.
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Hola, bona tarda, en Punxol, les 6.
A partir d'ara podran seguir en directe a través de Tarragona Ràdio,
el Paragó de la Festa Major, el Paragó de Santa Tecla.
Ja ho saben, a través del 96.7 de la freqüència modulada,
si són fora de la ciutat o no tenen un aparell de ràdio al costat,
també ho poden fer a través de la nostra pàgina web,
www.tarragonaradio.cat.
Els saludem nosaltres des de la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
D'aquí a uns instants, d'aquí a uns minuts,
començarà un dels actes principals de Santa Tecla,
el Paragó que dona el tret de sortida al tram important
de la Festa Major de la ciutat.
En guany hi ha, per tercer any consecutiu,
pregonera. És una dona, es tracta de Franca Masso,
la cantant Algaresa, referent internacional
de la música mediterrània i catalana.
L'any passat, si us recorden,
la pregonera va ser l'escriptora tarragonina
Montserrat Abelló.
L'any 2010, una altra dona, com dèiem,
va ser en aquell cas l'atleta Natàlia Rodríguez.
A la plaça de la Font també hi ha festa,
tota la gent que espera escoltar el prego
a través dels altaveus que s'han instal·lat,
i espera també per l'arrencada de gegants
i la que serà la primer emparit o roca oficial
interpretada en aquesta festa major.
Plaça de la Font, Josep Sunyer, bona tarda.
Hola, bona tarda, Tere, bona tarda a tothom.
Doncs sí, som aquí al peu de la plaça de la Font
on aparegem veure, un cop finalitzin els tractes de dalt,
a la sala de plens de l'Ajuntament,
aquesta arrencada dels gegants,
la tradicional arrencada dels gegants.
I abans, però, haurem pogut també escoltar
el primer emparit o roca de les festes,
just abans d'aquest moment en què els diferents gegants
de la ciutat es reuneixen aquí a la plaça de la Font
per fer l'arrencada que els portarà
per diferents carrers de la ciutat.
Haurem vist abans això, aquesta exhibició,
aquest son de les festes del primer emparit o roca,
que en aquest cas enguany anirà com a novetat
a càrrec de la Tradivan,
una formació de nova creació enguany.
És una iniciativa de Roser Oliver,
una formació que barreja
la música de real tradicional amb altres sons.
El podrem escoltar també juntament amb la banda de Cardona,
que ja són pràcticament uns clàssics
d'aquest acte de l'arrencada dels gegants.
I entre això, entre una cosa i l'altra,
una mica abans, fins i tot la tronada,
que anirà a càrrec de la pirotèmia igual,
el centre de la plaça de la Font
ja està acordonat amb estanques de seguretat
i són a punt també per poder disparar
aquesta tronada que serà també
la que donarà tret de sortida a tots aquests actes.
L'acte serà presidit,
el que se celebri aquí a l'interior
de l'Ajuntament de Tarragona
per l'alcalde Josep Félix Ballesteros,
l'acompanyaran a la taula presidencial,
ha de ser l'arcabisbe,
també el rector de la Rovira i Virgili,
i són presents, això sí,
a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona
i hi ha pràcticament tots els regidors
representants dels diferents grups municipals
al consistori tarragoní.
També s'ha habilitat la rotonda
i la sala que hi ha davant mateix
a la sala de plens,
perquè a través dels altaveus
també es pugui seguir aquest acte institucional,
a aquest acte d'obertura oficial
de la festa major de Tarragona.
Acaba d'entrar el president de la Diputació,
Josep Poblet,
està saludant els diferents regidors,
també ocupa ja la seva localitat
a la taula presidencial,
l'arcabisbe Jaume Pujol,
que també està saludant
a les diferents persones
que assisteixen en directe
a aquest acte avui del pregó.
El subdelegat Javier Sierra
també ha accedit ja a l'interior
de la sala de plens
i imaginem que d'aquí uns instants
ja començarà aquest acte central,
perquè també s'ha obert la porta principal,
la porta de la rotonda,
perquè els ciutadans,
alguns d'ells anònims,
puguin participar en aquest acte
que donarà el tret de sortida oficial
al tram important de la festa major de Tarragona.
La cantana, el graça, Franca Masso,
que recordem és un dels exponents
de la cultura catalana
de la ciutat de Sarda de l'Alguer
i que, a més a més,
ha de protagonitzar el pregó
d'actuar després al vespre
el Teatre Metropol.
Enguany recordem que es compleixen
els 40 anys del germanament
entre Tarragona i l'Alguer.
Aquest 40 aniversari
va ser justament un 22 de setembre.
Per tant, demà s'acompleix
el 40 aniversari,
va ser l'any 1972,
quan les dues ciutats
van associar-se oficialment
a través d'una assignatura.
Franca Masso,
que de fet avui mateix
ja ha explicat
l'esmicròfon de Tarragona Ràdio
a una entrevista prèvia
deia que en aquest pregó
parlaria dels sentiments
més profuns
fent referència
a la seva identitat,
a la llengua
i també a les arrels.
Doncs Franca Masso
ja ocupa la seva localitat
amb un vestit negre
acompanyat d'un mocador
amb diversos lluantons vermells,
el cabell curt,
ella serà la protagonista d'avui.
També l'alcalde acaba d'accedir
a la sala de plens
i a tot a punt
perquè presideixi
aquest acte institucional.
S'aixeca l'alcalde,
comença aquí l'acte.
Molt bona tarda.
Senyores, senyors,
autoritats,
no les esmentaré totes
perquè, en fi,
el llistat, com poden veure,
és important.
En tot cas,
permeti'm que saludi
de manera especial
el síndago de l'Alguero
que es troba entre nosaltres.
Benvingut,
després ens hi referirem.
Donem inici, doncs,
a l'acte
que oficialment
arrenca
l'última part,
la darrera part
d'aquest calendari
intens,
festiu
de les nostres festes,
de les festes
de Santa Tecla.
Té la paraula,
a continuació,
la senyora
Rosa Maria Codines
i Ferrer,
presidenta
de la delegació
del Tarragonès
d'Òmnium Cultural
que eclosarà
la trajectòria
de l'entitat
Portants de l'Aigua
de Sant Magí
guardonada
en guany
amb el Premi
al Balcó
Tarragoní
de l'any 2012.
Doncs serà la presidenta
d'Òmnium Cultural
que dóna obertura
a la entrega
lliurament del Premi
al Balcó
parlant dels Portants
de l'Aigua
de Sant Magí
als reconeguts en guany.
Alcalde
Arquivisbe
Autoritats
Amigues i amics
Òmnium Cultural
del Tarragonès
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Tarragona
es complau
en aquesta data
significativa
per la ciutat
com és
el dia de Santa Tecla
la festa
de Santa Tecla
i per tots
els tarragonins
i tarragonines
otorgar
el Premi
al Balcó
als portants
de l'Aigua
de Sant Magí
després que el jurat
hagués valorat
els mèrits
que han fet
mereixedora
aquesta entitat.
any rere any
els vols de la festa
de Sant Magí
un conjunt humà
de persones
10 carros
provinents
de la societat
de Sant Antoni
de Valls
i 65 persones
es posen en marxa
fins a
Sant Magí
de la Brufeganya
70 quilòmetres
separen
aquest emplaçament
de la ciutat
de Tarragona
dos dies
de camí
els portants
de l'aigua
s'encarreguen
de conduir
aquest conjunt
humà
entre el catacroc
de les ferradures
dels cavalls
i el dringar
dels cèrcols
metàl·lics
de les rodes
de carros
a través
amb un únic
objectiu
portar aigua
miraculosa
a Tarragona
actualment
només es fa
el recorregut
de tornada
des de les fonts
de la Brufeganya
fins a Tarragona
respectant
els dies
i el trajecte
que realitzaven
els portants
allà
pel segle XIX
arriben a les fonts
omplen
i l'endemà
surten
cap a puntils
continuen
cap a Santa Perpètua
de Gaià
posen rum
cap a Querol
segueixen
fins al pont
de l'Armentera
i a Santes Greus
a Iguamúrcia
fan reposar
els cavalls
i dinen
a la tarda
s'arriba
fins a Bràfim
on passen
la seva segona nit
continuen
cap a l'Argelaga
segueixen
per la secuita
després
pels pallaresos
per després
arribar a Tarragona
on els espera
un recorregut
pels carrers
de la ciutat
fins a arribar
a l'ermita
del portal
del carro
es té
constància
documental
de la primera
baixada
de l'aigua
l'any
1843
el 1936
amb motiu
de la guerra civil
es va aturar
i no va ser
fins al 1994
que es recuperar
aquesta tradició
i avui
gràcies
a la voluntat
perquè és voluntat
d'aquest equip humà
de portants
de l'aigua
aquesta tradició
es manté
viva
ja que s'ha adaptat
en el nou context
local
i temporal
amb la conquesta
del carrer
amb la conquesta
de la plaça
de la gent
amb la participació
dels habitants
dels pobles
per on passa
i amb la manifestació
festiva
de la nostra ciutat
tot plegat
són les característiques
que la fan
singular
i única
destacar també
l'acollida
que en aquests
darrers anys
ha tingut
per part
de la ciutadania
i la participació
de col·lectius
i colles
de festa
que l'acompanyen
així doncs
un valor
que hem de considerar
ha estat
el fet
d'haver
recuperat
aquesta tradició
d'haver-la
fet viva
i a poc a poc
haver-la
incorporat
com una més
al nostre país
aquest és un acte
que ens dignifica
que ens dignifica
a tots
i ens ajuda
a saber
dels orígens
i de les costums
dels nostres
avantpassats
la portada
la portada
la portada
de l'aigua
de Sant Magí
és també
i no ho podem
opiar
un acte
de generositat
vers els altres
ciutadans
avui
anònims
per nosaltres
i actuant
amb generositat
acudien
a les fonts
de la Brufeganya
per dur
l'aigua
miraculosa
a aquelles
persones
de la ciutat
que no podien
anar-hi
ja que es trobaven
mancades
de transport
i de recursos
acudien
a les fonts
de Sant Magí
de la Brufeganya
amb els seus carros
i la duien
a la ciutat
en benefici
de tots aquests
aquest record
aquesta tasca
altruista
i desinteressada
cap als altres
ens fa pensar
en aquest sentit
en persones
compromeses
en persones
que ajuden
en persones
que estimen
i volem
el millor
a la vida
del dia a dia
per als altres
és doncs
un esforç
col·lectiu
que en temps
reculats
tenia unes
conseqüències
molt beneficioses
pels altres
a més
podem dir
que els portants
de l'aigua
de Sant Magí
uneixen
sí
uneixen
pobles
i uneixen
comarques
i porten
la festa
on van
conca
de Barberà
alt camp
i tarragonès
i els conseqüents
pobles
i pobles
els seus
habitants
esperen
que passin
volen
formar part
del seguici
els nostres
pobles
les nostres
arrels
els nostres
costums
es troben
intercalats
enmig
d'aquest
seguici
d'aquesta
activitat
que arriba
del tot
del tot
a la plana
a Tarragona
i la seva gent
avui més que mai
en els temps
que ens ha tocat
viure
recuperar
tradicions
que són
ben nostres
mostrar
el treball
col·lectiu
compromès
vetllar
per la tasca
de l'establir
lligams fraternals
entre els pobles
i les ciutats
han de ser
valors
a difondre
a ensenyar
i aquesta
pensem
des del jurat
ha estat
una de les raons
que ha fet
que aquest 2012
siguin mereixedors
del Premi
al Balcó
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès
i la casualitat
ha fet
que avui
amb aquest acte
en ple inici
de la festa major
de la festa gran
de la festa
de Santa Tecla
hagin fet
avui aquí
un lligam estret
amb la festa
de Sant Magí
la festa gran
i la festa petita
de la nostra ciutat
enhorabona
per aquest
merescut guardó
els portants
de l'aigua
de Sant Magí
en nom
d'Òmnium
i en nom
de la ciutat
de Tarragona
i que continuï
la festa major
aplaudiments
per Rosa Maria Codinas
la presidenta
d'Òmnium Cultural
de Tarragona
que s'estrena
en aquesta glossa
que ha fet
en Guany
en el lliurament
del Premi
al Balcó
perquè fins ara
havia estat
Joan Andreu Torres
el que era president
el que s'encarregava
de lliurar
aquest premi
Vicenç Gabriel
el president
dels portants
de l'aigua
de Sant Magí
va recollir
aquest premi
aquesta insígnia
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès
i ara
amb l'alcalde
amb la presidenta
i amb el president
dels portants
de l'aigua
posen davant
dels fotògrafs
i ara mateix
escoltarem
unes paraules
d'un altre
dels protagonistes
de l'acte
del pregó
que és
Vicenç Gabriel
que ha rebut
aquest guardó
que ha recollit
aquest guardó
en nom
dels portants
de l'aigua
senyor Vicenç Gabriel
i Escasso
que porta l'aigua
de la festa
també gran
de Sant Magí
moltes gràcies
això de gran
ara
bona tarda
il·lustríssim
senyor alcalde
senyora presidenta
d'Òmnium Cultural
excel·lentíssim
i regalentíssim
senyor cabisbe
autoritats
regidors
regidors
capelladministrador
de la capella
de Sant Magí
del portal
del carro
i del santuari
de la bufeganya
senyora pregonera
companys
portants de l'aigua
amics i amics
senyores i senyors
avui pels portants
de Sant Magí
de l'aigua
de Sant Magí
és un dia de joia
en aquest moment
i en nom
de totes les famílies
dels portants
i com a president
com no podia ser
d'altra manera
sols puc donar
les gràcies
a tothom
a molta gent
gràcies
a Òmnium Cultural
al jurat
que per unanimitat
ha tingut la generació
de concedir-nos
els portants
de l'aigua
de Sant Magí
el Premi Balcó
gràcies a les persones
que van proposar-nos
el premi
gràcies a tots
els companys portants
que enrere any
comparteixen
juntament
amb els amics
de la societat
Sant Antoni de Valls
amb els seus carros
i cavalleries
la baixada
de l'aigua
miraculosa
des de la Bufeganya
gràcies a totes
les institucions
entitats
empreses
i persones
que ens han apujat
durant aquests 19 anys
de la baixada
gràcies als mitjans
de comunicació
pel seu suport
gràcies a les autoritats
i veïns dels pobles
per on passem
per la seva
meravellosa acollida
i com no
a la ciutat de Tarragona
per la rebuda
tan multitudinària
sentida
que ens brinda quedant
deixem-me donar
les gràcies
d'una forma
molt personal
avui el meu avi
i també el meu pare
el cel siguin
ells van ser els que van
ensenyar-me a estimar Tarragona
l'avi i les tradicions
i el pare a Sant Magí
les tradicions
són el llegat
dels nostres amants passats
i en aquest cas
la baixada de l'aigua
miraculosa de Sant Magí
des de la Bufeganya
és un patrimoni
immaterial
de la nostra ciutat
lligat a la devoció popular
dels Tarragona
dels Tarragona
i els Tarragona
i els Tarragona
i els Tarragona
com diu l'amic
Josep Maria Sabater
el primer rodolí
de l'auca dels portants
diu així
a l'agost
des de fa anys
llarga i vella tradició
reviscula
amb nous portants
i ho testimoni
un penó
aquest premi
té un significat
si cal
més especial
per nosaltres
el rebent
en el moment
que encetem l'any
de la vintena baixada
que si Déu vol
i Sant Magí
ens ajuda
el celebarem
el proper
mes d'agost
poc podíem pensar-nos
a l'any 1994
el primer any
de recuperar
la baixada
de l'aigua
en carros i cavalleries
que un dia
tindria l'honor
de rebre aquests guardors
en aquest marc
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
a l'inici
del pergó
de les festes
de Santa Tecla
i de mans
d'òmnium cultural
els que baixem l'aigua
ens sentim molt satisfets
de la nostra tasca
i ho fem
amb un esperit
de servei
per tots els tarragonins
i de mans del Sant
especialment
els malalts
i creiem
que aquests dies
fem reviure
la ciutat
la fe
amb l'aigua miraculosa
moltes gràcies
i que els nostres
dos patrons
Sant Magí
i Sant Tecla
ens ajudin
paraules
del guardonat
de Vicenç Gabriel
el president
dels portants
de l'aigua
de Sant Magí
un guardó
que el rep
l'escoltàvem
tot just
l'any que s'encetarà
que s'acomplirà
el 20è aniversari
d'aquesta baixada
des de les fons
de la Brufaganya
fins a la ciutat
de Tarragona
amb aquesta aigua
que se reparteix
el dia de Sant Magí
entre tots els tarragonins
acaba la primera part
d'aquesta cerimònia
d'aquest acte
torna a prendre la paraula
l'alcalde
Josep Fèlix Ballesteros
l'escoltem
la senyora
tinent d'alcalde
Carme Crespo
que farà
la presentació
de la pregonera
de les festes
de Santa Tecla
2012
la senyora
Franca Masso
cantant
alguresa
i en qui ja
aprofitem
per donar-li
les gràcies
per haver acceptat
el fer el pregó
a la nostra ciutat
Gràcies l'alcalde
Ara fa 40 anys
el 22 de setembre
de 1972
en plena festa major
s'assignava
el protocol
de l'agermanament
entre l'Alguer
i Tarragona
D'aquella manera
les dues ciutats
reforçaven lligams
que venien
de temps antics
del segle XIV
l'època
del primer poblament
català
de la ciutat
sarda
en què la majoria
de repobladors
procedien
justament
de les comarques
de Tarragona
al llarg
de 2012
l'any
en què precisament
la nostra ciutat
desplega
la designació
de capital
de la cultura
catalana
a Tarragona
s'han organitzat
diversos actes
de celebració
d'aquest aniversari
d'agermanament
tan especial
però sense dubte
aquests dies
de setembre
en què
any rere any
vivim
una reivindicació
desbordada
de la pròpia
identitat
tarragonina
és quan arribem
al punt culminant
del festeig
i ho fem
sentint la veu
passional
i matisada
de Franca Masu
una pregonera
ampliament
reconeguda
a Europa
i Amèrica del Nord
cruïlla
de ritmes
temperament
i alhora
precisió
subtil
Franca Masu
és l'exponent
més internacional
de la llengua
i cultura
ancestrals
catalanes
vigents
a la petita
vila marinera
de l'Alguer
també anomenada
la Barceloneta
de Sardenya
i que
té poc més
de 40.000 habitants
el jazz
el fado
i el tango
argentí
conflueixen
en la seva música
i juguen
amb la sonoritat
cantada
del català
que tal com
ella explica
va descobrir
el 1998
i que des de llavors
ha exportat
a tot el món
el 2011
precisament
Franca Masu
va editar
un volum
que celebrava
els seus 10 anys
dalt de l'escenari
i recollia
la millor collita
d'aquesta dècada
plena d'èxits
el meu viatge
al Guimia
a Coamare
o Icomoayer
i el recopilatori
Franca Masu
10 anys
són 5 volums
d'una discografia
oberta al mestissatge
que explora
contínuament
nous territoris sonors
i que combina
tradició
i innovació
els crítics
han definit
la nostra
pregonera d'enguany
com una figura
femenina
del Mediterrani
maternal
i seductora
decent
i rebel
tendre
i aspre
sentimental
i atrevida
l'associació
dels amics
de l'Alguer
ja fa temps
que realitza
una tasca
constant
per promoure
els intercanvis
i la mutua
coneixença
entre l'Alguer
i Tarragona
i avui
la dolçor
decidida
de la veu
de Franca Maso
és una manera
excel·lent
de reforçar
un cop més
els lligams
que estrenyen
les nostres ciutats
ciutats
de mar salada
de sol
de blaus il·luminats
i pedres daurades
cruïlles
de gent
de viatges
i de cultures
ciutats
de calma
i de trànsit
ports
ciutats catalanes
Franca
moltes gràcies
per ser a Tarragona
i per posar
la teva música
a les nostres festes
l'alcalde de Cultura
Carme
creix poca
després d'introduir
el pregó
de Franca Maso
i dones ja pas
l'escoltem
comença el Tarragona
conselleres i consellers
taragonines
i tarragonins
us agraeixo sincerament
perquè m'havíeu donat
l'oportunitat
d'essar en guany
la pregonera
de la festa major
de Santa Tecla
de la ciutat
germana
de Tarragona
és un gran honor
i un privilegi
per a mi
i avui és un dia
de joia
i espero que l'autèntica
i profunda
emoció
que tinc
a rins meu
no me superi
mentre vos dedicaré
a aquestes meves paraules
la relació
entre l'Alguer i Tarragona
és feta
de la mateixa
antiga magia
que rendeix
la meva ciutat
filla
no solament
de la sua isola
la Cerdanya
ma també espiritualment
i profundament
filla
d'una pàtria física
i metafísica
feta de mites
d'història
llunyana
i separada
i al mateix temps
així a prop
al punt d'essar
a rins
de la nostra ànima
i en la nostra llengua
Catalunya
se sentir
sarda
se sentir
catalana
de l'Alguer
se sentir
italiana
i se reconeixer
naturalment
mediterrània
doncs
una dona
privilegiada
filla
d'una així
complexa
senzillesa
d'on arriba
aquest privilegi
d'on arriba
la consciència
de tot això
d'on naix
la emoció
de sentir
també la vida
aquí
a casa
com un regal
he reflectit
molt sobre
aquesta curiosa
manera
de declinar
la propria
existència
i he compès
que tot
naix
d'alguna cosa
que és
assai
senzilla
però al mateix temps
immensament
profunda
naix
de les
reguines
o com
dieu vosaltres
de les
arrels
i les
reguines
t'havenen
donades
així com
els teus
genitors
t'ensenyen
a respirar
la vida
mateixa
l'autor
ho saber
estar al món
i primer de tot
en la tua terra
la terra
que t'ha agullit
la mia terra
és la Sardenya
la mia casa
és l'Alguer
la mia segona mare
és la Marina
i les muntanyes
que la protigin
són com una força
d'un pare
jo me senteixo
filla
d'aquesta Ísola
i forç
serà
serà per això
que sepa
escoltar la Marina
quan me parla
quan me prohibeix
de realitzar
els meus somnis
constringint-me
a viure
sempre
en un temps
d'espera
un temps
d'atenció
per a qual cosa
o per a qual
que de la mare
arribarà
primer o després
quan serà
possible
si serà
possible
i forcis
forcis
serà també
per això
que sepa
a tal vent
que revoluciona
tots els meus plans
que t'equirria
coses
que a vegades
no vol
entendre
mentre
m'agita
les idees
i els sentiments
i diventen
confundits
com un dia
de tempesta
i després
serà que cada tarda
jo m'aconfront
amb les roques
ensanguinades
a la colgada
del sol
quan el silenci
m'ensurdeix
l'ànima
mentre l'última
l'última ferida
mata el dia
que pareixava
furiós
etern
invencible
i inacabat
la meva ciutat
la meva ciutat
té sabó
de treball
de sacrifici
de plors
de tiquirrius
i de risades
té horror
de les reres
dels pascarols
o sigui
de les xarxes
té l'urritme
alternat
de les ginquetes
trepillades
la cara
de massacar
la nostra
perra arenosa
eterna
també si se la roba
el vent
a poc a poc
cada dia
la meva ciutat
s'arromi
com un gegant
tranquil
ninada d'un fari
s'ha desperta
a l'improvís
tornant
a s'encendre
tota de prata
com un prodigi
que m'apareix
de cara
a la meva finestra
cara a maití
pels meus ulls
meravellats
és la lluna
que estuja
tots els secrets
de tots els minyons
dels vells
i dels poetes
d'aquesta meva ciutat
siguin per això
que ma germana
és la lluna
que sap tot de mi
i que de sempre
m'acuïda
de tan alt
i d'un cel
que pareix
tan a prop
tan a prop
que se pogués
trucar
a la lluna
se mira
s'aurora
se demana
i se canta
de sempre
jo coneix
la meva lluna
algaresa
jo canti
sempre a ella
i de dia
jo vifo
a la meva ciutat
cercant-li
la història
les històries
pels carrers
els carreronets
els bastions
les prassetes
entre les cares
de la meva gent
així que
entre les
mentre que passeig
pels jardins
públics
plens de minyonets
que juguen
a ser grans
i iaios
que somien
d'essere minyons
i ho maturen
davant d'un monument
encara jove
en l'aspecte
fresc
com si fossi
posat de poc
i aquest monument
és allà
de mig sécul
i recolta
la germanament
entre l'Algèi
i Tarragona
i m'estic allà
imaginant-me
que siguin
també
Pasqual Scano
Rafael Sari
Antoni
Simón
Mossa
Rafael
Catardi
Antoni
Era
Pera
Català
i Roca
i tants
altres
intèrprets
de la nostra cultura
algaresos
i catalans
testimonis
i protagonistes
del nostre
retrobament
que la germanament
entre l'Algèi
i Tarragona
oltres a qualsevol
altra cosa
representa
i celebra
i ara
davant d'aquest monument
a la meva petita ciutat
m'apareix gran
immensa
la meva ciutat
és una pàtria
una ísola
un continent
és tota la terra
que els meus pous
en qualsevol lloc
que jo vagi
continuen a tripijar
i a entendre
ben ferma
la meva ciutat
té un gran pont
que travessa la mar
i aponent porta
els meus passos
vers Tarragona
camí
matur
mir
entenc
en l'Algèmia
la història
i les històries
que són penetrades
a rins
de cada perra
que són estujades
en els portons
i enrere
de cada petita fenestra
tota la història
i totes les històries
passades
a través d'aquestos cararons
a sota
d'aquestes teurades
entenc
les ànimes
les ànimes
dels poetes
que habiten
la meva ciutat
els meus carrers
i les sig
les entenc
murmurades
quan era minyona
i quan caminava
entre les cases
d'ells
una a costat
de l'altra
tenia una sensació
entre respecte
i port
aquella mateixa sensació
que em dóna
l'ànima secular
i metafísica
d'aquest lloc
i arriba un dia
en què
d'improvís adulta
t'adones que tot això
no sol ho coneixes
si no sols
és entrat
a les tues entranyes
així profundament
que no te'n pots
de llibrar
arriba el dia
en què comprens
que tot aquest viure
així introspectiu
quasi metafísic
diventa el teu destí
i comprens encara més bé
que té un sentit
si el comptes
si el reveles
si el tradueixes
en la tua llengua
aquella llengua
que existi
de sècols
en aquella mar
en aquell vent
en aquelles roques
en la lluna
en aquesta ciutat
en aquesta ísola
en l'ísola
en aquest archipèleg
d'ànimes
la meva veu
tremora
si pens
en altres veus
que vos vulgaria apoltar
les meves paraules
diventen inadequades
si pens
en aquelles
que vos vulgaria
fer entendre
llegir
i descobrir
la veu
i els versos
de Ramon Cravaller
animant
amant passional
amant passional
del somni
catalanista
desaparegut a Catalunya
la veu
i les paraules
d'Antoni Simón Mossa
geni renaixentista
i paladí
d'una minoria lingüística
la veu
i el cant
de Pinopiras
l'autor irònic
i riverent
i verd
de la meva gent
la poesia
del bon mestre
de Rafael Sari
els estudis
i la passió
del professor
Pasqual Ascano
el cant
de Rafael Catardi
d'Antonela Salvieti
de Rafael Caria
que és estat
el meu primer
gran mestre
intel·lectual
inolvidable amic
de l'air
de l'air
fins a l'avui
d'oncas
vol recordar
els versos
d'Antoni Cano
que si també
no és nata
a l'alguer
i s'ha enamorat
del més profond
de la nostra llengua
escrivint líriques
verament delicades
que són quasi
un himne
a la terra
a la vida
a la bellesa
i al misteri
de la natura
vull recordar
també la recerca
històrica
i la poesia
de Rafael Sari
Bozzolo
nebot del gran
Rafael Sari
m'agradaria
que llegissi
els versos
d'aquest jove poeta
d'aquest jove autor
perquè la seva escritura
i la seva passió
ofereixen avui
a la meva ciutat
una veu profunda
i encantadora
una contribució
indispensable
per una nova renaixència
que torni a portar
a nivells altíssims
i universals
la nostra preciosa literatura
la veritat
és que a mi
m'ha fos agradat
vos portar
totes les paraules
totes les veus
per vos fer sentir
com és encara més gran
la meva
la nostra
pàtria metafísica
i ara sabeu
per què jo canto
per què jo estim
ric i plor
mentre canto
per què la veu
se fa instrument
per poder comptar
un petit viure
un petit rocó
del món
aquest meu petit jardí
però és així
que se pot
diventar universal
i abraçar
el cor dels altres
amb l'esperança
de compartir
la poesia
que és amagada
a dins nostre
mentre corim
mentre mos afanem
mentre lluitem
tantes vegades
sense saber-ne la raó
alhora jo dic
sí
tot això és un autèntic privilegi
i tot torna
i si aquesta tarda
sóc en aquí
és per creure
una vegada més
que existi
entre mi
i vosaltres
un fil vermell
un fil vermell
que mos uneix
i mos uneix
de tant de temps
és un fil subtil
construït
amb amor
i amb esperances
de qui has estat
primer de mi
i primer de vosaltres
que en l'ús
sècle 14
la roca forta
de l'Alguer
és estat
refundada
dels catalans
i després
la història
mos ha separat
però la força
la cultura
la intel·ligència
dels nostres homes
i les nostres dones
mos han unit
de nou
com fils
d'una mateixa
llengua mare
i d'un cas germans
construint
el pont
que jo he atrevessat
per arribar
fins aquí
i a partir
de la fi
del sècle 19
Catalunya
ha redescobert
l'Alguer
i l'Alguer
ha retrobat
Catalunya
així que
en poc més
d'un sècle
la nostra llengua
sobrevivida
a les llengües
més fortes
que l'han dominada
però no vencida
és tornada
a estar protagonista
d'una cultura
viva
i extraordinàriament
rica
d'autors
d'obres
que ara jo entenc
a damunt
de les meves espatlles
mentre vos dirigeix
aquest salut
que m'ha inspirat
aquest emocionat
pregó
Catalunya
és la nostra
pàtria antiga
i la nostra
mare llonyana
ma a Tarragona
nosaltres
tenim
una germana
més que mai
a prop
així a prop
que dona avui
als meus peus
aquella segura
fermesa
que m'adona
la terra
de la meva ciutat
us volgueria portar
tot sol
tras la mar
entre les antigues
muralles
de l'Alguer
per vos contar
les històries
d'aquesta mia
i vostra terra
ciutat dels destins
encreuats
com és
estada definida
on un jove
a Balzac
ha cercat fortuna
on un Sènec
que superi
ha vivit
els últims
els últims
mesos
de la sua vida
de la sua vida
i Força
i Força
ha escrit
les últims
les últims
les últims
les últims
en el seu obra
Richard Burton
se s'enamorat
novament
de Liz Taylor
i on
l'Oreia
Umber Sagon
de Savoia
fugit
en un exili
portugués
ha tocat
l'última
terra italiana
on
Samuel Beckett
i Alfonso Gatto
i Filippo Tomaso
Marinetti
Gabriele Danuncio
Amelie Posse
i altres
han cercat
noves i potentes
inspiracions
vos volgueria
portant
aquesta mia
ciutat
rica
d'història
i d'històries
on la història
de les històries
i les històries
de la història
se són encreuades
en una intrigant
llista de noms
obres
destins
befes
i amors
quasi indexifrables
si és ver
que ni manco
l'home
alguer
és estat
de tot
dexifrat
i ni manco
l'any
o simplement
l'ús ècola
de fundació
és verament cert
ja en aquests dies
celebrem
Santa Tecla
màrtir i dona
doncs les mies
paraules
volen també
celebrar
aquest moment
de memòria
i de reflexió
i les pronunç
pensant
que tendre
de tendre
amb mi
la força
tota la força
de les dones
que proponen
aquest període
de crisi
poden assumir
un rol decisiu
la força
de la terra
la força
creativa
la primordial
de Amara
té d'afrontar
les grans
esfides
els grans
reptes
del nostre temps
aquesta és la més armada
per guanyar
o conduir
a la victòria final
un gran exèrcit
de voluntat
de somnis
d'esperances
i d'idees
Santa Tecla
ha il·luminat
amb el seu sacrifici
el del llibrament
del paganisme
i ha obert
el camí
a la nova era cristiana
avui
doncs
és un dia
de joia
de somnis
i de reflexió
sense temps
i d'altíssims ideals
sem
en aquí
sense nostàlgies
tèrils
amb la força
dels nostres
intents concrets
i amb la modernitat
i de les estratègies
i dels projectes
que tenim a disposició
fem en manera
que d'ara endavant
Tarragona
i l'Alguer
marquin
un destí
comú
fet de lligams
ferms
i constructius
d'intercanvis
no solament
culturals
ma també eficaçment
econòmics
i dinàmics
que s'acrei
una reda
de desenvolupament
en tots aquells
fronts
que podem compartir
per ens sentir
en la millor
sintonia
per implantar
perquè no
també
aquells
pressupostos
de possibles
riqueses
que els nostres
fills
pogaran
gaudir
de creixement
i de recíproco
sustentament
i estímul
de solidarietat
i creativitat
de vera
i concreta
material
i ferma
humanitat
i agermanament
avui
som units
amb la joia
de la festa
amb la consciència
i la determinació
que tenim
de combatir
una crisi
difícil
i que a les dones
serà demanat
d'essers protagonistes
d'aquesta lluita
per el renaixement
vivim
un tipus
de postguerra
encara que no
hi sigui
estat una vera guerra
esperem
tots
una primavera
de fe
i de valors
arribarem
o vulgarem
tot això
es serà
molt prest
així com
nosaltres
vulgarem
i com primer
de nosaltres
l'hem sabut
somiar
i arribarem
junts
l'Alguer i Tarragona
arribarem a guanyar
la nostra batalla
per la passió
per la fe
la magia
de la nostra gent
de la nostra identitat
i com no creure
tot això
és suficient
passar un dia
aquí a Tarragona
o la mia Alguer
és suficient
una tarda
quan baixa el sol
una passejada nocturna
per sentir
l'atmosfera misteriosa
i l'abraç
l'abraç
d'aquelles mateixes
veus
que havien parlat
en un temps
en un temps passat
que havien projectat
que havien volgut
el que avui
és la nostra proximitat
el nostre germanament
siguaria suficient
retrobar
aquell entusiasme
per afrontar
unes altres esfides
altres reptes
de la mia Alguer
no vos puc dir
una altra
amb més
d'allò
que sap cantar
Josep Pla
l'ha descriu
encantat
Pere Català i Roca
n'ha fet
la sua segona pàtria
i Eduard Toda
li ha dedicat
apassionats estudis
Carles Duarte
la Tinyida
de Mills Corolls
i la tinguda presència
en moltes
de les sues
poesies
i així
encara innobrables
noms
de la cultura catalana
lligats a la mia
ciutat
per sempre
Welcome to the name
The city of
allò que coneix i reconeix més familiar, íntim, afí,
com si jo mateixa fos tarragonina, cartaginesos, romans, bizantins, àrabos.
Aquestes són els vostres i els nostres dominadors.
La vostra història és la història d'un port de mar desitjat,
estratègic, com és estat a la nostra roca forta.
Els tants punts en comú de la història dels nostres pòpuls
han permetit una recíproca capacitat de mos reconèixer germans.
Donques, jo volguaria parlar d'això,
per vos fer sentir quan és profund i antic el nostre abraç.
Ma no sóc una historiadora,
sóc senzillament una filla de la meva ciutat
i de la nostra pàtria metafísica.
Sóc, si me'l permetiu, el manco per avui una tarragonina de l'Alguer.
així, vos porti la veu i les paraules.
Lo sóc de les paraules de la meva llengua,
perquè és la vostra, és la nostra,
i només ella pot viure i vos pot fer sentir allò que no sabria comptar.
I ara tinc a damunt de les meves espatlles, a la meva boca,
a dins del meu cor.
Lo porto a la vostra presència,
com un regal de la història,
que la mare ha protegit,
que el vent ha nenat,
que el sol ha solidificat,
i que aquest pont d'ànimes,
a través del temps encara més de l'espai,
vos ha portat.
A vosaltres,
la meva llengua algaresa,
la meva ànima,
accepteu aquesta com el meu pregó,
accepteu-ho amb la màxima benevolència.
i moltes gràcies.
Viva Santa Tecla!
I viva Tarragona!
Amb aquest viva Santa Tecla i viva Tarragona,
la pregonera d'enguany, Franca Maso,
ha posat al punt i final el seu relat,
preparat especialment per obrir el tram important
de la festa major de la ciutat de Tarragona.
S'ha definit com una tarragonina de l'Alguer.
Ha parlat precisament de la relació entre l'Alguer i Tarragona.
Ha dit que se sent sarda,
catalana de l'Alguer, italiana,
que la seva terra és la sardenya,
que la seva casa és l'Alguer,
i que sent a Tarragona com aquella germana,
i a Catalunya com una mare que tot sovint pot visitar.
Hem escoltat que parlava Franca Maso
amb aquest dialecte algarets,
ella de fet no és català no parlant,
sinó que es va aficionar a la llengua catalana
a través d'un concert de Maria del Mar Bonet.
A partir d'aquí va aprendre la llengua
i va decidir cantar també en català.
Parla ara l'alcalde de Tarragona,
que tancarà l'acte amb aquest el seu discurs.
excel·lentíssim i reverendíssim senyor arquebisbe de Tarragona i Primat.
Moltes gràcies, senyor alcalde.
Moltes gràcies, Franca.
Franca, belíssim el discurs que es fa, ple d'emoció i de sentiments i de passió, jo crec que és el que es podria definir.
Hi ha dues coses que m'han passat aquest any molt importants.
Dues coses.
La primera és, va ser el que m'han fet fill adoptiu d'aquesta ciutat
i per mi això és un dels moments més importants de la meva vida.
Jo ho dic sincerament.
després de vuit anys d'estar aquí a Tarragona.
I la segona, vam tindre un congrés sobre Santa Tecla.
M'hauria fet il·lusió avui portar el volum de les actes de Santa Tecla
perquè sortirà un volum molt gran.
L'estan editant en aquests moments, però no hi ha hagut temps per portar-lo aquí.
I estic segur que la gent que podrà gaudir d'un congrés internacional que vam tindre sobre Santa Tecla
amb uns estudis molt bonics sobre la nostra patrona.
Per tant, és un moment per mi molt feliç, un any més, celebrar Santa Tecla
i escoltar aquest preu tan bonic també.
De veritat, Franca.
Esperem aquesta tarda que puguem sentir cantar també amb la teva veu meravellosa.
Moltes gràcies a tots vosaltres i que tingueu bones festes de Santa Tecla.
Doncs no era encara el torn de l'alcalde, ha pres la paraula a l'arcabisbe Jaume Pujol.
Ara sí ho fa Josep Fèlix Ballesteros per tancar amb el seu discurs l'acte del pregó
de la festa major de la ciutat de Tarragona.
Moltes gràcies, senyora pregonera.
Moltes gràcies, senyora Franca Masso,
per aquest pregó que ha estat molt poètic, molt musical, molt enfàtic i molt sensorial.
A l'hora, moltíssimes gràcies.
Gràcies també per brindar-nos aquest pont metafísic de mediterranitat i de catalanitat
que ens uneix no des de fa 40 anys, des de fa moltes dècades i molts segles.
Moltíssimes gràcies i ens has emocionat profundament,
com espero que ens emocionis després amb les teves cançons i amb la teva música.
Aquests dies ens movem entre la tirania dels moments difícils
pels quals passa la nostra societat
i alguns moments dolços com els de la nostra festa major.
Són moments per fer una aturada mental,
una aturada anímica i una aturada real.
Moments per recordar i solidaritzar-nos amb els malalts de l'Alzheimer.
Tenim aquí l'Associació de Familiars Malalts de l'Alzheimer
amb el seu president, en Jaume Soler, al capdavant,
que ens han lliurat aquests llaços verds
que signifiquen que tots hem de contribuir
a eliminar aquesta xacra, aquesta malaltia,
que està molt estesa i cada vegada més.
Per tant, gràcies per tant a la feina feta per aquesta associació a la nostra ciutat.
avui i així, com per enorgullir-nos amb la nostra generositat
que any rere any fan els tarragonins
amb la donació de sang
que enguany el Metropol va batre rècords històrics.
Més de 1.500 donacions de sang fetes en un sol dia.
És la ciutat d'Europa, ens ho deia el director del Banc de Sang i Teixits,
és la ciutat d'Europa que fa més donacions per un sol dia.
Per tant, ens hem de sentir orgullosos i cofois.
Moments també com els actuals per agrair Òmnium
el Premi al Balcó Tarragoní de l'any 2012.
Sempre ens acompanya Òmnium
per guardonar, per recordar,
per destacar una tasca continuada
en benefici de la nostra ciutat, de la nostra societat.
Moltíssimes gràcies Òmnium per aquesta constància
i per aquest acompanyament
que enguany ens portarà
el dia 14 de desembre
a fer un gran acte de la cultura catalana
amb la nit de Santa Llúcia
inaugurant el Teatre Tarragona.
Gràcies també i felicitats
als portants de l'aigua.
A mossèn Gallar, que celebro que estigui perfectament en forma.
Al seu president,
al president de la Cofreria de Sant Magia,
a tots plegats.
Jo sempre explico que quan torno de vacances a l'estiu
torno content,
no perquè s'acabin les vacances,
sinó perquè després dedico
dues jornades i mitja intenses
a baixar l'aigua de Sant Magí.
Una aigua de Sant Magí que més enllà,
ja s'ha dit aquí,
més enllà de ser un acte més o menys divertit,
més o menys lúdic,
que lliga tres comarques,
que ens garanteix aquesta capitalitat generosa
de relació amb els altres pobles i ciutats del nostre entorn.
És un acte originàriament de generositat
i de solidaritat.
Aquestes famílies anaven a buscar l'aigua de Sant Magí
perquè la gent pobra de Tarragona,
la gent que no tenia mitjans per poder traslladar-se
i passar uns dies buscant l'aigua de Sant Magí,
la tingués.
Més enllà de si és miraculós o no,
que ho és,
hem de creure que ho és,
és un acte també de generositat
i de solidaritat tan necessària
en aquests temps.
moments que aprofitem també per recordar la relació,
com hem fet amb aquest pregó,
de la ciutat germana de l'Alguer,
l'Alguero.
L'any del seu naixement
va ser el 1971,
però va tenir un antecedent,
precisament l'any que jo vaig néixer,
l'any 59,
amb un article d'en Pere Català Roca,
la revista Destino,
que deia
que ja s'havia de fer
un agermanament
entre l'Alguer i Tarragona.
I l'any 71,
l'Ajuntament de Tarragona
aprova formalment
aquest agermanament.
Abans,
l'any 1963,
s'inaugurava també a la nostra ciutat
el carrer dedicat
a la ciutat de l'Alguer.
Una gran història
d'afecte,
d'afecte mutu,
d'intercanvi,
que probablement hauran d'intensificar més
en els propers temps,
des de la distància,
des de la distància,
però des de la proximitat
d'aquests ponts metafísics.
Aprofito per saludar
el seu alcalde
i el síndaco
Estefano L'Obrano.
Benvingut
i felicitats
pel teu nomenament
o elecció recent,
el mes de juny.
També de manera especial
perquè enguany
estarà entre nosaltres
el síndaco
que fa 40 anys
a l'Alguero
va fer possible
aquesta magnífica relació
que avui gaudim
amb goig i amb honor
i el síndaco
Salvatore Pichoni.
És un honor
que el tinguem aquí.
És un honor
tenir-te
síndaco
entre nosaltres.
També vull aprofitar
per agrair
a la Coral Gregal
que ens dedicarà
unes peces
al final
d'aquest pregó
en honor
precisament
a aquest agermanament
i al 40è
aniversari
d'aquest agermanament.
Moments també
que hem d'homenatjar,
recordar
i agrair
la feina
continuada
d'aquelles entitats
que han fet anys
en guany amb nosaltres.
El 125è
aniversari
de la Càmbra
de Comerç
de Tarragona,
els 30 anys
de les bars
d'en Saire
de Tarragona,
els 30 anys
de la mostra
de folclora viu,
els 25 anys
de la Molassa
amb un munt
d'actes
extraordinaris,
els 25 anys
de la colla
de Grellers
so nat
de la nostra ciutat,
els 25 anys
de la samarreta
de les festes
del merchandising
també s'ha fet
un forat
en el nostre calendari
festiu,
els 15 anys
del ball
de Valencians
i els 10 anys
del ball
dels 7 pecats
capitals
que en guany
llueixen
en el cartell
de les nostres festes.
També vull tenir
un record especial
pel 25è aniversari
de la representació
del retaule
de Santa Tecla
que vam viure
ahir a la nit
i un record
profundament emocionat
pel seu creador
en Jaume Huasc
que després
de les festes majors
de l'any passat
ens va abandonar
però ell va tenir forces
per aguantar
amb nosaltres
passades
aquelles festes
amb una catedral
preciosa
amb una catedral
restaurada
amb una catedral
de la que ens sentim
molt orgullosos.
Record també
com no
per una persona
que forma part
del moll de l'os
d'aquesta festa
el perpetuador
d'enguany
de l'any 2012
el sastre
terragoní
Ambrós Domingo
autor
entre altres coses
dels vestits
dels nanos vells
de la ciutat
del bou
d'alguns elements
de la molassa
dels gegants
tant els negrets
com el moro
i la mora
de tants
i tants
elements
del nostre seguici
que avui llueixen
i són
envaijats
a tot Catalunya.
Record també
perquè l'any passat
no ho vaig fer
el gremi
de pastissers
artisans
de Tarragona
per aquesta
convidada
pública
a la plaça
de la font
a gaudir
del braç
de Santa Tecla
i especialment
aquesta sensibilitat
que hem posat
per aquells
malalts
celíacs
que tenen celíes
i que també
poden gaudir
els nens i nenes
de la nostra ciutat
d'aquest braç
de Santa Tecla
i
que a més en guany
han fet
unes galetes
molt boniques
reproduint
algunes figures
del nostre seguici popular
els gegants
i crec que
si no recordo
malament
el drac
de Sant Roc
que són precioses.
També vull agrair
perquè estan aquí
amb nosaltres
en aquestes festes
els amics
de la Xartrés
que no ens fallen mai
i ells saben
que la ciutat
tampoc
els falla mai
en tots els sentits.
Ahir la nit
a la catedral
restaurada
com dèiem
de Santa Maria
de Tarragona
en la representació
del retaule
la representació
del retaule
començava
amb la conversió
de Tecla
d'Iconi
per part
de Pau de Tarres.
Era l'any
47
que
Sant Pau
va arribar
d'Iconi
i predicava
a la casa
d'Onesifer
que era
just davant
de la casa
de Tecla.
Fou
el primer
sermó
el de les
benhaurances
que escoltà
Santa Tecla
l'emocionar
la colpir
la cridar
i el va seguir
amb la seva
prèdica
per tot arreu.
I per això
va arribar a Tarragona.
Les benhaurances
que són
l'inici
com saben vostès
del sermó
de la muntanya.
benhaurats
els pobres
d'esperit,
els pacífics,
els que són
perseguits,
els nets
d'acord,
els que ploren,
en definitiva,
tots aquells
que pateixen.
En aquests moments
difícils,
les benhaurances,
la presència
constant de persones
i famílies
que pateixen
i el nostre
compromís
per ajudar-los
ha de ser present
i permanent,
també
en aquests moments
d'alegria festiva.
Els demano
que cridin amb mi
visca Santa Tecla,
visca l'Alguer,
visca,
i visca Tarragona.
visca!
A continuació,
tindrà aquesta petita actuació
obsequi de la Coral Gregal.
Excel·leixen a la sala de plens
els membres del Corc Gregal
ara interpretaran
aquesta cançó,
estancar així,
l'acte central
del tram important
de la festa major,
l'acte del pregó
de Santa Tecla.
Preparat ja
l'hemicicle,
el punt central
d'aquesta sala,
tots els membres
d'aquesta Coral Tarragonina
i arrenca l'actuació.
El Coral Gregal
té el gust
d'oferir-los
en aquestes festes
que celebrem
de Santa Tecla
i també
pels amics
que ens han fet
una grata visita,
que són els amics
de l'Alguer,
dues cançons.
La primera
és el Miquel
de Paraules d'Antoni
a Domi
i música
d'Agostí
a Rigoyti.
i la segona
la verema
Paraules i música
de Pasqual Gallo.
Preparats doncs
per l'actuació
els membres
del Coral Gregal,
esperant les indicacions
del director
d'aquest
Coral Tarragoni,
i començarà
la primera
de les dues
interpretacions
que oferiran
a la sala de plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
per cloure
ja l'acte
del Pregó.
Endavant!
Miquel
I a l'eu, una polla, una porcuta, cada dia l'arroba i xuta, no podem mancó parlar.
Oh, Miquel, salut, tangueu, tu, dos filles i la marmarina, i la filla la padrina, un i un principi esposat.
Tu ets més bé, d'una canllit, que posar-te amb llençolets, i nosaltres, de la set, se'ns girar-nos a la canllà.
Posa, vols que jo treballi, que mon pare t'és un abreu, a posar la cadena al pèl, i no em deixa de ballar.
Domus, vi, domus, vi, domus, vi, domus, vi, domus, vi, domus, vi, domus, vi, domus, vi.
Oh, si no, no tornarem d'aquí.
Ha estat la primera cançó de la coral tarragonina gregal, vam parlar segona, la que han anunciat que interpretaran també aquí a la sala de plens per tancar l'acte del pregó.
El director preparat, donant les últimes indicacions a la coral, als membres d'aquest cor de la ciutat de Tarragona,
vestits tots de blanc, amb els pantalons grisos, preparats per interpretar aquesta cançó,
escoltant les indicacions del director, que dona ja les indicacions, comença la segona cançó.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vindem!
Fins demà!
La jaia guarda amb la cosina, totes humides caminen embrassatades,
van a l'alguer, mentre de la jornada.
Viva i blanc, viva i negre, les minionetes del dia de brem,
que han empallat, passen el dia, creant i menjant aquesta podria.
Els aplaudiments a la sala de plens,
que està avui amb molta gent que ha seguit en directe aquest pregó.
Salutacions a tots els membres de la coral de l'alcalde de Tarragona,
que els felicita per aquesta actuació i de seguida s'aixacarà aquesta sessió,
aquest acte solemne del pregó de la festa major de Tarragona
per procedir tant l'alcalde com la pregonera d'enguany
a sortir al balcó de l'Ajuntament i saludar els tarragonins
que estan esperant a la plaça de la Font.
Girem cap a la rotonda per fer anar la bandera de la ciutat
i engegar tot el sarau de la plaça de la Font.
Doncs a partir d'ara tot el protagonisme fora a l'exterior de l'Ajuntament de Tarragona,
a la plaça de la Font, s'aixequen ja tots els participants
en aquest pregó de la festa major des de l'interior de l'Ajuntament de Tarragona,
abandonen ja tots els seus seients,
alguns sortiran al balcó a veure com procedeix aquest acte
i altres sortiran ja a la plaça de la Font
per veure des del carrer aquesta visca s'endeteca
la que cridarà l'alcalde, aquesta traca que donarà obertura
al tram important de la festa major de la ciutat de Tarragona.
A la plaça de la Font, amb la unitat mòbil,
Josep Sunyer, de nou, bona tarda, molt ambient.
Bona tarda, Tere, doncs, molt ambient i de fet ja fa força estona
que els gegants són a banda i banda d'aquí de la plaça de la Font.
De fet, veurem de seguida que s'obre a la festa oberta ara mateix
la finestró principal del Palau Municipal
i veiem ja els autoritats que comencen a sortir a l'exterior
d'aquesta plaça de la Font,
on, com veiem, veiem al capdavant els gegants vells de la ciutat,
els gegantons a gritos també, els gegants moros,
aquí davant mateix a la porta de la Palau Municipal
i al fons, doncs, tota la gent que espera,
especialment amb un ambient molt familiar,
doncs, que arribi aquest moment que veurem a continuació
i que podem també escoltar des dels micròfons de Tarragona a Ràdio, Tere.
Per cert, que també sentirem les bandes.
Abans ho comentàvem, l'anterior connexió,
la banda de Cardona que interpretarà
el primer emperit o roca de les festes
i enguany, com a novetat, la Tredivan,
una banda de nova formació, de nova creació
aquí a la ciutat de Tarragona
i que actuarà també amb aquest primer emperit o roca.
Escoltem les trompetes del Consell Municipal.
Gràcies.
Doncs el primer toc de trompetes,
de les dues trompetes del Consell Municipal,
el Josep Maria Gual i el Javi Torné,
que per... no sé quants anys porten ja,
però moltíssims els que són els encarregats
de fer aquest primer toc de pregó.
N'anirà un segon i un tercer
abans que surti l'alcalde i la pregonera
al balcó de l'Ajuntament de Tarragona
i a partir d'aquí, doncs, la traca i l'inici ja
de l'arrencada dels gegants
amb aquesta primera emperit o roca
que sentirem oficialment aquesta festa major.
Després viurem a l'arrencada dels gegants
a una plaça de la Fauna
on pràcticament ja no hi cap ni una agulla.
Discutem novament el toc.
a l'arrencada dels gegants
silenci a la plaça de la Font
mentre ha sonat aquest segon toc de pregó
del Josep Maria Gual i el Javi Torné,
els dos trompeters,
les dues trompetes del Consell Municipal
que anuncien l'aparició de la senyera de la ciutat.
Coneixeran l'alcalde i la pregonera Franca Masso.
Escoltàvem aquí a peu de plaça
doncs fa poca estona
Ole Torné, Ole Torné.
Com la deia Estere, porten moltíssims anys
a les protagonitzar en aquest moment especial
de la festa.
La gent que ho sap i que els coneixen molt bé
i que els vitoreixaven des d'aquí baix,
des de peu de plaça,
li deien aquest Ole Torné, Ole Torné.
Aquí moltíssima gent fent-se fotografies
amb els principals gegants,
amb alguns dels principals que veiem aquí
al capdavant del pla municipal.
i escoltàvem el to de les trompetes del Consell.
i escoltàvem el to de les trompetes del Consell.
i escoltàvem el to.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
S'encén ara la traca de la pirotècnia igual
que s'escolta ja a la plaça de la Font
i a bona part de la ciutat de Tarragona.
Enganyem un sistema que diu volador, avió li diu en pirotècnia
que és un sistema que passa per sobre dels caps dels tarragonins
per una mena de corredor de fil tensat que han posat avança
i que fa el recorregut entre el balcó
i el lloc on està la pirotècnia, la tronada de la pirotècnia igual.
Que sona ara mateix.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
A càrrec de la banda de Cardona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs aquesta és just de la primera emperitó roca oficial de la festa major interpretada per la banda de Cardona.
L'hem deixat sentir de manera íntegra perquè a més el Josep estaves molt ben col·locat al costat de algun dels intèrprets d'algun dels membres d'aquesta banda
que l'han interpretat en directe per la sintonia de Tarragona Ràdio.
La banda de Cardona que ja ens ha acompanyat altres anys aquí en aquest primer emperitó roca de les festes
però també recordem en guany, en novetat, la Tredibant,
que de fet han actuat junts,
perquè darrere mateix de la banda de Cardona
hi havia uns quants integrants de la Tredibant,
aquesta nova formació d'aquest 2012,
una iniciativa de Rousseau-Oliver que configura una banda
amb sol d'instruments tradicionals i altres més convencionals
d'una banda com qualsevol altra.
També hem pogut actuar ells amb aquesta banda de Cardona,
amb aquest primer perito roca,
i suposem que ara ja s'anirà desencanant
tota aquesta arrencada dels gegants.
De fet, és pràcticament un quart d'avui del vespre,
i això jo crec que començarà aviat a mobilitzar-se.
Sí, i tenia moltes ganes la gent de poder ballar
aquest emperito roca aquí a la plaça de la Font,
no només fent la delícia dels més petits,
sinó molta gent jove, molta gent gran,
que s'ha arrencat a ballar aquest pas doble de l'emperito roca,
aquest himne ja oficial de la festa de Sant Detecle,
de la festa major de la ciutat de Tarragona.
L'hem escoltat en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
s'ha acabat tot l'acte del Pregó,
tot l'important aquí a l'interior de l'Ajuntament de Tarragona,
ara el protagonisme està fora al carrer a la plaça de la Font,
i s'estan organitzant, Josep, la banda de Cardona, per fer què?
Ens desmira, i preguntarem al seu director,
que ja hem parlat amb ell l'any passat.
Què tal, bona tarda?
Hola, bona tarda.
Recorda'm el nom, que l'any per l'altre no me'n recordo.
Narcís.
Narcís?
Sí, de Cardona.
Explica'm, què esteu fent ara? Què esteu a punt de fer?
Perquè ara que no esteu reorganitzant.
Sí, no, ara estem organitzant el seguici,
i cada comparsa té el seu espai,
i nosaltres, la banda de Cardona, som els qui tanquem el seguici.
Suposo que un any més, un privilegi, un honor,
no, poder interpretar el primer enperito?
Absolutament, però molt.
I la il·lusió que ens fa poder venir aquí a Tarragona
a amenitzar les fes de Santa Tecla.
Perquè ara ens ho preguntàvem,
quants anys fa que veniu aquí a Tarragona?
Doncs, bé, és el quart any ja,
o sigui, en fi, no és que sigui,
bueno, ja comença a ser una tradició,
però, evidentment, som conscients que un poble tan gran com,
un poble, una ciutat tan gran com Tarragona,
doncs que necessita que hi hagi moviment,
que hi hagi cares noves,
i en aquest cas, passant de tecla,
les bandes noves, ens sorprèn moltíssim
que encara, bé, ens avessin per poder venir.
Doncs perquè ho feu bé, us deu una...
Clar, agradeu, no?
Bé, tant de bo, bueno, espero que sigui això.
Us quedeu per aquí aquests dies?
Us quedeu per aquí o marxeu avui?
No, no, no, estem allotjats a l'hotel Urbis.
És a dir, que estareu per aquí uns quants dies encara,
seguint la festa?
Sí, sí, sí, fins diumenge, tanquem la processó.
Després d'avui on els podrem tornar a escoltar?
Avui a la baixada de l'Àliga,
després demà l'entrada de bandes,
el seguissi de demà a la tarda a les 7,
a la pujada missa del dia de Santa Tecla
i després la processó de Santa Tecla.
Molt bé, Narcís, eh?
Per cert, quan sou de colla?
Sí, aquest any som 37.
Déu-n'hi-do. Narcís, gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
El director de la banda de Cardona,
que 37, eh?
Té, 37, eh, que són...
Sí, que ara s'han de reorganitzar
perquè han de tornar a entrar a l'interior de l'Ajuntament
perquè sentíem que dia el Narcís,
el director, el Josep Sunyer,
que són els que tanquen aquesta arrencada de gegants
per tant, ara prenen posicions,
ells tornen a l'entrada de l'Ajuntament,
a l'accés a l'Ajuntament
i ara els que obriran aquesta arrencada de gegants
són l'altra banda participant,
aquesta banda que deia Josep és novetat d'enguany,
la banda tradicional d'instruments de Tarragona,
l'altre viatge d'any,
que serà la que obrirà aquesta arrencada
dels gegants de la ciutat de Tarragona.
I ara podem parlar amb l'Alfredo González,
que ja és el cap de colla dels gegants vells
o l'alcòs del bou.
Alfredo, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Vosaltres porteu els gegants més antics de la ciutat, no?
Els més antics de la ciutat,
més antics del Seguici
i uns dels més antics de Catalunya,
que surten a encercar vila.
Són els que veiem aquests d'aquí davant,
el cos del bou, no?
Els gegants vells són el cos del bou.
Quant de vells són?
És a dir, quants anys són aquests gegants?
Doncs la primera referència
la tenim ara farà uns 186 anys,
el que són el cap i les mans.
Els cossos han anat reformant
a mida que ha passat el temps,
però el més antic serien les mans i el cap.
I faria uns 186 anys, coses així.
Hi ha algú que tenen la rèplica original
a la Casa de la Festa?
En el vostre cas,
aquests són els originals d'autobre?
En el nostre cas, aquest és l'original
i seguirà així per molts anys,
perquè és un orgull portar una peça tan antiga.
Posso que ha de tenir moltíssima cura,
no?, a l'hora de treure'ls, clar.
Sí, i sobretot aquesta nit,
a la baixada de la Lliga,
cada any se fa més complicat.
Cada any estan més delicats
i tens que anar amb molta cura.
Molt bé, Alfredo.
Moltes gràcies i que vagi bé.
A valtros.
I sobretot un recolzament
a tots els companys de Tarragona Ràdio,
que ara són una santa tec una miqueta fotuda.
El nostre recolzament.
Moltes gràcies.
Estic aquí també pels companys de Tarragona Ràdio,
que ja no estàvem amb nosaltres,
tota la setmana passada.
M'acaben de passar,
tenen els manaments de Santa Tecla 2012.
Doncs vinga, lligeix els que es puguin llegir,
perquè hi ha alguns que són...
A veure, a veure, no,
prelleixiré abans,
perquè hi ha canalla a aquesta hora
i no fos cas.
Exacte.
Però mira, per exemple...
Encara és horari protegit, eh?
El primer és molt innocent.
Venerarà Santa Tecla sobretot a les coses.
Com? Veneraràs?
Santa Tecla sobretot a les coses.
Això ho tenim clar, que s'ha de fer.
Aquest altre no el diré
perquè fa referència a un mitjà de comunicació
que no som nosaltres.
Ah, molt bé.
Curiosament, i que clar,
tampoc no és qüestió de parlar
d'altres mitjans de comunicació.
Però baixa, ve dir que prendràs català
amb aquest mitjà de comunicació.
Molt bé, i ens imaginem tots a qui parla,
no cal dir-ho.
Diu, sobrellaràs el programa de festes
amb fosforit obert,
sortirà més econòmic
si tens la targeta de resident.
Pintem-les de blanc.
Aquesta fa referència a les zones verdes.
Doncs un altre protagonista
de la polèmica
a la ciutat de Tarragona
dels últims mesos.
El quart tampoc el diré
perquè parla d'un company periodista
que tampoc no cal dir el nom.
I no, tampoc no és aquesta casa.
No pots dir pistes, no?
Bé, mitjà audiovisual.
Català, no.
Català, sí, porta molts anys.
Molt bé.
La teva Sancera, Char 3.
Això ja ho he vist avui per aquí,
perquè, de fet, Tere,
darrere meu, si fiques darrere meu,
hi ha un grupet...
Els hem vist, Josep,
els hem vist que...
que no sé què et dèiem
mentre fes l'entrevista al Narcís
de la banda de Cardona.
Doncs sí, sí, exacte.
Parlaven de la societat
amb els companys de Tarragona Ràdio.
Aquest, doncs,
ja estic al lanc amb el Char 3
i encara el porten.
És a dir,
suposo que es preparen
per la baixada de la Lliga.
Doncs encara queden hores, eh?
La nit serà llarga.
Diràs,
proposaràs a dames i vells
que promocionin
la viagreta,
la nova beguda
per la tercera edat.
Toca per on?
I com aquest se'ns posa més, eh?
Molt bé.
Fins a Déu, no?
N'hi ha, sí,
n'hi ha fins a Déu.
I, home,
l'últim és molt emotiu
que caurà la llagrimeta
quan el bis que s'entregla s'apagui.
Molt bé.
És a dir,
quan finalitzin les festes.
Doncs,
com a bon tarragoní,
bon seguidor de la festa major,
s'han de complir
tots aquests manaments
que els trobareu escrits
en aquestes octavetes
que s'han repartit
ara,
avui,
aquesta tarda,
després del Pregó
a la plaça de la Font.
La banda de música tradicional
ja preparada,
obrint pas
entre la gent
i els negritos
que seran els primers
que s'arrencaran a ballar.
Imaginem,
seguits del gegant
i la geganta de Tarragona.
Seran els primers
que obriran
aquesta arrencada de gegants,
aquests els que oferiran
el primer ball
aquí a la plaça de la Font.
Per seguir,
després,
un recorregut.
No cal que estigueu
aquí a la plaça de la Font,
sinó que els podeu veure
en diferents punts
a la ciutat de Tarragona
perquè aquests gegants
de la ciutat
seguiran pel carrer Portalet,
per la Rambla Vella,
enfilaran el carrer Comte de Rius
fins a arribar
a la coca central
de la Rambla Nova,
tiraran pel carrer Sant Agustí,
tornaran per Portalet
i giraran cua
fins a arribar de nou
a la plaça de la Font.
Això serà en un recorregut
a l'entorn
de mitja horeta,
tres quarts d'hora,
que faran
aquest itinerari
per la ciutat de Tarragona
per fer les delícies
dels grans
i sobretot
dels més petits.
I tenim a nosaltres
la greiera de Roser Oliver
que ens podria parlar
de la Tradivant
perquè, de fet,
Roser,
bona tarda.
Bona tarda.
Em guanya el primer any
d'aquesta Tradivant
però suposo que en vocació
de continuació,
no la continuïtat?
Sí, jo i tant.
Totalment,
està pensat
per anar seguint tocant
sempre amb l'àliga.
Com neix la Tradivant?
Quina és una mica
a la filosofia
i quins instruments
s'apleguen?
A veure,
la filosofia
és fer una banda
només amb instruments
autòctons i catalans.
Partim d'una banda
d'una copla
i llavors
el sac de jamecs,
les gralles
i les percussions
tradicionals
dels grups tradicionals.
Està composada
aquest any
per la copla
Cossetani de Tarragona
més els alumnes
de l'aula
d'instruments tradicionals
de l'escola municipal.
Ja es van poder escoltar
el dia de la baixeta
de la ligueta.
Crec que ahir
també van sortir
i aquesta nit, no?
També la baixeta de l'àliga,
és a dir,
que seguiran l'àliga
allà on te baixi.
Sí, sí, sí.
I tant, i tant.
aquesta nit sortirem tots.
Molt bé, i ara tu,
tu ara estàs a banda
de l'altre divan.
No, suposo, avui aquí?
Sí, ara avui surto
molt sonat.
Molt bé.
Anem combinant, com podem.
Moltes gràcies, que vagi bé.
Bona festa major.
Gràcies.
Doncs la Rosa Olivia
que va ser una de les impulsores
d'aquest tradicionals.
Sí, un altre dels protagonistes
que es trenen banda
per aquesta festa major de Tarragona,
si més no en aquesta
arrencada dels gegants.
És avui el dia
de l'inici oficial
de la part central,
la part important
de la festa major de Tarragona,
de la festa de Santa Tecla,
tot i que hi ha hagut actes
des de dissabte
de la setmana passada.
S'han succeït
els actes,
les activitats aquí a la ciutat,
ben diverses
al llarg de tots aquells dies,
però avui
sí que comença
el més fort
d'aquesta festa major.
El pregó
d'on inicia
el tram central
de Santa Tecla 2012
i ara amb aquest acte
més popular
que és l'arrencada
dels gegants.
De moment
continuen
sense moure's
els gegants,
el negrito i la negrita,
el gegant i la geganta
de Tarragona
i la Tredivant
que serà
la que obrirà pas
entre aquesta munió
de gent
que s'aplega
aquí a la plaça
de la Font
per veure aquest acte
popular,
per escoltar
la primera
Amparito Roca
de les festes.
De fet,
l'hem escoltat
en directe
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
amb un Josep Sunyer
molt ben situat
i amb la banda
de Cardona
ja una banda
tradicional
en aquesta
arrencada
de gegants
de Santa Tecla.
De moment
la cosa no es mou,
eh, Josep?
Continuen
aturats els gegants
i sense interpretar
cap nota
la banda de música.
Doncs no,
estem aturats
aquí al tram central
de la plaça de la Font
i ara estic
al costat
dels gegantons
negritos
i estic amb dos
dels seus portants,
el Josué i el Quico.
Josué, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Explica'm una mica
la història
d'aquests gegantons.
Aquests són rèpliques,
no són els originals.
Aquests són els gegants nous
que hem fet.
Els vells
estan amagats.
Els vells
estan a la Casa de la Festa,
no?
Imagino,
la Biogusta.
Estan a la Casa de la Festa,
imagino, no?
Sí.
Tu ets un dels portants,
tu vas sota, no?
Sí,
jo vaig a sota
la negrita.
Tu sota la negrita.
I com és això?
Com és l'experiència
que és d'anar sota la negrita?
Una aparència
que me surt de petit,
que me surt de la sang.
I ell també.
Perquè vosaltres
de quina zona
sou de la ciutat?
De quin lloc
de la ciutat sou?
De quina zona?
De Tarragona.
De quina part de Tarragona?
De quina part?
No sé,
del barri marítim,
del cos del Bou.
Escolta'm,
Josué,
tu un costal o a cades
vas a sota, no?
Sí.
I ara faràs tot el recorregut sencer
fins que torneu
cap aquí altra vegada
a la Casa de la Font?
Sí,
se canviem tots dos,
el Kiko i jo.
Doncs deixem parlar amb el Kiko.
Kiko,
aquesta bona tarda.
No vols parlar tu?
Bueno,
el Kiko no vols parlar, eh?
Ja hem parlat amb el Josué
i són aquests
els gegants negritos
que porten
aquí el clàssic Lloro,
que també la canella
ha agradat molt.
Que els podran portar,
tota aquella gent
que no siguin portants oficials,
però que els podran portar
aquesta nit
a partir de les 12
en la baixada
de la Lliga.
És un acte espontàni
que va sorgir
de manera espontània
que cada vegada
s'està convertint
en un dels més tradicionals.
Sí que és un dels actes
més multitudinaris
de la Festa Major de Tarragona.
Ja ho saben
aquells que ho desitgin.
Sota unes estrictes
mesures de seguretat
doncs podríem provar
de portar
almenys els gegants
negritos,
els gegants de Tarragona
en aquesta tradicional
baixada de la Lliga.
Ara al costat
del negrito, eh, Josep?
Doncs sí,
perquè el Josué
no s'ha sabut dir
però són de la sonda
de la catedral, eh?
De la sonda de la catedral.
I ens ho dirà molt bé
el Pere Ximenis.
Pere, què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què?
Com esteu viscant la festa?
Com sempre,
cada any,
cada any millor.
Vosaltres ho teniu de conya
perquè ho veieu passar tot
per davant, no,
allà a la catedral?
Naltros.
Naltros la portem
ja un grapat d'any
ja ho portava el jajo
i el pare del mullajo
i portem els gegants
de tota la vida.
O sigui,
veneu passant
de pares a fills,
no, com el que diu?
Això ho portem
150 anys
que ho portem nosaltres.
I des de la catedral,
eh?
Segur de la sonda
de la catedral
et deia que de dalt
que esteu en un lloc privilegiat
que veieu passar
pràcticament
totes les festes
per la part alta.
Sí,
i per la part de baix
també,
la Rambla Nova
i la Rambla Vella
i tot el recorregut
que fem
com cada any.
Ara va ser d'aquí
una mica
juntament amb el germà
capitanejant aquests gegants
però suposo que
també alguna vegada
també alguna vegada
has anat sota, no?
Dic que alguna vegada
també has de haver anat sota
dels gegants.
Ah, sí,
això anem
canviant,
n'hi ha dos
per cada peça,
eh?
Si no,
no se'l podria aguantar,
això pesa molt.
Aquest pesa molt,
aquest,
i aquest és dels petits, no?
Sí,
aquest pesa dels 50,
però l'altre són
70 i pico,
80 quilos.
Molt bé, senyor,
gràcies.
Doncs 80 quilos
a les espatlles
i som els petits,
eh?
Els de gritos petits.
Seguirem en directe
fins a les 8 del vespre
a la sintonia
de Tarragona Ràdio,
aquesta arrencada
de gegants.
Encara no poden avançar
ni la banda de música
ni els diferents
gegants que participen
en aquest acte
de la festa major
de Tarragona
perquè estan
els membres
de la brigada municipal
i també els membres
de la pirotècnia
igual recollint
tots els efectes
que ha deixat
la traca
que ha sonat
aquí a la plaça
de la Font
després del pregó,
després de la salutació
de l'alcalde.
Estan escombrant
el tram central
d'aquesta plaça
de la Font
i estan recollint
tot el material
pirotècnic
que s'ha utilitzat
en aquesta traca
del dia del pregó
després del troc
de pregó
que avui ha sonat
més fort que mai
a la ciutat
de Tarragona.
L'hem pogut escoltar,
ens hem hagut
de tapar les orelles
des del balcó
de l'Ajuntament
de Tarragona
i ha sonat
imaginem
que des de diversos
punts de la ciutat.
La brigada
escombrant
aquest tram central
de la plaça
de la Font
i deixant
via lliure
per aquesta desfilada
de les bandes
dels gegants
al compàs
de l'amperito
roca.
Avui l'hem sentit
en directe
per primera vegada
de manera oficial
en aquesta festa
de Santa Tegla.
Josep.
Doncs sí,
podem parlar
amb el Joan
del Col·legi de les Dominiques
que són
a veure,
dos dels gegants
singulars
i a més no
aquella de la ciutat.
Joan,
què tal?
Bona tarda.
Bona tarda.
Explica'ns-ho
per a aquells
que no ens veuen
perquè són la ràdio.
Com són aquests gegants
vostres?
Són uns dels gegants
més bonics
que surten
sobretot
per la canalla.
Els hi fa molta gràcia
perquè és un sol
i una lluna
i són molt característics
dins de la ciutat.
Els nens
els encanten.
A més a més
són manotes
que encara són
molt més divertits.
I que van repartint
això,
amb estagots.
Sí,
sempre.
Tots els nens
els gestionen els braços,
van repartint
amb estagots,
els petits i els grans
també,
tots s'hi reben
amb bon humor,
clar.
D'on es va crear
aquests gegants?
Són gaire antics?
Sí,
ja venen
d'uns altres antics
que es van crear
a la pròpia escola.
No recordo
quan,
però
i aquests tenen
uns 4 o 5 anys.
Es van refer
de nou,
que són aquests
que veieu
perquè els antics
estaven fets
com et dic
per l'escola
i es van
deteriorar
a poc a poc.
Molt bé, Joan,
que vagi molt bé.
Bona festa, Major.
Moltes gràcies.
Mireu el que està dit
encara que sigui
sense el gegant
se la baixada de Bàliga,
per cert?
Sense gegants,
sí?
Clar,
sense gegants.
Sí,
potser sí.
A veure si
ens deixen
la canalla
del col·legi.
Molt bé,
que vagi bé.
Bona festa.
Igualment, gràcies.
Diu que no són
els més bonics.
Bé,
ella ha dit
que eren els més bonics,
però si no són
els més bonics,
els més divertits
perquè són
d'aquests
gegants
en manotes
que reparteixen
mastegots
a tor i a dret
entre el públic
que s'hi apropa
una mica.
Aquest sol
i la lluna
del col·legi
Sant Domènec
de Guzmán de Tarragona
del col·legi
de les Dominiques.
Uns gegants
d'escola
que participen
en aquesta arrencada
de gegants.
N'hi ha més,
per exemple,
els del Sagrat Cor
també estan
aquí participant
en aquest acte
de la festa major
de la ciutat
de Tarragona
i participen
al llarg de l'any
de diferents activitats
amb la canalla
amb els alumnes
de les escoles
de la ciutat
de Tarragona.
Jo crec que ja han acabat
de netejar
la brigada
del tram central
de la plaça
de la Font.
Ara els membres
de la pirotècnia
igual estan recollint
les escales
utilitzades,
tot el material
utilitzat
per aquesta traca
de després
del Pregó.
A l'espera,
perquè són,
queden 5 minuts
per 3 quarts
a 8 del vespre,
el temps es tira
a sobre
i això d'arrencar
d'un moment a l'altre.
Doncs sí, sí,
i a més a més
els Sant Car
no estan situats
a la part central,
doncs estan allòs
amatents,
esperant
per poder agafar
el seu torn.
I ho fan,
per exemple,
els del carrer Marceria,
la colla gegantera
del carrer Marceria,
per tant,
tornem a la part alta
i podem parlar
amb l'Edgar,
que és un dels seus responsables.
Catalegar,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Expliquem-nos una mica
quin gegans porteu a vosaltres
i quina és la seva història.
Doncs bueno,
portem el Manel i la Roser,
que són els grans
del carrer Marceria
i els petits,
que bueno,
més o menys
els diuen igual.
La història,
bueno,
no me la sé molt bé
perquè fa poca xoc membre,
però bueno,
tenen,
els petits tenen
sobre uns 100 anys més
encara.
Són centenaris,
són molt famosos
al barri del carrer Marceria,
a la plaça El Fòrum,
tot això,
i bueno,
aquí estem.
Suposo que ja
a punt de sortir,
esperant poder sortir aviat.
Sí,
bueno,
estem esperant encara una mica,
hauríem d'haver sortit
a dos quarts,
però bueno,
s'està retardant una miqueta
i bueno,
aquí estem.
Després,
quan torneu cap aquí
i quan pugueu deixar
els gegants
al magatzem
o el deixeu habitualment,
mireu la baixada
de l'àliga?
Sí,
sí,
i tant.
Bueno,
primer la tecla et tapa,
a ajudar una miqueta
i a consumir
i després sí,
una mica de festa.
Imagina que ens escolta algú
que no hagi anat mai,
què li explicaries
de la baixada de l'àliga?
Doncs,
que és l'hòstia,
que s'ho passarà molt bé,
de debò.
Sí,
sí,
és un ambient molt bo,
molt bonic,
gran festa
i es nota que a Tarragona
m'agrada molt.
Molt bé,
Eker,
moltes gràcies,
que hagis sort del carrer Marceria.
Moltes gràcies,
vinga,
bona tarda.
Perquè ara on t'estàs situat,
Josep,
que no et veig,
t'he perdut a la plaça.
Ja t'ho dic perquè t'ho pregunto,
eh?
Tu estàs dalt,
jo estic,
si mires cap a baix,
a la dreta.
A la dreta.
És que,
mira,
hem vist el Doraemon,
saps,
no?
Sí,
el nano Doraemon.
Bé,
no l'hem entrevistat mai,
no hem parlat mai amb ell,
amb el seu portant.
Està allà davant de la penya barcelonista,
està a l'altra punta.
Intentem arribar a ell?
No cal,
no cal,
és simplement el Doraemon,
però és que ens fa gràcia,
l'hem vist ja a l'entrada.
Bé,
hem hagut d'explicar el Joa Maria
que era el Doraemon
i no era el Pokémon,
perquè tenia una certa confusió.
És un dels nanos
que participa
en aquesta arrencada de gegants,
n'hi ha cada any algun de nou,
alguns que repeteixen,
alguns que són més elaborats,
altres que són,
que tenen un disseny
més fàcil
i que també són més fàcils de portar.
Sens dubte fan les delícies,
sobretot dels més petits,
i en aquest cas,
en el cas del Doraemon,
fa les delícies
a tots aquells nens
que a través dels dibuixos animats
els segueixen.
I està arribant el Josep Sunyer,
ara falta que trobi el portant,
mentre tot continua aturat
aquí a la plaça de La Font,
a l'espera que s'hagi recollit totalment
el material de la pirotècnia igual.
Com va la investigació, Josep?
Has arribat, no?
Doncs sí, som ara mateix davant del Doraemon
i estem amb la colla de gent que el porta,
que no sé exactament de qui són,
els hi preguntaré.
Què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Dieu-me, qui sou vosaltres?
De quina colla sou?
Som de la colla del Passeig de Turrotja.
Colla gegantera del Passeig de Turrotja.
i això del Doraemon,
és a dir, aquest Doraemon d'aquí,
quan neix i com va anar la cosa?
L'haig fer jo mateix i mideixo un 95 i fa uns 10 quilos perquè es portin els nens.
Però per què el va creuar el Doraemon?
Perquè algú té canalla i el veia per la tele i tot això?
Sí, més que rep a la canalla i el veiem per la tele i va fer il·lusió fer-lo.
els nens.
Però treu artilugis de la panxa aquest del Doraemon o no?
No, no.
És un gegant així perquè el portin els nens.
A part també l'ho van fer perquè aquí a Tarragona no hi havia cap.
I clar, doncs també animava bé els infants i és maco.
Doncs enhorabona per fer-lo.
Amb quins altres es porteu, per cert, a part del Doraemon?
A part del Doraemon, quins es porteu?
El gegant aquest any que ha pogut sortir
i a part anem amb els gegants de Moros de la ciutat.
Molt bé senyor, gràcies.
Vinga.
Enhorabona.
El costo cap a les bandes perquè això, Tere, ja torna a sonar una altra vegada.
Ja torna a sonar, arrenca l'altre divan,
obrint pas pel mig de la plaça de la Font.
A banda hi ha gent que està seguint aquesta arrencada de gegants
i els primers, els que dèiem, els negritos de Tarragona,
que ja comencen a caminar,
que són saludats pels més petits,
a coll dels seus pares i mares,
veient aquest acte, aquesta desfilada dels gegants de la ciutat de Tarragona.
Els segueixen el gegant i la geganta de la ciutat,
que ara saluden els seus altres companys gegants,
per dir d'alguna manera,
que estan esperant el seu tor per desfilar
per aquest passadís que s'ha format entre la gent
al mig de la plaça de la Font.
Segueixen els de Cos del Bou, els gegants del Cos del Bou,
els gegants vells,
també comencen a ballar el ritme de la Trediban,
que està obrint pas pel mig de la plaça de l'Ajuntament de Tarragona.
Es col·loquen, doncs, a la plaça de la Font,
al mig dels primers sis gegants que han arrencat
i que comencen a desfilar en aquest primer tram de l'arrencada,
que seguirà per altres carrers del centre de la ciutat,
baixaran fins a la Rambla Nova,
tornaran a pujar per acabar el mateix punt
on han sortit de la plaça de la Font.
La Tredibanca ja pràcticament arriba al carrer Portalet.
Escoltàvem aquests sacs de jamecs,
que són característiques que estaven
entre altres instruments tradicionals com ara la tarota.
La Tredibanca ja pràcticament ja pràcticament.
A l'Ajuntament de Tarragona.
També l'acompanyament a banda de la Tredibanca,
que anava al cap d'alçament a la capçadera
d'aquesta arrencada dels gegants,
d'altres formacions d'altres cobles
que van acompanyant intercalades
entre cadascuna de les parelles de gegants.
Aquí, per cert, jo estic pràcticament tocant
al carrer Portalet,
i aquí acaben de fer el primer relleu
els gegants vells, és a dir, que han parat, han hagut de parar
i han fet el primer relleu els gegants vells
en canvi del portant de sota
i ara continuen a reenprendre el pas.
Estàs, per tant, ja pràcticament a l'altra punta
de la plaça de la Font, a la banda contrària
de la façana municipal, no?
Sí, sí, efectivament, i per certa,
moltíssima gent a banda i banda, perquè hem pogut treure, com deies tu,
tot aquest cordó de la tronada
i el cordó de seguretat
i hi ha gent a banda i banda, moltíssima gent
i arriba pràcticament fins al carrer
fins a Portalet, fins a Portalet
no arribarà, sí, esperant la baixada
que faran, doncs mira, aquí a prop
de l'Ajuntament, a la part que toca
l'Ajuntament de Tarragona, els que acaben
d'arrencar ara mateix són els gegants
del port i també els nanos
i la bruixa del barri del port,
uns elements també tradicionals
d'aquesta arrencada dels gegants, mira,
tant la bruixa com el nano
del port de Tarragona
són d'aquests menotes que, com dèiem,
com han repartint mastegots
a tort i a dret entre les fileres
de gent que s'estan formant
per veure'ls passant i els nens
ja els estan incordiant per rebre
aquest cop de demà d'aquests elements
del barri del port
i sonant, tancant el pas
dels gegants del port, doncs
la banda de música, els grellers
del port de Tarragona, que no sé
si es poden sentir bé perquè estic agafant
el so des del balcó de l'Ajuntament.
A veure, ho intento.
Doncs no, no se sent gens bé, no?
Segueixen tot seguit
els nanos del Club Maginè,
també els nanos de l'associació
de veïns verds del Carme,
que estan esperant el seu torn,
el gegant i la geganta del barri mariner,
vestits de pescadors,
tant ell com ella,
que ara mateix seran els que continuaran
aquesta desfilada
dels elements que participen
en l'arrencada.
Estan quiets, cara a cara,
davant per davant,
tant el gegant com la geganta
del barri del Serrallo,
esperant el seu torn
per poder completar
aquesta arrencada,
aquest itinerari
que els portarà fins a la Rambla Nova
a través del carrer Portalet
i Comte de Rius,
giraran i tornaran aquí
a la plaça de la Font.
Després continuaran
per la Rambla Vella,
és per on segueix aquest recorregut,
a Rambla Vella,
a carrer Comte de Rius,
a Rambla Nova
per la coca central
i passen per Sant Agustí
per tornar a pujar cap aquí
al carrer Portalet
l'altra vegada
i entraran novament
a la plaça de la Font.
Veiem la colla també
del barri
del que casa,
la colla del barri
de Torrefort,
que també estan aquí,
arribant ja pràcticament
al carrer Portalet
i van acostant-se
els diferents gegants
que ja han fet
tot el recorregut
de punta a punta
de la plaça de la Font,
fins i tot
la bruixa i el mariner del port
que veig que tiren aigua
i que estan ruixant a la gent
els que estan davant d'Ivan
de costat i costat
d'aquesta mena de corredor
que han fet aquí.
Això és perillós, eh?
Ara el gegant de l'avinguda
dels veïns del port
amb el seu trident
i el seu clàssic
i tradicional vestit
de color blau,
aquest vestit de mariner
que ja està pràcticament aquí.
A veure què diu el portant,
digue.
Estan les festes bé?
Digue'm, digue'm.
Les festes,
que si això van bé.
Van bé, van bé,
prova, prova.
Aquest és el portant
de la geganta del port,
doncs que per la finestra aquesta
que porten per la retxa
es parlava des de dintre
de la retxa
i la bruixa del port
que també continua
tirant aigua
i que la gent, clar,
naturalment s'aparten.
I aquí,
mentre m'estocant
a l'Ajuntament de Tarragona,
sense parar de girar,
el gegant i la geganta
del serrallo,
el ritme de les gralles,
els membres
d'aquesta colla gegantera
que també demanen a la gent
que s'aparti una mica,
que retira una mica
perquè puguin passar
i ballar
com ho estan fent aquí
al mig de la plaça
de la Font,
donant voltes
al gegant
i la geganta del serrallo
que són els que tot just
acaben d'arrencar
de la part
de l'inici
d'aquest itinerari,
de la part que toca
a la façana
de l'Ajuntament de Tarragona.
Aquí també
encara
continuen a passar
els de l'avinguda
del port
de Tarragona
que porten a banda
dels gegants
més grans
altres dos de petitons,
una en forma
de bruixa petita
i l'altra en forma
jo diria que és
el Correcaminos.
És el Correcaminos, Tere?
Doncs no el veig,
a veure.
No, no,
estem a la punta del tot,
a l'altra banda,
tocant pràcticament
al carrer Portalet.
Molt bé.
Ara també
passen
un grup
d'anants
del Club Maginet,
del Club Maginet
que també estan aquí
presents
en aquesta arrencada
dels gegants.
Veiem a més
a més
la il·lustradora
que va fer
l'any passat,
si recordes,
d'aquella nina
del Club Maginet,
doncs crec que
també està aquí
seguint
aquesta comitiva
del Club Maginet.
La Roser Marqués,
no?
La Roser Marqués,
no em sortia el nom,
sortia Roser,
però no em sortia el nom.
La Roser Marqués.
que sempre els acompanyen
les seves creacions,
els seus fills,
per dir-ho d'alguna manera,
aquests nanos
del Club Maginet
que participen
també
en aquesta arrencada.
Ara surten
de l'inici
del recorregut
els gegants
del casc antic,
també donant
voltes
sobre ells mateixos,
acompanyats
dels seus
grellers,
i són els que
ara mateix
han iniciat
aquest recorregut
pel mig
de la plaça
de la font de Tarragona
i ara ho fan
els nanos
de les dues escoles
participants.
Primer ho faran
els gegants
del col·legi
Sagrat Cor,
també amb un nano
vestit
amb el vestit,
l'uniforme
de bàsquet
de l'escola
i el seguiran
tot seguit
aquests gegants
de les Dominiques.
Tu parlaves abans
amb un dels responsables
dels portants,
aquest sol
i aquesta lluna.
De moment,
a punt de preparar-se
per seguir l'itinerari,
s'estan fent
fotografies
amb els més
petits,
aquests gegants
que participaran
també
amb l'arrencada.
Abans,
però,
els demanen
que no sortin
encara
perquè ha de sortir
una espècie
de cocafera,
un element
llargarut
amb un,
dos,
tres,
quatre,
cinc,
sis portants
que hi ha
alboràs
d'esfiler,
és una espècie
de cocafera
que va a banda
i banda
de la plaça
de la font
topant
contra la gent
que el vol tocar.
Però no és la cocafera
titular,
diguéssim,
no?
No,
no,
no,
no,
no.
És a dir,
que aquesta cocafera
que veus tu
segurament tindrà
continuïtat avui,
no?
És a dir,
que allargarà
fins a la mitja nit.
Jo crec que sí,
no faria apòstols,
però diria que sí.
Mira,
acompanyat de diferents
capgrossos,
veiem una formiga,
veiem també
un capgros
que és simplement
una pilota
de bàsquet,
que el cap té
una pilota
de bàsquet,
aquesta formiga,
altres animals
que participen
i mira ara
si els de les Dominiques,
el sol ho fa,
surt el primer,
repartint mastegots
a banda i banda
perquè són
aquests gegants
manotes
que agraden tant
els nens,
el sol i la lluna
i escoltem
els grellers
de les Dominiques.
La grella gegantera
del Cerrallo
que també ha passat per aquí
i que abans hem pogut veure
també la dineta
i l'Ibori
del futbol Tarracodins
que també estan
en aquesta arrencada
dels gegants.
i l'Ibori
i l'Ibori
i l'Ibori
i l'Ibori
i l'Ibori
doncs els del carrer
Marceria,
els gegants del carrer
Marceria
que abans podíem parlar
amb ells,
ja són pràcticament
al centre
de la plaça de la Font
acompanyats d'aquest sol.
Aquest sol
que ara mateix
ha interromput.
Això.
Allò que passa.
Sempre passa,
d'on es fa un sol
que justa
és quan acaba
la cançó.
Doncs hem sentit
aquesta emperitó roca
pels grellers
de Sant Domènec,
de Guzmán,
de les Dominiques
i els gegants
Manotes,
el sol i la lluna
que estan
repartint estopa
entre el públic
assistent
a aquesta arrencada
de gegants.
Preparats també
els gegants del Miracle
que seran
els que enfiaran
ara mateix
pel mig de la plaça de la Font
i ara sí que sonen
les gralles,
no, Josep?
Ara sí, ara sí.
El Ves
Gràcies.
Gràcies.
Ara s'estava dient que potser són els més menuts, no?, de canalla.
Sí, bueno, portem la canalla que porta els cats grossos
i llavors exalumnes i pares que porten els gegants.
Qui els ha fet aquests nanos?
Ho deixi mateix?
Sí, els nanos estan fets a l'escola.
N'hi ha uns de molt vells i aquest, el tigre i la vaca,
que és de fa dos anys que els van fer els nens a les escoles.
I els gegants ja són més vells, són comprats a Saragossa,
que se'n fèiem molts per allà.
Carai, vol anar lluny, eh?
Doncs sí, ara ho hem recuperat i hem muntat la colla gegantera
amb timbalers molt petits i per crear una mica d'afició.
Molt bé, doncs que deixi bé, bona festa major.
Gràcies, igualment.
La vaca, el tigre, en format d'anant.
I arriben també al carrer Portet una banda de timbalsa,
també molt petitons, que són del Sagrat Cor,
del Cuesi Sagrat Cor, i que sonen així de bé.
Bé.
Sónaran així de bé, perquè són una decena de timbals,
una caixa també, i a més a més les ratlles,
perquè ara no tocaran, eh?
Estan avançant una mica més, suposo que ara tocaran.
Són aquests alumnes, com us deia, del Sagrat Cor,
i que a veure si ara que fan una parada...
Són molt menuts, eh? Perquè diria que algun dels que toquen el timbal
no deuen tenir més de 4 o 5 anys, fins i tot menys, eh?
Fins i tot menys. I ara estem a punt d'interpretar una peça aquí mateix.
Escoltarem els que toquen la granlla, sí que són un peu més grans.
Tampoc no gaire, potser 9 o 10.
I escoltarem que toquen.
No sonarà, eh?
No sonarà, Tera, no sonarà.
Mira, acaba d'arribar fins a on som nosaltres,
la cocafera que deia abans.
Ara els que es preparen és la banda de Cardona,
per interpretar, imaginem, una altra vegada,
l'emperitor Roca, perquè ja estan pràcticament
tots els gegants a l'arrencada, desfilant.
Estan ja a punt de formar els últims gegants
que participaran en aquesta arrencada,
entre el so de la música, de les gralles,
els diferents elements, els diferents grups geganters
a la ciutat de Tarragona.
Ja estan pràcticament tots en marxa.
Els gegants moros, els gegants vells, els negritos,
els nano caleto, els gegants vells i nous,
els nanos del carrer Marceria, els gegants i nanos de Torreforta,
els del barri del Port, els nanos del Club Maginet,
els nanos de l'Associació de Veïns Verge del Carme,
els nanos de la Garrotada, els gegants del Serrallo,
del casc antic, els del Col·legi Sant Domènec,
els gegants del Miracle, els nanos de la Unió de Sant Pere i Sant Pau,
els gegants de la plaça Sant Miquel,
el gegant Bartolo de les Plaies Sant Fructuós,
el nano Guillem de la Guàrdia Urbana,
els gegants del Passeig Sorroja,
la geganta Cristineta i el nano Escolà,
Magí de l'Associació de Veïns Maria Cristina i Voltants.
també hi ha en marxa els gegants d'Espineta i Cargolí,
els gegants de l'Associació de Veïns Sant Pere i Sant Pau
i els capgrossos, la Nineta i l'Íbori del Club dels Tarragonins.
Tots ells acompanyats de gralles,
dels diferents membres de les diferents colles.
I aquí, a la façana de l'Ajuntament de Tarragona,
ja la banda de Cardona,
a punt ja de poder tancar aquesta desfilada, aquesta arrencada.
i tornarem a escoltar l'Amparito Roca,
el que passa que anem ja amb el temps justíssim,
perquè queden minuts perquè siguin les vuit del vespre.
Josep, no sé si ho podrem escoltar ja
per acomiadar aquesta retransmissió del Pregola,
que serà l'Amparito Roca,
novament de la banda de Cardona.
Doncs intentarem arribar a la zona on està la banda de Cardona
per poder, encara que siguin aquests minuts finals,
poder escoltar en directe aquesta interpretació.
i deixem aquests, doncs, els oients de Tarragona Ràdio.
Intentarem acostar-nos i dius que estan pràcticament
davant del Palau Municipal, no?
Encara queden alguns gegants i nanos
per incorporar-se a aquesta desfilada.
Entre aquests el Doraemon, Josep,
amb qui has parlat, bé amb els portants que has parlat,
i sentim també les gralles.
Imaginem que seran les de l'última colla
participant en aquesta arrencada de gegants.
Queden ara mateix, queden ara mateix un minut
perquè siguin les vuit del vespre.
Josep, hem de tancar aquesta retransmissió
del Pregó de la Festa Major de Tarragona,
l'arrencada del tram important de Santa Tecla 2012,
perquè de seguida arribarà el sempre nàstic
amb el repàs a tota l'actualitat esportiva.
Josep, des de la plaça de la Font,
continuo a la desfilada.
Doncs sí, i deixem, no pot ser la banda de la carrona
perquè encara no hem començat a tocar,
però sí, a més no, amb so de gralles.
Acomiadem amb aquest so de les gralles
d'aquesta arrencada dels gegants.
Acomiadem la retransmissió del Pregó de la Festa Major.
Bona Santa Tecla.
Bona Santa Tecla.