Recte final, ara ha sigut el matí de Tarragona Ràdio,
passen uns 5 minuts de la 1 del migdia
i ens queda menys de mitja hora per acabar de parlar
amb alguns dels convidats que tenen a veure,
com dèiem, d'una manera o altra, amb l'Arxiu Municipal.
Tot aquest atramp final, un parell d'hores
que portem oferint-vos programa especial
des de les noves dependències de l'Arxiu,
des del magatzem número 2 de la Tabacalera.
I se'ns queden curtes dues hores per explicar-vos
tot el que dóna de si l'Arxiu Municipal.
Simplement, si us hem quedat amb més ganes,
us convidem a que vingueu avui a les 6,
a la inauguració oficial o qualsevol dia
que aperteu la segona planta de l'ascensor
d'aquí del complex de la Tabacalera
i fareu cap amb aquest hall, sala d'exposicions,
el que és l'entrada principal i la sala d'usuaris
de l'Arxiu Municipal.
I aquí us atendran, us faran la visita guiada
i tot el que convingui, perquè la voluntat
d'aquest trasllat de l'Arxiu no és només
encabir-hi els documents, donar espai
a tota la documentació que tenen,
sinó també fer que siguin més accessibles
a la ciutadania.
Acabem de fer aquest programa especial
amb moltíssima gent que tenim al voltant
de la taula.
A veure, que no em deixi ningú.
Francesc Perramont és promotor,
col·laborador de l'Arxiu
en un projecte que s'ha anomenat
projecte fotogràfic, que s'ha anomenat
capsa de sabates.
És professor, possiblement el coneixeu
com a professor de fotografia
de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Colla Escuda,
és representant de l'Associació d'Arxivers
de Catalunya i director de l'Arxiu del Port de Tarragona.
Colla, bon dia.
Hola, bon dia.
Ramon Marrugat, l'hem presentat abans,
ara sí que el deixarem parlar,
que a més tenim moltes coses que preguntar-li.
Ella va dipositar a l'Arxiu,
al fons de la llibreria, a la Rambla,
i serveix d'exemple per a tots aquests particulars
que han confiat en l'Arxiu
perquè custodien, guardin
i en definitiva facin difusió
d'aquest patrimoni documental tan important.
Ramon, bon dia de nou.
Bon dia.
Enric Pujol, és usuari de l'Arxiu
i ha estudiat a fons el que és el Club Gimnàstic
i tota la documentació que gira al voltant.
Enric, bon dia també.
Molt bon dia.
Joan Ribes,
president de l'Associació del Setge de Tarragona 1811,
una de les entitats en qui col·labora,
hi ha un vis-à-vis amb l'Arxiu Municipal.
Bon dia, Joan.
Molt bon dia.
Una altra de les entitats
que també col·laboren, es nodreixen
i es reverteixen la seva informació en l'Arxiu
és el Cercle d'Estudis Històrics i Socials
Guillem Oliver del Camp de Tarragona
en ve en representació d'aquesta associació
Jaume Llenbric.
Jaume, bon dia.
Bon dia.
I encara tenim amb nosaltres
l'Anna Isabel Serra,
investigadora, usuària de l'Arxiu,
professora d'Història de l'Art de la URB.
Anna Isabel, bon dia.
Molt bon dia.
No m'he deixat ningú?
Som molta gent.
Comenceu, això us sembla,
per parlar del projecte Capça de Sabates
2.0 del Francesc Perramon
perquè té certa pressa.
Francesc, explica'ns, recorda'ns
què era aquest projecte.
És un projecte que es va encetar
en una exposició que es va fer
al Palau Firali de Congressos de Tarragona
que es deien Capça de Sabates
on convidàvem els ciutadans
a prestar-nos algunes de les seves imatges íntimes,
de les seves imatges domèstiques
i amb la comissària que es deia Sílvia Itúria
que també és professora a l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació
es va fer una mostra
del que podia ser
el món domèstic dels tarragonins
intentant no tant buscar
unes imatges
d'un gran valor històric
sinó més aviat
conèixer com és el món quotidià dels tarragonins
a través de les fotografies domèstiques.
Aquestes fotografies
que en principi tenien el nou simbòlic
que ja és Sabates
perquè és allò de les fotos que guardem
a vegades en capces de Sabates
les vau digitalitzar
i ara formen part també
d'un fons que es conserva aquí.
Es poden consultar
a l'arxiu i per internet?
Sí, vam estar treballant amb en Jordi Piqué
com a director de l'Arxiu Municipal de Tarragona
i es va voler donar
molta més volada
amb aquell projecte
perquè com a exposició
era molt interessant
però òbviament
com a exposició
era una qüestió efímera
i d'alguna manera
primer es van digitalitzar totes
estan totes
consultables a l'arxiu
i es va crear una pàgina web
que es diu
Capça de Sabates 2.0
on es poden consultar
i al mateix temps
es pot continuar col·laborant.
Encara podem afegir
fotografies domèstiques
de quina...
En principi
la qüestió és
tractem que sigui
és un projecte petit
però creiem que
molt ambiciós
i molt especial
on bàsicament
el que pretenim
és salvar una mica
les petites històries
de la gent que ha viscut a Tarragona
hagin nascut
o no hagin nascut
hagin arribat a Tarragona
o en hagin arribat
i a través d'una petita tria
de les seves fotos domèstiques
10, 15
i sobretot
que ens expliquin
alguna història
sobre aquestes fotos
al final queda
un document íntim
que vist en perspectiva
parla molt dels tarragonins.
Busquem a internet
Capça de Sabates 2.0
i les trobarem
a més les trobarem
d'una manera molt excessiv
agrupades per...
La idea sempre és el cintegar.
Bàsicament és el nom del ciutadà
que ens ha cedit aquestes imatges
on hi ha gent jove
o hi ha gent més gran
i on podem fer
una mirada a aquestes fotos
que sempre visualment
són molt atractives
molt espontànies
molt plenes de poesia
però després també podem veure
com ells ens han deixat
una petita part de la seva vida
i això en perspectiva
ajuda molt a entendre Tarragona
i som una ciutat molt diversa.
Ara te posarem
una mena de compromís
perquè no ho havíem pactat això
i sempre és allò de dir
l'anècdota.
Francesc,
alguna fotografia que recordis
que sigui especial
quantes són les que conformen
actualment?
Ara actualment són unes 800
és un projecte que va neixent
però no sé
ara recordant una
per exemple
hi ha d'un noi
que deixa una fotografia
del seu pare
quan era bomber
aprens que els bombers
a Tarragona
fins a poc
era una qüestió
totalment voluntària
que anaven a les tardes
i explica el seu record
de com el pare
es passava els diumenges
a la tarda
al cinema
senzillament
veient pel·lícules
perquè en aquell moment
era impensable
que no hi hagués
una projecció
de pel·lícules
i hi hagués un bomber
però jo només per posar-ho
com parla d'històries íntimes
és un fill
que recorda la memòria
del seu pare
hi ha una qüestió
molt emotiva
i per altra banda
també conèixer
qüestions històriques
de la ciutat
com era el cos de bombers
als anys 50
i els cinemes
que ara han desaparegut
o sigui és fotografia
més explicació
una mica de...
el que apuntaríem
a nivell casolà
darrere la fotografia
la idea és aquesta
que això vista en perspectiva
ajuda molt
i no és tant
convidar els ciutadans
a que busquin fotos
molt antigues
ni molt extraordinàries
sinó que qualsevol
que visqui a Tarragona
si li ve de gust
doncs afegeixi
unes quantes fotos
i unes quantes històries
si voleu veure
i fins i tot col·laborar
doncs en aquest projecte
encara és obert
capsa de sabates
2.0
és una iniciativa
en aquest cas
d'en Francesa
per Ramon
professor
com dèiem
de fotografia
de l'escola d'art i disseny
de Tarragona
i bé
usuari
és un mig-mig
que vau fer
amb el...
Sí, ha estat una col·laboració
continuem treballant
i sempre hem buscat
que serà un projecte
que d'una manera o altra
sempre ha de tirar endavant
doncs Francesc
si tens temps queda't
si no
ja ens ha dit
que en sec desapareixeria
perquè l'hem enganxat
de mitja classe
tu mateix
n'he escapat
gràcies
bon dia
tu mateix bon dia
Ramon Amarugat
a veure
què té d'especial
a nivell de volum
i de documentació
al fons de la llibreria
a la Rambla
que vas cedir
a l'arció
Sí, bé
el fons de la llibreria
a la Rambla
no és tant
el fons comercial
de l'entitat
sinó que és
el...
reflecteix
l'activitat
diguem-ne
de la cultura alternativa
que hi havia a Tarragona
de l'any 68
a l'any 80
i vam tenir
perquè jo tinc
hi ha un interès personal
de sempre
perquè
les coses
que tenen
un mínim
d'interès públic
han d'anar
en un moment
que hi ha
una societat democràtica
que té
unes institucions
públiques
a l'abast
de tothom
doncs és allò
on han d'estar
i és allò
probablement
on normalment
les coses
estan més ben guardades
i perseveren
això
ja és una garantia
però en el cas aquest
hi ha una realitat
i és que
jo veig dos motius
per què ho vam portar
l'una
l'una
perquè n'estem convençut
i abans
n'estem posut
que és allò
però després
hi ha una altra
que és que
és per fer justícia
a aquella activitat
que
que nosaltres vam haver
deixat plogar
durant uns anys
molt difícils
i és
centenar i centenar
de persones
que hi van participar
allò
no consta enlloc
penseu que en aquell moment
la informació a Tarragona
estava en mans
d'aquell nefast diari espanyol
i no vull parlar-ne gaire més
perquè
perquè em fa
angúnia parlar-ne
i aleshores
un bon dia
em vaig trobar
i ara
i ara
i ara
i ara
i ara
i ara
i ara
i ara
i ara
que va abrir
un estudiat d'història
que em va ensenyar
que havia fet una
una mena de tagina
una cosa
sobre la vida cultural
a Tarragona
i no hi havia res
del que passava
a la ciutat
ell havia fet allò
de buidar
el diari espanyol
i esclar
i sortien
era impensable
és a dir
el que de la llibreria
passava a la ciutat
no hi sortia
clar
llavors em vaig adonar
de que
hi havia tota una part perduda
aquell món associatiu cultural
que no constava enlloc
que si feia una activitat
no sortia
a lo millor
el mateix dia
que hi havia
una gran activitat
sortia una cosa
és la comparativa
de lo que sortia
en els mitjans
i lo que
realment
passava a la ciutat
és espectacular
de fet
aquest fons
de la llibreria
La Rambla
que ha portat
la Ramon Marrugat
el tenim aquí
com a exemple
de diferents fons
de caire particular
personal
que us han donat
la documentació
a l'arxiu
Jordi Piqué
quants fons personals
gestioneu
aquí a l'arxiu
i guardeu
i custodieu
en aquests moments
ara disposem
de 25 fons documentals
i de 5 col·leccions documentals
a banda
del que estàvem
esmentant
a la llibreria de la Rambla
també cal destacar
ara no cal enumerar-los tots
però cal destacar
després també
l'Enric i han parlat de més
el fons del club gimnàstic
o el fons
de l'agrupació
excursionista
gimnàstica
de la Coral L'Àncora
del club de joves
fotografia bellbé
em sembla
que veig per aquí també
també
després de la fotografia
del fotó Víctor
del fotó bellbé
d'empreses
de les indústries
el VIAC
que era l'única fàbrica
de Batum
que hi havia aquí a Tarragona
i que es portava
a tot arreu
és a dir
de tot el que he
teixit empresarial
i associatiu
i també de persones
significatives
que anant depositant
els fons aquí
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
quin tipus de documentació
teníeu a la llibreria
a la Rambla
fotografies
Bàsicament
és curiós
que com que
havíem de demanar permís
per les coses que es feien
les coses públiques
doncs
això
és a dir
com que havíem
donat els permisos
una informació
i l'altra
el govern civil
esclar
els resguards
dels permisos
de les substituts
de permisos
ens ha servit
una mica
per
el testimoni
d'allò que hi ha allí
perquè si no
molt sovint
el que passa
que de vegades
demanava una cosa
i treurellats
en feia una altra
també
i sobretot
hi havia una gran quantitat
de coses
que no consten enlloc
ni hi ha cap paper
només que la memòria
dels que hi són
perquè tristament
i després
hi ha una cosa
que el Jordi Piqué
m'ho demanava sempre
fotografies
bé
potser
jo
aquí hi havia
un catedràtic
de fotografia
aquí
per l'ho vist
i jo
una bronlla
primera
no soc gens
aficionat
a la fotografia
jo crec
que en la lletra
escrita
i això
però
és que a més a més
hi ha un problema
en aquestes activitats
que he dit
del món associatiu
cultural de Tarragona
l'alternatiu
a l'oficial
per entendre'ns
doncs
el que costava
que la gent hi anés
i és que
s'ha d'entendre
tant si durant aquells anys
si no
els meus fills
ho van viure una mica
i encara ho expliquen
però els meus nets
això no ho entendran mai
que és que
no podies fer fotografies
primer
la gent no volia ser fotografiada
i és més
que si que arribava a un lloc
i veia una màquina
de retratar
el que feia
ja no entrava
és que hi havia
una prevenció
a la fotografia
allò que deia
que no et vegin
en aquella gent
és que
un document gràfic
una foto d'aquella època
té més valor
potser que depèn
de quina
sí sí
però ja procuraves
no fer
no espantar
excepte aquelles persones
més convençudes
els historiadors
això
tenia un drama
perquè les fotografies
reals del que passava
hi ha reunions
plenament clandestines
que ja no
sortirien
però jo parlo
de coses
amb permís i tot
això sí
si tractes
d'aquesta època
anem saltant de tema
perquè aquí tenim
diferents usuaris
de l'arxiu
que per qüestions
d'investigació
us nodreu
aporteu també
informació
a vegades
va molt bé
que vosaltres
feu aquesta informació
com dèiem abans
amb l'Anna
de formigueta
i ens ho poseu fàcil
a la resta de ciutadans
amb els llibres
que després publiqueu
Joan Ribes
és president
de l'associació
del Setge de Tarragona
1811
heu col·laborat
amb l'arxiu
justament i molt
pels actes
del Bicentenari
en quin sentit
hi ha hagut la col·laboració
nosaltres amb l'arxiu
hem col·laborat
i col·laborarem sempre
la col·laboració seva
ha estat aquesta vegada
de l'arxiu fotogràfic
vam fer una exposició
sobre el batalló infantil
que es va fer l'any 61
o sigui que feia 50 anys
que es havia fet
el batalló infantil
i vam pensar
que seria bonic
rememorar-lo
perquè la majoria
dels que hi vam anar
estaven vius
estàvem aquí a Tarragona
i ens agradava tot
el hàndicat va ser
trobar fotografies
fotografies de fa 50 anys
que la gent les guardés
en vam aconseguir
de particulars
unes quantes
però bueno
no per fer una exposició
vam anar a l'arxiu
i afortunadament
el Jordi Piquet
ens va dir
tenim l'arxiu
Bellver
el tenim a la vostra disposició
mira-te'l
i ens va accedir
no sé si hi ha més de 100
o 150
fotografies
de tots els actes
que es van fer
l'any 1961
commemorant
el 150 aniversari
del setge
que es va crear
el batallero infantil
vam fer una tria
de totes les que
nosaltres ens vam creure
millors
i amb això
vam poder fer
una exposició
a casa castellana
vull dir que nosaltres
si no hagués sigut
per l'arxiu fotogràfic
no ho haguéssim pogut fer
perquè en vam aconseguir
10, 12, 15
com a molt
i amb això
no es pot fer
una exposició
possiblement també
s'ha nodrit moltíssim
de l'arxiu
de la documentació
allò que dèiem
si no hagués sigut
per l'arxiu
no haguéssim pogut veure
amb la mateixa qualitat
llibres que ens parlen
sobre el Club Gimnàstic
editats per l'Enric Pujol
Enric
a tu et coneixen
a l'arxiu de sempre
també no?
Sí, no et pensis
Tots el del nàstic aquí?
Sí, suposo que sí
que passa que
a mi m'haurà de explicar
una cosa
que deia el Ramon
abans de les prohibicions
i això
i aquí l'any 70
hi va haver un recital
important
en aquell temps
de Paco Ibáñez
i del Pio de la Serra
que té una foto
amb aquest recital
l'any 70
l'any 70
al Polègi de Sant Pau
si te'n recordar
Ramon
i al Diari Espanyol
no hi ha ni a Sol
i no ha existit
aquest concert
és un exemple
ha tornat amb el que em preguntava
Amb el nàstic
passava això també?
Bueno
jo crec que hi ha
dues històries
al nàstic
la que es va publicar
la Josep Maria Recasens
està molt acurada
perquè ella era
el secretari de l'entitat
i ho vigilava
però és una història
molt administrativa
però la història
social, cultural
i esportiva
és una partida
que es pot consultar
a l'arxiu
fins a llavors
jo mai havia pogut
consultar llibres d'actes
mai a la vida
havia tingut accés
a aquesta documentació
i quan arriba
a l'arxiu municipal
de la sèrie
al gimnàstic
pots començar
a veure-la
i pots desentrenyar
coses
que realment
no havien succeït
i no sóc un historiador
sóc un periodista
afeixionat a la història
en aquest cas esportiva
però hem descobert
fets a la història
del nàstic
que fins ara
eren no coneguts
Per exemple
un que recordis
un que recordi
doncs el tema
el tema dels dèficits
mai els presidents
com avalaven
del seu propi patrimoni
perquè no sapigués
la dona
o els fills
i tal
sempre hi ha unes quantitats
llavors quan mires
els llibres d'actes
veus que d'aquells
60 milions de pessetes
que parlem
de l'any 86
85-86
no eren 60 milions
eren 120 milions
de pessetes
del que havia avalat
cada directiu
que havia avalat
Perquè les dones
no ho sabés
així és mateix
ja t'ho dic
i d'aquests directius
que es van arruïnar
amb el gimnàstic
i que figura
fets documentació
que hi ha
en partits
que se li va fer
un present
a l'àrbit
d'aquell partit
això consta
això consta llibre d'actes
com un present
un present
no vol dir una compra
però bé un present
important
que se li feia arribar
coses que fins llavors
no havies tingut
perquè l'associativa
del gimnàstic
és una mica
el que deia l'Anna
no te'n filles
entre cometes
de la informació elaborada
elabora la teva pròpia
vés a les fonts
és una mica el que vols
transmetre a tu
com a usuari
amb els teus alumnes
vés a les fonts
i després a partir d'allí
tu elabora
el teu propi
i suposo que t'hauràs
tomat amb això
el que passa que ho he fet
és que els estudis
són molt més rigorosos
molt més
pragmàtics
i els periodistes
no podem deixar
de ser periodistes
i alhora de elaborar
aquesta informació històrica
doncs sempre li donem
aquest toc
aquest cromatisme
periodístic
no?
Digue'm
que hagi citat aquest tema
perquè veus
veus allò que deia jo
del que sortia a la premsa
sí, això sí que sortia
això
la impunitat
dels que m'anaven
ella tan grossa
que jo recordo
de l'actura
de Jovanet
dels anys 50
els primers anys
les primeres copes d'Europa
famoses del Madrid
és a dir
a la premsa sortia
que el Madrid
ho publicava
tot allò que regalaria
en els àrbits
que arribessin el Real Madrid
aquella temporada
cap d'uns anys
això ara ja no es diu
i llavors sortia
que era un rellotge
d'ori brillants
de no sé què
un viatge a Canària
això sortia
això sortia publicat
perquè els ambaixadors espanyols
l'únic cosa que tenien a fora
era el Madrid
i la Flores
no tenien res més
i clar
penseu
però això sortia a la premsa
però en canvi
coses
no estic
no tenia prou
per sortir
els obres
però és així
Anem saltant de tema
perquè si no
no tindrem temps
de parlar
amb tothom
Jaume Llenbrich
bon dia
què és el cercle
d'estudis històrics
i socials
Guillem Oliver
del Camp de Tarragona
i quina relació
teniu amb l'arxiu?
Bé
som una associació
de ciutadans
de Tarragona
i també del Camp
que estem interessats
en temes històrics
socials
i diguem
que tenim una pota
molt gran
a la part
del que és la història
però que sempre
intentem cuidar
molt l'aspecte social
i aleshores
la finalitat
diguem
del cercle
és ajuntar-nos tots
i fer el que ens agrada
fer
que és
investigar
i donar veu
a totes aquelles
investigacions locals
que possiblement
d'una altra manera
no tindrien sortida
amb una editorial
més gran
o a la universitat
a vegades
costa
d'aquests aspectes
tants locals
d'estudiar
i com que hi ha gent
vull dir
no tot ho ha de fer
l'administració pública
perquè sí
també podem fer
nosaltres coses
en aquest sentit
teniu molta vinculació
amb l'arxiu
perquè teniu la vostra seu
aquí
vull dir que compartiu espai
i a més
us nodriu de la seva informació
i tot això
que investigueu
de caire social
després
s'acostuma
a tenir publicació
vaja
sí
de fet
tenim una relació
molt simbiòtica
en el sentit que
a banda de tindre la seu
aquí
i d'estar com a casa
per això estem molt contents
que la casa sigui nova
i àmplia
i gran
i com toca
perquè creiem
creiem que sempre
amb la feina que es fa
des de l'arxiu
sempre
acabem tenint
inèrcies similars
o sigui
arriba el centenari
de la guerra
del francès
el bicentenari
doncs
l'arxiu organitza coses
i nosaltres
doncs fem un llibre
o dediquem
un número
del que sé
a parlar
del
del
bicentenari
ens arriba
un
un dipòsit nou
a l'arxiu
i veiem
que pot ser interessant
i hi ha algú
que té ganes
de fer un llibre
no?
això l'arxiu
no el podria fer
el llibre
però nosaltres
sí que
donem la plataforma
i això passa
per exemple
amb el club de joves
va passar
a la guerra
dels florencers
i ara
d'aquí ja el tenim
a punt de caramelo
un llibre
precisament
sobre
les activitats
de la llibreria
a la Rambla
doncs ja en parlarem
ja en parlarem
perquè això mereix
una entrevista
de tots dos
com a mínim junts
m'agradaria acabar
aquesta taula rodona
i el programa
de fet
donant la paraula
a Coyosco
de representant
de l'associació
d'arxivers de Catalunya
i també director
de l'arxiu
del Port de Tarragona
en mi que
hem convidat
Coyosco
per posar en valor
la figura
la professió
de l'arxiver
d'aquella persona
que està al darrere
gestionant
i fent que tot això
al final arribi
al públic
no ho sé
tu mateixa
Bon dia
i gràcies
a veure
des de l'associació
que és la
diríem que és
a plega
gairebé 800 professionals
que es dediquen
a l'arxivística
i a la gestió
de documents
de tot Catalunya
es fan
moltes accions
però bàsicament
les
diríem
les principals
almenys
les últimes
ni les que tenim
ficat
el nostre objectiu
és en que el Parlament
de Catalunya
aprovi
la DUA
que és la
Declaració Universal
dels Arxius
que és un document
de l'any 2010
que va aprovar
el Consell Internacional
d'Arxius
i que s'ha traduit
al català
i que voldríem
que el Parlament
l'aprovi també
vam tenir
la mala sort
que el Parlament
es va
dissoldre
i ara
suposem que
quan es torni
què diu aquest document
perquè és important
aquest document
és molt important
perquè reconeix
la figura
de l'arxiver
i de l'arxiu
com a una peça clau
dins de la societat
sobretot
amb el tema
de la transparència
sabem que és un concepte
que a més a més
està molt
diríem
molt
a l'abast
de tothom
tothom
en parla
molt
de la transparència
i després
també
per aquesta doble
finalitat
de la transparència
i després
que els arxius
són els llocs
on resideix
la memòria històrica
d'una institució
d'una administració
o dels particulars
per tant
pensem
que amb aquesta
aprovació
per part
del
del màxim
estatus polític
pot tenir
un millor
ressalt
la nostra professió
estem parlant
de professionals
i de dignificar
potser
una
una professió
que
vaja
que activitats
com la d'avui
el fet que
l'arxiu municipal
de Tarragona
s'inauguri
en aquestes noves dependències
li dona la volada
potser que
que teniu
esteu contents
evidentment
estem molt contents
que s'inauguri
avui un equipament
com l'arxiu municipal
o com l'arxiu
en què
sobretot
en una ciutat
com Tarragona
tenim que és
una reivindicació
històrica
que tingués
d'unes
dependències
que tingués
unes instal·lacions
degudament
en acord
amb tots els fons
que té dipositats
no?
Volem agrair
ara si tanquem el programa
no tenim més temps
us volem agrair
molt la vostra presència
com a usuaris
com a entitats
de col·laboradores
Anna Isabel Serra
Francesca Ramon
Colla Escuda
Ramon Morrugat
Enric Pujol
Joan Ribes
i Jaume Llenbric
gràcies per venir
tanquem
agraint moltíssim
la feina
de les dues persones
que ens han fet
d'anfitrions
el cap
dels serveis
d'arxiu
municipal
el Jordi Piqué
i el Quim Nolla
cap de l'arxiu administratiu
moltes gràcies
i felicitats
per tenir aquestes noves dependències
i per la feina que feu
moltes gràcies
i fins una altra
gràcies a vosaltres