Aquest dimarts 11 de desembre hem viscut un moment important per la ciutat
quan hem vist que la flama de la nou dels omnis de Jujol
ha donat llum i vida al nou Teatre Tarragona
que ha aixecat després de més de 4 anys el Teatro inaugural.
Una marxa de torges portada per membres d'entitats i culturals de la ciutat
va unir els dos teatres davant de la mirada de centenars de tarragonins
que van voler viure aquest moment històric, com dèiem, per la ciutat.
L'alcalde, Jorafelis Ballesteros, va intervindre al final,
començarem pel final de l'acte que es va fer ja a l'interior del teatre,
aquest espectacle inaugural, amb diferents integrants teatrals, musicals
i de dansa, amb diferents protagonistes que també escoltarem.
L'alcalde ja en va cloure a l'acte i parlava, recordava,
que el Metropoles havia inaugurat pels convenients
i que en canvi, en aquest cas, al Tarragona, ho han fet entitats
d'artistes emergents i teixit objectiu i cultural de la ciutat.
Escoltem que deia l'alcalde just al final de l'acte
d'aquest any inaugural del Teatre Tarragona.
Gràcies per estar aquí amb nosaltres,
gràcies per compartir aquests moments
que són molt emotius per nosaltres.
Espero, desitjo, al febrer estarem a casa vostra,
que la capitalitat cultural de Ripoll sigui una fita històrica
per la teva ciutat, per Catalunya, pels països catalans, pel món.
Espero, de bo, de bo, que us serveixi per deixar un llegat millor
a nivell cultural i a nivell social a les futures generacions.
Gràcies, especialment, pel teu relleu
i ens veurem segur, segur, durant moltes vegades.
Som a terra de castells, som terra de castells,
i fa temps que sabem que una torre humana,
sense una bona pinya, una pinya equilibrada i compacta,
és molt difícil que s'enlairi i aconsegueixi tocar el cel.
Aquest vespre, els que som aquí,
i els que no hi són perquè no hi cabíem tots,
estem vivint un triomf de primer ordre.
Haver construït, entre tots i cadascun dels ciutadans de Tarragona,
la pinya més gran possible,
la més assentada,
una pinya immensa que ha possibilitat
que el nou teatre,
el Teatre Tarragona,
llargament anhelat,
finalment obri les seves portes
i aixequi el seu teló.
Aquest vespre,
alguns membres d'entitats ciutadanes
de teatre, dansa i música,
han traspassat en una desfilada plena de simbologia
el foc blau del nostre teatre metropol
a aquest nou espai cultural.
Un equipament, com he dit,
fet per tots i totes.
Fet també per a tots i per a totes.
El Tarragona ha encès la seva façana
i ha recollit així
els valors de la nostra joia modernista,
el Metropol.
Un teatre popular
que dona servei a molts tipus d'iniciatives,
que impulsa la formació i l'educació teatrals,
que comparteix i treballa amb i des de la proximitat.
Josep Maria Jujol ens va lliurar un teatre subtil,
ple de delicadeses amagades i properes
que ens han conformat i han conformat el seu caràcter
des que va néixer i el vam reconèixer com a nostre.
I no ho dubteu,
amb el traspàs d'aquest foc,
el Teatre Tarragona
es fa seu aquest caràcter amb orgull
per convertir-se,
per esdevenir igualment,
un espai per a totes aquestes entitats
que porten el foc,
que traslladen la força de la cultura quotidiana,
la força que ens fa ser realment capital cultural.
Malgrat els moments que vivim,
plens de dificultats i d'obstacles,
la màscara ens somriu
i la ciutat està d'enhorabona.
Després d'uns quants anys de lluitari,
finalment, el nostre tercer gran teatre
és una realitat
i converteix Tarragona
en un emplaçament de primer ordre
en el panorama de les arts escèniques.
Tres teatres repartits
entre la Rambla i el Camp de Mar,
Metropol, Auditori i Teatre Tarragona.
Ofereixen 3.000 cadires
per viure històries,
per gaudir-ne,
per crear-ne
i s'assumen a la constel·lació d'espais
i programacions de la ciutat
que ja s'han esmentat abans.
El Teatre Tarragona
obre les seves portes avui
i no les tancarà
un cop hagi passat aquesta celebració inaugural.
Durant els propers dies i setmanes,
tota la ciutadania, tothom,
podrà conèixer els avantatges
que comporta
la magnificència d'aquest espai.
Gairebé 700 butaques més
per a la nostra ciutat
i per al nostre territori.
Un escenari amb molta capacitat.
Un espai preparat tècnicament
per acollir espectacles
de mitjà i de gran format.
Un valor de promoció turística
i econòmica per Tarragona.
I, el més important,
un punt de trobada
i de cohesió
dels agents culturals,
dels creadors
i dels ciutadans en general.
D'altra banda,
un cop iniciat el 2013,
el teatre ens oferirà
una gran temporada
plena de propostes
atractives
i compartida
amb el teatre d'origen,
el teatre metropol.
Com les persones
que hem vist
al començament d'aquest espectacle,
durant el 2012,
també m'he preguntat
de quina manera
la cultura em transforma.
He vist
que més que transformar-me
realment
em conforma,
que des que em llevo
fins que me'n vaig a dormir,
estic en contacte contínuament,
estem en contacte contínuament
amb la cultura.
És allò que m'emociona,
que ens emociona,
que ens interroga,
allò que ens permet
continuar experimentant
i aprenent dia a dia.
la continuïtat natural
d'aquella curiositat,
d'aquella inquietud
que teníem d'infants,
quan inventàvem diàlegs
entre les noves
i boniques joguines preferibles
i muntàvem,
sense saber-ho,
un petit acte de dramatúrgia.
És aquella cançó
amb què em vaig enamorar,
aquella sensació
de sortir del teatre
amb la certesa d'haver
entès millor
certes sensacions
i reaccions humanes,
els sentiments
i les passions
que realment ens mouen.
De ben segur
que la ciutat es transformarà
en aquest nou teatre,
en molts sentits,
i que les nostres vides
quotidianes
també es transformaran
en vell.
Vull agrair i felicitar
especialment
l'arquitecte
Javier Climent,
que no sé on ets.
On té?
aquí.
Doncs un aplaudiment
pel Javier Climent,
que és l'arquitecte
d'aquest teatre,
i el teu equip.
A les empreses
participants,
malauradament,
més d'una,
especialment a Solius,
que és qui ha acabat
finalment aquest teatre
amb totes les seves dificultats.
Moltes felicitats.
Empresa seriosa
i compromesa
amb la nostra ciutat,
que ha fet el traspàs
d'una obra
començada
per a una altra
empresa
i que finalment
tingui aquest final feliç.
Gràcies també
a Josep Maria Rosselló,
l'artista
que ens ha ofert
el tríptic
d'aquí baix,
el pintor,
no sé on ets,
ni sé si ets,
però en tot cas
un aplaudiment
pel Josep Maria Rosselló,
sisplau.
I felicitats també,
no me'ls vull deixar,
perquè no per anònims
han deixat de fer
molta fenya,
a la gent
de l'oficina de projectes,
a la gent
de l'Ajuntament en general,
als treballadors
de l'àrea de cultura
que han fet
un treball extraordinari,
una corrada enorme,
al director
de l'espectacle,
també molt especialment,
en Sergi Guas,
una persona
de 17 anys,
és Carme?
Bé,
molt jove,
que a Tarragoní
que ha dirigit
tot aquest
espectacle inaugural
del Teatre
de Tarragona.
Com veieu,
tenim valors
importantíssims,
consolidats,
com l'Àngel Òdena,
o valors
que ja tenen
un futur
també important,
com el Sergi Guas,
i gràcies,
finalment,
a totes les entitats
i persones
que hi heu participat.
Per molts anys,
més,
Teatre Tarragona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
L'alcalde,
la potent veu
del bariton
Àngel Adana
va posar a prova
l'acústica
del nou teatre,
un aspecte,
de fet,
dissenyat de forma
molt acurada,
com ho explicava
l'arquitecte de l'obra,
en G.B. Climent,
que també va rebre,
i ara ho sentien,
alguns dels elogis.
Escolta,
ens sembla
una de les peces
que va interpretar
en directe
aquest bariton
d'arregoni,
que a més va recordar
que el seu avi
havia treballat
justament al teatre.
Escolta.
La libertà
de cangó
que iré
la defienda
con fe
con el amor
de una mujer
de amor
si hay que luchar
saber de niente
que
de saber
de morir
mas yo no pido
recompensa
a nadie
mientras consiga
mi ilusión
que no me falte
su querer
el ideal
de mi ambición
es el amor
que la quiero
y el ideal
de mi ambición
es que la quiero
nada me importa
en la vida
como la luz
de su amor
abre de celos
me impulsa
y ella me inspira
el valor
si ella me pide
en honor
y la vida
dueña
será
de mi vida
y mi amor
que la vie
viene
el amor
de una mujer
de amor
de mi corazón
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
les finals. Cadascun d'ells més matosser
que l'anterior. Ets l'obra
que és matossera. Mentre l'home
sigui un animal racional,
com a escriptor no puc fer que cap altre personatge
facin escena una cosa que no faria en la vida real.
Em permeto
recordar-te
que nosaltres no existim
en la vida real.
Què vols dir?
Saps molt bé
que ara mateix som personatges en un fragment
d'una obra que representa el teatre
a Tarragona. No t'enfadis
amb mi. Jo no ho he escrit.
Nosaltres som personatges d'una obra
i aviat veurem la meva d'obra,
que és una obra dins d'una altra obra.
I ells ens estan mirant.
Sí.
És molt...
és molt...
metafísic, oi?
No és solament
metafísic. És estúpid.
Preferiries ser un d'ells?
No! Què és? I ara?
Ah, decididament no.
Mira-te'ls.
I vosaltres, què?
Teniu algun suggeriment?
Deixa de parlar amb el públic.
Sento haver-ho esmentat.
Que n'és de curiós, oi?
Som dels grecs antics a Atenes
i estem a punt de veure
una obra que jo hi he escrit
i que tu interpretes
i ells són de Tarragona
o de Reus
o d'algun lloc horrible
per l'estil
i ens estan mirant
a l'obra d'algú altre.
Ah!
I si ells són també personatges
d'una altra obra
i algú ens està mirant?
Eh?
I si no existeix res de res
i tots som en el somni d'algú?
O encara pitjor.
I si només existeix
aquell senyor grassonet
de la tercera fila?
Això mateix és el que dic jo.
Mira,
i si l'univers
no és racional
i les persones
no tenen entitat pròpia?
Eh?
Aleshores podríem canviar el final
ja que no caldria
que s'adequés
a unes nocions
per establertes.
Oi que m'entens?
Esclar que no.
Vostès l'entenen?
Els personatges teatrals
no tindrien trets definits
i podríem triar
els nostres propis caràcters.
Jo.
Jo no hauria de ser l'escal
només perquè tu
ho has escrit així
podria
podria triar
de convertir-me
en un heroi.
Tu estàs suggerint el caos.
La llibertat és el caos?
La llibertat
és el caos?
Hmm.
La llibertat
és el caos?
Hi ha algú a la sala
que s'hagi especialitzat
en filosofia?
Jo.
Qui és?
De fet,
la meva especialitat
és la gimnàstica
amb optativa
la foliosofia.
Ets tan amable
de pujar, sisplau?
Escolta,
però se'n pots...
Cala, cala!
I fa res
si he estudiat
a la Rovira i Virgili?
Ah,
de la Rovira i Virgili.
Bé, és igual,
agafem qualsevol cosa,
és igual.
Mira,
m'està pujant la mosca
al d'una.
I ara què t'agafa, tu?
Home,
estem al vell mig d'una obra.
Com pots dir
qui és aquesta?
Estem a la inauguració
del Teatre Tarragona
i jo no tinc un final
per la meva obra.
I què?
S'han plantejat
qüestions serioses
filosòfiques.
Coi,
existim nosaltres?
Existeixen ells?
Quina és la veritable
naturalesa
de l'ésser humà?
És absurd, oi?
Absurd.
Què és l'absurd?
Quina és la barrera
entre realitat
i fantasia?
Qui és real?
On és la realitat?
Sis personatges
encerca l'autor
de Luigi Pirandell.
És que no, no.
És que no.
No, no.
No, no.
No, no.
Disprensi, senyora directora.
Ai, què més, ara?
És que hi ha uns senyors
que la demanen.
Ara assegem.
I sabeu prou bé
que quan assegem
no ha d'entrar ningú.
Eh, qui són aquests senyors?
Què volen?
Hem vingut
encerca d'un autor.
D'un autor?
Quin autor?
Qualsevol, senyora.
Aquí no n'hi ha cap d'autor
perquè no estem assajant
cap comèdia nova.
Millor, doncs, senyora.
Així nosaltres
podem ser la seva comèdia nova.
Ai, mira, ja ho veus.
Però si no hi ha autor.
No, llevat que ho vulgui ser
vostè mateixa.
Que voleu fer broma?
I ara, senyora directora?
De cap manera.
Al contrari.
Li portem
un drama
dolorós.
I podem ser-li la fortuna.
Feu-me el favor
de fer via
i no amoïnar
que aquí no tenim temps
per perdre'm guillats, va.
Em permetrà
de fer-li observar
que si es tracta
de guilladura
és aquesta precisament
la raó
del seu ofici.
Però...
Però què he dit?
Ah, sí?
Té, té, té.
Us sembla
un ofici
de guillats,
el nostre?
És fer semblar
de debò
allò que no ho és.
I sense que calgui, senyora.
Només per jo.
No és el seu ofici
donar vida
dalt de l'escenari
a personatges
fantàstics?
Us vull demanar
que considereu
que la professió
de còmic,
estimat senyor,
és una professió
nobilíssima.
Si ara com ara
els senyors
comediógrafs nous
ens donen
convèdies
pocasoltes
en lloc de
i ninots
en comptes d'homes,
sapigueu
que és el nostre orgull
haver donat vida aquí,
damunt d'aquest
enfostat
a obres immortals.
Sí, senyora.
Exactament.
Exactament.
Sí, senyora.
A éssers vivos.
Més vius i tot
que els que respiren
i van vestits.
Potser
més poc reals.
Però
més de debò.
Som del mateix paret.
Però com s'entén
si de primer deia...
No, no, no.
Dispensi.
Ho deia per vostè
que ens ha dit
cridant
que no tenia temps
per a perdre
amb tocats del bolet.
Mentre ningú
no pot saber més bé
que vostè
que la naturalesa
fa servir d'instrument
la fantasia humana
per a continuar
encara més alta
la seva obra de creació.
Bé,
està molt bé,
però on voleu fer cap
amb tot això?
Enlloc, senyora.
Enlloc.
Només demostrar-li
que es neix a la vida
de moltes maneres,
de moltes formes.
Arbre
o pedra,
aigua
o papallona
o dona
i també es neix
personatge.
i vos
amb aquestes senyores
que us ho en vol.
Portem teatre,
hem escoltat també
música
i de la bona
i dansa també
de la bona
en aquesta inauguració
de l'estat d'Aragona.
Va haver-hi un moment
de relleu,
de sanificació del relleu
de la capitalitat cultural
de la ciutat,
el relleu que ha agafat
la ciutat de Ripoll.
La tienda alcalde de la cultura,
Carme Crespo,
no al seu parlament,
destacava els 1.500 actes
celebrats aquest 2012
que han arribat a badir
a més de 900.000 persones.
No crec que m'equivoqui gaire
si dic que tots els que ens hem reunit
avui aquí,
en aquesta cita tan esperada,
considerem que la cultura
és part indestriable
de la nostra vida,
de la nostra vida quotidiana.
De fet,
la cultura és un element
que més o menys conscientment
ens transforma a tots
i a cadascú de nosaltres
de manera constant,
tant a infants com a adults,
tant a les persones
que ens dediquem a la cultura
com a les persones
que tenen altres ocupacions
i oficis,
perquè la cultura
és essencialment humana,
ens distingeix,
ens matiza
i ens converteix
en el que som.
I la seva utilitat
és senzillament aquesta
i és sempre present,
dia rere dia.
La cultura
és un bé social,
ens ofereix benestar
individual i col·lectiu
i fomentar la cultura
és també, sens dubte,
invertir en la salut
dels sers humans.
Any rere any
intentem fer-ho
i ens sentim especialment satisfets
quan podem veure
que s'inicia el camí
de nous punts d'encontre
pels creadors i ciutadans,
com aquest,
el Teatre Tarragona,
com la capsa de música,
com l'arxiu
i centre de la imatge.
Aquest 2012,
que Tarragona ha estat
la capital de la cultura catalana,
hem fet molts esforços
per projectar
tota la riquesa
que ens explica
com a poble
i hem aconseguit
fites tan rellevants
com l'obertura
d'aquests tres nous
equipaments culturals.
Al començament d'any
teníem dos objectius
molt clars
per a la capitalitat,
posant valor
i innovar,
és a dir,
d'una banda,
mirar el passat
i el present,
reconèixer
tota la feina
que les persones
del nostre teixit
fan dia a dia
per construir-nos
i contribuir
al nostre benestar personal
i, d'una altra,
projectar el nostre futur,
proposant
i assentant les bases
conjuntament
amb els agents culturals
d'un nou model
de gestió
i relació
liderat
des del govern municipal
i crec
que ho hem aconseguit.
En primer lloc,
Tarragona ha viscut
un any
de reconeixement
de creadors,
entitats,
gestiors,
professionals,
és a dir,
de persones
amb nom
i cognoms
que treballen
per la cultura.
Les xarxes
de comunicació
que hem creat
han visibilitzat
més de 500
artistes
i col·lectius
de la ciutat.
Alhora,
Tarragona ha viscut
l'any
de la reflexió
estratègica
conjunta
en què tots,
els més
i els menys
implicats,
hem pogut
contribuir
a definir
les necessitats
que haurà de cobrir
la nostra proposta
de futur,
el Banc de la Cultura.
D'altra banda,
Tarragona
també ha viscut
l'any
en què s'han obert
nous canals
de conversa
que han permès
el diàleg
directe
amb persones
que se situen
fora del cercle
estricte
d'implicats
en la generació
de cultura.
Set xarxes socials,
un web molt dinàmic,
un butlletí digital,
el col·lectiu
dels amics
de la cultura,
en definitiva,
xarxes
per interaccionar.
Tarragona ha viscut
l'any
del debat
sobre les potencialitats
de la cultura catalana
en el moment actual,
convertint-se
en cruïlla
de diversos
encontres professionals,
llibreters,
editors,
historiadors,
investigadors,
especialistes
en patrimoni,
arqueòlegs,
s'han trobat aquí
per parlar
del seu futur
amb motiu
de la capitalitat.
I, finalment,
Tarragona
ha viscut un any
en què ha definit
la seva marca
i s'ha posicionat
clarament cap enfora,
apostant
pels àmbits
en els quals
excel·lim
el patrimoni,
la cultura popular
i la fotografia
contemporània,
Tarracoviva,
Santa Tecla,
el concurs de Castells
i el Festival Internacional
de Fotografia Escan
han estat moments
que han tingut
una gran repercussió
dins i fora,
que ens han situat
al mapa,
més de 1.500 actes
amb gairebé
900.000 assistents.
La inauguració
del Teatre Tarragona
suposa el moment
culminant
de la capitalitat
de la cultura catalana
Tarragona 2012.
El fet
que el tancament oficial
de la designació
coincideix
amb aquesta obertura
joiosa
porta implícita
una altra càrrega simbòlica
perquè,
com podeu intuir
per tot el que he dit,
el projecte
de la capitalitat
s'ha desenvolupat
no pas
com una iniciativa
que s'esgotarà
amb l'any,
sinó com
el començament
d'una manera de fer
i d'actuar diferents,
des de l'administració
i en relació
amb la ciutadania.
Aquest any
ha servit
per iniciar,
no per cloure,
un nou camí a seguir
que continuarà
desplegant-se
i millorant
el 2013
i fins al 2017
l'horitzó
d'una altra fita
estratègica,
Tarragona 2017,
Jocs del Mediterrani.
Només em resta
encoratjar
els nostres companys
de viatge
perquè continuïn fent
la seva tasca.
El president
de l'Organització Capital
de la Cultura Catalana,
Javier Tudela,
perquè engresqui
altres ciutats
en aquesta comesa.
I l'alcalde de Ripoll,
Jordi Monell,
perquè la designació
que li traspassem
suposa un punt
d'inflexió útil
per a la seva ciutat.
Moltes gràcies
a tots i a totes.
El Parlament de Caramacrespo
i tot seguit
justament parlava
el president
de l'Organització
de la Capital
de la Cultura Catalana,
Javier Tudela,
que destacava
que la ciutat
ha aconseguit
ha demostrat
que vol fer
de la cultura
una eina
de cohesió social,
desenvolupament econòmic
i projecció internacional.
La cultura
és un dels signes
d'identitat
més clars
de la nostra
nació mil·lenària.
La cultura catalana
ens distingeix
i ubica
en el món
al costat
d'altres
6.000 llengües
i cultures
que existeixen
actualment
arreu del món.
La capital
de la cultura catalana
permet visualitzar
l'enorme
riquesa
i potència
de la cultura catalana.
Ho ha permès veure
en les vuit
capitals
de la cultura catalana
anterior
de Tarragona
2012.
Recordem,
Banyoles 2004,
Esparreguera 2005,
Emposta 2006,
Lleida 2007,
Perpinyà 2008,
Figueres 2009,
Badalona 2010,
Escaldes en Gordany
Principat d'Andorra
2011
i ho permetrà veure
en les següents
capitals
de la cultura catalana
immediatament
a Ripoll 2013,
Barcelona 2014,
Vilafranca del Penalès
2015
i Vic 2016,
etc.
Enguany,
la capital
de la cultura catalana
Tarragona 2012
ha permès
visualitzar
que aquesta ciutat,
que Tarragona,
vol fer de la cultura
una eina
de cohesió social,
de projecció internacional
i de desenvolupament econòmic.
Josep Fèlix Ballesteros,
Carme Crespo
i tot el teu equip
i totes les persones
que heu intervingut
en la capital
de la cultura catalana,
Tarragona 2012,
moltes felicitats,
moltes felicitats
perquè ho heu aconseguit.
Tarragona
ha fet
definitivament
de la cultura
un dels elements
distintius
de la ciutat
i amb això
se'n beneficia
Tarragona
i se'n beneficia
el conjunt del país.
Moltes gràcies.
El Ripoll
serà la següent
capital de la cultura
catalana
el 2013
en preparat
amb la 60ena d'actes
entre els quals
la recuperació
del cant de la Sibila
però també
faran un simpòs
internacional
sobre la portada
del monestir
d'aquest municipi
capital del Ripollès.
L'alcalde
Jordi Monell
també destacava
la importància
d'aquesta capitalitat.
Cultura
que inclou també
les experiències
i la manera
de representar
de viure
d'un poble
i d'això
Tarragona
n'heu donat fe
al llarg
d'aquest 2012
i d'això
Ripoll
en volem donar fe
al llarg
del 2013.
Ens emportem
el vostre testimoni
cap a les terres
del Pirineu
les terres fredes
avui especialment
sota zero
cap a les terres
de visigots
de bàndals
de musàrabs
de reconquesta
les terres
del Comte Guifré
que va iniciar
una primera independència
respecte als imperis francs
al segle nou
llunyà segle nou
fa més de mil anys.
Són oferta
aquest resum
d'ahir
la inauguració
l'acte inaugural
del Terce de Tarragona
i acabarem
amb aquesta nova peça
també interpretada
en directe
amb acompanyament
de camarada 21
del pariton
Àngel Oden

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!