Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
аф годem!
Fins demà!
L'ent unveit avui era el 25 de desembre.
has d'estar enllestit...
Quin és el protocol que regeix a aquest acte a nivell parlamentari?
Imaginem tota un protocol al voltant d'aquests actes?
De fet, el que hi ha és és un procediment reglat i formal
que s'ha de seguir per poder anomenar el president de la Generalitat.
És a dir, el primer ple, un cop s'ha constituït el Parlament,
és el ple d'investidura.
primer veure quin pot ser el candidat a nou president de la Generalitat
i, per tant, el que fa és que el president o no president del Parlament
ha de proposar a la cambra un candidat per president de la Generalitat
després d'haver parlat una mica amb tots els possibles candidats.
Un cop fa això, llavors comença pròpiament dit el debat d'investidura.
Un debat d'investidura que, com deies tu, té un protocol molt determinat.
És a dir, el primer que ha de fer és el candidat a president de la Generalitat
exposar sense límit de temps, en una intervenció, el seu programa de govern
i sol·licitar la confiança al ple.
Per tant, pot estar parlant molta estona i, un cop finalitza la seva intervenció,
aquí el president del Parlament pot decidir si suspèn la sessió
durant un període que no pot passar de 24 hores o si ja a continuació
dona veu a tots els representants dels grups parlamentaris,
que podran parlar només durant 30 minuts, cadascun d'ells.
I un cop cadascú hagi manifestat quina és l'opinió dels grups parlamentaris,
el candidat a president de la Generalitat podrà respondre un per un a ells
o en conjunt.
I un cop hagi contestat, aquests representants dels grups parlamentaris
tindran també dret a una rèplica,
que serà d'un temps igual a l'utilitzat pel candidat o candidata a president de la Generalitat.
Per constituir, és a dir, perquè això tiri endavant,
el nomenament del president, per quants vots ha de ser?
Ha d'haver-hi majoria absoluta?
Sí, és a dir, el que es diu el reglament és que després de tot aquest debat,
llavors el candidat per poder ser investit com a president de la Generalitat
ha d'obtenir majoria absoluta,
és a dir, 68 vots dels 125 que composen el Parlament de Catalunya.
I per tant, això vol dir que prèviament s'ha d'arribar a un acord, no?
Efectivament, efectivament.
Si no s'arribés a aquesta majoria absoluta, llavors hi ha la possibilitat
de sotmetre dos dies després a una nova votació.
I en aquest cas ja seria suficient per poder ser investit president de la Generalitat
la majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra.
El que passa és que l'aritmètica de la cambra actual
fa que quasi sigui més complicat aconseguir la majoria simple
que la majoria absoluta, i això és una cosa una mica paradoxal, no?
Perquè la majoria absoluta requeriria el vot favorable,
si per exemple el candidat a president de la Generalitat
for de convergència, d'un segon grup d'aquests que estan
entre segon, tercer i quart classificats en les eleccions.
En canvi, per treure majoria simple,
caldria que dos o tres grups s'abstinguessin la votació.
I això potser és més complicat, tenint en compte que ara
s'han polaritzat molt les posicions en el Parlament de Catalunya.
A partir d'aquí què passa, Alfonso?
A partir d'aquest moment, imaginem que s'ha investit.
A partir d'aquí què passa?
Doncs llavors ja el president de la Generalitat el que fa és proposar
ja quin seria el Consell de Govern,
i es nomenaria ja el govern de la Generalitat,
i començarien a governar.
El problema és què succeeix si després d'aquest ple
no hi ha un president investit.
Llavors, en aquest cas, el president del Parlament de Catalunya
hauria una altra vegada de tornar a fer una ronda
entre tots els grups parlamentaris
per veure quin pot ser el nou candidat.
I tornaria a començar una altra vegada el procediment.
De tal manera que tornaria a haver-hi un altre debat d'investidura,
amb un nou discurs, amb un nou debat,
i després una nova votació, que en primera instància
hauria de ser de majoria absoluta per poder ser investit,
i en segona de majoria simple.
I això es podria anar repetint, però amb un límit.
Perquè el que s'estableix és que si passat dos mesos,
des de la primera votació d'investidura,
no s'eligeix cap candidat a president de la Generalitat,
llavors el Parlament s'ha de dissoldre automàticament.
I s'han de convocar noves eleccions al Parlament de Catalunya.
Déu-n'hi-do. Em sembla que no crec que arribi, no?
Aquest extrem va a pob de tothom, eh?
Jo crec que per bé de tothom els polítics han de començar a fer política
i per tant han d'intentar arribar a un acord
per evitar que hi hagi inestabilitat en el nostre país.
En la Constitució del Parlament,
tornem a la Constitució del Parlament d'aquesta decena legislatura,
hi ha el que s'anomena la Mesa d'Edat.
Què és això, la Mesa d'Edat?
Bé, la Mesa d'Edat és una mesa que, diguem-ne,
dirigeix el ple de Parlament en el moment en què s'hi constitueix, no?
I està formada per...
El president de la Mesa d'Edat és el diputat de Mesa d'Edat
i està assistit per dos diputats
que són els dos més joves del Parlament de Catalunya.
I llavors, amb aquesta Mesa d'Edat, a continuació,
el que es fa és elegir el que seria la Mesa definitiva del Parlament
amb el president o vicepresidenta,
els dos vicepresidents o vicepresidentes
i els quatre secretaris de la Mesa.
Digues?
No, no, simplement és això.
És a dir, és mentre no hi ha una Mesa definitiva,
aquestes persones són les que fan provisionalment de Mesa del Parlament
i dirigeixen la sessió del Parlament.
El que comentàvem, aquest supòsit que comentàvem abans,
que, en fi, des de que s'hagués de convocar noves eleccions,
ha passat mai, això?
No, en la història del Parlament de Catalunya
mai s'han hagut de tornar a convocar eleccions.
Per tant, aquesta és una situació,
seria nova dins del nostre panorama polític
i, com dèiem abans,
quasi que seria millor que no succeïs.
Un cop, al fons, el Parlament ha investit ja
el president de la Generalitat en situa en aquest supòsit,
a partir d'aquí què passa?
És a dir, això abans de publicar-se el DOC i el BOE,
hi ha algun altre pas, diguem-ne,
a nivell d'Estat o a nivell de Catalunya, fins i tot?
No, no, no, simplement ja es produeix el nomenament
i comença a funcionar ja el nou govern.
És a dir, no hi ha nous requisits
perquè es pugui ja nomenar el president de la Generalitat de Catalunya.
Tal com ha quedat la situació,
aquesta disserregació de forces,
la incorporació de forces que no hi eren i que ara hi són,
com ara, bé, els ciutadans que pràcticament augmenta molt,
a triplic, la seva representativitat,
o la CUP que entra al Parlament a desapareixer de la Generalitat,
tot plegat, com ho analitzem?
És a dir, quin panorama es deixa?
La veritat és que, com deia abans,
un panorama, un pèl complicat,
ja en primer lloc per poder anomenar el propi president
de la Generalitat de Catalunya, no?
Perquè, de fet, el nostre Parlament, en aquests moments,
tenint en compte els programes electorals dels partits,
s'articula en base a el que s'anomenaria una geometria variable, no?
Depenent dels temes que s'hagin detractat, hi ha unes majories,
i depenent del...
Per exemple, si és qüestions relacionades amb el sobiranisme
o les institucions nacionals,
aquí hi ha unes majories molt clares,
i si, en canvi, estem parlant de polítiques socials
i polítiques econòmiques,
hi ha unes majories completament diferents.
Per exemple, si agafem els programes electorals
i analitzem els parlamentaris que estaven,
els partits que estaven a favor que es convoqués una consulta
sobre el dret d'autodeterminació,
doncs trobem que hi ha 87 parlamentaris
que això estava inclòs en el seu programa electorat
i 48 que estaven en contra d'una consulta.
Dins d'aquests 48 podríem incloure,
jo he inclòs a la suma, els 28 socialistes, de fet,
però vull dir, no està tan clar.
Els 20 socialistes, però no està tan clar,
perquè ells parlen que una consulta sí,
però hauria de ser legal, constitucional, etc.
I, en canvi, si agafem l'eix esquerra-dreta,
el que veiem és que la majoria del Parlament de Catalunya
és de dretes, de partits de centre-dreta.
Si sumem Convergència i Unió i el PP, fan 69 diputats,
i, en canvi, si agafem el centre-esquerra,
veiem que són 57 diputats sumant esquerra,
PSC, iniciativa i les CUP, no?
Per tant, això complica molt la governació, no?
I complica, en primer lloc, el que és el nomenament del president de la Generalitat,
perquè a l'hora de recolzar-lo s'haurà de veure si els grups posen més accent
en el que és l'eix nacional o posen més accent en el que és l'eix econòmic
i social.
Queda clar que Convergència amb 50 diputats no pot governar, no?
Amb 50?
A veure, amb 50 diputats es pot governar.
Es pot governar.
El que passa és que això requereix que per cada proposició de llei
hagi de pactar qui li recolzarà això, no?
Pràcticament és igual de complicat que governar amb una majoria simple més àmplia,
perquè no tinguis la majoria absoluta, eh?
Amb això no ens hem d'espantar.
El que passa és que hem de veure com reaccionen la resta de partits
i amb qui Convergència aconsegueix.
Convergència el que intentarà en un primer moment
és aconseguir una majoria estable parlamentària
i, per tant, tenir un soci de govern, no?
Però aquí són els altres partits els que veuran si això és factible o no
i si els interessa o no els interessa.
Jo crec que ahir el candidat a president de la Generalitat per Convergència i Unió
ja va llançar un guant als partits sobiranistes
perquè donguessin una certa estabilitat en aquesta legislatura
i recolzessin no només l'eix nacional,
sinó també la resta de polítiques que fes Convergència.
I sembla ser que la resposta del principal partit de l'oposició,
que és dels sobiranistes, que és Esquerra Republicana,
és la de parlem-ne, no?
Però nosaltres en el nostre programa,
respecte a les polítiques econòmiques i socials,
tenim coses que són molt diferents a les de Convergència
i, per tant, si estan disposats a pactar
és perquè també estan disposats a atendre
el que nosaltres creiem que és important
en temes econòmics i socials.
És a dir, que seran els culls que apareixeran
a la negociació en el camí, no?,
d'aquesta posició de formació.
Però això et dic que és molt important veure,
una, com es composa la mesa del Parlament,
perquè allà veurem si hi ha unes certes afinitats
entre Convergència i Esquerra Republicana,
i, dos, veure després quin és l'aposicionament
d'Esquerra Republicana en el ple d'investidura.
És a dir, si decideix recolzar en un primer moment
o si decideix abstenir-se en una segona votació.
Però ja et dic,
amb una abstenció únicament d'Esquerra Republicana
tampoc aconseguiria la majoria necessària
per ser investit en segona ronda.
És a dir, a fons, per dir-ho amb altres paraules,
podria ser perfectament
que fins que arribés el 25 de desembre
que no sapiguessin ben bé de forma clara
qui pacta amb qui, és a dir, no?
Segurament, segurament.
Jo crec que ara comença un període de reflexió
i de negociacions
i jo crec que fins a l'últim moment
no tindrem una resposta definitiva.
Això forma part de la lògica política, també, no?
Sí, sobretot perquè el que deia abans
és que a l'hora de composar una majoria estable
hi ha dos eixos que distorsionen moltíssim.
No és només una qüestió d'esquerra o de dretes,
sinó també és una qüestió d'independentistes
i espanyolistes, no?
I aquí això complica molt
perquè està clar que el partit que governi
s'haurà de posicionar respecte a les dues qüestions.
i això fa que si una qüestió pot tenir uns socis
i amb unes altres tindria uns socis completament diferents.
I, per tant, aquí o hi ha una negociació molt a fons
arribant a acords i cedint cadascú una mica
o llavors haurem d'anar amb una legislatura
en què Convergència haurà d'anar a pactar tema per tema.
I una sociovergència,
en un supòsit d'una sociovergència,
quins serien els esculls principals d'aquest camí?
Doncs hi ha dos esculls.
És a dir, si agafem el tema de l'eix nacional,
aquí hauríem de pactar
com es negocia la possibilitat de convocar una consulta
amb el dret a decidir,
perquè els socialistes amb això sembla que estarien d'acord
sempre i quan s'arribés a un acord amb l'Estat sobre com fer-ho.
I el PP en aquests moments tampoc està per el tema.
I l'altra qüestió és pactar
tot el que seria l'agenda econòmica i social d'aquesta legislatura.
I aquí potser sí que hi ha moltes diferències
entre els socialistes i els convergents.
És a dir, que tampoc no és una qüestió fàcil,
perquè hi ha diferències en els dos eixos,
en l'eix nacional i en l'eix social i econòmic.
Ja per acabar, Afonsa,
creus que per rei tindrem ja el govern constituït?
És una opinió, això?
Sincerament és molt agossarat dir-ho.
Jo crec que sí.
però no soc capaç de dir en aquests moments
amb quin recolzament i d'aquí.
Alguna imatge, se queda alguna imatge
de la jornada electoral d'ahir?
No sé, suposo que se deuria seguir la jornada electoral.
Alguna imatge o algun comentari
sobre les valoracions que es van escoltar
dels diferents responsables de partits?
A mi el que més em va sorprendre és
les diferències entre les enquestes electorals
que hi va haver durant la campanya,
l'enquesta que va fer pública a TV3
i després els resultats.
És a dir, o les empreses que fan aquest tipus de coses
han d'afinar la seva manera de treballar
o és que la gent definitivament s'avergonyeix
del que després realment vota.
I no ho vol dir públicament.
Bé, de fet, l'enquesta que es va fer pública
a les 8 del vespre encertava, això sí,
que Solidaritat desapareixia del Parlament,
però certament les forquilles
finalment no els corresponien massa
amb la realitat de les forquilles.
No, és a dir, va encertar una mica les tendències
que ja ara em va estar sorprenent,
però no va encertar les forquilles tampoc.
A mi això és el que més em va sorprendre.
I per el que et deia,
perquè o és que les...
Jo no crec que les empreses cerrin
i ho facin molt malament,
sinó que jo crec que és que la gent
comença a no voler dir què és el que vota
i això és una situació una mica estranya
que ens hauria de fer reflexionar a tothom.
Quan una persona comença a avergonyir-se
o a no voler dir què és el que vota
és que hi ha alguna cosa
que no funciona a la democràcia.
Ja per acabar,
tens alguna opinió formada
respecte a la votació de vots?
És a dir, aquests vassos comunicants
que poden anar a parar?
És que aquí hi ha també moltes coses.
La gent, també jo crec que ha votat
reflexionants a vegades,
en algunes ocasions sobre el tema de l'eix nacional
i en altres ocasions sobre l'eix social i econòmic
i depenent de cadascú ha anat variant
i això també ha fet fluctuar el vot
cap a si és l'eix nacional
entre els partits que creien
que es defensava clarament la independència
o els que no,
amb independència que fossin d'esquerra o de dreta,
sinó els que els hi eren més confiables a l'elector
i si el que primava era l'eix econòmic i social,
doncs jo crec que això podria ser un dels elements
que podria explicar la pèrdua de vots
també de Convergència i Unió,
que és el desgast que té quan vol govern
en aquests moments de crisi.
Estan prenent decisions
que són molt discutides i discutibles
i acaben desgastant-se
i la gent acaben de deixar-los de potar
i voten altres opcions
que proposin altres alternatives
que no siguin les de la retallada.
El triple de vots de Ciutadans,
d'on podem venir?
Bé, jo crec que venen essencialment
pel tema de l'eix nacional,
és a dir, ells ho tenen molt clar,
no volen una independència de Catalunya
i després hi ha un altre element
que crec que caldran valorar els politòlegs,
que és el tema d'aquesta lluita
contra l'establissement polític
i aquesta idea dels partits polítics tradicionals
són corruptes
i cal aire fresc, no?
I això ells potser també ho han sabut capitalitzar
i han aconseguit un vot
que en condicions normals
segurament hagués anat cap al PP
o cap al PSB.
Alfonso González,
gràcies per il·lustrar-nos un dia més
i ja anirem parlant aquests dies
perquè, clar, aniran sortint rumors
principalment,
després informacions verificades,
però seran unes setmanes
i uns mesos apassionants de seguir, no?
des del punt de vista polític
per tot el que pugui passar.
Molt interessant, seran molt interessants.
Alfonso, una forta abraçada i fins la propera.
Molt bé, gràcies, adeu.