Bon dia, Ricard. Estem al carrer Redding, blocat a Pai.
Avui ens hi hem acostat perquè la família Pagès-Vera
aquests dies té una notícia, una cosa si més no simpàtica.
Tenim moltes notícies negatives aquests dies,
parlem molt de la crisi, però sempre va haver parlat
d'alguna cosa positiva.
I avui ens hem acostat per conèixer aquesta família
i és que aquest cap de setmana se'n van fins a Eivissa
a participar a un concurs d'andròmines bovedores
que organitza Red Bull.
I de fet no és la primera vegada
que alguns membres de la família hi participen.
Avui ens ho explicaran la Joana, la Elsa, la Núria, Ivana,
la Sílvia també forma part de l'equip,
però avui no ha pogut venir. Noies, bon dia a totes.
Hola, bon dia. Bon dia. Bon dia.
Aquest cap de setmana marxeu cap a Eivissa
per participar en un concurs d'andròmines bovedores.
Com comença, Joana, tota aquesta història?
O qui m'ho vol explicar?
Com comença aquesta història?
Doncs mira, en realitat l'origen del fet de presentar-nos
en aquest concurs va ser entre una picabaralla
entre homes i dones.
El nostre pare, el seu marit i això,
ja s'havien presentat a diferents concursos de Red Bull
i aquest any vam decidir que per què sempre havien de ser ells
i no ens podien presentar les seves dones.
I llavors, doncs, vam presentar els dos projectes
i va sortir escollit el nostre, el de les dones.
Per tant, vau guanyar els homes que ja havien anat alguna vegada,
doncs, eh, en guany?
Doncs sí, aquesta vegada s'han quedat enrere
i hem guanyat el gènere débil.
És una manera simpàtica, no?, de fer-ho.
Perquè com va anar això?
Com va anar tota aquesta tria?
Això va començar aquí...
Quina tria vols dir?
Per començar a dir, ells finalment no queden seleccionats
sinó que quedeu vosaltres.
Vale.
Primer feien una selecció d'uns quants projectes.
D'aquells, tres els triaven per Facebook,
per votacions de Facebook,
i després altres eren triats per membres del Red Bull.
I a partir d'aquí és quan vau sortir escollir, eh?
Exacte.
En el Facebook no vam tindre sort
i després en aquesta tria més professional,
més directa, doncs, vam tindre més sort.
Entre quanta gent?
Perquè a més era molta gent, no?
Sí, era entre 300 persones, oi?
O sigui, 300 equips.
Es van presentar 300 projectes,
d'aquests 300 Red Bull va triar 100
i sobre aquests 100 va haver-hi la tria final de tot.
I quan vam sortir seleccionades ja vam saber
que els nostres, bueno, el nostre pare, el seu marit i això
no havien estat escollits
perquè a la nostra descripció posava
han dejado atrás a sus maridos.
O sigui, què?
I això com va sentar, això, la família?
Tu que ho vius també de prop, treballant aquí amb ells,
com va sentar, això?
Molt malament, molt de pique.
Sí, sí, molt ressentits.
Però, bueno, també ens han ajudat molt
i sort amb ells hem aconseguit el que tenim,
si no no haguéssim pogut fer-ho.
Sí, sí, sobretot això, eh?
L'ajuda d'ells de cada diumenge allà treballant
i l'esport, sí, sí, de veritat som un equip,
no només de noies, compta en ells també, moltíssim.
Perquè com es planteja fer una andròmina voladora?
És a dir, com es comença a treballar per fer-la?
Perquè, clar, l'objectiu és que volia, viventment,
i això no deu ser fàcil, imagino, no?
Com es comença?
Com vol començar a treballar-ho tot plegat?
Bueno, doncs a través d'una idea que ja teníem,
que vam pensar en un drac que quedaria bonic
i aprofitant això, doncs, bueno,
vam treure per internet ja dibuixos i fotos i tot això
i al final, doncs, bueno, vam arribar a la nostra querida Cloti,
que la dragona es diu Cloti.
Cloti es diu la dragona, eh?
Es diu Cloti i és una dragona molt fashion,
molt fashion.
I com és una mica la mecànica del concurs?
És a dir, quines característiques ha de tenir aquesta andròmina
perquè pugui bobar o perquè pugui participar en aquest concurs?
Home, en realitat, el jurat de Red Bull valora diferents aspectes.
La posada en escena, l'originalitat i els metres que vola l'andròmina.
En realitat, unes coses de les que compta més són els metres que vola,
perquè és en realitat en el que es basa el concurs.
Però si tens bonda en puntuació en els tres aspectes,
doncs qui t'ha dit que no puguis guanyar, clar.
L'heu fet bobar, ja, o no?
No l'hem fet volar, ni maquetes,
hi ha altres equips que han fet maquetes i de tot,
i nosaltres anem, mai millor dit, a l'aventura.
A l'aventura, eh?
A l'aventura, això.
A l'aventura.
Per cert, som les Guelleles de Xi'an.
Aquest és el nom, el Guelleles de Xi'an.
I és la fundadora del...
Clar, perquè volien guerreres,
però és que s'ha d'estar l'ela per fer això,
llavors som les Guelleles.
Això està ben vist, ben vist aquest nom, ben vist, eh?
Ben vist.
I escolteu-me, crec que tu ets la pivota, oi?
Exacte, sí, sí.
Jo soc la boja que em tiro de 10 metres,
allí a Eivissa, allí em veuran, trencant-me la crisma.
I ja estàs preparada, o què?
Sí, bueno, no hi penso massa,
perquè sé que arribaré allà i faré...
Ui, madre, no em tiro.
Però sí, sí, sí, preparada, deuen dir.
Aquesta, com està boja, doncs ella, que es tiri ella, i ja està.
La Elce, deia-vos-ho de la posada en escena,
això també és important, perquè a més a més crec que anireu ben preparades, eh?
Sí, hem preparat una coreo,
hem de fer una posta en escena de 30 segons,
i hem preparat una coreo molt xula,
que per cert l'ha fet Núria, que és entesa en ball,
i hem barrejat tres cançons,
hem barrejat una de lluita, de lluita de galeles,
després hem fet el de les xiques són guerreres,
i com estem a Eivissa, hem aprofitat i fem lo comia.
Disco Eivissa lo comia.
Amb uns banos i un xou, allí, espero, bueno, serà xulo, serà xulo.
Si més no, divertit.
Si més no, us ho passareu bé, no?
Imagino que és l'objectiu de tot plegat, no?
Ho intentarem, però sí, sí, tot anirà bé,
ens ho passarem bé, disfrutar i ja està.
A part, som l'únic equip femení,
compost per cinc dones,
i el Facebook que hem creat per aquest dia de les ales,
bueno, ens tenen a totes super mimades,
i esperant a les galeles que arribin a Eivissa.
Per tant, ja heu creat expectativa abans d'arribar i tot, eh?
Sí, eh?
En bandajeta, tots,
perquè, clar, tenim una pàgina de Facebook
on anem posant els dubtes a l'hora que hem d'arribar,
o sigui, tot el que hem volat al concurs.
Pengem fotos.
Pengem fotos del procés i tot,
i en realitat, vamos,
estan tots els equips dels altres,
que són tots homes,
amb una expectativa impressionant.
Per cert, som l'únic equip representant
de Tarragona Ciutat,
però hi ha un altre equip,
que és de la província de Tarragona,
que es diuen Gorilla Escape,
que són de l'Ametlla de Mar.
Un saludo.
Per tant, de la província de Tarragona,
dos representants que anireu cap a Eivissa
en aquest concurs de Red Bull, eh?
I quants mesos us ha portat de feina, això?
Perquè imagino que això són moltes setmanes, oi?
Tres mesos?
Tres mesos, mare.
Se m'ha fet, no sé, molt curt, no?
Des que va començar tot.
Sí, sí.
I això com es combina?
Cada diumenge?
Com ho fèieu, això?
Cada diumenge, cada diumenge sense faltar.
Inclús hem tingut l'ajuda
perquè a vegades les jovenetes s'anaven de festa,
no venien,
i vam tindre l'ajuda de les iaies,
que ens ajudaven,
que si no...
Sort de les iaies.
Sort de les iaies.
Nosaltres, doncs, cobrien les esquenes
quan havíem sortit de festa el dissabte a la nit.
Per tant, aquí ha cobrat tota la família, això, eh?
Tothom ha col·laborat, tothom.
En un sentit, en un altre,
tothom ha col·laborat.
Un agraïment a tots,
perquè són molt grans.
I tot i que el gènere mescubí,
i en aquest cas quedés eliminat,
finalment hi aneu tots junts, eh?
Això m'ho explicaves abans,
i finalment hi aneu tots cap a Eivissa.
Al final anem tots,
perquè dels equips que no havien sigut triats,
van fer a través de Facebook unes votacions,
i llavors ells van aconseguir la majoria de vots,
450 vots,
i van com a equip convidat de Red Bull,
però no a participar,
simplement de convidats.
A passar-s'ho bé i a la festa.
Nosaltres que volíem anar a Eivissa soles,
hi va,
i se'ns acoplen els nòvios del marit i tot, eh?
Bueno, parla per tu.
Per tant, al final tots que allà,
a veritat és que serà una experiència xova, no?
És com un premi per ells,
perquè han estat a moltes altres ocasions
amb Red Bull i això,
i tocava, doncs,
com un premi, no?
Un agraïment d'aquestes altres vegades
que han participat.
Per cert, el premi quin és?
El premi és assistir al dia de les ales
de Rio de Janeiro,
aquest mes de setembre,
el primer premi.
Segon i tercer és un curs de...
Bateig de cel.
Sí, bateig de cel,
vols sense motor,
i històries d'aquesta,
tot relacionat amb el vol.
I sou optimistes o que creieu que podeu guanyar?
Home, jo crec que potser el primer premi,
a veure, jo vull pensar que no,
perquè si és que sí,
m'emportaré una sorpresa,
però jo crec que alguna cosa
podem rascar, la veritat,
perquè de les fotos que hem anat veient
d'altres equips i això,
no és perquè sigui el meu equip,
però és molt xulo, la veritat.
No sé,
ens veiem amb possibilitats
i amb ganes,
i sí, sí,
perquè no,
aquest toc diferent de ser tot noies,
de ser, no sé,
jo crec que sí, sí, sí.
Sí, sou totes igual d'optimistes?
Sí, sí.
Un dels tres premis és nostre.
Sí, sí, sí, sí.
Joan, ho tenen molt clar, eh?
Claríssim,
jo no ho tinc tan clar,
però bueno,
s'intentarà.
Volar no crec que voli gaire,
però la resta ajudarà.
Això, heu de ser optimistes,
heu de ser optimistes
i que això,
perquè per cert,
això com funciona?
Que hi ha alguna mena de plataforma
i us heu de tirar?
Imagineu que caieu
de sis metres, eh?
Sí, hi ha una plataforma
de sis metres,
un es fa el xou,
la posen en cena
i tot això,
i després s'agafa l'andròmina,
entre totes es pitgen
i jo allà dalt
fer el que pugui
perquè voli una miqueta allò.
I si no,
deu caure al mar,
imagino.
Sí, sí,
cau al mar,
o sigui,
s'espitja cap al mar.
Al final et mullaràs
una miqueta i prou.
Una miqueta bastant.
Mentre no m'ofegui,
jo estic contenta.
Doncs ja ho veieu,
la família Pagès-Vera,
la Joan Aleusa,
la Núria,
l'Anna
i també la Sílvia,
que avui no ens ha pogut acompanyar,
se'n van cap a Eivissa
amb tota la família
per participar aquest cap de setmana,
aquest dia de les ales,
amb aquestes andròmines voladores
amb un únic objectiu.
Almenys que volvi una miqueta
que aconsegueixi fer aquests metres volant
i que, home,
si s'emporten un dels tres premis
cap a Rio de Janeiro, eh?
Molt bé.
Això, cap a Rio.
Més Rio de Rio.
Això és un bon premi,
Déu-n'hi-do, eh?
Ojalà, ojalà,
ens toqui.
Sí, sí.
A veure com sortirà la cosa.
Estem amb uns nervis
que no dormim,
no mengem
i no fem res, ja.
Marxeu divendres cap allà, eh?
Marxem divendres,
embarquem al port d'Adenia
amb un ferri
fins a Eivissa
i arribem a mitja tarda a Eivissa
i, bueno,
ja ens trobem amb tots els altres companys d'allà
i, bueno,
ja el ferri ja començarà la festa.
Sí, hi ha molta germana
entre tots els equips.
Ens coneixem només per Facebook,
però ja és com si ens coneixéssim
de molt de temps
i tenim ganes ja
de conèixer-nos en persona,
d'arribar allà,
de disfrutar, vaja.
Ara ens serà allà un cap de setmana
per més enllà de guanyar o no guanyar,
de passar-se'ho bé, eh?
I tant, i tant.
Sí, sí.
De festa, suposo,
d'això,
de disfrutar de nosaltres
i...
Sí, sí.
A tope, vaja.
Doncs,
Joana, Eivissa,
Núria,
Anna,
també a la Ciu,
ja com deia que no ens ha pogut acompanyar,
moltíssimes gràcies
per haver-nos avui acompanyat
i que vagi molt bé,
que hi hagi molta sort.
Esperem que sí.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho veieu, eh?
Des del bar,
des del bocat a Pai,
al carrer Redding,
avui us hem explicat aquesta història
a la família Pagès-Berg
que se'n va a participar
aquest cap de setmana
a Eivissa en aquest concurs
de Red Bull.
Ricard.