.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio
i ara volem parlar amb el nou president
del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona,
és en Joaquim Nolla.
Joaquim Catalamó, bon dia, benvingut.
Nou president des de fa poc, fa res, tres setmanes?
Sí, des del dia 12, sí.
Un relleu al cap davant del col·legi.
Sí, sí, un relleu i ara...
Vostè ha fet ja hi era, no?, a la Junta?
Sí, jo era el vicepresident.
I ara és el president.
Exacte.
És a dir, que li ha tocat entomar a partir de fa poques setmanes
tot l'enrenou al voltant dels diners que els hi deu
en els farmacèutics.
Sí, sí, sí.
Com està tot plegat?
Bé, a veure, nosaltres tenim la seguretat del govern anterior,
perquè ara està suposo que encara no està constituït,
que cobraríem el dia 30 d'aquest mes a través dels FLA,
o sigui, els fundos de liquidació autonòmica.
És a dir, la factura que nosaltres vam presentar,
o sigui, dels medicaments que alguna persona va vindre a buscar a l'agost,
que per conveni, nosaltres el presentem al setembre,
tindríem que ha cobrat, doncs, a novembre, a octubre.
Ens van atreçar ja l'any passat un mes,
o sigui, ens van passar del 5 d'octubre al 5 de novembre,
i ara aquest, com no hi ha els diners al 5 de novembre,
ens van dir que el dia 30.
O sigui, estem parlant d'un enredament de 55 dies
respecte al conveni.
Van cobrar una part, però del que s'hi devien, una part sí que van cobrar.
No, o sigui, nosaltres, el mes passat, a final del mes passat,
després del dia de la vaga, el dia 26,
vam cobrar el que es havia dispensat,
o sigui, que la persona que havia anat a la farmàcia,
el mes de juliol.
Això ja ho tenim liquidat.
Quan nosaltres, aquella vaga no era per dir,
doncs, no hem cobrat el mes de juliol,
era per intentar trobar una traçabilitat de cobrament
de la factura de la farmàcia,
o sigui, de dir, escolta, cobrereu tard o cobrereu tal dia,
però que sabíssim que aquell dia cobrerem.
O sigui, nosaltres, per exemple, ens han dit que cobrem el dia 30 de novembre,
però, per exemple, el desembre,
que són els medicaments dispensats al setembre,
no sabem quin dia.
Teòricament, havíem de cobrar el dia 5 de desembre,
però ja hem vist que mai el dia que toca cobrem.
I quina és, mentrestant, la situació del dia a dia de la farmàcia?
El dia a dia de la farmàcia és dur.
Més que res, perquè tot el que tu puguis planificar,
si no saps quan ho cobraràs,
doncs, te crea una incertesa total.
O sigui, a l'hora de fer una compra,
a l'hora de gestionar estocs,
tu saps el que tens,
que ho has dispensat a la persona,
però no saps quan ho cobraràs.
O sigui, o si has d'anar a tractar amb bancs,
de dir, escolteu, anem a retreçar factures,
diuen, però fins quin dia?
Clar, tu no li pots dir, no, no, jo tinc la solitat, que tal dia, no?
Ara, tot sembla que sempre estem lligats als pagaments
a través d'aquests fondos de licració autonòmic,
que arriben en blocs i estem dins de les factures
i sembla ser que, com a mínim,
el 30 de desembre tornaríem a cobrar,
però que faran el possible per avançar-ho.
Perquè, clar, la situació de les farmàcies,
doncs, cada cop és més crítica.
O sigui, el que intentem ara és gestionar estocs.
És a dir,
si tu treballaves en un estoc més ampli,
doncs has hagut de gestionar i de dir, escolteu,
jo ara tinc aquest estoc,
doncs, segons quins medicaments,
si me'ls vénen a buscar,
doncs ja els diré, escolta,
passeu, com tenim més repartos,
passeu més tard i el tindreu.
Vull dir, perquè, clar,
no pots jugar amb uns estocs molt amplis,
perquè és això,
el dia a dia no pots mentir d'aquesta estructura.
Hi ha hagut, però,
d'esproviviment d'algun producte?
No, d'esproviviment no n'hi ha hagut.
O sigui, bueno, d'esproviviment n'hi hauria,
si jo què sé, els majoristes,
no t'enviessin aquest medicament.
O sigui, aquest no és el problema,
és que nosaltres el puguem després pagar, aquest medicament.
Llavors, desproviviment en el sentit que no es troba, no.
Pot ser que puntualment una persona
hagi anat a una farmàcia i li hagin dit,
escolta, doncs aquest medicament no el tinc,
si vol passar dintre d'una hora i mitja, el tindrà.
Això sí que pot passar.
I, home, és que és el que dèiem, no?
I que jo crec que la població és molt conscient.
És un problema de la farmàcia,
però que ens afecta a tots.
O sigui, jo també soc consumidor de salut, no?
De dir, si que vostè quan va allà
no té aquest medicament,
doncs és un problema a nivell de societat.
de la societat.
A més a més, és un problema que s'assuma,
diguem-ne, a altres problemes que ja s'aconseguen.
Sí, sí, sí.
M'ha preguntat, diu, si ja estava abans,
jo vaig començar el 29 de juny,
que jo sempre dic, ostres,
se l'han passat 4-5 mesos,
dius, és que a prop que és.
Però amb tota la càrrega que hem tingut,
sembla que estiguem parlant de fa anys,
perquè nosaltres vam començar el 29,
el 23, passava el dia després de Sant Joan,
va començar l'Europa Recepta,
el mes següent va començar el copagament,
després van vindre els medicaments
que es desfinanciaven per malalties menors,
després hi ha l'enredariment dels copagaments,
i tot ha sigut una feina
que hem hagut d'anar fent les farmàcies.
O sigui, que nosaltres únicament abans
tractàvem temes de salut,
que és la nostra prioritat,
però ens han carregat d'una sèrie de feines alienes a nosaltres,
com una mica de recaptadors,
perquè l'Europa Recepta,
doncs qui vol ha de tindre d'explicar
i per què, i quins topalls hi ha i vostè,
doncs quan arribi deixarà de pagar,
nosaltres.
Quan van arribar els copagaments estatals,
també els vam tindre d'explicar nosaltres.
Clar, vull dir, ens han carregat d'una feina
que no és la nostra professora,
i a més a més això ha comportat
un increment de tanta despesa humana,
perquè clar, necessites més temps
per dedicar a una dispensació.
Aquest sistema ens ha complicat,
i a més a més una despesa informàtica brutal.
Perquè clar, cada canvi requereix canviar el sistema informàtic,
i pràcticament cada mes hem hagut de fer un canvi.
Vull dir, que tot i això,
hi ha hagut dies puntuals d'entre cometes crisis,
que no podíem veure quins medicaments
s'havien de dispensar,
o sigui que hi ha hagut talls en el sistema,
però jo crec que s'ha subventat molt bé
per el que havia de ser,
perquè cada mes, ja dic,
hem canviat el programa informàtic.
Perquè el programa informàtic l'ha hagut de pagar
el farmacèutic o l'ha pagat l'estat?
No, no, no.
A la Generalitat, vull dir.
No, no, cada farmàcia paga
i clar, el seu programa informàtic.
Després hi ha el que es diu
el Consell de Col·legis Farmacèutics,
o sigui que són els quatre col·legis de Catalunya
que han muntat el sistema
per muntar aquesta xarxa
que arriba a totes les farmàcies,
que també és un gasto
per als farmacèutics que ben bé.
El sistema fa visibles les dades,
els percentatges,
és a dir,
hem recaptat tants euros per recepta,
tants copagaments...
Bueno, això...
Dit un altre mena,
tenen dades de com han anat fins ara?
Sí, bueno,
el que s'ha recaptat d'euros per recepta
no ho tenim,
o sigui, nosaltres tenim dades de dir,
escolteu, més o menys les facturacions,
ens ha baixat un 20 i escaig ullars per cent
des que ha entrat l'euro per recepta,
que és una cosa que...
Que també sobta, no?
No tot creiem que sigui perquè
abans s'ha fet un abús,
o sigui, nosaltres ara estem creant
grups de treball per estudiar
si realment tota aquesta manca
o baixada del que és el medicament
sol era degut a que hi havia...
doncs que es prescrivia malament,
que la gent s'ho quedava
i no ho utilitzava,
vull dir, a veure,
amb la recepta electrònica tal com està muntada,
que està molt ben pautat,
vull dir, el medicament
tindria que ser el que la persona necessita.
Llavors, si hi ha aquesta manca
i es manté en temps,
potser és que també hi ha gent
que no agafa el medicament.
I ens hem de preguntar
per què no l'agafa, no?
O sigui, nosaltres com a farmacèutics
el que ens ha de preocupar
és aquesta adherència
al medicament de la persona.
I què creuen que passa?
Bueno, doncs...
A veure, tots hem tingut casos,
el que passa és que, bueno,
totes aquestes coses
s'han de treballar i de dir,
escolteu, hi ha aquest percentatge,
hem trobat,
però, bueno, sí que particularment
o gent que et diu,
escolta, és que jo,
mira, sí que em fa mal la cama
i abans m'aprenia l'analgèsic
i, escolta, ara no me'l prendré.
O sigui, sempre per malalties
com si diguéssim menors.
O sigui, una persona
que té un problema de diabetis
o problema de hipertensió,
o de cor, el que sigui,
no deixarà de prendre el medicament.
Però hi ha altres malalties associades
que hi ha gent que diu,
escolta, això sí que m'ho prendré
i això no m'ho prendré.
Clar, això també pot ser perillós
perquè a la llarga li has d'explicar,
escolta, és que vostè,
aquesta colesterol que no li dóna importància,
sumat a el que té,
doncs, deixarà de prendre això,
sí que a la llarga li serà perjudicial,
per vostè i pel sistema.
Perquè el que ens estalvien per un cantor,
a la llarga,
ens pot sortir molt més car.
És que, per tant,
hi ha hagut persones,
precisament de la tercera edat,
que potser han deixat de consumir
alguns productes farmaceutics
perquè no els es poden pagar.
Bueno, això és el que hem de mirar
i contestar,
perquè quan surten les dades aquestes,
escolta, i que sí,
que diuen que fan,
escolta, ha baixat la...
Molt bé, però anem a l'os,
de dir, sapiguer exactament
per què s'ha produït.
Que millor són pocs,
però encara que siguin pocs,
s'han de poder tractar
o de dir, escolteu,
hi ha un problema.
A veure, la gent gran,
avui en dia,
la majoria o molta gent,
a veure, passa amb la seva pensió,
però hi ha molta gent
que hi viuen al redor d'aquesta persona.
O sigui, hi ha sous associats
de gent que ja no treballa
i viuen d'aquestes pensiones.
Llavors, clar, un euro per aquí
i el cop pagament per allà,
doncs van fent números
i diuen, escolta,
és que això al llarg del mes
és el que em...
Bueno, me crea una dificultat
adicional per arribar,
perquè jo estic aquí,
estic mantenint, doncs,
amb un fill, amb un net,
clar.
I bueno,
estem en una època molt dura
i clar, tot això
són factors que són sumatoris.
Sí, sí, és que la rita és molt dura,
eh?
Sí, sí.
És una persona que hagi d'escollir
entre el plat dels fills,
fills grans, eh?
Sí.
Fills grans,
i nets, fins i tot.
Els medicaments, clar,
és que això és que està...
Jo crec que són casos extrems,
no sé si...
Però bueno,
s'ha de saber que així això pot passar,
no?
I s'ha de valorar.
Hi ha hagut gaire sents submissos
a l'hora de pagar el 10 euro per recepte?
A veure,
n'hi ha hagut,
des del començament n'hi ha hagut,
em sembla que...
Te parlo així de memòria,
pot ser dades amunt,
dades avall.
El juliol,
que és potser el punt màxim
d'insubmissió,
perquè teníem...
Oh, doncs no s'ha de pagar
i tot això,
em sembla que van ser 800 i algo
aquí a la província.
i ara les últimes dades
que van arribar,
que pensàvem que eren ja les d'octubre,
eren sobre uns 500.
O sigui,
van passar d'un 0,08%
al 0,06%
d'insubmissos.
Amb l'euro per recepte,
eh?
Amb l'euro per recepte.
A veure,
és que el cop pagament
no permet que hi hagi insubmissió.
O sigui,
és una tassa...
O sigui,
no és una tassa lligada.
És com això,
fins ara,
el règim general
que pagava el 40%
no podia dir
és que jo no vull pagar
aquest 40%.
vull dir,
això és una...
No n'hi ha volta de full.
El que li ha posat el 50%
doncs ha de pagar el 50%.
És el preu.
I el pensionista
que té el 10%
doncs ha de pagar el 10%.
O sigui,
l'única possibilitat
de novar és amb l'euro
que, bueno,
doncs és ferragós
perquè has de fer
tota una sèrie de papers.
És que li volia preguntar
què passa a partir d'aquell moment,
eh?
És a dir,
quan ve algú de farmàcia
li diu que jo no vull pagar
l'euro de recepta.
Bé,
doncs medicament per medicament
s'ha d'omplir un full
on s'especificen
la autocòpia del DNI
i llavors això s'adjunta
i clar,
perquè nosaltres
únicament fem de mitjancers.
O sigui,
nosaltres cobrem l'euro
i el mes següent
o quan ens paguen
ens treuen aquest euro.
O sigui,
la nostra feina acaba aquí.
Clar,
llavors,
teòricament tu l'has cobrat
i has de demostrar
que no l'has cobrat.
Llavors,
tant de filmar tots aquests papers
perquè aquest euro
que tu te'l descomptarien
no te'l descomptin.
Imagina't,
encara seria una càrrega adicional.
De tota manera,
suposo que la ira
o malestar d'aquest client
és que era que se mostra.
No van a CatSalut
o se'n van al conseller
o venen a la farmàcia
i això explota a la farmàcia.
A veure,
per sort,
cada cop,
el que hi ha a Insumis
ho segueix sent
i per tant ja el coneixes
quan t'entres,
dius,
bueno,
aquest,
ja li prepares els papers
i a veure,
doncs sí que hi ha problemes
però,
bé,
és que són uns problemes.
A veure,
sí que ens empeten,
però ells també entenen
que nosaltres aquí
és que no hi podem fer res.
Per molt que se'ns emprenyin,
per molt,
nosaltres,
les hi podem donar
tota la raó
perquè nosaltres
és una mesura
que des del començament
vam dir que no ens agradava
però,
xiquets,
nosaltres ens han dit
la vostra feina
és recaptar
i ens cobreu
i nosaltres us ho retreureu.
Bueno,
aquí hi estem.
Què hem d'arreglar
els propers mesos,
anys,
no sé,
com vostè,
com se planteja?
Com a societat
o com a farmàcia?
Com a percent
del col·lectiu?
A veure,
com a col·lectiu,
o sigui,
nosaltres hem d'anar ja
cap a una farmàcia
amb cartera de serveis,
o sigui,
no depèn tant
del que és el medicament,
sinó d'aprendre
de serveis
que nosaltres
podem adicionar
a la dispensació
del medicament,
o sigui,
des de sempre
a les farmàcies
s'ha fet
un seguiment
terapèutic,
de com t'aprens
el medicament,
en quin moment
has d'aprendre el medicament,
s'han fet cribatges
de tensió arterial,
o sigui,
que som,
a veure,
nosaltres el que volem
és que se'ns aprofiti
perquè som un col·lectiu sanitari
que tenim una xarxa,
o sigui,
una capilaritat
que arribem pràcticament
a tots els pobles
de la província,
que estem moltes hores
oberts de cara al públic,
que no hi ha
una barrera
que et digui
escolti,
quan arribi,
no, no,
li donarem hora
per d'aquí a vuit hores,
vull dir,
la persona que entra a la farmàcia
ja està directament
en contacte amb el farmacèutic,
no?
Doncs vendre les possibilitats,
i que són moltes
que com a sanitaris
podem donar
des de l'ofici de la farmàcia,
vull dir,
ara,
per exemple,
ahir va haver-ne
unes jornades de psoriàsis,
avui hi ha l'U del SIDA,
per exemple,
ara s'estan fent
a nivell de Tarragona i Reus,
ja tenim engegada
un cribatge
del risc,
o sigui,
per captar risc
d'UBIH,
ja fa un any
que s'està fent,
i vull dir,
són sis farmàcies a Tarragona,
sis farmàcies a Reus,
vull dir,
es fan treballs
per cessar,
o sigui,
la dependència tabàquica,
vull dir,
són estructures,
uns protocols
que s'han fet
amb l'ICS,
vull dir,
que quan una persona
ve a la farmàcia
té un protocol
per dir,
escolta,
ja vull deixar fumar,
què podem fer,
i en el cas que,
dir-vos un moment
que l'actuació farmacèutica
s'acaba,
tu el pots derivar
directament.
Què hi ha per cert,
per deixar de fumar?
Hi ha mil coses.
O sigui,
el més important
és la voluntat
de la persona
per deixar de fumar.
A banda dels parxes
i les xiclets
i els parxes,
hi ha alguna altra cosa?
Bueno,
hi ha algunes pastilles,
però bueno,
que es poden prendre,
però és que,
a veure,
tu ara pots dir,
mira,
hi ha tot això,
i tu no,
o sigui,
tu has d'anar
a una farmàcia
o a un centre d'aquests,
que existeixen
de la Seguretat Social,
i que tu diguis,
escolta,
mira,
jo estic en aquest d'això,
és un test molt senzill,
te posiciones
on estàs tu
com a fumador,
sabrem el que fumes
i a partir d'això
es pot actuar,
perquè a veure,
donar una paràcia
de dir,
escolta,
no,
i el més important
és que tinguis molt clar,
perquè el primer
que et diran és,
escolta,
tu realment vols
deixar de fumar,
quins motius tens
per deixar de fumar?
Si aquests ja
no tenen un pes,
escolta,
va més deixar-ho
i quan sigui el moment
intentar deixar de fumar.
ara que s'acosta cap d'any
és un bon moment,
cap d'any,
diuen que sí.
Jo porto vuit anys
que era fumador,
ho he deixat un cap d'any.
Sempre és allò,
això d'any nou,
bueno,
sempre...
Joaquim Noia,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i, en fi,
quan vulgui pot tornar
per aquí,
jo és casa vostra.
Jo em sento com a casa
i realment
demanaré tornar,
suposo.
moltes gràcies.
Moltes gràcies,
una abraçada.