Fins demà!
I a Tarragona, diumenge de Rams, entre d'altres coses,
és sinònim de l'acte institucional del pregó,
el pregó de la Setmana Santa,
un acte que tindrà lloc al Saló de Plenaris de l'Ajuntament de Tarragona
a partir de la una del migdia.
Enguany el pregoner de la Setmana Santa és l'advocat Antoni Vives Centra.
Senyor Vives, molt bon dia.
Molt bon dia, senyor Laoz.
Antoni Vives, conegut molts oients per les tertúlies,
habitual tertúlia d'aquesta casa,
ex-degar del Col·legi d'Advocats de Tarragona
i ara pregoner de la Setmana Santa.
Sí, la veritat és que m'ha sorprès
perquè jo no soc un pregoner alús.
Normalment conviden sempre
persones dotades de qualitats literàries o intel·lectuals
i no crec que aquestes siguin les meves qualitats.
Però bé, jo estic molt satisfet, molt orgullós,
molt agraït perquè que et convidin a pronunciar el pregó de la Setmana Santa
no deixa de ser per un tarragoní un regal immens.
Jo diria que és quasi tenir un trosset de cel en vida,
poder pregonar la Setmana Santa de Tarragona.
Un regal, però també una responsabilitat molt gran,
fins i tot més repte.
És un repte.
Jo penso que és un repte.
És un repte.
És un viacrucis particular que té el pregoner
des del dia que et conviden fins al dia que el pronuncies,
perquè cada dia que passa és un dia menys que queda per pronunciar-lo.
I et sembla, et dóna la sensació que no l'arribaràs a fer.
Però bé, està fet, jo el tinc fet, el vaig acabar.
i ara està al forn anant polilno cada dia una miqueta més,
allò que vas posant una coma, traient una coma, canviant un nom.
Però bé, ja està fet.
La feina més feixuga que era escriure'l ja està fet.
I quina idea marca o quina idea força tindrà el pregó
o a partir de quina idea o de quin suggeriment
que li ha vingut al cap pronunciarà el pregó de diumenge?
La primera idea que tenia va ser la lluna.
Jo la Setmana Santa l'associo a la lluna
i al final he fet un pregó que està dividit en sis blocs.
Un primer bloc, que és una salutació.
Un segon lloc, bloc, que és un bloc de records.
És un viatge virtual a la meva infància i joventut.
Explico dues anècdotes de la meva infància.
Una anècdota de la infància i una anècdota de la joventut
vinculades amb la Setmana Santa.
Un tercer bloc, que parlo de la lluna.
Durant uns dies el calendari nostre està subjecte als capricis a la lluna,
la tercera lluna de l'any.
Explico quin és el motiu de tot això.
Un quart bloc és un bloc una mica històric
de la vinculació de Tarragona amb Roma.
Hi ha personatges de Tarragona a la passió de Jesús.
I jo crec que això fa, aquest lligam històric,
fa que es visqui d'una manera molt especial la Setmana Santa de Tarragona.
Un cinquè bloc és el pregó, en realitat,
anunciar la festa, fer una petita reflexió sobre què és aquesta festa,
fer una petita reflexió també sobre les confraries de Setmana Santa.
I finalment hi ha el sisè bloc, que és l'acomiadament.
Li ha portat molt de temps?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Em van convidar, recordo que era el 25 de gener.
Carai, recordo la data.
Recordo la data, perquè va ser el motiu de la inauguració del seminari.
I des de llavors, hi ha hagut una etapa de documentació,
una etapa d'escriure,
i podria dir que l'etapa de confecció va ser el diumenge passat,
quan ja tenia tot ben fet.
Tot el diumenge, hi havia una etapa prèvia de documentació
i d'escriure i d'anar abocant temes.
I el diumenge va ser tot el diumenge,
jo el diria que hauria passat 14 o 15 hores escrivint i ho vaia acabar.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
És que jo no soc tècnic.
Persona molt metòdica.
Primer busca la informació, es documenta,
i després llavors que en moltes hores...
Bé, mentre m'adocamentava anava escrivint.
Anava escrivint...
Jo no soc tècnic.
He seguit una mica la tècnica que aplico
amb la meva tasca professional.
Anar escrivint i després anar apolint.
Però deu ser molt diferent, no?
Bueno, és molt diferent, evidentment.
Els escrits als advocats.
És molt diferent escriure sobre una matèria que domines,
escriure sobre una matèria que no domines.
A veure, un pregó, no ho sé,
jo mai documentat, mai negit.
A l'Ajuntament de Tarragona té publicats
uns llibres de pregons.
Em sembla que arriben fins l'any 2000.
I estan publicats, em sembla que tots...
Bé, jo he llegit des del 92 fins al 2000.
Estan publicats, són els que he llegit.
I anteriors també n'hi ha.
i puc dir que tots són diferents,
que no n'hi ha cap d'igual.
I que cada pregoner posa...
El seu segell personal, no?
El seu segell personal i li dona un toc personal.
No n'he llegit cap d'igual.
O sigui que...
I són interessants,
perquè són missatges interessants
i reflexions interessants.
No sé si el meu estarà a l'actura, eh?
Però ja dic que no soc un pregoner a l'ús.
Però bé, jo estic il·lusionadíssim.
Em sembla que el repte de moment l'hem superat
i ara només falta passar l'examen final, no?
Presentar-se a l'examen i espero superar-ho.
I quina és la vinculació d'Antoni Vives amb la Setmana Santa?
En té, de vinculació?
Pertany a alguna confraria?
Bé, jo la vinculació meva...
Sí, familiarment,
jo pertanyo a la confraria de nostre pare, Jesús de la Passió,
que és la confraria del barri
on vaig néixer i viure la meva primera joventut.
El meu pare va ser fundador d'aquesta confraria
i havia participat en les desfilades processonals,
doncs ben bé, fins a la joventut, eh?
Després, amb la meva etapa de madures,
doncs la veritat és que vaig deixar de participar
en les desfilades processonals.
Les he seguit, els meus fills hi han participat,
han continuat participant, els meus tres fills,
però jo estava una mica com a espectador, eh?
La meva retrobada amb la Setmana Santa de Tarragona
va ser arrel que em van començar a convidar
a presentar opuscles de la Setmana Santa
i d'alguna manera, doncs, bueno,
vaig tornar a reenganxar-me
amb el tema de la Setmana Santa de Tarragona
que, ja dic, la seguia com a simple espectador
i acompanyant els meus fills quan eren petits
que també hi participaven, no?
I arrel d'això, doncs jo m'imagino
que ha sigut el motiu pel qual m'han convidat
a pronunciar el pergú perquè no tinc cap altre mèdic.
Ja tenia una experiència com a presentador d'opuscles.
Sí, sí, sí, sí.
I ara no surt en cap processó?
No, no, no, fa molt.
I no fa vida activa en cap confraria
ni en la germàndate de nostre pare Jesús de la Passió.
No, no, no, soc confrara,
soc confrara de la sang també.
Alguna vegada he sortit com a banderat també
que m'han convidat, i no he dit que no,
he sortit algun any,
però no he tingut cap més vinculació amb la Setmana Santa.
I ni ganes de tornar?
més activament?
Bé, no, és que tampoc crec que sigui...
No és una qüestió de ganes.
No crec que sigui el meu camp.
O sigui que la veritat és que no he participat
no perquè no hagi volgut o no m'hagin convidat,
sinó perquè entenc que potser no he tingut oportunitat
ni és el meu món, el món de la Setmana Santa.
Però com veu la Setmana Santa de Tarragona?
Si ha estat espectador, que m'imagino,
entenc de les seves paraules que a vegades
ha sigut sempre espectador de la Setmana Santa.
Quina sensació li fa aquesta Setmana Santa?
Jo crec que la Setmana Santa,
primer lloc, és una manifestació religiosa.
Crec que hi va molta gent per fer,
per creència religiosa.
També jo crec que és un acostum,
una cultura,
un acostum, un folclore,
que molta gent també hi participa
com un acostum més
o una festa més de l'any.
i jo potser m'agradaria que es fes una reflexió sobre la Setmana Santa.
Jo crec que potser el moment de crisi actual
és un moment per parar-se a pensar
si la celebració de la Setmana Santa
o la funció de les confreries
és la que estan fent o no és la que estan fent.
Ahir em va agradar molt la intervenció
de Montsenyar Miquel Barberà
amb la presentació de l'opús clara de la Soledat,
que va fer una reflexió sobre això.
Em va agradar.
Penso que és una reflexió important.
En quina línia va?
Bé, amb la línia de quina funció
tenen que fer les confreries
i ell va fer una crida
amb una funció solidària.
Crec que avui en dia
les confreries
jo crec que han de participar la professor
però hi ha dues funcions
que han de complir
o tres, diria, no?
Una, la funció evangèlica
de transmetre els valors de l'Església.
O sigui, crec que avui en dia
és importantíssim transmetre aquests valors
que vol transmetre el cristianisme, no?
En segon lloc, jo crec que tenen
una funció cultural, no?
Són depositàries o dipositàries
d'un patrimoni cultural immens.
Un patrimoni cultural que és itinerant
i que només surt una vegada l'any al carrer
i que és un patrimoni
que crec que tindrien que gaudir tot l'any.
No solament els ciutadans de Tarragona
sinó les persones que ens visiten, no?
Per això crec que és bona
la idea d'aquest museu de la Setmana Santa
que dorm en aquest calaix de la regidoria
de somnis i projectes del nostre Ajuntament.
Ara l'alcalde va prometre, em sembla,
una quantitat, no?
Sí, sí.
100.000 euros.
Per aquest any per ja fer el projecte executiu.
I si no es pot fer aquest museu,
jo penso que els museus són les esglésies.
O sigui, jo seria partidari...
D'obrir les esglésies.
D'obrir les esglésies, posar aquests passos,
l'experiment d'aquest any
de posar els passos a la catedral,
jo penso que serà un experiment formidable, no?
Serà una manera d'obrir les esglésies,
que la gent entri a les esglésies,
que la gent visiti,
vegi tots aquests passos,
que no deixen de ser obres d'art,
que només s'agudeixen el dia que surten a les professors
i que s'hauria de gaudir tot l'any, no?
I per últim, crec que aquestes confraries,
també, per mi,
haurien de complir una funció solidària.
Avui en dia, en què hi ha tanta gent necessitada,
és un vehicle per fer una labor solidària.
No cal constituir fundacions,
a tot en el moment hi ha moltes fundacions,
hi ha moltes càrites,
no per aportar diners,
sinó per voluntariat,
per fer tasques d'ajuda,
de col·laboració,
i jo ho enfocaria per aquí.
Però, bueno, això és una reflexió que jo faig...
És una reflexió interessant que...
Com a espectador, eh?,
que jo tampoc no vull...
No la faig amb esperit de cap crítica,
no la faig amb esperit de molestar ningú,
sinó només d'ajudar, no?
Que les persones que estan al front d'aquestes institucions
hi pensin i valorin que potser sí que el camí
té que anar per aquí.
Perquè fins ara,
el perill que corre per mi la Setmana Santa
és que s'acabi convertint
en una desfilada carnavalesca, no?
Per mi aquest és el perill.
O sigui,
diuen que del ridícul
a lo excels, a lo sublime hi va en pas, no?
I estem a prop?
Doncs no ho sé.
No m'agradaria estar-hi a prop a mi, eh?
No m'agradaria que això
acabés, no?,
amb una desfilada,
amb una rua més
que desfila pels carrers.
Penso que és una celebració important.
És la celebració del fet més important
que ha succeït a la història de la humanitat,
que és la mort
del fill de Déu a la Terra
i la seva resurrecció
en aquest missatge d'esperança
que és tan important avui en dia,
en aquest moment de crisi,
en aquest moment de foscor,
un missatge d'esperança
i un missatge
de poder somiar
en un món millor,
és interessantíssim.
Hi ha algun moment
o hi ha algun lloc
de la Setmana Santa de Tarragona
que li porti un record especial
perquè l'hagi viscut
o no sé si és habitual
d'alguns actes...
Sí, ho explico, ho explico.
Alguna cosa que molt íntima,
molt personal,
li agradi?
Ho explico al meu pregó.
Jo, la meva Setmana Santa
està vinculada
a dos fets meteorològics.
Una és el vent fred
de primavera
que ve del mar.
O sigui,
la Setmana Santa
per mi físicament
ve unida
en aquests primers vents.
Canvia el vent,
ve el vent del mar,
el mar està molt fred
i et dona la sensació
d'un vent fred.
I el segon record
que jo vinculo sempre
a la Setmana Santa,
jo explico al meu pregó,
ho explicaré una mica més estens,
és la lluna.
Sí, jo m'ho he explicat que...
Aquesta lluna...
Com condiciona, no?
Aquesta llum intensa
que va alumbrant la professora.
Jo a la infància
quan anava a la professora
hi ha una imatge
que és quan la professora
surt de la plaça del Rei
cap al passeig de Sant Antoni
que entra bé
aquesta ràfaga del mar
i veus la lluna
que està damunt del mar,
que sembla que vulgui dormir
sobre les zones del mar.
Jo penso que aquesta
és la imatge
que jo tinc
de la Setmana Santa de Tarragona
junt amb el misteri
de la meva confraria
que es va cremar
l'any 1973
que era el Cris de Coscolla
que tinc un munt de fotos.
Jo cada any
amb el meu pare
i els meus germans
es fèiem una foto
al peu del misteri
i és l'evolució
física pràcticament
de tota la família.
Llengüent serà una Setmana Santa
especial
per vostè?
O la viurà de manera diferent?
O farà una cosa
que no ha fet mai potser?
No, no, no.
Bueno, ha sigut
una quaresma especial
per mi.
He dit que he passat
un dia crucis.
Bueno, entre cometes
una mica especial
i no, serà una Setmana Santa
ben bé igual.
O sigui, a mi
m'agrada viure a la Tarragona,
m'agrada viure a la Tarragona,
m'agrada veure la professora,
veure els actes
de la Setmana Santa
i complir un costum
que espero complir un any més
que és banyar-me el divendres
al mar si fa bon temps.
Ah, sí que
això ho acostumo a fer.
Ho procuro a fer
sempre que fa bon temps.
Hi ha anys
que no ho pots fer
perquè fa fred
o plou
o està gris
i és difícil.
Hi ha gent
que va fer farigola
però jo tinc per costum
inaugurar la temporada
de banys.
Acabeu.
Si hagués de ser de guia
d'algun visitant
de fora de Tarragona
que vingués
el divendres sant
o alguns d'aquests dies
de Setmana Santa,
on el portaria?
O on creu
que hauria d'anar?
Per veure
alguna cosa molt significativa
de la Setmana Santa
de Tarragona?
Jo crec que
un moment molt bonic
és la pujada dels passos
a la baixada de paixateria
i l'altre
és el deambular dels passos
pels carrers
del casc antic.
Jo diria justament
pel carrer
de darrere
de la catedral.
Em sembla que és
els carrers
Escrivenies Velles
per davant del col·legi
d'enginyers.
El discurrir
de la professora
per tot el casc antic
realment
és una imatge
impressionant.
Una imatge
de silenci,
de recolliment,
de pensar
i realment
és retornar
en el moment
que està commemorant
i que està vivint
la professora.
Doncs amb aquestes
recomanacions
ens quedem.
Les recomanacions
al pregoner
de la Setmana Santa
ell intervindrà
el proper diumenge,
aquest diumenge
a la una del migdia
al Saló de Pleinsen
de l'Ajuntament.
L'advocat
Antoni Vives
Centre.
Senyor Vives,
moltes gràcies
i molta sort.
Que vagi molt bé.
Gràcies.
Fins la propera.
Bon dia.