Doncs sí, ara mateix parlarem de teatre,
i és que aquest dissabte dia 7 de juliol
arriba l'obra Històries curtes en espais tancats
a càrrec de la companyia 45 RPM.
Escolteu-me una miqueta de la seva banda sonora?
Fins demà!
Escolteu-me una miqueta de la seva banda sonora
de la companyia 45 RPM en aquestes històries curtes en espais tancats.
I per parlar-nos tenim per una banda el seu director, el Vicenç Canyón.
Vicenç, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Nerviós.
Home, és que ja ho tenim aquí a sobre, eh?
És aquest dissabte al Teatre Metropol, o sigui, ja està, eh?
Aquesta nit he dormit molt poc.
Doncs imaginem el divendres.
Dissabte, dissabte, dissabte.
No, no, dic divendres, encara dissabte.
Déu-n'hi-do.
I com ho fas, això dels nervis?
Doncs mira...
Fem teràpia, ioga...
No, no, no, no, tindrem nervis.
Tindrem, tindrem, no?
S'ha de tenir una miqueta.
I també ens acompanyen dues de les seves actrius,
de les actrius que podrem veure sobre l'escenari del Metropol.
És la Maribel i la Mari Carme.
Maribel, bon dia.
Bon dia.
Mari Carme, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Com estan també els vostres nervis?
Com prova?
Com està?
Bé, doncs també tenim nervis, clar,
perquè quan has d'estrenar, doncs sempre et pica una miqueta, no?
Sí.
Sí, sí.
A part que si t'agrada el paper...
Aprova-te una miqueta, sisplau.
A part que si t'agrada el paper, doncs ho fas amb molta il·lusió
i surt fet bé, sempre surt bé.
La gent surt contenta.
Doncs fem una cosa.
Abans d'entrar amb el paper,
que ens explica una miqueta el Vicenç
què us ha fet treballar,
què és el que podrem veure sobre l'escenari del Teatre Metropol.
Són bones pancaires, aquestes dones?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Ai, ara no m'ha agradat, eh?
Aquest sí, sí, sí, sí.
Agafa't-ho com vulguis.
Ha allargat molt la sí, sí, sí, sí, eh?
Sí, sí, emperatriz.
Que parli bé, perquè si no nosaltres som tot dones
i no té gaire...
Tens la de perdre.
Vicenç.
Sí, sí, sí, sí que sí.
Doncs bé, com diu el títol, històries curtes.
En espais tancats, doncs són històries curtes.
En espais tancats.
Vull dir que són...
Ja s'explica personal.
El públic veurà que són sketchos, curts, no tan curts, divertit tots,
i que l'únic que volen és que la gent passi una estona divertida
i que se n'oblida una miqueta de tot el que passa fora del teatre.
Home, és una miqueta complicat, eh?
Sí.
A més, sentint la banda sonora per allò que tracta i com va...
Sí, inclús ja has vist que hem fet...
Jo crec que heu posat el dit a l'anàfra.
Saps què passa?
Que s'ha de fer moltes vegades una miqueta de crítica
perquè el teatre també és satíric.
Això de...
Una miqueta de broma i...
Perquè, clar, què millor que dedicar una cançó als banquers?
Ostres, pobres gent.
O pobres.
Pobres gent que som...
I lo malament que ho estan passant.
Exacte.
Pobres gent.
Que no tenen...
Caure.
Exacte.
Anava a dir una altra expressió, però...
Doncs això.
Això són cinc cèntims del que veurà aquest dissabte el públic.
Ens ho passarem bé, pel que sembla, no?
Segur.
Segurament que allò que deies, com hem agafat la part satira,
la part de riure, la part de passar-nos-ho bé,
que millor, no?
Afrontar-ho d'una altra manera i mirar-ho amb els altres ulls
a sobre l'escenari.
I com són situacions que més d'un li ha passat,
el que veurà...
Llàstima que no sigui la tele, Maribel, Maricarma.
Heu vist la cara que acaba de posar ara mateix el Vicent?
Ha posat una cara com dient, no n'heu passant mai, n'heu passant mai...
No, però sí que són situacions que quasi bé,
si no totes, alguna t'ha passat, eh?
Sí.
Sí, sí.
I, clar, estant vistes amb clau d'humor,
doncs encara fan més gràcia, no?
Perquè algunes no són situacions que quan et passin
tu passis divertit,
però nosaltres, al posar-la sobre l'escenari,
doncs, clar, busquem la part aquesta més d'humor
i llavors, doncs, tu passes bé, no?
Traient la punta, diguéssim.
Traient la punta llapis, no?
Exacte, exacte.
Molt amable.
Quin seria el paper de la Maribel?
És que fa molts...
Fa molts papers, però...
Maribel, però quants fas? Això és explotació.
Totalment.
Ja està marat, ja.
El full de reclamacions.
No, el que passa és que, com que són històries molt curtes,
doncs, gairebé intervens, no en totes,
però amb bastantes històries, no?
I després, clar, passa que aquest any nosaltres érem un grup més nombrós
i aquest any, doncs, bueno, per circumstàncies
hi ha hagut persones que ho han deixat
i, clar, llavors ens ha repartit, som menys
i toquen més papers.
No és perquè siguis ni millor ni pitjor,
sinó que és que te'n toquen més.
I la Mari Carme?
Doncs també entro en diferents sketchos
i, però és això, trobar-te en el paper
i saber-ho fer amb aquella gràcia que després
tu disfrutes i als altres els agrada de veure-ho.
Per això que siguin sketchos,
és, podríem dir, fins i tot més fàcil?
Allò que dius, no és un paper sencer
que m'he de memoritzar?
Si no són coses així, com que ràpides,
segurament que...
No ràpides, no tan ràpides, vull dir que millor...
Home, són sketchos, no?
Jo me refereixo a una obra d'aquelles solenes...
Evidentment, el que vam fer l'any passat
de Calamar era tota sencera.
Exacte.
I aquesta vegada no entenc.
Sí, perquè ara feia dos anys
que no havíem fet sketchos.
Feia dos anys que fèiem obra completa
amb un personatge únic,
però potser la gent ho enyorava, això, no?
I també enyorava que cantéssim una mica,
que no...
Aquí ja també entrarem, eh?
A veure, aquestes aixos que veu...
Això de cantar, cantar...
Bueno, doncs intentem.
Home, en el moment que fem soroll amb la boca,
sigui bo, sigui dolent,
ja és soroll de música, no?
La gran majoria o són sons, no?
A veure, s'ha d'entendre que som amateurs, no?
Doncs a veure'ns el que tenim
és ganes de fer-ho el millor que sabem.
Per cert, li he dit que teníem a la Mari Campbell
i també a la Mari Carme,
però hi ha molta més gent
que surt sobre l'escenari, Vicent?
Som vuit actrius.
La Rosa Gairà, la Pilar Polo,
la Montserrat Serra,
la Tony Romà, la Maria Tur,
la Núria Carazzo
i aquestes dues floretes que tinc aquí.
Molt bé.
I com es domen aquestes dones?
A veure.
En Valeriana.
Jo amb Valeriana
i pastilles més fortes, ja.
Abans, fora d'antena,
parlàvem tant amb la Maribel
com amb la Maria del Carme
i comentàvem
quant de temps fa que esteu
amb la gent de 45 RPM?
Em deia la Maribel
que gairebé 14, 13, 14 anys.
17 anys.
17 anys?
El grup en si, no?
El grup en si, 17 anys.
Fa enguany.
I des del principi
hi ha alguna de les actrius que està?
Ah, Vicent.
Les dues primeres,
per això estan...
La Rosa i la Pilar
fan des del principi.
La Rosa Gairal va ser, diguéssim,
la que va engegar aquest grup.
Molt bé.
La que em va cridar
i va dir, vinga,
què, fem un grup de teatre
allà l'any 94.
L'any 94.
Em sembla que va ser, sí.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, sí.
La d'obres, la de coses.
Una per any.
Una obra per any.
Això, per si la ve gent
que haurà passat, haurà sortit.
Sí, exacte.
Sí, per què, doncs...
Totes són fetes per mi
perquè les feia a mi de parelles
i així és més fàcil per a elles, no?
T'enamores del personatge,
que ja ho dic jo.
Com?
T'enamores del personatge.
Home, clar, perquè està fet per tu.
Ah, per això.
Una meravella.
I treballes molt a gust.
Sí, sí.
Però això és una meravella, Vicent.
Bueno.
Però això també vol dir que abans,
clar, abans de començar a fer-ho,
a començar a tirar-ho endavant
el que seria l'obra,
recordem aquesta obra que s'estrenarà.
No sé si s'estrenarà.
Sí, sí, sí, s'estrenarà.
S'estrenarà aquest dissabte,
dia 7 de juliol,
al Teatre Metropol.
Exacte.
L'hora, les 10?
No, a les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda.
Ho fem a les 7 de la tarda
perquè la gent pugui anar a sortir
a prendre alguna coseta
i després veure els focs.
Que és l'últim dia que hi ha
el dels focs.
Molt ben pensat.
Del 7 a les 7.
Vull dir, més fàcil i impossible.
7, del 7 a les 7.
Fantàstic.
Al Teatre Metropol.
Exacte.
L'únic que no són 7 euros l'entrada
i no tenen som 10.
Però 10, està molt bé.
Jo crec que és un preu
d'aquests anticrisis.
Dos tallats i un croissant.
Veus?
Veus?
Ell ja ha calculat.
El Vicenç ja l'ha calculat.
10 euros.
O a la plaça de la Font.
Un parell de cervesetes.
Depèn de cap.
Depèn de cap.
Però una cosa, Vicenç.
Les entrades ja es poden comprar
anticipades.
Però clar, si algú s'està escoltant ara
i diu,
m'hi ha tant sal al Teatre Metropol
a comprar les entrades,
que es donin pressa per si de cas.
Vull dir que després es trobin
que no n'hi ha.
No, home, no.
No ens dormim.
No ens dormim per si de cas.
En queda, en queda.
En queda.
En queda.
Home, tenint en compte la família,
els amics,
no només de...
Sí.
I tenim públic fidel.
I de tots els col·laboradors.
Exacte.
És això el que pensava.
No tan sols la família.
La família hi té interès,
però hi ha molta gent
que ens té a nosaltres ja
com per...
Fitxats, no?
Esperant a veure si
quan tornem i quan hi tornem.
A veure què fan en guany, no?
Sí, a veure què fan en guany.
Sí, sí.
I sempre per aquestes dates, Vicenç?
Sí, sí.
O no, sempre és al final de juny,
però en guany per problemes...
Bé, de l'Ajuntament
és el dia que et dona.
Que el torgan, sí.
Mai havíem acabat el mes de juny,
sempre havíem estrenat,
però aquest any ens van dir...
Primer ens van dir el dia 8,
el que passa que com hi ha
tot allò de l'home del paraigües
i tot això per no coincidir i tal,
doncs vam canviar el dia 7.
Però mai havíem...
El juliol no ho havíem estrenat mai,
sempre 25, 26 de juny.
De juny, sí.
Coincidint amb el curs escolar
perquè la majoria,
quasi totes,
menys la Maribel,
són mestres.
És curiós.
Aquest grup va néixer
d'un casal d'estiu
d'aquests que fan els mestres
per aprendre coses.
Sí.
I jo vaig fer un curset de teatre
i a partir d'aquí...
Et van enredar
i et quedes enganxada amb elles
i ja estàs.
I ja veuràs on són les mestres
i les afegides.
I les afegides.
No, però està bé, està bé.
Doncs llavors, però...
S'ensenya bé a les mestres?
No.
Això sí que pot passar.
No.
És un no...
No.
Per això la que té més obedient
i més tot
és la que no és mestra.
justament.
Però és un compartir
molt agradable
i molt facunt.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Tornem al sí, sí.
Sí, sí.
Traiem una miqueta de ferro,
traiem una miqueta de ferro...
No, però és molt bonica
i jo estic encantada.
Si fa el que la canalla fa...
Calla!
Si no estava parlant...
Igual, igual.
Traiem una certa atenció,
traiem una certa atenció...
Home, és que...
El teatre està concebit
com un teatre de teràpia, no?
Aquest grup...
La gent venen a passar-s'ho bé.
Clar.
No, venen a...
Ha de s'estressar-se, no?
Només faltaria que vinguéssim allà
a emprenyar-se
i agafar enrabiades.
No, no, no.
Per això faig conya,
però bueno.
Sí, sí, sí.
I heu descobert
part de vosaltres...
Home, la Maribel
porta molt de temps
ja sobre l'escenari,
però es descobreixen parts
de tu mateixa
que no saps
fins que no arribes
al teatre?
Sí, perquè jo quan vaig començar
va ser perquè dues amigues
ja eren del grup
i em van dir
per què no vens?
I home, doncs bueno,
sí, a mi m'havia agradat
sempre a l'escola
o les monges havien fet papers d'això.
Però vaig pensar,
bueno, doncs jo
el primer any
vaig dir
jo sí he de sortir
però a mi no em feu parlar
perquè la veritat
és que em feia molt...
I ara no para.
I ara diu
jo he de parlar
si no no sortiré.
Doncs bé,
això una mica
em va ajudar
a descobrir
que no era tan tímida
com me pensava, no?
Que podia ser més oberta
i que podia ser més decidida
i això, doncs,
m'ha ajudat.
I després,
el que dius tu
que pots arribar allà
amb moltes preocupacions
que tens
de coses que et passen
cada dia,
problemes,
problemets
i arribes allà
i com que ens ho passem
perquè quan no diu una tonteria
una en diu una altra
i quan no, doncs,
expliquem xist.
Vull dir,
és un ambient
que et fa oblidar
de moltes coses
que portes
a sobre la teva esquena
i en canvi,
doncs, allà
et passa tot.
Vull dir que això
a mi m'ha anat bé
per aquest costat, no?
Mar Carme?
A mi m'agradava molt
participar
a la mostra de teatre
quan estava a l'escola
i portava els nens
junts amb un altre company
i ara tinc l'experiència
que tot allò que passava
que és el que deia el Vicenç
tot allò que passava
amb els nens
ara trobo que em passa a mi, no?
Però em fa gràcia
perquè amb ells
vaig disfrutar molt
i ara continuo disfrutant.
Jo li dic
més salt, més salt.
Com a ella,
jo ja la canalla.
Igual.
Sí, sí.
Hi ha algunes que coincideu?
Que coincideu?
Nosaltres dos, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
I precisament
no es pot fer falta una mena.
No, és que esclar.
Són tres.
El que sí que et puguem dir
és que
nantros dues juntetes
cantem
totes dues.
Ah, sí, és veritat.
Això sí.
Clar, perdó,
la cançó està per allà.
Un minuer.
Perquè, bueno,
es pot dir
de què va l'esquets
una miqueta.
L'esquets
és la situació
d'una partera
i la Maria del Carme
és la sogra
i jo sóc la mare
de la partera, no?
I llavors, doncs,
clar,
ella està allà
amb els dolors del part
i nosaltres estem allà
intentant ajudar-la, no?
I ha de ser un nen
i nosaltres som
abueles carques
i ella és una mare moderna.
I és que
aquesta pobre mare
ja ha passat tres cops.
Ha tingut tres nenes.
Tres nenes.
I que ha de ser nen
per anar-se'n.
I és nen.
I és nen.
Però ella està farta
perquè ella no volia estar allà.
ella no volia quedar-se embarassada
no volia estar un nen
i aquesta
és mi part
comencem així
l'esquets, no?
Que l'emprenyament
d'aquesta dona
a punt de parir un nen
que no el volia
però bé
però que bé
Però que ha sortit així, no?
Ja està
i les
elles estan contentes
perquè és un nen
i un nen
i un nen
Hem sentit al principi
de l'entrevista
la música
o una de les cançons
o de les coses
que podrem sentir
he sentit
que era com una espècie
de reversió
o versió
feta a la vostra
d'una cançó
força coneguda
tot anirà més o menys
per aquí?
No
Hi ha també principals
Hi ha per exemple
la cançó aquesta
que canten
sobre el minuet
del nen
ja ve el nen
és original
és vostra
Sí, sí, la Maria Tur
una d'aquestes
que és professora de música
l'ha composat
l'ha composta
Molt bé
O sigui que trobarem
versos originals
diguem-ne
Sí, sí
versions adaptades
Adaptades
Sí, sí
Sí que més d'una vegada
farem allò que
acompanyarem la música
Ja veuràs
Com vindràs
No la cantarem
però jo que
l'acompanyarem
Sí, sí
Sí, algunes sí que tindran
Què dius?
El públic té deures
El programa demà
s'ha de prendre la tornada
Sí, sí
Ens la fareu prendre
A l'estribillo
de cantar almenys
per animar
la cançó final
Sí
Molt bé
Doncs recordem que serà
ja
és que ja
està aquí a les portes
serà aquest dissabte
dia 7
a les 7
el preu d'entrada
és de 10 euros
i tindrem els 45 RPM
al Teatre Metropol
Maribel
Miralcarma
Vicenç
Sílvia
Moltíssimes gràcies
Gràcies a vosaltres
Sí, la Rosa
Gràcies per venir
i fins la propera
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies