegades
en 3 mesos
5 vegades
en 3 mesos
estic dient
sí, sí
218 veïns
això vol dir
218 veïns
per tant
què hem fet
d'una de baixa
la resta
hi ha hagut algú
que s'ha queixat
algun cas molt puntual
que hem revisat
i que li tornarem
a donar d'alta
però clar
potser estem parlant
de 5 o 6 casos més
per tant
estem parlant
que de 1.498
targetes
d'accés
que hi havia
pel portal del Roser
passem
com a molt
a 250 reals
això és el que estic dient
però això no restringeix
res
perquè en realitat
el que estàs fent
és donar l'ús
pel que està previst
aquell portal
que és pels residents
i per qui realment
el necessita
el que passa
que clar
com que la part alta
tothom la utilitza
hi havia situacions
que hi havia
una mica de complicació
i per tant
al final
el que també hem millorat
és l'aparcament
encara no tenim
Jaume I
tot i que està
en tràmit
tot el procés
d'adjudicació
del nou pàrquing normal
però sí que hem donat
aparcament
per exemple
a tota l'àrea perimetral
de la part alta
de les 10 de la nit
a les 7 del dematí
que això és guanyar molt
per exemple
en determinats aspectes
sobretot
de restauració
gent que vol anar a sopar
o que vol anar a fer activitat
que no hi viu
hi ha també
els aparcaments
de Saavedra
el de Tor Roja
tens el de la plaça de la Font
tens el de la Rambla
que en realitat
són 5 minuts
caminen fins a la plaça de la Font
que tampoc és
que estiguem parlant
de grans distàncies
per tant
crec que només
ha d'entrar
aquell que realment
ha d'entrar
i aquest és l'objectiu
però no és més restrictiu
és la mateixa filosofia
només
que va haver
una certa por
al canvi
i en aquell sentit
doncs
vam dir
doncs provem-ho
doncs vinga
1.498 targes
reals
reals
250
queda claríssim
amb un exemple com aquest
queda molt clar
hem parlat molt
de mobilitat
i de transport públic
Begoña Florià
també és tinent
d'alcalde responsable
de l'àrea de Medi Ambient
ara a finals de l'any passat
parlàvem molt
o vam tornar a parlar
molt de l'Anella Verda
a propòsit
de la senyalització
dels camins
d'aquests camins
que tenim a Terraona
crec que ja s'havien
senyalitzat la meitat
o més de la meitat
fins i tot
s'han senyalitzat 70 quilòmetres
70 quilòmetres
no perdó
tenim 70 quilòmetres
de camins
s'han senyalitzat 38
que són els itineraris
que permeten
fer recorreguts
diguem-ne
circulars
o
o que uneixen punts
que es poden fer caminades
més o menys bé
la resta de senyalització
es podrà fer
aquest any o el proper?
la resta de senyalització
com que afecta
camins que no tenen sortida
etc.
anirem una mica
en disposició
dels diners que tinguem
també li he de ser sincera
perquè penso
que hi ha altres prioritats
ara bé
el que sí que hem senyalitzat
és la part
de lo que se li diu
mobilitat dolça
aquella part
on la ciutadania de Tarragona
pot aprofitar
per anar a caminar
per anar amb bicicleta de muntanya
o qüestions d'aquest tipus
parlen de prioritats
en matèria de medi ambient
hi ha alguna cosa
en la que
en fi
estiguin treballant
en aquest 2012?
sí
la veritat és que
l'anella verda
segueix sent una prioritat
i per tant
el que estem fent
en aquests moments
hem de pensar
fórmules de millora
de fet
estem analitzant
com podem
donar
en concessió
en concessió
la gestió
del que és
la caseta del guarda
i tot l'entorn
del pont del diable
lligat a activitats
vinculades a l'anella verda
perquè pensem
que són àrees
de la ciutat
que l'Ajuntament
directament
ara mateix
no pot gestionar
i que per tant
ho podem donar
en concessió
amb un nivell
d'explotació
diguem-ne
que permeti
amb una empresa
poder viure d'allò
i que l'Ajuntament
li permeti
tenir serveis allà
estem treballant
amb models
d'aquest tipus
perquè com que
no tenim diners
evidentment
busquem fórmules
alternatives
per poder donar servei
és a dir
crea un petit
centre d'activitats
al voltant
del pont del diable
que més a més
permeti
tenir uns lavabos públics
que ara no tenim
que permeti
vigilar una mica
el pàrquing
que ara està
perdut
de la mà de Déu
que permeti
garantir
una certa vigilància
del manteniment
d'aquell espai
que ens hem gastat
molts diners
en tot el jardí romàntic
i la millora
de l'entorn
del monument
i que permeti
que sigui un accés
cap a l'anella verda
que per a aquells
que no surten
de punts de la ciutat
pugui ser un punt
de partida
amb activitats
organitzades
per tant jo crec
que és d'una vida
amb tot aquell entorn
que és un entorn
molt visitat
però que ara mateix
no té
per tant
hem començat
a donar veus
per a veure
si hi ha empreses
interessades
en aquest sentit
ja tenim algunes
i estem mirant
la fórmula administrativa
per poder-ho donar
en gestió
la concessió
de la gestió
d'aquell espai
i després
en paral·lel
el que ens preocupa
en Guany
o en el que ens hi posarem
una mica
és en tot el tema
litoral
de fet
ja hem acabat
un document tècnic
que ara hem d'acabar
de validar
amb altres serveis
de l'Ajuntament
i que després
ja ho passarem
més públicament
que és
un document
de definició
dels usos
del litoral
és a dir
què pensa l'Ajuntament
què ha de passar
al litoral
de Tarragona
en els 11 quilòmetres
de platja
de litoral
que tenim
amb 6 quilòmetres
de platja
què pensem
què ha de passar
i per tant
que ha de tram
analitzar
i hi ha moltes coses
que no depenen
de nosaltres
depenen de la Generalitat
o depenen de l'Estat
o fins i tot
de promotors privats
però en qualsevol cas
sí que l'Ajuntament
ha de tenir opinió
sobre què pensa
què ha de passar
i per tant
en aquest sentit
ja hem treballat
un primer document tècnic
que ens permetrà
a partir d'aquí
fixar prioritats
en aquests 4 anys
per exemple
una de les que
ja hem començat
a mirar
és tot el tema
de com queda
la platja llarga
mentrestant
no es pugui fer
el pla especial
que la Generalitat
ens obliga a fer
dins del pla general
o sigui
el pla general
una de les coses
que la Generalitat
ha canviat
és l'obligació
de fer un pla especial
urbanístic
per definir els usos
de tota la platja llarga
d'acord
això vol dir
que no es pot fer
cap projecte
de passeig nou
o de millora
sense que abans
no s'aprovi
el document urbanístic
que doni cobertura
a com es defineixen
tots els usos
en general
per tant
això ralentitza
o diguem-ne
situa
en un segon nivell
aquell projecte
que sempre havíem estat
parlant
amb el Ministeri de Costa
saber la que fèiem
a la platja llarga
però clar
mentre això no es fa
tampoc podem deixar
de fer petites actuacions
a la platja llarga
i tenir-les en compte
de fet ara mateix
estem en converses
amb el departament de treball
que és el propietari
de la ciutat residencial
per veure
com aquell aparcament
que hi ha al costat
del llot
i del mirall d'estiu
per veure
com podem protegir
una mica
perquè hem detectat
que hi havia hagut
una degradació
important
les dunes
que hi ha
i un canyà
una part del canyà
que també hi és
és una actuació petita
segurament amb cordes
i pals delimitadors
per evitar
bàsicament
que els cotxes
ja parquin al damunt
i això és del departament
de treball
aquell espai
és del departament
de treball
perquè és de les ciutats
de la ciutat residencial
he de dir
que hem trobat
una recepció absoluta
en aquest sentit
també estem parlant
d'una actuació
que no és una actuació
diguem-ne
d'una gran inversió
igual són 2.000 euros
o 2.000 no
una mica més
però 5.000 euros
o 6.000
no estem parlant
d'una gran inversió
es tractaria
d'ordenar
de protegir
el poc
que queda
sí
poc
d'ambit natural
allà
d'ecosistema
diguem-ne
d'un ar
i el canyà
en aquella part
que allò és una
aigua moll
de fet
i per tant
acabar-ho de mirar
evita que parquin
de manera
incontrolada
els cotxes
al damunt
sí
a veure que parquin
serà difícil evitar-ho
però com a mínim
que no parquin
al damunt
de les dunes
que és una mica
el que passava
aquest estiu passat
i quan ho vam detectar
va ser quan vam començar
a mirar
i a què s'ha referit
doncs a la platja llarga
aleshores
aquell projecte
en fi
del que fa anys
que es parlava
i que fins i tot
es va crear una plataforma
salvem la platja llarga
tot allò queda aparcat
perquè d'alguna manera
abans de tirar endavant
qualsevol projecte
s'ha de fer un pla especial
urbanístic
que vol dir
que s'han de definir
quins usos
s'han de dur a terme
en tot l'àmbit
de la platja llarga
tant per la part
diguem-ne
d'ordenació urbana
de la part urbanística
interna
com per els propis usos
del litoral
Personalment
vostè creu que
s'hauria de fer alguna cosa
a mig i llarg termina
a la platja llarga?
Home, alguna cosa sí
perquè hi ha aspectes
que s'han de millorar molt
perquè entre altres coses
per exemple
el tema de l'aparcament
que ara parlàvem
no està resolt
i sabem que és una platja
amb ús intensiu
o fins i tot
l'ocupació
de domini públic terrestre
per part d'algunes instal·lacions
que hi ha
tot això s'ha d'acabar de mirar
el que està clar
és que el que tampoc podem fer
o el que no s'ha de fer
és
generar tensions
ho hem de fer
des de la negociació
i des de l'acord
i que tots estiguem d'acord
en què volem fer allà
i per tant
aquest és una mica
alterant
i a més a més
de preservació
perquè penso que aquell
és un entorn magnífic
de Tarragona
amb un valor natural
molt important
i que el que hauríem
de procurar
és que els usos
fossin compatibles
tenim platges més urbanes
com la Rebassada
o el Miracle
fins i tot
el que passa
que la llarga
tot i que també és urbana
en una part important
amb una altra part important
té un valor natural
encara
preservat
que hem de mantenir
doncs així
parlant de la platja llarga
parlant de platges
parlant de litoral
Tarragonia
acabem aquest repàs
d'un i d'uns quants temes
sobretot de medi ambient
i de mobilitat
i de transport públic
que avui hem fet
amb l'atinent d'alcalde
de l'Ajuntament de Tarragona
Begonya Flària
Begonya moltes gràcies
a vosaltres
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia