Ara, en els propers minuts, parlarem de teatre,
de la programació de la Sala Trono,
una sala de la nostra ciutat que, en fi, no para
ni per vacances, ni per Nadal, ni per Cap d'Any,
perquè, a més, estan en un espectacle que està sent tot un èxit.
Bill del Berg Club Cabaret, el van estrenar el mes de desembre
i han anat fent representacions fins i tot la nit de Cap d'Any.
Així que parlarem d'això i de la programació que presenten
de cara a aquestes properes setmanes.
Per això saludem a aquesta hora del matí Joan Negrier,
el director de la Sala, actor. Joan Negrier, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu?
Molt bé. Escolta, quin èxit, no?, en Bill del Berg Club Cabaret.
Doncs sí, realment sorpresos, perquè sí que sabíem que aniria bé
i que la gent vindria com al mínim, no sé si aniria bé o no,
però que la gent vindria, sí, però que tanta gent vingués,
no ens ho pensàvem pas i que agradés tant encara menys.
Aquest cap de setmana hi ha representacions,
però em sembla que les localitats ja són exhaurides.
Sí, per aquestes setmanes, 6, 7 i 8, ja no queden entrades.
Hem hagut de reprorrogar el dia 11 i 12 i 18 i 19.
És a dir, que hi ha quatre noves representacions.
Exacte. Seran en dimecres i en dijous,
perquè com que la temporada ja estava tancada,
el cap de setmana fem la marató de Nova York,
llavors entre setmana farem Bill del Berg.
Doncs això també és novedor, perquè estàvem acostumats
bàsicament a les representacions en divendres o en dissabte
i, per tant, tindrem ara dimecres i dijous,
dues setmanes consecutives, no?,
la setmana que ve i la propera amb el Bill del Berg Club Cabaret.
Exactament.
A què creus que respon aquest èxit,
aquesta falera per anar a veure aquest espectacle,
amb el qual és veritat que vosaltres, com a col·lectiu,
ja havíeu posat moltes ganes?
Sí, sí, no, no, ha sigut l'espectacle de dir
la producció més costosa, tant a nivell econòmic
com a nivell humà, que hem fet a la Sala Trano.
Ha costat molt, molt, molt.
És un espectacle molt complicat tècnicament
i amb moltes necessitats tècniques
i al final vam aconseguir-ho.
I la gent ha respost també.
Per què?
Doncs perquè és un espectacle que parla de temes actuals
i d'actualitat en clau de comèdia.
Llavors, clar, la gent coneix molts temes dels que es parlen
i, evidentment, si dius en clau de comèdia,
entren molt més bé, no?
I llavors suposo que això ha sigut el kit, no?,
de la qüestió, diguéssim, de l'èxit,
perquè si no, tampoc jo hi trobo explicació.
I la gent, a més a més, penso que té ganes de riure
avui en dia i està cansada
que tot siguin penes i lamentacions
i la gent vol riure i, a més a més,
amb un tema actual, doncs millor que millor.
I creieu que, tenint en compte l'èxit aquí a Tarragona,
us agradaria o penseu que és una producció
que podeu portar rodant per altres escenaris?
O aquest no és l'objectiu?
Sí, sí, també ho acabo de dir a la roda de temps,
que estem ja mirant un teatre a Barcelona
per poder fer temporada la tarda que ve
i estem en negociacions per poder implantar-nos allà,
doncs, per poder-la presentar a Barcelona.
Pots representar un abans i un després, aquesta obra, doncs,
en la trajectòria de la sala a l'hora de produir espectacles?
Perdó, perdó.
Que sí, és com una...
Pots representar un abans i un després a nivell de producció, eh?
És a dir, sala a trono produint un espectacle.
Sí, a nivell de producció sí,
perquè ja et dic que ha sigut la més complicada de totes,
perquè vull dir...
l'espectacle exigeix que hi hagi unes projeccions,
és a dir, hi ha un nivell audiovisual molt important
i molt necessari per a l'espectacle a nivell tècnic,
a nivell de vestuari també ha sigut molt complicat,
a nivell d'atrets i de scenografies
s'han hagut de construir moltíssimes coses,
ha sigut un procés de producció molt complicat,
però també molt emocionant
i tot un repte per nosaltres, evidentment,
però sí, sí, a partir d'aquí podem dir
que podem fer moltes coses.
Molt bé, doncs recordem que Bill d'Albert Club Cabaret
presenta quatre noves representacions
pels dies 11 i 12, i 18 i 19 de gener.
Això són dimecres i dijous,
a les 9 del vespre, a la sala Trono.
És possible, Joan, que encara hi hagi alguna pròrroga més
si continua l'èxit de públic?
Bé, amb principi 9,
perquè ja l'última setmana de gener
se'n van a Igualada, al Teatre a l'Aurora,
a fer funcions el 27, 28 i 29.
Per tant, ja no queden més dies.
És a dir, que aquestes serien les últimes.
Exacte.
Molt bé. Això pel que fa a Bill d'Albert Club Cabaret,
que, com dèiem, s'haurà de representar
durant dues setmanes, en dimecres i en dijous,
perquè divendres, divendres, dia 13,
ja comenceu la temporada d'hivern.
Amb quin espectacle ho feu?
Comenceu la temporada d'hivern amb l'Embarató de Nova York,
que és una altra producció de la sala Trono,
que vam fer l'any 2010
i que a Tarragona només la vam poder veure
durant tres dies perquè, per qüestions d'agendes,
no podíem fer-la més dies.
Llavors, com que va ser la producció també de l'any passat,
que va funcionar tan bé,
amb unes crítiques espectaculars
omplint la sala Villa Rebell de Barcelona,
que no és una cosa que sigui fàcil,
vam dir, a casa nostra volem presentar més dies
perquè tota la gent que vol veure-la
pugui tenir l'opció de venir
un d'aquests sis dies que la representem.
Arranca amb una altra producció de la prova.
És a dir, hi haurà sis representacions a la Marató?
Sí, sí, sí.
Hi haurà representació els dies 13, 14 i 15, 20, 20 i 22.
Molt bé.
Divendres, dissabte i diumenge
durant dos caps de setmana consecutius.
Exactament.
I l'altra setmana se'n va a Valls
a fer funcionalitat principal.
Recordem de manera sintètica
de què va l'argument de l'obra?
La Marató de Nova York són dos amics de l'ànima
que es preparen, literalment,
per poder córrer la Marató de Nova York.
D'acord?
A partir d'aquí, hi ha dues lectures
molt diferents del camí vital de cadascú.
Dues formes d'aconseguir
els objectius de cadascú en la vida
i no poder ler nada más
perquè al final és revelador
i és molt emotiu.
Aquí apareix el Joan Negri, eh?
Perdó?
Aquí apareixes tu a l'escenari?
Sí, aquí apareixo jo.
Sí, no?
Aquí corro jo.
Exacte.
És que jo t'anava a preguntar
en fi, si requeria un esforç físic especial
aquesta obra.
Sí, no, no, requereix.
Està molt en forma
perquè si no, no pots aguantar
perquè estem, l'Albert Triola i jo,
una hora corrents a l'escenari
sense parar.
Sense parar en cap moment
fins que s'acaba la funció.
Per tant, estem molt preparats
i ja estem des de fa un mes
doncs preparant-nos tots dos
per poder estar a punt
per la Sala Trona.
I com ho fas, si es pot saber
a nivell personal?
Que fas entrenament,
allò cada dia anar al gimnàs
o com tu fas?
Exactament, anant al gimnàs,
corrent molt a la cinta
i pujant moltes escales
i fent molta piscina.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
La Marató de Nova York,
doncs, que arribaran
a 13, 14, 15
i 20, 21 i 22 de gener.
D'aquesta manera,
a la Sala Trona
obriu la programació d'hivern.
Quines altres propostes
tindrem, doncs,
durant les properes setmanes?
Doncs mira,
m'agradaria destacar també
que el cap de setmana
que el vint d'hivern
que estigui al Teatre
de l'Aurora d'Igualada,
que arrencarem així
el circuit que vam presentar
quan vam fer la roda de premsa
de la CETIC,
de la coordinadora
de Teatre Independents de Catalunya.
Arrenquem aquest circuit
per les sales
de fora de Barcelona.
Una producció
de la Sala d'Igualada
vindrà a la Sala Trona
que és més enllà de la Foscor.
És una comèdia
d'autoria contemporània
de Joan Arqueix i Gemma Raurell
i ens fa molta il·lusió
arrencar aquest circuit
intercanviant-nos
les produccions nosaltres.
Després també voldria destacar
que hi ha una estrena absoluta
el 10 i 11 de febrer
de la companyia
Pec en Ralla de Sevilla,
companyia que ja va passar
per la sala
amb Jot Borrito
i amb Lo Cerebro,
que estrena
i ens fa molta il·lusió
Llorar por Llorar
el seu últim espectacle
que és una paròdia
dels programes nocturns
de ràdio.
Us sonarà molt, no?,
el Parlar per Parlar.
Després també m'agradaria destacar
que hi ha una altra companyia
de Granada
el mes de març,
el 2 i el 3,
companyia Ni un palo a l'arte,
companyia de clown absolut
que parla sobre el món del teatre
i que fan molt, molt riure.
Veuràs que apostem bastant
per les comèdies, eh?
Perquè tenim ganes de riure
i de...
i de passar de la crisi
d'alguna manera, no?
Prou lamentacions
i prou penes.
Llavors també
el 9 i 10 de març
arriba la companyia Pot de Plom
de València
amb el Hamlet,
això ho pague jo,
que és una crítica
al govern del PP,
de dreta, sobretot,
i que hem de dir
que ha sigut un espectacle censurat
a molts teatres de València,
per tant,
fa molta il·lusió
presentar-lo a Tarragona
sin censura.
Carai, molt bé, molt bé.
És a dir, que tenim gent de Sevilla,
de Granada, es dit,
aquesta...
De València.
De València.
I també comenceu, doncs,
actuant la pràctica
amb aquesta coordinadora
de teatres independents
de Catalunya
que vau presentar
fa uns mesos
i que es començarà, doncs,
a veure, m'imagino,
a partir d'ara, no?,
que els treballs
d'aquestes quatre sales
van rodant
per diferents escenaris.
Això també és important, no?,
per vosaltres,
per la Sala Trono,
aquesta coordinadora?
Clar, perquè la Sala Trono
té la presidència
de la coordinadora
i és important
que la mateixa sala
arrenqui aquest circuit,
primera, poder proposar
els espectacles
que puguin girar
en aquest circuit.
Ja anirem parlant
al llarg de les setmanes,
quan arribin els espectacles,
anirem parlant
de la programació
de la Sala Trono.
El que sí que podem dir
en línies generals, Joan,
doncs, és que vosaltres
manteniu la vostra oferta,
fins i tot
amb més representacions
i que cada setmana
hi haurà alguna cosa
interessant a veure
al vostre espai.
Això, per descomptat,
vull dir, cada setmana,
cada divendres i dissabte,
la Sala Trono
hi haurà un espectacle diferent
que la gent pugui
disfrutar
i gaudir
perquè
no són propostes
comercials, convencionals,
però sí
molt, molt, molt, molt
interessants.
Això en un dia
en què es parla
de tantes retallades,
això de la crisi,
i que a nivell
de Tarragona,
doncs, això,
s'anuncien
restriccions
pressupostàries
en l'àmbit
de la cultura,
com ho valoreu
vosaltres
des de la Sala Trono?
Bé, doncs,
és el que estàvem dient.
Nosaltres encara
encara no hem cobrat
el conveni
de l'Ajuntament
del 2011
i cosa que ens fa anar,
evidentment,
doncs,
estar en números vermells
i no poder continuar endavant.
Si l'any que ve
continua així,
doncs,
la Sala Trono
haurà de tancar
literalment
les teves portes
perquè no podrem
sostenir-ho,
és impossible.
Quan parles de l'any que ve,
estàs parlant
de la propera temporada?
Parla de la propera temporada,
d'aquest any...
Sí, sí,
de la propera...
Seria a partir de l'estiu,
vols dir?
Exacte,
la temporada de primavera
faríem una reflexió,
i llavors,
doncs,
s'hi veix tancar
perquè és que no es pot
sostenir,
és impossible.
Fins a quin punt
és important,
doncs,
el suport municipal
en els vostres pressupostos?
És bàsic
perquè aporten...
És a dir,
el pressupost sempre és baix
i juguem,
bàsicament,
amb el que rebem
de l'Ajuntament,
Diputació i Generalitat.
Diputació ens ha donat
ni un euro l'any passat,
hem de dir-ho,
ni un euro,
i l'Ajuntament sí,
però encara ens ha de pagar
i la promoció
de tot l'any
ja s'ha fet,
els euros estan pagats,
i els subministraments també.
Llavors,
pots imaginar-te
que no podem continuar
així més temps
perquè és que no tenim
ni un euro.
A veure,
doncs,
si se soluciona
aquesta qüestió.
De moment,
tenim la programació
de la temporada d'hivern
amb moltes propostes
i molt interessants
que ja les anirem
desgranant
amb el pas de les setmanes
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
i de moment recordem
això que dèiem,
que el Bill del Verclub Cabaret
té noves representacions
i que la setmana que ve
s'estrena
aquesta marató de Nova York
on serà tot un espectacle,
si em permets l'expressió,
el teu company a l'escenari
corrent durant una hora.
Doncs, gràcies.
Espero que sí,
que així sigui,
que la gent s'emocioni,
que la gent rigui
i que sobretot
passi per la sala
de Tarragona
a passar una bona estona.
Joan Negria,
moltes gràcies
i molta sort malgrat tot.
A Valtros,
com sempre,
pel recolzament.
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu, adeu.