Seguim endavant al matí de Tarragona Ràdio.
Com dèiem, avui una de les notícies destacades del dia
és evidentment la gran manifestació que ahir va omplir
als carrers de Barcelona a prop de dos milions de persones
que van clamar per la independència.
I aquest era el motiu de la marxa organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana.
Avui, un dia després, i des del territori, és que ja sabeu,
moltíssims autobusos, moltíssima gent, molts tarragonins i tarragonines
van anar també ahir a aquesta manifestació a Barcelona.
Avui volem conèixer des del territori l'opinió,
com va anar tot plegat ahir a Barcelona,
també què s'interpreten de les paraules d'Artur Mas
i quins seran els següents passos.
Avui amb l'Albert Cortés, ell és el president de l'ANC,
de l'Assemblea Nacional Catalana al Tarragonès.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé.
Bé, content de com van anar ahir les coses?
Home, més contents no podem estar.
Es va aconseguir una participació, com tu deies,
de dos milions o un milió i mig,
és igual, tampoc ens discutirem per una xifra.
A part el civisme de la gent,
un to festiu reivindicatiu,
que em sembla que ha quedat molt clar que només hi havia un clam,
després d'unes setmanetes que la gent,
alguns encara deien que podia ser per això,
podia ser per allò,
però em sembla que ha quedat molt clar
que només era per una sola cosa,
que era l'estat propi,
i més contents no podem estar.
Més de 20 autobusos des de Tarragona,
un nivell de persones, molta gent,
doncs això, que segurament hi van anar amb tren,
amb cotxe particular,
això és gairebé inèdit, oi, a Tarragona?
Home, de fet, la resposta de Tarragona ens ha sorprès.
Fer 22 autocars des de la mateixa ciutat,
i que sabem que és una ciutat pel tema de l'estat propi,
doncs podríem dir difícil,
doncs francament creiem que és tot un èxit,
i a més la gent creiem que amb moltes ganes,
perquè marxàvem a les 3 i des d'allà un quart de 3 o així,
doncs ja hi havia gent que anava cap allà,
caràcter totalment cívic,
vull dir, la gent esperant,
evidentment, unes 1.200 persones,
coordinar-les alhora, sempre és difícil,
sempre hi espera,
sempre hi pot haver moments d'això una mica de crispació,
però la gent va respondre perfectament,
i tot va anar molt bé.
Com la vau viure, la manifestació?
Almenys a Obert Cortés, com va viure la manifestació?
Veieu francament, ens van deixar,
vam tenir sort que l'autobús ens va deixar
relativament bastant proper
on començava la manifestació,
però quan vam baixar d'allà,
clar, la gent es va anar dispersant,
perquè allò era moltíssima gent
i que de tots els carrers sortien riuades de gent
i autocars per tot arreu,
i jo concretament anàvem un amic,
i en teoria havíem d'anar al bloc de la capçalera,
perquè hi havia un representant de cada assemblea territorial,
però no hi vam poder arribar,
vull dir, era impossible, vam anar avançant,
però fins que ens vam trobar en un tap que era impossible,
i en una hora i mitja, dues hores, vam avançar,
potser, no sé, podria dir 200 metres.
I al final vam haver d'agafar una mica paral·lelament
per poder arribar fins a la ciutat d'Ellei
i veure l'acte final.
Vau arribar a l'acte final, doncs, eh?
Sí, sí, sí, vam poder arribar.
Però era gairebé impossible entrar-hi,
perquè era un tap, una acumulació de gent tan brutal
que no et podies ni bellugar.
Alguna cosa que us sorprengués o què més us va sorprendre
de la manifestació d'ahir?
Potser a mi el que més em va sorprendre
potser són dues coses.
Jo no hi vaig anar a la manifestació del 10 de juliol
i sí que m'havien explicat una mica com havia anat i això,
però em va sorprendre això
que de qualsevol carrer que sortia
hi havia una arribada immensa de gent
que s'anava afegint a la manifestació
i que si miraves a l'horitzó tant en van com enrere,
com a formigues era una cosa
que no es veia cap foradet, no?
I després l'altra cosa segurament seria
les ganes de la gent
però sobretot molt conscienciat, jo crec, tothom,
almenys totes les zones que nosaltres vam passar
del civisme que s'havia de fer
i que si potser hi hagués hagut, no sé,
alguna provocació, alguna història,
que ràpidament s'havies de pell vagat
i la gent sabia que no es podia caure
en cap parany d'aquests, no?
Quin creieu que traça la manifestació d'ahir?
Home, és una mica la culminació
de totes aquestes marxes que hem fet
per la independència
i a part és una mica un abans i un després
en el sentit que és un missatge
directament cap als polítics,
directament visualitzador
perquè una cosa són enquestes,
una cosa són proclames,
una cosa són actes petits en diversos llocs,
això pot ser indicatiu,
però clar, una manifestació d'un milió
i mig de persones o dos milions
al carrer i amb un clan propi,
vull dir, com he sentit avui
en les declaracions de la roda de premsa del president,
que és un missatge inequívoc,
ell ho pren així també
perquè evidentment no es pot prendre
de cap altra manera
i que evidentment la gent està donant una cosa
que, com ell mateix ha dit,
és una cosa que evidentment no serà fàcil,
ningú diu que sigui fàcil,
però que és el que ve la gent
i per tant els polítics segurament
s'han quedat un pèl enrere,
la gent, el poble els ha passat una mica per davant
i ells ara han d'intentar
seguir el que diu la gent.
De fet, Artur Mas,
escoltàvem fa un moment aquesta compareixença
i n'ha dit moltes, per exemple,
alguna de les frases,
ara ho deia l'Alberta,
tot és possible si hi ha voluntat,
grans majories i capacitat de resistir,
també he dit que és molt important
que per arribar a la plenitud nacional,
a la plenitud nacional,
doncs hi hagi també,
vagin de la mà la ciutadania
i els partits polítics,
les institucions que vagin de la mà.
Com s'interpreten aquestes paraules?
Perquè, per exemple, Artur Mas en cap moment
ha utilitzat la paraula independència,
ha utilitzat la paraula plenitud nacional,
són sinònims les dues paraules?
Bé, realment, jo diria que Catalunya
i sobretot la classe política catalana
són experts en temes de sinònims
i ambigüetats,
però jo crec que s'ha ven interpretant
una mica a plenitud nacional
i a estat pròpia crec que és exactament el mateix,
una plenitud, en definitiva,
només se pot interpretar si ets un estat,
si no ets un estat no tens plenitud nacional.
I les paraules del president
jo crec que han donat,
tot agafant-ho entre cometes,
evidentment,
però han donat un viratge en el seu missatge
admetent que el camí traçat
segurament ha d'aixer aquest
i que el camí que fins ara es deia
del pacte fiscal i això,
que és complementari,
però que en definitiva
és una etapa més d'aquest camí
i una altra cosa important
que destacaria una mica del que ha dit
és que l'anel del poble
també era l'anel seu.
Llavors, amb això jo crec que tenim
que tenim un bon camí traçat.
Això reconforta les vostres reivindicacions?
Tot el que es veia de Barcelona
i la reacció d'avui del president
reconforta tot el que va passar ahir?
Home, de fet,
totes aquestes paroles també s'han d'agafar entre cometes
perquè el que importa després seran els fets,
però des de l'Assemblea sempre s'ha dit
que si aquest camí cap a la cessació
és la voluntat del govern, en aquest cas,
i dels nostres polítics
que evidentment el poble
i en aquest cas l'Assemblea
evidentment els donen tot el suport.
Això està claríssim.
Sempre que vagin en aquesta direcció, evidentment.
Ahir també es parlava, de fet,
quan es va arribar un membre
de l'Assemblea Nacional Catalana,
també dels municipis per la independència,
van arribar al Parlament,
van parlar amb la presidenta del Parlament
i el que vau demanar
era reunir-vos amb el president Artur Mas.
Això se'n sap alguna cosa?
Teniu previst en els propers dies
reunir-vos amb el president?
Bé, de fet, pel que va dir la vicepresidenta,
que en 24 a 48 hores
rebaria una delegació
a la presidenta de l'Assemblea
i un grup tant de l'Associació de Municipis
per la Independència com de l'Assemblea
i que els rebaria.
Jo crec que entre avui i demà,
avui em sembla que no,
però suposo que demà o així
jo crec que els dura a rebre.
Això és en definitiva
el que va anunciar la vicepresidenta ahir.
Ho veieu positiu?
Això és a dir que pocs dies després
el president repi a l'Assemblea Nacional Catalana?
Home, jo crec que una de les obligacions
d'un president d'un país
és escoltar la ciutadania
i quan hi ha un clam tan majoritari
d'una part tan important de la població
com pot ser en aquest cas,
podríem dir, si poséssim xifres,
no sé, sobre un 25% de la població
d'un territori que es concentra
i clama per una cosa,
evidentment el president ha d'escoltar.
És que no és una cosa que diguem anormal,
vull dir, és una cosa que hauria de ser normal.
De fet, Artur Mas també ha dit fa un moment,
recordeu que la setmana vinent
hi ha una reunió prevista
amb el president del govern espanyol,
en Mariano Rajoy,
entre altres coses per parlar d'això,
li han preguntat si la manifestació d'ahir
canviaria una mica el seu discurs,
diu que, bé,
no li va sorprendre que ahir
hi hagués tanta gent,
per tant no canviaria tant el seu discurs,
diu que sí que li demanaria
que no se l'escoltés amb ell,
no escoltés de la Convergència Unió,
sinó que l'escoltés al poble de Catalunya.
Això és un pas endavant?
Home, podríem interpretar com un pas endavant,
però per l'altre costat,
Espanya en definitiva mai ens ha escoltat,
vull dir, portem 300 anys
i escoltar el que es diu escoltar no ha escoltat,
vull dir, jo crec que si Espanya
hagués portat una altra política,
doncs de poder-nos amullar una miqueta dins d'ella
i respectar-nos la nostra identitat,
donar-nos una mica el que ens podríem mereixer
i tractar-nos millor,
jo crec que poder estaríem parlant d'una altra cosa,
jo evidentment tindria el mateix anhel de ser un estat,
però segurament molta gent amb això
a la millor ja es conformaria,
però clar, és que Espanya mai ens ha escoltat,
al contrari,
sempre ens ha posat pals a les rodes,
llavors vull dir,
escoltar, escoltar,
escoltar i Espanya són dos termes
que no van junts, normalment.
En tot cas,
el que va passar a Barcelona,
creieu que almenys farà canviar una mica la visió
o en aquest sentit no sou optimistes?
Jo crec que per la part espanyola no farà canviar la visió
i em sembla que ho han dit ben clar,
per activa i per passiva,
tots els dos partits majoritaris
i moltes vegades que no és possible,
que Catalunya mai tindrà un concert econòmic,
que no ens el donaran
i a part que segurament,
viablement,
en aquests moments tampoc és possible,
però si ho fos,
jo crec que tampoc ens ho donaríem,
perquè a més,
si interpretem les paraules que ha dit avui el president Mas,
ha dit que això era una part
per anar cap a l'estat propi.
Llavors,
si aquestes paraules,
evidentment,
les escolten a Espanya,
clar,
veig inviable que t'ho donin,
que et facilitin donar un pas cap a l'estat propi.
En tot cas,
Albert,
ara quins seran els següents passos,
per exemple,
de l'Assemblea Nacional Catalana?
Heu estat molts mesos treballant
per la manifestació d'ahir.
El dia després,
ens preguntem a Lloiara,
ara què?
Quin és el següent pas?
Home,
la qüestió a nivell global
és no afluixar,
evidentment,
seguir posant aquesta pressió,
perquè no ens podem aturar aquí,
vull dir,
ara creiem que és el moment
i s'ha d'aconseguir,
no ens podem relaxar.
Ara hem agrupat a tota la gent,
segurament,
que estava convençuda
i ara la qüestió seria
intentar arribar a aquesta gent
que encara té dubtes,
que encara té qüestions
que no veu clares,
etcètera,
doncs intentar incorporar-les
al projecte per aconseguir,
jo crec que la majoria social
ja la som,
però si és més àmplia,
doncs molt millor.
Això a partir de fer actes
i de fer pedagogia,
sobretot,
i a part seguir el nostre full de ruta,
que en principi
és que,
cap a meitat del 2013,
fer una consulta
a nivell municipal
organitzada pels ajuntaments,
des de l'Associació de Municipis
per la Independència,
que en aquest moment
ja n'hi ha
més de la meitat de Catalunya
i esperem que n'hi hagi molts més
i esperem que a Tarragona
també s'hi sumi
i que nosaltres
segurament presentarem
la moció
a principis de l'any que ve
i a partir d'aquí
fer aquesta consulta
que tornarà a ser
una altra reafirmació
de dir,
mirem aconseguit,
per posar una xifra,
dos milions de vots
favorables cap a l'estat propi.
Una altra demostració
que s'ha d'anar cap aquí.
Això al final
no sabem si serà possible o no,
dependrà
dels esdeveniments
que vagin succent
i pot haver-hi eleccions anticipades,
esclar,
poden ser moltes coses.
En tot cas,
pel que fa al Tarragonès,
a les nostres comarques,
continuareu l'activitat,
reunint-vos,
fent actes,
sobretot pel que deies,
no per fer encara més pedagogia.
No, no, efectivament,
fer xarxa,
continuar parlant
amb aquelles persones
que encara n'hem parlat,
per exemple,
anar cap als barris
que poc hi hem anat encara
i ara potser tindrem
una mica més de temps
per poder-nos-hi dedicar,
que són gent
que segurament
molts d'ells
només han tingut un discurs
i que ningú els ha explicat
que hi ha un altre discurs
i nosaltres
li volem fer arribar també
aquest discurs
i ampliar aquesta majoria
i, evidentment,
arribar a totes les entitats
que ara no hem pogut arribar
i anar fent xarxa
i anar creixent el moviment.
Vull dir,
si podem ser una majoria
d'un 70%
millor que d'un 60%,
evidentment.
De fet,
abans ho comentàvem
tot just començada,
molta gent que ahir
de Tarragona
va anar a participar
en aquesta manifestació
a través també dels autobusos.
Imagino que també és un objectiu
consumir aquesta gent, oi?
Home, de fet,
estem molt contents
perquè el dissabte
vam fer l'acte central
allà al Camp de Mart
i el vam emplenar.
Vull dir que 2.000 persones
d'un Camp de Mart
no és fàcil emplenar-les
i més per una causa independentista
i a Tarragona
i després l'èxit dels autobusos,
de fer 22 autobusos
que sortissin d'aquí
amb gent cap a la manifestació
i també és una fita
que per posar-nos així un exemple
encara que no són coses comparables
a la manifestació del 8 de juliol
del 10 de juliol
van sortir 8 autobusos a Tarragona.
Clar, els hem triplicat
amb manifestacions,
amb objectius
en principi diferents
però bé,
com a mobilització
creiem que és un pas endavant
molt gran.
Satisfets, doncs,
de l'acte del Camp de Mart
que precisament va ser
aquest passat cap de setmana
dissabte, eh?
Sí, sí, molt satisfets
sobretot per la reacció de la gent.
Ens va sorprendre potser
la cercavila que vam fer prèvia
que al principi era poca gent
però a poc a poc
va anar sortint gent de tot arreu
es va afegir
i al final doncs vam arribar allà
més de 500 persones
que anaven directament cap a l'acte
i poc abans de començar
doncs la gent
ja havia emplenat el Camp de Mart
i això doncs ens emplia
de satisfacció.
Per cert, ahir també
va ser l'ofrena floral
de la Diada a Tarragona
el monument a Rafael Casanova
i va ser els més aplaudits.
Sí, en principi, a veure,
no és per posar-nos una medalla
però creiem que també
reflecteix una mica
el que la societat
aquesta transversal
doncs està veient
doncs que l'Assemblea
que evidentment no és cap partit polític
és una entitat civil
i que tothom s'hi pot sentir a gust
si té l'objectiu
de l'estat propi.
Els partits, clar,
evidentment ja tenen el component
de la seva ideologia
i tenen el component
de les seves coses
que nosaltres en aquest cas
les admetem totes
perquè només ens uneix
un objectiu
les ideologies les tenim totes
no tenim cap problema amb això.
I de les paraules de l'alcalde?
Perquè precisament ahir va dir
que no s'ha de tenir por
de fer una consulta
de demanar als catalans
doncs això
si volen l'autodeterminació
què se'n pot despendre
de les paraules de l'alcalde de Tarragona?
Home, sempre s'han de posar
en el context
que era el discurs
de la frena floral
i que era el 11 de setembre
i tot entre cometes
però evidentment és positiu
i evidentment
ja no és que sigui positiu
hauria de ser un discurs normal
però no només amb l'alcalde
sinó amb els representants
doncs des del Partit Popular
per a diàleg
fins al partit
més independentista
que hi hagi
perquè en definitiva
donar el dret
a decidir la gent
i que votin un referèndum
això forma part de la democràcia
qui està en contra d'això
evidentment
entén la democràcia
d'una manera molt estranya.
Abans ho comentava l'Albert
de fet també ho ha dit
el president Mas
en la compareixença
fa una estona
que potser és un sentiment
el de la independència
el de la plena sobirania
que cada vegada és més transversal
en la societat
vosaltres ho heu copsat
això que cada vegada
potser fins i tot gent
que no us hi imaginàveu
o que no us pensàveu
ahir va anar a Barcelona
i va fer un clam
per la independència?
Sí, sobretot
més que ahir a Barcelona
perquè ahir també era
difícil anar-se fixant
en tants detalls
però aquí a Tarragona
amb l'activitat que hem fet
a les trobades que heu fet
imagino
i a les parades que hem fet
la gent que s'ha anat acostant
doncs te trobes amb moltes sorpreses
gent la millor
inclús en sud-americana
o africana
o d'altres llocs
i que coi
que entén el problema
i que et dona tot el suport
o gent que mai pensaries
en definitiva
per aquest tabú
que tenim una mica
de gent que parla en castellà
i que pot tenir un sentiment espanyol
però que en un referent
doncs diuen
sí, sí
nosaltres votaríem que sí
vull dir
són tabús
que s'han de trencar
i que són relacions
que no tenen res a veure
vull dir
com a vegades s'ha dit
hi ha gent
que pot ser molt catalana
i parlar en català
i que votaria que no
a la independència
i gent
que parla en castellà
i que el seu sentiment
pot ser espanyol
però que entén
que pels seus fills
i que per ells mateixos
i que pel seu propi progrés
els interessaria
viure en un estat català
i el seu sentiment
seguiria sent el mateix
ningú li prohibirà
el seu sentiment
això està clar
Albert
avui que és el dia després
el dia després
de la gran manifestació
d'ahir a Barcelona
i veient les imatges
o veient una mica
totes les reaccions
que hi ha hagut
en aquestes últimes hores
què és el primer
que avui t'ha passat pel cap
o aquest matí
o què és fer
no sé si
anar a mirar què diu
la premsa espanyola
o anar a mirar què hem dit
què he fet avui
avui vau verd
jo com he aixecat
he fet una mica
de sàping
per les cadenes
i he vist
que les cadenes espanyoles
tant les tertúlies
que hi havia
com els noticiaris
doncs totes
exclusivament
gairebé diré
que un 99%
estaven parlant
sobre la manifestació
això és bo?
home jo crec que sí
que és molt bo
és bo perquè
vol dir que ha transcendit
i vol dir
que hi dóna la importància
que realment té
el dolent seria
doncs
que ho intentessin amagar
o que fins i tot
doncs intentessin tergiversar
però veig que
pel poc que he anat sentint
de totes les cadenes
veig que han interpretat
perfectament
quin era el clam
que això és molt important
i veig que han interpretat
perfectament
que hi havia
una gran mobilització
ciutadana
això tots ho han dit
una altra cosa
és que hi estiguin d'acord
o no
però l'objectiu
l'hem vist molt clar
i això és positiu
doncs aquestes són les paraules
d'Albert Cortés
ell és el president
de l'Assemblea Nacional Catalana
del Tarragonès
i és que ahir també
molts tarragonins i tarragonines
milers de tarragonins
i de tarragonines
van anar a la manifestació
a Barcelona
Albert moltes gràcies
per haver-nos acompanyat avui
el dia després
d'aquesta manifestació
i segurament
en continuarem parlant
aquests següents passos
que ara també farà
l'Assemblea Nacional Catalana
Albert gràcies i bon dia
doncs moltes gràcies a vosaltres