Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quines aplicacions té avui en dia una titulació com aquesta?
Quins llocs de feina?
On es demana un animador sociocultural?
Bé!
El primer exemple que tenim és el de la MAT, no?
Que són les persones que estan en els centres cívics, doncs organitzant i, bueno, portant els recursos que necessita, no?
aquesta comunitat.
Tenim animadors treballant en residències de la tercera edat, els tenim en centres d'esplais, colònies, campaments,
el tenim en el món de la cultura, des d'àrees de cultura, de regidories i festes, d'ajuntaments,
els tenim també a joventut, els tenim en plans comunitaris, els tenim en molts espais, i sobretot també en museus, biblioteques,
és una feina molt àmplia perquè dinamitzar les persones i els equipaments i els serveis, doncs, es necessita de tot arreu, no?
Seria una mica per entendre, ens ho va més enllà, eh?, de la titulació de treballador social?
No, és diferent, no. El treballador social, a veure, és més la persona que domina la legislació per orientar les persones a nivell legislatiu, a nivell dels seus drets i deures.
i l'animador és la persona, a més, que posa l'èmfasi en dinamitzar, que la gent es mogui, que la gent...
donar recursos perquè la gent faci, se senti a gust, convisqui, s'expressi, no?
Quant de temps fa que teniu aquest cicle tan específic al Bé de la Verde?
Doncs mira, com a cicle formatiu, doncs enguany, si mal o no conto malament, seran uns 14 anys que fem el cicle i abans potser ho vam fer com 4 o 5 anys, quan era mòdul, que se'm deia abans mòdul, que era d'un any.
I ara dura dos anys, no?
Dos anys, sí, sí. I a partir de l'any que ve entrem amb l'Analoe i serà també una durada de dos anys, l'únic que ampliem una miqueta més d'hores, perquè sortirà amb la titulació d'animador sociocultural i turístic.
Mira, sí, afegim aquesta especialitat a la titulació.
14 anys, déu-n'hi-do. Heu notat alguna diferència, suposo, no?, amb l'evolució de la demanda, dels tipus de cursos que oferíeu dins el cicle?
Bé, sí, hi ha hagut una mica de diferència, per exemple, en l'alumnat dels primers anys, en molts casos era alumnat que ja estava treballant en aquest món i que necessitava la titulació per seguir treballant.
O sigui que era un alumnat amb molta experiència i potser d'edat més avançada dels que tenim ara, no?
I ara tenim molta gent que ve del batxillerat, perquè es necessita el batxillerat per fer el cicle, o ve de la prova d'accés.
En molts casos, també alguns en el món laboral i que són gent, doncs, amb moltes ganes, molt motivats per fer aquest cicle i la veritat que és un plaer i una sort treballar i tenir l'oportunitat de treballar en aquesta gent
perquè, clar, que sentis un professor que digui que està super a gust amb el seu grup, no jo, eh, tot l'equip,
i que tenim uns alumnes que és una passada treballar amb ells, doncs, la veritat és que això no pot dir tots els professors.
Avui han vingut alumnes del Vidal i Barraquet, d'aquest cicle de grau superior d'animació soso cultural,
l'Esther, la Jennifer, la Maritxell i el Iago.
Són molt joves, quines edats teniu, més o menys?
Jo en tinc 22.
Jo en tinc 20.
Jo 23.
Bé, jo sóc la més petita i en tinc 19.
Més o menys seria el perfil d'alumnes que teniu?
Sí, sí, sí, és el perfil.
Ara entro amb vosaltres, eh, us preguntaré que em dieu, que em parleu d'assignatures, d'acord?
Per a fer-seu amb assignatures perquè la gent es faci la idea del que estudieu.
I, clar, us preguntaré per què vau triar aquest cicle.
Aneu pensant.
Amat Callent, animador sociocultural del Centre Cívic de Sant Ferrer i Sant Pau.
Bones.
Molt bones. Bon dia.
Tu intueixo, doncs, que ets un dels alumnes de fa anys, no?
Sí, correcte.
Bueno, no vaig estudiar el cicle aquí, el vaig estudiar a Lleida,
però sí, ja soc d'una de les primeres promocions que van sortir a Lleida.
Molt bé.
I com ha anat això de que heu fet una mena de conveni amb els alumnes, doncs, actuals, no?
De l'Isbital i Barraquet, per organitzar, entre altres coses,
la fira d'entitats que té a lloc dissabte.
Parla'ns del que fareu dissabte.
Correcte. Doncs mira, el que farem el dissabte serà una fira d'entitats,
tot això comença, perquè ho entengui una mica,
el dia en què la Pilar envia un correu dient,
escolteu, hem de fer un crèdit de síntesi,
aquests alumnes han de fer un treball, un crèdit de síntesi,
necessito propostes per veure quin crèdit.
Jo agafo el vol i dic, bueno, detecto una necessitat que hi ha al barri,
que és la manca de xarxa entre les entitats del barri,
i li proposo a la Pilar, bueno, i a l'equip, i a l'Isabel, no?
Aleshores, elles ho prenen de bon grat, o agafen, o enganxen,
i ho transmetem als alumnes.
Aleshores, una de les condicions que els hi fiquem als alumnes
és que aquesta fira, és que aquesta fira sigui,
gràcies, aquesta fira sigui a cos zero,
que és la primera bofetada, no?
La primera bofetada.
Ni un duro.
No hi ha ni un duro.
Tots sabem la situació actual en la que hi ha,
i hem de demostrar i hem de ser capaços de poder fer
una fira d'entitats, a cos zero.
Van agafar el relleu, els alumnes hipermotivadíssims,
han fet de més, però molt més,
del que els hi marca el seu currículum,
i han aconseguit fer aquesta fira.
Aleshores, demà...
Això per entendre's és una pràctica,
una pràctica dins dels estudis.
Bueno, com ha dit l'Amat,
al final del curs, ells ja acaben ja,
o sigui, la setmana que ve ja se'n van a fer pràctiques
en els centres de treball, per tant, la formació
en els centres escolar ja l'han acabada,
i hi ha una assignatura, que se'n diu el crèdit de síntesis,
que representa que és la que han de posar una miqueta en solfa
tots els aprenentatges que han fet en aquests dos anys.
Llavors, això es podria fer a nivell teòric,
però nosaltres ja des del començament, des de fa 14 anys,
que vam decidir que això tindria que ser
amb la metodologia que se'n diu aprenentatge servei,
en la qual, a la vegada que els alumnes estan aprenent,
estan donant un servei a la societat.
I clar, què millor que els alumnes d'animació sociocultural
per poder fer això, no?
A Mati, quan va començar tot plegar?
Perquè suposo que la primera tasca va ser
contactar amb les entitats, no?,
i fer una mica de llista.
Això ha estat en un temps rècord.
Estem parlant des del setembre fins a demà,
que és el dia de la fira.
Vam començar primer contactant amb ells,
després contactant amb les entitats,
reunint-nos ells amb les entitats,
i paral·lelament, ells anaven fent contactes amb les entitats,
parlant amb les entitats,
les entitats anaven fent contactes amb ells,
de coses que faltaven, coses que havien de fer ja a la fira,
i el centre cívic.
Estàvem una mica guiant,
cedint els espais perquè poguessin fer reuniós,
establint el punt d'informació i de control d'aquesta fira.
Ha sigut un treball a tres bandes,
i la veritat és que ha sigut un treball fantàstic.
Ara coneixerem el procés,
que ens l'expliquin ells, en definitiva,
però demà, durant tot el dia,
em sembla, el centre cívic mateix.
De Sant Pere i Sant Paula, què hi haurà?
Una exposició, una mostra?
Hi haurà una mostra de totes les entitats del barri
i participants en aquesta fira.
La idea és que els ciutadans coneguin
el que fan les entitats i quins serveis ofereixen.
A més, durant el dia hi haurà diferents exhibicions.
Exhibició de taekwondo,
exhibició de capoira,
hi haurà teatre, etcètera.
A més, a primera hora del matí hi ha una cosa superinteressant,
que això encara farà més xarxa,
que és la gravació d'un lip-dap.
Entre totes les entitats, persones, gent,
que vingui demà a les 11 del matí del centre cívic,
gravarem un lip-dap
que es passarà al final d'aquesta fira.
Allà també serà gravar i muntar, no?
Sí, sí, serà.
Superfresc, amb quina música es pot dir, això?
Això jo deixo que els alumnes t'ho diguin,
perquè és una sorpresa que tenen ells.
M'ho dieu o què?
Es va triar, a través d'un procés participatiu,
quatre cançons.
A classe vam decidir, entre 20 i escaig cançons,
cada alumne va presentar una cançó,
amb quatre finalistes,
es van passar a les entitats,
es van fer votacions a través de Facebook.
Sis, perdona'm, sis, sis.
Sis, quatre.
Cin, cinquatre.
Ni quatre, sí, sí.
Bueno, rondem per aquí
i finalment entre totes les entitats
s'escolia cançó de jo de petit a Malacatón,
quan se'ls truca i els diu
ei nois, heu sortit guanyadors,
primer se'ls demanen els drets d'autor, no sé què,
i ens diuen
ah sí, doncs què us sembla si venim a fer una actuació
i demà els tindrem en primícia
a la fira d'entitats.
i això que d'aquí a la setmana que ve
graven un disc,
se'ls ha d'agrair molt la seva participació
i estaran amb nosaltres
fent dues o tres cançons
donant les gràcies per haver escollit la seva cançó,
o sigui que anem a llibre molta, molta festa
a l'Ara i Sant Pere i Sant Pau.
Ja ho sentiu,
a les onze hi ha la proposta aquesta,
la concentració per fer el libdà,
però la fira dura fins a...
Fins a les set de la tarda.
Val, amb mil activitats i tal.
Quantes entitats teniu a Sant Pere i Sant Pau
o almenys heu pogut recollir?
No sé, comencen parlant amb l'Ester, per exemple.
quantes entitats hi ha a Sant Pere i Sant Pau o a Ester?
Bueno, ara no pot dir el número exacte,
les hauria de comptar...
27.
27?
27.
Ah, 17.
Tenim 17 activitats a la fira.
Ai.
Entitats.
Tenim 17 entitats a la fira.
Bueno, tenim entitats de diferents col·lectius,
tenim entitats socials,
entitats esportives,
entitats culturals,
entitats que són de col·lectius específics,
que treballen amb persones que tenen problemes mentals,
persones, diríem, de caire més social, no?
De tot una mica.
De tot una mica.
Les tenim una mica barrejades,
però són entitats molt diferents entre elles,
però que alhora, doncs,
les tenim allà.
I esperem que entre elles no es facin xarxa.
Comencem una mica pel començament,
després parlem de l'experiència aquesta de recollir les entitats.
A veure, per què us vau apuntar
amb aquest cicle de grau superior d'animació sociocultural?
I destaquem una assignatura,
perquè la gent tingui també una mica la idea del que estudieu allà.
Qui comença?
Bueno, jo vaig treballar a l'àmbit de l'animació turística
i em va agradar moltíssim.
M'agrada treballar en grup
i vaig buscar un mòdul que s'adequés a la meva necessitat, no?
O sigui, ja venies d'aquest àmbit professional, diguem-ho.
Ja ho havies tastat.
Sí, tenia aquesta experiència,
però vaig dir, bueno, estudiaré també això,
si m'agrada, i ho vaig buscar i ho vaig trobar.
Què passa?
Que tu havies treballat aplicant-ho a l'àmbit turístic.
I després, clar, ara t'estàs trobant a...
Sí, sí, canvia i varia molt, eh?
Sembla que no,
perquè el treball real no es veu d'un animador.
Sembla que només estem de xàxera i de rises,
però no hi ha molta feina
i és molt xulo també i molt recompensat.
A més, treballar això en un àmbit turístic
en què més o més la gent ja va predisposada, no?
A passar-s'ho bé i a gaudir.
O treballar després en altres camps, col·lectius,
ja és diferent.
Sí, varia molt, varia molt, sí.
Una assignatura destaca amb Jennifer.
Doncs, per exemple, de segon, d'animació,
genontologia, que és una assignatura
que ens ensenya a treballar amb la tercera edat
i com hem de tractar-los
i com aconseguir que gaudeixin
d'aquesta etapa de la seva vida,
que també és molt important, no?
Mira, animació sociocultural
cara a la gent gran, a la tercera edat.
Sí.
Molt bé, curiós.
Ara ens explica la Maritxell.
Per què et vas apuntar?
Apropa't el micròfon sense polla,
ja el pots estirar, Maritxell.
És que són tanta gent
que no tenim tant prou micros.
Per què et vas apuntar?
I també destaca-nos una assignatura.
Bé, jo em vaig apuntar a animació sociocultural
bàsicament perquè no vaig poder entrar a integració
i vaig entrar sense saber ben bé
el que era l'animació.
Però ara quan estic acabant
m'adon que realment,
o sigui, no me n'arrepenteixo per res
d'haver fet animació.
En què t'agradaria treballar?
O sigui, jo he fet animació
per entrar a la universitat
a fer educació social, com un pont.
Però potser m'ha quedat treballant amb animació
si trobo feina,
perquè de veritat que m'omple, saps,
la vida animadora.
I quina és la...
És que això d'animadora
em sembla una mica cheerleader, eh?
Sí, no, doncs no.
A moltes vegades la creu que moltes pot fer, eh?
A segure'n.
Almenys és dignificar, eh?
El paper de l'animadora.
Escolta, quina és la assignatura
o que més t'agrada
o una que trobes interessant?
Vull una que destacaria és una de primer,
la de metodologia de la intervenció social,
perquè...
Espera, espera, que assimilem.
Metodologia de la intervenció social.
D'acord?
És molt teòrica, la assignatura, s'ha de dir,
però realment et serveix
perquè un animador es basa en fer projectes,
cobrir necessitats de la societat,
i sense un projecte no podries cobrir la necessitat.
Llavors, aquesta assignatura realment s'ha de fer.
Encara que és molt teòrica,
després t'ho dones compte...
És tota la planificació que s'ha de fer abans, no?
Sí.
Que, de fet, vosaltres, en certa manera,
ja ho heu fet, això,
amb aquest projecte de les entitats de Sant Pere i Sant Pau,
que és fer una ullada al barri, com està...
Déu-n'hi-do.
Iago, te toca.
Jo vaig fer animació
perquè havia treballat a les centres cívics com a monitor,
havia conegut la figura de l'animador,
i també per un objectiu volíem de treballar a un lloc
i sabia que el lloc per arribar era fer animació,
i a partir d'aquí també...
És cert que també vull acabar fent educació social, no?
Moltes vegades sí que la pedra
a vegades comentes que feu animació,
però després marxeu i no es quedeu com a animadors.
Però és cert, molts de nosaltres acabem omplint...
Perquè l'educació social també treballa a través d'animació,
per tant, som una branca.
Clar, és que tot està molt vinculat, no?
Sí, és que una part de l'educació social
és l'animació sociocultural.
Així que...
I, bueno, tenia moltes ganes de fer-ho
i no me n'repenteixo tampoc,
o sigui, ha estat una experiència molt gran.
Una assignatura.
Jo dir una mica és de grup,
perquè m'ho passo molt bé i xerro molt
quan la gent com reacciona,
quan els hi dones, què fan en el moviment del grup.
Analitzar un grup i veure com es mou un grup,
m'apassiona.
I ha estat unes activitats molt, molt xules
i que dins de classe han servit per millorar
el tracte amb els companys,
per ressuscitir els conflictes,
per tenir més autoestima,
per saber comunicar...
Ens ha donat moltes, moltes eines.
Això sona coaching, eh?
Que està tan de moda avui en dia.
Bueno, sí, sí, és que una mica també és això,
és dirigir, no?, els grups
i que les persones puguin expressar-se.
No sé si és així.
Esther, me faltes tu a veure.
Doncs jo en un principi volia estudiar teatre.
I, bueno, tenia l'opció de,
si no entrava a l'Institut del Teatre,
tenir com a segona opció, doncs,
el grau d'Animació Sociocultural.
Igual que la Meri, ben bé,
no sabia el que era,
sabia que anava relacionat amb el món social.
I mira, vaig entrar,
i la veritat és que no m'arrepenteixo de res
perquè m'ha encantat aquest grau,
realment m'ho he passat superbé.
I, bueno, doncs,
ara em vaig decidir a partir d'aquest grau
fer la carrera també d'Educació Social
i ser educadora.
Marxem tots, eh, Pilar?
Però no deixem de banda l'animació, eh?
Jo m'he quedat, jo m'he quedat.
I una assignatura, Esther?
Una assignatura.
Jo triaré la d'Animació Cultural
perquè m'agrada molt la figura de l'animador
dins del món cultural,
dintre l'àmbit dels museus,
dintre l'àmbit d'àrees culturals,
i, bueno,
és que és un interès que tinc jo
dins el món de la cultura
i per això he escollit aquesta assignatura.
Ara se'n va a fer pràctiques...
Al museu.
Me'n va a fer pràctiques al museu.
Al museu arqueològic.
Ostres, molt bé.
Molt bé, eh?
Doncs entrem, no sé,
estic impressionada,
jo crec que hem de repetir aquesta entrevista.
Sí, sí, com vulguem.
Però parlem, que de fet és l'excusa, no?
Concretament del que passarà demà,
us ho recordem demà dissabte,
durant tot el dia,
fins a les 7 de la tarda,
al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau,
primera fira d'entitats,
o sigui, 17 entitats de Sant Pere i Sant Pau
es reuneixen allà.
De tot el procés que heu fet,
que això va començar recollint,
fent llistat,
contactant amb les entitats,
fent reunions amb ells, no?
Per culminar en aquesta fira,
què és el que més us ha costat?
El que ho trobem més difícil?
El que ho trobem més gratificant?
Alguna anècdota?
Ha estat un procés llarg,
o sigui, llarg en el que cap,
perquè ha estat molt poc temps,
des de setembre fins ara,
i potser el més costós és el primer moment.
El moment que et diuen
el contacte amb les entitats.
Recordem que les entitats no estan com
en una feina que estan les 24 hores,
les 24 hores no,
però estan en un horari localitzats
que sempre es pots trobar.
És molt diferent.
Llavors, hi havia moments que,
clar, teòricament tu has de trucar
a l'horari de classe,
però no, acabes trucant el dimarts a la tarda
perquè sabies que la colla castellera
assajava el dimarts,
però la trucaves
i aquell dimarts no havia anat a assajar.
Per tant,
el contacte amb les entitats
va ser un moment dur,
o sigui, el primer contacte de
vinga, som-hi,
ens hem de posar a treballar,
però després una vegada
el contacte amb les entitats
ens han obert les portes,
ens han feixit molt la feina.
Devia ser una mica raro, no?
Allò, trucar,
dir, mira, som alumnes de...
Fem això...
Voleu participar?
Això ho hem dit
no sé quantes vegades,
trucant...
Hola, bon dia,
som alumnes d'animació,
estem fent...
I passar-nos de trucar
a gent que no hi ha entitats
al barri que eren d'un altre lloc
i confond, bueno...
Petites...
Petites coses...
Errors!
Que ha hagut errors, allò,
que no s'ha notat.
Alguna entitat que hagi quedat fora
que dieu, ostres,
no hi havíem comptat
i mira, existeix,
perquè a vegades hi ha entitats
que no es promocionen molt
o que són d'associacions petitetes...
Jo m'he quedat sorprès.
Jo treballo al barri,
fa cinc anys que treballo al barri
i han aparegut entitats
que no sabien ni que existien.
Se les han inventat ells, jo crec, eh?
No, la veritat és que sí,
hi ha hagut sorpreses gratis.
A veure, si normalment
quan treballes al barri
no es treballa amb les més actives,
amb les que tens més feedback,
etcètera, etcètera.
I sempre hi ha algunes
que estan més inactives,
que apareixen una o dos o tres vegades.
Jo crec que això els heu fet un favor
també perquè els servirà,
potser amb aquestes que estaven més apagades,
per donar-se a conèixer
per tenir una metge...
Sí, per fer una mica de temps.
I nosaltres també l'objectiu que teníem
era el crear xarxa.
Entre ells.
Que a partir d'ara,
que no sigui només
ara ens posem a fer feina per això,
sinó que si demà organitzar la ràdio
i una fira,
per què no convida també
a les gralles i als gegants,
sinó que treballin també,
que es coneguin.
Més unió,
més unió entre elles també.
I que coneixin la gent del barri,
que hi havia gent que no sabia
que es podia apuntar a fer toalcòndol
o que no sabia que es podia apuntar a fer ganxet.
Quines heu trobat de curioses?
Quina és potser la més curiosa?
Identitats?
Sí.
O alguna cosa que us hagi sorprès
de tot el procés aquest que heu fet.
Sorprendre?
Una anècdota.
La participació,
les ganes de participar.
En un primer moment teníem por
que la gent no volgués
que ens tanquessin la porta.
I en el moment de dir
ei, què s'ha de fer això?
Doncs va,
jo porto els gegants,
jo porto...
La ràdio, per exemple,
Sant París i Sant Pau,
els vam dir
escolta,
hem de fer la difusió,
per què no ens deixes una hora
per fer un programa de ràdio?
Cap de nosaltres
tenia experiència
en fer un programa de ràdio
i hem fet cinc programes de ràdio.
Però si que ha fet coses.
Sí, sí, bueno.
Uf!
No ho saps ben bé.
Hem aconseguit a fer cinc programes de ràdio
entrevistant les entitats al barri
explicant quina ha de ser funció,
explicant la fira.
Doncs, ostres,
una anècdota superxula
que ens ho hem gaudit molt.
Sí que estem aquí.
No, és això.
La participació ha sigut bestial,
o sigui, ha sigut molt bona.
I era el que teníem por
i això ja ho tenim superat
i molt bé.
I el més difícil?
Demà.
Sí, que és com l'examen, demà.
Quina és la vostra tasca demà?
Però perquè en principi, bueno,
sembla que ho hagin fet
de fer totes les entitats.
Cadascú tenim un...
Bé, hi ha organització.
Coordinar, més o menys.
Però els protagonistes demà
són les entitats al barri.
Volem que ells siguin els protagonistes.
Nosaltres quedem en un segon terme.
Demà nosaltres ens farem invisibles
només per ajudar a organitzar.
El que necessitin les entitats.
Jo diria que ara el relleu
l'agafes tu a mat
perquè ells ja han posat la llavor,
ells han posat l'espurna.
Però és que ara
que s'han ajuntat les entitats
i que els coneixen entre elles,
ara la feina és teva
perquè no s'ha perdut el vincle, no?
Sí, sí, aquesta és la idea.
Ells sempre diuen una frase
que a mi m'agrada molt,
que ells diuen
que han engegat una màquina
i amb aquesta s'ha de ficar
una mica d'oli, no?
Doncs agafo el setrill
i anem engranant la màquina.
La idea una mica d'aquesta fira
i l'objectiu principal
ja era aquest.
Quan treballes amb les entitats
veus que hi ha una manca de recursos,
hi ha una manca d'informació,
hi ha una manca de xarxa
i potser si entre elles
fan més xarxa
i potser si entre elles
treballen més conjuntament,
els ja anirà millor.
Està tot dit.
No.
Diem-ho, diem-ho.
Falta alguna cosa més, Pilar, diguem.
Home, ja diria,
feriesment,
de la guia d'entitats,
que és una de les altres coses
que han fet,
han elaborat una guia física
on, bueno,
que servirà una miqueta
per informar
doncs on són les entitats,
hi ha una ubicació en un plànic,
tots els punts de contacte,
una mica d'història,
i fotografies i així.
Volia destacar doncs aquesta guia
i moltes altres coses
que ens podem deixar al setrell.
Però bueno,
la guia es podrà consultar
a través d'internet,
demà la tenim impresa
i a nivell de feina,
allò a destacar,
no, doncs ens hem dividit,
pensa que som 20 i alguna cosa d'alumnes,
ens hem hagut de dir la feina,
que s'ha centrat molt,
jo per exemple,
jo personalment difusió,
dinamització,
producció tècnica,
hem après molt,
i hem hagut de fer moltes coses
a la vegada,
que no és només
organitzar una fira.
A part d'això,
tenim les nostres feines,
els nostres exàmens,
o sigui,
ha estat una feina
tot en coordinació
amb la feina normal
més la feina de classe.
O sigui,
nosaltres a vegades ho dèiem,
o sigui,
se'ns ha conegut un munt de feina
que demà donarà la seva llum
i convidar,
sobretot,
convidar a tothom,
a la gent de Tarragona,
a la gent de Bonavista,
a tothom,
que vingui demà
a la gravació
del L'IPDAP,
a tot...
A conèixer les entitats,
a gaudir de les activitats,
perquè és això
no només l'exposició,
sinó que hi haurà activitats.
Sí,
hi ha moltíssimes activitats
i moltes demostracions.
Hi ha exhibicions de Taekwondo,
classe oberta de Bollywood,
que això també està molt
a l'ordre del dia,
presentacions d'un llibre solidari
que es diu
Tibete en el corazón,
i moltíssimes coses més
que,
per saber-les,
han de vindre
a gaudir-les.
Sí,
taller de cuina
i moltes coses més.
I es farà també
un cercavila
a la tarda,
en la participació
dels grellers,
dels castellers,
dels geganters,
dels nanos...
És el que passa
quan engegues la màquina
és el que passa,
no?
És el que passa,
això.
A més,
fem també un dinar popular,
que tothom que vulgui
estar convidat a dinar,
bueno,
convidat,
si s'organitza el dinar,
és forta,
perquè el pressupost zero
continua sent,
no?
Com la Carmeanyola
tot en aquella.
Però l'important
no és el què,
sinó el com,
no?
I l'important
és que estarem allà
tots junts,
participant
i fent barri.
Tot això passarà demà
durant tot el dia
a Sant Pere i Sant Pau.
Avui n'hem parlat
d'aquest projecte
que ja veieu
que té tota aquesta cua
al darrere,
però que tindrà
el seu retruc
o la seva part més visible
demà
a la primera fira
d'entitats
de Sant Pere i Sant Pau.
Un projecte
dels alumnes
de Grau Superior
d'Animació Sociocultural
d'Alies Vidal i Barraquer.
Avui hem tingut
quatre representants,
l'Ester, la Jennifer,
la Meritxell i el Iago.
Moltíssimes gràcies
per venir.
Felicitats, eh?
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Ens ha acompanyat
a una de les tutores
d'aquest cicle,
la Pilar Figueres.
Pilar,
felicitats també,
que això a nivell de...
Deus mestres també,
també té lo seu.
Felicitats a l'Amat,
escolta,
que vas tenir la idea,
vas dir,
ei, cap aquí
a treballar amb nosaltres.
Gràcies, nois.
A vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!