En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlem avui també del mercat central.
Ja sabeu que aquesta és una qüestió que ens ha ocupat
en els darrers dies i força en aquest programa.
Sobretot la setmana passada,
quan vam entrevistar els diputats
per la demarcació de Tarragona
presents al Congrés de Madrid,
al voltant, precisament, de la partida pressupostària,
si n'hi havia o no n'hi havia,
pel mercat central en els pressupostos generals de l'Estat.
Avui volem parlar de la situació del mercat
des de la perspectiva dels venedors.
Per això ens acompanya el senyor Albert Ribot,
president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona.
Senyor Ribot, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Abans que res, i al voltant, precisament, d'això que comentava,
d'aquestes declaracions dels polítics la setmana passada,
fins i tot amb unes declaracions del diputat socialista a Madrid,
Francesc Vallès,
dient que sí que hi havia una partida de 300.000 euros
pel mercat central en aquests pressupostos del 2012.
Quina reflexió, quin comentari li porta a vostè,
com a president dels venedors?
Bé, doncs, com a president,
no puc dir res més que és vergonyós
que, en principi, donin com a vàlid
amb una obra tan important com la que estem fent aquí a Tarragona,
amb un cost de 27 milions d'euros,
que estiguin satisfets amb 300.000 euros.
Crec que és vergonyós per la gent
que hauria d'haver fet la feina en el seu moment
i haver signat, doncs, aquests dichosos convenis,
aquests diners tan promesos i tan utilitzats per a eleccions,
doncs, han d'estar més que garantits.
I avui per avui no ho estan.
I això ens implica, bueno, doncs,
una sèrie de problemes i una sèrie de pors
que són les que avui, doncs, m'agradaria deixar constància.
Ara en parlarem, però, aleshores,
si tenint en compte que primer semblava que no hi havia diners,
que ara hi ha 300.000 euros,
i que el diputat, per exemple, del Partit Popular,
recordem, el Partit Popular és el que governa ara l'Estat,
diu que ara el que sí que s'ha de fer és signar un conveni
i que comprometi a l'Estat
que en pressupostos posteriors
arribi a pagar fins a aquells 8 milions d'euros
del que s'havia parlat en un principi.
Li sembla prou vàlides aquestes explicacions,
en el sentit que potser ja en el 2013,
en els pressupostos del 2013,
hi haurà aquests diners del govern central?
Aviam, les explicacions que donen són del tot respectuoses,
crec que són creïbles,
crec que la lògica em fa entendre que són coherents,
el que no és coherent
és que les explicacions que se'ns van donar abans
ara sabem que no eren certes,
i el que em preocuparia de les explicacions que donen ara
és que l'any vinent ens donéssim compte
que no són certes.
No sé si m'he explicat massa bé, no?
El que la gent pugui dir, ja ho trobo correcte,
que ens expliquin quin funcionament tenen,
doncs també ho trobo correcte, ho entenem,
rucs del tot no ho som,
vull dir que podem arribar a entendre les coses.
El que no ens agrada és que ens l'expliquin
i acabin sent unes altres, no?
Tinc que recordar que fins i tot fa dues setmanes
encara sentíem per les xarxes socials
copets a l'esquena de lo bé,
de la bona feina que s'havia fet,
de lo bé que s'havia treballat,
carai, i tot just aquesta setmana passada
ens diuen que no hi ha ni un duro, no?
Això és molt greu.
Molt greu perquè a Tarragona ja hem tingut
diverses experiències amb obres grans
i el mercat no està disposat a ser
un bon més per Tarragona.
I no em cansaré de dir-ho fins que algú m'escolti
i ens faci cas.
Però en qualsevol cas,
l'Ajuntament sí que sembla que garanteix
que l'obra continuarà,
perquè els diners precisament surten en principi
de les arques municipals.
És després l'Estat qui ha d'aportar,
en tot cas, 8 milions d'euros.
Això no els hi dona a vostès prou tranquil·litat
perquè vegin que les obres van al ritme adequat?
No, aviam, aquí hi ha dues coses.
Les obres no s'aturaran o aniran fent.
El mercat s'acabarà, n'estic ben segur,
perquè no crec que hi hagi ningú que sigui tan inconscient
on desdeixar la situació tal com està.
El preocupant és que mon avis sempre deia
que no hi ha cap pa que no costi una coca.
El preocupant no és que no tinguem aquests diners,
és quin preu paguem per aquests diners.
Nosaltres hem de fer memòria i hem de recordar
que nosaltres vam sortir del vell mercat
amb una sèrie de compromisos
que eren els que servien per garantir
que nosaltres afrontéssim tot l'enrenou
que això suposava.
Un d'aquests compromisos eren quatre plantes d'aparcament
i en visc que n'han perdut dues per al camí.
L'altre compromís, d'entre tants altres,
era que la gestió d'aquest aparcament sigués pública.
Què vol dir això?
Vol dir que els veïns del voltant del mercat,
que són construccions antigues i no tenen aparcaments privats,
poguessin gaudir d'un aparcament.
Que carai, avui dia tothom volem un aparcament a prop de casa.
El necessitem.
El que volem és que el comerç pugui gaudir
per als seus clients aparcament
i que pugui gaudir, si pot ser, d'uns preus econòmics.
Això hauria de ser de gestió pública.
I avui per avui el preu que pagarem
a aquestes dues plantes d'aparcament
és d'una gestió privada
que anirà a parar a mans de no sé qui.
I no està hipodoler, com se diu vulgarment, no?
Clar, això és el que ens fa por.
En quines mans anirem a parar?
Podrem gestionar?
Podrem negociar aquests preus d'aparcament?
L'associació podrà fer negociacions
amb aquesta presa privada sense perdre la roba
per poder oferir als seus clients aparcaments gratuïts?
Bé, aquest és el dubte.
Creiem que és un preu molt elevat,
que és la coca per al pa que ens canvien.
I aquests dubtes, aquestes preguntes que fa en veu alta,
no han tingut resposta?
Les han expressat a les administracions
i els han dit alguna cosa?
O encara no està clar?
Bé, aviam, l'Associació de Venedors del Mercat Central
intenta ser molt correcta,
intenta fer unes gestions molt prudents,
dona un plaç, crec que més que suficient,
a la nostra regidora Patricia Anton,
de marge de confiança,
i abans de sortir als mitjans de comunicació
dient el que pensem,
mirem de mantindre moltes negociacions,
moltes converses que no es produeixen,
fins i tot arribant a un punt de coacció
contra la nostra associació,
mirem d'ofegar-la econòmicament
amb diners que són nostres,
bé, com a càstig,
clar, això no es pot passar per alt.
Quan ja veus que no hi ha diàleg,
sinó que hi ha pressió,
l'única opció que ens toca i no ens agrada gens
és sortir als mitjans de comunicació
perquè la gent escolti i sàpiga
i vegi el que està passant.
Aleshores, vostè està dient
que s'estan coaccionant
no facilitant diners
des de l'Ajuntament
a l'associació de venedors,
ofegant econòmicament a l'associació?
Sí, sí, sí, evidentment.
La nostra associació es manté per dues vies.
El nostre associat paga unes quotes directes
i fa 20 anys,
quan va néixer la nostra associació,
vam demanar a l'empresa
municipal de mercats, avui es Pimsa,
que ens cobrés un tant percent
en els nostres rebuts
per dedicar-ho a promoció i a dinamització.
Nosaltres, a primers d'any,
sempre presentem una grella d'actuacions,
a final d'any presentem
les factures d'aquestes grelles
justificant els diners com se'ls han gastat.
És més, intentem col·laborar
amb tot el que pertany a Tarragona
i fer vida de mercat.
Quan aquests diners,
i això no és invenció
de la senyora de Patrici Anton,
sinó que ja ho hem passat amb altres regidors,
l'últim va ser el senyor Sergi de los Rios,
hi podríem arribar més avall.
Quan utilitzen aquests diners
per fer-nos callar,
arriba un moment
que quan no té res més a perdre,
el que fa és,
malauradament, a la càrrega,
que és el que no voldríem
arribar pas nosaltres.
La nostra feina
hauria de ser vendre,
treballar,
deixar satisfet el nostre client
i no invertir hores
en fer arribar a la gent
el que ens està passant.
Malauradament, no és així.
Un cop més estem patint
aquesta pressió,
la nostra associació
sempre està molt curosa
en tenir reserves de diners,
però arriba el moment que s'acaben.
Us poso l'exemple
que tenim patrocinadors
per fer una nova promoció
que volíem treure
i volíem treure-la com Déu mana,
anunciant-la bé,
però ja us l'he dit ara,
de cuina de mercat.
Nosaltres volíem portar
a dintre del mercat,
setmana sí,
setmana no,
gent coneguda,
personatges de fora,
que facin anar més enllà
el nom de Tarragona
i no podem.
I això que tenim tots els estris,
tant la cuina físicament,
com els electrodomèstics,
com les persones compromeses
en fer aquesta acció,
malauradament perquè no ens posen
l'extracció de fums,
que és molt senzill i molt simple
i és molt econòmic,
des d'Espimsa,
doncs evidentment no podem
donar pas en aquesta promoció.
Això és molt lamentable
amb el temps de crisi que correm.
I aleshores,
darrere d'aquesta actitud,
què pensa que hi ha,
doncs?
O què creu que volen de vostès?
Bé, jo crec que
en l'època de crisi que correm,
es mira de fer una obra
de cobrir expedient.
I Tarragona no necessita un mercat
com el que ja teníem
per cobrir expedient.
El mercat necessita una evolució
i nosaltres el que diem
és que qui millor que nosaltres
que dir el que necessitem
per afrontar els 100 anys
pròxims que venen, no?
El que volem és que
el nostre sistema de venda,
evidentment que si tenim
cobrit totes les hores del dia
o moltíssimes hores,
té que patir una evolució,
necessitem una sèrie
d'elements vitals
per tocar el producte fresc
i per poder mantindre
aquestes hores oberta al públic,
perquè entre altres coses
som empreses familiars,
artesanes,
amb gran reconeixement,
però que som persones humanes
i ja fem 12 i 15 hores diàries
com per poder-hi afegir més
sense condicions.
Crec que se'ns ha d'escoltar.
Fer-ho? Sí, però fer-ho bé.
Perquè si no,
tindrem a Tarragona un segon Jaume I
per culpa de no escoltar
a qui n'ha de fer ús
i no voldríem nosaltres,
com a mercat,
ser un problema per Tarragona.
Nosaltres volem ser
quelcom positiu per Tarragona.
Volem ser un motor dinamitzador
per aquella zona,
que tot pugi de valor
perquè és potent,
que tingui un valor afegit
a aquella zona.
El que no volem és que se'ns recordi
o se'ns tingui com, malauradament,
l'element de Jaume I,
que allí se diu
que tenen culpa uns
i els altres.
Jo dic que tots
estaven en el Consell d'Administració.
Tots tenien la potestat
per poder dir o avisar
en el seu moment.
Nosaltres, com que estem
en el Consell d'Administració
i tenim aquest potestat,
és el que volem fer arribar
i estem avisant.
Ull, cuidado,
aquí podem crear un problema a Tarragona.
Escolteu-vos-ho,
perquè si no podem generar
una cosa que és
la que no convé
per al futur.
I dit això,
vostès han traslladat,
evidentment,
aquestes preocupacions
al Consell d'Administració d'Espimsa
i no els hi han dit res?
No, malauradament,
no ens han contestat
ni amb el Consell d'Administració
ni com a la promoció
que t'he explicat abans.
El que sé,
he de dir des d'aquí,
que bé,
que Déu vulgui
que nosaltres continuem formant part
d'aquest Consell d'Administració
que podria ser
una de les coaccions
o pressions,
diem-li com vulguem,
que podríem patir.
No seria tampoc
la primera vegada
que ho hem patit.
És a dir,
creu que els volen fer fora
del Consell d'Administració?
Bé,
és una possibilitat
que sé
que està com a opció.
Crec que Tarragona
no ho entendria,
la gent no ho entendria.
Però en qualsevol cas,
també de les seves paraules,
senyor Ribot,
potser no s'entén
que pugui haver-hi
aquest desacord
entre l'Ajuntament
i els venedors del mercat
que vostè explica,
que vostè expressa aquí,
quan en definitiva
se suposa que les dues parts
el que volen
és que es dugui a bon terme
les obres
i amb els ritmes adequats,
no?,
o els que estan previstos
fins a l'any vinent.
Sí,
aviam,
el ritme adequat
ho veurem
quan s'inauguri,
si coincideix
la data que s'inaugura
amb el que s'ha dit.
Fins aquell dia,
doncs,
tindrem que creure'ns
que anem correctes,
no?
El problema està
en que
aquesta obra
comença a gestar
fa 12 anys,
quan era una situació
econòmica diferent,
quan els que havien,
doncs,
havien d'haver tingut
mesura
de guardar
en els seus pressupostos
de l'any següent,
doncs,
uns diners
per poder fer
l'obra
que es deuria
d'haver fet
en el seu dia.
Si aquesta obra
dura 30 mesos,
cap comerciant
del que estava
al voltant del mercat
hagués tingut
que plegar
perquè estem preparats
per patir
els i baixos
als negocis.
Ja ho tenim en compte,
però els i baixos
no sonamis
com aquests
que ens ha vingut
de tan llarga durada
que això no ho aguanta ningú.
Si les coses
s'haguessin fet bé
en el seu moment,
ara no estaríem discutint.
El problema està
és que
per convèncer-nos
que teníem
que sortir,
nosaltres
demanàvem
una sèrie de requisits
que no se'ns podien
signar
perquè no sabíem
els que quedaríem,
no sabíem
el que valdríem.
Era el peix
que es mossegava
la cua,
no?
Nosaltres vam fer
un acte
de bona voluntat
i vam dir,
bé,
doncs sortim
amb verbalment
tot el que s'havia dit
i ja ho anirem tancant,
però clar,
ha sigut tan llarg,
tan llarg,
la situació econòmica
ha anat canviant
que ara
diuen
donde dije digo,
digo Diego.
Però és que
nosaltres vam llançar
uns negocis a terra
que funcionaven,
bé o malament
però funcionaven.
Nosaltres ja teníem
el nostre establiment
i el vam llançar a terra
per sortir
al mercat provisional.
Un mercat provisional
que sí que se n'ha fet
càrrec a l'Ajuntament,
però no tot.
Nosaltres,
el Bernató,
ha tingut un gran cost
per tirar endavant
la seva botiga
i per construir-la.
pensem que tenim
un espai pelat
i el vam tindre a complir
amb els requisits sanitaris
que això implica
i una botiga
que tirarem a terra
quan tornem a anar a dins
i una botiga
que tindrem que tornar a refer.
Clar,
és que
això ningú en para a compte.
Tothom diu
és que 27 milions d'euros
per una sèrie de comerciants.
No, no, no.
Si el mercat
no estigués ocupat
per uns comerciants
estaria ocupat
per no sé qui.
Però l'edifici catalogat
modernista
costaria el mateix
a reformar-lo.
A l'aparcament
si volem dinamitzar
aquella zona
costaria el mateix
fer-lo.
I la nostra part
que ens posen per nosaltres
la paguem nosaltres
que em diguin a mi
on està el cost
que nosaltres produïm
a Tarragona.
Que m'ho expliquin.
Crec que és injust.
Aquestes, doncs,
són les seves explicacions,
els seus enraonaments
i la situació
i, en fi,
l'estat d'ànim
dels venedors
del mercat central.
Veurem
com evolucionen les coses.
De moment
les obres
sí que consideren
que van al ritme adequat.
volem pensar que sí
perquè som positius
i volem ser-ho positius.
Senyor Llevar Ribot,
president de l'Associació
de Venedors del Mercat Central,
gràcies, doncs,
per venir avui
als estudis de Tarragona Ràdio.
Que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Bon dia.
Bon dia.