Fins demà!
Encara no són les 24 hores.
Encara queden algunes hores, però en tot cas constatar això
i fer constar també un repte als consellers i conselleres
que no van poder venir a la marató de TV3,
que després jo crec que ens haurien de cantar una Nadal.
Bé, molt bona tarda.
Iniciem, doncs, l'ordre del dia de la sessió ordinària del Consell Plenari.
Abans d'aprovar l'acte de la sessió anterior,
aprofito per donar la benvinguda a la senyora Josefina Díaz,
la nova secretària d'Actes.
Estem segurs que complirà molt bé la seva escomesa.
I felicitats.
També aprovem l'acte de la sessió anterior, doncs, en el punt primer.
S'aprova?
Aprovada.
Abans de començar...
Sí, ja m'ho he dit quatre.
Abans de començar l'ordre del dia,
vostès saben que els punts
que van passar per la Comissió Informativa d'Higenda i Recursos Humans
del dia d'ahir,
que no estaven dictaminats encara,
s'han de ratificar la urgència
per majoria.
Simple.
Per tant...
És igual, els ratificarem tots.
El que abunda no danya, diuen en dret.
Per tant, si els sembla, faríem una primera votació
només per ratificar l'urgència
i els efectes que queden incorporats
a l'ordre del dia i es puguin debatre.
Passem a votació.
O queden incorporats, doncs?
Senyor secretari, queda ratificada l'urgència.
I ara seguim ja
amb normalitat
el desenvolupament d'aquest plenari.
3-1-1
Proposta de concedir
a un funcionari
l'autorització de compatibilitat
per a l'exercici d'un següent lloc de treball
en el sector públic.
S'aprova?
Aprovat.
3-1-2
Proposta d'aprovar la plantilla municipal,
l'organigrama i el catàleg
de llocs de treball.
Votació?
Vol procedir votació, senyor secretari?
Grup municipal d'Iniciativa per Catalunya
als Verdes, Esquerra Unida.
Abstenció.
Grup municipal del Partit Popular de Catalunya.
Abstenció.
Grup municipal de Convergència i Unió.
Abstenció.
Grup municipal del Partit de Socialistes de Catalunya.
S'aprova la proposta per majoria simple.
que són 12 vots a favor i 13 extensions.
Recordo, senyors i les senyores conselleres
i consellers que han d'adreçar-se a la secretaria d'actes
quan surtin i entrin perquè, si no, després es fa difícil el còmput de vots.
Sembla que aquesta vegada m'ha enquadrat també a mi els números d'acord amb la secretaria,
però, sisplau, fem-ho perquè així facilitem la tasca de recompte.
Grups que desitgen intervenir amb explicació de vot.
3.1.3. Proposta de modificació de la plantilla de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona
en aplicació de la disposició adicional de la llei 2 barra 2012.
S'aprova.
Votació. Vol procedir a votació, senyor secretari.
Grup municipal d'iniciativa per Catalunya i els verds, Esquerra Unida i Alternativa.
Sí.
Partit Popular de Catalunya.
Abstenció.
Convergència i Unió.
Abstenció.
Partit Socialista de Catalunya.
Sí.
S'aprova la proposta amb 13 vots a favor i 12 abstencions.
Grups que desitgen intervenir amb explicació de vot.
3.2.1. Proposta d'aprovar el pressupost general de l'Ajuntament de Tarragona per a l'exercici 2013.
Té la paraula, en tant que ponent i responsable de l'àrea, el senyor Pau Pérez.
Gràcies, president.
Portem avui un pressupost de continuïtat que ha buscat el major consens amb el tema de contenció de la despesa.
és un pressupost amb el que, malgrat la situació general de totes les administracions, som capaços d'incrementar significativament el que és l'atenció social i la preocupació per a l'ocupació.
Els diners que destinem tant a atenció social com a ocupació.
És un pressupost que creix molt poc dins del que és el pla d'ajustament.
Per tant, està creixent al voltant de l'IPC.
I el creixement que té és precisament per a aquest tipus de despeses.
A la vegada, pel que fa al capítol 1, el capítol de personal està molt contingut, absolutament contingut.
El capítol de compres i béns i subministraments també està molt contingut.
Tenint en compte, a més a més, que l'IVA ha pujat tres punts,
aquesta pràctica pujada del 06, que és pràcticament no hi ha pujada en aquest capítol,
significa un esforç adicional pel que fa als serveis i contractes que té l'Ajuntament.
És una reducció efectiva de més d'un milió i mig.
Nosaltres, des del primer dia, hem volgut la participació dels altres grups
i agraeixo la seva col·laboració.
I podria donar-se el cas, espero que així ho sigui,
que ja ho buscaran en l'arxiu,
però segurament podria ser el primer, i jo ho demano,
que no tingui cap vot en contra.
I ho fem dins d'una situació de normalitat, insisteixo.
És una situació greu, arreu, però no pel nostre Ajuntament,
que segurament aquest 2012 tocava fons amb el que és ingressos,
però que tindrà suficiència per fer aquelles coses que necessiten els tarragonins
amb els diners que els hi procurem.
Com saben, sempre parlem de despesa corrent,
parlem de la consolidació amb patronats i empreses públiques,
i després parlem d'inversió.
Pel que fa a les empreses hi ha també contenció,
hi ha també compliment del pla d'ajustament.
si bé incrementem la dotació a l'empresa d'autobusos,
apliquem més recursos a mobilitat,
que pensem que també és un dels serveis bàsics.
Ho fem amb una doble intenció.
D'una banda, cobrim, reduint una miqueta,
cobrim aquella desviació que es podria produir aquest any,
però també amb la vocació que amb la seva integració
amb el conjunt de l'agrupació d'empreses no torni a passar.
Si més no, depenent de què passi amb la reforma de la llei de bases,
de règim local,
que obligarà a la dissolució o privatització de les empreses
amb dèficit a partir del primer any que es pugui produir,
nosaltres aportem un volum incrementat de diners a mobilitat
per tal de garantir que no sigui el cas d'aquesta empresa.
Per tant, l'objectiu claríssim és que no tingui dèficit el 2013.
La resta de empreses són contingudes, ja saben les intencions que té el govern
i que són compartides d'iniciar l'endadura de l'agrupació immediatament,
que comenci l'any.
El tercer aspecte són les inversions.
Les inversions, en guany, podem tornar a la inversió,
com ja estava previst, al pla d'ajustament.
Per al pla d'ajustament parlava del voltant de 6 milions d'euros.
Nosaltres fem una mica més.
En realitat, fem també 5-900, fem una inversió molt semblant a la prevista,
però també afegim transferències per cobrir la possible desviació de tesoreria
i de finançament d'espimsa amb el mercat central.
Per tant, estem parlant al voltant de 8 milions de transferències de capital
més inversions reals.
Repeteixo que s'ha intentat incorporar tot allò que s'ha demanat.
Evidentment, mai és possible.
Hi ha coses que deixem, i ja concretarem amb el debat,
però hi ha coses que deixem per la discussió conjunta de la resta de grups,
perquè ara és cert que s'ha produït una negociació, entre cometes,
o un diàleg bilateral en cada un dels grups.
I és millor que algunes de les coses que s'han de fer conjuntament
es parlin també conjuntament en comissió,
o potser en serveis socials, o potser en algun àmbit concret.
Per tant, com dic, estic molt content de la resposta que ha tingut políticament.
Estic content que puguem ser capaços d'aportar diners a l'acció social
en una situació en què la pràctica de totalitat de les administracions
el que fan és disminuir aquestes partides
i els demano que puguin fer-ho possible en cap dels seus vots en contra.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Recordo als senyors i senyores portaveus que és d'aplicació
l'acord de la Junta de Portaveus del 2008
en el que vam acordar que hi havia en aquests pressupostos
ordenances fiscals per a la General i grans temes de la ciutat.
Una primera intervenció de 20 minuts,
una segona intervenció de 10,
i intervenció en explicació de vot si no han intervenut o no dels dos torres.
altres vegades han fet una primera intervenció de 20 minuts
i una segona d'explicació de vot de dos minuts per a tothom, sense excepció.
Volen que per economia de debat ho fem així o...
Estan d'acord?
Per tant, independentment que s'intervingui o no,
que suposo que intervenim tots,
hi haurà l'explicació de vot dels dos minuts.
D'acord?
Bé, no he demanat paraules, però suposo que volen intervenir.
Té la paraula la senyora Arga Sentís en nom d'Iniciativa Verde,
la plataforma Esquerra Unida i Alternativa.
Ho he dit malament?
Ho he dit fatal.
Iniciativa per Catalunya Verde, Esquerra Unida i Alternativa, si és fàcil.
Quan fa temps que no ho dic, sempre...
Ja li passaré una xuleta.
Bé, clar. Endavant.
El senyor Pérez ens ha presentat uns pressupostos
que són de continuïtat i de consens.
Bé, jo diria que són uns pressupostos de crisi.
Són uns pressupostos de crisi econòmica, evidentment,
però també política.
Crisi de democràcia, de representativitat i de participació.
Com a tal, en gran part, aquests pressupostos
reflecteixen la llei d'estabilitat pressupostària
i tot el conjunt de mesures que el govern central ens dicta.
Consagren la manca d'autonomia municipal
en les àrees més significatives
i converteixen, de facto, l'Ajuntament
en un simple gestor de polítiques imposades des d'altres àmbits.
Quin sentit té que qui governi un determinat partit
si a la pràctica ha d'aplicar la política d'un altre partit
que governa amb una altra banda?
Aquesta és la realitat.
I d'aquesta situació en són corresponsables
el Partit Popular, Convergència i Unió i el PSOE.
Perquè tots tres han donat ales,
no només a les polítiques d'austeritat,
a les polítiques austericides,
sinó també a les mesures legislatives
que han canviat el sentit de la Constitució
i que han fet possible que ara, a la nostra ciutat,
tinguem les mans lligades
i se'ns limitin les opcions a l'hora d'administrar
les nostres pròpies finances.
A les restriccions del govern
cal afegir una pràctica local,
una pràctica local ampliament consolidada,
que són els expedients modificatius de crèdit,
que lògicament no els ens porten aquí ara
perquè es van improvisant al llarg de l'any
i ens les aniran portant.
Una eina que hauria de ser excepcional
s'ha convertit aquí en una pràctica corrent,
de manera que és molt difícil,
gairebé impossible,
saber com s'acabaran gastant finalment els diners.
Com a exemple, simplement com a exemple de tot plegat,
podem citar els fons per a un museu de la Setmana Santa,
la necessitat del qual no s'ha debutat mai en aquesta casa,
que es van aprovar d'escrit llevis fa mesos
mitjançant aquest procediment,
i que ara no hi figura,
és cert, a la partida d'inversions.
Per tant, prenem aquest projecte que se'ns presenta
com el que és, una declaració d'intencions.
I no ens fa res de dir, a més,
que és una declaració de bones intencions,
ateses les circumstàncies.
Amb recursos limitats i vigilats,
ens consta que l'equip de govern
ha intentat mantenir el flux de diner públic
cap als sectors i als serveis més sensibles,
que fins i tot, és veritat,
ha estat receptiu a alguns dels nostres sugeriments.
Evidentment, no són els nostres pressupostos
i per això no els podem aprovar sense més.
Però també reconeixem l'esforç
i la bona fe quan existeixen.
Moltes gràcies, senyora Sentís.
Té la paraula el senyor Alejandro Fernández
en nom del Partit Popular de Catalunya.
Moltíssimes gràcies, president.
Bé, primer de tot, avançar que el Partit Popular,
per segon any consecutiu,
facilitarà l'aprovació dels pressupostos d'aquest Ajuntament
i, per tant, evitarà la pròrroga dels mateixos
o de l'any anterior,
i bé, amb una línia de continuïtat
amb el que es va fer l'any passat,
i que són uns pressupostos que estan condicionats
per dos elements que són importants.
El primer, hem fet referència,
ho vam fer l'any passat
i ho hem fet aquest any també
amb la intervenció,
amb el debat de les ordenances fiscals.
Tarragona té una situació política particular
i és que hi ha un govern en minoria,
i això passa d'altres llocs,
però hi ha una possible o potencial majoria alternativa
que no es va produir en el seu moment
per molts motius.
I quan es produeix una situació d'aquestes característiques,
tens dues opcions.
O recolzar el govern en minoria
negociant determinats temes essencials,
o bé presentar una alternativa amb una moció de censura.
Això és el que vam dir des del primer moment,
que eren les dues úniques alternatives.
I nosaltres vam optar
per evitar el col·lapse de l'Ajuntament
i intentar arribar a acords puntuals
amb l'equip de govern,
perquè l'altra alternativa era presentar
una moció de censura.
És que no hi havia una altra.
Perquè el que no es pot fer és
fer de perros de l'hortelano,
que és ni comer ni dejar de comer.
I en definitiva és deixar
que l'Ajuntament pugui fer la seva activitat.
Això ho van fer, a més,
en el seu moment,
perquè ara tot sembla una miqueta més còmode,
ho van fer una setmana abans
de la celebració de les eleccions generals a Espanya.
Ho dic perquè en aquell moment,
torno a recordar,
l'endemà del nostre posicionament,
Tarragona es va despertar plena d'octavetes
dient que PSOE i PP
eren el mateix a Tarragona.
El resultat d'aquelles eleccions el coneix tothom
i per primera vegada a la història
el PP va guanyar amb una capital de província catalana.
Però bé, cadascú que sigui responsable
dels seus actes i de les seves històries.
En definitiva,
l'acord d'estabilitat,
que és un acord estable,
valgui la redundància,
està fonamentat en la voluntat
que Tarragona pugui tenir endavant,
tot i que estem a l'oposició,
i segon també amb un element fonamental
que és la paraula ardonada.
Nosaltres vam donar la paraula
un cop no es va poder fer un govern de canvi a Tarragona
que no presentaríem una moció de censura
perquè sí i no ho farem.
I per tant, el que farem és col·laborar
amb el govern de Tarragona,
amb els temes essencials,
intentar arribar a acords.
El segon element fonamental
i aquest m'imagino que no agradarà tant
la manera que ho expressaré,
però que lliga una miqueta
amb la reflexió que ha fet l'Àrga Santís
fa un moment.
I és que l'Ajuntament de Tarragona
ha sigut rescatat pel govern d'Espanya.
Ja sé que la paraula pot agradar o no,
però ha sigut rescatat.
Torno a repetir.
Ho dic per si algú no ha pres nota.
L'Ajuntament de Tarragona
ha sigut rescatat pel govern d'Espanya.
Ho dic perquè, per exemple,
quan es va produir el rescat a la banca
de 100.000 milions d'euros a Espanya,
alguns dintre del meu propi partit
van tenir la temptació
de dir que això no era un rescat,
però al final l'evidència és forta.
L'evidència no pot canviar la realitat mai.
Mirin,
què és un rescat?
Un rescat és
jo et dono diners
i tu a canvi
has de fer una sèrie de coses.
Es va produir amb el rescat a la banca,
100.000 milions d'euros.
Europa ens va donar diners
per donar a la banca
a canvi d'una sèrie de mesures.
No se sap si es farà el rescat
del conjunt d'Espanya,
és una incògnita,
però es diu rescat.
I què ha fet el govern d'Espanya?
El govern d'Espanya
li ha donat en guany 20 milions d'euros
per pagar els proveïdors
al govern del senyor Ballesteros
i li ha dit
senyor Ballesteros
vostè ha d'aprovar un pla de viabilitat
o si no,
no els hi donem.
Això se'n diu rescat
en el meu poble.
No sé a la resta,
però se'n diu rescat.
És a dir,
el govern Ballesteros
ha estat rescatat
pel govern d'Espanya.
Per tant,
l'única possibilitat
que teníem
nosaltres,
des del punt de vista
del compromís
i la paraula donada
fa un any
quan les coses
no eren tan fàcils
i la suma
del fet
que el govern Ballesteros
ha sigut rescatat
pel govern d'Espanya
és garantir
l'estabilitat
de la ciutat
de Tarragona.
I per tant,
a partir d'aquí,
de la vocació
de negociar
amb un govern
que ha estat rescatat
pel govern d'Espanya,
el que hem fet
és,
amb un marge
molt petit,
perquè tot estava
molt lligat,
intentar buscar
un acord
que ens permetés
aquells temes
que considerem
més importants
donar-los
una certa preferència,
assumint
que el projecte
inicial de pressupostos
que ens va presentar
el senyor Pau Pérez
en el benentès,
que era un govern
rescatat
pel govern d'Espanya,
doncs era
relativament
poc maniobrable,
per dir-ho d'alguna manera.
De fet,
l'únic que vam ser
capaços de trobar
eren uns
aproximadament
250.000 euros
que es podien moure
d'unes partides
a d'altres
i que consideràvem
nosaltres
que podíem millorar
aquest pressupost.
No hi havia
massa marge
més de maniobra.
I nosaltres
el que vam
plantejar
és focalitzar
aquest canvi
de partides
que eren
de despeses
de publicacions
diverses,
protocol,
etcètera,
en dos temes
que ens preocupen molt,
que és
la partida
d'ocupació
i tot allò
que té a veure
amb la marca
Tarragona.
I la marca
Tarragona
són moltes coses,
és
Tarracoviva,
és concurs
de focs,
és Dixi,
són moltes coses.
Perquè,
per exemple,
i ara posaré,
la marca Tarragona
no està ben posicionada
i serà difícil
posicionar-la
amb el que queda
demandat
perquè no hi ha
diners
o masses diners.
Jo no negaré
i de fet
no hem fet
cap tipus de declaració
el voluntarisme
i el treball
que s'ha fet
en la capitalitat
cultural
de Tarragona
i ho he dit,
hi ha gent,
per exemple,
l'altre dia
llegia a la pàgina
web del Mouta
que la senyora Crespo
no tenia cap tipus
d'inquietud cultural,
jo això no ho comparteixo,
ho he de dir clarament.
Jo que he compartit
actes culturals
amb la senyora Crespo
he de dir que crec,
sincerament,
que la senyora Crespo
té inquietuds culturals.
Però
el que no,
el que és veritat
és que
com a marca
la capitalitat
cultural
no ha funcionat.
Per què?
Perquè la marca Tarragona
no funciona.
no està prou forta.
Per tant,
dintre del marge
de maniobra
que nosaltres volíem
negociar
estava
que Tarracoviva,
que el concurs de Focs,
que Dixi,
etcètera,
doncs tinguessin
més partida pressupostària.
L'esport va ser,
com deia abans,
les partides relacionades
amb el servei municipal
d'ocupació.
I ha sigut
un marge de maniobra
petit
de 250.000 euros
perquè no hi havia
massa cosa més a fer
perquè, insisteixo,
l'Ajuntament està intervingut
i està rescatat
pel govern d'Espanya.
i jo m'agradaria
plantejar una pregunta.
Ho dic de cara
sobretot a la consciència
de tots
perquè
a mi m'ha resultat
una mica sorprenent,
ho dic amb tot el respecte,
que des de Convenència i Unió
es digués
que hem canviat de posició
perquè el govern
ara ha canviat d'actitud.
Això no és un pati de col·legi,
és a dir,
no és una qüestió
de si en parlen o en parlen,
si no en parlen o...
No, no, no.
És a dir,
el moment difícil de debò
era fa un any.
Fa un any,
una pregunta,
què hauria passat
si totes les forces polítiques
en aquell moment complicat
a una setmana
de les eleccions generals
haguessin dit que no
i en guany
haguessin fet
senyora Forst,
estigui tranquil·la,
estigui tranquil·la,
que jo no sóc el seu enemic,
els té a d'altres llocs,
no es preocupi.
Sisplau,
deixi'm acabar
que jo sempre
respeto el seu tor de paraula,
sempre.
Què hauria passat
fa un any
si totes les formacions polítiques
de l'oposició,
totes,
haguessin dit que no
al pressupost?
El que hauria passat
és evident
que s'hauria hagut de prorrogar,
que hauria sigut un pressupost
que no hi hauria
cap tipus de correlació
entre ingressos
i despeses
i l'Ajuntament de Tarragona
hauria entrat en col·lapse.
Aquell era el moment
de demostrar
una certa valentia,
de no fer octavetes
i, per tant,
jo el que vull fer
és felicitar
el conjunt de forces polítiques
que un any després
tots tinguem molt clar
que estem en una situació
de greu crisi
en la qual
tots,
govern i oposició,
hem de ser capaços
d'arribar a acords.
I això,
des del grup del Partit Popular
fa un any,
una setmana abans
de les eleccions generals,
com que teníem molt clar
i ho hem tingut sempre,
que quan bases
la teva actitud política
en conviccions profundes
i no
en tàctiques
conjunturals,
la gent cada vegada
et recolza
més,
més i més.
I això
es demostra en el fet
que la nostra formació política
és l'única
que en les darreres
quatre eleccions
cada vegada
té més,
més
i més recolzament.
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Té la paraula
la senyora Victoria Forz
en nom del grup
de Convergència i Unió.
Moltes gràcies,
senyor alcalde.
Bé,
el primer que voldria
és disculpar-me
per aquesta veu
que fa setmanes
que m'acompanya,
que he de dir
que no és fruit
de les àrdues negociacions
amb el govern,
perquè han estat
col·laboratives,
ja diria,
des del primer moment.
Però em disculpo
d'avançat
per avançat
amb els meus
companys,
regidors i regidores
i amb el públic
en general.
Em disculparan
perquè no és la veu
que em caracteritza
però m'acompanya
ja fa unes setmanes.
Mirin,
ja per avançat
els he de dir
que Convergència i Unió
no pujarà
pals a les rodes
amb aquests pressupostos,
uns pressupostos
que estan absolutament
encotillats
i aquí ha sortit
i hi ha una mica
l'argumentari
per aquesta llei
d'estabilitat
pressupostària
per aquest pla d'ajustament
que vam aprovar
fa un any.
Un pla d'ajustament
que a més a més
ens condicionarà
durant 10 anys
i que ja
va tenir conseqüències
evidentment
en el debat
d'ordenances
per tant
de les taxes
i els impostos
on tots
també vam donar
un cop de mà
al govern
perquè poguessin tirar endavant.
Fent propostes
que sí hem de dir
que algunes d'elles
i de significatives
de les que vam fer
des de Convergència i Unió
van ser aprovades.
Algunes d'aquestes
precisament
s'han d'aplicar
en aquest pressupost
i el senyor Pau Pérez
ja ho ha tingut
en consideració
a la PIP
que hi feia referència
i després
entraré
en el detall.
Mirin,
jo crec que
en definitiva
nosaltres
els hi donarem
un cop de mà
crec que a més a més
els hi correspon
a vostès
prendre les decisions
que són vostès
els que ostenten
el lideratge
d'aquest Ajuntament
certament
en una situació
de crisi econòmica
terrible
i jo crec
que el que hem de donar
és un missatge
d'esperança
als nostres conciutadans
de manera que vegin
que el consistori
d'aquest Ajuntament
en temps de crisi
i davant
a més a més
d'aquest encotillament
en el que ens sotmet
el govern de l'Estat
fruit d'aquest pla
d'ajustament
i jo també estaria d'acord
que hi ha una certa manca
d'autonomia
a l'hora de dissenyar
els nostres pressupostos
jo crec que el que hem de donar
és la sensació
per a una sensació clara
que som capaços
de posar-nos d'acord
i prendre decisions
que beneficien
en els nostres conciutadans
per tant que aquest plenari
realment
pren decisions
que resulten útils
per millorar també
la qualitat de vida
dels nostres conciutadans
jo crec que aquests
són els pressupostos
que vostès
han pogut confeccionar
segurament tampoc
no són els desitjables
no ho són per nosaltres
ni per la majoria
de les forces polítiques
que estem representats
en aquest consistori
no resulten del tot eficaços
i aquesta
segurament
la transparència
l'eficàcia
són aquells conceptes
que han anat sorgint
no només quan parlem
de pressupostos
sinó també
quan parlem de taxes
i impostos
aquest escàs marge
de maniobra
però no ha impedit
en aquest cas
que s'establís el diàleg
aquesta vegada sí
amb tots
i cadascunes
de les formacions polítiques
d'aquest consistori
tampoc podíem fer gaire més
eh
tampoc podíem fer gaire més
per tant
nosaltres hem estat
intensivament
negociant amb el govern
les nostres propostes
propostes
que coneixen
la majoria de vostès
que a més a més
algunes
moltes d'elles
majoritàriament
han estat
acollides
positivament
pel govern
del partit socialista
i que sobretot
posen el pes
en el tema del treball
de l'extipació econòmica
concretament
en la promoció
de l'ocupació
vostès plantegen
en aquests pressupostos
un 0,5
nosaltres ja feia molt temps
i vostès saben
que durant molts mesos
i fins i tot
en el debat
de pressupostos
de l'any anterior
ja parlàvem
que per nosaltres
era cap dalt
la promoció
de l'ocupació
i això no només
ho havíem parlat
amb el senyor Pau Pérez
sinó també
amb el senyor
Villamallor
i els hem dit
que aquesta seria
una de les nostres condicions
per poder-los
donar un cop de màn
a aquests pressupostos
certament
aquest percentatge
s'ha vist incrementat
i això s'ho posa
al voltant
d'uns 140.000 euros més
significatius
no n'estem
del sot
tots satisfets
n'hauríem volgut més
però reconeixem
de l'esforç que es fa
això què significa?
que moltes famílies
que en aquest moment
passen per situacions
complexes
a través d'aquests plans
d'ocupació
segurament és
l'única oportunitat
que tenen
per tant
com a més diners
hi posem
i aquesta partida
més s'engreixi
donem més oportunitats
a més persones
que en aquest moment
ho necessiten
i de manera molt especial
per tant
nosaltres proposàvem
un 0,8
ens hem quedat
amb el 0,6
i esperem que progressivament
podem anar incrementant
la inversió
que nosaltres fem
en els plans d'ocupació
perquè això
és treballar
per l'activació econòmica
i aquesta
segurament és una de les coses
en què hem de posar l'accent
des d'ara fins
que aquesta crisi
pugui ser superada
també hem insistit
en el tema
de l'emprenedoria
tenim programes
a Tarragona
que fa molt temps
que funcionen
com els programes
d'impulsa
o els programes
d'emprenedoria
en els que escassament
arribàvem els 40.000 euros
i nosaltres els hem proposat
que els incrementin
perquè a més a més
serveixen com a band de proves
són com a laboratoris
en els que els nostres
ciutadans
persones que tenen dificultats
per incorporar-se
al mercat laboral
han de poder entrenar-se
en el funcionament
d'una empresa
i per tant
els donen majors possibilitats
després
d'incorporar-se
al mercat laboral
i vostès
hem arribat
al compromís
que incrementaven
aquesta partida
i que l'incorporarien
a més a més
significativament
nosaltres els hi proposem
fins arribar
a uns 60.000 euros
i aquí
doncs estem negociant
una altra cosa
que ens preocupava
i de manera especial
dins de tot
el que és
l'activitat econòmica
o l'activació econòmica
a l'emprenedoria
jo crec que Tarragona
és una ciutat industrial
i que en ella
hi posa el pes
de la seva economia
una part molt important
i per tant
nosaltres
ja vam parlar
en els pressupostos
de l'any passat
de la necessària
increment
augment
de la partida
que es referia
a polígons industrials
d'això també vam parlar
amb el senyor Villamayor
teníem escassament
25.000 euros
en el 2011
i es repetia
la mateixa quantitat
en aquests pressupostos
hem arribat
a un acord
amb el govern
i probablement
aquesta partida
ja està
en els 100.000 euros
i això vol dir
que per tant
les possibilitats
que ens dona
de donar
el servei
que requereixen
les empreses
que tenim
en els polígons
doncs es podrà veure
diríem la resposta
que en donem
serà més efectiva
perquè amb 25.000 euros
vam poder fer poques coses
l'any passat
escassament pintar
i nosaltres
tenim moltes empreses
que estan
pagant els seus impostos
a la nostra ciutat
i volen veure
com aquests impostos
es recompensen
donant-los
el servei
que necessiten
per dos motius
un
perquè aquestes
que hi són
s'hi mantinguin
i dos
perquè puguem resultar
suficientment atractius
als nostres polígons
i per tant
pugui venir
més inversió
i més empreses
ens puguin veure
per tant
com una oportunitat
i desembarquin
a la ciutat de Tarragona
creant també
major riquesa
i per últim
i darrer
nosaltres hem posat
l'accent
i de manera molt especial
en les polítiques socials
hem volgut posar
en la centralitat
en la centralitat
del debat amb el govern
a les persones
i sobretot
a les persones
més vulnerables
a les persones
que en aquest moment
estan
en risc
d'entrar
en exclusió social
sabem que s'ha fet
un esforç
en aquest pressupost
d'incrementar
la partida
en polítiques socials
concretament
en serveis socials
i moltes d'aquestes
a través de l'Institut Municipal
de Serveis Socials
en un 25%
però encara nosaltres
considerem
que l'accent
s'ha de posar
s'ha de subratllar
i s'ha d'intensificar
algunes de les qüestions
que a nosaltres
ens preocupaven
i de manera especial
vostès saben
que tenim moltes entitats
a casa nostra
a Tarragona
entitats socials
moltes d'elles
sense ànim de lucre
entitats del tercer sector
que estan
de manera subsidiària
assumint competències
que són pròpies
de l'Ajuntament de Tarragona
que en són pròpies
de l'Ajuntament de Tarragona
i que algunes d'aquestes
bueno tenim línies
de subvenció
però que aquestes subvencions
a través de convenis
en realitat són convenis
la veritat és que són
de quanties molt escasses
per posar algun exemple
només
a Càritas
li donem mil euros
jo crec que tothom reconeix
la funció social
que estan assolint
que desenvolupen
aquestes entitats
que tenen a més a més
una avalua
i un reconeixement
a la nostra ciutat
molt important
per tant el que nosaltres
hem proposat és
ens agradaria
que aquella activitat
que és competència
de l'Ajuntament
i que subsidiàriament
estan assumint
aquestes entitats
el cost
l'assumís l'Ajuntament
com que sabem
que això no pot ser
d'avui per demà
hem parlat amb el govern
i el que proposem
és que progressivament
això vagi sent així
fora d'entrada
que aquesta partida
que escassament està
en 60.000 euros
pugui arribar
com a mínim
al 100.000
i el compromís
del govern
està cap aquí
també
una cosa que no té
si vostès volen
una repercussió
ja immediata
en els nostres
pressupostos
però que és
també molt significativa
i és la clàusula social
que saben vostès
que és
doncs
la necessitat
que el contracte
o les contractacions
de serveis
que fa l'Ajuntament
tinguin en consideració
aquelles empreses
que tenen
com a treballadors
persones
que estan en risc
d'exclusió social
nosaltres
acomplim en el 2%
és així
estem acomplint
en el 2%
i el que hem demanat
al govern
és que progressivament
doblem el percentatge
per tant que passem
d'aquest 2%
al 4%
hem d'estudiar
i aquest ha estat
el compromís del govern
hem d'estudiar
que progressivament
puguem arribar
d'aquest 2%
al 4%
progressivament
i mirin una cosa
la que havíem arribat
a acord ja
en el debat
de les ordenances fiscals
i era
d'incrementar
la línia de subvencions
per a aquelles famílies
que tenen
una situació
de vulnerabilitat
i per tant
perquè poguessin
fer front
al pagament
de taxes
i d'impostos
la línia de subvenció
que teníem
en els pressupostos
de l'any passat
era de 90.000 euros
i vam demanar
al govern
que l'incrementés
i ha arribat
fins a 120.000
certament
aquí a més a més
de demanar
un increment
de la partida
el que hem demanat
al govern
i a més a més
han estat receptius
hem demanat
que flexibilitzin
els criteris
d'inclusió
perquè les famílies
se'n puguin beneficiar
perquè l'any passat
aquesta partida
no va ser
exaurida
en la seva totalitat
per tant
teníem un romanent
que s'ha sumat
aquestes han estat
diríem
les propostes
en les que
hem intensificat
les negociacions
amb el govern
jo crec
que aquesta també
és
d'alguna manera
el resultat
el que hem explicat
d'aquestes negociacions
el compromís
del govern
amb les ordenances
fiscals
s'ha vist
ja recollit
i en totes
els altres
hem arribat
a acords
i alguns
estem
en el punt
de la negociació
perquè en els propers mesos
pugui ser
i d'aquesta manera
parlar
de capítols
d'inversions
segurament aquí
és on les coses
ens trontollen
una mica
l'Ajuntament
té dificultats
per demanar prestes
no el nostre
molts altres
ajuntaments
i que nosaltres
estem apostant
en inversions
inversions a través
de la venda
de patrimoni
hauríem de buscar
un pla B
senyor Pérez
perquè la venda
de patrimoni
jo crec que en aquest moment
serà difícil
n'hem parlat
a més a més
jo crec que
abastament sobre la qüestió
el tema de la inversió
l'hauríem de poder garantir
d'una altra manera
perquè amb la venda
n'hem posat molts
aquí senyor Pérez
per tant
jo crec que hauríem
d'intentar
modular-ho
en aquest sentit
un ajuntament
que a més a més
supera el deute
el que estaria
permès per la llei
estem en un 110%
aquest ajuntament
per tant
té dificultats
en té de dificultats
com els altres
però nosaltres
hem de parlar
de l'Ajuntament de Tarragona
i hem de revisar
també els comptes
de les nostres empreses
perquè també forma part
del pressupost
d'aquest ajuntament
i el pressupost
del 2013
a les comptes
observem
que a excepció
de les mixtes
de les empreses mixtes
afortunadament
aquestes funcionen
senyor Pérez
però l'empresa municipal
de transports
o l'Espimsa
o l'Ende
o l'empresa de mitjans
presenten uns números
que són preocupants
i aquí haurem de fer alguna cosa
els ingressos que generen
no cobreixen
ni de lluny
les seves despeses
tampoc ho pretenem
però sí que és veritat
que hem d'anar millorant
aquesta situació
perquè vostè ho ha dit
en la seva intervenció
gairebé
8 milions d'euros
que hem de posar
ajuntament
a les empreses
concretament
a l'empresa municipal
de transports
per la seva situació
deficitària
progressivament
aquesta situació
de millorar
perquè això compromet
també
els pressupostos
generals
d'aquest ajuntament
no van a banda
per tant jo crec
que en aquest sentit
hem d'intensificar
i després podem parlar
de qüestions estratègiques
de ciutat
aquí s'ha de parlar
de la marca de ciutat
i de moltes altres qüestions
jo crec que a vegades
no és tant una partida
quina quantitat
li assignem
sinó també
d'aplicar
polítiques
de transversalitat
quan parlem
de turisme
de dinamització
comercial
tinc la sensació
de vegades
que la mà dreta
no sap el que fa
la mà esquerra
en el nostre ajuntament
i això hauria
de millorar
de vegades
no es tracta
d'incrementar
els diners
que hi posem
a les partides
sinó que hi hagi
major transversalitat
i per tant
que hi hagi
major coordinació
nosaltres els hem fet
fins i tot
alguna proposta
en el tema del comerç
direm
la partida és molt petita
certament
en dinamització
comercial tenim 30.000 euros
però bé
després surten
en altres llocs
focalitzada
focalitzada
veiem aquesta
mira la senyora
Patricia Anton
que és així
té poquet
li han deixat poquet
per dinamització comercial
senyora Patricia Anton
però
de vegades
és el que dèiem abans
no es tracta
de la quantitat
sinó que
també
com ho gestionem
jo crec que el comerç
de Tarragona
té criteri
un criteri clar
i és prou madur
com perquè també
el corresponsabilitzem
i li donem
el protagonisme
que ha de tenir
per tant
que decideixin
ells també
i participin
de manera activa
en com hem de fer
quines accions
en la dinamització
comercial
en la dinamització
comercial
per tant
jo diria que en aquest sentit
menys paternalisme
i deixar que la gent
pugui funcionar
de manera més autònoma
miri
per anar acabant
perquè no voldria estrendre
em veig que les intervencions
dels meus companys
han sigut breus
i de cara barraca
jo també voldria ser
molt concreta
un cop més
crec que els pressupostos
no són els que desitjaria
segurament ni el propi govern
tampoc nosaltres
tampoc nosaltres
però un amb el que té
ha d'intentar
donar
jo crec que als nostres
ciutadans
el servei que esperen
de l'Ajuntament de Tarragona
que bàsicament nosaltres
el que som
és servidors públics
i
senyor Fernández
miri
vostè me vol donar
un protagonisme
en aquest plenari
que jo li agraeixo
perquè me'n fa molta
de publicitat
crec que té una necessitat
constant
de dirigir-se
a Convergència Unió
quan els pressupostos
els ha fet
doncs al Partit Socialista
jo li agraeixo
de veritat
però
la gent poden canviar d'opinió
en aquest Ajuntament
jo crec que respecta
la pluralitat
i crec
més a més
vostè vol treure
un rèdit
que jo crec que no
que no li funcionarà
d'aquesta rendició
que va fer
als peus
del Partit Socialista
en el primer any
dels pressupostos
doncs escolti'm
era la seva opció
la nostra era una altra
i va quedar
perfectament
perfectament
argumentada
i escolti'm
tant o rescat
no sé si n'he ni comptat
com avui
no sé
potser el senyor Pau Pérez
portava el compte
avui o nou
rescat, rescat, rescat
com que busqués
teso rescat en tot
sàpiga que podrien rescatar
la Generalitat de Catalunya
i que aquest ajuntament
també l'estan rescatant
amb els calés
dels catalans
moltes gràcies
senyor alcalde
moltes gràcies
té la paraula
el senyor Pau Pérez
en nom del grup
del Partit dels Socialistes
de Catalunya
gràcies
senyor alcalde
i gràcies
a tots els grups
per anunciar
d'aquesta manera
com ho acaben de fer
que per primera vegada
en no sé quants anys
podem tenir
un pressupost
sense cap vot
en contra
només unes notes
serà una intervenció
una segona intervenció
molt breu
que normalment
aquesta era la que servia
per contestar-nos
algunes de les coses
que es deien
i també per atenció
a tots els que han participat
és veritat
que són uns
pressupostos de crisi
perquè estem en crisi
però
Déu-n'hi-do
la diferència
amb l'any passat
de flexibilitat
en algunes de les posicions
que s'hagi pogut
incorporar
un milió més
a serveis socials
ja m'hauria agradat
l'any passat
és cert
que
hi ha
una disminució
de l'autonomia
local
amb la situació
dels plans d'ajustament
i amb algunes
de les polítiques
que a nivell d'Estat
i a nivell
també
d'autonomia
s'estan produint
però tot i així
jo crec que
és un terreny
de lloc
en el que ens podem moure
còmodament
els que estem aquí
podem fer
moltíssimes coses
pel que fa
a l'intervenció
del senyor Fernández
home
res car
rescat
jo entenc
que és brillant
la comparació
i per marcar
i intentar
deixar
una paraula
però
Déu-n'hi-do
el rescat
el rescat
de veritat
seria
que ens donessin
aquests 8 milions
que ens falten
al mercat
això seria
un rescat
guapo
que jo diria
gràcies
però
un préstec
de 20 milions
per pagar
a providors
que estan fent
per tota Espanya
amb uns tipus
al voltant
dels 6
home
amb
el rescat
a la banca
no fan
el 6%
no fan
el 6%
ja m'agradaria
a mi
tenir també
un rescat
d'aquesta manera
per 20
dels
molts més
milions
que tenim
en deute
però bueno
en tot cas
torno a repetir
perquè
jo crec que
la negociació
també ha sigut
un diàleg
molt fluid
estic molt
molt agraït
al seu suport
pel que fa
a Convergència
l'únic que vull
és ratificar
els meus compromisos
en algunes
de les coses
que no hi figuren
exactament
però que són
objecte de debat
més endavant
com és
precisament
el tema
d'ampliació
de les clàusules
socials
que ja ho hem parlat
alguna vegada
però que
dins del que és
la contractació
ho tractarem
entre tots els grups
en la mesura
com hem dit
sempre
que la llei
ho pugui permetre
de la mateixa manera
que aprofitarem
l'increment
que té
l'Institut
per tocar
aquests convenis
i aquestes subvencions
a entitats
socials
i
bàsicament
i de fet
una de les coses
que apuntava
és una de les prioritats
que hem de fer
també pel que fa
a que sigui efectiva
tot el suport
que s'està fent
a les famílies
necessitades
pel tema
del pagament
de taxes
i impostos
no pot ser
que aquest any
ens torni a passar
la mateixa
aquestes bases
les hem de consensuar
entre tots
hem de fer models
que demostrin
que provin
que són prou
efectives
gràcies
moltes gràcies
senyor
Pau Pérez
seguint
l'acord
que hem adoptat
al principi
passaríem
a votació
i utilitzarem
el torn
d'explicació
de vot
per dos minuts
un per un
com és ordinari
a cadascun
dels portaveus
que desitgin intervenir
vol procedir
de votació
senyor secretari
iniciativa
per Catalunya
als vers
esquerra
una idea
alternativa
abstenció
partit popular
de Catalunya
abstenció
convergència
i unió
abstenció
partit de socialistes
de Catalunya
si
s'ha posat
les propostes
generals
de l'Ajuntament
per 12
vots a favor
i 13
excepcions
moltes gràcies
té a continuació
per explicació
de vot
la paraula
de la senyora
Argue Santis
jo penso
que ja he explicat
bastant
el vot abans
però de totes maneres
les intervencions
dels meus companys
sí que m'han donat
ara mateix tema
aquesta discussió
de fet
la podríem haver tingut
al Teatre Tarragona
i de fet
a l'escenari
perquè tots hem sobreactuat
una mica
aquests pressupostos
tenien molt poc marge
d'actuació
és normal
que ara sortim aquí
tots dient
què és el que hem aconseguit
on hem marcat l'accent
i quines partides
hem aconseguit
que s'augmentin
però mirin
amb els números
que teníem
hem de ser tots
molt conscients
que el que aconsegueixes
pujar
en una banda
inevitablement
ho està restant
d'una altra
perquè els ingressos
són els que són
i no es poden
augmentar
i les despeses
que podem fer
són les que podem fer
per tant
inevitablement
el que gastes
en subvencions
a clubs esportius
no ho pots gastar
en altres coses
per exemple
no ho pots gastar
en cooperació
la partida de cooperació
d'aquest ajuntament
està per sota
del 0,4%
i això
a mi
em sembla
una vergonya
i suposo
que soc l'única
que li sembla
una vergonya
i soc l'única
que ha intentat
infructuosament
que aquest percentatge
pugi
evidentment
és legítim
apostar
per un tema
concret
i en això
he de reconèixer
que el PP
és molt coherent
ha decidit
apostar
per una cosa
que jo no acabo
d'entendre
que és
que és la marca
Tarragona
que està relacionada
amb el turisme
i bé
aposta per això
i naturalment
jo filosòficament
no tinc res
en contra
d'apostar
pel turisme
o per portar
creuers
o pel concurs
de focs
però clar
és evident
que els diners públics
que l'Ajuntament
de Tarragona
destina a turisme
o a les llums
de Nadal
no els pot gastar
en una altra cosa
per exemple
en educació
o en cultura
o en polítiques socials
ni en patrimoni
i aquí sí que tenim
un problema
perquè no tenim
despesa en patrimoni
no tenim despesa
corrent en patrimoni
sí que tenim
una petita partida
amb inversions
però com que les inversions
estan subjectes
a la venda de patrimoni
i el mercat
està com està
que no està
per gaires alegries
com ha dit la senyora Forç
ja veurem què passa
i clar
i jo llavors
em pregunto
per la coherència interna
d'aquesta aposta
perquè tots aquests turistes
que vostès
pensen atreure aquí
a la ciutat de Tarragona
què els portaran a veure
exactament
amb un patrimoni
sense diners
per mantenir-lo
i que potser
tindrem fins i tot
els recintes històrics
tancats
què els portaran
a la seu del PP
perquè vegin des de les finestres
la xusma que hi ha la Rambla
o els portaran a comprar
el cort anglès
clar
Convergència
aposta per moltes coses
els pressupostos
serveixen per marcar prioritats
o si més no
fins ara
quan realment
es podien fer pressupostos
servien per marcar prioritats
jolín les prioritats
que té Convergència
en té un munt
ja està bé
tenir moltes prioritats
i a més
amb totes
hi podríem estar tot d'acord
el que passa
que la coherència
amb les prioritats
que un defensa
es demostra
sobretot
quan també es defensen
dels llocs
on es governa
i llavors
resulta
que Convergència
aposta
per serveis socials
i per ocupació
i a mi em sembla molt bé
llàstima
que aquestes prioritats
que defensen aquí
des de l'oposició
el pressupost
de l'Ajuntament
de Tarragona
no les defensa
des del govern
a la Generalitat
de Catalunya
on està aplicant
unes retallades
en polítiques socials
que si volen
els hi faig la llista
però potser no cal
i ja no és només
les retallades
que apliquen
que inevitablement
les retallades
que apliquen
al que pugen
en un context
de crisi
i de necessitat
són les demandes
dels ciutadans
de Tarragona
que evidentment
van a l'Ajuntament
que és l'administració
més propera
a buscar resposta
i que per molt
que pugi el pressupost
amb un milió
malament rai
no hi podrem
donar resposta mai
però és que a sobre
resulta
com que tampoc
compleixen els compromisos
que tenen
amb l'Ajuntament
de Tarragona
i quants diners
deuen
de polítiques socials
a l'Ajuntament
de Tarragona
3 milions
ara mateix
dels compromisos
que tenen
que volen
que faci l'Ajuntament
no pot donar resposta
als problemes
dels ciutadans
i a sobre
entra en un greu
programa
de tresoreria
de tresoreria
per ara
que ja veurem
qui no estaria d'acord
ja m'he passat del temps
doncs me quedava
és igual
tot passa
s'havia passat
s'havia passat
bastant del temps
gràcies
no no no
per això
per això no l'hi he dit
quan s'ha posat vermell
immediatament
el senyor Alejandro Fernández
té la paraula
moltíssimes gràcies president
molt breument
primer
agrair
que la senyora Santís
ens reconegui
la coherència
efectivament
nosaltres defensem
la marca Tarragona
no és una invenció nostra
és el que les grans
ciutats
que han sigut capaces
de portar
els seus productes
al món
i parlo de ciutats espanyoles
com San Sebastián
Màlaga
ciutats franceses
com Nissa
ciutats de mida
similars a nosaltres
han apostat
perquè això no és
només portar turistes
com diu vostè
és generar
pols d'atracció
però jo ja entenc
que vostè això
no ho entengui
i també forma part
de la seva coherència política
i les seves idees
i les respeto profundament
després tres o quatre coses
només per puntualitzar
algunes que s'han dit
bé
el pla d'estabilitat
que tant ens ofega
ho dic perquè
el va votar
el Partit Popular
i Convergència i Unió
al Congrés dels Diputats
ho dic perquè
com que ha fet vostè referència
que ens ofega tant
ho dic perquè
potser se li ha oblidat
miri
sobre els diners
que cada administració
li deu
a l'altra
el govern d'Espanya
està complint
amb alguns aspectes
i amb d'altres no
està complint
per exemple
pagant les nòmines
de la Generalitat de Catalunya
i hi ha un aspecte
amb el qual no ha complert
i des del Partit Popular
de Tarragona
van votar
a favor d'una moció
exigint que complís
que és la disposició
adicional tercera
però és per a infraestructures
per a infraestructures
vostès
Convergència i Unió
no compleixen
amb la ciutat de Tarragona
en llars d'infants
i després diuen
que això és perquè no paga Madrid
no
els diners de Madrid
que es deuen
són per a infraestructures
vostès deuen
en llars d'infants
paguin les llars d'infants
i paguin els seus compromisos
jo no tinc cap problema
en dir-li al govern d'Espanya
pagui el que li deu
a Catalunya
a Catalunya
ho he dit
amb aquest Ajuntament
vostès veig
que no tenen
la mateixa capacitat
d'atrevir-se
és normal
a vostè li diu
Oriol Pujol
amb qui ha de pactar
doncs és normal
que no tingui la valentia
suficient per dir-ho
i finalment
francament
jo crec que
aquest debat
simplement
ha servit
per una cosa
molt positiva
molt positiva
i és que
en una situació
de crisi
en una situació
molt greu
el resultat
de la votació
que haurien d'haver tingut
fa un any
i que en aquell moment
era tot un desastre
i era tot terrible
i era tot
com diu vostè
una rendició
en fi
és que
una rendició
no em faci ser cruel
senyora Forç
li demano
perquè si no
al final
un s'escalfa
i no diu el que ha de dir
però no em faci ser cruel
amb les rendicions
perquè
jo li torno a repetir
si jo no soc
jo sempre parlo bé de vostè
sempre
malauradament
metge que no té
la mateixa fortuna
amb la gent
del seu propi partit
en definitiva
crec que Tarragona
avui és un bon dia
per Tarragona
i és un bon dia
per Tarragona
perquè hem sigut capaços
d'acordar un pressupost
que és un pressupost
de crisi
és un pressupost
complicat
és un pressupost
que en principi
no ens agrada a ningú
però crec que
ens permetrà
com l'any passat
no col·lapsar
aquesta ciutat
gràcies
gràcies
senyor Fernández
té la paraula
la senyora Victoria
moltes gràcies
senyor alcalde
jo no voldria repetir-me
però crec que nosaltres
hem sigut claríssims
a la nostra exposició
en l'argumentari
del sentit del nostre vot
i no hem fet
una diversificació
sinó que hem apostat
per aquelles coses
que són
les que en aquest moment
preocupen
i ocupen més
els nostres ciutadans
i són
el treball
l'activació econòmica
i això vol dir
ocupació
i després
polítiques socials
per tant
jo crec que són dues línies
absolutament clares
claríssimes
i no hem anat allò
tirant tiros
sense saber
on anàvem
sinó tot el contrari
hem focalitzat sobretot
en les polítiques
per les persones
i tenim dos problemes
en aquest moment
la crisi econòmica
que el que fa
és afectar directament
amb un increment
de l'atur
que no l'havíem vist
en molt de temps
que a més a més
a la ciutat de Tarragona
a la ciutat de Tarragona
és dramàtic
dels més alts
que tenim a Catalunya
i per tant
jo crec que això
per tant jo crec que això
ens havia d'ocupar
i de manera especial
i evidentment
si tenim
si tenim persones a l'atur
i que a més a més
s'incrementa de manera exponencial
no només hem de treballar
perquè surtin de l'atur
sinó que aquells
que ja han caigut
i estan
en la situació
d'emarginació social
o d'exclusió social
amb aquests
i hem d'apostar
a través de les polítiques socials
i és exactament això
el que nosaltres
hem intensificat
en el nostre discurs
i miri per aclarir coses
a nosaltres
el govern de l'Estat
no només ens deu
la tercera adicional
ens deu el fons de competitivitat
i la tercera adicional
com que el govern
de la Generalitat
ja se l'ha gastat
perquè evidentment
havia d'anar gastant
ara ens el podem gastar
en allò
que nosaltres considerem
més necessari
i més prioritari
que sempre són les persones
per tant
som vostès
els que estan
segrestant
la possibilitat
que el govern
de la Generalitat
pugui tirar endavant
i també pugui complir
amb els nostres ajuntaments
amb els que estan
i de manera
molt especial
sensibilitzats
i miri
l'argument
de l'atac personal
és del que no en té cap altre
i vostè insisteix
i insisteix
i insisteix
doncs escolti'm
primer miri-se els pressupostos
perquè jo crec que vostè ha agafat
el tema de turisme
que li serveix absolutament
per a tot
i no s'ha mirat els pressupostos
ni per les tapes
senyor Fernández
ni per les tapes
nosaltres hem fet
una valoració exhaustiva
dels pressupostos
i dels informis
que venien
a més a més
annexats
amb els pressupostos
a diferència de vostè
perquè també
també l'oposició
tenim la responsabilitat
de fer propostes
i propostes serioses
perquè creiem que
sobretot
estem aquí
per donar servei
als ciutadans
els que ens voten
i als que no ens voten
senyor Fernández
moltes gràcies
senyor alcalde
moltes gràcies
no
a tots
no senyor Ascentis
a tots els portaveus
els he deixat passar
un minutet del temps
a vostè
el senyor Alejandro Fernández
que veia que la senyora Juditera
es mirava
i a la senyora For
per tant
per moltes raons
primer perquè no els vull tallar
del tot del tot
i després perquè les intervencions primeres
han estat
estalviadores de temps
o sucintes
bé
pel nostre grup
faré l'explicació
de vot jo mateix
algú pot pensar
que en aquest debat
pressupostari
això és una bassa d'oli
o som uns avorrits
o
o som
sossos
i tal
bé
els hi puc dir
que no sé si és aquesta la sensació
però
també els hi puc dir
que s'ha treballat molt
que hi ha moltes hores
moltes hores
de treball
de negociació
de reunions
de consens
d'intentar consens
no sempre s'ha pogut aconseguir
en tots els extrems
i això
només em pot provocar
satisfacció
satisfacció
per com s'ha produït
per tant
gràcies a tots
pel resultat
però sobretot
per aquesta predisposició
algú ha dit
que aquests pressupostos
tenen poc marge
perquè hi ha un pla
d'assenejament
o un pla econòmic
i financer
és cert
hi ha un pla econòmic
i financer
però mirin
té el marge
de la prudència
la prudència
en els ingressos
i la prudència
en la despesa
vostès saben
perfectament
que aquest pla econòmic
i financer
preveia
un 5%
d'increment
del bitllet del bus
i finalment
justament
perquè hem complert
i estem complint
amb suficiència
aquest increment
en aquest cas
concepte a favor
dels ciutadans
de la nostra ciutat
només s'ha produït
amb un 3%
amb un 3%
pel que fa
algunes intervencions
de manera
molt breu
jo ja sé
que vostè
l'aclava
quan vol un titular
això del rescat
del senyor Ballesteros
és el titular
que ja portava vostè
al cap
i ha intentat
clavar-lo
i per tant
però la seva història
és la del rescat
del rescatador
rescatat
clar
vostè
vostè
no
el seu partit
i el govern d'Espanya
ha estat rescatat
de facto
o formalment
i alhora rescata
la Generalitat
i alhora rescata
els ajuntaments
en fi
jo crec que
podem fer-la molt poc
tots plegats
tots plegats
tots plegats
i també és veritat
el que ha dit
el senyor Pau Pérez
Déu-n'hi-do
un rescat
al 6%
quasi
que te'l dona la banca
que si tingués
capacitat
per fer-la
però
miri
el més important
i després
una petita anècdota
perquè com que vostè
m'ho ha dit moltes vegades
en el passat mandat
en aquest veig
que ja no ho diu tant
que m'ha posat
com a exemple
a Madrid
de càrrega impositiva
de baixar impostos
i tal
si nosaltres
hem estat rescatats
Madrid ha estat
ressuscitat
perquè
clar
l'allau de calés
que han hagut
de posar
per fer respiració
assistida
no per rescatar
per fer respiració
assistida
és impressionant
però bé
deixat això al marge
l'important
no és que ens rescatin
si aquest ajuntament
amb la situació actual
o la d'abans
si aquest ajuntament
hagués tingut
suficiència financera
amb les competències
impròpies
que tots sabem
que és un 30%
dels serveis que prestem
com la majoria
la mitjana
la majoria d'ajuntaments
no només tindríem
un 24%
més de recursos
sinó que probablement
tindríem superàvit
aplicable a inversions
o inclús
estar al binet
aquesta és l'autèntica
qüestió
per què estem
tan malament
finançats
als ajuntaments
quan som la trinxera
de serveis
als ciutadans
després
la marca Tarragona
és veritat
no acaba
d'estar
tan posicionada
com tots voldríem
i és important
posicionar-la
per tot
inclús per captar inversions
no només per captar turistes
per captar inversions
aquest matí hem estat parlant
aquest migdia
amb un operador
israelià
molt potent
de
en fi
de moltes coses
estan començant
a venir
a venir
i és veritat
que una marca
no es consolida
la marca Màlaga
que està
que ha fet una aposta important
no es consolida
en cinc anys
es consolida
en una dècada
o en una dècada
i mitja
tenim recorregut
però miri
ara fareu una frase
d'aquestes que els agrada tan criticar-me
però
nosaltres tenim en aquest moment
28
aproximadament
28 milions
de referències a internet
fa pocs anys
no teníem ni 10
no teníem ni 10
per tant
la crítica
la crítica
que vostès em faran
és que jo diré
és la major referència
de la marca Tarragona
des que Octàvia August
l'any 25 i 27
d'abans de Crist
va ser emperador
d'aquesta ciutat
i era una de les capitals
del món
del món conegut
per tant
jo crec que
estem en el bon camí
i és veritat que falta
per primera vegada
en un any
es calcula
que han vingut
uns dos milions
de visitants
que han pernoctat
i altres que no han pernoctat
i hem tingut
més d'un quart de milió
de consultes
en la informació
turística
molt breu
perquè jo m'he passat el temps
i vull intentar donar exemple
en patrimoni
miri jo
tenim una partida important
no l'oblidem
dos milions d'euros
en manteniment
en personal
en supelters
en consums
en neteja
i això és
mantenir bé
el patrimoni
però miri
no cal que li
no cal que li ensenyi
la portada de la Vanguardia
amb el lifting
de la muralla
i el que
i el que s'hi diu
de bones pràctiques
que m'ho acaba de passar
la senyora Carme
que es fa
miri
0,1 milions d'euros
al camí de la Fonteta
2,5 l'aqueducta
0,7 l'amfiteatre
0,3 les escales
del carrer
0,9 la muralla
i encara falta
1,5 el parc
de l'amfiteatre
i 1,2
entre el carrer
hem regalat
més circ
més circ
per tant
home
Déu n'hi do
segur que és insuficient
seguríssim que ho és
però Déu n'hi do
el que
importa
i tots ho hem reconegut aquí
i això és molt important
és que hem aconseguit
un increment notable
no baixar la guàrdia
en polítiques socials
no baixar la guàrdia
en polítiques socials
i
que
hem aconseguit
també
no baixar la guàrdia
amb la marca Tarragona
que és cert
amb polígons industrials
que és cert
amb promoció econòmica
i ocupació
que és cert
i que és fonamental
per sortir de la crisi
això és el que és fonamental
per sortir de la crisi
i tot està interrelacionat
si no ens en sortim tots
no ens en sortim bé
no ens en sortirem bé
i a més a més
en aquest pressupost
tenim de nou inversions
que l'any passat
no es van produir
i l'any anterior
tampoc
i estem complint
com veurem
en un punt
més tard
d'aquest plenari
estem complint
fil
parlant dels compromisos
que vam adoptar
en el pla de sanejament
o el pla de finançament
com ens dirà l'interventor
respecte del compliment
del tercer trimestre
moltes gràcies
passem al punt
322
proposta d'aprovar
el límit
de la despesa
no financera
coherent
amb la regla
de la despesa
i donar compte
del compliment
de l'objectiu
d'estabilitat
i del límit
del deute
s'aprova
votació
vol procedir
votació
senyor secretari
iniciativa per Catalunya
als vers
Esquerra Unida
i Alternativa
abstenció
Partit Popular
de Catalunya
Sí
Convergència i Unió
Sí
Partit de Socialistes
de Catalunya
Sí
Grups que desitgen intervenir
m'explicació de vot
3-2-3
La proposta
Perdó
Sí
Per 15 vots a favor
i un esten
no
17
17
i
17
i 6
23
23
23 vots a favor
i una abstenció
23
23 vots a favor
i una abstenció
3-2-3
Proposta d'aprovar
els crèdits
per a no disposició
corresponents
a la paga extraordinària
del mes de desembre
de l'Institut Municipal
de Serveis Socials
de Tarragona
S'aproven?
Aprovats
3-2-4
Proposta d'aprovar
la no disponibilitat
dels crèdits
previstos
per a l'abonament
de la paga extraordinària
del Patrimat Municipal
d'Esports de Tarragona
S'aprova?
Aprovat
3-2-5
Proposta d'aprovar
els crèdits
per a no disponibilitat
corresponents
a la paga esta
del mes de desembre
del personal
del Patronat Municipal
de Turisme de Tarragona
S'aproven?
Aprovats
3-2-6
Donar compte
de l'informe
de l'interventor
general
en relació
a l'execució
del pla d'ajustament
d'acord
amb el que estableix
el Real Decret Llei
7 barra 2012
de 9 de març
Aquest és el que
m'hi referia jo
del compliment
en la meva intervenció
anterior
Per tant
es dona compte
3-2-7
Donar compte
i proposta
de ratificació
del Decret
de la Presidència
del Patronat Municipal
de Turisme
amb data 3 d'octubre
de 2012
pel qual s'aprova
l'expedient
modificatiu
de crèdits
número 2
del Patronat Municipal
de Turisme
es dona
compte
i es ratifica
aprovat
El 3-3-1
tota la vegada
que s'ha produït
un fet
que ja
invalida
aquest expedient
queda damunt
la taula
3-3-1
de contractació
3-3-2
Proposta
d'adjudicar
la contractació
del Servei
de Conservació
Manteniment
i Reforma
en els edificis
i dependències
municipals
a l'UTE
Teico
S-L
guió
M-T-Service
S-A-U
S'aprova?
Aprovat
3-3-3
Proposta
d'aprovar
la pròrroga
i la modificació
del contracte
de gestió
de comunicacions
de telefonia
mòbil
de l'Ajuntament
de Tarragona
S'aprova
la pròrroga?
Aprovat
El següent
també queda
damunt la taula
3-3-4
queda damunt
la taula
també
és competència
d'alcaldia
del plenari
doncs
queda damunt la taula
per ser competència
d'alcaldia
i no del plenari
3-3-5
Proposta
de donar
compte
de dos decrets
tramitats
per emergència
respecte
dels treballs
de reparació
i reposició
de conductors
per robatori
al parc
del centre
cívic
de la floresta
i el passatge
de Josep
Massanés
Q
barra
C
G
Z
no sé
què és això
això del GQ
és la identificació
del lloc
val val
s'aprova
bé és donar
compte
aleshores
aquí hauríem de
reactar el diferent
s'hauríem de posar
donar compte
de no proposta
de donar compte
perquè no
l'hem de aprovar
3-4-1
donar compte
de la gestió
de cobrament
efectuada
pel servei
de base
de la Diputació
de Tarragona
durant l'exercici
2011
també és donar
compte
3-5-1
proposta
de declarar
que l'ocupació
de la via pública
per l'accés
del recinte municipal
del Cis Romà
per tal
de realitzar
fotografies
a fi d'obtenir
un nou
programa
de visita
virtual
interactiva
per part
de Christophe
Sion
en representació
de
Hokusai Films
està inclosa
per interès
general
en els supòsits
de no subjectió
previstos
a l'article 4
de l'ordenança
fiscal
número 15
de l'Ajuntament
de Tarragona
això també es posiciona
marca
això
que vinguin
a filmar
algunes
pel·lícules
i espots
S'aprova
Aprovat
3-6-1
Proposta de cedir
gratuïtament
a Esmausa
les finques municipals
incloses
dins l'àmbit
del Pla Parcial
10
S'aprova
Aprovat
3-6-2
Proposta de modificar
un error
de transcripció
de l'acord
12.2
del Consell Plenari
de data 30
de novembre
de 2012
S'aprova
la modificació
de l'errada
3-7-1
Proposta d'emetre
informe favorable
del nou increment
de les tarifes
d'aigua
a domicili
a aplicar
a l'exercici
2013
S'aprova
Votació
Vol procedir
votació
senyor secretari
Iniciativa
per Catalunya
als verds
Esquerra
un dia alternativa
No
Partit Popular
de Catalunya
Sí
Convergència
i Unió
Sí
Partit Socialista
de Catalunya
Sí
Grups que desitgen
intervenir
amb explicació
de vot
S'aprova
la proposta
amb 25 vots
a favor
i un vot
en contra
4-1-1
Donar compte
de dos decrets
de l'alcaldia
amb data
1 i 2
d'octubre
de 2012
de concessió
de diverses quantitats
a diferents entitats
en concepte
d'ajuda humanitària
i d'ajuda humanitària
Es dona
compte?
4-2-1
Proposta
d'aprovar
l'atenda
de pròrroga
del conveni
de col·laboració
entre l'Agència
de l'Habitatge
de Catalunya
i l'Ajuntament
de Tarragona
relativa a l'oficina
local d'habitatge
per al primer semestre
de 2013
S'aprova l'atenda?
Aprovada
4-2-2
Proposta
d'aprovar
l'atenda
de pròrroga
del conveni
de col·laboració
entre l'Agència
de l'Habitatge
de Catalunya
i l'Ajuntament
de Tarragona
relativa al programa
de mediació
per al lloguer social
d'habitatges
per al primer semestre
de 2013
S'aprova també
l'atenda?
Aprovat
4-2-3
Proposta
de dictaminar
l'encàrrec
de gestió
de l'oficina
local
de l'habitatge
i del programa
de mediació
per al lloguer social
d'habitatges
del Servei Municipal
d'Habitatge
i Actuacions Urbanes
S.A.
S'aprova?
Dictaminar
l'encàrrec?
Aprovat
5-1-1
Proposta
de resoldre
les al·legacions
Aquí
hauran de fer
alguna cosa
amb el programa
de transcripció
perquè surt
en comptes
d'un punt
de la L
germinada
surt una A
majúscula
sempre
quan diu
al·legacions
i col·laboració
en el meu
sobrenat
majúscula
en comptes
del punt
de la L
germinada
5-1-1
Proposta
de resoldre
les al·legacions
presentades
en el tràmit
d'informació
pública
del Pla Especial
d'Ordinació
i Concreció
del subsol
d'Espai Lliure
d'Edificació
de les finques
43-44-45-46-1
i 46-2
del projecte
de reparcel·lació
del PERI-2
Jaume I
de Tabacalera
promogut
per RAPEJUN
i d'aprovar-ho
provisionalment
S'aprova la resolució?
Aprovat
5-2-1
Proposta
d'aprovar
la modificació
de l'article
134
de l'Ordenança
General
de Medi Ambient
per millorar
el funcionament
i conservació
de la xarxa
de clavegueram
municipal
S'aprova?
Aprovat
6-1-1
Proposta
d'aprovar
inicialment
el reglament
d'ús
dels equipaments
juvenils
de l'Ajuntament
de Tarragona
S'aprova
Aprovat
7-1-1
Proposta
d'aprovar
i remetre
al Ministeri
d'Hisenda
i Administracions
Públiques
la memòria
de la Secretaria
General
sobre la gestió
municipal
de l'any
2011
La Secretaria
vol manifestar
alguna cosa
al respecte
en tot cas
fem constar
de part de tots
suposo
la felicitació
a la Secretaria
per la nova
publicació
d'aquesta memòria
que conté dades
interessantíssimes
no és només un llibre
molt gruixut
i extens
sobre tota l'activitat
administrativa
de la casa
sinó que
s'analitzen
els quadres
els gràfics
i les síntesis
de tot el que s'hi
reflexa
no només es veurà
que es fa molta fenya
sinó que a més a més
algunes dades
sobretot
d'evolució
de despesa
i d'intervencions
i expedients
en aspectes
socials
i d'altres
manifesten
una evolució
curiosa
felicitats
doncs a la Secretaria
i a tot
el seu equip
passem al
capítol
de mocions
8
hi ha
3
mocions
la 8
1
8
2
i 8
3
que presenten
que presenten
vaja
el grup
d'iniciativa
per Catalunya
vers Esquerra Unida
d'Alternativa
per
ara ho he dit bé
senyora Sentís
ara ho he dit bé
per exigir
la retirada
de l'esborrany
davant projecte
de la llei orgànica
de millora
de la qualitat educativa
un altre
sí sí
ho sé
hi ha dos punts
fora del dia
els farem
abans
de pregs
i preguntes
després
de les mocions
hi ha un altre
de Convergència
i Unió
en defensa
del model
d'escola catalana
i un altre
el 8
3
del partit
dels socialistes
en defensa
del català
i del model
d'inversió lingüística
a l'escola
i en contra
de les retallades
en educació
em consta
que han estat
intentant
allò
subsumir-les
o resumir-les
en una sola
moció
i no ha estat
possible
per tant
com que
es refereix
al mateix tema
evidentment
amb diferents
enfocs
clarament diferents
si els hi sembla
i si no
si els ponents
s'hi neguen
doncs
fem una a una
podien fer un sol
debat
i després
la votació
reiterada
de les tres mocions
en posicionaments
si volen
en explicació
de vot
al final
d'aquestes
tres votacions
consecutives
ho han entès
o m'hi han rotllat
molt
sí
d'acord
doncs
faríem
en primer lloc
la presentació
per part
dels ponents
repartim
un temps
prudencial
administint-ho
vostès
contestarien
els grups
però especialment
el partit
popular
i passaríem
a la votació
de les
tres
mocions
d'acord
senyora
que sentís
té la paraula
per defensar
la moció
8-1
moltes gràcies
senyor alcalde
sí efectivament
són tres mocions
diferents
l'únic grup
que no ha presentat
cap moció
contra aquest projecte
de reforma
de la llei
d'educació
ha estat
el partit popular
i explicaran
per què
suposo
jo ja avanço
d'entrada
que jo votaré
afirmativament
la moció
que ha presentat
Convergència i Unió
i la que ha presentat
el partit socialista
les votaré
afirmativament
perquè ja estic d'acord
amb el que diu
aquella moció
i en tot cas
hauran de ser
ells que l'expliquin
perquè la meva
no els sembla bé
o quines parts
de la meva
no hi estan d'acord
i fan que
no ens hagin pogut
posar d'acord
el cas és que
a Catalunya
existeix un consens
institucional
polític
social
i pedagògic
al voltant
de la bondat
del model
d'escola catalana
en llengua
en continguts
i al voltant
de la immersió
lingüística
l'avantprojecte
de llei
proposat pel govern
espanyol
atempta directament
contra la normalització
de la llengua catalana
i contra la tasca
de cohesió social
que ha significat
el model
d'immersió
lingüística
al nostre país
aquesta política
d'immersió
no només
ha tingut
un reconeixement
internacional
sinó que
els resultats
després de més
de 30 anys
d'aplicació
són del tot
satisfactoris
i corroboren
plenament
el seu encert
però
el text
que ha presentat
el ministre
Guert
és també
un atac
al model
d'escola pública
catalana
que és
inclusiva
laica
i respectuosa
amb la pluralitat
tal com
la mateixa
llei
l'EC
estableix
l'article
93.2
i és
un atac
al sistema
educatiu
compensador
de les desigualtats
un retrocés
en la qualitat
de l'educació
i atenta
contra la cohesió
social
amb propostes
que són pròpies
d'una etapa
predemocràtica
és un atac
quan defineix
l'educació
com un factor
productiu
més
parlant
de beneficiaris
en lloc
de dret
a l'educació
amb enfoncaments
mercantilistes
i d'oferta
i de demanda
quan renuncia
al principi
d'igualtat
d'oportunitats
i quan desmunta
el model educatiu
comprensiu
en tota l'etapa
obligatòria
amb l'avançament
de la diferenciació
d'itineraris
la implementació
de revàlides
o amb una concepció
reduccionista
fragmentada
en els continguts
i menysprea
disciplines
fonamentals
com les relacionades
amb l'expressió artística
i la música
és un retrocés
quan consolida
la segregació
d'alumnes
per sexe
i blinda
per llei
els concerts
amb les escoles
que s'agreven
com les escoles
de l'Opus
d'aquí mateix
de Tarragona
que separen
els nens
i les nenes
a aquesta segregació
ara a més
s'afegirà
la segregació
per llengua
i això
generarà
un escull
a la cohesió social
en els barris
és també
un retrocés
quan considera
l'educació infantil
com una etapa
assistencial
i no pas educativa
és un atac
quan
recentralissa
la política educativa
amb mesures
com l'increment
de la definició
de continguts
per part del govern central
i limita la capacitat
que cada territori
pugui fer la definició
més idònia
per la seva realitat
és un atac
quan potenciar
la diferenciació
entre els centres educatius
públics
i els privats
concertats
i potenciar
una doble xarxa
que allunyarà
a molts alumnes
de l'educació
en definitiva
és un retrocés
perquè planteja
un model
adoctrinador
ideològic
perquè elimina
l'assignatura
d'educació
per a la ciutadania
perquè potenciar
les creences
religioses
i incentiva
l'elecció
de l'assignatura
de religió
per part dels alumnes
per això
cal evitar
que el projecte
de l'alumse
tal com està plantejat
prosperi
en cap d'aquests termes
i
en tot cas
si s'aprova
no la podem aplicar
i això
és el que nosaltres
proposem
en els acords
de la moció
que hem presentat
Gràcies senyora
Argasentis
té la paraula
la senyora
Victoria Forns
Moltes gràcies
senyor alcalde
Bé
senyors consellers
i senyores conselleres
ara passem
d'allò material
que ens ha ocupat
en els darrers minuts
d'aquest plenari
parlant de pressupostos
necessari
evidentment
però parlem d'allò material
allò més material
seguint una mica
el pensament
de Plató
i d'Aristòtil
del cos a l'ànima
i tot conforma
la persona
i tot conforma
els pobles
hem estat per tant
una bona estona
dedicats a allò
que podríem dir
la defensa del cos
dels recursos
de la destinació pública
dels recursos
que després
evidentment es tradueixen
en serveis públics
als nostres ciutadans
i que venen definits
pel seu esforç fiscal
bàsicament
sens dubte
el cos és important
però és bàsic
al meu entendre
també
l'ànima
si ho volen
podem traduir-ho
en els valors
en el pensament
o en l'ideari
i per tant
ara ens pertoca
dedicar-nos
també
i que sigui breument
a l'ànima
a l'ànima
del nostre poble
que és la nostra llengua
que és el nostre ADN
un poble
que mira
vers el futur
el poble de Catalunya
i que ha de pensar
en els seus infants
i en els seus joves
i ha de pensar
en la formació
de les noves generacions
dels que van pujant
ha de pensar
en la construcció
de la nova ciutadania
ha de posar
els recursos necessaris
per a la formació
de ciutadans i ciutadanes
que tindran
la responsabilitat
de tirar endavant
aquest poble
un poble
que encarna
una nació
sense estat
però que vol decidir
i s'ha de vestir
en un marc
dins de la Unió Europea
la moció que defensem
ha estat
difícil de consensuar
impossible
finalment
amb la resta
dels grups
tot i que hem de dir
que en l'essència
ja estem d'acord
en l'essència
nosaltres votarem
favorablement
també la moció
del Partit Socialista
i ens abstindrem
de la d'iniciativa
per raons
que ara no entraré
perquè jo crec
que el que ens interessa
avui sobretot
és defensar
el model d'escola catalana
que és en el que
jo vull centrar
doncs
l'argumentari
del grup municipal
de Convergència i Unió
resulta
sospitós
que
tots els membres
d'aquests consistori
excepte un grup municipal
han defensat
i defensem
el model d'escola catalana
i el model
d'immersió lingüística
un model que a més a més
ha funcionat
per més d'una trentena d'anys
i això ja s'havia
també reflectit
en el Parlament
de Catalunya
on tots
exceptuant
aquests partits
diríem
més espanyolistes
i que no reconeixen
el català
no com a
diríem
que tenim dues llengües
però la llengua
vehicular
és una
i a més a més
això està reconegut
i reconegut legalment
bé doncs
alguns
s'han postat
al costat
del senyor
del ministre
Bert
aquell que deia
no fa pas massa
que hem d'espanyolitzar
i que hem d'espanyolitzar
els estudiants
de Catalunya
i ho diu
a més a més
en insistència
i aquí tenim
uns representants
del Partit Popular
l'excel·lentíssim
senyor Fernández
que això
també ho deu defensar
la veritat és que
el senyor ministre
no enganya
no enganya
perquè en aquesta
proposició de llei
la modificació
de la llei orgànica
de la millora
de la qualitat educativa
insisteix
i posa
tots els elements jurídics
els mitjans jurídics
per aconseguir
aquest objectiu
el d'espanyolitzar
i a més a més
fa allò de
aquella tècnica
burbònica
del 1714
permeti-me
que em vagi molt lluny
que deia allò de
para que se vea
el efecto
sin que se vea
el cuidado
això és el que està fent
en aquest moment
el ministre Bert
aquest projecte
de llei
esperem que sigui retirat
això és el que nosaltres
també demanem
esperem que no sigui aprovat
i si fos així
i si no fos així
i finalment s'aprovés
de ben segur
de ben segur
que resultaria
una mesura absolutament
ineficient
i ineficaç
gràcies
a Déu
esperem que aquest modus
operandi
el que ens tenen acostumats
al govern del Partit Popular
finalment
doni un resultat
de fallida
i si no
jo crec que el que hem de fer
és seguir aplicant
el que nosaltres tenim
que a més a més
és un model d'immersió
lingüística
comprovat
al llarg de més
d'una trentanya d'ans
el senyor ministre
està assolint
rècords de consens
ha aconseguit
unir totes
els veus dels ciutadans
dels polítics
i de la societat civil
de Catalunya
contra aquest projecte
de llei
i certament
és un gran rècord
perquè mai havia aconseguit
un de tan elevat
ningú
un acord
a més a més
de tot el món universitari
després els llegiré
un llistat
d'entitats
que tenen
una importància
cap d'alt
en la societat
catalana
que s'han sumat
al rebuig
d'aquesta llei
ha aconseguit
el rebuig
explícit i manifest
de tots i cadascun
dels rectors
i les rectores
de les universitats
públiques i privades
de l'estat espanyol
en contra de les mesures
universitàries
que el govern
impopular
proposa
i els asseguro
que cal esmerçar
molts esforços
per aconseguir-ho
perquè jo
com a acadèmica
com a membre
de la comunitat
universitària
conec molt
i molt bé
la nostra
idiosincràcia
particular
a la universitat
però tornem
al recorrer educatiu
tornem al rebuig
unànim
del conjunt
de la societat
i dels partits
polítics
del projecte
de la llei
verd
un projecte
que ha provocat
que el nostre
president
ara ja ha
reelegit
des d'aquest
migdia
convoqués
al Palau
de la Generalitat
una semè
cimera
en defensa
de la llengua
i del model
educatiu
català
d'immersió
i del Consell
Escolar
de Catalunya
va dir
el nostre
president
aquesta cimera
té una finalitat
fixar
una resposta
política
institucional
davant
l'ofensiva
del govern
espanyol
contra la
immersió
una agressió
que suposa
travessar
una línia
vermella
del govern
i del país
una cimera
en defensa
del model
recollit
a la llei
d'educació
de Catalunya
aprovada
el 2009
amb el vot
favorable
d'una
molt àmplia
majoria
de les forces
polítiques
representades
al Parlament
de Catalunya
i amb el suport
de tota la comunitat
educativa
catalana
tot això
s'ho salten
a la cimera
es va proposar
una de les coses
que va quedar
més en relleu
era que
era inverse
semblant que
després de tres dècades
de construir
un model
amb totes
les complicitats
ara
aneguéssim
d'activar
la defensa
ara
cal la defensa
perquè hi ha
agressió
és evident
un model
que ha estat
reconegut
per científics
propis
i estranys
un model
que garanteix
que els nostres
joves
bilingües
assoleixin
el mateix nivell
o fins i tot
un nivell superior
de coneixement
de la llengua
castellana
que estudiants
com per exemple
els de Valladolid
o el de Salamanca
o el de la comunitat
d'Extremadura
que tenen
un coneixement
de la llengua
castellana
molt inferior
que la que tenen
els nostres estudiants
a Catalunya
i per això
tal com ho diu
l'Estatut
som nosaltres
els que hem de dir
com hem de garantir
el coneixement
de les dues llengües
nosaltres som els
que ho hem de definir
i en aquest sentit
la sentència
del Tribunal Suprem
no suposa cap canvi
en l'actual model
lingüístic
a les escoles catalanes
no l'ha de suposar
no hem de permetre
que el suposi
d'altra banda
cal recordar
que la sentència
del Tribunal Constitucional
que diu
que és la Generalitat
de Catalunya
a qui li correspon
determinar
quin percentatge
de l'ensenyament
es fa en català
i quin en castellà
tenint en compte
la situació
sociolingüística
del país
i això
també s'ho volen
saltar
aquesta és una prova
més
que demostra
que el Tribunal Superior
interpreta cada cop
més de forma
molt restrictiva
a referència
al model lingüístic
de l'escola
de Catalunya
mirin
des de Convergència i Unió
no ens cansarem
d'afirmar
perquè és veritat
i una veritat
clarivident
que a Catalunya
no existeix cap
conflicte lingüístic
malgrat que
algunes institucions
i alguns partits
polítics vulguin
fer creure
el contrari
aquest és un model
de convivència
lingüística
absolutament integrat
a totes les llars
catalanes
i molts de nosaltres
ho hem viscut
a casa nostra
quants de nosaltres
no som
fills d'una mare
com jo
soriana
i d'un pare
català
quants de vostès
dels que estem
en aquest consistori
no hem tingut
aquest model
bilingüe
a casa nostra
i no hi ha hagut
cap mena
de conflicte
i com que Catalunya
a més a més
és una societat
d'acollida
des del principi
ha estat generosa
en aquest sentit
però nosaltres
hem de reivindicar
que el que no podem
és fer passos
enrere
de cap
de les maneres
a Catalunya
el català
i el castellà
han conviscut
conviuen
i conviuran
en plena
normalitat
sempre
i dins de la nostra societat
i en aquesta línia
la posició del govern
en funcions
del govern
és clara
i rotunda
a Catalunya
aplicarem
l'ALEC
i defensarem
els drets lingüístics
dels ciutadans
del nostre país
emparats
en la Carta Europea
dels Drets Fonamentals
i en l'article 3
de la mateixa Constitució
que ha deixat clar
el portant veu
en funcions
del nostre govern
així doncs
no estalviarem
energies
ni esforços
ni capacitat institucional
per fer front
a l'ofensiva
del govern
del Partit Popular
contra un model
de convivència
d'integració
de prosperitat
de coneixement
i de garantia
del català
i del castellà
que concita
grans consensos
al país
tal com demostra
el llarg llistat
que ara els llegiré
d'institucions
que defensen
el nostre model educatiu
la Diputació
la Diputació Permanent
del Parlament
de Catalunya
la Cimera
dels partits
que valen
la immersió
lingüística
i la continuïtat
educativa
per fixar
una resposta
institucional
davant
de l'ofensiva
del govern espanyol
el manifest
del Consell Social
de la Lengua Catalana
al sistema educatiu
l'acord
de la Junta
del Consell
Internuniversitari
de Catalunya
sobre la immersió
lingüística
la Declaració
del Consell Escolar
de Catalunya
en defensa
del model català
l'Associació
Catalana
de Municipis
la Federació
Catalana
de Municipis
la Xarxa
Vives
en defensa
de la llengua
catalana
el Tribunal Superior
de Justícia
que ha rectificat
el català
com a llengua
vehicular
de l'ensenyament
la Comissió
Permanent
del Consell
Social
de la Llengua
Catalana
el Consorci
de Normalització
Lingüística
l'Acadèmia
de Ciències
Mèdiques
i de Salut
de Catalunya
i Balears
pel Dret
de la Cultura
i la Llengua Catalana
l'Orfeo Català
i fins i tot
el Barça
tots
tots
i de manera
unànim
defensem
el model
d'escola
catalana
moltes gràcies
moltes gràcies
senyora
Victoria Forç
té la paraula
a continuació
el senyor
Joan Sanouges
gràcies senyor
alcald
quan es parla
d'educació
a la societat
als mitjans
de comunicació
entre els professionals
i tal
sempre hi ha una cosa
que es diu
ostres
és que hi ha molts canvis
dins de l'educació
del nostre país
i és cert
i és cert
han passat
lleis
i més lleis
i més lleis
i ara resulta
que agafem
un camí encara pitjor
per què?
doncs perquè aquesta
és una llei
que no és la llei
exactament d'immersió
lingüística
per això no és una llei
sinó que forma part
d'una altra llei
resulta que és una llei
que fa 30 anys
que l'estem utilitzant
30 anys
que l'estem utilitzant
bueno
si durant 30 anys
ens hem equivocat
som una mica
us ho tenim
que fer mirar
força
però això
podria pensar
que tots
aquí a Catalunya
som d'aquesta manera
però no
no som d'aquesta manera
per què no som d'aquesta manera?
perquè això
ha estat un èxit
ha estat un èxit
els alumnes
que surten
de les nostres escoles
parlen
i dominen
escriuen
comprenen
el català
i el castellà
al mateix nivell
al mateix nivell
per tant
això ha estat un èxit
per què?
perquè el que es pretenia
precisament amb aquesta llei
era això
era això precisament
que hagués
que els nostres alumnes
quan sortissin
de l'escola primària
quan sortissin
de l'escola primària
domineixin
les dues llengües
a nivell parlat
a nivell escrit
i a nivell de comprensió
per tant
ha estat un èxit
i per tant
si és un èxit
bueno
el que podem fer
és millorar
aprofundir
aquest èxit
però no tirar enrere
no tirar enrere
perquè si tinguéssim
enrere
què passaria?
doncs
que trencaríem
una cosa
que també ha aconseguit
aquesta llei
que és la cohesió social
als nostres barris
a les nostres ciutats
no hi ha escoles
dels nens
que parlen en català
i dels nens
que parlen en castellà
no
tots els nens catalans
parlin el que parlin
a casa seva
van a la mateixa escola
i aprenen
les dues llengües
i quan surten
d'aquella escola
saben les dues llengües
dominen les dues llengües
és el que pertén
a ell
per tant
no s'entén
de cap manera
que això
es pugui tirar enrere
no s'entén
si és un èxit
és un èxit
si ho tenim comprovat
ho tenim comprovat
i a més
no és que
ho diem nosaltres
perquè els catalans
podríem dir
home
mira que bé
que fem les coses
no no no
això
ens ho diuen
els europeus
ens ho diuen
els europeus
dins del marc
de les llengües
europees
ens ho diuen
aquest és un model bo
han trobat vostès
un bon model
han trobat un bon model
aviso que aquest model
no els el vam inventar
nosaltres
aquest model
ens va arribar
del Canadà
de què
de la zona
de què
però bueno
nosaltres
l'han millorat
i sobretot
sobretot
l'han fet servir
l'han fet servir
i ens ha donat
uns bons resultats
per tant
doncs bé
nosaltres el que demanem
és que aquest avantprojecte
aquesta idea
no que sigui
que tingui
el Ministeri d'Educació
doncs que el Guàrdia
al Calaix
que parli
amb
amb la Generalitat
de Catalunya
que parli
amb els ungutomens
que parli
amb qui sigui
i bueno
a veure si ho podem millorar
a això ja estarem tots disposats
estarem disposats
per què?
perquè no és un model discriminatari
i perquè és un model
que dona coïsa social
i és un model d'èxit
si només
fos aquest problema
fora un problema molt greu
el que té l'educació
a la nostra societat
i és un problema molt greu
perquè té
moltes altres mancances
aquest
aquest problema
ens ve de molt lluny
més de 500 quilòmetres
però bueno
aquí al costat també
li presenten
gros problemes
a l'educació
de la nostra societat
i 90 quilòmetres
on està el govern català
i ho dic
des d'un ajuntament
des d'un ajuntament
que bueno
l'últim any
ha vist
com desapareixer
per exemple
la subvenció
que li donaven
a l'oficina
municipal d'escolarització
ha desaparegut
l'oficina municipal
d'escolarització
seguirà funcionant
a la nostra ciutat
seguirà funcionant
a la nostra ciutat
però només
amb el que hi posa
el nostre ajuntament
també hem vist
com ha desaparegut
una cosa molt important
que són els plans educatius
d'entorn
plans educatius
d'entorn serveixen
perquè tots aquells alumnes
que les seves famílies
no poden estar
per amb ells
no poden estar
damunt d'en ells
no poden pagar-los
una sèrie d'activitats
a partir dels plans educatius
d'entorn
i a la nostra ciutat
afecta
el barri de Sant Salvador
a tota la zona de Torreforta
i a la zona de Bona Vista
tot això
també ha desaparegut
es seguirà mantenint
el pla educatiu d'entorn?
sí
però també
amb els recursos
que té l'ajuntament
els ajuntaments
ja ha sortit per aquí abans
ens estan ofegant
amb dues coses més
una és
amb les llars d'infants
les llars d'infants
l'ajuntament de Tarragona
no ha cobrat
les subvencions
de les llars d'infants
de la Generalitat
des del setembre
del 2010
setembre del 2010
fa més
ara
fa més
de dos anys
fa més de dos anys
però això no és el greu
això també ho és
molt
això al senyor Pau Pérez
li tindrien que donar
una medalla
perquè
nosaltres seguim pagant
i no sé d'entrar
als quartos
Pau
felicitats
però no és això
només
és que resulta
que
fins al 2010
la Generalitat de Catalunya
donava
1.800 euros
per nen
i per any
per l'any
2013
ens han avisat
que hi haurien
875
una baixada
de més del 50%
això
és el fer
amb un ajuntament
a part que no es paguen
ens fan una baixada
terrible
d'aquí
se'n tindrà
que fer càrrec
això
a les famílies
fa aproximadament
menys d'un any
els van fer
una pujada
porta
lògicament
no podem seguir
fent pujades
lògicament
tindrà que ser
l'ajuntament
qui se'n fa
i càrrec
problema
tindré un problema
greu
a més a més
tenim un problema
aquest és molt greu
perquè afecta
moltíssim més famílies
un altre problema
greu
que tenim
els ajuntaments
estic parlant
dels ajuntaments
de tota Catalunya
però de Tarragona
ens veiem molt afectats
pel tema
és l'escola municipal
de música
tenim una escola
municipal de música
amb prop de 700 alumnes
i també
des de l'any 2010
des del setembre
de 2010
no hem rebut
ni un sol
ni un sol euro
de la subvenció
però també
ara
ens ho hem posat
encara més difícil
per poder mantenir
l'escola municipal
de música
per què?
perquè
fins a l'any 2010
ens donaven
600 euros
per cada alumne
i per any
de l'escola municipal
de música
molt bé
per l'any 2013
ens han dit
que ens donaran
0 euros
no tindrem
ni una sola ajuda
suposo que
se'n recorden
també
tots vostès
que fa poc temps
també van pujar
les quotes
de l'escola municipal
de música
per tant
lògicament
difícilment
li poden
dir altra vegada
als pares
que ara
que la Generalitat
no porta
aquesta part
la hem de portar ells
no ho sé
com ho arreglarem
difícilment
això ens han enterat
fa pocs dies
difícilment
no ho podrem arreglar
per tant
el tema
de l'educació
és un tema
molt complex
és un tema
que els ajuntaments
estem fent
tot el que podem
és un tema
que
no només
no només
és el problema
del català
que és un problema
molt greu
és un problema
molt greu
perquè pot trencar
la nostra societat
sinó també
és un problema
de recursos
de prioritats
per tant
al govern
de Madrid
jo li demano
retirada
d'aquest projecte
i al govern
de la Generalitat
que pagui
i que
apugi
les subvencions
que tenim
els ajuntaments
perquè si no
això
és difícilment
aguantable
moltes gràcies
moltes gràcies
senyor
sereuges
vol
pitjar el voto
gràcies
bé
ara
tocaria
intervenció
dels grups
però
és obvi
que
té la paraula
grup popular
endavant
moltíssimes
moltíssimes gràcies
president
bé
no sabem exactament
com acabarà
finalment
el que
és un esborrany
no és ni tan sols
un avantprojecte
de reforma
de la llei
d'educació
i per tant
sobre aquest document
en concret
com que no sabem
com acabarà
el temps ens demostra
que acabarà
amb algun tipus
d'acord
no sabem
el que acostuma
a passar
en aquests casos
però no ho sabem
a mi m'agradaria
centrar
sí
podria ser
senyor Castillo
podria ser
a mi m'agradaria
centrar
com que no sabem
insisteixo
com acabarà
finalment
sent la llei
i quin tipus
d'aliances
parlamentàries
es faran a Madrid
que vés a saber
perquè l'experiència
ens demostra
que acostumen
a ser
polièdriques
que es diu ara
sí que
per no defugir
el debat
en nom del grup popular
m'agradaria
fixar la posició
com s'ha dit abans
i coincideixo
amb els valors
amb els principis
i amb les idees
en el tema lingüístic
en el benentès
que nosaltres
hem
escoltat
amb gran atenció
les idees
els principis
i els valors
de la resta
de formacions polítiques
d'aquest
ajuntament
i per introduir
una mica
el tema
ens agradaria
ja que estem a Tarragona
perquè no estem a Vic
estem a Tarragona
en aquesta ciutat
la capital
de la província
en aquestes
darreres eleccions
autonòmiques
que s'acaben
de celebrar
dos partits
polítics
dos
partit popular
i ciutadans
es van presentar
amb un programa
en el que es deia
no a la immersió
i sí
amb un model
trilingüe
en aquest punt concret
coincidia
amb els dos programes
era 40% català
40% castellà
20%
d'una tercera llengua
preferiblement
l'anglès
dèiem
no
el model
de la immersió
com una opció
democràtica
estem parlant
de valors
no de com
acabarà la llei
i dèiem
sí
a un model
trilingüe
hem de dir
que la suma
dels vots
dels que defensàvem
l'opció
trilingüe
no va assolir
la majoria
però va aconseguir
més de 20.000 vots
i el 32%
dels votants
de la ciutat
de Tarragona
el 32%
per tant
per començar
ho dic perquè
algú s'emociona
de seguida
no estem sols
no som els regidors
del Partit Popular
els que defensem això
en aquesta ciutat
el 32%
dels seus votants
el 32%
i més de 20.000 persones
han votat
fa 4 dies
com aquell que diu
sí
el model
trilingüe
no la immersió
per tant
ni
ni
ens reduirem
ni ens avergonyirem
sinó tot el contrari
mantindrem
fermes
les nostres postures
i la defensa
dels principis
valors
idees
d'aquest 32%
dels votants
de Tarragona
que s'acaben
d'espressar
les urnes
fa 4 dies
de fet
la nostra intuïció
és que són molts més
però reconec
que això no està basat
en dades objectives
no està basat
en dades objectives
és una intuïció nostra
la mateixa intuïció nostra
que ens porta a dir
repetidament
que les idees
els principis
i els valors
del Partit Popular
són potencialment
majoritaris
en aquesta ciutat
i és una majoria
que encara no s'ha expressat
de manera rotunda
a les urnes
ho reconeixem
tot i que déu ni do
el progrés que ha fet
a dia d'avui
la política a Tarragona
si mirem
les tres darreres eleccions
ja no es parla
d'un bipartidisme
i ja no es pot parlar
d'una primera força
en general
i en tres forces polítiques
que estem
pràcticament equiparades
si sumem
les tres darreres eleccions
i quan diem
i quan diem això
i expresem
que creiem
que les nostres idees
són potencialment
les majoritàries
en aquesta ciutat
la gent se'n riu
hi ha gent que es riu
bueno
riuen fins que arriba
el recompte electoral
aleshores diuen
però com és possible
com és possible
però si aquests
s'havien d'enfonsar
per les retallades de Rajoy
i no fan més que pujar
ho dic perquè
no estem sols
no estem sols
i ho diem
amb tot el convenciment
i amb tota la
fermesa democràtica
respectant el que tots vostès
que a dia d'avui
som majoritaris
nosaltres creiem
que ho serem
però déu-n'hi-do
i abans parlava
d'intuïció
déu-n'hi-do
que amb dades subjectives
el 32% dels tarragonins
van votar fa quatre dies
no a la immersió
si al model trilingüe
per tant
el que he fet
en la introducció
és una valoració
més subjectiva
però tornem a les dades
què han fet els tarragonins
per tant
insisteixo
estem a Tarragona
no a Vic
el 32%
han votat
que no és veritat
que això sigui un èxit
no és veritat
nosaltres considerem
que no
vostès que sí
i ho respectem
però el 32% dels tarragonins
han votat
creient que no és un èxit
jo no sé d'on treuen les dades
però
Espanya és
el pitjor país
de l'OCDE
i Catalunya
és la quarta per la cua
de les 17 comunitats autònomes
en el nivell general
de l'ensenyament
la culpa la té
el tema de la immersió
en exclusiva
no
és una part més
i ara m'hi referiré
és una part més
però Catalunya
és la quarta per la cua
d'Espanya
i Espanya està
a la cua de l'OCDE
dir que això és un èxit
bueno
doncs cadascú
que valori l'èxit
com vulgui
però per nosaltres
això
no és un èxit
i el 32%
dels tarragonins
acabem de dir
que això no és un èxit
i a dia d'avui
no som la majoria
però ho serem
el 32%
ha votat
que prefereix
el trilingüisme
a la immersió
ho acabo de dir
el 32%
ha votat
que el model
català
d'escola
que es basa
en dos conceptes
això
molta gent
no ho sap
però com que
em perdonaran
l'incís
però a mi m'agrada
molt la història política
l'any 81
l'any 81
la pedagoga
de capçalera
del PSCM
en aquella època
en contra de l'opinió
d'una part substancial
del seu partit
la Marta Mata
Campau Descans
i que en mereix
tot el respecte intel·lectual
malgrat la discrepància
va presentar al Parlament
de Catalunya
una moció
any 81
només portava un any
de cingladura
de la Generalitat
una moció
amb la qual
no, no, sí, sí
tinc el debat
d'aquella època
va presentar una moció
en la que
demanava dos conceptes
per l'ensenyament
a Catalunya
que s'havien de desenvolupar
a partir d'aquell moment
amb la nova redacció
de l'Estatut
un era
l'educació comprensiva
i l'altre
era la immersió lingüística
bé
en aquell moment
Convergència i Unió
i la majoria del Parlament
va votar
en contra d'aquella moció
sí, sí
sí, sí
deixem
deixem acabar
Jordi Pujol
va votar
que no aquella moció
va votar
que no aquella moció
i després va votar
que sí
en una subsegüent
que es va presentar
Marta Mata
va convèncer
Jordi Pujol
Jordi Pujol partia
del model lingüístic
de l'Estatut de Núria
que era perfectament bilingüe
és el que deia
l'Estatut de Núria
de la República
defensava
el bilingüisme
i Jordi Pujol pensava això
Marta Mata
va ser capaç
de convèncer
de totes dues coses
de fet
que l'hagués convençut
que l'hagués convençut
del model comprensiu
no se'n penedeix
de la immersió lingüística
el model comprensiu
és una de les claus
del fracàs
al nostre entendre
del sistema educatiu
al conjunt
de Catalunya
i d'Espanya
és a dir
es basa en un concepte
segons el qual
l'ensenyament
no suposa
un esforç individual
sinó que és una mena
de procés
d'osmosi col·lectiva
que al final
has d'aprendre
a aprendre
uns conceptes
una mica
que no tenen res a veure
amb el que nosaltres
entenem com un ensenyament
que doni instruments
per defensar-te la vida
en fi
són conceptes
absolutament diferents
però el binomi
educació comprensiva
immersió lingüística
l'introdueix
Marta Mata
a l'agenda política
catalana
l'any 1981
bé
nosaltres creiem
que 30 anys després
això no ha sigut un èxit
la suma de totes dues coses
i vostès pensen que sí
em sembla molt bé
però nosaltres creiem
que no és un èxit
i el 32% dels terragonins
pensen exactament igual
que a nosaltres
i el 32% dels terragonins
han votat
que això
que la cohesió social
a través de la immersió
a nosaltres
tampoc no ens agradaria
la immersió en castellà
en absolut
això de dir
no és que
amb una llengua
hi haurà cohesió
una immersió en castellà
seria tan desastrosa
com una immersió en català
al nostre entendre
per què?
perquè finalment
l'argument segons el qual
és que només 3 famílies
han demanat l'ensenyament
en castellà
però qui s'atrevirà
si només dir
que estàs en contra de la immersió
i ets un enemic del català
jo amb tota modestia
i els que estem aquí igual
no defensem
la immersió lingüística
i insisteixo
amb tota la modestia
l'escric perfectament
i no tinc cap tipus
de problema
amb el respecte
i per tant
no no
i vaig tenir la fortuna
d'estudiar
en un institut
que es diu
Pons d'ICAR
i el Col·legi Públic
de Sant Pere i Sant Pau
on no els va produir
la immersió
a la meva època
tenien la meitat
en català
la meitat
en castellà
que és el que defensem
per cert
des del Partit Popular
de fa molt de temps
per tant
el 32%
dels tarragonins
han votat
que per exemple
el millor sistema educatiu
del món
que és Finlàndia
segons l'OCDE
és perfectament bilingüe
la meitat
en anglès
la meitat
en finés
no hi ha una llengua
vehicular
de fet
la tendència natural
a Finlàndia
és que l'anglès
hagi ocupat
una esfera superior
al propi Finés
i per tant
i ara acabo ja
nosaltres continuarem
defensant
el que considerem
que és normal a carrer
no té cap sentit
que la societat catalana
sigui perfectament bilingüe
i el sistema educatiu
no ho sigui
jo comparteixo
el que ha dit
la senyora Forç
no hi ha conflit
de lingüística
a Catalunya
al carrer
evidentment que no
però sí hi ha
la pretensió
d'expulsar el castellà
de les institucions
i del sistema educatiu
i aquesta és la realitat
i això és el que pensem
moltíssimes persones
i és el que pensa
el 32%
dels ciutadans
de Tarragona
per què
el centre d'estudis
d'opinió
de Catalunya
mai no pregunta
sobre el que pensen
els catalans
del sistema educatiu
la darrera enquesta
que es va fer
sobre això
va ser
l'any 2006
va fer
el centre
d'investigacions
sociològiques
governant Zapatero
que ningú
es pensi
que era una qüestió
de
doncs bé
el 58%
dels entrevistats
van dir
que preferien
un sistema
bilingüe
però clar
dir-ho públicament
és una miqueta
més complicat
com hem comprovat
amb els darrers dies
gràcies
moltes gràcies
tal com hem quedat
procedim a votació
de les tres mocions
una a una
per ordre
d'inserció
en l'ordre del dia
i
després
fem un torn
d'explicació
de vot
que serà generós
però en fi
tampoc
ens explàvem
massa
moció
per tant
8-1
que presenta
el grup d'iniciativa
per Catalunya
verds
Esquerra Unida
i Alternativa
vol procedir
a votació
senyor secretari
iniciativa
per Catalunya
els verds
Esquerra Unida
i Alternativa
sí
Partit Popular
de Catalunya
no
Convergència
i Unió
la primera
Abstenció
Partit de Socialistes
de Catalunya
Abstenció
Em queda rebutjada
Obteu un vot a favor
sis vots en contra
i 19 abstencions
Gràcies
Posem a votació
la 8-2
que és la que presenta
el grup municipal
de Convergència i Unió
en defensa del model
d'escola catalana
Iniciativa
per Catalunya
els verds
Esquerra Unida
i Alternativa
sí
Partit Popular
de Catalunya
no
Convergència i Unió
sí
Partit de Socialistes
de Catalunya
Abstenció
la moció
obté 8-2
favorables
sis vots en contra
i 12 abstencions
per tant
s'aplau
queda doncs aprovada
el punt 8-4
perdó
8-3
en moció que presenta
el grup del Partit
dels Socialistes
de Catalunya
vol procedir
votació
Iniciativa per Catalunya
els verds
Esquerra Unida
Alternativa
sí
Partit Popular
de Catalunya
no
Convergència i Unió
sí
Partit de Socialistes
de Catalunya
sí
queda aprovada
la proposta
i obté
20 vots a favor
i 6 vots en contra
Gràcies
Tenen
un moment
Tenen per l'explicació
de vot
tots els grups municipals
per ordre ascendent
Té la paraula
la senyora
Argacentis
Bé
com poden veure
la moció que hem presentat
nosaltres
és l'única
que no s'ha aprovat
cosa que ja era
previsible
i ho explicaré
després per què
Miri senyor
Fernández
per ser que no té
cap problema
en la llengua
veia garbuix
que s'ha fet vostè
acabem de passar
unes eleccions
acabem de passar
unes eleccions
que el senyor
Mas volia presentar
com un referèndum
sobre la independència
vostè ja
ha fet allà
una interpretació
molt subgèneris
i ha llegit
els resultats
com si aquelles eleccions
haguessin estat
un referèndum
sobre la immersió
lingüística
no senyor
eren unes eleccions
al Parlament
si vostè vol llegir
els resultats
de vots
que han sumat
vostès i ciutadans
com vots
en contra de la immersió
perdoni
però fa trampa
fa trampa
perquè les coses
no funcionen així
i no funcionen així
i a banda
el fet que vostè
s'ho prengui així
obre una possibilitat
no no
obre una possibilitat
molt i molt
perillosa
vostè dona per suposat
que en aquest país
hi ha dues comunitats
dues comunitats
diferents
que es diferencien
per la llengua
i això és un perill
molt gran
perquè això
no ha estat així
mai
vostè s'ha referit
abans
a la senyora Marta Mata
i vostè s'ha referit
als anys 80
d'aquest país
la senyora Forç
ha tirat més enrere
la senyora Forç
ha parlat del 1714
bueno
vostè estava més cap aquí
és cert
en el primer debat
en els primers debats
que hi havia
al Parlament de Catalunya
Convergència i Unió
no estava a favor
de la immersió
és veritat
els que estaven a favor
de la immersió
en aquest país
eren els partits d'esquerra
singularment
el SUC
la immersió
tenia molts pares
molts pares diferents
partits d'esquerra
sindicats
els moviments
de renovació pedagògica
i una mare
que és la senyora Marta Mata
que a més tenia
tots els socialistes catalans
al darrere
per què estaven
a favor de la immersió
doncs sobretot
per moltes coses
però sobretot
perquè volien
que aquest país
fos una única comunitat
perquè volien
un país cohesionat
perquè el model
d'escola catalana
que defensaven
era un model
per una societat única
que no es dividís
que no estigués separada
que no estigués separada
per motius lingüístics
però que no estigués separada
tampoc
per cap altre motiu
i
la raó
per la qual
la meva moció
no s'ha aprovat
perquè no l'ha votat
convergència
és aquest punt
que diu
quart
instar al govern
de l'estat
i al govern
de la generalitat
d'aturada
de qualsevol mena
de reducció
dels recursos humans
infraestructurals
logístics
o econòmics
de l'educació
per evitar
la pèrdua
de qualitat
i de les condicions
de treball
que les mesures
dels darrers anys
estan provocant
evidentment
perquè el model
d'escola catalana
se l'ataca
amb la sentència
contra la immersió lingüística
se l'ataca
amb el projecte
de llei del huert
però se l'ataca
també amb les retallades
que està aplicant
la Generalitat
de Catalunya
perquè podem tenir
el perill
amb el projecte
de llei del huert
d'una escola
que estigui separada
per raons de llengua
que separi els catalans
per raons de llengua
però també tenim
el perill
d'una escola
que separi
els nens
i les nenes
de Catalunya
per raons de sexe
per raons de classe social
però a això
als senyors de convergència
no els importa
les altres separacions
les separacions
que es produeixin
per raons
de classe
de poder econòmic
per raons de sexe
no els importa
perquè en el fons
amb l'única cosa
que no estan d'acord
amb el model del huert
és
amb la llengua
Gràcies
haurà comprovat
que hem donat
gairebé cinc minuts
i per tant
per tots els portaveus
serà igual
el senyor Alejandro Fernández
té la paraula
Moltíssimes gràcies
Bé, jo no voldria entrar
en un debat
de reflexió
gairebé filosòfica
amb la senyora Santís
sobre els moviments
de renovació pedagògica
que per mi
han sigut un desastre
però ho dic amb tota franquesa
és a dir
per mi som un desastre
perquè
com ho ha dit vostè
són uns moviments d'esquerra
i jo
no sé si ho sap
però no soc d'esquerres
Miri
el gran element
sobre aquesta qüestió
i és el més sorprenent
és que
una de les coses
que
per exemple
a mi
més em provoca
rebuig del falangisme
José Antoniano
és que parla
de la llengua espanyola
com a element
de cohesió social
és a dir
la llengua
com una mena
d'ent metafísic
que és capa
d'agrupar
més enllà
del dret jurídic
les nacions
com si per exemple
els sorgoallans
o els argentins
fossin espanyols
pel fet de parlar espanyol
per exemple
aquesta mena de concepció
metafísica
de la llengua
és el que té
el nostre entendre
la immersió lingüística
perquè al final
la llengua
per nosaltres
no és un instrument
per generar
cohesió social
és un instrument
al servei de l'individu
de l'individu
per progressar
i comunicar-se
que són coses
molt diferents
i aquí
està el roell
de l'ou
de l'argumentació
filosòfica
que després
malauradament
acaba amb un debat
absolutament
patètic
dient que tu ets enemic
d'una llengua
o ets enemic
d'una altra
en el fons
el que genera
cohesió social
no és parlar
tots una llengua
o una altra
castellà o castellà
català o castellà
el que genera
cohesió social
precisament
són ciutadans
que tant de bo
tinguéssim tots
la capacitat
de dominar
perfectament
tres o quatre llengües
en el nostre sistema educatiu
i aquí està la diferència
però jo ja sé
que això
donaria per un debat
molt més ampli
que no ens posaríem d'acord
però com a mínim
li he de dir
senyora Santís
que és un debat
molt més constructiu
que dir-li
el que discrepa
que és enemic
de l'altra llengua
jo vostè no la considero
una enemiga
de la llengua castellana
perquè no ho és
i jo li puc assegurar
que no ho sóc del català
i els meus companys
tampoc
però tenim concepcions
diferents
sobre
què és la llengua
i si té una concepció
col·lectiva
o és una qüestió
individual
al servei de la comunicació
entre les persones
aquest és el tema fonamental
però bueno
la cosa es desvia
gràcies
gràcies senyor
Alejandro Fernández
té la paraula
la senyora Victoria Foros
moltes gràcies
senyor alcalde
bé jo només
seré molt breu
perquè crec que en l'exposició
de motius
i
bueno
jo crec que
he argumentat
abastament
el sentit
de la nostra moció
i el perquè
de la defensa
d'un model
que ha resultat exitós
durant més de 30 anys
i per tant
no vull resultar
arredondant
però si voldria fer
algunes puntualitzacions
la primera
fa de veritat
és original
la lectura que fa
com a mínim
original la lectura
que fa el senyor Fernández
de les eleccions
en relació
al model lingüístic
d'inversió
és original
primer li recordaré
que la llei verd
és posterior
a les eleccions
és posterior
tot això
i tota aquesta polèmica
i aquesta ofensiva
contra la llengua catalana
i contra el model
un model que ha resultat exitós
durant més de 30 anys
és posterior
vostès també
les coses saben com les fan
després
que l'informe PISA
ja fa molt de temps
que diu que el coneixement
del català
dels nostres infants
dels nens que passen
per l'escola catalana
per tant
en un model d'inversió
que ha estat exitós
durant 30 anys
resulta que aquests nens
tenen un coneixement superior
a la mitja
de la resta dels nens
de l'estat espanyol
alguna cosa
deu voler dir això
per tant no sé
on t'hi veuen el problema
i tercera
escolti'm
si es tracta de fer
percentatges
dels resultats
de les eleccions
i vostès tenen
un 32%
els que clarament
es posicionen
a l'ofensiva
del model català
o del model
d'escola catalana
però escolti'm
només que el fes
humes i restes
gairebé el 70%
hem dit el contrari
aquí podríem acabar
el debat
segons vostè
no?
gairebé el 70%
hem dit
el contrari
significa que el debat
aquí ja es podria acabar
senyor Fernández
per tant
parem una miqueta
també l'orella
perquè clar
vostè fa aquestes interpretacions
que se li giren
una mica en contra
sí senyor Fernández
i després miri
aquesta ofensiva
a la llengua catalana
que de manera sistemàtica
des de l'estat espanyol
en els darrers temps
omplen
planes de diari
programes de televisió
sobretot
a determinades cadenes
i sobretot
liderat per determinats
partits polítics
sap quantes famílies
han anat
al contenciós administratiu
després de tota
aquesta batalla
i vinga i dale
dotze de tot Catalunya
crec que no res necessitem
cap altre argument
el model
d'escola catalana
és un èxit
i cal defensar-lo
moltes gràcies
moltes gràcies
té la paraula
la senyora Bebanya Flòria
moltes gràcies
primer de tot
volia explicar
per què el nostre vot
i el nostre vot
ha estat separat
en aquest sentit
per donar coherència
al que havíem presentat
i al com ha anat
aquesta qüestió
aquesta qüestió
tots tenim clar
que el que volem
o els tres partits
que ho hem presentat
és que es rebuti
l'esborrany
la llei orgànica
de millora
de qualitat educativa
certament
les diferents mocions
presentaven matisos
i per tant
si presenten matisos
el coherent
és defensar
cadascú
aquella
que ha presentat
o que pensa
que ha de ser
el text
o l'acord
millor possible
en aquest sentit
tot i això
valorem
les altres dues mocions
això no vol dir
que no valorem
el seu contingut
simplement
que hem volgut
centrar-nos
al partit socialista
en aquell enfoc
que li volien donar
que se centra molt
en el que és
el propi rebuig
a la llei
i que és veritat
que en altres aspectes
doncs
els verbalitza
ara
perquè dono suport
però pensàvem
que era
donar suport
a que es rebuig
aquest model
d'inmersió lingüística
volia dir-li
senyor Fernández
ara ha marxat
però bueno
com que quedarà gravat
li dic al senyor
a la resta de companys
del Partit Popular
que una cosa
és el mitjà
i una altra cosa
és l'objectiu
que el mitjà
és la immersió
però l'objectiu
és que es coneguin
les dues llengües
i aquest objectiu
ha estat realment
aconseguit
i per tant
el que no es pot entendre
és que un model
que ha estat d'èxit
que ha aconseguit
assolir
uns nivells
de coneixement
de les dues llengües
en les noves generacions
molt més alts
que les generacions
anteriors
ara mateix
es qüestioni
per interessos
no de la majoria
sinó
d'una part
molt petita
de la població
la segona cosa
que volia dir
és que la qualitat
de l'educació
no té a veure
amb el model
d'inmersió lingüística
la qualitat
de l'educació
té a veure
amb els recursos
que es dediquen
a l'educació
i lamentablement
cada cop
en són menys
i en aquest sentit
sí que coincideixen
tant el govern de Madrid
com el govern
de Catalunya
en aquests moments
com ha explicat abans
en l'exposició
de motius
el regidor d'ensenyament
que cada cop
veiem com
quan un ha de prioritzar
i de prioritzar
polítiques
lamentablement
amb els recursos
que hi ha
doncs les polítiques
educatives
no són aquelles
que es posen
per davant
perquè són unes altres
les que es posen
per davant
per tant
si volem parlar
d'educació
parlem de qualitat
d'educació
parlem de qualitat
d'educació
de veritat
però parlem de qualitat
de l'educació
en tots els aspectes
i també
de qualitat d'educació
en les universitats
de qualitat d'educació
en molts nivells
que l'estem perdent
però que l'estem perdent
perquè no li estem
dedicant prou diners
perquè els nostres nens
i joves
puguin sortir
ben preparats
i finalment
insistir
en aquest objectiu
crec que seria bo
per tothom
que aquesta llei
es retirés
crec que seria bo
per tothom
que es mantingués
aquest model
que ha estat
de convivència
durant gairebé
30 anys
i crec que en aquests moments
aquesta llei
que no és del senyor Bert
sinó que és del senyor Rajoy
aquesta llei
és del senyor Rajoy
no ho oblidem
vull dir
hi ha ministres per sota
però qui la impulsa
es diu Rajoy
el que està provocant
és una divisió
i una fractura
que en aquests moments
Catalunya ni necessita
ni mereix
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
senyora Flòria
té la paraula
a continuació
el senyor Paco Zapater
per defensar
la moció 8-4
que presenta
el grup del partit
dels socialistes
de Catalunya
sobre la problemàtica
derivada dels desnonaments
de l'habitatge habitual
i únic
endavant
Gràcies senyor alcalde
companys i companyes
us tinc que fer
una confessió
em considero
un privilegiat
un privilegiat
perquè
sóc d'una generació
que va néixer
a meitat del segle passat
i ha sobrepassat
els 60 anys
i no ha patit
una guerra
això
que per mi
és importantíssim
pels joves
pot semblar
una obvietat
i alguna cosa
normal
en el nostre país
en el que han tingut
tants i tants
conflictes
bèl·lics
passar els 60
sense tenir
una guerra
és
de
privilegiats
clar
que per
no tenir
conflictes
bèl·lics
d'aquesta
naturalesa
és necessari
poesió social
és necessari
justícia social
i és necessari
que mengem
tots
últimament
s'està produint
unes circumstàncies
un escenari
que és
preocupant
derivat
de la crisi
econòmica
però
que jo
vull
focalitzar
en l'habitatge
hi ha dades
que són
esgarrifoses
a Espanya
es produeixen
cada dia
cada dia
500
desnonaments
a Espanya
es dona la paradoxa
que tenim
dos milions
d'habitatges
buits
i tenim
milers
i milers
de persones
que
estan
sent
desnonats
el desnonament
és
la diligència
més traumàtica
que se fa
a l'administració
de justícia
tirar
a les persones
tirar
a les famílies
fora de casa
bé
bé
a més a més
n'hi ha
estudis
que si continuem
per aquest camí
d'aquí uns anys
tindrem
en aquest país
nostre
18 milions
de
pobres
l'Ajuntament
veritablement
no té
competències
en qüestions
d'habitatge
és veritat
però
malgrat això
l'Ajuntament
no pot
mantindre
mantindre-se
impassible
davant
d'aquesta
realitat
és per això
és per això
que el grup
socialista
presenta
aquesta moció
que si
s'aprova
seria
l'Ajuntament
el primer
Ajuntament
de
Capital
Catalana
que aprova
una moció
que aprova
un acord
d'aquesta
naturalesa
un acord
que com
vosaltres sabeu
se basa
en 10 punts
el primer
retirar
els diners
de les entitats
bancàries
que facin
al nostre
terme municipal
desnonament
d'aquesta
naturalesa
de quina
naturalesa
ojo
desnonaments
de primera
i única
vivenda
de primer
i únic
habitatge
no naturalment
de lloguers
sinó
d'impagaments
de hipoteca
segona
de negar
la col·laboració
de la Guàrdia
Urbana
en aquest tipus
de diligència
naturalment
naturalment
salvo
que hi haia
una
ordre
judicial
expressa
perquè si nosaltres
no complim
una ordre
d'aquesta
naturalesa
naturalment
aquí
podria
cridar-se
al cap
de la Guàrdia
Urbana
o
algun
altre
membre
de l'Ajuntament
a declarar
com
imputat
Tercer
punt
donar suport
a les famílies
i que cada vegada
que
passi
un desnonament
d'aquesta
naturalesa
un membre
el membre
el regidor
de barri
es presenti
en aquesta
diligència
per
posar
per fer
una
una
posició
testimonial
crear
un banc
d'habitjages
per
lloguer
amb uns
preus
amb uns
preus
socials
fer una
crida
a
els
poders públics
perquè
prenguin
mesures
d'aquesta
naturalesa
i així
fins a 10
mesures
que vostres
companys
i companyes
coneixen
naturalment
naturalment
ho proposem
des d'una
posició
de responsabilitat
no volem
aquí
crear un
escenari
de Darío
Fox
de Darío
Fox
aquí no
paga
nadie
no
volem
que sigui
des de la
responsabilitat
i des de
dos
principis
jurídics
ha
l'estat de necessitat.
Pactes observant-los,
els pactes han de ser observats,
vol dir que l'Ajuntament
no retirarà els diners indiscriminadament
d'una entitat bancària.
No, no, l'Ajuntament té compromisos adquirits
i si resulta que nosaltres tenim diners
d'una entitat bancària
perquè tenim un préstec
i aquesta entitat bancària fa un desnonament
d'aquesta naturalesa,
nosaltres retirarem el diners
però sempre deixant saldo suficient
per pagar aquests venciments mensuals.
Naturalment, fem una crida a la gent també
perquè paguin les seves hipoteques.
I el segon principi,
el principi d'estat de necessitat
en dret penal,
qui comet un delicte en estat de necessitat
té una excusa absolutòria.
O sigui, per exemple,
el furtfameli,
alguna cosa està passant.
i això està passant.
Per tant,
jo demano a tots
l'unanimitat
en aquesta moció.
Principalment el Partit Popular.
Principalment el Partit Popular,
que és l'únic grup
que no ens ha donat resposta positiva
de recolzament.
i jo crec que ho hem de fer així.
És una mesura simbòlica,
és una mesura que no podem deixar de prendre.
És clar que la millor manera
de solucionar aquesta situació
seria que cadascú tingués
un lloc de treball
perquè no n'hi ha millor manera
de pagar la hipoteca
que tenir un lloc de treball.
Però, clar,
això serien
qüestions diferents
i el problema potser
està en un altre lloc.
Jo acabaria dient-los
fer-los un regal.
Un regal de Nadal
a tots els companys
i a tot el públic.
Jo les recomanaria
que veguessin
una pel·lícula
que està en pantalla
el capital
de Costa
Gabres.
Una pel·lícula
sensacional
i que ens indica
què està passant al món.
I què està passant al món?
Molt senzill.
Que uns grups,
els especuladors financiers,
estan fent,
estan acumulant
fortunes immenses
a costa dels països,
a costa del patiment
de la gent,
a costa d'emprovir
els països.
Jo crec que l'Ajuntament
ha de prendre
aquesta mesura,
encara que sigui simbòlica,
però l'efecte
dominó
és important.
I això
ho demano.
Gràcies.
Gràcies, senyor
Paco Zapater.
Passem, doncs,
a la intervenció
de grups.
Té la paraula
la senyora
Argue Santis.
Gràcies.
Molt breument,
evidentment,
li votaré a favor
aquesta moció,
una moció que comparteixo
amb bona part.
Algunes coses segurament
les hauria dit diferents
i algunes propostes
segurament les hauria expressat
d'una altra manera,
però ja ni tan sols
li proposo com a opció
perquè com que vostè
vol l'unanimitat
de les forces
d'aquest Ajuntament
i em sembla
que és un desig
lluable,
segurament les meves aportacions
posarien en perill
aquesta unanimitat.
Per tant,
doncs,
em faré una mica
de referència
i prou.
Miri,
si no fos per l'efecte
que jo le tinc,
senyor Zapateri,
que a vostè li consta
i perquè a més
no seria just
perquè vostè
no en té cap responsabilitat,
a banda de felicitar-me
pel canvi d'actitud
del seu partit,
li recordaria
que des del 2005,
des del 2005
que nosaltres,
que el senyor Herrera
va presentar
al Parlament
per primer cop
la necessitat
de canviar la llei hipotecària
i evitar el sobreendeutament
de la família,
hem estat constantment
intentant canviar
aquesta llei injusta
i no ens hem ensortit
llàstima.
El que ha passat
ja ha passat,
no es pot tirar enrere,
però ens hauríem
estalviat molt patiment
a moltes famílies
si aquesta llei
s'hagués canviat abans.
I no només canviant la llei,
sinó també canviant
en general
tot el que són
les polítiques d'habitatge.
Pel que fa
a la seva moció,
doncs,
per exemple,
celebro
que en aquesta moció
que vostè ens presenta
surti
un aspecte,
un acord
que jo vaig haver de treure
amb la negociació
prèvia que vam tenir
a la moció
que vaig presentar
de suport
a la iniciativa legislativa
popular
que presentava
la plataforma
d'afectats per la hipoteca,
que feia referè...
La vaig haver de treure
per facilitar l'aprovació,
clar,
que demanava
precisament
que no...
que la Guàrdia Urbana
no col·laborés
amb els desnonaments.
De fet,
no em va costar treure-la
perquè no es dona el cas.
A Tarragona,
que jo sàpiga,
fins on jo sé,
i si no que em corregeixi
el senyor Bell,
mai la Guàrdia Urbana
no ha col·laborat.
Per tant,
trobo que posar això
de...
llevat que hi hagi
ordre expressa
del jutge,
doncs potser no cal
que no col·labori
i ja està.
El jutge no els demanarà
i en tot cas,
si els demana
ja en parlarem,
no cal de posar la vena
abans de la ferida.
Després,
pel que fa
al punt tercer,
donar suport
a cada família
que hagi de ser desnonada
amb missió expressa
del recolzament
al plenari més proper
i amb la presència activa
del conseller de barri
a l'acte del desnonament.
Jo,
vaja,
jo crec que la presència activa
del conseller de barri
a l'acte del desnonament
no cal que ho aprovem
per plenari.
Això ho decideixen vostès
si convé
com a govern municipal
i ja està,
no?
I pel que fa
al recolzament
a cada família
que hagi de ser desnonada
és que no hi hauríem
d'arribar.
No hi hauríem d'arribar
a que es produís
aquesta amenaça
d'aquest acte
de desnonament
que és molt,
és molt,
és molt dolorós.
És,
és,
és un tràngol
al qual no hauríem
de passar.
Ens hi hauríem
de posar abans.
Hauríem de demanar
al jutge de Gà
que ens passés
la relació
de famílies
que estan en perill
de ser desnonades
i hauríem d'actuar
abans
per evitar
precisament
aquest allargament
de l'agonia.
No s'hi hauria d'arribar.
Hi hauríem d'intentar
posar-hi remei abans.
I,
per últim,
quan parla
de recolzar
les iniciatives parlamentàries
que tinguin com a objectiu
lluitar
pels desnonaments
d'habitatge habitual
i únic
de les famílies
afectades per la crisi,
mira,
el que s'ha de fer
és canviar la llei hipotecària
i ja està.
Si això,
la manera
de posar-ho aquí
per garantir
l'unanimitat
de tots els grups
és aquesta,
doncs ja ho votaré.
Però el que hem de fer,
el que hem de fer
d'una vegada
per totes
és canviar
aquesta llei hipotecària
manifestament injusta.
Ah,
i per cert,
celebro moltíssim
que en aquesta moció
faci menció expressa
de la plataforma
d'afectats per la hipoteca
que s'han guanyat
s'han guanyat
a pols
amb la seva feina
al carrer
al costat
de la gent
que està patint
aquest abús
s'han guanyat
ser considerats
interlocutors
i protagonistes
de la lluita
contra els desnonaments.
Moltes gràcies.
Té la paraula
el senyor Jordi Roca
en nom del Partit Popular.
Gràcies,
senyor president.
Bé,
malauradament,
senyor Zapater,
em temo que
el Nadal
encara queda en quatre dies.
Nosaltres ens abstindrem
amb aquesta moció
i ara explicaré per què.
Però sí que li vull donar
una bona notícia.
Aquest plenari
ja té unanimitat
en aquest tema.
Ja vam aprovar
per unanimitat
una moció
en contra dels desnonaments.
És evident
que els desnonaments
són un drama social.
No en va
el seu partit
i el meu
i suposo que la resta
de partits representats
al Congrés dels Diputats
estan debatent
solucions,
estan debatent lleis,
estan debatent sortides.
Si em pregunta
la meva opinió
personal
són molt lentes.
La política,
la justícia
i la llei
moltes vegades
són massa lentes.
Els serveis
que té la Generalitat
per fer
serveis de mediació
amb entitats
i persones
fan feina
perquè fan feina.
Han salvat
moltes famílies
que evidentment
n'haurien de fer més.
Evidentment.
Si algú té
alguna vareta màgica
que la tregui,
sisplau.
El que
crec que no podem fer
necessitem solucions,
qualsevol solució
serà bona,
però el que
crec que no podem fer
són brindis al sol.
No podem retirar diners
de les entitats bancàries
perquè és que no en tenim.
Els ajuntaments
no en tenen,
els ajuntaments
deuen diners
deuen diners
a les entitats bancàries.
A part de que
els hauria d'explicar
a les entitats bancàries
com solucionar
el tema
de la tutela
efectiva
dels dipòsits,
perquè clar,
hi ha molta gent gran
que té
els estalvis
a les entitats bancàries.
N'han de fer
una tutela.
Seria molt complicada
la decisió
que vostè
ens planteja,
a part de que
suposo que
totes les entitats bancàries
que es trobin
amb aquest problema
han de fer
el que marqui la llei.
vostè és advocat,
en sap molt més que jo.
Evidentment,
hem de buscar
solucions legals,
consensuar les entitats,
es mostren favorables
a trobar solucions
dintre de la llei
i faran
les solucions
que puguem trobar
com més consensuades
millor
i com més efectives,
perquè a vegades
el consens
peca
amb manca d'efectivitat.
Es fan solucions
fantàstiques
que després
no porten enlloc.
Podem denegar,
si vol,
i podríem votar
perfectament
que no vagi
a la Guàrdia Urbana,
però és que la Guàrdia Urbana
ja no va.
I diu,
llevat que hi hagi
ordre expressa
del jutge,
evidentment,
si hi ha un jutge
que ordena,
doncs haurem
d'acatar la sentència.
Donar suport
a cada família
que hagi de ser desnonada
i amb la presència activa
del conseller de barri,
però és que no hi van
els consellers de barri,
fa falta una moció
perquè hi vagin
els consellers de barri
als desnonaments?
El suport
no l'hi podem donar?
No tenim una oficina
municipal
d'atenció al consumidor?
Potser no seria
la més adient?
o si fa falta un servei específic
coordinat amb la Generalitat
que té serveis jurídics,
doncs obrim-ho,
facin-ho,
un decret d'alcaldia
o el que sigui.
Jo no sé si una moció
és la millor manera,
tret que sigui
de cara a la galeria,
que aleshores no aporta res.
I per això
la nostra abstenció.
Fer una crida
als poders públics competents,
és que ja ho estem fent.
Si vostè em diu,
som molt lents,
sí,
jo també ho dic
i els desnonats
també ho diuen
i segurament
fer clàusules retroactives
serà molt complicat de fer
i serà una llàstima
però ho hem de fer.
Malauradament aquest Ajuntament
té la capacitat que té,
tenim les competències que tenim,
no podem fer molta cosa més.
Orientar les famílies,
ja ho podem fer.
Oferir a totes les associacions
la possibilitat d'adherir-se.
Home,
jo crec que totes les associacions
de Tarragona
poden adherir-se
a totes les mocions que vulguin.
És que en aquest punt
no anem enlloc.
És que tots els punts
de debò
no hi ha per on agafar-ho.
Se'm fa molt complicat.
Reconèixer la tasca feta
per associacions
i federacions veïnals,
clar que reconeixem,
però és que això
no ajuda
a resoldre el problema.
El problema
el resolem
al Congrés dels Diputats
canvien la llei,
al Parlament de Catalunya
fent el que s'hagi de fer,
obrien els serveis
a l'Ajuntament.
Si vostès
de debò creuen
que poden aportar
alguna cosa
en un procés
de desnonament,
facin-ho.
Si tindran
tot el nostre suport,
evidentment,
però jo no sé
si una moció
que no sé
si ve del partit
o els fan presentar-lo
però crec que no aporta res
i a més
amb algunes coses
molt delicades
que no sé
si són plantejables.
Els regidors de barri,
escolti'm,
si el senyor Ballesteros
li ordena
als regidors de barri
que vagin
als desnonaments
i si ens trucant
els acompanyarem
com no pot ser
d'una altra manera.
Però no sé
si fer una moció
o fa falta
fer una moció
i que tots ens acordeixin
i que fem després
ens donem copets a l'esquena
bon Nadal,
bon Nadal.
Nosaltres ens abstindrem
perquè crec que no
porta enlloc.
I li dic
amb el cor a la mà
i em sap greu
perquè m'agradaria
haver-li votat que sí
abans de Nadal
i fer-nos tot un regal de Nadal.
Però és que no serveix
i no porta enlloc.
Gràcies,
senyor president.
Gràcies,
senyor Roca.
té la paraula
el senyor Bosquets
per Convergència i Unió.
Gràcies,
senyor president.
En primer lloc,
bona tarda,
bon vespre,
els representants
de la plataforma
de factats per la hipoteca.
Senyor Zapater,
nosaltres,
el grup municipal
de Convergència i Unió
li votarem
a favor de la moció.
Jo no faré
l'exercici
de esmicolar
punt per punt
els acords.
Entenem
l'esperit de la moció,
hi hauria alguna cosa opinable,
però insisteixo,
entenem
l'esperit de la moció,
la finalitat,
la recolzarem,
però si em permeten,
molt breument
i aprofitant
la vilentesa
de la presentació
de la moció,
voldríem fer
unes reflexions
en veu alta
i una crítica
constructiva.
Aquesta sensibilitat
i aquest deure
o el prec
que ha fet
que l'Ajuntament
no resti impassible
en aquestes situacions,
aquesta sensibilitat
que està demanant
a les entitats bancàries,
que sabem
que també tenim
un marc legislatiu,
que les reformes
no han estat
lo suficientment
ràpides
i a més a més
no han estat
lo suficientment
efectives,
sabem tots plegats
que totes aquestes persones
que a priori
estan en aquesta situació
realment
encaixar
en els requisits legals
és gairebé
una quimera,
aquesta sensibilitat
també
tenim deures
nosaltres a casa
en aquest Ajuntament
i l'hauríem d'aplicar.
Permetim
que li faci
una breu pinzellada
i li dic
i els explico
amb coneixement
de causa
per circumstàncies
que vostès saben
que col·laboro
amb entitats
que treballen
amb col·lectius
desfavorits
i que darrerament
estem experimentant
que hi ha un degoteig
de persones
que es veuen
afectades
per reclamacions
de l'impost
de béns immobles,
persones que
algunes estan també
en processos
d'execució hipotecària
o d'altres,
persones grans
que ja tenen
la vivenda pagada,
una vivenda modesta
però que lògicament
tenen l'obligació
de pagar
l'impost
de béns immobles.
Hi ha situacions
en aquest Ajuntament
que fins i tot
a pesar
de la mediació
i de la tasca
encomiable
que executen
els representants
els treballadors
socials
de l'Institut Municipal
de Serveis Socials
no s'ha aconseguit
que per part
de la recaptació
executiva
se'ls planifiqui
un pla de pagament
adequat
és a dir
assumible
a les seves possibilitats.
Hi ha persones
que els únics ingressos
són 426 euros
i li puc posar el cas
la setmana passada
perdó
la setmana passada
i aquest dijous
tres persones
deutes
que tampoc són
excessius
1.800-2.000 euros
insisteixo
persones
que l'únic recurs
que tenen
és el subsidi
dels 426 euros
que se'ls exigeix
d'entrada
per evitar l'embarc
un pagament
de 300 euros
insisteixo
426
se'ls demana
300 euros.
Entenem
que nosaltres
també tenim
aquests deures
de fer aquesta tasca
buscar fórmules
per suavitzar
aquestes situacions
que evidentment
no fan més
que acarnissar-se
encara més
amb persones
que estan vivint
aquesta problemàtica
i a més a més
vostè
com a jurista
sap perfectament
que no té cap mena
d'encaix jurídic
el que s'embargui
prestacions
o salaris
que estiguin
per sota
del salari mínim
interprofessional
doncs això
s'està produint
és a dir
que provoquem
una dobra problemàtica
és a dir
persecució
d'aquestes persones
i a més a més
l'embarc
l'embarc
d'aquestes quantitats
que provoca
a més a més
el problema afegit
que hagin de plaidejar
o que hagin de reclamar
a la corporació
per aquests ingressos
o aquests embarcats
indeguts
per tant
simplement
els demanaria
i els emplaço
i trobaran
la nostra col·laboració
en que
en aquestes situacions
que també es produeixen
busquem fórmules
per suavitzar
i humanitzar
la tasca
de recaptació
dels impostos
de l'Ajuntament
perquè al cap i a la fe
com vostè ha dit
el context econòmic
és molt complicat
gràcies
moltes gràcies
tota vegada
que el posicionament
en el sentit del vot
ha quedat aclarit
podíem procedir
a la votació
després obrim
un torn
d'explicació
de vot
per cadascun dels grups
vol procedir
la votació
senyor secretari
de la moció 8-4
iniciativa
per Catalunya
als verds
d'Esquerra Unida
i Alternativa
sí
Partit Popular
de Catalunya
abstenció
Convergència
i Unió
sí
Partit de Socialistes
de Catalunya
sí
queda per tant
aprovada la proposta
heu tingut
18 vots a favor
i 4 extensions
gràcies
té la paraula
a continuació
la senyora
Argasentís
en explicació
de vot
no?
el senyor
Jordi Roca
el senyor
Busquets
el senyor
Paco Zapater
té la paraula
recordi que són
dos minuts
sí
dos minuts
gràcies
senyor alcalde
en primer lloc
dir-la a la senyora
l'ajuntament
que es
sentís que moltes vegades
o quasi sempre
la societat
va al davant
de les lleis
i de les institucions
i això ja passa
però en fin
jo crec que és
una cosa
consustancial
a la nostra societat
el senyor Roca
li diria
que l'ajuntament
l'ajuntament
sí que té diners
a
a
les entitats bancàries
l'ajuntament
va rebent diners
de l'IBI
i dels diferents
fons
d'entrades
que té
i sí que té diners
i encara que tinguessi
pocs
és el mateix
la qüestió
és el simbolisme
de fer
aquesta mesura
si una entitat
bancària
fa un desnonament
d'aquesta naturalesa
en el nostre terme municipal
la guàrdia urbana
la guàrdia urbana
són cossos
de seguretat
i encara que últimament
no se'l demani
intervindre
en un desnonament
és susceptible
que se le demani
per tant
tindria que anar
si un jutge
le diu
le diu
que té que anar
i el senyor Busquets
bé
està solucionat
el tema de l'IBI
efectivament
avui hem aprovat
un pressupost
que conté
una partida
de cent i pico mil euros
per
subvencionar
les famílies
que no puguin pagar
l'IBI
que no puguin pagar
l'IBI
una mesura
que precisament
se va
prendre
a iniciativa
de les federacions
de associacions
veïnals
per tant
fem el que puguem
i
clar
efectivament
el salari
mínim
interprofessional
no se pot embargar
però
lògicament
si no se paga
l'IBI
n'hi ha
un element
susceptible
d'embargament
que és
la pròpia vivenda
clar
nosaltres
hem de complir
la llei
i la solució
està
la família
que no pugui
pagar l'IBI
per aquesta raó
a través
de la conselleria
de serveis
a la persona
se pot acollir
a beneficis
i declaracions
d'aquesta naturalesa
gràcies
senyor alcalde
moltes gràcies
en tot cas
acabem de parlar
amb el senyor
tenint d'alcalde
d'Economia i Agenda
que ho passaríem
a la comissió
de bonificacions fiscals
els efectes
de poder fer un debat
amb tècnics
i amb
tothom present
vaja
és que
si és
va
10 segons
gràcies
parlava
de persones
que ja estan
en fase
de via executiva
per tant
com que estan
en via executiva
no poden acollir-se
els seus
sí, sí
la seva intervenció
ha quedat clara
crec que era aquest
el motiu
no sé si m'he explicat
em dones
la sensació
sí, sí
suspenem
3 minuts
al plenari
sisplau
senyors portaveus
vinguin
els efectes
de tractar
dos temes
de fora del dia
molt breus
no es moguin
si pot ser la resta
o bueno
moguis
però no ha sortit
aquí
doncs això
ara ho escolten
l'alcalde
que suspèn
3 minutets
ha dit
aquest ple
ha de tractar
alguna qüestió
amb els portaveus
municipals
fem una mica
de repàs
el que ha donat
de si
només queda pendent
aquesta votació
de la moció
del PSC
pel tema
dels desnonaments
una sessió
plenària
que ha permès
donar
llum verd
als pressupostos
municipals
pel 2013
uns comptes
de l'Ajuntament
de Tarragona
que han tirat
endavant
amb l'abstenció
de tots els grups
de l'oposició
el tinent d'alcalde
d'Isenda Pau Pérez
ha estat el protagonista
desgranat
els principals eixos
d'aquests pressupostos
que s'endeixen
a uns 126 milions
d'euros
i que posaran
l'accent
en polítiques socials
l'ocupació
i l'emprenedoria
un aspecte
que també
tots els grups
de l'oposició
han destacat
el portaveu
dels populars
Alejandro Fernández
ha explicat
que enguany
han tornat
a optar
pel sentit comú
i la responsabilitat
per tal
que l'activitat
de l'Ajuntament
de Tarragona
no es vegi
afectada
des de Convergència
i Unió
Victòria Forç
la seva portaveu
ha destacat
les propostes
que han fet
i que han estat
acceptades
escoltades
per l'equip
de govern
en la línia
d'incrementar
les partides
per serveis socials
per ocupació
o per aquelles famílies
més necessitades
i la portaveu
d'Iniciativa
Catalunya Verge
Esquerra Unida
i Alternativa
que sentís
també lamentat
de nou
que els ajuntaments
estan perdent
autonomia
amb les diferents mesures
que està impulsant
des del govern central
a l'hora d'elaborar
aquests comptes
diu que estan lligats
de peus i de mans
a les mesures
que s'estan imposant
des de Madrid
en l'apartat
de mocions
encara estem
hi ha hagut
aquest petit
terracis
de 3 minuts
per ara
s'han aprovat
dues mocions
de Convergència
i Unió
i del Partit
dels Socialistes
sobre la defensa
del català
a l'escola
una tercera
sobre aquest mateix tema
d'iniciativa
no ha prosperat
i també
tot sembla
que tirar endavant
una moció
del PSC
per un decàleg
de mesures
per frenar
els 7 desnonaments
de la ciutat
de Tarragona
com dèiem
estem pendents
que es reactivi
aquest plenari
només queda
de fet
la moció
pels 7 desnonaments
presentada
pel PSC
l'alcalde
ha cridat
uns minuts
als portaveus
municipals
per analitzar
alguns aspectes
concrets
tornem a la connexió
als estudis
tornem
des del saló
de plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
torna
a encetar-se
a reincorporar
fora del dia
per tant
haurem d'aprovar
l'urgència
passen dos punts
el primer
és proposta
d'acord
en relació
a l'aprovació
del conveni
entre els ajuntaments
de Tarragona
i de la Canonja
regulador
de l'accompliment
dels pactes
en matèria econòmica
i financera
aprovats
per amb dos
ajuntaments
en relació
a la distribució
i participació
de l'Ajuntament
de Tarragona
en els ingressos
que genera
el sector químic
en l'àmbit territorial
del municipi
de la Canonja
això
es va donar
a compte
a la comissió
informativa
corresponent
però ha de passar
fora del dia
per tant
si estiguessin
d'acord
aprovaríem
tant l'urgència
com
la incorporació
del dia
com el tema
si vostè votaria
que sí
l'urgència
perquè s'incorpori
i abstenir-se
doncs ho podem
donar
per reproduir
així
sí
el segon
proposta d'acord
en relació
a l'aprovació
del conveni
entre els ajuntaments
de Tarragona
i de la Canonja
modificatiu
del subscrit
i aprovat
per amb dos ajuntaments
en relació
a liquidacions
a favor
de l'extingida
EMD
entitat menors
descentralitzada
de la Canonja
i aportació
de l'Ajuntament
de Tarragona
per al Museu
del Mamut
de la Canonja
abstenció
també
doncs
donaríem
reproduïda
la votació
si a la urgència
i a la incorporació
a l'ordre del dia
abstenció
de grup
d'iniciativa
en el contingut
del punt
d'acord
entraríem
en pregs
i preguntes
tota vegada
que hi ha
un prec
que ha presentat
la plataforma
en defensa
dels drets
públics
en forma
pregaria
el senyor
secretari
que en donés
la lectura
corresponent
sisplau
la plataforma
per la defensa
dels tres públics
presenta al plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
la següent proposta
la plataforma
per la defensa
dels tres públics
volem manifestar
la nostra condemna
davant l'actuació
dels Mossos d'Esquadra
amb la brutalitat
en què van golpejar
diversos ciutadans
en el curs
de la vaga general
del passat dia 14 de novembre
que van provocar lesions
amb resultats
de ferides
en persones menors d'edat
aquesta plataforma
entenem
que el comportament
de la ciutadania
és exemplar
si tenim en compte
la brutalitat
de la crisi
les retallades
dels serveis públics
l'augment de l'atur
els desoraments
en definitiva
l'augment de la pobresa
i la manca d'oportunitats
i d'il·lusió
en què es veu sotmesa
una majoria de la població
aquesta plataforma
hem col·laborat
en tot moment
en el normal desenvolupament
de les protestes
i hem demostrat
el civisme
i la consciència
de la realitat
a pesar
de les frustracions
i patiments
que causen
les polítiques
dels governs d'Espanya
i de Catalunya
en la població
creiem
que això pot seguir
sent així
i no serà
per part nostra
que s'estableixi
un bar violent
a la nostra ciutat
el govern també
té una responsabilitat
en que no repeteixin
aquests episodis
desgraciadament
es fa pensar
que l'actual estat
de les coses
millori
de manera immediata
la qual cosa
vol dir
que les protestes
seguiran
de múltiples formes
i no sempre seran
tan organitzades
com voldríem
ens caldrà
doncs a tots
una gran capacitat
de tolerància
i tacte
per no empitjorar
la convivència
entre la població
i les forces
d'ordre públic
demanem al plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
com a màxim
òrgan de representació
de la ciutat
un pronunciament
contra la violència
exercida
el passat dia 14 de novembre
per part
dels Mossos
contra la ciutadania
instar al govern
per a que
aquests fes lamentables
no es tornen a produir
Tarragona
no es mereix
aquest tracte
gràcies
pregs i preguntes
que formulen
els consellers
el senyor Jordi Roca
preg o pregunta
preg un
un preg
preguntes
perdó
més pregs
preguntes
el senyor Jordi Roca
té la paraula
per formular el preg
gràcies senyor president
el meu preg
va adreçat
a vostè
però
amb molt de carinyo
cap al senyor Castillo
veig que s'ho ha pres
això de vostè
sisplau
podria informar-me
de com està
l'oficialitat
del nom de l'Albada
moltes gràcies
bon Nadal
i bona entrada d'any
a tothom
gràcies senyor
Jordi Roca
és
és
és una pregunta
més complex
doncs
prego
em respongui
no ho sé
va és una pregunta
contestarem
el
contesta el proper plenari
el senyor Carles Castillo
el
val
d'acord
no esperi l'any que ve
si pot ser
serà
serà l'any que ve
segur
segur que serà l'any que ve
bé
la pregunta
ho deuen tenir gravat
és com està
l'oficialitat
del nom
de l'Albada
és així
del nom
del barri
de l'Albada
i la resposta
és
la que ja han sentit
d'acord
el proper plenari
molt bones festes
a tothom
especialment el públic
que ha aguantat
estoicament
aquest plenari
de gairebé
tres hores
i fins l'any
evident
acaba
ara sí
aquesta sessió
plenària
a l'Ajuntament
de Tarragona
sessió plenària
que ha servit
per donar llum verd
als pressupostos
municipals
de l'Ajuntament
de Tarragona
per l'any
2013
és tot des d'aquí
des del Saló
de Plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
molt bona tarda
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona
de Tarragona