3 quarts d'11 a la matè, seguim endavant
i ara parlem de reciclatge i prehistòria.
Són dos conceptes que aparentment no haurien d'anar lligats,
però segons una recent descoberta de l'IPES,
necessitat per a l'ecologia humana i evolució social,
fet el jaciment del muli de salt de Bimbudí,
a la conca de Barberà,
i això és aquí a tocar, aquí al costat.
Doncs bé, van lligats, van de la mà,
i ja hi anaven, de fet, fa 13.000 anys.
En volem parlar de tot plegat,
volem explicar-ho, com ha anat aquesta descoberta,
i és per això que tenim a l'altre costat el fil telefònic
el Manuel Vaquero, ell és investigador de l'IPES.
Manuel, bon dia.
Que, per cert, tu ara, si fa pocs minuts,
estaves dintre d'una cova, no?
A quin jaciment esteu, a Girona, treballant ara mateix, a l'IPES?
Estem en un jaciment que es diu el cau del roure,
que és un jaciment nou que estem començant a excavar aquest any.
Hem començat ara mateix.
I promet?
Bé, esperem que sí, a veure què trobem.
En principi sembla que pinta bé.
Molt bé. Escolta, anem a Bimbudí, al mulí de salt.
Expliques una mica, doncs, quina va ser l'inici d'aquesta investigació
i quines són les conclusions, a quines conclusions heu arribat?
Què heu descobert?
Bé, el que hem descobert, bàsicament, és que fa 13.000 anys,
les poblacions de caçadors que vivien al mulí del salt,
el mulí del salt era un abric que era ocupat, bueno, puntualment
per grups de caçadors,
doncs aquests caçadors, quan necessitaven una eina
per fer una activitat domèstica, qualsevol,
per treballar a l'espai, per processar la carn,
per qualsevol activitat domèstica,
doncs el que feien moltes vegades
era simplement agafar
una peça que trobaven pel terra
i que havia estat abandonada
per gent que havia viscut a l'abric
doncs anteriorment.
No sabem quant de temps abans,
però que havien viscut anteriorment.
Això és una cosa que
és molt complicada
de documentar arqueològicament,
i la importància de l'estudi
que hem fet al mulí del salt és que per primera vegada
és que un estudi sistemàtic que permet
documentar aquesta pràctica
per part de poblacions tan antigues com aquestes.
I per què ho feien això?
És a dir, per què tenien aquest comportament
podríem dir sostenible?
Ja fa 13 anys.
És un comportament lògic.
També el que s'hauríem de demanar
potser és per què no fer-ho, no?
Perquè, clar,
quan necessitaven una eina
tenien dues opcions.
Una, anar al lloc
on es troba el sílex,
on es troba la roca
amb la qual feien les eines,
que estava a diversos quilòmetres de distància,
amb la qual cosa comporta
una despesa d'energia,
de temps,
de feina,
o bé, simplement,
agafar el que tenien a mà,
amb la qual cosa s'estalviava
tota aquesta despesa.
Estem parlant d'un comportament,
podríem dir, racional,
de gestió dels recursos.
Si tens el que necessites al costat,
per què has d'anar a buscar-ho?
Simplement pel fet de fer una eina nova,
quan pots simplement aprofitar el que tens al costat,
encara que sigui brossa abandonada
per gent que havia viscut allà abans que tu, no?
Era habitual en activitats d'aquí encaire?
És a dir, domèstiques?
Sí, aquest és un tema interessant
perquè hem comprovat
que aquest comportament
es feia sobretot,
tenia lloc sobretot
per fer eines domèstiques,
eines que feien servir el propi llaciment.
És a dir,
les eines que feien servir
per curtir les pells,
per processar la carn,
per fer eines amb bosc,
és a dir,
les eines que es feien servir
al mateix lloc d'ocupació.
En canvi,
les eines de casa,
les puntes de casa,
que es feien servir fora del llaciment,
aquestes,
molt poques vegades,
es feien sobre...
es reciclaven,
es feien normalment noves,
no es reciclaven gairebé mai.
Hi ha una diferència molt clara
entre l'instrumental
fet servir a la casa
i l'instrumental
fet servir a les tasques domèstiques.
perquè els sílex,
Manel,
l'havien d'anar a buscar-lo molt lluny,
és a dir,
tenien que desplaçar-se molt
per fer...
No molt lluny,
el Conca de Barberà
és un indret
on hi ha molts aforaments de sílex,
però concretament,
des del Molí del Salt,
per trobar concentracions importants
de sílex,
has d'anar,
per exemple,
a l'espluga de Francolí,
has d'anar a fer
alguns quilòmetres.
Si l'eina que necessites,
la necessites de manera immediata,
no pots esperar,
doncs,
òbviament,
anar 5-6 quilòmetres
per anar a l'espluga de Francolí
a buscar els sílex,
potser és massa temps,
no?
És molt més senzill
simplement agafar
el que tenies a la vora.
Sí, sí,
no,
de fet,
llavors tampoc no hi havia
mitjà de transport,
eh?
Efectivament,
no havíem d'anar a peu,
o sigui...
Clar,
si havien de fer el dinar,
doncs,
al dia,
potser ho tenien complicat,
eh?
Efectivament.
Llavors,
deuríem també tenir problemes,
per conciliar,
diguéssim,
la vida.
Si hem d'anar i tornar
des a l'espluga de Bimbudí,
doncs ho tenim fotut,
sí.
Molt bé.
Situens,
perquè jo, clar,
a mi em costa de vegades
pensar què vaig fer ahir
o abans d'ahir,
situar-me en 13.000 anys
d'història enrere
amb costes,
sé d'en costa molt imaginar-m'ho.
Estem parlant de fa molt de temps,
estem parlant del paleolític superior,
no?
El paleolític superior,
sí,
sí,
és l'època del final
dels caçadors-recolectors,
abans del neolític,
doncs l'última fase
del paleolític
que és el període
dels caçadors-recolectors.
Quina mena d'home
com es hi havia llavors?
Bé,
els homes eren com nosaltres,
eren poblacions
d'homes moderns,
d'homes sàpients,
que eren anatòmicament
com nosaltres,
és a dir,
des del punt de vista
del comportament,
de les seves capacitats
comunicatives,
cognitives,
eren gent
absolutament com nosaltres,
cap diferència.
Es comunicaven verbalment o...
Sí, sí,
absolutament,
absolutament.
Heu de pensar
que era gent com nosaltres,
només que en lloc de viure,
doncs,
de tenir el mòdus de vida
que tenim nosaltres,
eren gent que vivia
només de la casa
i de la recol·lecció
de vegetals silvestres,
però des d'altres punts de vista,
des del punt de vista
intel·lectual,
des del punt de vista
espiritual,
si voleu,
des del punt de vista
cognitiu,
eren poblacions
idèntiques a les nostres.
Se sap en quin idioma
es comunicaven o...?
No,
això és impossible de saber-ho.
En aquestes poblacions
tan antigues,
no tenim cap destinònic
ni d'escritura
ni de res
que ens permeti
ni tan sols
apropar-nos
a aquest tipus
de qüestió.
Però hi ha alguna teoria?
És a dir,
hi ha algun investigador
que defensa
alguna teoria de com...?
No, la veritat és que
es sentava molt complex,
molt difícil.
No podem dir...
No podem...
Podríem fer especulacions.
Evidentment,
seria una llengua
que no tindria res a veure
amb les llengües llatines
que parlem ara mateix.
Però, clar,
més enllà d'allò
és molt complicat,
dir qualsevol cosa.
I geogràficament,
la zona d'Omuli de Sala,
és a dir,
aquesta zona de Vimbudí,
de la Conca de Barberà,
fa 13.000 anys
era molt diferent
a l'actualitat?
Era una mica diferent.
Sí,
era una mica diferent.
Segurament
el riu
estava menys enganxat
que ara mateix.
Hi hauria una sèrie
de balmes
al costat del riu
que ara no hi són
perquè la vessant
es va reconfigurar
posteriorment
en el començament
de...
Bueno,
fa aproximadament 10.000 anys
quan va començar l'Olusec,
és el període climàtic
i el període
en el qual vivim ara mateix.
Potser era una mica diferent
el que és ara,
però les característiques
fonamentals
del paisatge
eren molt semblants.
És a dir,
estem en un indret
que està a mig camí
entre la muntanya
i la plana.
Està en un indret
privilegiat
per arribar
a diferents tipus
de recursos.
Des del Molí del Salt
podien anar fàcilment
fins a les muntanyes de Prades
que estaven només
a 4 km del llaciment
on caçaven animals
de muntanya.
A la plana
de la Conca de Barberà
podien caçar
els animals
de la plana,
els arbos,
per exemple,
que viuen
en terrenes plans
o tenien el riu
al costat
en la qual cosa
podien aprofitar
també els recursos
fluvials.
És a dir,
era un paisatge
òptim
per una forma
de vida
que s'ha de recolectora.
La cova
de la Font Major
de l'Espluga
ja estava ocupada
en aquell període?
No hi ha evidències
que estigués ocupada
en aquest moment.
A la cova
de la Font Major
hi ha evidències
d'ocupació
del Neolític,
de la Neolítica Antiga,
és a dir,
aproximadament
uns 6.000 anys
més tard
i també hi ha
algunes evidències
que potser
indiquen
ocupacions
més antigues,
però concretament
d'aquesta època
del Paleolític Superior
no n'hi ha evidències
a la Font Major.
I el Molí de Salt
que era un poblat?
Era un abric,
era una balma,
una petita cova,
podríem dir-ho així,
amb una plana
al davant.
De moment
el que estem excavant
és només l'abric,
però no descartem
que fos un campament
molt més gran
i que hi hagués
fins i tot
cabanes
al davant,
a la plana
que hi ha
al davant de l'abric.
Però de moment
estem excavant
només l'abric.
I el que estem trobant
ens indica
que això
era un campament
de caçadors,
com els campaments
de caçadors
que es documenten
avui en dia
entre poblacions
actuals,
entre els
bushimans,
entre els
aborigins australians,
és a dir,
caçadors,
bueno,
poblats de caçadors
en àrees domèstiques
on vivien
les unitats familiars,
on feien els fogars,
és a dir,
un patró
molt similar
al de les poblacions
caçadores
actuals.
I una curiositat,
Manel,
com és que
el reciclatge
d'eines de pedra
durant la prehistòria
era un tema
que no s'havia tractat
fins a res,
és a dir,
no s'havia investigat
a fons?
Sí,
és un tema
molt complicat,
molt difícil
d'aproximar-se
perquè per saber
si una cosa
està reciclada
necessitem
d'alguna manera
un marcador
temporal
que s'indiqui
en un artefacte
què s'ha fet
abans
i què s'ha fet
després,
és a dir,
que ens indiqui
un abans
i un després,
ens indiqui
dos moments
temporals
diferents.
I una forma
d'apropar-se
a aquesta qüestió
és treballar
amb eines
cremades,
perquè en les eines
cremades
tu pots saber
el que s'ha fet
abans
que la peça
es cremés
i el que s'ha fet
després
que la peça
es cremés
i això
ens permet
accedir
a aquesta
temporalitat
de l'artefacte,
és a dir,
ens permet
saber que un artefacte
primer va ser
utilitzat
en una cosa,
va ser abandonat
i després
va ser
emprat
en una altra cosa,
és a dir,
ens dona
aquesta dimensió
temporal
que és fonamental
per abordar
el tema
del reciclatge
i aquesta dimensió
temporal
és molt difícil
d'assolir
si no tens
precisament
aquestes condicions,
és a dir,
si no treballes
amb materials
que han estat
alterats
d'alguna manera,
en aquest cas
que han estat
alterats
pel foc.
En molts
jaciments
on no hi ha
els percentatges
com en el cas
del molí del salt
d'eines cremades
és pràcticament
impossible
accedir
a aquesta qüestió
i per tant
és un tema
que segurament
i és una cosa
que estem
començant
a constatar
ara mateix,
segurament
el reciclatge
era més important
en realitat
el que fins i tot
indiquen
les dades
que tenim,
perquè segurament
les dades
es limiten només
per exemple
no podem dir
que una peça
no cremada
no va ser reciclada
potser sí,
no ho sabem
no ho podem saber
ho podem saber
només
amb les peces
cremades
i per tant
segurament
estem documentant
només
una petita part
del reciclatge
que es feia
en aquells moments
que segurament
era molt més important
Ara, Manel
amb aquesta descoberta
que com molt bé
dius
esteu documentant
què passarà?
És a dir,
on anirà
aquesta descoberta?
Elaborem
les revistes
científiques
més importants
d'arreu?
Bé, la notícia
ha sorgit ara
perquè acabem de publicar
efectivament
a una revista americana
a la Jornada Foreclorical Science
acaben de publicar
aquest estudi del reciclatge
precisament
la notícia ha sortit
perquè ha sortit publicat
en una revista
molt important
una revista internacional
I a partir d'aquí?
Bé, a partir d'aquí
doncs
això
ara estem preparant
un article
també
per publicar-ho
en una revista
de la Conca
Bé, això
la recerca
continuarà
òbviament
en el futur
i les treballs
en el mori del salt
continuaran
esperem
durant molts anys
portem ja
des de l'any 99
treballant el llaciment
i ens queda
moltíssim llaciment
per excavar
o sigui que si tot va bé
i les condicions econòmiques
se'n respeten una mica
la feina continuarà
durant molt de temps
Aquest és un altre cavall
de batalla
Sí, ara mateix
és molt important
tenim molts maldecaps
per tirar això endavant
però bueno
tampoc hem de ser
més pessimistes
del que cal
jo penso que
ho tirarem
tot endavant
amb optimisme
i fent descobertes
importants com aquesta
que els humans
ja reciclàvem
i ja parlo
en primera persona
fa 13.000 anys
doncs escolta
Manel
gràcies per explicar-nos
Manel Vaquero
investigador de l'IPES
i deixem que puguis tornar
cap a...
deus tornar a la cova
ara, no?
ara torno a la cova
i deveu estar fresquets
allà dintre
doncs bastant fresquets
sí
doncs escolta
tapa't, eh?
molt bé, gràcies
una forta abraçada
vinga, igualment
gràcies, adeu
El matí de Tarragona Radio